El llibre de

EL LLIBRE DE… Els vostres professors us recomanen aquells llibres que més els van agradar quan tenien la vostra edat.

Aquest llibre em porta a aquella nena de 10 anys, acabada d’arribar de Lugo (Galícia). A l’escola que em van portar els meus pares, igual que a la majoria en aquell moment, dues tardes a la setmana fèiem costura; mentre totes les alumnes apreníem a cosir i brodar, a fer “bainica”, vores, “bodoques”, traus, ... una de nosaltres, per torns, llegia en veu alta un llibre.
Segur que vam llegir més d’un durant aquell curs però jo només recordo aquest amb molta estimació i encara ara m’agrada molt la història d’aquell nen vivint a la selva.
El llibre de... Mª Pilar García Títol: El Libro de la Selva Autor: Rudyard Kipling

El llibre de... Rosa Domènech Títol: Miquel Strogoff, el correu del tsar Autor: Jules Verne (1876)
Quan era una noia passàvem els estius a un poble de la costa, tots els cosins, junts, passàvem els dies anant a la platja, nedant, recorrent els camins en les nostres bicicletes i llegint…..
Recordo anar a explorar la biblioteca del meu avi , on vaig poder trobar molts clàssics com Charles Dickens, Jules Verne i catalans també com Àngel Guimerà…. M’encantava llegir , i llegia, i devorava llibres , un darrere l’altre.
Un dels que em va agradar més va ser Miguel Strogoff, el correu del tsar ( que originalment es va anomenar de Moscú a Irkutsk) ; aquest és un llibre que incloïa una gran quantitat d’aventures i viatges que em transportava a terres llunyanes, com sempre m’ha agradat.
En la època de la Rússia imperial, els tàrtars envaeixen el país, el tsar encomana a Miquel Strogoff un comandant de l’exèrcit rus , una important missió, ha de portar una carta al Gran duc d’Irkutsk , a Sibèria, avisant-lo que el traïdor Ivan Ogareff vol envair aquesta ciutat. Miquel Strogoff emprèn aquesta aventura plena de perills amb el nom fals de Nicholas Korpanoff amb la companyia de Nadia, una jove que es dirigeix a la mateixa ciutat. És un relat emocionant, intrèpid, que et manté en tensió, amb ganes de llegir-ne més.
Jo recomano que el llegiu; gaudireu d’uns bons moments de lectura i coneixereu llocs remots, que mai us havíeu imaginat.

Quan tenia onze anys, el meu pare va posar a les meves mans un llibre molt gruixut, molt vell i molt usat. Tenia les pàgines completament engroguides i algunes, soltes, escapaven del relligat com si tinguessin vida pròpia. Era una edició de 1924 de l’Illa del tresor de Robert Louis Stevenson. “Confia en mi”, va dir el meu pare, “dóna una oportunitat a la història i t’asseguro que aquestes 363 pàgines et semblaran molt poques”.
Això va dir,i jo vaig decidir donar-li una oportunitat i em vaig submergir en un món antic, mig realitat, mig fantasia. Un món de vaixells, navegació, terres perdudes entre oceans inacabables i vells llops de mar, pirates transgressors de les lleis i homes d’honor disposats a defensar-les. Un món d’homes, cobdícia, cicatrius, baralles i rom; de supersticions, lleialtats i traïdories; d’aventura, de perill, de recompensa i també de mort. I al bell mig de tots aquells mariners endurits per la mar i les penúries de les difícils condicions en què solcaven les aigües solitàries, em sentia terriblement identificada amb el jove Jim Howkins debatent-se entre la simpatia que li inspirava el terrible pirata d’una sola cama, John Silver, i el seu sentit de l‘honradesa i la justícia, que l’inclinaven a posar-se de la banda del Doctor Livesey, el Capità Smollet, el Cavaller Trelawney i el desafortunat Ben Gunn, abandonat pels pirates en l’illa deshabitada on havien amagat el tresor del vell Capità Flint, el pirata més malèvol de totes les èpoques. Des del moment que vaig iniciar la lectura vaig quedar completament atrapada en les conxorxes dels pirates per fer-se amb el tresor i amb la Hispaniola, la goleta on viatgen pirates i homes honorables barrejats en una única tripulació fins que els primers es descobreixen en arribar a l’illa. En la meva imaginació, jo era un més immers en les lluites sanguinàries a bord del veler o al refugi fortificat de l’illa. Com Jim, anava d’un bàndol a l’altre i, com ell, lluitava cos a cos amb el timoner Israel Hands i, també com ell, somreia amb incredulitat en descobrir l’immens tresor del Capità Flint vigilat durant tant de temps pel pobre Ben Gunn. Com Jim Howkins aconseguia vèncer els pirates i reconquerir la nau per retornar a la pàtria.
El llibre de... Mª Mercè López Títol: La isla del tesoro Autor: R. L. Stevenson

Els grans llibres et poden arribar a les mans de diverses maneres, totes vàlides, és clar. I com que som en un centre d’ensenyament, m’agrada dir que no hi ha millor manera que l’interès per una lectura determinada te la desvetlli un professor. Això és el que em va passar amb el poema del vell mariner de S.T. Coleridge.
Quan jo cursava el batxillerat, no era gaire freqüent que un professor ens parlés de poesia; tampoc no era normal que el professor dediqués els primers quinze minuts de la classe a llegir, sense interrupció, un poema narratiu. Tanmateix, això és el que feia el nostre professor, Segimon Serrallonga, sacerdot, professor i poeta.
Abans d’arribar a la lectura dels versos de Coleridge ens havia explicat què era el romanticisme literari, un moviment que, reconec, m’ha causat sempre una profunda emoció, i ens havia preparat per a la recepció de les imatges fantasmagòriques del relat.
El poema del vell mariner ( Rime of the Ancient Mariner) és fruit de les llargues converses literàries de l’autor amb un altre insigne romàntic, W.Worsworth, amb qui l’unia una gran amistat. Ambdós van planejar el poema basat en un somni i, tot i que qui el va escriure fou Coleridge, el seu amic no es va poder estar de compondre’n alguns versos.
El poema narra la fantàstica aventura d’un vell mariner que en un llarg viatge pateix, com no podia ser d’altra manera, una forta tempesta que el duu cap a l’Antàrtida ( I enmig del torb, serres nevades / vèiem amb claror trista resplendir: / no vèiem formes d’home ni de bèsties / només el gel entorn, fent-nos camí).
Els mariners, en el moment més dur de la tempesta, celebren la presència d’un albatros, un gran ocell blanc característic de l’oceà Antàrtic que porta bona sort. L’ocell els parla, els acompanya durant la ja tranquil·la travessa. Però un dia, sorprenentment, el mariner agafa la ballesta i el mata (Jo havia fet una acció malvada / i a tots els portaria sofriment. / “Ha mort l’ocell –entre ells es deien- / que feia bufar el vent.” / “Ah, dissortat! Matar l’ocell –es deien- / que feia bufar el vent!”). A partir d’aquí el viatge esdevé un martiri per a tota la tripulació, que ha de suportar l’escassetat d’aigua i una trobada amb la mort, la qual guanya l’ànima del vell mariner.
El final no és tan dramàtic com en altres textos romàntics: el vell mariner és recollit per una eremita, el perdona per la seva acció de matar l’albatros i li imposa com a penitència l’obligació de relatar la seva història, cosa que fa precisament a l’inici del poema, quan s’acosta a un home que es dirigeix a un casament i l’atura tant sí com no per explicar-li el relat ( El convidat a noces s’asseu en una pedra: / no pot sinó escoltar; / i el vell així parlava, / el mariner d’ull clar: ).
En fi, una meravella.
El llibre d’... Antoni Falcó Títol: Poema del vell mariner Autor: S. T. Coleridge

En una aldea perdida entre montañas y en una época en que la televisión era una entelequia, la manera de entrar en un mundo de imaginación y aventura era a través de los pocos libros que teníamos a nuestro alcance: los de la escuela, guardados celosamente en un armario, que recuerdo carcomido.
Uno de ellos me fascinó, Moby Dick. Los amplios horizontes, el mar al que había de enfrentarse el hombre, la lucha en condiciones difíciles, la obsesión, el mal, la muerte, pasaban ante los ojos de un joven grumete con el que te sentías identificado al instante. Eso te permitía correr sus mismas aventuras y acceder a otra dimensión en la que te sentías libre. Las ataduras de la cotidianeidad desaparecían misteriosamente. Mientras en el exterior nevaba y nevaba, tú tripulabas un ballenero a miles de kilómetros y sustituías el ulular del viento en los aleros por los vientos que hinchaban las velas del bergantín-polacra en persecución de una inalcanzable ballena blanca.
En aquella época no podía alcanzar el significado profundo de la obra, pero con diez años eso carecía de importancia. Importaba mucho más ese mundo de misterio y aventura que tenías en las manos y que se abría en tus ojos página tras página.
La edición de Moby Dick de mi escuela tenía algunas ilustraciones; las recuerdo como si las estuviese viendo; me acompañan y a la vez me retrotraen también a ese mundo difícil de ilusión que es la primera juventud.
El llibre de... Rufino Vallejo Títol: Moby Dick Autor: Herman Melville

El llibre de... Mª del Mar Sayol Títol: El petit príncep Autor: Antoine de Saint-Exupéry
Quan em van recomanar aquesta lectura vaig pensar “Quin pal un llibre de prínceps i princeses!”.
La veritat és que no hi té res a veure i és més, em va fascinar, i tot llegint-me’l vaig passar-m’ho molt bé i vaig aprendre que “Les coses essencials són invisibles als ulls”

Quan jo era petita també la societat es reservava un paper de segona per a les noies, per això, a moltes de nosaltres, aquell personatge ens va servir com a model femení alternatiu.
Recordo que va ser ma mare qui em va regalar la novel·la. Com no sempre tenia llibres nous, me la vaig llegir moltes vegades, igual que les seves seqüeles: “Aquellas mujercitas, Hombrecitos” i “Los muchachos de Jo”, en les que es segueix la vida d’adultes de les tres germanes i dels seus fills. Així doncs, aquells personatges van esdevenir tan familiars per a mi, que de ben segur m’han influït.
El llibre d’... Arantxa Ávalos Títol: Mujercitas Autor: Louisa May Alcott

Aquest és ja un llibre clàssic, però alhora perfectament modern. De fet representa el que podriem anomenar la primera globalització, la provocada pels mitjans de transport. També s’hi representen les relacions multiculturals, per exemple en le matrimoni dels dos protagonistes.
És magnifica la precisió en la descripció dels caracters i del seu àmbit social. I tot articulat amb un argument de novel·la policíaca.
El llibre de... Privat Rodríguez Títol: La volta al món en 80 dies Autor: Jules Verne

Llegir ens fa pensar. Pensar ens fa més lliures .
El que lee mucho y anda mucho, ve mucho y sabe mucho.
Miguel de Cervantes Saavedra (1547-1616) Escriptor espanyol.
Lee y conducirás, no leas y serás conducido.
Santa Teresa de Jesús (1515-1582) Escriptora mística espanyola.
La lectura és com l'aliment; el profit no está en proporció del que es menja, sinó del que es digereix .
Jaume Balmes (1810-1848) Filòsof, teòleg i polític espanyol.
Uno no es lo que es por lo que escribe, sino por lo que ha leído.
Jorge Luis Borges (1899-1986) Escriptor argentí.
Estimar la lectura és transformar hores de tedi per hores d'inefable i deliciosa companyia .
John Fitzgerald Kennedy (1917-1963) Polític estadounidens.
La lectura és a la intel·ligència el que l’exercici és al cos.
Richard Steele (1672-1729) Escriptor irlandès.
Un llibre obert és un cervell que parla; tancat, un amic que espera; oblidat, una ànima que perdona; destruït, un cor que plora.
Proverbi hindú

El llibre de

by alopez10 on Jan 21, 2012

Accessibility

Categories

Tags

Upload Details

Usage Rights

1 Embed 39

Statistics

El llibre de — Presentation Transcript