Una visió ràpida a la cultura dels ibers i a la romanització de Catalunya ELS IBERS I ELS ROMANS

Inicis Al llarg del I mil·leni aC una sèrie de pobles del Mediterrani oriental van arribar a la Península Ibèrica: Grecs: van arribar a la Península entre els S. VIII i VII aC. Van fundar diverses colònies i van establir un comerç pròsper amb els pobles indígenes. Fenicis: és l’actual Líban, eren comerciants i navegants. Van arribar a Catalunya cap al S. VII aC. Van desenvolupar un profitós comerç. Cartaginesos: colònia fenícia convertida en gran potència (Cartago). A partir del S. VI aC van substituir els fenicis en la seva expansió. Es van instal·lar i van relacionar-se amb la població indígena.

Al llarg del I mil·leni aC una sèrie de pobles del Mediterrani oriental van arribar a la Península Ibèrica:

Grecs: van arribar a la Península entre els S. VIII i VII aC. Van fundar diverses colònies i van establir un comerç pròsper amb els pobles indígenes.

Fenicis: és l’actual Líban, eren comerciants i navegants. Van arribar a Catalunya cap al S. VII aC. Van desenvolupar un profitós comerç.

Cartaginesos: colònia fenícia convertida en gran potència (Cartago). A partir del S. VI aC van substituir els fenicis en la seva expansió.

Es van instal·lar i van relacionar-se amb la població indígena.

Algunes curiositats El contacte entre la població indígena i els pobles colonitzadors va donar lloc a la cultura ibèrica (evolució dels pobles + aportacions culturals del nous pobles). Els grecs varen introduir l’ús de la moneda i van difondre l’escriptura. Algunes colònies gregues com Empòrion (Empúries = mercat) van tenir una gran activitat comercial. L’Imperi Romà va continuar desenvolupant les colònies gregues.

El contacte entre la població indígena i els pobles colonitzadors va donar lloc a la cultura ibèrica (evolució dels pobles + aportacions culturals del nous pobles).

Els grecs varen introduir l’ús de la moneda i van difondre l’escriptura.

Algunes colònies gregues com Empòrion (Empúries = mercat) van tenir una gran activitat comercial.

L’Imperi Romà va continuar desenvolupant les colònies gregues.

Els ibers Abans de l’arribada dels romans (S. VI-III aC), Catalunya ja estava habitada per diverses tribus ibèriques (laietans, ilergets, ilercavons, etc.). Economia basada en la ramaderia (cabres, ovelles, porcs) i l’agricultura (cereals, vinyes, llegums). Elaboraven teixits i coneixien la metal·lúrgia del bronze i del ferro. Encunyaven monedes i tenien escriptura pròpia. Vivien en nuclis urbans enlairats (turons) i emmurallats. Va ser el primer poble peninsular en utilitzar l’escriptura.

Abans de l’arribada dels romans (S. VI-III aC), Catalunya ja estava habitada per diverses tribus ibèriques (laietans, ilergets, ilercavons, etc.).

Economia basada en la ramaderia (cabres, ovelles, porcs) i l’agricultura (cereals, vinyes, llegums).

Elaboraven teixits i coneixien la metal·lúrgia del bronze i del ferro.

Encunyaven monedes i tenien escriptura pròpia.

Vivien en nuclis urbans enlairats (turons) i emmurallats.

Va ser el primer poble peninsular en utilitzar l’escriptura.

Els inicis de Roma Roma va ser una ciutat de la Península Itàlica. Era governada per una monarquia, però al S.VI aC van constituir una República. Roma es va apoderar de les terres que s’estenien des de la Península Ibèrica fins a l’Orient. Els S. I-II dC van ser de màxima prosperitat (Roma = Imperi). Van construir moltes ciutats i van expandir la seva cultura. A partir del S. III dC, l’Imperi Romà va entrar en crisi. L’any 476 dC Roma va ser conquerida (desapareix la part occidental de l’Imperi).

Roma va ser una ciutat de la Península Itàlica.

Era governada per una monarquia, però al S.VI aC van constituir una República.

Roma es va apoderar de les terres que s’estenien des de la Península Ibèrica fins a l’Orient.

Els S. I-II dC van ser de màxima prosperitat (Roma = Imperi).

Van construir moltes ciutats i van expandir la seva cultura.

A partir del S. III dC, l’Imperi Romà va entrar en crisi.

L’any 476 dC Roma va ser conquerida (desapareix la part occidental de l’Imperi).

Catalunya romana La presència romana va durar més de 600 anys (S.III aC-principis S.V dC = pobles bàrbars). Les Guerres Púniques (Roma vs. Cartago) van ser l’origen de l’ocupació romana. L’any 238 aC els cartaginesos van desembarcar a Cadis (Gàdir) i van fundar Cartagena (Cartago Nova > capital). L’any 220 aC Anníbal va planejar la conquesta de Roma des de la Península travessant els Pirineus i els Alps. Els romans van enviar el seu exèrcit a la Península Ibèrica l’any 218 aC.

La presència romana va durar més de 600 anys (S.III aC-principis S.V dC = pobles bàrbars).

Les Guerres Púniques (Roma vs. Cartago) van ser l’origen de l’ocupació romana.

L’any 238 aC els cartaginesos van desembarcar a Cadis (Gàdir) i van fundar Cartagena (Cartago Nova > capital).

L’any 220 aC Anníbal va planejar la conquesta de Roma des de la Península travessant els Pirineus i els Alps.

Els romans van enviar el seu exèrcit a la Península Ibèrica l’any 218 aC.

La vida quotidiana a les ciutats Les famílies més riques vivien en cases individuals (domus). Les famílies menys afortunades llogaven apartaments en edificis de tres o quatre plantes (ínsules). Molta població acostumava a anar a les curses del circ o a l’amfiteatre (lluites de gladiadors), també hi havia el teatre i les termes. La família vivia sota l’autoritat del pare, que tenia una autoritat completa ( patria potestas ).

Les famílies més riques vivien en cases individuals (domus).

Les famílies menys afortunades llogaven apartaments en edificis de tres o quatre plantes (ínsules).

Molta població acostumava a anar a les curses del circ o a l’amfiteatre (lluites de gladiadors), també hi havia el teatre i les termes.

La família vivia sota l’autoritat del pare, que tenia una autoritat completa ( patria potestas ).

Catalunya romana: resistència dels ibers La resistència dels ibers no va ser igual a tot el territori: Interior (ilergets, ausetans...); van oposar molta resistència als romans (eren més rudimentaris). Alguns d’ells tenien pactes amb els cartaginesos. Costaners (indigets, laietans...); van ser aliats dels romans i no s’hi van oposar gaire a l’ocupació ja que havien mantingut contactes amb fenicis i romans.

La resistència dels ibers no va ser igual a tot el territori:

Interior (ilergets, ausetans...); van oposar molta resistència als romans (eren més rudimentaris). Alguns d’ells tenien pactes amb els cartaginesos.

Costaners (indigets, laietans...); van ser aliats dels romans i no s’hi van oposar gaire a l’ocupació ja que havien mantingut contactes amb fenicis i romans.