totes les aportacions per donar a conèixer la realitat del nostre poble són oportunes.

1. Paraules pregones
Tretes d ’aqu í i d ’allà...

2. ...Cap constitució pot sostreure el dret que té Catalunya, de
decidir lliurament el seu futur i aspirar, si ho vol, a la plena
sobirania. Altra cosa, seria anar contra el Pacte Internacional
dels Drets Civils i Polítics.

3. Les Nacions Unides van proclamar, l'any 1966, el
Pacte Internacional dels Drets Civils i Polítics, que va entrar en
vigor l'any 1976 i va ser ratificat per l'Estat Espanyol el
27 de juliol de 1977, segons consta en aquest document, a les
Nacions Unides: Status of ratifications.
El seu Article 1 proclama:
Tots els pobles tenen dret a l'autodeterminació. En virtut
d'aquest dret determinen lliurement el seu estatut polític i
procuren també pel seu desenvolupament, econòmic, social i
cultural.
Tots els pobles poden, per a les seves pròpies finalitats, disposar
lliurement de llurs riqueses i de llurs recursos naturals sense
perjudicar, però, cap de les obligacions que sorgeixen de la
cooperació econòmica internacional basada en un principi de
benefici recíproc, i també del dret internacional. En cap cas, un
poble no pot ser privat dels seus mitjans de subsistència.
Els estats part en aquest pacte, incloent-hi aquells que tenen
responsabilitat d'administrar territoris no autònoms, i territoris
en fideïcomís, promouran l'exercici del dret a l'autodeterminació i
respectaran aquest dret d'acord amb les disposicions de la Carta
de les Nacions Unides.

4. ...sense elecció, sense capacitat de decisió no hi ha
persones que siguin totalment lliures, no hi ha ciutadans, que
són el pilar i la garantia del sistema democràtic...

5. Escolta Sepharad:
els homes no poden ser
si no són lliures.
Que sàpiga Sepharad,
que no podrem mai ser,
si no som lliures.
Amén

6. ...la nacionalitat és una comunitat natural de persones
unides en una vida comuna per la unitat del territori, els
costums i la llengua, tenint consciència d’aquesta unitat...

7. ...Un poble no viu només de la seva
riquesa, o del seu benestar, o del seu
bon funcionament. Un poble viu
també , i molt especialment, del
respecte que sent envers ell mateix,
del seu honor, ...

8. La nostra llengua és com un nus que es fa i es desfà. Ens uneix, ens
fa lliures. És fonament de la nostra identitat, és garantia de la
nostra llibertat.

9. ...la nacionalitat esdevé una necessitat espiritual
de la persona, i per això mateix, és una font de
drets...

10. ...Espanya és un Estat compost d’una colla de nacionalitats:
catalana, basca, gallega, castellana, andalusa...la nació espanyola,
per tant no existeix. L’Estat espanyol, sí, sense el consens de les
nacions que l’integren..... per tant , també la llengua espanyola no
existeix com a tal, sí, la castellana, la catalana, la basca, la
gallega...

11. ...La nacionalitat és un patrimoni espiritual comú a una
multitud de persones i de generacions, per tant
atemptar contra la nacionalitat és conculcar els drets
dels altres...

12. ...la nació és el
bressol espiritual
de l’home –natio
ve de neìxer
- ...en canvi,
l’home no és en
cap concepte fill
de l’Estat...la
nació com a fet
espontani que
és, és fecunda i
crea valors
immaterials i
sentimentals
que no crea cap
organisme
polític...

13. ...el món és dels pocs que saben on van i tenen pit per anar-hi...

14. ...la sobirania de Catalunya és Catalunya qui la té. A la pràctica
podem cedir o ens poden arrabassar aquest dret. Els principis,
però, no els podem cedir mai. Ens poden limitar la llibertat, mai
però, cedir a la indignitat de la pèrdua dels principis...

15. ...no salvarem Catalunya pensant i
obrant en espanyol . Allò que ens
interessa és la nostra vitalitat i la
nostra cohesió interior. La llibertat
ens ha de venir de nosaltres, no dels
partits espanyols afins...

16. ...Quan a una
nacionalitat se li
desperta la
consciència que ho és,
treballa de seguida
per produir un Estat,
expressió de la seva
voluntat política , i
instrument de
realització de la seva
política pròpia..

17. ...els mapes ens
fan conèixer els
límits dels Estats,
però no els de les
nacions, senyalats
més aviat per
l’harmonia de les
llengües...

18. ... una llengua és
un tot orgànic que
viu, es desenrotlla
com un ésser
vivent; sempre
que la llengua
sigui feta visible i
tangible pel poble
que la vol com a
pròpia ...

19. Com si de cada detall que pensis, de cada paraula que diguis,
de cada peça que posis, de cada cop de martell que donis, tot
si ho fas bé i pensant en la teva terra: l’estàs fent gran

20. ....hem de recuperar el prestigi de Catalunya a través de
l’excel·lència. Hem de seduir als nouvinguts perquè som eficaços,
perquè fem bé les coses, perquè som seriosos. La feina ben feta
ha format part de la identitat històrica de Catalunya, és un dels
nostres grans fets diferencials...

21. ...lluny d’ésser un sentiment primitiu,
políticament rudimentari, el sentiment
nacionalista és propi dels pobles amb
un alt grau de civilitat. Amb plenitud
de la consciencització col·lectiva i
desenvolupament de la personalitat
política.

22. ...hem d’ésser catalans les vint-i-quatre hores del dia i hem d’ésser-h
en tots els detalls de la nostra vida...

23. ...la defensa de la llengua i de la nació, no és, però, solament un
afer cultural i utilitari sinó que és, per damunt de tot, una qüestió
de dignitat. Volem parlar i viure en català, i que l’Estat o qui sigui,
ens entengui a casa nostra en català i també volem viure en català ,
perquè hi tenim dret