El saber científic

Introducció “ En l’era moderna s’evidencia un gran interès per la ciència. Aparentment, s’imposa la creença generalitzada que hi ha alguna cosa d’especial en la ciència i els mètodes que utilitza. Quan algunes afirmacions, raonaments o investigacions reben l’etiqueta de científiques, es pretén fer entendre que tenen algun tipus de mèrit o una fiabilitat especial. Però, què és allò que fa d’especial la ciència, si és que hi ha res d’especial? Quin és aquest mètode científic que, segons el que s’afirma, condueix cap a uns resultats especialment meritoris o fiables?” Allan Chalmers, Què és aquesta cosa anomenada ciència ?

1. L’especificitat del saber científic
La ciència es diferencia dels altres coneixements perquè:
Intenta una explicació sistemàtica
Fa servit un mètode d’investigació
Trets del coneixement científic:
Neutralitat
Absència de prejudicis
Esperit crític
Intersubjectivitat

1.1. Els orígens de la ciència
La ciència sorgeix amb la convicció que els fenòmens naturals es poden reduir a un sistema ordenat (comprensible per l’ésser humà)
Ciència i filosofia eren una mateixa cosa
La ciència es va independitzar de la filosofia durant la Revolució Científica al segle XVII
Copèrnic
Kepler
Galileu
Newton

1.2. Característiques específiques
Galileu és considerat el primer científic modern perquè va ser el primer en enfrontar-se als problemes que la ciència amb un nou esperit, caracteritzat per:
L’experimentació : sotmetre a prova en condicions ideals, eliminant les qualitats secundàries, les hipòtesis plantejades per explicar els fenòmens naturals
La matematització : reduir els fenòmens a les seves qualitats primàries, és a dir, aquelles que es poden mesurar mitjançant una magnitud (eliminant la subjectivitat)

1.3. Classificació de les ciències
FORMALS :
S’ocupen de relacions entre signes
Sense contingut empíric
Estudien la coherència dels enunciats
EMPÍRIQUES :
S’ocupen del fets del món i les seves relacions
Tenen contingut empíric basat en l’observació i l’experiència
Les seves afirmacions s’han de contrastar experimentalment

2. El mètode científic i els seus límits
EL llenguatge científic
Les explicacions científiques
El mètode científic:
Mètode deductiu
Mètode inductiu
Mètode hipoteticodeductiu
Contrastació i confirmació d’hipòtesis
Progrés i límits de la ciència

2.1. El llenguatge científic
La ciència inventa un llenguatge artificial per expressar objectivament i amb precisió els resultats a que arriba.
Elements del llenguatge científic:
Conceptes : termes específics de cada ciència
3 tipus:
Classificatoris
Comparatius
Mètrics
Lleis : enunciats bàsics del coneixement científic
Característiques:
Usen conceptes que s’han definit prèviament
Són universals: expressen una regularitat dels fenòmens
Teories : conjunts coherents i sistemàtics de lleis i altres teories científiques que expliquen un àmbit de la realitat

2.2. Les explicacions científiques
Una explicació científica és una resposta comprensible i clarificadora sobre la causa d’un fenomen
4 classes:
Explicació deductiva : a partir de certes veritats conegudes es deriven lògicament altres desconegudes prèviament (Física, matemàtiques i lògica)
Explicació probabilística : quan no es pot arribar a la seguretat deductiva cal reduir els fenòmens a mera possibilitat o probabilitat estadística (sociologia, psicologia)
Explicació teleològica : s’interpreten les intencions o finalitats amb que s’ha dut a terme una acció (psicologia, història)
Explicació genètica : es retrocedeix fins l’origen o a la història d’un fet per donar compte de les seves conseqüències (història, ciències naturals)

2.3. El mètode científic Mètode : procediment fix i estable que permet assolir una finalitat a partir de diverses regles Mètode deductiu Derivació d’una conclusió particular a partir de principis generals Mètode inductiu Derivació d’una conclusió general a partir de dades particulars

2.3. El mètode científic El problema de la inducció: És lícit passar del “ alguns” al “ tots ”? La inducció no pot proporcionar seguretat ni certesa com màxim pot arribar a la probabilitat. Tres famosos científicos, los profesores Black, Brown y Smith, fueron a un congreso en China. Se encontraban en el tren y observaban ese país que no habían visitado nunca. De repente vieron un rebaño de ovejas y entre ellas una oveja negra. Tras un rato de meditación Black dijo: «Veis, colegas, en China hay ovejas negras". Los otros callaron un momento, luego Brown le rebatió: «Siento no estar de acuerdo. Todo lo que podemos saber con seguridad de la observación es que " en China hay una oveja negra». Se quedaron los tres pensativos durante un largo rato y al final Smith concluyó: «No. La única cosa segura es que en China hay una oveja negra por un lado". ¿Quien tenía razón? ¿Quién era mejor científico, el confiado Black, el prudentísimo Smith o Brown, que se mantenía en medio?

2.3. El mètode científic El problema de la inducció ¿Cuál de los tres científicos tenía razón? La postura probabilística justifica la actitud del profesor Black . En realidad para obrar correctamente, Black no debería haber observado sólo ese determinado rebaño, que acaso podía tener una composición anómala. Se debería haber referido a un grupo de ovejas, pongamos cien, elegidas al azar entre todas las ovejas de China. Si en ese grupo hubiera encontrado una negra tendría que haber dicho que para una oveja china la probabilidad de que sea negra es de aproximadamente un uno por ciento (1 / 100). Considerando entonces los millones de ovejas que hay en China habría concluido correctamente que en ese país hay ovejas negras. En cuanto a Brown , debería haber pensado que, si de verdad sólo hubiera existido una única oveja negra en toda China, la probabilidad de que hubiera estado precisamente en el primer rebaño que veía tendría que ser pequeñísima, prácticamente despreciable. Era pues razonable admitir que hubiera otras ovejas negras. Por fin Smith tendría que haber sabido que la probabilidad de que una oveja sea blanca por un lado y negra por el otro es tan pequeña que hace que su cautela sea incluso ridícula.

Mètode hipoteticodeductiu

Formulació d’hipòtesis Hipòtesi : és una suposició que planteja una explicació a un problema En la formulació d’una hipòtesi intervenen, de vegades, factors que tenen res a veure amb el mètode, com ara la imaginació o la casualitat P. Feyerabend (teoria anarquista de la ciència): Els descobriments científics no segueixen pautes fixes: com més lliures i agosarades siguin les hipòtesis més revolucionàries seran les noves teories científiques

Contrastació i confirmació d’hipòtesis La contrastació i la verificació empíriques plantegen les mateixes dificultats que la inducció: quants casos positius calen per considerar confirmada una hipòtesis? K. Popper : distinció entre verificació i falsació Verificació : comprovació de que el previst per la hipòtesis es compleix (es tracta de trobar el màxim nombre de casos que la confirmin) Falsació : cerca de casos en que la hipòtesis no es confirma, quantes més vegades fracassi el científic tractant de invalidar una hipòtesi, aquesta serà més valuosa i vertadera (provisionalment)

2.4. Progrés i límits de la ciència
Cientisme : la ciència és la culminació de la racionalitat humana i avança indefinidament cap a un progrés sense fi, per tant els seus principis són indiscutibles i expressen veritats segures
Crítiques:
Popper: progrés continu de la ciència
Tota teoria és provisional i podrà ser falsada en el futur
La ciència progressa perquè la falsació és la causa de noves teories que expliquen millor els fets
Kuhn: les revolucions científiques
A cada època domina un paradigma científic que lluita contra diverses anomalies (problemes sense resoldre), de vegades els paradigmes entren en crisi (acumulació d’anomalies) i provoquen una revolució (substitució del paradigma per un nou)

3. La dimensió social de la ciència
La ciència, com tota altra activitat humana, està influïda per factors socials que afecten el seu progrés i desenvolupament
3.1 La institucionalització de la ciència
Coneixement col·lectiu: allò que una societat pren com veritable, tendeix a creure que la ciència està exempta de prejudicis i condicionaments però n’hi ha:
Condicionaments polítics
Prioritats econòmiques i socials
Una comunitat científica internacional
Publicitat i ressò dels descobriments científics
La ciència s’ha convertit en una institució amb fort pes social

3.2. La tecnociència i les seves repercussions
Visió tradicional i ingènua : ciència i tècnica són àmbits independents del coneixement.
La ciència ocupa l’àmbit teòric, és contemplativa
La tècnica ocupa l’àmbit pràctic, és aplicativa
Raons en contra d’aquesta concepció:
La tècnica és anterior a la ciència (des del punt de vista històric)
El salt cap a la tecnologia (aprofitament pràctic del coneixement científic)
Visió actual : La relació entre ciència i tècnica és bidireccional. Els avenços teòrics influeixen sobre la tècnica i els avenços tècnics afavoreixen el desenvolupament teòric

3.2. La tecnociència i les seves repercussions
Tecnociència : concepte que tracta de superar la divisió entre ciència i tècnica agrupant-les en una única disciplina en la que intervenen tant la investigació com l’aplicació pràctica (ús i disseny d’instruments).
Des d’un punt de vista filosòfic la tecnociència planteja greus reptes i dificultats des de diferents àmbits:
Ètica – Bioètica
Econòmics – Augment de les desigualtats
Socials – Artificialitat del món
Ambientals – Impacte sobre la natura

http://phobos.xtec.cat	328
http://www.slideshare.net	6
http://209.85.229.132	1

El saber científic

by Alfonso Delgado on Nov 07, 2008

Accessibility

Categories

Tags

Upload Details

Usage Rights

3 Embeds 335

Statistics

El saber científic — Presentation Transcript