El Romanticisme éS Un Moviment Literari

Jean piaget (biografia) Jean William Fritz Piaget el seu nom complet, va néixer el 9 d'agost de 1896 a Ginebrai morirà el 16 de setembre de 1980. En la seva vida serà un psicòleg experimental, un filòsof i un biòleg, però en el camp que més destacarà serà en el de psicòleg, gracies a les seves teories de psicologia evolutiva, els estudis de la infància i la seva teoria del desenvolupament cognitiu. Als 11 anys, m’entres cursava els seus estudis en l’Institut Llatí de la seva ciutat natal, va redactar un estudi referit a certa espècie de teuladí albí, després va escriure un tractat de malacologia durant els seus estudis mitjans. Es va llicenciar i va doctorar en biologia en la Universitat de la seva ciutat natal l’any 1918. A partir de 1919 va estudiar breument i va treballar en la universitat de Zuric, on va publicar dos treballs de psicologia que deixen veure la direcció de les seves idees, encara que més tard els ratllaria de treball adolescent. El seu interès en la psicoanàlisi, que floria en eixa època, pareix haver començat ací. Després es va moure a Grange-aux-Belles a França, on va ensenyar en una escola per a nens dirigida per Alfred Binet, creador de la prova d’intel·ligència Binet, amb qui havia estudiat breument en la Universitat de París. M’entres qualificava algunes instàncies d’aquestes proves d’intel·ligència, Piaget va notar que nens joves donaven respostes equivocades a certes preguntes de manera consistent. Piaget no es va enfocar en el fet que les respostes eren equivocades, sinó en el patró d’errors que nens més grans i adults no mostraven. Açò li va portar a la teoria que el procés cognitiu o pensament dels nens joves és inherentment diferent del dels adults. (Al final arribaria a proposar una teoria global de les etapes del desenvolupament, afirmant que els individus exhibeixen certs patrons de cognició comuna i diferenciables en cada període del seu desenvolupament.) En 1920 va perfeccionar el test de C.I. (Quocient d’intel·ligència) inventat per Binet, moment important en la definició de la seva activitat futura, en el qual detecta quot;errors sistemàticsquot; en les respostes dels nens.

Retornat a Suïssa va arribar a director de l'Institut Roseau de Ginebra. En 1923 va contraure matrimoni amb Valentine Châtenay, amb qui va tindre tres fills als que Piaget va estudiar des de la seva infància. Desenvolupament cognitiu Per piaget en el desenvolupament cognitiu de les persones intervenen factors que canvien constantment y uns altres que son permanents. Els esquemes que son les estructures cognitives que ens serveixen per interactuar amb el món en un moment determinat, i després les invariants funcionals que hi ha 3 principis de desenvolupament que serveixen “d’eines”, que actuen sobre els “continguts” del mon. Hi ha 3 tipus de invariants funcionals: 1. La organització cognoscitiva: es la tendència a crear sistemes que reuneixen tot el coneixement d’una persona sobre el seu medi ambient. En totes i cada una de les etapes del desenvolupament la gent tracta de donar-li sentit al mon, mitjanant l’organització sistemàtica de tot el seu coneixement. 2. La adaptació: es la interacció efectiva entre un individu i entorn, que transcorre-hi a treves de dos processos complementaris que son: • Assimilació: és l’acció cognitiva d ‘ubicar nova informació dins d’una estructura cognitiva existent. • Acomodació: és refereix al canvi d’una estructura cognitiva existent per enfrontar-se a una nova informació. 3. L’equilibri: es la funció que permetin al individu arribar a estats d’armoria entre l’organisme i el mon, com per exemple l’equilibri fa que es permeti canviar l’acomodació a la assimilació amb el fi d’adaptar-se millor el individu amb el seu ambient. D’acord amb Piaget y com a resultat de la interacció de les invariants funcionals amb els esquemes, el desenvolupament es produeix per etapes. Les etapes de desenvolupament cognitiu Piaget deia que la intel·ligència és la capacitat d’adaptar-se a l’ambient. El desenvolupament de la capacitat d’adaptació passa per una sèrie d’etapes de maduració. Llavors va dividir aquest temps de desenvolupament cognitiu en quatre grans etapes. • Etapa sensoriomotriu (0-2 anys) • Etapa preoperacional (2-7 anys) • Etapa de les operacions concretes (7-12 anys) • Etapa de les operacions formals (12-endavant)

El concepte d’aquestes quatre etapes, significa el pas de un nivell de funcionament conceptual a un altre en cada etapa, on el nen coneix el mon de diferent maneres y utilitza mecanismes interns diferents per organitzar-se, en cada nova etapa, amb capacitat adquirides per integrar-les en unes altres de més complexes. L’etapa sensoriomotriu: és l’etapa on la capacitat del nen per representar i entendre el món es a dir, de pensar, és limitada. Però això, no vol dir que el nen no aprengui coses al contrari, el nen aprèn coses de l’entorn a través de les activitats, l’exploració i la manipulació constant, i aprenen gradualment sobre la permanència dels objectes; és a dir, de la continuïtat de l’existència dels objectes que no veuen. L’etapa preoperacional : el nen representa el món a la seva manera (jocs, imatges, llenguatge i dibuixos fantàstics) i actua sobre aquestes representacions com si hi cregués. En l’etapa de les operacions concretes: el nen ja és capaç d’arribar a un nombre limitat de processos lògics, especialment quan se li ofereix material per manipular-lo i classificar-lo, per exemple: que la comprensió de els nens es basa en l’experiència, i no en formes abstractes o hipotètiques de pensar. L’etapa de les operacions formals: es diu que les persones que entren o estan a l’etapa del pensament operatiu formal que a partir d’aquest moment tenen capacitat per raonar de manera lògica i formular i provar hipòtesis abstractes. OBJECTIU: Llavors jo el que em proposo a fer en aquest treball, es verificar si aquestes teories són certes o falses, però només en l’etapa de les operacions concretes. Però per fer-ho llavors e tingut que comparar els resultats amb una altre nena d’altre etapa, aquesta es la preoperacional. Llavors ara explicare una mica més a fons aquestes dues etapes. ESTADI PREOPERACIONAL Dels 2 als 7 anys. En tal estadi l’actitud del nen és encara molt egocèntrica, veu les coses des d’una sola perspectiva: la seva (o, millor dit, la que hi ha dels seus pares, en especial de la mare),el nen creu que tots pensen com ell i per açò, que tots han d’entendre. Aquesta edat és típic que els nens inventin relats que ells entenen però que són inintel·ligibles per als adults . És també en aquest estadi que el nen ja té capacitat de fingir i per tant la d’utilitzar símbols (per a Piaget símbol és un objecte que representa a un altre, quelcom no sols de l’ordre de la metonímia, sinó ja del de la metàfora). El raonament del nen en aquest estadi no està realment sustentat ni en la inducció (com sol creure’s) ni en la deducció, és en canvi un raonament transductiu (o analògic), va del particular al particular. Per exemple, si un animal li ataca després tendirà a témer-li a quasi tots els animals. No obstant es desenvolupa enormement la capacitat del

llenguatge, la simbologia gràfica i la capacitat de lectoescriptura, la qual cosa serà bàsic per a l’estadi següent ESTADI DE LES OPERACIONS CONCRETES De 7 a 11 anys. Hi ha diferencies importants entre el nen que es troba en l’etapa preoperacional i el que es troba en la de operacions concretes, una de elles son les representacions mentals i es que els nens que figuren en la preoperacional no tenen una representació mental d’una sèrie d’accions. Un exemple seria que un nen de 5 anys pot anar de casa a l’escola sense cap problema, però el problema comença quan li preguntes si ho pot dibuixar, no podrà ja que no te la representació mental de el camí des de casa a l’escola. Una altre diferencia i per tant una habilitat que adquireixen en aquesta etapa es la conservació, s’entén la capacitat de comprendre que la quantitat es manté igual encara que es varia la seva forma. Un exemple molt clar es agafar dues ampolles d’aigua amb la mateixa quantitat d’aigua, però una més grossa que la altre i el nen que pertanyi a la etapa preoperacional et dirà que hi ha més aigua en la ampolla més gran en canvi un nen o nena de l’etapa de les operacions concretes et dirà que hi ha la mateixa quantitat d’aigua. Una altre habilitat que adopten aquesta edat és la de termes de relació que consisteix en que el nen comensa a relacionar termes que per a ell abans no estaven relacionats com per exemple es mes fosc que ... , dons abans interpretaven que era un color molt fosc, no que era mes fosc que una altre. Perquè un nen abans d’entrar en aquesta etapa no adverteix que algunes idees, fins i tot les que són evidentment relatives per a un adult, són relacions almenys entre dos termes. Després tenim la inclusió que es tracta de que els nens comencen a raonar simultàniament sobre la part del tot i el tot, es a dir comença a descobrir que una part d’una cosa està inclosa a la seva totalitat. I per últim la ultima de les habilitats que obtindran serà la classificació, i és la capacitat d’ordenar objectes segons alguna dimensió quantificada, com la del pes o la mida.

CONCLUSIONS DEL TREBALL(pràctica) Prova 1_la conservació Primer li he fet la prova a la Paula al ser més petita, i perquè ho entengués millor li vaig fer la prova de la plastilina, on el vídeo surt explicada, llavors amb aquesta prova on la Paula nena en l’etapa preoperacional, dirà que a canviat el volum de la vola en el moment que una de elles canvia de forma, es a dir respectant en tot moment la teoria de la conservació de Piaget. Per estar més segura també li vaig fer a la Paula la mateixa prova però amb dos gots d’aigua, en la qual també afirmarà que hi ha més aigua en el got gran es a dir que afirmarà d’una manera subconscient de que ha canviat el volum en el moment que canvia la forma. Llavors per comparar si també es respectava la part de l’etapa de les operacions completes dons vaig fer la mateixa prova a una nena, Patrícia però de 7 anys, en aquesta prova la Patrícia primer es va quedar una mica dubtosa però al final em va dir que si que hi havia la mateixa aigua en els dos gots, es a dir un altre cop respectant les teories del Psicòleg Piaget. Prova 2_la inclusió La segona prova també explicada en el vídeo, també la vaig provar amb les dues nenes, per comprovar si era cert això de que una nena només amb set anys pugues distingir una part del tot i el tot. Llavors Paula si que em contestarà que hi ha més colors blaus que no colors, es a dir sempre seguint les teories de Piaget, i Patrícia, al preguntar-li que, que hi havia més que si colors o colors vermells no va dubtar ni un moment, es a dir pràcticament em va respondre sense pensar, i em dirà que hi ha més colors que no pas colors vermells. Es a dir una altre teoria de la etapa de les operacions concretes que quedaria verificada. Prova 3_ termes de relació Per últim mostraré l’única prova que no verifica la teoria de Piaget, en el vídeo la Paula si que em podrà respondre a la pregunta de quin dels dos colors es mes fosc, i fins i tot em respondrà be, llavors he arribat a la conclusió que avui dia els nens lligant més l’informació ja que la Paula si que em va contestar be.

El Romanticisme éS Un Moviment Literari

by Alexandra Valtueña

Accessibility

Categories

Upload Details

Usage Rights

Statistics

El Romanticisme éS Un Moviment Literari Document Transcript