Your SlideShare is downloading. ×
La mort del funcionari
La mort del funcionari
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Thanks for flagging this SlideShare!

Oops! An error has occurred.

×
Saving this for later? Get the SlideShare app to save on your phone or tablet. Read anywhere, anytime – even offline.
Text the download link to your phone
Standard text messaging rates apply

La mort del funcionari

172

Published on

cont

cont

Published in: Education
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
172
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0
Actions
Shares
0
Downloads
0
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

Report content
Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
No notes for slide

Transcript

  • 1. Una meravellosa nit, el no menys meravellós executor1, Ivan Dmítritx Txerviakov2, asseguta la segona fila de seients estava veient a través dels binoculars Les cloches de Corneville3. Veia ise sentia al cim de la felicitat. Però de sobte... a les històries, sovint trobem «però de sobte», i ésque els autors tenen raó: la vida està tan plena de sorpreses! Però de sobte, la seva cara es vaarrugar, tenia la mirada perduda, havia deixat de respirar... va treure’s els prismàtics dels seusulls, es va inclinar i ... atxim! Va esternudar, ja veieu. Esternuda qualsevol, en qualsevol lloc, jaque no està pas prohibit. Esternuden els homes, i la policia, els superintendents, i, de vegadesfins i tot els consellers privats. Tots esternuden. Txerviakov no es va desconcertar, es va netejarla cara amb un mocador, i, com a home amable, va mirar al seu voltant per veure si haviamolestat a algú amb el seu esternut. Però després es va veure pertorbat. Va veure un anciàassegut davant seu, a la primera fila de la platea, que acuradament es netejava el seu cap calb iel coll amb el seu guant i murmurava alguna cosa. En lancià va reconèixer, Txerviakov, elgeneral del Consell d’Estat, Brisjàlov4, servidor del Departament de Transports. «Jo l’he esquitxat! —va pensar Txerviakov—. No és el meu cap, o un desconegut, però tot iaixí li he de demanar disculpes». Txerviakov va tossir, es va inclinar cap endavant i li va xiuxiuejar a cau dorella del general: —Disculpi, Sa Excel·lència, us he esquitxat... Accidentalment... —Res, no passa res... —Per lamor de Déu, ho sento. Estic... Jo no volia! —Oh, seu, si us plau! I deixa’m escoltar! Txerviakov confús, va fer un somrís estúpid i es va posar a mirar lescena. Prou que mirava,però ja no sentia la felicitat d’abans. Una preocupació el va començar a turmentar. A lintermedi,va apropar-se a Brisjàlov, va caminar al seu costat, i, vencent la seva timidesa, va murmurar: —Jo us he esquitxat, Excel·lència. Perdoni’m... Estic... No és que... —Oh, renoi... Ja me’n havia oblidat del tot! —va dir el general, i va traslladar la impaciènciaal seu llavi inferior. «Se’n ha oblidat, però veig als seus ulls hi veia la seva malícia —va pensar Txerviakov,sospitosament mirant el general—. I no vol parlar. Hauria d’explicar-li que jo no volia..., que ésuna llei natural, o es pensarà que el volia escopir. Ara no crec que ho pensi, però qui sap si méstard...». En arribar a casa, Txerviakov va explicar-li a la dona la seva ignorància. Li semblava que laseva esposa va tractar massa a la lleugera l’incident. Al principi si que s’havia espantat, peròdesprés quan va saber que Brisjàlov «no era superior seu» es va calmar.1 Nota de V. Guminskogo: És el funcionari encarregat de les agències d’assumptes econòmics.2 Nota del traductor: Prové del mot rus Червяк (txerviak), cuc.3 Nota de V. Guminskogo: Es tracta d’una opereta del compositor francés Robert Planquette.4 Nota del traductor: Prové del verb rus брызгать (brízgat), esquitxar.
  • 2. —I no obstant això, vés-hi i li demana-li disculpes —va dir— o es pensarà que no sapscomportar-te en públic! —Això mateix! Li he demanat disculpes però és estrany... No n’ha dit ni una sola paraulaclara. Sí, deu ser que no hi hagut temps per parlar-ne clarament. Lendemà es va posar Txerviakov un uniforme nou, es va tallar els cabells i es va dreçar capa casa de Brisjàlov per explicar-li la situació... En entrar a la recepció del general, que va veureuna gran quantitat de peticionaris i el mateix general, que ja ha començat a rebre peticions.Després d’entrevistar diversos peticionaris el general va aixecar la vista i va veure a Txerviakov. - Ahir, a l’Arcàdia, si vostè no ho recorda, Sa Excel·lència, —va començar a informarl’executor— vaig esternudar i... sense voler... us vaig esquitxar... Perdo... —Quina ximpleria... per l’amor de Déu! Què vols? —el general es va adreçar a un altrepeticionari—. «No en vol parlar —va pensar Txerviakov, empal·lidint—. Deu estar enutjat, així que... No,això no es pot quedar així... li ho haig d’explicar...» Quan el general havia acabat de conversar amb el peticionari i el segon va entrar a lesestances interiors, Txerviakov es va posar darrere dell i va murmurar: —Sa Excel·lència! Si matreveixo a molestar-lo és perquè sento remordiment! No va ser apropòsit. Cregui’m senyor! El general va assumir un rostre banyat en llàgrimes, i va moure la seva mà. —Així que només t’estàs mofant! —va dir el general mentre sortia per la porta. «De quina mofa parla? —va pensar Txerviakov—. No, en absolut, no hi ha cap acudit aquí,general. No ho pot entendre. No penso demanar disculpes a un fanfarró. Maleït sigui. Liescriuré una carta, però no penso tornar-lo a visitar! Honestament, no ho penso fer!». Aquest era el pensament Txerviakov quan tornava cap a casa. De carta al general no en vaescriure cap. Es va posar a rumiar i a rumiar, però no hi va haver manera d’escriure-la. Per aixòva haver danar al dia següent a donar-li explicacions. —Ahir vaig venir a molestar a Sa Excel·lència, —va murmurar, quan el general va aixecarels ulls de pregunta sobre la seva persona— no per riure’m, com vostè diu. Li vaig demanardisculpes per això: els esternuts, l’esquitxada. I no me’n reia pas jo, vaja això crec. Nomatreveixo a riure’m? Si me’n rigués voldria dir que ja no queda respecte per a les persones... —Fora! —va cridar de sobte en tornar-se blau el general tremolós. —Què? —va xiuxiuejar Txerviakov, mort de por. —Fora! —va repetir el general, colpejant amb els peus el terra. A lestómac de Txerviakov alguna cosa es va trencar. En no veure res, no sentir res, varecular cap a la porta, va sortir i es va anar arrossegant. Quan va tornar a casa, mecànicament,sense llevar-se luniforme, es va ficar al sofà i... es va morir. Traducció del rus i d’anglès d’Àlex Agustí i Polis Visita’m a www.alexagusti.cat

×