Grup 7 astronomia sudamericana

688 views
466 views

Published on

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
688
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
203
Actions
Shares
0
Downloads
2
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Grup 7 astronomia sudamericana

  1. 1. Astronomia sud americana: inques, asteques i maies • FERRAN PRAT • LLUÍS CARRERAS • MARC FONTANET Novembre 2012
  2. 2. asteques Va sorgir a partir del segle X. Els asteques van desenvolupar l’astronomia i el calendari i a part també van estudiar i desenvolupar la meteorologia. El cel l’anomenaven Ometecuhtli i a la Terra Omecíhuatl. El primer Sol, Nahui-Oceloti (jaguar), el segon Nahui-Ehécati (vent), el tercer Nahuiquiahuitl, el quart Nahui-Ati (aigua) i el cinquè Nahui-Ollin (moviment).
  3. 3. asteques El calendari asteca va ser esculpit l’ any 1479. Al centre hi ha la cara de Tonatiuh, adornat amb Jade i un ganivet a la boca. Els quatre sols es representen amb figures quadrades que flanquegen el cinquè sol al centre. L’ exterior està format per 20 àrees que representen els de cada un dels 18 mesos que constava el calendari asteca.
  4. 4. asteques Els asteques interpretaven que el sol naixent (Huitzilopochtli) matava a la Lluna (Coyolxauhqui) i a les estrelles. Pels asteques astronomia era molt important ja que per a ells era com una religió. Van construir observatoris molt precisos. Van agrupar les estrelles brillants en associacions(constel·lacions). Els cometes van ser anomenats ”les estrelles que fumegen”.
  5. 5. inques Els inques coneixien la revolució sinòdica dels planetes. Van construir un calendari llunar per a les festes religioses i un solar per a l’agricultura. Utilitzaven elements com les fites al voltant dels pobles per realitzar astronomia observacional. Els Chibchas coneixien la constel·lació d’Orió i reconeixien la relació entre la sortida helíaca de Sirià.
  6. 6. inques El calendari consistia en un any solar de mesos de 30 dies i 5 dies intercalats. Pachacútec va disposar l’edificació de 12 torres localitzats a l’est de la llacta del Cusco, anomenats Sucangas. Els inques donaven molta importància a les constel·lacions i estaven molt interessats en el mesurament per a fins agrícoles.
  7. 7. inques Posseïen les seves pròpies constel·lacions entre les quals, es destacaven la Creu del Sud i el Centaure. Per a ells la Via Làctia era enfosquida per sacs. L’astronomia va jugar un paper molt important per les seves ciutats.
  8. 8. maies Per als maies l’astronomia ha estat la necessitat de comptar el temps coneixent les posicions dels astres es pot deduir el dia i l’hora que ens trobem. Tots els pobles van elaborar una mena de calendari sobre la base dels moviments del Sol i de la Lluna.
  9. 9. maies  El calendari maia, centre de la vida civil i religiosa d’aquella cultura, combinava els cicles del Sol amb els cicles de Venus. Va arribar a tenir un error de només 2 hores cada 481 anys.  Els maies consideraven Déus els principals astres. Per als maies Venus era Xac ek. Es representava amb un aspecte ferotge.
  10. 10. maies Els maies calculaven el cicle de les estacions amb un error de només 17 segons. També coneixien perfectament el cicle de les fases de la Lluna, eren capaços de preveure un eclipsis amb tota precisió. Els maies van construir grans observatoris elevats, similars als ziggurats mesopotàmics. L’astronomia maia és poc coneguda perquè malauradament els colonitzadors espanyols van destruir totes les seves biblioteques.
  11. 11. Astronomia sud americana: inques, asteques i maies

×