ELS SUPERSENZILLS ÉSSERS          VIUSCIÈNCIES DE LA NATURALESAUNITAT 7: ELS ÉSSERS VIUS MÉS SENZILLSESCOLA LA SALLE MANRE...
1. EL REGNE DELS PROTOCTISTS                                                 Els protozousDins daquest regnehi ha organism...
LES ALGUESLes algues són un grup déssers                    Són autòtrofes. Es produeixen la matè-vius molt divers. Tenen ...
ACTIVITATSPàg. 108 ex. 1 i 2.1. Quin tipus de cèl·lules tenen els organismes del regne dels protoctists?Tots els organisme...
2. EL REGNE DE LES MONERESEl regne de les moneres comprèn microorganismes unicel·lular i amb cèl·lules procariotes,és a di...
4. EL REGNE DE LES MONERES                                        LA REPRODUCCIÓ I LA RELACIÓ DELS BACTERIS  LA NUTRICIÓ D...
3. ELS VIRUS     Com són els virus?                       La manera de viure dels virus Els virus són tan petits que solam...
4. Els microorganismes i el seu paper en la biosfera                                                Microorganismes benefi...
ACTIVITATSPàg. 112 ex. 8, 9 i 10.8. Podem observar els virus amb un microscopi òptic? Per què?La mida dels virus es tan pe...
5. Les malalties produïdes per microorganismesLes principals vies d’entrada microorganismes son la pell a tra-vés d’una fe...
6. La lluita contra les malalties infecciosesHi ha moltes maneres de prevenir les malalties infeccioses, com per exemple: ...
ACTIVITATSPàg. 114 ex. 14, 15 i 16.14. Què és una malaltia infecciosa? Com es transmet?Són els microorganismes que entren ...
A fonsEls líquens són en realitat una associació simbiòtica entre una alga i un fong. En aquestaassociació, lalga autòtrof...
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Els éssers vius més senzills

1,650

Published on

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
1,650
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
4
Actions
Shares
0
Downloads
7
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Els éssers vius més senzills

  1. 1. ELS SUPERSENZILLS ÉSSERS VIUSCIÈNCIES DE LA NATURALESAUNITAT 7: ELS ÉSSERS VIUS MÉS SENZILLSESCOLA LA SALLE MANRESACURS: 2012–13FET PER:GEMMA ALTADILLVÍCTOR FERNANDEZMARC FONTANETÀMRIT CASSERES
  2. 2. 1. EL REGNE DELS PROTOCTISTS Els protozousDins daquest regnehi ha organismes de Els protozous són organismes microscòpics de formes i mides varia-mida petita sovint mi- bles, les cèl·lules dels quals sassemblen a les dels animals. Presen-croscòpics, destruc- ten les característiques següents:tura senzilla i molt Són unicel·lulars: L’única cèl·lula que tenen fa totes les funcions vi-diferents entre si. El tals.regne dels protoc- Són heteròtrofs: Salimenten de bacteris i de restes orgàniques.tists comprèn orga- Viuen en medis aquàtics, en aigua dolça i salada. Són de vida lliure,nismes unicel·lulars i nhi ha que són paràsits que viuen a linterior daltres éssers vius ipluricel·lulars, amb els poden produir malalties. Els protozous que viuen surant a la su-cèl·lules eucariotes, perfície de laigua formen part del zooplàncton, que serveix dali-sense teixits ni òr- ment a molts animals marins.gans. Pertanyen aaquest regne els pro-tozous i les algues. Quatre grups de protozousFlagel·lats. Es mo- Ciliats. Es mouen per Rizòpodes. Es desplacen Esporozous. Sónuen per mitjà de mitjà de cilis. Nhi ha per mitjà de prolongaci- immòbils perquèflagels. Nhi ha de de vida lliure i també ons del citoplasma ano- no tenen estruc-vida lliure i altres de paràsits. menades pseudòpodes. tures de locomo-que són paràsits. Nhi ha de vida lliure. ció. Tots són parà- sits. FET: VÍCTOR FERNÀNDEZ
  3. 3. LES ALGUESLes algues són un grup déssers Són autòtrofes. Es produeixen la matè-vius molt divers. Tenen cèl·lules ria orgànica. Tenen clorofil·la i altresmolt semblants a les de les plan- pigments i fan la fotosíntesi. Segons eltes, ja que tenen cloroplasts i pa- tipus de pigment que tenen, es podenret cel·lular. Poden ser uni- classificar en tres grups: les algues ver-cel·lulars o pluricel·lulars. Les des, les algues brunes i les algues verme-unicel·lulars poden formar colòni- lles. Són aquàtiques, tant marines comes. Les algues pluricel·lulars, to- daigua dolça. Poden viure a lescorçates les cèl·lules presenten la ma- dels arbres i a les roques. Les algues uni-teixa aparença i duen a terme les cel·lulars formen part del fitoplàncton.mateixes funcions, i per aquesta Les algues tenen un paper molt impor-raó no formen ni teixits autèn- tant en la natura, ja que serveixen dali-tics ni òrgans. ment a molts animals. Tres tipus d’alguesAlgues verdes:El pigment més Algues brunes: Tenen un pig- Algues vermelles: A més deabundant daquestes algues és la ment groguenc que domina la clorofil·la, tenen un pig-clorofil·la, que els dóna el color sobre la clorofil·la, i això els ment vermell capaç de cap- dóna el color bru. Són mari-verd. Poden ser unicel·lulars o tar la llum que arriba a les nes. Se solen trobar a lespluricel·lulars. Viuen tant en ai- zones profundes dels oce- costes rocoses i són visiblesgües marines com continentals. en la marea baixa. Poden ser ans, on viuen. Es troben enEs troben sobre la superfície de unicel·lular o pluricel·lulars. aigües tranquil·les i càlides.laigua, arrossegades pels cor- Poden ser unicel·lulars o plu-rents o sobre les roques. ricel·lulars. FET: VÍCTOR FERNÀNDEZ
  4. 4. ACTIVITATSPàg. 108 ex. 1 i 2.1. Quin tipus de cèl·lules tenen els organismes del regne dels protoctists?Tots els organismes inclosos en el regne dels protoctists estan constituïts per cèl·lules eucariotes i poden ser unicel·lulars o pluricel·lulars.2. Esmenta tres estructures que els protozous utilitzen per desplaçar-se.Flagel·lats, ciliats i els rizòpodes.Pàg. 109 ex. 3 i 4.3. Les algues tenen teixits autèntics? Per què?No. Perquè en les algues pluricel·lulars totes les cèl·lules presenten la mateixa apa- rença i duen a terme les mateixes funcions.4. Busca en els conceptes clau els termes fitoplàncton i zooplàncton.Fitoplàncton: Conjunt d’organismes aquàtics que suren a l’aigua de llacs i oceans i fan la fotosíntesi, com les algues i alguns vegetals.Zooplàncton: Plàncton format per animals petits.
  5. 5. 2. EL REGNE DE LES MONERESEl regne de les moneres comprèn microorganismes unicel·lular i amb cèl·lules procariotes,és a dir, sense nucli diferenciat. Pertanyen als regnes dels bacteris. N’hi ESTRUCTURA DELS BACTERIS ha a tot arreu, al sól, a l’aigua, a l’interior Alguns bacteris són molt senzills i no te- d’altres éssers vius etc. Poden viure a va- nen nucli. Els bacteris están formats ris graus sota zero, i fins i tot a tempera- pels elements següents: tures de més de 100 graus. La membrana cel·lular: Regula l’entrada i Solem viure aïllats, però a vegades s’agr- sortida de substàncies. upen en colònies però cada bacteri con- La paret cel·lular bacteriana: Dóna for- serva la seva independència. ma al bacteri i el protegeix. Actualment es creu que els primers habi- La càpsula bacteriana: Serveix de pro- tants del planeta, fa més de 3.500 milions tección i d’aïllament a determinats bac- d’anys, van ser els bacteris. teris. El citoplasma: És on s’eleboren les substàncies necessàries perqué el bac- teri pugui fer les funcions vitals. El material genètic: Al contrari de les cèl·lules eucariotes, no està envoltat de cap membrana i controla i regula el fun- cionament de la cèl·lula. Fagels: Són prolongacions filamentoses que es troben en determinats bacteris i que els serveixen per desplaçar-se. ESTRUCTURA DELS BACTERIS Coc. Forma arro- Bacil. Forma Vibrió. Forma Espiril. Forma donida allargada de coma espiral FET PER: GEMMA ALTADILL
  6. 6. 4. EL REGNE DE LES MONERES LA REPRODUCCIÓ I LA RELACIÓ DELS BACTERIS LA NUTRICIÓ DELS BACTERIS Es reprodueixen per bipartició, procés mitjan- çant el qual formen des bacteris fills.Són heteròtrofs, s’alimenten de Cada fill creix i es torna a dividir. Aquest procéssubstàncies orgàniques procedents es molt ràpid i amb poques hores un bacteri potd’altres éssers vius. originar milers de bacteris iguals.Hi ha tres grups de bacteris: Els bacteris es relacionen amb el medi on viuen.Bacteris paràsits: Obtenen l’aliment Quan les condicions del medi no són favorables,d’altres éssers vius i poden produir s’envolten d’una paret gruixuda i formen esporesmalalties. de resistència. D’aquesta manera poden suportarBacteris sapròfits: Viuen sobre mate- temperatures elevades, períodes de sequera...ria orgánica morta o en descomposició. Quant les condicions del medi milloren, a partirTransformen les substàncies orgàni- de l’espora es desenvolupa un nou bacteri.ques en substàncies inorgàniques queserveixen d’adob per les plantes,Bacteris simbionts: Viuen associats a Un bacteri es potun altre individu. Són els que hi ha a dividir cada trental’aparell digestiu de molts mamífers, on minuts, de maneracol·laboren en la dgestió d’aliments. que es multiplicaTambé hi han bacteris autòtrofs, es a molt ràpidament.dir, capaços de fabricar-se el propialiment. Els cianobacteris són autò-trofs.Pàg. 111 ex 5, 6 i 7.5. Quina és la principal diferencia que hi ha entre els organismos del regne dels protoctists iels del regne de les moneres?Que els protoctists tenen cèl·lules eucariotes i les moneres tenen cèl·lules procariotes.6. Com es poden clasificar els bacteris segons el tipus de nutrició? I segons la forma?Es poden clasificar en bacteris paràsits, bacteris sapròfits i bacteris simbionts.I segons la forma es poden clasificar en cocs ( forma arrodonida), bacil ( forma allargada),Vibrió ( forma de coma) i espiril ( forma d’espiral).7. Què són els cianobacteris? Quin efecte van produir en la composició inicial del’atmosfera? Són els que duen a terme la fotosíntesi, consumeixen diòxid de carboni i produeixen oxigen.Van ser els responsables, en un principi, de l’acomulació d’oxigen a l’atmosfera. FET PER: GEMMA ALTADILL
  7. 7. 3. ELS VIRUS Com són els virus? La manera de viure dels virus Els virus són tan petits que solament es Els virus s’introdueixen a la cèl·lula in- poden veure amb el microscopi electrò- fectada a través de la membrana nic, ja que té una gran capacitat cel·lular. A l’interior produeix nous virus d’augment òptic. utilitzant les molècules i els orgànuls de Els virus no es consideren éssers vius la cèl·lula infectada. Un cop formats, els autèntics, perquè no duen a terme cap nous virus trenquen la membrana de la de les funcions vitals. Són paràsits obli- cèl·lula infectada i queden lliures. gats, ja que tenen la capacitat de pro- Aquest és el procés d’infecció dels vi- duir còpies de si mateixos. Els virus es rus: troben per tot arreu, però no són capa- Entrada dels virus a la cèl·lula. ços de moure’s per si sols. Reproducció i unió dels components Tots els virus tenen formes diverses, vírics. però tots están formats pels elements Sortida dels nous virus. seguents. La càpsida: Embolcall de formes dife- rents format per proteines. La coberta externa: Es troba a fora de la càpsida i nomes la tenen alguns virus L’àcid nucleic: Material hereditari dels virus, trobada dins la càpsida. FET PER: ÀMRIT CASSERRES
  8. 8. 4. Els microorganismes i el seu paper en la biosfera Microorganismes beneficiososAquests microorganismes resulten beneficiosos, tant per a les persones com per a la res-ta de la biosfera, tot i que es tendeix a pensar que els microorganismes són bastant per-judicials. Proporcionen un gran nombre d’utilitats, destaquen les següents:Són descomponedors: Actuen sobre restes mortes i les transformen en substàncies or-gàniques i les plantes poden tornar-ho a utilitzar.Formen part del plàncton: Constitueixen l’aliment de molts animals aquàtics.Constitueixen part de la flora intestinal: Bacteris que viuen a l’interior del tub digestiu iaprofitant restes d’aliments produeixen vitamines útils per l’organisme on viuen.Intervenen en la fabricació d’aliments.S’utilitzen per obtenir medicaments i combatre determinades malalties. Microorganismes perjudicialsNomés una petita part dels microorganismes són perjudici-als, ja que produeixen malalties a tot tipus d essers vius. Re-ben el nom de microorganismes patògens.Hi ha microorganisme patògens de diversos grups:Poden ser bacteris, protozous i fongs microscòpics. Tots sónpotencialment patògens, perquè són paràsits obligats a re-produir-se mitjançant còpies d’ells mateixos, i produeixenmalalties quan s’introdueixen en altres éssers vius, ja queinfecten altres cèl·lules. FET PER: ÀMRIT CASSERRES
  9. 9. ACTIVITATSPàg. 112 ex. 8, 9 i 10.8. Podem observar els virus amb un microscopi òptic? Per què?La mida dels virus es tan petita que únicament es pot observar amb el microscopi electrònic,ja que té una capacitat d’augment molt més gran que la de l’òptic9. Per què es considera que els virus són paràsits obligats?Perquè es tenen que anar reproduint fent còpies de ells mateixos.10. Quina és la única funció que comparteixen els virus amb la resta d’éssers vius?Que poden reproduir-se infectant cèl·lules vives d’altres éssers vius.Pàg. 113 ex. 11, 12 i 13.11. Quina funció té la flora intestinal? Quins microorganismes la formen?Aprofitar restes d’aliments a través del tub digestiu i produir vitamines i altres substànciesútils per a l’organisme on viuen. La formen un gran nombre de bacteris.12. Quins microorganismes ens poden causar malalties?Tan sols una petita part dels microorganismes, els patògens.13. Com es diuen, en general, els bacteris que produeixen malalties a les persones i als altreséssers vius?Reben el nom de microorganismes patògens i n’hi ha de diversos grups. FET PER: ÀMRIT CASSERRES
  10. 10. 5. Les malalties produïdes per microorganismesLes principals vies d’entrada microorganismes son la pell a tra-vés d’una ferida, la via respiratòria, la via digestiva o per con-tacte sexual. La invasió d’un esser viu duta a terme per un mi-croorganisme patogen s’anomena infecció, i les malalties que esprodueixen, malalties infeccioses. Una vegada els microorganis-mes estan dintre el cos humà es reprodueixen mes fàcilment.Els efectes produïdes per la infecció no es manifesten mediata-ment, ha de passar un ser període de temps anomenat períoded’incubació.Un microorganisme es transmet d’un individu a un altre per elcontagi. Hi han molts tipus de contagi. Algunes malalties produïdes per microorganismes FET PER: MARC FONTANET
  11. 11. 6. La lluita contra les malalties infecciosesHi ha moltes maneres de prevenir les malalties infeccioses, com per exemple: tenir una bonahigiene corporal i consum de begudes i aliments en bon estat.Actualment la medicina disposa de diversos recursos que ens ajuden a prevenir les infecci-ons o a superar-les. En destaquen les vacunes i els antibiòtics. Les vacunes Es un preparat que conté microorganismes morts o afeblits d’una malaltia deter- minada, que ja no tenen capacitat de produir-la. Les vacunes no provoquen les malalties sinó que fan que el nostre cos aprengui a lluitar-hi. Són: un mètode preventiu. Però n’hi ha que l’efecte només dura un temps determinat i per això s’han de tornar a administrar dosis de record. Els antibiòtics Els antibiòtics són substàncies produïdes per determinats bacteris i fongs, i també sin- tèticament, que permeten eliminar o impedir el creixement de microorganismes que causen malalties. Per tant són un mètode curatiu per combatre les malalties en els és- sers vius. El primer antibiòtic que va ser descobert va ser la penicil·lina, descoberta per Alexan- der Fleming. Molts antibiòtics tenen afectes secundaris, per això només en pots pren- dre quan els metges t’ho recomanen. No són eficaços contra malalties produïdes per vi- rus. FET PER: MARC FONTANET
  12. 12. ACTIVITATSPàg. 114 ex. 14, 15 i 16.14. Què és una malaltia infecciosa? Com es transmet?Són els microorganismes que entren al teu cos i l’infecten, és a dir, provoquen malalties ifan que el teu cos reaccioni de manera dolenta, i és llavors que diem que estem malalts.Es transmet per la via respiratòria, la via digestiva, la pell i el contacte sexual.15. Què és el període d’incubació d’una malaltia?Es quan el virus ja es troba en el teu interior i es comencen a reproduir-se molt ràpida-ment. Però els efectes produïts per la infecció no es manifesten immediatament sinóque ha de passar un període de temps que s’anomena període d’incubació.16. Quina és la via d’entrada en cadascuna de les malalties que conté la taula?En el Refredat : l’aire, en la Sida: pel contacte sexual, en la Pneumònia: l’aire, en la Sal-monel·losi: per aliments contaminats, en la Còlera: per aigües contaminades, en la Malà-ria: per la picada de la femella mosquit Anopheles i en el Peu d’atleta: per contacte físici a través de la pell.Pàg. 115 ex. 17 i 18.17. Per què es diu que les vacunes són un mètode preventiu i que els antibiòtics són unmètode curatiu?Perquè les vacunes permeten que el nostre cos aprengui a lluitar contra la malaltia perprevenir-la i els antibiòtics et curen de la malaltia quan ja estàs infectat.18. Podríem curar un refredat amb antibiòtics? Justifica la resposta.No es podria curar perquè els antibiòtics no són eficaços amb malalties produïdes pervirus i el refredat es produït pels virus. FET PER: MARC FONTANET
  13. 13. A fonsEls líquens són en realitat una associació simbiòtica entre una alga i un fong. En aquestaassociació, lalga autòtrofa aporta a la comunitat els hidrats de carboni que sintetitza perla seva clorofil·la, i el fong, que no pot aportar cap aliment, proporciona, pel seu elevat po-der higroscòpic, la humitat necessária realitzar fotosíntesi, protegint daquesta maneralalga, que així es troba en un medi humit, indispensable per a la seva vida.Els líquens resis-teixen condicions ambientals molt adverses, arribant a viure fins i tot en regions polars.Elslíquens estan formats per dos components o organismes (organismes duals) que viuen ensimbiosi, duna banda hi ha les hifes dun fong que no pot produir el seu aliment(micobionte o micosimbionte) i duna altra les cèl · lules de lalga (gonidios, ficobionte oficosimbionte o fotobionte) que alimenta el fong (la funció principal del fong és protegirlalga). Tres tipus morfològics de líquens Líquens foliacis: Te- Líquens fruticulosos: Líquens crustacis: Tenen nen aspecte de fulla. Tenen aspecte de pe- forma de crosta. Viuen Viuen sobre roques i tits arbres molt ramifi- sobre d’arbres i roques. s’hi adhereixen grà- cats. Viuen sobre bran- cies als pèls. ques. FET: VÍCTOR FERNÀNDEZ

×