Your SlideShare is downloading. ×
Els éssers vius més senzills
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Thanks for flagging this SlideShare!

Oops! An error has occurred.

×
Saving this for later? Get the SlideShare app to save on your phone or tablet. Read anywhere, anytime – even offline.
Text the download link to your phone
Standard text messaging rates apply

Els éssers vius més senzills

448
views

Published on


0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
448
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
4
Actions
Shares
0
Downloads
1
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

Report content
Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
No notes for slide

Transcript

  • 1. FET PER: 7/03/20132 NÚRIA PRAT, NÚRIA BELTRAN, ÒSCAR GUTIÉRREZ I TONI SALA 7. ELS ÉSSERS VIUS MÉS SENZILLS 1. EL REGNE DELS PROTOCTISTS Contingut En aquest regne s’inclouen un gran nombre d’organismes, de mida petita, sovint mi-1. EL REGNE DELS croscòpics, destructura senzilla i molt diferents entre si, tant pel que fa a la maneraPROTCISTS de viure com a lorganització cel·lular que tenen.2. EL REGNE DE LES Aquest regne comprèn organismes unicel·lulars i pluricel·lulars , amb cèl·lules, senseMONERES teixits ni òrgans. També hi pertanyen el regne dels protozous i les algues.3. ELS VIRUS Els protozous Els protozous són organismes microscòpics de formes i mides variables, s’assem- blen a la dels animals. Les seves característiques són:4. ELS MICROORGA-NISMES I EL SEU PA- Són unicel·lulars. L’única cèl·lula que tenen és capaç de fer totes les funcionsPER EN LA BIOSFERA. vitals. Són heteròtrofs. S’alimenten de bacteris, de restes orgàniques i d’altres orga-5. LES MALATIES PRO- nismes microscòpics.DUÏDES PER MICROOR-GANISMES Viuen en medis aquàtics, la majoria són de vida lliure, però n’hi ha que són pa- ràsits que viuen a l’interior d’altres éssers vius i els poden produir malalties.6. LA LLUITA CONTRALES MALALTIES INFEC- Els protozous que viuen surant a la superfície de l’aire formen part del zooplàncton,CIOSES que fa d’aliment a molts animals marina. Es classifiquen per la manera de caminar: Flagel·lats: Es mouen gràcies a unes flagels. N’hi ha de vida lliure i altres que sónA FONS paràsits. El tripanosoma causa malaltia de la son. Ciliats: Es mouen per mitja de cilis. N’hi ha de vida lliure i d’altres de paràsits. El pa- rameci té dos nuclis i forma de sabatilla. Rizòpodes: Es desplacen per mitjà de prolongacions de citoplasmes anomenats pseudòpodes. N’hi ha de paràsits i de vida lliure , com l’ameba. Esporozous: Són immòbils perquè no tenen estructures de locomoció. Tots són pa- ràsits. El plasmodi causa la malària. ciliats Flagel·lats Rizòpodes Esporozous
  • 2. Página 2 7. ELS ÉSSERS VIUS MÉS SENZILLS Les alguesEs un grup molt divers. Tenen una cèl·lula molt sembla de les plantes perquè també tenen parets cel3lulars i cloroplasts. Poden ser unicel·lulars i pluricel·lulars. Els unicel·lulars poden formar colònies, tot i que una sola, pot fer totes les funcions vitals. Totes les cèl·lules presenten la mateixa aparença i duen a terme les mateixes funcions, i per aquesta raó no formen ni teixits autèntics ni òrgans. Són autòtrofes. Es produeixen la matèria orgànica. Tenen clorofil·la i altres pigments que són capaços de captar la llum solar per dur a terme la fotosíntesi. Segons el tipus de pigment que tenen, es poden classificar en tres grups: les algues verdes, les algues brunes i les algues vermelles Són aquàtics. Algunes poden viure a lescorça dels arbres i a les roques. Les unicel·lulars suren a la superfície de laigua formen part del fitoplàncton.Algues verdes: El pigment més abundant daquestes algues és la clorofil·la, que els dóna el color verd. Poden ser uni-cel·lulars, com leuglena, o pluricel·lulars, com lulva. Es troben sobre la superfície de laigua, arrossegades pels corrents o so-bre les roques.Algues brunes: Tenen un pigment groguenc que domina sobre la clorofil·la, i això els dóna el color bru. Se solen trobar a lescostes rocoses i són visibles en la marea baixa. Nhi ha que viuen surant a laigua. Poden ser unicel·lulars, com les diatomees,o pluricel·lulars, com els sargassos.Algues vermelles: A més de la clorofil·la, tenen un pigment vermell capaç de captar la llum que arriba a les zones profundesdels oceans, on viuen. Poden ser unicel·lulars o pluricel·lulars, com la coral·lina, que forma part dels esculls de corall. Algues verdes Algues brunes Algues vermelles ACTIVITATS 1.Quin tipus de cèl·lules tenen els organismes del regne dels protoctists? Tots els organismes inclosos en el regne dels protoctists estan constituïts per cèl·lules eucariotes i poden ser unicel·lulars o pluricel·lulars. 2.Esmenta que els protozous utilitzen tres estructures per moure’s. Els flagel·lats es mouen per mitjà de flagels; els ciliats, per mitjà de cilis; els rizòpodes, per mitjà de prolongacions del citoplasma anomenades pseudòpodes, i els esporozous són immòbils. 3. Les algues tenen teixits autèntics? Per què? Les algues no tenen teixits autèntics, per que en les algues pluricel·lulars, totes les cèl·lules presenten la mateixa aparença i duen a terme les mateixes funcions i per això no tenen ni teixits autèntics ni òrgans. 4.Busca en els conceptes els termes zooplàncton i fitoplàncton. Zooplàncton: plàncton format per animals petits. Fitoplàncton: conjunt d’organismes aquàtics que suren a l’aigua de llacs i oceans i fan la fotosíntesi, com les algues i alguns vegetals.
  • 3. Página 3 2. EL REGNE DE LES MONERESEl regne de les moneres comprèn microorganismes unicel·lulars i amb cèl·lules procariotes, es a dir, sense nuclidiferenciat.Pertanyen a aquest regne els bacteris. Hi ha bacteris a tots els llocs del planeta, fins i tot a les zones on no hi potviure cap altre ésser viu.L’estructura dels bacterisEls bacteris tenen una estructura molt senzilla.Una cèl·lula bacteriana típica està formada pels elements següents:La membrana cel·lular. És semblant a la de la cèl·lula eucariota. Regula lentrada i la sortida de substàncies através seu.La paret cel·lular bacteriana. És lembolcall rígid que envolta la membrana cel·lular. Dóna forma al bacteri i elprotegeix.La càpsula bacteriana. Molts bacteris tenen una càpsula més o menys gruixuda envoltant la paret cel·lular.Serveix de protecció i daïllament a determinats bacteris que provoquen malalties.El citoplasma. Ocupa linterior cel·lular. És on selaboren les substàncies necessàries perquè el bacteri pugui ferles funcions vitals.El material genètic. Es troba dispers pel citoplasma, controla i regula el funcionament de la cèl·lula. Al contrari queen les cèl·lules eucariotes, no està envoltat per cap membrana.Flagels. Són prolongacions filamentoses que es troben en determinats bacteris i que els serveixen per desplaçar-se.La nutrició dels bacterisLa majoria dels bacteris són heteròtrofs, és a dir, salimenten de substàncies orgàniques provinents daltres éssersvius. Segons la manera de viure, hi ha tres grups de bacteris:*Bacteris paràsits. Obtenen laliment daltres éssers vius, els quals perjudiquen. Els bacteris paràsits poden produirmalalties, com ara la tuberculosi o el còlera.*Bacteris sapròfits. Viuen sobre matèria orgànica morta o en descomposició. Són descomponedors, és a dir,transformen les substàncies orgàniques del sòl en substàncies inorgàniques que poden utilitzar les plantes. Hi haalguns bacteris sapròfits que tenen un gran interès industrial, ja que es fan servir en lelaboració de iogurt i formatgea partir de la llet.*Bacteris simbionts. Viuen associats a un altre individu, i els dos sen beneficien. Són bacteris simbionts els que hi haa laparell digestiu de molts mamífers, on col·laboren en la digestió dels aliments.També hi ha bacteris autòtrofs, és a dir, capaços de fabricar-se les substàncies orgàniques a partir de substànciesinorgàniques. Són autòtrofs, per exemple, els cianobacteris. MONERES
  • 4. Página 4 7. ELS ÉSSERS VIUS MÉS SENZILLS ACTIVITATS5. Quina és la principal diferencia que hi ha entre els organismes del regne dels protoctists i els regnes deles moneres?La principal diferencia és que el regne dels protoctists tenen cèl·lules amb organització eucariota, és a dir, amb unnucli diferenciat, metre que el regne de les moneres tenen cèl·lules d’organització procariota, és a dir, sense nuclidiferenciat
  • 5. Página 4 3. ELS VIRUSLa mida dels virus és tan petita que únicament es poden observar amb el microscopi electrònic,Els virus no es poden considerar éssers vius autèntics, ja que no duen a terme per si mateixos cap de les funcionsvitals. De tota manera, són capaços dinfectar cèl·lules vives. En aquesta circumstància tenen la capacitat de produircòpies de si mateixosL’estructura dels virusLa forma dels virus és molt variada, però tots tenen una estructura bàsica molt simple. Estan formats pels elementssegüents:La càpsida. És un embolcall format per proteïnes que pot adoptar formes diferents.La coberta externa. Es troba per fora de la càpsida. Només la tenen alguns virus, com ara el de la grip o el queprodueix la sida.Làcid nucleic o material hereditari del virus. Es troba a linterior de la càpsidaLa manera de viure dels virusEl virus sintrodueix a la cèl·lula que infectarà a través de la membrana cel·lular. A linterior produeix nous virusutilitzant les molècules i els orgànuls de la cèl·lula infectada. Un cop formats, els nous virus trenquen la membranade la cèl·lula infectada i queden lliures.Els virus no es poden considerar éssers vius perquè no tenen estructura de cèl·lula, però es poden reproduirinfectant una cèl·lula. VIRUS
  • 6. Página 6 7. ELS ÉSSERS VIUS MÉS SENZILLS ACTIVITATS8. Podem observar el virus amb un microscopi òptic?SiPer què?Perquè el virus és de dimensions minúscules9.Per què es considera que els virus són paràsits obligats?Els virus no es poden considerar éssers vius autèntics, ja que no duen a terme per si mateixos capde les funcions vitals. De tota manera, són capaços dinfectar cèl·lules vives. En aquestacircumstància tenen la capacitat de produir còpies de si mateixos, és a dir, es poden reproduir.10. Quina és l’única funció que comparteixen els virus amb la resta del éssers vius?La reproducció
  • 7. Página 6 4. ELS MICROORGANISMES I EL SEU PAPER EN LA BIOSFERAMicroorganismes habiten en tots els medis i tenen funcions molt importants en la biosfera.Es tendeix a pensar que els microorganismes són perjudicials, però en realitat, tot i que nhi ha que són paràsits ipoden causar malalties, són molt més nombrosos els que resulten beneficiosos, tant per a les persones com pera la resta de la biosfera.Els microorganismes beneficiososEls microorganismes proporcionen un gran nombre dutilitats, entre les quals destaquen les següents:Els microorganismes descomponedors actuen sobre restes danimals i de vegetals morts, i les transformen ensubstàncies inorgàniques que tornen a latmosfera o al sòl, de manera que les plantes les poden tornar a utilitzar.El plàncton, format per microorganismes i altres éssers vius, constitueix laliment de molts animals aquàticsLa flora intestinal està formada per un gran nombre de bacteris que viuen a linterior del tub digestiu dels animals, on aprofiten algunes restes dels aliments i produeixen vitamines i altres substàncies que són molt útils per alorganisme on viuen.Intervenen en la fabricació daliments. Hi ha bacteris que actuen en la formació de iogurt i de formatge a partirde la llet, o en la transformació del vi en vinagre.Sutilitzen per obtenir antibiòtics i altres medicaments, amb els quals es poden combatre determinades malalties.Els microorganismes perjudicialsTan sols una petita part dels microorganismes són perjudicials, ja que són capaços de produir malalties tant a lespersones com als altres éssers vius. Aquests microorganismes reben el nom de microorganismes patògens. PLACTON, ALGUNS ANIMALS COM LES BALENES S’ALIMENTEN D’ELLS HI HA MICROORGANISMES PERJUDICIALS, PERQUE TENENE LA CAPACITAT DE DESCOMPONDRE MOLT MATERILAS
  • 8. Página 8 7. ELS ÉSSERS VIUS MÉS SENZILLS ACTIVITATS11.Quina funció te la flora intestinal? Quins microorganismes la formen?La flora intestinal està formada per un gran nombre de bacteris que viuen a linterior del tub digestiu dels animals,on aprofiten algunes restes dels aliments i produeixen vitamines i altres substàncies que són molt útils per alorganisme on viuen.12.Quins microorganismes ens poden causar malalties?Microorganismes patògens.13.Com es diuen, en general, els bacteris que produeixen malalties a les persones i als altres éssers vius?Els microorganismes perjudicials
  • 9. Página 8 5. LES MALALTIES PRODUÏDES PER MICROORGANISMESEl nostre entorn és ple de microorganismes patògens, capaços de produir malalties. Perquè és pugin desenvolupar els seusefectes, s’han de introduir dins dels éssers vius.Les principals vies d’entrada són la pell, a través d’una ferida, la via respiratòria, la via digestiva o per contacte sexual.La invasió d’un ésser viu duta a terme per un microorganisme patogen s’anomena infecció, i les malalties que es produeixen,malalties infeccioses.A l’interior de l’ésser viu, es comencen a reproduir amb una gran rapidesa i causen diversos, entre ells la febre.Els efectes produïts per la infecció no es manifesten de manera immediata , ha de passar un cert període de temps,període de incubació, un cop passat aquest període, es manifesten els primers símptomes de la malaltia.El microorganismes es transmeten per contagi. Hi ha un gran nombre de tipus de contagi, els més freqüents: a través delsanimals, l’aire, de la pell, relacions sexuals, o per ingesta o aliments que estan contaminats.ALGUNES MALALTIES PRODUÏDES PER MICROORGANISMES MALALTIA MICROORGANISMES COM ES TRANSME- SÍMPTOMES TEN Refredat Virus Per l’aire Congestió nasal, ester- nuts, tos i febre Sida Virus Per transmissió sexual Debilitat general, dismi- i/o sanguínia nució de les defenses. Pneumònia Bacteri Per l’aire Febre, tos i infecció pulmonar Salmonel·losi Bacteri Per aliments contami- Febre alta, nàusees, nants vòmits i diarrea Còlera Bacteri Per aigües contamina- Nàusees, vòmits, dolor des intestinal i diarrees agu- des Malària o paludisme Protozou Per la picada de la fe- Mal de cap, vòmits i mella del mosquit Ano- febres intermitents pheles Peu d’aleta Fong microscòpic Per contacte físic, a Picor i pell clivellada través de la pell que es desprèn entre els dits del peus MALALTIES INFECCIOSES
  • 10. Página 10 7. ELS ÉSSERS VIUS MÉS SENZILLS ACTIVITATS14. Què és una malaltia infecciosa? Com es transmet?Una malaltia infecciosa és la invasió d’un ésser viu duta a terme per un microorganisme patogen. Es transmeten principalment através dels animals, l’aire, de la pell, relacions sexuals, o per ingesta o aliments que estan contaminats15. Què és el període de incubació d’una malaltia?Els efectes produïts per la infecció no es manifesten de manera immediata , ha de passar un cert període de temps, períodede incubació, un cop passat aquest període, es manifesten els primers símptomes de la malaltia.16. Quina és la via d’entrada en cadascuna de les malalties que conté la taula de la dreta?El refredat a través de l’aire. La sida a través de la transmissió sexual i/o sanguínia. La pneumònia a través de l’aire. La còleraa través d’aigües contaminades. La Malària o paludisme a través de la picada de la femella del mosquit Anopheles. El peu d’aletaa través contacte físic, a través de la pell.
  • 11. Página 10 6. LA LLUITA CONTRA LES MALALTIES INFECCIOSESAlgunes de les millors maneres de prevenir les malalties infeccioses són la higiene corporal i el consumd’aliments i begudes en bon estat.La medicina, actualment, disposa de diversos recursos que ens ajuden a prevenir infeccions o superar-les. Entre aquestes mesures destaquen les vacunes i els antibiòtics. Les vacunesUna vacuna és un preparat que conté microorganismes morts o afeblits d’una malaltia determinada,que ja no té la capacitat de produir-la.Les vacunes no provoquen la malaltia, però permeten que el nostre cos “aprengui” a lluitar-hi. Són unmètode preventiu.Les vacunes tenen una acció protectora que dura tota la vida, tot i que en alguns els efectes queprodueixen tan sols dura un temps determinat, i per això s’han de tornar administrar dosis de record. Els antibiòticsEls antibiòtics són substancies produïdes per determinats bacteris i fongs, i també sintèticament, quepermeten eliminar o impedir el creixement de microorganismes que causen malalties.Els antibiòtics són un mètode curatiu per combatre malalties en els éssers vius.El descobriment dels antibiòtics va significar per a la medicina un dels avenços més importantsde la història. El primer antibiòtic va ser la penicil·lina. El va fer Alexander Fleming.Els antibiòtics són substancies que sempre requereixen una prescripció mèdica, perquè tenen moltsefectes secundaris.Els antibiòtics no són eficaços contra els virus, tan sols hi ha medicaments que alleugen elssímptomes causats per la malaltia. Antibiòtics Alexander Fleming Vacuna
  • 12. Página 12 7. ELS ÉSSERS VIUS MÉS SENZILLS ACTIVITATS17. Per què és diu que les vacunes són un mètode preventiu i els antibiòtics són un mètode curatiu?Per que les vacunes no provoquen la malaltia, però permeten que el nostre cos “aprengui” a lluitar-hi,per això son un mètode preventiu; i els antibiòtics són un mètode curatiu per combatre malalties en elséssers vius.18. Podríem curar un refredat amb antibiòtics? Justifica la teva resposta.No es podria curar per que el refredat el forma un virus i els antibiòtics no són eficaços amb virus.
  • 13. Página 12 A FONSEls líquensEls líquens són una associació simbiòtica entre una alga unicel·lular i un fong.Per mitja de la fotosíntesi, les estrelles de mar, les substancies que utilitza el fong per alimentar-se.El fong, al seu torn, proporciona l’aigua i la matèria inorgànica per que l’alga pugui fer la fotosíntesi.Els líquens viuen en llocs força inhòspits, sobre les roques, les teulades, els troncs dels arbres, etc.Poden resistir condicions extremes com la manca d’humitat i llum o el fred i la calor intensos.Els líquens es fan servir en la producció d’antibiòtics i en la fabricació de pigments, químics i colorantsalimentaris. TIPUS DE LÍQUENS Líquens foliacis Líquens crustaci Líquens fruticulosos

×