Animals vertebrats
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×
 

Animals vertebrats

on

  • 619 views

 

Statistics

Views

Total Views
619
Views on SlideShare
563
Embed Views
56

Actions

Likes
0
Downloads
0
Comments
0

2 Embeds 56

http://gotimdepicapoll.blogspot.com.es 55
http://www.gotimdepicapoll.blogspot.com.es 1

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Adobe PDF

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

    Animals vertebrats Animals vertebrats Document Transcript

    • 1. El regne dels animals2. Característiques dels vertebrats3. Els mamífers4. Els ocells5. Els rèptils6. Els amfibis7. Els peixos8. Una analísi científica. CARLES CLOTET DANIEL BLANES GEMMA FERRÉ DANIELA MACIAS Gener 2013 1r ESO Ciències de la Naturalesa, curs 2012/2013
    • 4. Els animals vertebrats 1. EL REGNE El regne dels animals agrupa organismes pluricel·lulars, eucariotes, amb nutrició heteròtrofa, una granDELS ANIMALS sensibilitat i capacitat de desplaçament. Vertebrats i InverteBrats·Són pluricel- ANIMALS VERTEBRATS. Son el que tenen una columna vertebral que forma part d’un esquelet intern o endosquelet.lulars.·Tenen cel·lules ANIMALS INVERTEBRATS. No tenen columna vertebral. N’hi ha que no tenen esquelet com els cucs i les meduses i d’altres que tenen un esquelet extern (exosquelet), com els insectes i els crustacis.EUCARIOTES·Tenen nutricióheteròtrofa.·Son carnívors,herbívors i om-nívors.·Tenen unagran sensibilitat.·Són capaçosde desplaçar-se. Imatge de és un vertebrat amb una llarga columna La Girafa animal vertebrat L’oruga és un invertebrat que no té cap esquelet. vertebral. Altres caracterítiques Les cèl·lules euca- No tots els animals poden desplaçar-se, alguns viuen fixats al riotes tenen el sòl. Com els pòlips o lesesponges. seu material genètic a l’interior d’un nucli, que està delimitat per una membrana. Un endoesquelet és un esquelet intern del qual forma part una columna ver- tebral, i un exoesquelet és un esquelet extern. Té endoesquelet el mono i té exoesquelet el cranc, per exemple.
    • 2. CARACTERÍSTIQUES DELS VERTEBRATSTenen un esquelet intern o endosquelet, delqual forma part la columna vertebral. Els vertebrats es clasifiquen en quatre grups: els mamíers, els ocells, els rèptils, els amfibis i els peixos.Tenen el cos dividit en tres parts: el cap, eltronc i la cua .Meitats Simètriques Si observem externament un vertebrat, veurem que es pot dividir en dues mei- tats, dreta i esquerra, son meitats simètri- ques.Tenen extremitats articulades que poden Aquest tipus de divisió tan sols es pot fertenir forma de potes, ales o aletes. mitjançant un pla, només hi ha dues mei- tats simètriques. S’anomena simetria bila- teral. Tans sols és externa ja que la distibució dels organs a l’interior del cos no és simètrica.Tenen un sistema nerviós molt desenvolupat.L’element principal és l’encèfal, que es troba Al regne dels animals hi ha altres tipus deal cap, protegit pel crani. Al cap també es simetria . Alguns invertebrats, com l’es-concentren la major part dels òrgans dels trella de mar es pot dividir en meitatssentits. simètriques per mitjà de diversos plans diferents. És la simetria radial. Mentre que en els invertebrats podemPresenten simetría bilateral. El seu cos es pot trobar diversos tipus diferents de sime-dividir en dues meitats idèntiques per mitjà tria,(bilateral, radial o, fins i tot no pre-d’un únic pla. sentar simetria com és el cas de les es- ponges) tots els vertebrats presenten únicament simetria bilateral.Tots els vertebrats presenten únicament simetria bilateral.És una simetria que només es pot fer mitjançant un pla i, per tant, només hi ha dues meitats simètriques.No tots els animals tenen aquest tipus de simetria. Alguns invertebrats poden tenir simetria radial o no tenir-ne.La simetría tan sols és externa. Els vertebrats presenten únicament simetria bilateral.
    • 3. ELS MAMÍFERSCom són els mamífers Grups de mamífersTenen el cap unit al tronc pel coll, tenen cua i Monotremes.orelles, tenen quatre extremitats daptades al Com lornitorinc.tipus de locomoció, poden ser potes aletes o Són ovípars. Te- nen bec però noales. El cos està cobert de pèl i a la boca hi tenen dentstenen llavis i dents.Tenen nombroses glàndu-les, però les més característiques són lesmamàries que produeixen llet. Marsupials. Com el cangur. Es desenvolupen a la bossa marsu-Com són les funcions dels mamífers pialSón homeoterms, que vol dir que són capaçosde mantenir la temperatura del cos constant i Placentaris.independent del medi. Respiren per pulmons i Com el gat. Estenen una alimentació molt variada. La fecun- desenvolupen aldació és interna i les cries es desenvolupen al ventre maternventre de la mare, és a dir, són vivípars. Lescries s’alimenten amb llet materna. Els mamífers reben aquest nomL’ésser humà. perquè tenen unes glàndulesEls éssers humans som mamífers. El desenvolu- mamàries que produeixen llet perpament de l’inteligència i la nostra capacitat alimentar a les cries.per modificar el medi fan que poguem viure enqualsevol zona del planeta. No tenim cua.Tenim Bípede vol dir que l’ésser humàquatre extremitats, adoptem una postura dreta adopta una postura dreta, i peri caminem recolzats sobre les dues cames, és a tant, camina recolzat sobre les duesdir som bípedes.Tenim poc pèl al cos.Tenim cames.moltes glàndules sudorípares per refrigerar elcos quan la temperatura és elevada. Les dones Les persones fem servir diferentsdesenvolupen glàndules mamàries que produei- tipus de llenguatges, el més utilitzatxen llet per alimentar als nadons que són molt és el llenguatge parlat.També exis-indefensos.Tenim el cervell molt més desenvolu- teix el llenguatge dactilològic, elpat que la resta de mamífers i ens comuni- braiile, el de signes, l’escrit, el visual,quem per mitjà de diferents llenguatges. etc.
    • 4. ELS OCELLSCom són els ocellsTenen el cos aerodinàmic adaptat a volar. El cap Becs dels ocellsestà unit al cos pel coll.Tenen quatre extremitats, lesdel darrere en forma de pota, cobertes d’escates i lamajoria amb quatre dits. Les del davant tenen forma Aligot. Bec cor- bat i fort. Caçad’ales. El cos està cobert de plomes, formades per preses i n’es-un eix o raquis que s’uneix al cos pel canó i del qual quinsa la carn.surten barbes a tots dos costats. Els ossos són vuits il’estern rep el nom de barca.Tenen el bec corni i notenen dents. Oreneta. Bec curt i de gran Com són les funcions dels ocells obertura. Cap-Poden regular la temperatura corporal, són homeo- tura insctes mentre vola.terms. Respirenper pulmons conectats a unes cavi-tats plenes d’aire anomenades sacs aeris, que elsajuden a mantener-se volant. Són ovípars, és a dires reprodueixen per mitjà d’ous que coven fins que Bernat. Bec llarg i punxegut.neix el pollet. L’alimentació és variada i en depèn la Pesca peixos enforma del bec. aigües poc fon- des.Els ocells i els rèptils són ovípars amb fecundació interna. Els ocells covenels ous fins que neix el pollet, en canvi els rèptils no els coven. Ànec. Bec plaLes caracterítiques dels ocells que els ajuden a volar són que tenen els i ample. Filtraossos buits, i això fa que tinguin un cos més lleuger per facilitar el vol, i l’aigua i entenen unes cavitats plenes d’aire anomenades sacs aeris que afavoreixenla respiració i els ajuda a mantener el vol. reté l’aliment.Els ocells tenen el bec corni que vol dir que té una textura semblant a lade una banya.El passarell menja gra; el pica-soques busca insectes preforant fusta; el Gall. Bec curt ibec d’’alena busca insectes a l’aigua; i l’aligot esquinça carn fort S’alimenta de gra que ha de trencar. Raquis Parts de la ploma
    • 5. ELS RÈPTILS Quatre grups de rèptils Com són els rèptils Ofidis. Serps Són vertebrats terrestres, tot i que n’hi ha que són marins, i que terrestres i alguns i passen una gran part del temps a laigua. Els rèptils te- aquàtiques. nen quatre extremitats en forma de pota que surten del tronc lateralment que fa que shagin darrossegar per caminar. Les serps no tenen extremitats. Tenen el cos cobert descates dures i unides entre si que els protegeix de la dessecació. Els llangar- Saures. daixos i les serps, quan creixen, muden de pell i es desprenen de Sargantanes, llan- lanterior, procés que rep el nom dexuviació. Les tortugues tenen, gardaixos, cama- a més a més, una closca. leons i dragons. Com són les funcions dels rèptils Quelonis. Els rèptils són animals que no es poden regular la temperatura Tortugues terres- corporal, i això fa que aquesta depengui de la del medi. Els ani- tres i aquàtiques. mals daquest tipus sanomenen poiquiloterms. Respiren per pulmons. La majoria són carnívors. Tenen dents amb les quals capturen les preses, tot i que les tortugues tenen un bec corni. Moltes serps tenen ullals connectats a glàndules que pro- dueixen verí. Crocodilians. Són ovípars amb fecundació interna. Els ous estan protegits per Cocodrils i caimans una coberta dura (closca) que evita que es deshidratin, i els pro- genitors no els coven. Algunes serps són ovovivípares; és a dir, lou es desenvolupa a linterior de la femella.Els dinosaures. Aquells grans rèptilsEls rèptils d’avui en dia no són tan grans com els dino-saures pequè els rèptils vénen dels amfibis que aban-donaren l’aigua degut a la sequera. A l’extinció delsdinosaures només van sobreviure els de menor ta-many, com ara ocells, cocodrils, llangardaixos i serpsdegut a les restriccions d’aliment.A més els grans dinosaures creixien molt més ràpidque els rèptils durant la seva primera etapa de vida. Gran dinosaure
    • 6. ELS AMFIBIS A fonsCom són els amfibisTots són terrestres, encara que les primeres etapes de a vida La femella pon elsles passen a laigua i dadults viuen en zones humi- ou a l’aigua i el mascle els fecunda.des .Tenen quatre extremitats en forma de pota.En les gra-notes, les posteriors estan molt desenvolupades, i això elspermet fer salts força grans.Tenen la pell humida, fina i nua.En alguns casos, tenen glàndules amb verí.Les granotes i els gripaus no tenen cua en estat adult isanomenen anurs. En canvi, les salamandres i els tritons, De cada ou surttenen cua i reben el nom durodels. unj capgròs d evida aquàtica, amb branquis i cua.Com són les funcions dels amfibisSón poiquiloterms i per això no poden viure en llocs Es desenvolupenfred. Els adults respiren per pulmons i a través de la les potes i desapa-pell, i les larves o capgrossos respiren per brànquies. reixen gradualment la cua i les bràn-La major part són carnívors quan són adults i els quies.capgrossos són hervíbors. La majoria són ovípars iponen els ous a l’aigua. Alguns són ovovivípars. Elsanurs tenen fecundació externa i els urodels la te-nen interna. Són els únics vertebrats que presenten La granota adultametamorfosi. és de vida terres- tre, té quatre potes i pulmons.Les granotes tenen fecundació externa. Diferències entre capgròs i granotaLa metamorfosi és el conjunt de canvis que experimenten molts animals, des que surten Capgròs GranotaDe l’ou fins que es converteixen en adults, com ara de capgròs a granota. Vida aquàtica Vida terrestreEls amfibis tenen la capacitat de poder respirar per pulmons i a través de la pell. I això fa que Brànquies Pulmonspuguin estar fora de l’aigua repirant pels pulmons i també poden viure dins l’aigua perquèpoden transportar l’oxigen a través de la pell. Amb cua Sense cua Sense potes Quatre potesPrimer va l’ou, després hi va el capgròs amb cua i sense potes, després el capgròsAmb potes i per últim la granota adulta. Tenen respiració branquial mentre es troben enLa fase de capgròs.El capgròs té una alimentació hervíbora i menja plantes aquàtiques, algues i detritus. La granota és carnívora i menja insectes, larves ipetits vertebrats.Al llarg de la metamorfosi el capgròs es torna marró i li comencen a créixer les potes del darrere, més endevant li creixen les davanteres,se li fa petita la cua i es desenvolupen els pulmons. Creix fins a ser una granota.
    • 7. ELS PEIXOSCom són els peixosTenen el cos més ample a la zona central que als Grups de peixosextrems, són fusiformes. Les seves extremitats sónaletes, que són dorsals, pectorals, ventrals i una cau- Condrictis.dal. Tenen el cos cobert d’escates o denticles. Presen-ten una línea lateral que detecta les vibracions del Tauró blanc,medi. Molts tenen una bufèta natatòria que poden tauró Mar-omplir d’aire per poder controlar la fondària on es tell, el rap,troben. la manta, etc.Com són les funcions dels peixosNo es poden regular la temperatura, són poi- Osteïctis. Elquiloterms. Respiren per mitjà de branquies barb, el lluç,que están al darrere de la boca. Gairebé tots la sardina,són carnívors. Són ovípars amb fecundació l’orada, etc.externa, però alguns tenen fecundació inter-na i són ovovivípars.L’aleta que s’encarrega principalment de propulsar el peix és l’aleta caudal.Els peixos condrictis no tenen bufeta natatòria. Tenen l’esquelet cartilaginós,la boca en posición ventral, i la pell coberta de denticles, gairebé tots sónmarins i grans depredadors. Mentre que els osteïctis tenen bufeta natatòria,l’esquelet ossi, la boca en posició frontal, la pell coberta d’escates. I viuen entots els ambients aquàtics. Són condrictis el tauró, el tauró martell, el rap, lamanta, etc. Són osteïctis el barb, el lluç, la sardina, l’orada, etc.Les escates d’un rèptil són dures i están unides entre sí. Les escates d’unpeix no són tan dures i es munten les unes sobre les altres.
    • UNA ANÀLISI CIENTÍFICALa closca dels ous protegeix l’interior de l’ou de les agressions me-càniques i de la dessecació, també limita el creixement de l’embrió.Està formada per un materialcoriaci dur pero és porosa, aquesta po-rositat permet l’intercanvi de gasos amb l’exterior.Els ocells coven els ous perquè quan els ponen l’embrió no està for-mat del tot i necessiten una temperatura elevada per al seu totaldesenvolupament. En canvi els rèptils no els coven perquè els ous esretenen dins de la femella fins que es completa el desenvolupamentde l’embrió i en algunes espècies la posta d’ous concorda amb ladesclosa.Sabem si l’embrió que hi ha en un ou és d’un rèptil perquè té dits al’extremitat superior i una cua molt llarga. És la cria d’un vertebratperquè té un esquelet intern amb columna vertebral, el cos dividit encap, tronc i cua, i les extremitats articulades.A l’interior de l’ou hi ha un sac amb vitel que serveix per nodrir al’embrio. A més té un altre sac que té la funció d’acumular les subs-tàncies de rebuig. Aquests dos sacs están relacionats amb la funcióde nutrició dels éssers vius. Forma de les Recobriment Homeoterm/ Tipus de Tipus ali- Tipus de extremitats de la pell poiquiloterm respiració mentació reproducció Mamífers Potes, aletes, Pèl Homeoterm Pulmons Molt variada Vivípars ales Ocells Potes i ales Plomes Homeoterm Pulmons Molt variada Ovípars Rèptils Potes Escates Poiquiloterm Pulmons La majoria Ovípars són carnívors Amfibis Potes Nua Poiquiloterm Pulmons i a Carnívors Ovípars través de la pell Peixos Aletes Escates o Poiquiloterm Brànquies La majoria Ovípars denticles són carnívors