Your SlideShare is downloading. ×
  • Like
Animals invertebrats
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Thanks for flagging this SlideShare!

Oops! An error has occurred.

×

Now you can save presentations on your phone or tablet

Available for both IPhone and Android

Text the download link to your phone

Standard text messaging rates apply

Animals invertebrats

  • 616 views
Published

 

  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Be the first to comment
    Be the first to like this
No Downloads

Views

Total Views
616
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
2

Actions

Shares
Downloads
1
Comments
0
Likes
0

Embeds 0

No embeds

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
    No notes for slide

Transcript

  • 1. Els animals de 1r ESO A.5. Els animals invertebrats.Fet per:Gerard TalarnMarc MonclúsAlbert PalauMarc ArmengolData:15 de febrer 20131r ESO ACiències de la Naturalesa, curs 2012/2013Títols dels apartats1.Els polífers i els celenterats2.Els cucs3.Els mol·luscs: gasteropodes, bivalves, cefalòpodes.4.Els artròpodes: Els insectes, els aràcnids, els crustacis, miriàpodes.5.Els equinoderms.6. A fons.
  • 2. 5. Els animals invertebrats1. ELS PORÍFERS Els porífers I ELS CELENTE- RATS Els porífers i els celenterats són animals d’una organització molt senzilla, ja que no tenen ni òrgans ni aparell. Les esponges constitueixen el grups dels porífers. La majoria són marines, però n’hi han d’aigua dolça.  Característiques El cos té forma de sac i està perforat per porus, que es comuniquen per Canals. En la cavitat atrial, o general, generals dels comunica amb l’exterior per un orifici anomenat òscul. Tenen capacitat de regeneració, un tros d’esponja pot porífers i celente- originar una de completa. rats  Característiques generals dels porífers i celente- rats Porífers: tenen el cos perforat per porus, que es comuniquen per canals. A l’inerior tenen la cavitat artial, que comunica amb l’exerior per l’òscul. Celenterats: són aquàtics. Presenten simetría radial. Tenen Imatge de animal celenterat. Medusa amb els el cos tou, amb una única obertura cober- Imatge de animal porífer amb les diferents parts tentacles ta de tentacles, que es que el componen. comunica amb la cavi- tat gastrovascular. Poden tenir forma de 1. A quina característica del cos d’una esponja fa referencia el nom de porífer? pòlip o forma de me- Fa referencia alS porus dusa. 2. En què es diferencien un pòlip i una medusa? En què s’assemblen? Es diferen- Els celenterats cien en: el pòlip te forma tubular i la medusa de paraigua.. Els pòlips tenen .Són animals aquàtics. La majoria són ma- l’obertura a l’extrem superior del cos i les meduses a l’extrem inferior. I en rins, però també n’hi han d’aigua dolça. que els pòlips viuen fixats al fons del mar i les meduses viuen nedant activa- ment. S’assemblen en que tenen tentacles, tenen la simetría radial la cavitat Presenten simetría radial, és a dir, que el gastropulmonar. seu cos es pot dividir per diversos plans- de simetría. Tenen el cos tou, amb una 24. Copia el dibuix d’aquesta esponja i indica-hi per mitjà de fletxes el recorre- obertura coberta de tentacles. L’obertou- gut que fa el corrent d’aigua des qque hi entra fins que en surt. ra comunica amb la cavitat gastrovascular. Entra per uns orificis anoments porus, l’aigua que es comunica amb uns Canals. Els tentacles tenen vesícules amb substàn- Dels Canals va fins la cavitat artial i es comunica amb l’òscul i surt a l’exterior cies per paralitzar les preses. Els celente- de nou. rats poden tenir forma de: 25. En el dibuix següent es poden observar diversos porífers i celenterats.  Forma de pòlip: tenen forma de sac tubular, tenen l’obertura a A) Identifica-hi els animals de cada grup. l’extrem superior del cos. Viuen fixats al fons del mar indivdual- Actínies, coralls i una medusa. ment. B) Dels celenterats identificats, indica quins tenen forma de pòlip i quins de  Forma de medusa: tenen forma de medusa. paraigua amb l’obertura a l’extrem Pòlip: Les actínies i els coralls. Medusa: Medusa inferior. Viuen nedant activament o surant a l’aigua
  • 3. 2. ELS CUCSNomés poden respirar en les zones humides i aqüàtiques. No tenen escalet. Tenen els cosos diferents i es distingeixenen tres grups : Els platihelmintsSón els cucs més senzills. Tenen el cos pla, prim, tou, dividit en segments i sense òrgans de locomoció. Alguns, com la planària, són aquàtics o de medis humits. Altres, com la tènia, són paràsits, tant de les persones com daltres animals. No tenen aparell di- gestiu ni aparell respiratori. Són hermafrodites, és a dir, el cos té òrgans masculins i femenins. Es poden autofecundar i produeixen milers dous. Els nematodesLa triquina i els cucs intestinals són nematodes. Tenen el cos cilíndric, tou, no està dividit en anells i els extrems acaben en punta. La majoria són de vida lliure, i habiten en ambients aquàtics i en ambients terrestres. Alguns són paràsits i produeixen malalties als animals i a les plantes. No tenen òrgans respiratoris. Els anèl·lidsEl cuc de terra i la sangonera són anèl·lids. Tenen el cos tou, cilíndric i dividit en anells. Tots els anells són semblants i tenen els mateixos òrgans. Aquesta repetició danells al cos sanomenametameria.3. Quines diferencies hi ha entret els tres grups de cucs?Que tenen el cos deiferent, tenen diferentes formes derespirar i de reproduir-se.4. Busa els conceptes clau el significat de platihelmint i anèl·lid.Platihelmint: Grups d’animals invertabrats , en forma de cuc, de cos pla profunda en comperació amb els fonsoceànics.Anèl·lids: Grup de animals incvertabrats , amb el cos allergat i tou , dividit en segments o anells, com per exe-mple el cuc de terra.5. Els aèl·lids terrestres sempre mantenen la pell humida. Quina relació pot tenir aquesta carecteristiqua ambel tipùs de respiració?Que respiren per la pell i els aqüatics per mitja de brànquies.28.Els anèl·lids són grups d’invertebrats que tans sols poden viure en medis aquàtics o terrestre molt humits.Justifica a que creus que es dagut aques fet.Perquè respiren gàcies a les humitat i l’aigua del mar.30.A.Per a què utilitza la tènia les ventoses i els garfis?Les ventoses per desplaçar-se i els grafis per agafar aliment.B. Inbestiga com es reprodueix la tènia.Que són hermafrodites i es reprodueixen entre ells.
  • 4. 3. ELS MOL·LUSCSCom són els mol·luscs? Grups de mol·luscssEls mol·luscs tenen: El cargol és un Tenen simetría bilateral. mol·lusc terres- Tenen El cos tou i dividit en tres regions: el cap, la massa tre amb una con- visceral i el peu. Al cap hi tenen els òrgans sensorials i la quilla enrollada en boca. La massa visceral conté gairebé tots els altres òrgans espiral. de l’animal. El peu és musculós i el fon servir per nedar,trepar o reptar. Tenen el cos cobert per el mantell, que és una membrana fina i la majoria tenen una conquilla. Les conquilles poden El musclo és una està formades per una o dues peces, anomenades valves. bivalva que viu fixat a les roquesCom són les funcions dels mol·luscs? per mitja d’unes secrecions filamen-Els mol·luscos aquàtics respiren per brànquies mentre que els ter- toses.restres respiren per pulmons. Alimentació molt variada.. Algunssón carnívors i salimenten d’ altres animals. També ni ha de herbí-vors, tos tenen aparell digestiu desenvolupat.. Ni ha de hermafro- El nàutil és l’únicdites i també ni ha que tenen el sexe separat. Fecundació interna o cefalòpode que téexterna, són principalment ovípars i fan metamorfosi. una conquilla pro- tectora.Hi ha tres grups de mol·lusc:Els Gasteròpodes tenen un cap desenvolupat amb quatre tentacles, tenen ulls. El peu és musculós i el fan servir per reptar.A la boca tene una espècie de llengua amb unes dentetes anomenades ràdula. Gairebé tots tenen una conquilla. Els marinsrespiren per brànquies i el terrestres per pulmons. Són Herbívors, però també ni ha de carnívors.Els bivalves tenen dues valves que formen la conquilla. Tots són aquàtics o marins. No tenen un cap diferenciat, tenen el peupetit ,en forma de destral i és excavador característica que els permet enterrar-se a la sorra. Respiren per brànquies i s’alimen-ten filtrant l’aigua, de la qual retenen l’aliment.Els cefalòpodes són marins ,tenen el cap ben desenvolupat, amb ulls grossos. El peu s’ha transformat en tentacles. La majoriano tenen conquilla. Respiren a través de brànquies. Són carnívors i, mitjançant els tentacles , que estan proveïts de ventoses,subjecten les preses.6. Quines funcions té el peu dels mol·luscs ? Els hi permet nadar, trepar o reptar.7. Quines són les parts principals del cos d’un mol·lusc? Tenen simetria bilateral. Tenen El cos tou i dividit en tres regions: elcap, la massa visceral i el peu. Al cap hi tenen els òrgans sensorials i la boca. La massa visceral conté gairebé tots els altres òr-gans de l’animal. El peu és musculós i el fon servir per nedar,trepar o reptar. Tenen el cos cobert per el mantell, que és unamembrana fina i la majoria tenen una conquilla. Les conquilles poden està formades per una o dues peces, anomenades valves. 8. Busca en els conceptes clau el significat d’aquests termes:Gasteròpodes: Grup de mol·luscs , la majoria tenen conquilla i amb un peu gran a la part ventral del cos que els permet rep-tar, com els cargols . Del grec gastér : panxa o estomac , i podós : Peu.Bivalve: Grup de mol·luscs , que no presenten un cap diferenciat, i que tenen un peu aplanat en forma de destral i una conqui-lla amb dues valves o peces articulades que encaixen l’una en l’altra,com les cloïsses o les escopinyes. Del llatí,, bi:dor, i valva:porta.Cefalòpode: Grup de mol·lusc que tenen el cap envoltat de tentacles i que generalment no tenen conquilla, comel pop. Delgrec, Kephalé: cap, i podós : peu. 9. A quin grup de mol·luscs pertanyen les ostres? Per què?Pertany al grup dels mol·luscs bivalves. Perquè te dues valves que formen la conquilla. No tenen cap diferenciat.
  • 5. 4. ELS ARTRÒPODESEls artropodes viuen en tots els medis: Terrestres, marins i d’aigua dolca. Presenten una gran veriatat d’adaptacions a diferentsmaneres de viure.Com és el cos dels artròpodes Presenten simetría bilateral. Tenenel cos cobert per l’exoesquelet per protegir-los dels de- predadors. Apèndix articulats, com potes, antenes, ales o peces bucals. La magoria tenen el cos dibidit en tres parts: cap, torax i abdo- men Els ulls poden ser ocels o compostos. Tenen cap, abdomen i torax. La foto es d’una llagosta d’on ens indiquen algunesCom són les funcions dels artròpodes parts de l’animal.Són ovipars, i la fequndació sol ser interna.En alguns artropodes, de l’ou neix una larva, que despres d’un proces fa la metamorfosi que es converteix en un individu adult.Nom de muda, es el proces que rep quan aquests animals es canvien l’esquelet extern, aixo els i pasa molts cops al llarg de laseva vida.10.Busca els conceptes clau de l’origen del terme artròpode.Que tenen potes articulades.11. Quina funció té l’exoesquelet dels artròpodes?Defencar a l’animal de agracions externes.12. Per què els artròpodes han de mudarla coberta externa? Com s’anomena aquest procés?Perque ban creixen i s’els hi fa petita. Aquest procés s’anomena muda.
  • 6. Els insectes Aparells bucals dels insectes Com són els insectes. Boca mastegado- ra (Formiga). Al cap hi tenen un parel d’ulls compostos dos o tres ocels i un parell d’antenes. El torax presenta tres parells de potes articuladesi general- ment un o dos parels d’ ales. Respiren perr mitja d’uns tubs ramificats anomenats tràquees. Fan la me- tamorfosi poden passar peruna única fase de larvària o per dues fases, la de larva i la de nimfa, com en el cas de les papallones. Boca xucladora Larva la primera fase . (papalona). Boca mastegado- ra i llepadora Crisàlida. La larva s’embolcalla i (abella). forma el capoll. Boca picadora i xucladora (Mosquit). Insecte adultMetamorfosi de la papallona monarca.De cada ou que ha post la femella, neix una larva,anomenada eruga. L’eruga, després d’un període decreixement i maduració, passa per una fase de nimfa,en la qual s’embolcalla dins d’un capoll, que rep elnom de crisàlide, i experimenta un seguit de canvis13. Per què creus que els insectes també s’anomenen hexàpodes ? Perquè tenen sis potes.14. Com respiren els insectes ? Respiren perr mitja d’uns tubs ramificats anomenats tràquees.29. Les fotografies seüents són d’un anèl·lid i d’una eruga.a) Identifica quin és cadascun. La foto A l’uruga i la foto B l’ anèl·lid.b) En què s’assemblen i en que es diferencien. S’assemblen en que els dos són cucs i es diferencien en que el cuc de seda fa metamorfosi i el anèl·lid no.37. Quins dels animals següents també es consideren insectes socials:a) Els tèrmits, formigues i vespes.c) Xinxes, polls i puces.
  • 7. Els aràcnidsGairabé tots són terrestres i solen viure en zones seques i càlides.Tenen el cos dividit en dues regions: el cefalotórax i l’abdomen. Alcefalotórax tenen dos quelícers, qu els serveixen per menjar, dos Imatge d’un aràc-pedipalps amb funció defensiva i táctil, i quatre parells de potes. nid. Una aranyaRespiren per mitjà de tràquees. La major part són carnívors, i están en que es podenproveïts d’ungles, garfis i glàndules verinoses per capturar les pre- veure les difrentsses. parts en que estàN’hi ha d’ovípars, altres vivípers, tambe n’hi ha d’ovovivípers, i en composta. Elcap cas presenten la metamorfosi. cefalotórax, l’ab- domen, els pedi- palps, els quelí- cers i les qutre potes.Els crustacisGairabé tots són marins, però també n’hi han d’aigua dolça.Tenen el cos dividit en el cap, el tórax i l’abdomen, tot i que enmolts casos el cap i el tórax están units i formen el cefalotórax. Imatge d’un crus-Al cap hi tenen dos aparells d’antenes, un aparell d’ulls i mandíbules tacimastegadores. Tenen cin parells de potes en el tórax. L’abdomen Podem observarestà segmentat. Respiren per mitjà de brànquies, situades a les po- les antenes, eltes, o través de la superficie del cos. Tenen una alimentació variada; tórax i el cefalo-la majoria son carnívors, però també n’hi han de filtradors i paràsits. tórax.Són ovípers, i presenten la metamorfosi. Els miriàpodes Són artròpodes terrestres que viuen en 15. Què són els quelícers dels aràcnids i quina utilitat llocs foscos i humits. tenen? Tenen el cos allargat i format pel cap, Són una espècie de pinçes que serveixen per menjar. tronc. Tenen un nombre variable de seg- 16. Busca en els conceptes clau el signuficat de mi- ments. A cada segment poden tenir un riàpode. parell un parell de potes. A l cap tenen un Grup d’artròpodes que tenen dues antenes i un cos parell d’antenes, ulls simples i una boca llarg dividit en nombrosos segments . Cada segment té amb mandíbules mastegadores. Respiren un o dos parells de potes, com els centpeus o els mil- Imatge d’un mi- mer mitjà de tràquees. Tenen una alimen- peus. Del grec myriás: molt nombrós, i podós: peu. riàpode. Es pot tació molt variada: alguns són carnívors, 17. A quin grup d’artròpodes pertanyen els escorpins i observar, les an- mentre que d’altres són herbívors. les paperres? tenes, el cap, Són ovípars i no presenten metamorfosi. Escorpins: pertanyen al grup d’aràcnids. tronc i els petits 18. Quina és la principal diferència que hi ha entre els segments amb centpeus i els milpeus? potes Doncs que el centpeus té moltes menys potes que el milpeus.
  • 8. 7. Els equinoderms Grups d’equinodermsCom és el cos dels equinoderms Equinoideus: Garotes o eri- Tenen simetria radial, tot i que en les larves es bilateral. cons de mar. Tenen el cos de forma arrodonida, com les granotes; cilíndriques com les holotúries; o estrellada, com les estrelles. Presenten un esquelet intern format per petites plaques a la pell. No tenen un cap diferenciat , i la boca sol està situada a la part inferior del cos. Asteroïdeus: Estrelles de mar.Com són les funcions dels equinodermsEs desplacen per l’aparell ambulacral. Consisteix en un sistema de tubs in-terns, plens d’aigua, que formen els anomenats peus ambulacrals.Respiren a través de la pell i per fer-ho utilitzen l’aparell ambulacral.Són carnívors s’alimenten de petits crustacis i de mol·luscos. Presenten textos Ofiuroïdeus:separats ni ha algunes de hermafrodites. Tenen fecundació externa. Dels ous Falses estrelles.neixen larves. Alguns com l’estrella de mar, tenen una gran capacitat regenera-dora que els permet tornar a formar els braços perduts, i fins i tot arribar aoriginar tot l’animal a partir d’un braç que inclogui part del disc central. Holotu- rioïdeus: Co- gombres de mar. 19. Busca en els conceptes clau el significat del terme equinoderm.Equinoderm: Grup d’animals invertebrats de simetria radial coberts per pla-ques i espines. Es desplacen pel fons del mar gràcies als múltiples peus ambula-crals que tenen. Per exemple, les estrelles i els eriçons de mar. Del grec , Crinoïdeus.ekînos: eriço , i derma : Pell. Clavellines o lliris de mar.20. Què és l’aparell ambulacral? Consisteix en un sistema de tubs interns, plensd’aigua, que formen els anomenats peus ambulacrals. Quina funció fa? Els hipermet desplaçar-se.
  • 9. A fonsDions del regne animal, els insectes constitueixen el grup amb el nombre d’espècia i d’indibiduos més nombrosos es coneixenmés d’un millo d’especies d’iferentes. Es molta la veriatat de mides i de formes que presenten, i aquests es divideixen enaquests grups:Himenòpers. Tenen dos parells de Dípters. Tenen un aparell d’ales Coloèpeters. Tenen dos parellsales membranoses, tot i que alguns membranoses. Les posteriors están d’ales.Las anteriors són gruixudes,no en tenen. L’aparell bucal està reduïdes a òrgans que mantenen dures i opaques, i les posteriors,adaptat per llepar, mossegar i xuclar l’equilibri quan volen, anomenats ba- membranoses , i les tenen plagadeslíquida. Viuen en societats organitza- lancis. L’aparell bucal és xuclador. sota les primeres quan están endes. repòs. L’aparell bucal és mossegador i mestegador.Dermàters. Tenen les ales en- Ortòpters. Tenen dos parells d’ales Heteròpters. Tenen dos parellsteriors molt grosses i menbranoses, les anteriors endurides i les posteriors d’ales. Les anteriors tenen una partplegades sota les primeres en eswtat plegades sota les primeres. L’aparell engruixida i les posteriors són men-de repòs. L’aparell bucal és mastega- es mastegador. branoses. La boca esta adeptada perdor. perforar i per xuclarLepidòpters. Tenen dos parells Odonats. Tenen dos parells d’ales Sifonàpters. No tenen ales. Lesd’ales menbranoses amb escates. estretes, grosses i menbranoses. L’apa- potes están adaptades per fer salts.Aperell bucal és xuclador, i esta en- rell bucal és mastegador. La boca és xucladora i esta adeptadarotllat en estat de repòs. per perforar la pell.