Psicologia de l'educació i del desenvolupament en edat escolar

7,802 views
7,529 views

Published on

Published in: Education
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
7,802
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
1
Actions
Shares
0
Downloads
62
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Psicologia de l'educació i del desenvolupament en edat escolar

  1. 1. 1 1. LA PSICOLOGIA DEL DESENVOLUPAMENT I LA PSICOLOGIA DE LEDUCACIÓ COM A DISCIPLINES-L’OBJECTE D’ESTUDIPsicologia de leducació: lobjecte destudi és leducació ( procés densenyament aprenentatge,com a un procés continu).Variables que intervenen: educador, educand,metodologia, medi , continguts, avaluació...Psicologia del desenvolupament: estudi de la persona a nivell físic, cognitiu,social , emocional,llenguatge. Això ens ajudarà a conèixer als nostres alumnes més bé, duna forma més objectiva.Fa referència als canvis que es van produint al llarg de la nostra vida.Cognitiu= intel·lectual= mental- LES RELACIONS ENTRE PSICOLOGIA DEL DESENVOLUPAMENT I PSICOLOGIADE LEDUCACIÓ − P. del desenvolupament: lobjecte destudi es descriure, explicar, preveure i optimitzar els processos de canvi conductual ,tant intraindividual ( dins de la persona) com interindividual (entre els individus) que es donen en l’ésser humà al llarg del cicle vital. − P. de leducació: l’objecte destudi són els processos de canvi comportamental que es produeixen en les persones com a conseqüència de la seva participació en activitats educatives. ( coll,1998).- EDUCACIÓ FORMAL: és aquella que està regulada per la Institució. El sistema educatiu estàordenat des dels primers anys de vida fins a la Universitat. Dóna una titulació homologada.- EDUCACIÓ NO-FORMAL: tota activitat educativa sistemàtica, impartida fora del sistema formal,per subministrar determinats tipus d’aprenentatges a subgrups concrets de la població.- EDUCACIÓ INFORMAL: procés al llarg de tota la vida pel que cada persona adquireix i acumulaconeixements,habilitats, actituds i criteris, a través de les experiències quotidianes i de la sevarelació amb el medi.EDUCACIÓ FORMAL + NO FORMAL = INTENCIONALEDUCACIÓ INFORMAL = NO INTENCIONAL (És més difosa).
  2. 2. 2-ELEMENTS DE QUALSEVOL SITUACIÓ EDUCATIVA, (CALFEE Y BERLINER, 1996) − Algú: persona que actua amb la intenció densenyar (agent educatiu professor, pares, medis de comunicació) − Algo: alguna cosa. Continguts ( objecte densenyament- aprenentatge) − A algú: aprenent. Característiques de laprenent: alumne − En un context institucional: escola, família − Propòsits: finalitats de la interacció educativa. El desenvolupament de les capacitats, ladquisició de coneixements − Avaluació: esperar resultats del comportament de l’aprenent que sovint són avaluats per verificar si shan arribat als propòsits perseguits ( avaluació del procés ensenyament- aprenentatge)
  3. 3. 3 2. PRINCIPALS TEORIES I MODELS DEL DESENVOLUPAMENT Per estudiar la persona hi ha diferents models: cognitiu, psicoanalític, conductista, sistèmic,humanista... -MODEL DEL CICLE VITAL - Enfocament de cicle vital: trenca amb tots els altres models. És un enfocament queprioritza tota la vida, estudia a la persona al llarg de tota la seva vida. El desenvolupament avarcatota la vida. Per tant, ens desenvolupem sempre i, hi ha moltes influències. És un procés continu ique canvia sempre. No hi ha un patró fix de canvi evolutiu de la persona ( no hi ha etapes).És complex ( es pot canviar en qualsevol moment de la vida. Canvi constant. Pèrdues i guanys)Aquests canvis es poden donar seguint dos elements importants: - direccionalitat: canvis que impliquen creixement ( ascendent), canvis que impliquendeclini (descendent) - temporalitat: els canvies es poden donar i es poden acabar en qualsevol moment dela vida.* relació practica docent: a cada nen se lha de tractar de diferent manera, ja que tots sóndiferents. Diferències individuals: no hi ha dues persones iguals, ja que tenen trajectòriesevolutives diferents.Factors que més ens determinen: − entorn ( medi) - mitjans de comunicació − família - experiències − escola - nivell econòmic − amics - cultura (ètnia, raça, religió) − herència ( maduració)Tot això influencia la manera de ser de la persona. Hi ha tres tipus d’influència: 1. Influència normativa relacionada amb ledat i el gènere: fa referència als factors biològics o socio-ambientals que afecten a totes les persones duna comunitat en certs moments de la seva vida i en certs intervals de la seva edat. Ex: la escolarització, els canvis físics, jubilació (són factors que ens passen a tots, segons les edats). 2. Influència normativa relacionada amb la història: fa referència als efectes de canvis biosocials que varien en funció del temps històric, tal com sevidencia en els efectes generacionals. Ex: una guerra, la crisi econòmica ( aspectes o
  4. 4. 4 factors que ens condicionen molt a nivell de generació) 3. Influència no normativa o de caràcter individual): fan referència als factors biològics o socio-ambientals que afecten a persones concretes, en un moment precís de la seva vida. Exemple: embaràs, divorci,matrimoni... A l’alumne l’hem d’entendre atenent les seves característiques individuals. Està immers enla cultura del moment i hem de tenir en compte l’edat i el gènere. Això condiciona a com nosaltresens desenvolupem.La persona és un organisme actiu, capaç dadaptar-se ( capaç de compensar les seves pèrdues) En aquest procés d’adaptació (referit a recursos per adaptar-nos a la vida, a les pèrdues)es distingeixen 3 estratègies, segon Baltes 1. Selecció dels àmbits prioritaris: seleccionem en funció de lambient,de les demandesde les habilitats, de la satisfacció... Aquesta selecció la fem perquè no podem fer-ho tot. 2. Optimització de l’actuació dels dominis escollits: Tractem de mantenir un nivell màximen les nostres activitats 3. Compensació: compensem les possibles pèrdues a través de les capacitats o de les dajudes tècniques. Ex: pèrdua de vista, portar ulleresAquestes estratègies formen part del model SOC (model que ens explica com evolucionem). Ensadaptem a lambient a través daquestes estratègies i a la seva evolució. Tota persona al llarg dela seva vida té pèrdues i guanysAquest procés d’adaptació ha de ser guiat pels mestres. L’ésser humà s’adapta a lescircumstàncies i a la seva evolució ja que som mecanismes actius. Hi ha moltes causes que fan que nosaltres siguem d’una manera o d’altre, ja que lapersona evoluciona i intervenen molts factors o causes. Per tant, podem dir que la psicologiahumana és complexa i multicausalAspectes important de l’evolució: − Diferències intraindividuals: processos de canvi que podrien no afectar necessariament de la mateixa manera a totes les dimensions de la persona. − Diferències interindividuals: els processos de canvi poden ser diferents a cada persona com a producte de les seves influències ( historia, gènere, edat) − Co-corrència de pèrdues i guanys: en tots els moments de la nostra vida tenim pèrdues i guanys, i ens adaptem.
  5. 5. 53. CARACTERÍSTIQUES DEL DESENVOLUPAMENT EN EL CICLE VITALLES TRES ETAPES PRENATALS: GERMINAL, EMBRIONAL I FETAL Durant tots els períodes de desenvolupament hi ha un control necessari (ecografies),una cura prenatal.-RISCOS DE L’AMBIENTEls riscos més freqüents respecte l’entorn són: - radiacions: poden causar una mutació genètica (canvi abrupte al material genètic, malformacions) - substàncies químiques: pol·lució ambiental i residus tòxics, pesticides - maternes: malalties infeccioses, rubèola, sífilis, herpes genital, SIDA,drogues, alcohol, tabac , medicines, incompatibilitat sanguínia ( factor RH) - embarassos múltiples - per corporal de la mare - temperatura de la mare - edat de la mare: defectes genètics ( down) o defectes congènits - estat emocional de la mare - varicel·la:la - perills clínic NENS PRENATURS Es considera nen prematur quan no arriba a les 37 setmanes de gestació o bé quan pesa menys de 2.5 kg. Les dues variants que es tenen en compte són el temps i el pes. Si passa de 42 setmanes s’ha de provocar el part. Causes: - estrès - fumar,drogues - 2 o més avorts - Infecció placenta - Menors de 17 anys i majors de 37 - Hipertensió o diabetis
  6. 6. 6- Control inadequat4. DESENVOLUPAMENT FÍSICHipotonia muscular: ho tenen els nens al néixer. Baix to muscular. Són hipotònics.També estan desproporcionats ( el cap es més gros que el tronc). El desenvolupamentsegueix aquests dos principis: - Cefalocaudal: cap a peus - Proximodistal: dins a foraSe’n va a la pell greixosa dels nens. El cap al néixer és més ovalat perquè puguinsortir de la panxa de la mare. Només néixer se’ls fa el test APGAR, test que es fa alsinfants per veure el ritme cardíac, la respiració, el to muscular, els reflexes i el cor.Aquest test es fa als dues vegades, només néixer i al cap de 5 minuts.Reflexa: actes o accions voluntàries. Poden ser permanents (sempre) o temporals(desapareixen)Fets clau a nivell psicomotor: 1. Aguantar el cap:  girar el cap, al mes comencen a aixecar un temps curt el cap, en posició bocaterrosa  3 mesos- en posició vertical, aguanta el cap  5 mesos- en totes les postures, aguanta el cap  6 mesos- esforç actiu per tirar el cap endavant 2. Tronc: Asseguts:  al néixer no aguanta el equilibri  3-4 mesos- pot seure poca estona  6 mesos- pot seure sol però encara es desequilibra  8 mesos- domini total de la posició asseguda  9 mesos- passa de l’estirat a l’assegut. Utilitzant els dos genolls i una mà.  2 anys- fa la mateixa maniobra que els adults
  7. 7. 7 Dret:  6-7 mesos- fa pressió amb els peus quan el poses dret, però poc temps. Flexió de cames  8-9 mesos- dret però amb suport  10 mesos- pot aixecar-se però amb un suport i aguantant-s’hi  14 mesos- s’aixeca sol i pot caminar 3. Premsió: Voluntària fins als 4 mesos 4.Desplaçaments  3 mesos- raptació, es mou poc amb la panxa  6-7 mesos- repten, es mouen a través de l’abdomen  8-9 mesos- gategen  9-10 mesos- caminar, aguantar-se amb les dues mans  11 mesos- caminar amb una mà  12 mesos- caminen sols  14 mesos- millora del caminar  2 anys- caminen com els adults5. Pujar i baixar escalesmés equilibri al pujar  13 mesos- 4 grapes  18 mesos- pugen amb dos peus a cada graó, agafant-se amb una m,à  20-24 mesos- pugen alternant els peus, agafant-se, baixen parant-se a cada graó  2.5-3 anys- pugen i baixen ( suport) alternant peus  4 anys- baixen sols6. Lateralitat:Predominació d’una part del cos sobre l’altre:  Creuada ( mà dreta, peu esquerre o viceversa)  Dretana ( part dreta)
  8. 8. 8  Esquerrana (part esquerra)  Ambidextre (les dues per igual) 5. DESENVOLUPAMENT COGNITIU - PENSAMENT SENSORIOMOTOR DE PIAGET (veure fotocòpia subetapes Piaget)Sensoriomotora: segons Piaget, perquè es desenvolupen els sentits i la motricitat. A través delssentits, del moviment coneixem. (el fet de caminar ens facilita molts coneixements) - ETAPES SENSORIO-MOTORES DE PIAGETSubetapa 2: Reaccions circulars primàries • El nen és capaç de reaccionar, d’una manera molt senzilla, a les accions bàsiques • Dóna resposta als estímuls que té. Comencen a fer l’esforç actiu per repetir una activitat (fixen la mirada, observen) • És capaç de somriure als rostres humans, més que als objectes Totes les activitats que porta a terme el nen d’aquesta edat, són activitats que es repeteixen(circulars) actuen sobre el propi cosSubetapa 3: Reaccions circulars secundàries • 8 m- comença el gateig. Per tant hi ha una coordinació més elaborada. Explora millor l’ambient. • Comença a tenir més coordinació (coordinació visiomanual). • Imita accions, només si les veu. ( pseudoimitació). • Comença a fer accions per aconseguir alguna cosa ( acció intencionals) • Segueix més a la recerca si l’hi amaguen coses • No es relaciona només amb sí mateix, sinó que també amb l’entorn. • Fa servir el somriure com l’adult; somriu per provocar ( comporta una resposta)Es tracta d’un tipus d’accions que van més enllà de les primàries.Subetapa 4: Coordinació d’esquemes secundaris * Modifica les seves accions a través de la experiència ( ja intervé la experiència) • Anticipar successos. • Observació i imitació • Comença a demanar ajut a l’adult per fer certes activitats • Pot caminar de la mà de l’adult.Ara ja no només reacciona sinó que hi ha un desenvolupament més complexe.
  9. 9. 9Subetapa 5: Reaccions circulars terciàries • Subetapa d’experimentació activa d’assaig i d’error (entendre que hi ha passos necessaris i altres que no tant) • Soluciona molts dels problemes ell sol (mètode d’assaig i d’error) • es crea la personalitat científica. S’ho pregunta tot • Comença a parlar. Llenguatge més desenvolupat:època de molts aprenentatges, de molts canvis. Entén i es fa entendre • Les reaccions estan molt més desenvolupades. • Li agrada el joc de fet i amagarSubetapa 6: Representació mental • Està desenvolupada l’anticipació dels fets • Imitació molt precisa dels models tant humans com no humans. Permanència d’objectes • Inventen paraules, jocs • Invenció de nous mitjans, mitjançant la combinació mental (representen els objectes a través dels símbols) entenen el simbolisme.Per tant, van més enllà de l’observació ja que ja dominen el llenguatge. Entenen el significat de lescoses ( cada cosa té la seva paraula).PIAGET - ETAPA PREOPERACIONAL( Abans de fer les operacions concretes) Amb l’adquisició de la funció simbòlica es dóna el pas del període sensoriomotor cap al’etapa pre-operacional. La funció simbòlica fa referència a l’habilitat per imaginar, ferrepresentacions mentals i donar-lis significat. Donen significat a les representacions. Calen 2 elements per representar coses: símbols i signes. Els símbols sónrepresentacions mentals personals d’alguna experiència sensorial. Els signes són paraules onombres que no necessiten tenir cap connotació sensorial. Són convencionals, és a dir , no sónpersonals, sinó que s’acorden de forma social ( ex. El català)És a dir,el nen ja és capaç d’atribuir significat de símbols i signes; pot representar mentalment lescoses i donar-lis significat. Els significats són els símbols i els signes. Els significants són quelcom que representa
  10. 10. 10alguna cosa pel nen, tant pot ser conscient com inconscient ( són capaços d’interioritzar, de donarsignificat a les coses. És capaç de veure que tot el que ens envolta ens ho podem imaginar). L’ús de signes i símbols és FUNCIÓ SIMBÒLICA. Podem veure si el nen ha adquirit lafunció simbòlica a través de la utilització de: - Joc simbòlic - Llenguatge - Imitació diferida : capacitat d’ebocar mentalment persones o coses. Una altra característica és la COMPRENSIÓ D’IDENTITAS: el nen ja compren que algunescoses segueixen sent iguals tot i que li canviem la forma, tamany o l’aparença. Ex: una mateixapersona amb diferent vestimenta, un mateix globus inflat i desinflat o un mateix líquid en diferentsrecipients. També hi ha la COMPRENSIÓ DE FUNCIONS el nen compren les relacions bàsiquesentre els dos fets. ( semblant a causa/efecte)Ex: persiana – manibel·la o comandament – tv.-LIMITACIONS DEL PENSAMENT PRE-OPERACIONAL:  Egocentrisme: es una limitació important. És l’incapacitat de veure les coses des del punt de vista d’una altra persona. No perquè no vulgui sinó perquè no pot (és involuntari)Ex: es col·loca una taula i dues cadires al costat. Un ninot i un nen, tres pilons de sorra endiferents mides. El nen creurà que el punt de vista que veu ell, és el mateix que veu el ninot.O al jugar a fet i amagar quan només s’amaguen tapant-se el rostre i tot el cos queda descobert  Centratge: el nen se centra en un aspecte d’una situació i deixa de banda els altres aspectes.Ex: els gots iguals plens d’aigua i el llarg i l’estret. El nen creu que hi ha mes aigua en el llarg,quan hi ha la mateixa  Irreversibilitat: el nen és incapaç de percebre les transformacions de l’entorn (no pot tornar al punt de partida d’una acció que acaba de veure). El seu pensament és intuïtiu (no hi ha concreció, no té aquesta capacitat mental de conservar. No ho analitza tot).  Raonament transductiu: el raonament es basa en la lògica abstracte. Va d’allò particular a allò particular. No dedueix d’allò general a allò particular i d’allò particular a allò general. El raonament és molt primari. No dedueix amb raonament.Ex: diferents gossos de la mateixa raça els atribueix el mateix nom.- ASPECTES DE LA REALITAT QUE HEM DE CONÈIXER:1. Realisme: els nens i les nenes confonen els fets psicològics amb la realitat objectiva. Veuen elsnoms , les imatges, els pensaments i els sentiments com a entitats reals. Hi ha tres etapes:
  11. 11. 11 • fins els 5-6 anys: els nens consideren els noms de les coses com a reals i immutables, creuen que els somnis venen de l’exterior i entren dins l’habitació. • fins els 7-8 anys: els somnis s’originen al cap i reconeixen que no són reals, però encara poden veure com imatges que es troben fora de la persona. • fins els 9-10 anys: reconeixen que els somnis són posats per les persones i que els somnis no existeixen , sinó que són fruit del cap.2. Animisme: atribueixen vida a objectes inanimats, així com consciència i voluntat.Hi ha 4 etapes: • fins als 6-7 anys: els nens consideren que allò que és útil, en qualsevol sentit, té vida. • fins els 7-8 anys: qualsevol cosa que es mou o pot ser moguda, té vida • fins els 11-12anys: les coses que es mouen espontàniament tenen vida, però les que necessiten d’algú no tenen vida. • als 11-12 anys_: consideren que només tenen vida els animals, les plantes i nosaltres. 3. Artificialisme: el nen es considera el centre de l’univers i desenvolupa un sentiment d’omnipotència. Hi ha tres etapes: • fins els 7-8 anys: explica la presencia del sol i la lluna com a la creació d’agents humans i divins. • cap als 8 anys: el nen ja veu l’origen del sistema solar, meitat natural,meitat artificial. • cap als 9-11 anys: es dona compte de que l’home no ha tingut res a veure amb la creació del sistema solar.Totes aquestes idees corresponen a un pensament molt particular. Quan el pensament avança,aquestes idees van desapareixent., i per tant, el seu pensament es va tornant més lògic. És elmoment en què el nen passa a l’etapa d’operacions concretes- ETAPA D’OPERACIONS CONCRETESEn aquesta etapa hi ha un pensament lògic. Cap a la final de la primària ( 11-12 anys) el seupensament ja és reversible(és possible el retorn d’una acció al seu punt de partida),deductiu iinductiu, també ja analitza, ja és lògic.Per a que hi hagi una conservació del pensament, han de caure les idees respecte a la realitat del’etapa anterior ( animisme, artificialisme i realisme). La conservació va del més concret al mésabstracteEn aquesta etapa ,operacions concretes, el nen és capaç de fer operacions mentals però basades
  12. 12. 12en la realitat, les ha de veure. Per tant, el seu pensament és concret,real.  1r conservació del líquid: ex. 2 pots plens d’aigua, un es mes llarg que l’altre. Hi ha la mateixa quantitat d’aigua?  2n conservació de la substància: ex. 2 plastilines iguals, però modelades de diferent manera. Hi ha la mateixa quantitat?  3r conservació del número: ex. Un seguit de botons en dues files, uns més escampats. Hi ha els mateixos botons?  4t conservació del volum. Ex. Dos gots i una pilota. Caurà la mateixa quantitat d’aigua? - ETAPA D’OPERACIONS FORMALSAl pensament d’operacions formals no tothom hi arriba. El pensament està desenvolupatcompletament. Les seves característiques són:capaç de comprendre conceptes i definicions, compren el significat de conceptes abstractes  Capaç de definir , senyalar la vida o l’aspecte general de les coses,conservant les diferències  Capaç de formular hipòtesis, s’allibera d’allò que és concret i passa al pensament lògic i abstracte ( és capaç de considerar un problema preveure totes les possibles solucions), després mitjançant la lògica pot trobar la solució pensament hipoteticodeductiu.  Caràcter proposicional. Entén els enunciats difícils, proposicionals  Capaç de fer anàlisi convinacional ( pot fer totes les variables possibles i canviar-les i resoldre la qüestió)  Intel·ligència espacial, tècnica mecànica, motora i verbal estan desenvolupades totalment
  13. 13. 136. APRENENTATGE I PENSAMENT- Aprenentatge ( segons Piaget) El coneixement sorgeix de la relació entre els subjectes i els objectes. L’objecte a vegadesno és conegut o no el percebem de la mateixa manera i depèn dels esquemes de coneixement delsubjecte. L’aprenentatge és individual i personal. El procés d’aprenentatge ha de tenir un punt dereferència del desenvolupament en què es troba el subjecte (nivell de desenvolupament) perdonar aprenentatges • Procés d’acomodació: es un procés en què l’organisme es reestructura per poder incorporar els objectes o esquemes de coneixement o de conducta. Acomodar és fer lloc als coneixements que venen. I és un procés que s’ha de fer conjuntament amb el procés d’assimilació. • Procés d’assimilació: és un procés d’integració d’elements exteriors en estructures prèvies, les quals poden romandre inalterades o ser més o menys modificades sense ser destruïdes i ajustant-se, simplement a la nova situació.Aquests dos processos es donen a la vegada, i són els conceptes bàsics de la teoria de Piaget.L’ASSIMILACIÓ I L’ACOMODACIÓ és un procés únic i està present en tots els processosd’aprenentatge. “Si no van junts hi ha un desequilibri i no hi ha aprenentatge” - Què és per Piaget aprendre? És fer aquest procés conjunt d’assimilar i d’acomodar, per tal que hi pugui haver-hi aquestequilibri d’aprenentatge. En aquest procés hi poden haver conflictes:  Pertorbació: obstacles que dificulta el procés d’assimilació-acomodació. Implica un procés de compensació o regulació per a que es torni a produir aquest equilibri.  Compensació: es necessària per compensar la pertorbació. L’objectiu del procés de compensació o de regulació és eliminar les pertorbacions existents. La compensació és la base de la construcció cognitiva ja que és responsable. Hem de buscar:  És important buscar l’Equilibri, per poder compensar les accions. Tota compensació activa aporta al subjecte per compensar les pertorbacions que rep del medi. ( l’equilibri total no es pot assolir si l’organisme està viu)  Adaptació: és el resultat del procés d’equilibri. Suposa un ajustament recíproc i continu entre les relacions internes i externes. Una bona adaptació: la despesa en els intercanvis entre l’organisme i el medi és mínim.
  14. 14. 14* Procés d’aprenentatge: és un procés ( aprenem al llarg de tota la vida) individual que ningú enspot fer.El subjecte s’enfronta a l’objecte de coneixement. És probable que el subjecte posseeixi unesquema de coneixement previ. Tant si l’infant posseeix l’esquema de coneixement previ, laprimera condició per a que s’iniciï el procés d’aprenentatge és que es produeixi un desequilibri ales pertorbacions. ( Per a que hi hagi un aprenentatge cal que hi hagi un desequilibri) - APLICACIONS PEDAGÒGIQUES DE LA TEORIA DE PIAGETA nivell curricular: 1. Establir objectius educatius per a cada nivell d’ensenyament. 2. Ordenació dels continguts escolars segons la complexitat i els estudis evolutius del nen.A nivell metodològic: 1. Construir coneixements a través de l’acció. 2. Motivar a través del conflicte cognitiu. 3. Error com a aspecte positiu, com a font d’aprenentatge. 4. La interpretació constructiva a partir del que ja sap.Aquesta tècnica de Piaget té molta vinculació a nivell curricular i a nivell metodològic,aplicable amoltes escoles.VIGOTSKY - CONCEPTES BÀSICS DE LA TEORIA DE VIGOTSKY • Com Piaget, Vigotsky també considera que per aprendre ha d’haver una relació del subjecte amb el medi. Si no hi ha interacció, no hi ha aprenentatge • Dóna més importància a la influència de la cultura en la gènesi i desenvolupament del pensament ( no només influencia el nostre entorn, sinó que el context cultural també influencia el nostre pensament). • El llenguatge també té un paper molt important en el desenvolupament del pensament. Vigotsky a través del llenguatge desenvolupa el pensament, mentre que Piaget a través del pensament desenvolupa el llenguatge.Per tant, per a Vigotsky, el procés de desenvolupament no coincideix amb el procésd’aprenentatge, sinó que és molt més ample perquè l’aprenentatge pot convertir-se endesenvolupament.Per tant, Vygotsky divergeix:
  15. 15. 15  1r llenguatge i després aprenentatge  El procés de desenvolupament no coincideix amb el procés d’aprenentatge  La cultura ( com la cultura ens ajuda a desenvolupar la ment) per tant, ensenyem estratègies per aprendre. - TIPUS DE DESENVOLUPAMENT • Desenvolupament actual: determinat pel nivell de desenvolupament de les funcions psicointel·lectives del nen que han estat aconseguides coma resultat d’un procés de desenvolupament ja realitzat ( el que ha estat aconseguit per un mateix) • Desenvolupament potencial: aquell que sorgeix amb l’ajut de la imitació o observació en l’activitat col·lectiva. Amb l’ajut dels altres, a través de la imitació o de l’observació, aprenem. No surt només de nosaltres mateixos , surt per la interacció amb els altres.“ La persona pot fer molt més del que pot fer de manera independent”. L’aprenentatge és personali intransferible. Com a mestres hem d’intentar que els nostres alumnes es desenvolupin al màxim. Hi ha una ZONA DE DESENVOLUPAMENT POTENCIAL, que és la distància entre elnivell de desenvolupament determinat per la capacitat de resoldre un problema independent i elnivell de desenvolupament potencial, determinat per la resolució de problemes sota la guia d’unadult o un altre company.“ El que el nen pot fer avui amb ajuda dels adults ho podrà fer demà per sí sol”. Hi haaprenentatges que surten espontàniament. L’ajuda de l’adult o altres fa que els aprenentatgessiguin més autònoms, més perfeccionats. Cal que perfeccionin aquests aprenentatges(desenvolupament potencial)  Necessiten referents per tenir pautes i que després ells les puguin desenvolupar.  El que el nen no pugui aprendre per sí sol, ara necessita l’ajuda d’un adult, però més endavant ja ho sabrà fer sol.Hem de buscar la manera de que la distància sigui òptima. Cal ensenyar a aprendre a partir de ladistància òptima ( ni massa elevada, ni massa curta) per tal que no hi hagi inclusions i hi hagiaprenentatges ( tots han d’aprendre) D’aquí la importància de les avaluacions inicials.BRUNER Per a Bruner, l’aprenentatge és un procés d’adquisició de conceptes. Per adquisició deconceptes entén que és un procés mitjançant el qual s’aprèn quins trets de l’entorn són elsrellevants per agrupar esdeveniments en classes externament definides.Per tant, cal aprendre a trobar atributs definitoris predictius, a través dels quals construiremcategories mitjançant el procés de categorització. ( Aprenem a partir de categories, que es fan
  16. 16. 16classificant. Ex: per fer la divisió, abans has d’aprendre la classificació els números. Som capaçosd’aprendre quan podem classificar). - CONCEPTE BÀSIC DE LA TEORIA DE BRUNER:- Categoritzar: fer equivalents dues coses que es perceben diferent agrupar objectes,esdeveniments , persones en classes i respondre a ells en termes de pertanyença de classeabans en termes de la seva unicitat.La categorització és un procés essencial , ja que a través d’ell trobem la forma més ràpida isegura, els signes definitoris que donen identitat a un esdeveniment. La categorització no ésquelcom innat, sinó que s’ha aprendre. ( Veure com podem fer equivalents o relacionar cosesdiferents. Quan sabem categoritzar [ fer l’abstracció] vol dir que sabem quelcom. Ex: sabem queés un moble i, que la teula n’és un.) - TIPUS D’APRENENTATGESegons Bruner hi ha dos tipus d’aprenentatge molt importants: • Aprenentatge Extrínsec: aquell en el que la persona rep incentius des de l’exterior. • Aprenentatge Intrínsec: es porta a terme per part de la persona quan se sent motivada des del seu interior, a realitzar un procés d’aprenentatge. Els motius intrínsecs poden ser molt diversos: curiositat, el desig d’assolir una competència, etc.
  17. 17. 177. INTEL·LIGÈNCIES MÚLTIPLESGARDNER Pel que fa a la concepció de la intel·ligència de Gadner, aquest afirma que no podem parlard’una única intel·ligència, sinó que hi ha més d’una (intel·ligències múltiples) Cal conèixertotes les intel·ligències per tal de complementar-les i desenvolupar-les.La intel·ligència estàtica és aquella que ens ve dotada des del naixement. Per a ell la intel·ligència és la capacitat de resoldre problemes. Dotació genètica quedóna un determinat comportament cognitiu, però que a través de mitjans , d’estímuls, la podemanar desenvolupant , estimulant. per tant, la intel·ligència també és dinàmica ja que la podem anardesenvolupant. Distingeix 8 TIPUS D’INTEL·LIGÈNCIES MÚLTIPLES:  Intel·ligència lingüística verbal: habilitat de pensar amb paraules i utilitzar el llenguatge per expressar i percebre significats complexes. Cal estimular-la molt. Fa referència a l’esciure, llegir... tot allò relacionat amb paraules, tant del llenguatge escrit com de l’oral.  Intel·ligència matemàtica lògica: habilitat de calcular, quantificar, utilitzar el raonament lògic, considerar premisses, hipòtesis pautes i relacions i portar a terme operacions matemàtiques complexes. Professions: matemàtics , físics, investigadors, científics, estadístics...  Intel·ligència espacial: capacitat de pensar de forma tridimensional i de percebre imatges internes i externes, recrear-les, transformar-les i fer que els objectes i un mateix es moguin segons l’espai i també puguin fer codificacions i produir gràfics. Els agrada dibuixar, fer puzles i construccions, llegir mapes i gràfics, fer laberints. Professions: arquitectes, pintors... tot allò relacionat amb l’orientació a l’espai.  Intel·ligència corporal sinestèsica: habilitat de manipular objectes i de coordinar i d’utilitzar el cos de manera harmònica, l’equilibri físic, la rapidesa i la flexibilitat. Professions: dansa, esport, cirurgians, actors  Intel·ligència musical: sensibilitat per percebre el to,la melodia, el ritme i l’entonació.  Intel·ligència Intrapersonal: capacitat d’entendre’s a un mateix: reconèixer els seus punts forts i febles, establir objectius personals. Reflexionar sobre ells mateixos, tenen molta autodisciplina. Professions: filòsofs, psicòlegs
  18. 18. 18  Intel·ligència Interpersonal: Capacitat d’entendre les persones i interrelacionar-se amb elles. Habilitat de liderar, d’organitzar, de comunicar, de resoldre conflictes i de vendre. Professions: comerciants, polítics, mestres.  Intel·ligència naturalista: Capacitat d’observar la naturalesa i entendre les seves lleis i processos, fent distorsions i identificant la flora i la fauna.8. INTEL·LIGÈNCIA EMOCIONAL El concepte va sorgir de la psicologia humanista. Els psicòlegs humanistes defensen queles persones tenim dues ments,una que pensa i una altra que sent i, aquestes dues formes deconeixement interactuen per construir la nostra vida mental ( a la vegada que sentim , pensem, i ala vegada que pensem, sentim. Hi ha una interacció).Si la interacció entre les dues ments és positiva, no presentarà cap problema, però en cas queaquesta fos negativa, suposaria molts problemesAgrupa la intel·ligència intrapersonal i interpersonal  Intel·ligència emocional: és la capacitat de reconèixer les emocions i els sentiments propis i aliens, de conduir les relacions que tenim amb nosaltres mateixos i amb els altres. Per tant, es tracta de ser competents,de saber-los portar amb nosaltres mateixos per després estar bé amb els altres. - Pilars fonamentals: • El tracte amb els altres ( és important percebre com se senten els altres) • L’autoconeixement ( el coneixement d’un mateix) - CARACTERÍSTIQUES DE LA PERSONA AMB INTEL·LIGÈNCIA EMOCIONAL • Suficient grau d’autoestima: l’autoestima és tenir sentiments positius vers un mateix. Tenir confiança en les pròpies capacitats, saber controlar les situacions, sentir-se capaç i tenir un suficient grau de seguretat o equilibri afectiva. L’autoestima facilita la convivència. • Ser positiu: - persones que ressalten més allò positiu que no allò negatiu ( no ser superficial, ingenu). - valorar qualsevol èxit, per petit que sigui. - persones que saben descobrir i fomentar els punts forts quetota persona té. - persones que valoren més l’esforç que els resultats - persones que troben l’equilibri entre la tolerància i l’exigència,entre la comprensió i posar límits. • Saber donar i saber rebre: - persones que saben donar el que correspon i en el moment oportú.
  19. 19. 19 - persones que saben rebre. Per rebre s’ha deser conscient de les limitacions pròpies i de què el contacte amb tercers ens enriqueix. - persones que saben demanar ( noautosuficients) • Empatia: - persones que saben posar-se en la pell de l’altre - persones que respecten i fan seus els sentiments dels altres - persones que s’adonen de les necessitats de l’altre ( capacitatd’adonar-se dels sentiments no expressats amb paraules) • Reconèixer els propis sentiments: persones que són conscients dels seus estats d’ànim, dels seus sentiments • Capacitat d’expressar els sentiments i les emocions: persones capaces d’expressar tant les emocions positives ( alegria, il·lusió, entusiasme) com les negatives ( disgust,agressivitat, pena...) en el moment i en el lloc oportú. Expressant, assimilem el que ens passa, ho curem. • Ser capaç de controlar els sentiments i les emocions: - saber trobar l’equilibri entre l’expressió i el control de les necessitats, desitjos i emocions. - saber expressar el que sent dintre d’un ordre i un control ( ni impulsiu ni reprimit) • Motivació: persones que fan les coses amb il·lusió, amb interès , amb ganes. El seu objectiu és satisfer les necessitats, impulsos i desitjos. La mandra, la passivitat i l’avorriment són tot el contrari de la motivació. • Tenir valors alternatius: és important tenir algun valor que doni plenitud a la nostra existència ( família, amistat, cultura...). Cal cultivar i afavorir més d’un valor: tenir a la vida valors alternatius dóna molta més seguretat personal i permet assimilar millor les pèrdues i els conflictes. • Capaç de superar les dificultats i les frustracions: persones que malgrat els fracassos saben resistir, no s’enfonsen, tiren endavant i aconsegueixen superar-se.- EDUCACIÓ EMOCIONALEs parteix de que els estudiants poden aprendre a comportar-se d’una forma més intel·ligentmentemocional.Vïdeo: Una classe divididaPosada en comú: − empatia: reflexionar, aprendre a aprendre a través duna mateix. − Autoestima: ( relacionat amb els resultats de laprenentatge) donant reforços positius millorem lautoestima i a través de reforços negatius, la fem empitjorar.
  20. 20. 20 − Motivació: canviant lestructura duna classe ( trencant la dinàmica i posant una pràctica), no sesperen res ( són novetats, noves experiències). Els nens experimenten, tenen noves sensacions a la seva pell, afloren molts sentiments, emocions que els ajuda a pensar ( curiositat, necessitat, desig) Es dóna més protagonisme als alumnes ja que no hi ha paraules, sinó que hi ha fets, experiències. − Aprenentatges significatiu: sobre la discriminació − Manipulació: el paper del mestre és molt facilitador, determinador en quant a la intel·ligència emocional. La mestra en poc temps ha creat una situació de por, ha variat les relacions interpersonals: ha canviat lamistat per lodi, desfà lligams; les vols canviar per a que les visquin en la seva pròpia pell. Vol trencar lligams i després els vol crear ( lobjectiu final és la discriminació) − Repressió dels sentiments: la ràbia acumulada projecta el seu neguit amb la mirada, amb el gest... amb la comunicació verbal i no verbal. És important treballar els sentiments, cal que lalumne pugui expressar què han sentit.A laula es crea un paper duna “petita societat”. El nen veu la distància entre la mestra i lalumne.La mestra treballa la empatia i alhora crea un aprenentatge significatiu, ja que ho han interioritzat,ho han assimilat... els ha servit per conviure. 9. PERSONALITAT- TEORIA SEXUAL DE FREUD ( 5 ETAPES)Teoria del desenvolupament de la personalitat, és una teoria psico-sexual, formada per 5 etapes: 1. Etapa oral ( 0-18 mesos) : la zona principal de plaer està a la boca. Hi ha dues fases: - oral dependent: a partir de la succió i de llepar - oral agressiva: sinicia quan surten les primeres dents. Ara el nen obté tambéplaer mossegant.És important facilitar-lis joguines, jocs ... per tal que puguin obtenir plaer. 2. Etapa anal (18-24 mesos): la zona erògena és lanus. El nen sent el plaer en lextracció dels excrements ( control dels esfínters)no controlar-los pot ser un símptoma agressiu, un problema sensorial ( tenir desig de voler tornar aser petits) si això és habitual es pot transformar en trastorn. Anoresi ( no control dorina), Acopresi( no control defecacions) 3. Etapa fàl·lica ( 2-6 anys): la zona erògena principal és als òrgans sexuals. Els nens i les nenes ja són capaços de veure les diferències entre ells. - Complex dEdip: el nen sent un enamorament,una preferència pel progenitor,normalment del sexe oposat. Sent una atracció per aquesta persona, el vol per ell sol i, hi ha unrival: el pare. Aquest complex acaba en el moment que sidentifica amb el pare. Dintre daquestcomplex hi ha el complex de castració:el nen pot pensa que si es toca molt lòrgan sexual li pot
  21. 21. 21arribar a caure, té por a que se li castri. Cal vigilar molt el llenguatge ja que els nens podeninterpretar les nostres paraules com a reals. - Complex dElectra: es dóna en les nenes. La mare és la primera font destimació ( ésqui dóna la primera succió de plaer). Les nenes senten enamorament vers el seu progenitor delsexe contrari, el pare. Volen que el pare sigui per a ella. Daquesta manera,la mare ara esconverteix en un rival, tenen sentiments hostils cap a la mare, la mare ocupa el lloc que la nenavol ocupar. Aquest complex desapareix en el moment que la nena sidentifica amb la mare.La nena també es pot sentir castrada: en tenia penis però li ha caigut o encara no li ha crescut.Moltes vegades pot ser que la font denamorament siguin els mestres. Podem ser referents. Hiha situacions que podem facilitar o interrompre laprenentatge. Aquest complex sacaba amb laidentificació. Això passa perquè el seu pensament encara no és lògic. 4. Etapa de Latència ( 6-12 anys): etapa de calma sexual, això fa que siguin molt competents i que aprenguin amb més facilitat. 5. Etapa genital ( 12-... anys) : la zona erògena són els genitals. És letapa adulta. Si la resta de les etapes no es superen o una persona es queda fixada en una, poden arribar a tenir trastorns.- TEORIA PSICOSOCIAL DE ERIKSON (8 CRISIS) Erikson fa una teoria que estudia les etapes des del naixement fins a la mort. És una teoriaPsicosocialLa persona passa per una sèrie de crisis (moments difícils) que creen desequilibris que els hem desuperar. 1. Crisi de confiança bàsica v.s desconfiança bàsica ( 0-18mesos).: el nen necessita evidències per confiar. Cal buscar lequilibri: ni excessiva no poca confiança. Al ser una crisi, cal facilitar lequilibri. Si no has arribat mai a confiar pot ser que la desconfiança t’acompanyi al llarg de tota la vida. 2. Autonomia v.s vergonya i dubte ( 18m-3 anys): el nen ja té autonomia total, vol ser ell, però a la vegada és conscient que hi ha coses que no pot fer sol. Ha de veure que hi ha coses que no pot fer sol. Hem de buscar un equilibri. 3. Iniciativa v.s culpa ( 3-6 anys) : ( relacionat amb ledip) el seu pensament ja va sent lògic i veu que hi ha coses que estan ben fetes i altres que no es poden fer, que es poden fer, que estan mal fetes. No sha de sentir culpable, tots tenim errors. Se sent culpable perquè les seves regles ja no estan interioritzades. Tenen ganes de fer coses ( iniciativa), no esperen,santicipen, prenen decisions. La culpa és un sentiment que el tenim a mesura que el nostre pensament és lògic. Veuen persones bones i persones que fan mal ( tenen sentiment de culpa. 4. Competència v.s inferioritat ( 6-12 anys): els nens tenen ganes de saber . Se senten competents. És important que cadascun dells se senti competents en
  22. 22. 22 alguna cosa. Els hem dajudar a que se sentin competents, útils per a que no caiguin en un sentiment dinferioritat. Tampoc sha de sentir el millor. Cal buscar un equilibri. És important que com a mestres coneguem els nostres alumnes ( no només acadèmicament) i així fer-lis veure que són competents en alguna cosa. Etapa de molta creativitat.5. Crisi didentitat v.s confusió de funcions (+ /- 12- +/- 20): hi ha una certa crisi didentitat. Tenen un pensament formal ( abstracte, fan combinacions, hipòtesis...) en aquests moments sels crea moltes confusions, molts interrogants propis de ladolescència. Els cos els hi canvia. Han de començar a centrar-se. Els hem dajudar a buscar un equilibri.6. Crisi didentitat v.s aïllament ( +/- 20- +/- 40): estem més centrats. Ja no necessitem anar en gran colla, sinó amb la parella. Busquem afinitats, volem intimitat,algú que ens entengui.A vegades ens aïllem del món: jo i la meva parella. ( intel·ligència emocional) si falla la parella un senfonsa. Cal buscar un equilibri7. Crisi generativitat v.s estancament ( +/- 40- +/- 70) : necessita tenir cura dels altres. Tenen necessitat de sentir que la seva vida ha estat útil,tant per ell, com per a la societat. Necessita donar als altres. Hi ha el perill que com ara està tot estable, un sestanqui, no tingui projectes. Els projectes no tenen edat, però alhora, al fer tantes coses no sha de descuidar la família. Cal buscar un equilibri8. Crisi dintegritat v.s desesperació ( +/- 60-...): hem de viure la vellesa, lhem dafrontar amb integritat: sense llàstima, acceptar-la. Cal tenir un esperit jove. Lhem de viure amb acceptació. Si no has viscut ( vida no aprofitada) la vellesa pot ser desesperada. Hem dacceptar la vellesa i el final de la vida.
  23. 23. 2310. LES ENTREVISTESÉs una conversa entre dos o més persones amb un objectiu determinat. És una tècnica delsmestres com també ho és l’observació.Les entrevistes amb els pares requereixen una preparació, s’ha de tenir un objectiu, prepararfísicament el lloc on es durà a terme, etc.Respecte a la preparació hem de tenir en compte tres aspectes: - Lloc: Hem de preparar un espai on poder realitzar una entrevista, on hi hagi tranquil·litat i no ens puguin interrompre. - Resgistre: l’entrevista ha de quedar registrada, hem de prendre notes i si s’escau, tot demanant permís, s’ha de gravar. - Preguntes: s’han de realitzar preguntes respecte diversos temes: • Dades personals • Dades evolutives significatives • Dades acadèmiques • Adaptació familiar, escolar.. • Observacions.Aquestes dades són importants per veure quin és el desenvolupament del nen.Sempre que es concerta una entrevista amb uns pares, ha d’ahver-hi un motiu que s’ha decomunicar, ja que sinó de’ls pot fer patir inútilment. Hem de marcar el temps aproximat queestarem amb l’entrevista, per tal que els pares es puguin planificar.L’entrevista té tres moments: - Inici: salutació, presentació (important) - Desenvolupament: preguntes - Tancament: síntesi del que s’ha parlat, si s’han arribat a acords, mencionar-los, i si s’ha quedat per fer un seguiment a l’alumne, programar futures entrevistes.*Pràctica: joc de rol, posar-se en la pell d’un mestre en una entrevista.
  24. 24. 24

×