Mirall trencat

5,300 views

Published on

Published in: Travel, Spiritual
0 Comments
2 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

No Downloads
Views
Total views
5,300
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
95
Actions
Shares
0
Downloads
79
Comments
0
Likes
2
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Mirall trencat

  1. 1. APUNTS SOBRE LA NOVEL·LA MIRALL TRENCAT (1974) DE MERCÈ RODOREDA I GURGUÍESTRUCTURA I TEMPORALITAT · Mirall trencat és una novel·la dividida en tres parts, que narra el principi i el final duna família, els Valldaura-Farriols, que representen un temps i un país concret. Els capítols solen ser curts, però a mesura que passem de la primera part a la segona i de la segona a la tercera, es fan més llargs.La primera part està formada per divuit capitols, hi fa una presentació dels personatges idels escenaris mitjançant un narrador objectiu, per tant hi predominen la narració defets, seria com una introducció. Es presenten els fundadors de la família: Teresa Goday iSalvador Valldaura, personatges que pertanyen a un món burgès.La segona part, estructurada en vint-i-un capítols, no explica tant els fets externs i escentra més en la intimitat dels personatges, és un estil més literari amb frases llargues imés complicades. És en aquesta part on es donen les tristeses i la tragèdia.Lúltima part, de tretze capítols, continuarà amb la descripció de la història familiar. LaTeresa és la protagonista i mor acompanyada dels records més estimats. Tothom fa unaespecie de balanç del que ha sigut la seva vida, és així com sorgeix lenyorament inostàlgia del passat, de la joventut.Tota la novel·la transcorre en passat fins al moment de la mort, la fi de la nissaga.PERSONATGESPersonatgesAmadeu Riera: Amadeu Riera és el notari de moda a la Barcelona de lèpoca. És unhome esvelt, distingit, amb una rosa vermella damunt la seva taula de treball al despatx.Està casat amb la Constància, una dona poc atractiva, serà lamant de Teresa. Relacióque recordarà quan ja sigui gran.Armanda: Armanda Valls esdevé cuinera dels Valldaura de molt jove, recomanada peruna seva parent també minyona de la casa. Resultarà ser al final, el membre del serveimés fiable de la casa i al final de la vida de Teresa, li farà de confident. Anirà descobrintdiversos secrets de la família Valldaura al llarg de la seva vida, que no donarà aconèixer mai. Idealitzarà el temps que fou lamant dEladi Farriols, i guardarà el presentque aquest li va fer, unes arracades, com a símbol damor.
  2. 2. Bàrbara: És una violinista que coneix Salvador Valldaura a la refinada Viena. Bàrbara,físicament, és prima, rossa i dulls clars. El seu comportament és curiós: no suporta elsmiralls, canvis inesperats dhumor dun dia per laltre... Lligada a les violetes que li faenviar Valldaura dia rere dia, després dun parell de dies dels primers contactes eròticsamb aquest, Bàrbara es tirarà al canal i morirà, sense explicació aparent. Resulta ser undels personatges més enigmàtics i atractius de tota la novel·la.Constància: És lesposa dAmadeu Riera. Baixeta i mancada de bellesa, sempre vacarregada de joies, potser per suplir aquesta manca. És una dona un mica maniàtica.Mor sense arribar a sospitar ladulteri del seu marit amb Teresa Goday.Eladi: Eladi Farriols, després dintentar exercir daltres oficis, treballa de botiguer a labotiga dun familiar. Incapaç de fer res a la seva vida, es casa per interès amb Sofia, perqui havia sentit una lleugera antipatia des del principi pel menyspreu mostrat i per lafeina que li donava a lhora de vendre. De la seva relació amb Pilar Segura (LadyGodiva) en naixerà Maria que, casat amb Sofia, safillarà. És una persona amb gràciaperò mediocre i es caracteritzarà per la seva passió per les dones (tindrà relacionsgrotesques i ridícules amb les minyones, fins arribar al punt dobservar-les damagatmentre juguen al pati despullades). La darreria de la seva vida la passarà tancat a labiblioteca de la casa envoltat de llibres de Proust. La seva ràpida mort, i la troballa dunaampolleta sospitosa, fa sospitar un possible suïcidi.Eulàlia: És una amiga de Teresa. Sho arreglarà per fer coincidir Salvador Valldaura iTeresa Goday a la seva festa de Carnaval. Sentirà una certa enveja a Teresa, i quanaquesta comenci la seva relació amb el notari, Eulàlia sen separarà. El seu marit, RafaelBerguedà, mor assassinat un dia sortint de la fabrica, suposadament a causa de les tensesrelacions amb els obrers. Ella trobarà suport psicològic en Joaquim Bergadà, per qui, enun principi sentia una forta antipatia. El temps i les afliccions faran que recuperi lafecteper Teresa, de la qual shavia distanciat arran de ladulteri amb el notari Riera.Jaume: És el segon fill de Sofia i Eladi. Potser a causa del seu naixement prematur ésmolt malaltís. És sensible i serà la víctima i el canalitzant de la crueltat de la Maria i enRamon. Només trobarà asil en lhabitació de la seva àvia (Teresa Goday) i serà lúnicque podrà entrar al seu "santuari": la sala plena de records (larmari japonès, lúltimacopa dun joc que el seu avi, Salvador Valldaura, portà de Viena...). En Ramon i laMaria creuaran el límit de les trapelleries i en Jaume morirà ofegat a lestany per la sevaculpa.Jesús Masdéu: Fill de Teresa i Miquel Masdéu. Sempre serà vist com una càrrega perla Teresa, tot i no voler deixar-lo desemparat. Miquel Masdéu, ja casat, se lafillarà jaque el matrimoni no pot tenir fills. Tot i així, anirà de visita a la torre de forma regulardient ser el fillol de la Teresa. Es trobarà un ofici de pintor i durà una vida pobra iresignada. Durant la Guerra Civil Espanyola es farà milicià republicà i entrarà a la casadels Valldaura durant locupació daquesta. Proporcionarà un pis, on viure apartada delssoldats, a lArmanda. Finalment morirà heroicament, al front combatent el feixisme.Joan Rodés: És el professor de piano dels fills de lEladi i la Sofia. Mutilat, es recolzaràen la imatge dartista incomprès i desaprofitat. Constantment ofès per les trapelleries dela Maria i en Ramon, intentarà acostumar-se a aquest estil de vida sense rancors envers
  3. 3. la família Valldaura. Inconscientment, descobrirà lorigen de Maria en mostrar-li unretall de diari a Teresa amb la fotografia de Lady Godiva.Joaquim Bergadà: Amic i company de Salvador. Fou qui li presenta Bàrbara aValldaura. Enamoradís i poc donat a la constància, no és vist amb bon ull ni per Teresani Sofia, ni Eulàlia, la dona del seu germà. Quan Rafael mor assassinat, ell es fa càrrecdEulàlia i se lendu a París. La solitud de tots dos els unirà, finalment.Maria: Filla de lEladi i Pilar Segura. És afillada per Sofia com a mostra de força. És elpersonatge més poètic de la novel·la. De gran bellesa, serà el centre del món infantil. Éscruel, mostra de la seva inestabilitat familiar, i tendra alhora. Després que lEladi elsdigui que ella i en Ramon són germans morirà caient de la teulada. Es dissoldrà, així,amb la naturalesa i passarà a formar part, des de laltre món, del pati i de la casa. Elsímbol de la seva existència després de morta serà una teranyina que toca tots aquellsque sacosten a la casa.Marina Riera: És la germana dAmadeu Riera, el notari. Casada amb un empresari delsector metal·lúrgic tindrà una filla (Marina), que tindrà una filla amb el mateix nom.Nascuda uns quants mesos després que en Ramon Farriols lacollirà a casa seu quanaquest marxi de casa perquè la seva filla i ell són companys destudis. Precisamentaquesta filla senamorarà den Ramon.Miquel Masdéu: És un fanaler. Coneix Teresa essent casat i té un fill amb ella, JesúsMasdéu, que després safillarà. És el primer amor de Teresa, un episodi que al cap delsanys ella recordarà com una bogeria de joventut.Nicolau Rovira: És el primer home amb qui es casa Teresa. Un home vell i ambriqueses, guanyades a la borsa, que proporciona a Teresa, dorigen humil, lascens sociali econòmic. Li regalarà una joia de gran valor a Teresa, que aquesta revendrà per ajudarMiquel Masdéu i el seu fill, i la tornarà a comprar sense adonar-se que és la mateixa.Allò que el simbolitzarà serà larmari japonès, un regal que féu a la Teresa i que no vaagradar-li, tot i havent-li costat car, però que ella mantindrà fins a la torre fins que siguiderruïda.Pilar Segura: Cupletista del Paral·lel. El seu sobrenom és "Lady Godiva". Senamoraràde lEladi Farriols i en quedarà prenyada, fruit del qual en naixerà Maria. Donarà Mariaal seu empresari, perquè ladoptin uns senyors rics desconeguts per ella i que seranlEladi i la Sofia, juntament amb un braçalet de plata. Pilar Segura morirà en un hospitaldesprés dhaver estat durant anys lartista preferida del Paral·lel.Rafael Bergadà: És el marit dEulàlia i germà den Quim Bergadà. Tindrà problemesamb els obrers de la fàbrica, i serà assassinat violentament. Ell i Eulàlia són els queconviden Teresa i Valldaura a una festa de Carnaval perquè es coneguin millor.Ramon: Ramon Farriols i Valldaura és el primer fill del matrimoni de la Sofia i lEladi.De petit estarà ple de vida i serà el més fort, el líder dels nens. Serà cruel amb en Jaume,el record del qual el seguirà tota la vida i lamargarà. Lestiueig que passa a casa elsBalsereny amb la Maria serà el seu despertar de la sexualitat. El seu amor per la Mariaanirà més enllà dels jocs infantils. Després de la revelació del seu pare, que li diu que laMaria i ell són germans, marxarà de casa i sinstal·larà un temps a casa de la Marina
  4. 4. Riera. De gran patirà una estranya malaltia (laigua li produirà vertigen, que es potdeduir a causa de lincident amb en Jaume) i es convertirà en un home resignat, amb lacàrrega dels records, que intentarà oblidar. Lúltima visita a la torre representaràlacceptació del seu deute amb el seu traumàtic passat. El taló que li proporciona Sofiaabans dacomiadar-sen li permetrà sortir de la misèria en què viuen ell i la seva família.Rosa: La senyoreta Rosa és la institutriu. Dorigen modest, no acceptarà ni perdonaràles vexacions a què la sotmeten en Ramon i la Maria. Al final, despatxada, revela alEladi, com a veritat, les seves sospites sobre la relació entre la Maria i en Ramon.Marxarà de la torre proferint una maledicció.Salvador Valldaura: Amb una cridanera barba rossa, alt i aspecte de bona persona,Salvador Valldaura viurà tota la vida sota el record del seu amor a Viena per Bàrbara.Es casarà amb Teresa i aquesta li farà abandonar la carrera diplomàtica i mudar-se aBarcelona, però el record del seu primer i més intens amor amor el farà tancar-se en ellmateix. Inetarà repetir la història de Viena amb Teresa (les violetes...) però fracassarà.Posarà tot el seu amor en la seva filla, Sofia, a qui li promet que serà lhereva de tot. Ésun personatge càlid i bo, però viurà tristament estancat en el passat.Sofia: De caràcter fred, manipulador i distant, és completament diferent a la seva mareTeresa. Físicament no destaca i tampoc té tendència a anar gaire cuidada. La relacióamb la seva mare serà denveja i odi des dun principi. Quan aquesta mor, i Sofia esdevéla propietària de tot, descobreix per Teresa uns sentiments que mai no havia sentit. Pelseu pare sent un amor profund fins que descobreix que aquest no lha feta hereva, com liho havia promès. El seu matrimoni amb lEladi serà una indiferència i una humiliaciódes dun principi, i quan la nit de noces aquest li diu que té una filla la separació es faabismal. Sofia decideix afillar-se Maria per poder controlar, així, el seu marit. Sofiasimbolitza lascens social de la família i sent menyspreu pels dorigen humil (condiserael seu marit un vulgar botiguer; la seva mare una peixatera; en Jesús Masdéu un pobredesgraciat; etc.). La seva rivalitat amb lArmanda, serà una manera dafrontarindirectament els adulteris del seu home. Amb la guerra marxa a França fugint delbàndol republicà, que ocupa les àrees riques. Després es casa amb un industrial francès iqueda viuda. Quan torna a Barcelona acabada la guerra és per enderrocar la torre iconstruir-hi una sèrie pisos de luxe.Teresa Goday: Filla duna peixatera, jove i atractiva, la seva primera relació amorosa laté amb un fanaler casat (Miquel Masdéu), de la qual en neix Jesús Masdéu. Amagaràaquesta patinada per casar-se, amb el ric i delicat de salut Nicolau Rovira que liproporciona el seu ascens social conscientment. Quan aquest mor, coneixerà SalvadorValldaura, amb qui es casa i es traslladen a la torre de Sant Gervasi. Des de llavors rebràel seu fill, Jesús Masdéu, com si fos el seu fillol, però no deixarà de ser una nosa per aella. El seu matrimoni amb Valldaura fracassa, perquè aquest viu en un món únic i propi(encara estancat en la mort de Bàrbara). Lamor que li falta el trobarà en la seva relacióamb el notari Riera. Del seu matrimoni amb Valldarua en naixerà una filla, Sofia. Ambel naixement dels seus néts (Ramon i Jaume) comença la seva decadència. En els últimsanys recordarà la seva vida i farà Armanda la seva confident. Morirà en pau amb ellamateixa.
  5. 5. CARACTERÍSTIQUES DE LOBRAEl tema central de lobra és la mort, tractat de manera simbòlica. És, també la històriadun període de Catalunya trencat per la Guerra Civil. El temps no és lineal però girasempre al voltant del pas del temps.Alterna lestil directe amb lindirecte. La veu predominant és la tercera persona.Cal dir que Mercè Rodoreda ha aprofundit en les descripcions tan físiques compsíquiques dels personatges i paissatges citats al llarg daquesta novel·la, i en canvi, noperd el temps en explicar els fets que van passant; no hi aprofundeix, ho diu de sobte.Els personatges troben la felicitat en el record. Cal destacar la importància del mirall jaque els records són com el reflex dun mirall trencat que mostren una realitat, i fa quetots saïllin per a protegir-lo. La novel·la utilitza la metàfora en alguns moments; elmirall per exemple, aquest reflecteix la vida dels personatges i les seves actituds. Elllorer, amb lanunci de la mort de la Maria, les tórtores amb la mort del Jaume iValldaura.A Mirall trencat observem com la història va des dels anys anteriors a la guerra fins a lapostguerra.Mirall trencat, publicada lany 1974, és una novel·la de maduresa de Mercè Rodoredaque recull la vida de tres generacions de la família imaginària dels Valldaura.Es tracta duna obra coral on un seguit de personatges lligats entre si pels llaçosfamiliars i personals ens expliquen una ciutat, Barcelona, i una època, la dabans de laguerra civil. Fragmentària i composta de múltiples veus, lestil de la novel·la segueix elseu títol: un mirall esbocinat que reflecteix la realitat del moment i dels personatges através de petits fragments de les vides que descriu. Aquest estil difereixconsiderablement daltres obres de lautora com La plaça del diamant o Aloma, onlautora usa la primera persona en boca dun personatge femení i despertant així leslectures autobiogràfiques.Rodoreda prengué diversos elements per a la concepció dels espais de la novel·la. Shitroba el reflex del seu món dinfància amb el seu avi (del qual en parlava sovint) i aljardí de la família. Els records de les grans torres i de lordre familiar establert són unabase indispensable per a Mirall trencat, concebuda com una imitació de les novel·les defulletó de la segona meitat del segle XIX. Lobsessió de Mercè Rodoreda pels jardins laportà a dibuixar tot un escenari natural estretament relacionat amb lescenari del xaletdels Valldaura a la part alta de Barcelona. En aquest jardí hi ha una barreja de jardinsconeguts per lescriptora. Duna banda, els seus jardins de Barcelona i, duna altra, eljardí on 1972 havia estat creant amb la seva amiga Carme Manrubia al xalet on vivien aRomanyà de la Selva. Lestudiosa de lobra de Mercè Rodoreda, Mariàngela Vilallonga
  6. 6. ha definit molt clarament els elements del jardí de Rodoreda a Romanyà que apareixen ala novel·la. Hi ha trobat una relació tan estreta que sha arribat a preguntar si el jardírecrea allò que Rodoreda escrivia en aquell moment (Mirall trencat fou començada aGinebra, però acabada a Romanyà de la Selva) o bé la novel·la recrea el jardí queRodoreda i Manrubia havien concebut.De tots els personatges que apareixen a la novel·la, els femenins destaquen per la sevacomplexitat i rellevància. Teresa Goday de Valldaura, la cap de família, és retratadacom una dona passional que al llarg de la novel·la sapropa a la vellesa. Una dona quesha buscat una vida que li garanteix labundància material. Aquest personatge entra enrelació amb la protagonista del conte "Cendres" de lescriptora empordanesa CaterinaAlbert/Víctor Català. Sofia Valldaura és retratada com una dona freda mancada de lasensualitat que caracteritza la seva mare. Aquesta duresa i sequedat es manifestaran ambforça durant els moments dadversitat que la novel·la relata. La relació amb la seva marei Maria són intenses i complicades. Maria presenta la generació més jove, personatgeforça poètic on conflueixen diverses tensions: la sexualitat, les relacions femenines, lesfamiliars, la vida i la mort. Amb elles hi viuran figures masculines rellevants per a latrama com Salvador Valldaura, Eladi Farriols, Amadeu Riera, etcètera.Juntament amb el jardí apareixen altres símbols que configuren la dimensió mítica queen ocasions se li atribueix a lautora. Entre altres, el mirall que reflecteix el pas deltemps, amaga els secrets i enlluerna amb aparença; laigua, símbol de la natura creadorai la destrucció, on shi pot enfonsar linconfessable; les joies que expressen la bellesa iriquesa, i també lamor. I el darrer, la rata, expressió de la decadència i destrucció delmón novel·lístic.EstructuraLa novel·la té una estructura tancada. Al principi es presencia la creació de lunivers deficció (el casament de Teresa i Valldaura i la compra de la torre de Sant Gervasi) queformen la família. Aquesta família i aquest univers, després duna llarga etapa de vida,seran finalment destruïts. La torre derruïda i la família separada.La novel·la està dividida en 3 parts. · La primera part és la més realista. Presenta la majoria dels protagonistes i mostra la formació dels fundadors de la família. · La segona part lacció es desplaça al món intern dels personatges i la novel·la aprofundeix en els sentiments, records i emocions de cada constituent de la família. El procés didealització del passat es comença a fer patent en alguns personatges. I es veu clarament com el que domina és el temps personal. · La tercera part està dominada per la fantasia i fa acabar lunivers novel·lístic de forma poètica amb el monòleg després de la mort.
  7. 7. Temps històric i personalEl temps històric sinicia a principis de segle XX i acaba després de la Guerra CivilEspanyola. Es pot entreveure lèpoca pels fets històrics que de tant en tant es citen(lesclat de la insurrecció, el canvi de carretes de cavalls a automòbils, els tramvies, laproclamació de la República el 1931 en són exemples clars).Tot i així, i sens cap mena de dubte, no és pas el temps històric el que més influeix a lanovel·la (que tot i ser important per a situar els personatges i fer-los actuar de formadeterminada no és el centre de les seves accions) el temps que influeix realment és eltemps personal. Aquest temps personal totalment subjectiu per a cada personatge imarcat per les seves vivències sol ser un temps estancat en el passat i sempre pensant enels records feliços. Així el present importa ben poc per aquests personatges i es marginalacció deixant lloc a la memòria i la idealització del viscut.Arbre genealògic de la família Valldaura-Farriols ipersonatgesLarbre genealògic següent correspon a la família Valldaura-Farriols. Està marcat amblínies discontinues aquelles relacions amoroses extramanimonials o aquelles que no hanacabat derivant en matrimoni.Miquel Nicolau Teresa Salvador Amadeu BàrbaraMasdéu Rovira Goday Valldaura Riera Jesús Sofia Pilar Diverses Eladi Farriols Masdéu Valldaura Segura Minyones Jaume Ramon Maria ? Farriols Farriols Farriols Maria Ramon Farriols FarriolsSimbologia materialMirall trencat és una obra on els objectes tenen una gran importància i simbolitzenalguns dels successos de lobra. Aquest fet passa a tota lobra de Marcè Rodoreda peròsaccentua en aquesta novel·la. Tant és així que a lhora de destacar els objectes mésimportants del llibre, Rodoreda cita objectes i espais: la torre, la teulada, la gàbia,larmari japonès, el llorer etc. Tota aquesta simbologia connotativa adquireix formagràcies a la importància de la descripció a Mirall trencat. Tot i així, no tots els objectestenen la mateixa funció a lobra. Alguns objectes simbolitzen un personatge (larmarijaponès: Nicolau, les roses de color carn de Teresa...). Altres simbolitzen una relació
  8. 8. (les violetes encarnen la breu relació entre Bàrbara i Valldaura o el cirerer entre Teresa iAmadeu Riera). Hi ha objectes que són usats en més duna relació o que associen laimportància dun personatge en la vida dun altre (Teresa treu la perla al seu maritValldaura per donar-la al notari Riera).Laparició daquests objectes és precisament la que ajuda a determinar el tipus de relacióque estableixen alguns personatges i permet veure lestat en que es troba aquesta relació.Hi ha també símbols més generals, grans i complexos: els espais. La torre i el jardí,idealitzat al llarg de lobra, en són magnífics exemples, però també les habitacionsimmaculades de la Teresa i la Maria, ja difuntes. O la teulada que també reflecteixlespai lliure dels maldecaps de la família on els dos germans, en Ramon i la Maria,passen el temps junts. Laigua, en totes les seves manifestacions, es relaciona amblinfantesa i la m, amb la destrucció daquests espais, tot el que era del passat desapareix.I també, molt important, la figura del mirall, observador pacient del pas del temps, quereflecteix la imatge dels personatges i que finalment es trencarà en diversos fragmentsmostrant els diversos successos del que havia presenciat i evidenciant la mort de lafamília. El mirall sense família, sense funció, es trenca.Adaptacions de lobraLany 2001, Mirall trencat fou portada a la televisió en una producció de TV3 iDiagonal TV, dirigida per Orestes Lara, sobre un guió de Josep Maria Benet i Jornet. Apartir dun projecte iniciat lany 1977 i que comptà amb la benedicció de Rodoreda, escreà una adaptació dun total de 13 capítols de 50 minuts de durada aproximadament.Ladaptació comptà amb actors com Carme Elias (Teresa Goday), Emma Vilarasau(Armanda), Abel Folk (Salvador), Ramon Madaula (Riera), Miquel Sitjar (Eladi), IreneMontalà (Sofia), Marieta Orozo (Pilar Segura i Maria) i Santi Ricart (Miquel i JesúsMasdéu), entre daltres.Entre el 5 de setembre i el 19 doctubre de 2008 i amb motiu de lany Rodoreda, esrepresentà al Teatre Borràs de Barcelona Un dia. Mirall trencat que era una adaptacióteatral de la novel·la Mirall trencat i de lobra teatral Un dia, ambdós de Rodoreda.Ricard Salvat fou el director i ladaptació fou tant del mateix Ricard com de ManelMolins.(de Viquipèdia) Mercè Rodoreda i Gurguí (Barcelona, 1908 - Girona, 1983), ésl escriptora que més projecció internacional ha donat a la literatura catalana del segle XX; totesles seues obres han sigut traduïdes i han rebut una bona acollida per part de la crítica de tots elspaïsos on s han editat. L obra Mirall trencat fou portada a la televisió l any 2001, en unaproducció de TV3, amb tretze capítols. Aquesta escriptora, de ben xicoteta, visqué en contacte amb la literatura, gràcies a sonpare, qui la va introduir, i al seu avi, Pere Gurguí, catalanista i gran amic de Verdaguer.
  9. 9. És de sobra coneguda la vida de Mercè Rodoreda, i les similituds que trobem entre laseua vida i els personatges de les seues obres, per exemple en Aloma, però en el cas de lanovel·la que ens ocupa no en trobem cap personatge fàcilment identificable amb ella. Mirall trencat és la història d una família al llarg de tres generacions representades pertres personatges femenins: Teresa Goday, Sofia Valldaura i Maria Farriols. Comença ambTeresa Goday, qui va ser la fundadora de la família, casada amb Salvador Valldaura en segonesnoces. Quan Salvador i Teresa es casen, se n van a viure a una torre en la part alta deBarcelona, on trobem un dels elements més característics de tota l obra rodorediana, el jardí, unelement quasi obsessiu per a Mercè. Hi ha teories que expliquen que el jardí retractat en Miralltrencat és una barreja entre els seus jardins de Barcelona, i el jardí on va estar creant amb laseua amiga Carme Manrubia al xalet on vivien a Romanyà de la Selva. Podem dividir l obra en tres parts clarament distingibles. La primera són els primersdivuit capítols, on se ns presenta als personatges i l escenari on es desenvoluparà la història. Lasegona part està estructurada en vint-i-un capítols i vegem que ens trasllada cap a la intimitatdels personatges. En aquesta part, el nucli és el món infantil, marcat per la tràgica mort d enJaume, el fill xicotet, qui mor a mans del seu germà gran. També trobem una altra desgràcia, elsuïcidi de Maria, al descobrir el secret de família, que Ramon i ella són germans. La tercerapart correspon als últims tretze capítols, on tothom fa una espècie de balanç del que ha sigut laseua vida i un recordatori evocant l enyorament i la nostàlgia. Apareix el fantasma de Maria oel sentiment de Teresa de ser una ploma de paó, és per tant, una part molt mística on Teresamorirà, acompanyada dels seus records. Mercè Rodoreda ha sigut una escriptora amb una gran proliferació literària, en aquestanovel·la podem apreciar la seua mestresa en una obra on la tècnica literària és de novel·lapsicològica, on els propis personatges ens mostren la seua actitud amb els seus propis actes. Caldestacar com a novetat, que Mercè canvia el narrador, deixant de banda la narració en primerapersona, optant per un punt de vista múltiple, i podríem dir que el títol de l obra ben bé podriaser aquesta manera de parlar, ja que es tracta de veure la vida reflectida com en un mirall, unmirall trencat, on cada personatge es reflectix en un troç d aquest mirall, i tots junts el formensencer. Encara que aquesta no és l única novetat que trobem en aquesta obra de maduresa, i esque, Mirall trencat és l obra més complexa mai escrita per Mercè, on hi ha més personatges imés simbolisme que en cap altra. La torre és l únic element de l obra que permaneix des del principi fins el final i, el seudeteriorament va acompanyat del declivi de la família fins que, al final, Sofia decideix tombar latorre per a construir-hi uns pisos. Amb uns personatges desencisats de la vida, que potser mai arribaren a ser feliços,Mercè Rodoreda ens trasllada a la Barcelona d abans de la guerra civil de la mà d una famíliacarregada de secrets i malenconia al cor. Una obra que no deixa ningú indiferent.

×