Your SlideShare is downloading. ×
PREVENCIÓ    CURS DE FORMACIÓ EN PREVENCIÓ DE RISCOSEN TREBALLS HIPERBÀRICS EN LES OBRES DE TÚNELSMITJANÇANT TUNELADORES
Edita:c . Salvador Espriu, 4508005 Barcelonawww.catalunya .fundacionlaboral .orgProducció:DeBarris scclwww.debarris .comIm...
PRESENTACIÓEl 14 de febrer de 2006, es va signar Pla de Govern per a la Prevenció de Riscos Laborals per al període 2005-2...
4
AGRAÏMENTSLa Fundació Laboral de la Construcció i en el seu nom el President, en Joan Santaulària i Segura, el Secre-tari,...
6
ÍndexIntroducció.............................................................................................................
8
IntroduccióLa creixent utilització de tuneladores de gran diàmetre a Catalunya, ha aportat nousmètodes i tipologies de tre...
10
Objectius generals del cursDotar als alumnes de coneixements i capacitat necessaris per a realitzar, en condicionssegures,...
Fixar les mesures de control de les condicions ambientalsAssegurar els primers auxilis i el trasllat dels ferits al Centre...
UD1                                                                           ÍndexObjectius	1.1	   Introducció. Anteceden...
Objectius            Al finalitzar aquesta Unitat Didàctica, l’aumne ha de ser capaç de:                         Conèixer ...
1.1 Introducció. Antecedents històricsLa utilització de cambres hiperbàriques en relació amb la Malal-tia Descompressiva, ...
Mentrestant, s’anava fargant el concepte de l’existència de     l’oxigen.     En MACQUER, el 1777, ja proposa l’ús de la t...
els centres de: Otley, Malvern, Viena, Estocolm, Àmsterdam,Brussel·les, Londres, Berlín, etc., sent un d’aquests centres e...
Durant l’any 1932, els Doctors de Medicina Industrial BERN-                    HARD i TANK, donen un gran impuls a la cons...
1.2.2 La llei de Dalton o llei de les proporcions múltiples.Va ser formulada el 1803 per en John Dalton, és una de les lle...
A MANERA D’INTRODUCCIÓ,A CONTINUACIÓ ES MOSTRA UN EXPERIMENT PER A FER PALESOSELS EFECTES DE LA PRESSIÓ SOBRE ELS COSSOS: ...
1.3 Teoria de la descompressióEn exposar els principis de la teoria de la descompressió espretén que el treballador conegu...
el nitrogen de l’alvèol al teixit (saturació) i del teixit a l’alvèol                 (dessaturació).                 La v...
Quan el treballador es troba en un mitjà hiperbàric, augmentenles pressions parcials dels gasos inerts en sang, alvèols, t...
El gas dissolt en un líquid exerceix una pressió interna sobre el líquid.                            L’equilibri s’assolir...
normal amb aire, n’hi ha diversos tipus en el món, anomenant-se           totes elles taules de tractament hiperbàric.    ...
l’obrer des de la pressió normal a la pressió de treball. El temps de descompres-                 sió, casella I), es comp...
D’aquesta manera, el personal especialitzat (personal hiperbàric) potaccedir a la roda de tall previ pas per la cambra de ...
Descripció i organització dels treballs i dels ele-              ments i instal·lacions corresponents, especialment de    ...
El seu diàmetre, si és de secció circular, o la dimensió transversal me-nor en el cas de secció no circular, serà com a mí...
Un rètol indicarà el nombre de persones que poden fer la des-     compressió conjuntament.     Les comportes que posen en ...
La seva altura mínima serà d’1,80 metres i les seves dimensionstals que permetin la prestació dels corresponents ajuts fac...
Es tindrà cura que la temperatura a les esmentades cambres     es mantingui dintre de límits tolerables, prenent-se les me...
Lencarregat dels compressors haurà davisar quan noti qualsevolvariació anormal de la pressió.Admissió al treballEls trebal...
També quan algun treballador hagi deixat de treballar en laire     comprimit per espai de quinze dies o més, o per absènci...
tra pertorbació, tret que duguin autorització expressa         del Metge.         Tot a persona que , f ins i tot sense es...
La compressió es farà en els temps indicats en la taula i mit-     jançant escalonaments cada 0,25 kg/cm 2 , romanent en c...
Es considerarà com a jornada de treball el temps de permanènciasota lacció daire comprimit.Dintre dels temps assenyalats c...
Si persisteixen aquests gasos en concentració perillosa, haurà de donar-     se ordre devacuar del calaix a tot el persona...
RESUMEls primers experiments en cambres hiperbàriques daten del1670.La física aplicable als treballs sota pressió es corre...
40
UD2                                                                           ÍndexObjectius	2.1	   Introducció.2.2	 Malal...
Objectius            En finalitzar aquesta Unitat Didàctica, lalumne ha de ser capaç de:                        -Conèixer ...
2.1 IntroduccióAbans d’entrar en lexposició del que són les malalties descom-pressives, recordarem que la Llei dHENRY ens ...
Llei de Boyle-Mariotte el volum daquests nuclis es redueix a la     mínima expressió.     Quan el bussejador abandona el f...
A continuació d’aquesta llarga introducció-recordatori, anem aexplicar les malalties descompressives i les seves patologie...
més llunyana de les cèl·lules del nostre organisme, passant per     a això diferents barreres, sent unes vegades transport...
En disminuir la pressió en els teixits on el nitrogen sha dissolt,vam trobar un fenomen que es produeix a causa d’aquest c...
Això pot preveures relativament i, davant de la sospita que es                    produeixi alguna daquestes circumstàncie...
Consum dalcohol o diferents fàrmacs.         Falta daptitud mèdica per al treball sota pressió.         Respectant les tau...
Els símptomes principals són principalment medul·lars, afectant a la                      mobilitat i sensibilitat dextrem...
2.2.7. SimptomesEls símptomes són les sensacions que ens explica l’accidentat,per exemple el dolor, però el signe és allò ...
Trastorns de la sensibilitat, hipoestèsies o hiperes-                                 tèsies o parestèsies.               ...
Difusió (Eliminació deN2). Respirant oxigen al 100% el gradient de re-          solució i eliminació del nitrogen contingu...
RESUM     Les malalties descompressives són les que es produeixen com     a conseqüència d’haver-se sotmès a una pressió s...
UD3                                                                           ÍndexObjectius	3.1	   Introducció3.2	 Accide...
Objectius            En finalitzar la Unitat Didàctica l’alumne haurà de ser capaç de:                        Conèixer tot...
3.1 IntroduccióEls accidents disbàrics o accidents produïts per una mala o nul·ladescompressió, produeixen diverses patolo...
Curs_formacio_hiperbaric.pdf
Curs_formacio_hiperbaric.pdf
Curs_formacio_hiperbaric.pdf
Curs_formacio_hiperbaric.pdf
Curs_formacio_hiperbaric.pdf
Curs_formacio_hiperbaric.pdf
Curs_formacio_hiperbaric.pdf
Curs_formacio_hiperbaric.pdf
Curs_formacio_hiperbaric.pdf
Curs_formacio_hiperbaric.pdf
Curs_formacio_hiperbaric.pdf
Curs_formacio_hiperbaric.pdf
Curs_formacio_hiperbaric.pdf
Curs_formacio_hiperbaric.pdf
Curs_formacio_hiperbaric.pdf
Curs_formacio_hiperbaric.pdf
Curs_formacio_hiperbaric.pdf
Curs_formacio_hiperbaric.pdf
Curs_formacio_hiperbaric.pdf
Curs_formacio_hiperbaric.pdf
Curs_formacio_hiperbaric.pdf
Curs_formacio_hiperbaric.pdf
Curs_formacio_hiperbaric.pdf
Curs_formacio_hiperbaric.pdf
Curs_formacio_hiperbaric.pdf
Curs_formacio_hiperbaric.pdf
Curs_formacio_hiperbaric.pdf
Curs_formacio_hiperbaric.pdf
Curs_formacio_hiperbaric.pdf
Curs_formacio_hiperbaric.pdf
Curs_formacio_hiperbaric.pdf
Curs_formacio_hiperbaric.pdf
Curs_formacio_hiperbaric.pdf
Curs_formacio_hiperbaric.pdf
Curs_formacio_hiperbaric.pdf
Curs_formacio_hiperbaric.pdf
Curs_formacio_hiperbaric.pdf
Curs_formacio_hiperbaric.pdf
Curs_formacio_hiperbaric.pdf
Curs_formacio_hiperbaric.pdf
Curs_formacio_hiperbaric.pdf
Curs_formacio_hiperbaric.pdf
Curs_formacio_hiperbaric.pdf
Curs_formacio_hiperbaric.pdf
Curs_formacio_hiperbaric.pdf
Curs_formacio_hiperbaric.pdf
Curs_formacio_hiperbaric.pdf
Curs_formacio_hiperbaric.pdf
Curs_formacio_hiperbaric.pdf
Curs_formacio_hiperbaric.pdf
Curs_formacio_hiperbaric.pdf
Curs_formacio_hiperbaric.pdf
Curs_formacio_hiperbaric.pdf
Curs_formacio_hiperbaric.pdf
Curs_formacio_hiperbaric.pdf
Curs_formacio_hiperbaric.pdf
Curs_formacio_hiperbaric.pdf
Curs_formacio_hiperbaric.pdf
Curs_formacio_hiperbaric.pdf
Curs_formacio_hiperbaric.pdf
Curs_formacio_hiperbaric.pdf
Curs_formacio_hiperbaric.pdf
Curs_formacio_hiperbaric.pdf
Curs_formacio_hiperbaric.pdf
Curs_formacio_hiperbaric.pdf
Curs_formacio_hiperbaric.pdf
Curs_formacio_hiperbaric.pdf
Curs_formacio_hiperbaric.pdf
Curs_formacio_hiperbaric.pdf
Curs_formacio_hiperbaric.pdf
Curs_formacio_hiperbaric.pdf
Curs_formacio_hiperbaric.pdf
Curs_formacio_hiperbaric.pdf
Curs_formacio_hiperbaric.pdf
Curs_formacio_hiperbaric.pdf
Curs_formacio_hiperbaric.pdf
Curs_formacio_hiperbaric.pdf
Curs_formacio_hiperbaric.pdf
Curs_formacio_hiperbaric.pdf
Curs_formacio_hiperbaric.pdf
Curs_formacio_hiperbaric.pdf
Curs_formacio_hiperbaric.pdf
Curs_formacio_hiperbaric.pdf
Curs_formacio_hiperbaric.pdf
Curs_formacio_hiperbaric.pdf
Curs_formacio_hiperbaric.pdf
Curs_formacio_hiperbaric.pdf
Curs_formacio_hiperbaric.pdf
Curs_formacio_hiperbaric.pdf
Curs_formacio_hiperbaric.pdf
Curs_formacio_hiperbaric.pdf
Curs_formacio_hiperbaric.pdf
Curs_formacio_hiperbaric.pdf
Curs_formacio_hiperbaric.pdf
Curs_formacio_hiperbaric.pdf
Curs_formacio_hiperbaric.pdf
Curs_formacio_hiperbaric.pdf
Curs_formacio_hiperbaric.pdf
Curs_formacio_hiperbaric.pdf
Curs_formacio_hiperbaric.pdf
Curs_formacio_hiperbaric.pdf
Curs_formacio_hiperbaric.pdf
Curs_formacio_hiperbaric.pdf
Curs_formacio_hiperbaric.pdf
Curs_formacio_hiperbaric.pdf
Curs_formacio_hiperbaric.pdf
Curs_formacio_hiperbaric.pdf
Curs_formacio_hiperbaric.pdf
Curs_formacio_hiperbaric.pdf
Curs_formacio_hiperbaric.pdf
Curs_formacio_hiperbaric.pdf
Curs_formacio_hiperbaric.pdf
Curs_formacio_hiperbaric.pdf
Curs_formacio_hiperbaric.pdf
Curs_formacio_hiperbaric.pdf
Curs_formacio_hiperbaric.pdf
Curs_formacio_hiperbaric.pdf
Curs_formacio_hiperbaric.pdf
Curs_formacio_hiperbaric.pdf
Curs_formacio_hiperbaric.pdf
Curs_formacio_hiperbaric.pdf
Curs_formacio_hiperbaric.pdf
Curs_formacio_hiperbaric.pdf
Curs_formacio_hiperbaric.pdf
Curs_formacio_hiperbaric.pdf
Curs_formacio_hiperbaric.pdf
Curs_formacio_hiperbaric.pdf
Curs_formacio_hiperbaric.pdf
Curs_formacio_hiperbaric.pdf
Curs_formacio_hiperbaric.pdf
Curs_formacio_hiperbaric.pdf
Curs_formacio_hiperbaric.pdf
Curs_formacio_hiperbaric.pdf
Curs_formacio_hiperbaric.pdf
Curs_formacio_hiperbaric.pdf
Curs_formacio_hiperbaric.pdf
Curs_formacio_hiperbaric.pdf
Curs_formacio_hiperbaric.pdf
Curs_formacio_hiperbaric.pdf
Curs_formacio_hiperbaric.pdf
Curs_formacio_hiperbaric.pdf
Curs_formacio_hiperbaric.pdf
Curs_formacio_hiperbaric.pdf
Curs_formacio_hiperbaric.pdf
Curs_formacio_hiperbaric.pdf
Curs_formacio_hiperbaric.pdf
Curs_formacio_hiperbaric.pdf
Curs_formacio_hiperbaric.pdf
Curs_formacio_hiperbaric.pdf
Curs_formacio_hiperbaric.pdf
Curs_formacio_hiperbaric.pdf
Curs_formacio_hiperbaric.pdf
Curs_formacio_hiperbaric.pdf
Curs_formacio_hiperbaric.pdf
Curs_formacio_hiperbaric.pdf
Curs_formacio_hiperbaric.pdf
Curs_formacio_hiperbaric.pdf
Curs_formacio_hiperbaric.pdf
Curs_formacio_hiperbaric.pdf
Curs_formacio_hiperbaric.pdf
Curs_formacio_hiperbaric.pdf
Curs_formacio_hiperbaric.pdf
Curs_formacio_hiperbaric.pdf
Curs_formacio_hiperbaric.pdf
Curs_formacio_hiperbaric.pdf
Curs_formacio_hiperbaric.pdf
Curs_formacio_hiperbaric.pdf
Curs_formacio_hiperbaric.pdf
Curs_formacio_hiperbaric.pdf
Curs_formacio_hiperbaric.pdf
Curs_formacio_hiperbaric.pdf
Curs_formacio_hiperbaric.pdf
Curs_formacio_hiperbaric.pdf
Curs_formacio_hiperbaric.pdf
Curs_formacio_hiperbaric.pdf
Curs_formacio_hiperbaric.pdf
Curs_formacio_hiperbaric.pdf
Curs_formacio_hiperbaric.pdf
Curs_formacio_hiperbaric.pdf
Curs_formacio_hiperbaric.pdf
Curs_formacio_hiperbaric.pdf
Curs_formacio_hiperbaric.pdf
Curs_formacio_hiperbaric.pdf
Curs_formacio_hiperbaric.pdf
Curs_formacio_hiperbaric.pdf
Curs_formacio_hiperbaric.pdf
Curs_formacio_hiperbaric.pdf
Curs_formacio_hiperbaric.pdf
Curs_formacio_hiperbaric.pdf
Curs_formacio_hiperbaric.pdf
Curs_formacio_hiperbaric.pdf
Curs_formacio_hiperbaric.pdf
Curs_formacio_hiperbaric.pdf
Curs_formacio_hiperbaric.pdf
Curs_formacio_hiperbaric.pdf
Curs_formacio_hiperbaric.pdf
Curs_formacio_hiperbaric.pdf
Curs_formacio_hiperbaric.pdf
Curs_formacio_hiperbaric.pdf
Curs_formacio_hiperbaric.pdf
Curs_formacio_hiperbaric.pdf
Curs_formacio_hiperbaric.pdf
Curs_formacio_hiperbaric.pdf
Curs_formacio_hiperbaric.pdf
Curs_formacio_hiperbaric.pdf
Curs_formacio_hiperbaric.pdf
Curs_formacio_hiperbaric.pdf
Curs_formacio_hiperbaric.pdf
Curs_formacio_hiperbaric.pdf
Curs_formacio_hiperbaric.pdf
Curs_formacio_hiperbaric.pdf
Curs_formacio_hiperbaric.pdf
Curs_formacio_hiperbaric.pdf
Curs_formacio_hiperbaric.pdf
Curs_formacio_hiperbaric.pdf
Curs_formacio_hiperbaric.pdf
Curs_formacio_hiperbaric.pdf
Curs_formacio_hiperbaric.pdf
Curs_formacio_hiperbaric.pdf
Curs_formacio_hiperbaric.pdf
Curs_formacio_hiperbaric.pdf
Curs_formacio_hiperbaric.pdf
Curs_formacio_hiperbaric.pdf
Curs_formacio_hiperbaric.pdf
Curs_formacio_hiperbaric.pdf
Curs_formacio_hiperbaric.pdf
Curs_formacio_hiperbaric.pdf
Curs_formacio_hiperbaric.pdf
Curs_formacio_hiperbaric.pdf
Curs_formacio_hiperbaric.pdf
Curs_formacio_hiperbaric.pdf
Curs_formacio_hiperbaric.pdf
Curs_formacio_hiperbaric.pdf
Curs_formacio_hiperbaric.pdf
Curs_formacio_hiperbaric.pdf
Curs_formacio_hiperbaric.pdf
Curs_formacio_hiperbaric.pdf
Curs_formacio_hiperbaric.pdf
Curs_formacio_hiperbaric.pdf
Curs_formacio_hiperbaric.pdf
Curs_formacio_hiperbaric.pdf
Curs_formacio_hiperbaric.pdf
Curs_formacio_hiperbaric.pdf
Curs_formacio_hiperbaric.pdf
Curs_formacio_hiperbaric.pdf
Curs_formacio_hiperbaric.pdf
Curs_formacio_hiperbaric.pdf
Curs_formacio_hiperbaric.pdf
Curs_formacio_hiperbaric.pdf
Curs_formacio_hiperbaric.pdf
Curs_formacio_hiperbaric.pdf
Curs_formacio_hiperbaric.pdf
Curs_formacio_hiperbaric.pdf
Curs_formacio_hiperbaric.pdf
Curs_formacio_hiperbaric.pdf
Curs_formacio_hiperbaric.pdf
Curs_formacio_hiperbaric.pdf
Curs_formacio_hiperbaric.pdf
Curs_formacio_hiperbaric.pdf
Curs_formacio_hiperbaric.pdf
Curs_formacio_hiperbaric.pdf
Curs_formacio_hiperbaric.pdf
Curs_formacio_hiperbaric.pdf
Curs_formacio_hiperbaric.pdf
Curs_formacio_hiperbaric.pdf
Curs_formacio_hiperbaric.pdf
Curs_formacio_hiperbaric.pdf
Curs_formacio_hiperbaric.pdf
Curs_formacio_hiperbaric.pdf
Curs_formacio_hiperbaric.pdf
Curs_formacio_hiperbaric.pdf
Curs_formacio_hiperbaric.pdf
Curs_formacio_hiperbaric.pdf
Curs_formacio_hiperbaric.pdf
Curs_formacio_hiperbaric.pdf
Curs_formacio_hiperbaric.pdf
Curs_formacio_hiperbaric.pdf
Curs_formacio_hiperbaric.pdf
Curs_formacio_hiperbaric.pdf
Curs_formacio_hiperbaric.pdf
Curs_formacio_hiperbaric.pdf
Curs_formacio_hiperbaric.pdf
Curs_formacio_hiperbaric.pdf
Curs_formacio_hiperbaric.pdf
Curs_formacio_hiperbaric.pdf
Curs_formacio_hiperbaric.pdf
Curs_formacio_hiperbaric.pdf
Curs_formacio_hiperbaric.pdf
Curs_formacio_hiperbaric.pdf
Curs_formacio_hiperbaric.pdf
Curs_formacio_hiperbaric.pdf
Curs_formacio_hiperbaric.pdf
Curs_formacio_hiperbaric.pdf
Curs_formacio_hiperbaric.pdf
Curs_formacio_hiperbaric.pdf
Curs_formacio_hiperbaric.pdf
Curs_formacio_hiperbaric.pdf
Curs_formacio_hiperbaric.pdf
Curs_formacio_hiperbaric.pdf
Curs_formacio_hiperbaric.pdf
Curs_formacio_hiperbaric.pdf
Curs_formacio_hiperbaric.pdf
Curs_formacio_hiperbaric.pdf
Curs_formacio_hiperbaric.pdf
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Curs_formacio_hiperbaric.pdf

1,272

Published on

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
1,272
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0
Actions
Shares
0
Downloads
7
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Transcript of "Curs_formacio_hiperbaric.pdf"

  1. 1. PREVENCIÓ CURS DE FORMACIÓ EN PREVENCIÓ DE RISCOSEN TREBALLS HIPERBÀRICS EN LES OBRES DE TÚNELSMITJANÇANT TUNELADORES
  2. 2. Edita:c . Salvador Espriu, 4508005 Barcelonawww.catalunya .fundacionlaboral .orgProducció:DeBarris scclwww.debarris .comImprimeix:Creacions Gràfiques Canigó S.L.D.L.: B-18.051-2008Amb la col· laboració de :2
  3. 3. PRESENTACIÓEl 14 de febrer de 2006, es va signar Pla de Govern per a la Prevenció de Riscos Laborals per al període 2005-2008,fruit del compromís fixat a l’Acord estratègic per a la internacionalització, la qualitat de l’ocupació i la competitivitatde l’economia catalana, signat el 16 de febrer pel Govern, sindicats i les organitzacions empresarials.El Pla de Govern per a la Prevenció de Riscos Laborals per al període 2005-2008, recull dintre del seu objectiu es-tratègic segon, la promoció de la formació de qualitat en matèria de seguretat i salut de les persones treballadoresen tots els àmbits i especialment en aquells en què les noves tecnologies requereixen especial atenció.Actualment, l’aplicació de noves tecnologies en el sector de la construcció permet la realització d’obres més com-plexes i que presenten noves situacions de risc per a la seguretat i salut dels treballadors del sector.En aquest sentit, la construcció de túnels mitjançant l’ús de tuneladores de gran diàmetre, si bé és cert que represen-ta un avenç tecnològic d’última generació, també suposa l’aparició de noves situacions de risc per la submissió a con-dicions hiperbàriques dels treballadors i treballadores, especialment els de manteniment i reparació de les eines.És arran de l’aparició d’aquestes noves situacions de risc per a la seguretat i la salut en aquest mètode de treball, quees planteja la necessitat de la seva identificació, avaluació i per tant, la formació específica en matèria preventivadels professionals implicats.Per això, el Departament de Treball amb col·laboració amb la Fundació Laboral de la Construcció, han creat unmòdul formatiu juntament amb l’edició d’aquest manual dirigit a la les persones treballadores en activitats de perfo-ració de túnels mitjançant l’ús de tuneladores de gran diàmetre, amb l’objectiu de garantir la seva formació teòricai pràctica suficient i adequada.Agraeixo especialment als autors d’aquest manual l’esforç realitzat per tal d’aconseguir l’objectiu del mateix mit-jançant el recull de tota la informació i les indicacions necessàries per l’exercici professional dels treballs hiperbàricsamb seguretat i salut i donant la benvolguda a aquesta nova eina, desitjant seguretat i salut per tots i totes. El director general de Relacions Laborals Salvador Álvarez Vega CURS DE FORMACIÓ EN PREVENCIÓ DE RISCOS 3 EN TREBALLS HIPERBÀRICS EN LES OBRES DE TÚNELS MITJANÇANT TUNELADORES
  4. 4. 4
  5. 5. AGRAÏMENTSLa Fundació Laboral de la Construcció i en el seu nom el President, en Joan Santaulària i Segura, el Secre-tari, en Joan Mercadé i Poblet, amb dos en representació de les organitzacions empresarials, i els dos Vi-cepresidents, en Francisco Muñoz Peláez, (FECOMA-CCOO) i en Narcís Riera i Estrada, (MCA-UGT)i el Gerent, en Emilio Gómez Villardón, volen mostrar el seu agraïment a les empreses i experts que hancol·laborat amb les seves qualificades aportacions a la redacció del contingut d’aquest curs de prevenció perals treballs de manteniment i reparació de les eines de tall de les tuneladores EPB.En concret, les empreses han estat UTE Gorg Línia 9 i UTE Triangle Línia 9.Els experts han estat:Per la UTE Gorg Línia 9.José Luis Mármol, COMSARoger Gallego Delfa, COMSAPer la UTE Triangle Línia 9.Jordi Delgado, Responsable de Prevenció d’UTE Triangle. Instructor Professional de BusseigA més han col·laborat els experts:Xavier Ferran de l’empresa Instalsub. Instructor Professional de BusseigPedro Ureta de l’empresa Barimed. Metge expert en treballs al medi hiperbàricFernando Aguirre, Instructor Professional de BusseigJosé Antonio Gallardo de l’empresa Instalsub. Instructor Professional de BusseigJosé Hernandez Paterna, Coordinador de l’àrea de Promoció de la Prevenció Del Departament de Treballde la Generalitat de Catalunya i un dels promotors del cursTambé és obligat referir-nos a la Sra. Mercedes Sànchez, Inspectora de Treball, al Sr. Joan Bellmunt,Tècnic prevencionista del Centre de Condicions de Seguretat i Salut en el Treball, i al Sr. Ezequiel Bellet,Gerent de Prevenció de GISA , perquè inicialment van ser els impulsors d’aquest curs i al nostre Director deProgrames de Formació, en Joan Gallego i Fernàndez.A tots ells reiterem el nostre agraïment per la seva col·laboració i bon treball, expressant el desig que aquestcurs contribueixi a la professionalització dels treballadors i a la reducció de l’accidentalitat que tanta falta faen el nostre sector CURS DE FORMACIÓ EN PREVENCIÓ DE RISCOS 5 EN TREBALLS HIPERBÀRICS EN LES OBRES DE TÚNELS MITJANÇANT TUNELADORES
  6. 6. 6
  7. 7. ÍndexIntroducció............................................................................................................................7Objectius del curs ..............................................................................................................9UD1. Treballs sota pressió ......................................................................................... 11UD2. Malalties descompressives ..............................................................................39UD3. Accidents disbàrics.............................................................................................53UD4. Intoxicacions per inhalació de gasos..............................................................67UD5. Cambras hiperbàriques.....................................................................................75UD6. Tècniques de descompressió...........................................................................93UD7. Seguretat en les cambres hiperbàriques..................................................... 111UD8. Protocol d’actuació en cas d’accident..........................................................121UD9. Pla d’emergència en el túnel..........................................................................143 .UD10. Simulacres d’accident en cambra hiperbàrica ...........................................149UD11. Descripció de la tuneladora EPB .................................................................169UD12. Descripció de l’activitat de canvi d’eines .................................................. 183UD13. Treballs hiperbàrics en tuneladora...............................................................197UD14. Identificació de riscos en treballs hiperbàrics en tuneladora i normes d’actuació .........................................................................................215UD15. Procediments de seguretat: Maneig de càrregues, treballs en altura, espais confinats, treball hiperbàric, màquines pneumàtiques, llança d’aigua i risc elèctric. ........................... 223UD16. Pla d’emergència: mitjans sanitaris, incendis, Evacuació, simulacres .. 297UD17. Senyalització, EPIS,proteccions col·lectives ............................................. 333UD18. Ergonomia, higiene industrial i psicosociologia ....................................... 339UD19. Drets i deures dels treballadors en matèria preventiva......................... 347UD20. Normativa aplicable ....................................................................................... 353 CURS DE FORMACIÓ EN PREVENCIÓ DE RISCOS 7 EN TREBALLS HIPERBÀRICS EN LES OBRES DE TÚNELS MITJANÇANT TUNELADORES
  8. 8. 8
  9. 9. IntroduccióLa creixent utilització de tuneladores de gran diàmetre a Catalunya, ha aportat nousmètodes i tipologies de treball que, correlativament, fan aparèixer nous riscos laboralsque hem d’identificar, avaluar i solucionar des del punt de vista de prevenció.Aquestes tuneladores denominades EPBs ( Earth Pressure Balanç o equilibri de pressióde terres) tenen la peculiaritat que han de treballar mantenint el front de l’excavaciópresuritzada de manera controlada, és a dir, exercint i mantenint un nivell de pressióadequat que eviti l’ensorrada del terreny damunt del “cap de tall” i l’escut de la tune-ladora.Aquesta situació provocaria dificultats en el seu avanç, l’aparició de cavernes exteriorsa l’anell, desgast suplementari i assentaments de superfície que poguessin afectar lesinfraestructures i edificacions en les proximitats de la traça del túnel.Aquesta peculiaritat fa que no sigui possible accedir a la part davantera de la tunelado-ra per fer les tasques de canvi d’eines de tall i de manteniment, i que aquests treballsnomés es puguin dur a terme per personal format adequadament, qualificat i autoritzati en processos de treball programats i controlats de cicles de comprensió, treball idescompressió.Hi ha empreses que es dediquen a l’execució de treballs en condicions hiperbàriques enla construcció de túnels mitjançant tuneladora i, com a conseqüència, es fa necessariun curs de formació per als treballadors corresponents.En aquest curs s’estableixen les bases mínimes de seguretat, obligatòries en totes lesobres amb tuneladora, amb el corresponent procediment de treball.Davant la diversitat de criteris en les diferents obres, s’ha considerat necessari im-partir aquest curs per a fixar uns criteris comuns, amb la garantia suficient per a larealització dels treballs esmentats. CURS DE FORMACIÓ EN PREVENCIÓ DE RISCOS 9 EN TREBALLS HIPERBÀRICS EN LES OBRES DE TÚNELS MITJANÇANT TUNELADORES
  10. 10. 10
  11. 11. Objectius generals del cursDotar als alumnes de coneixements i capacitat necessaris per a realitzar, en condicionssegures, les reparacions i operacions de manteniment de la tuneladora, així com delselements abrassius d’aquesta.Proporcionar coneixements teòrics i pràctics sobre la utilització adequada i segura delsequips de treball, proteccions col·lectives i personals ja sigui en condicions normals depressió o en condicions hiperbàriques , d’acord amb l’especificat en el RD 1627/97 de24 d’octubre. (BOE 25.10.97) Objectius específics del cursDotar als alumnes de coneixements i capacitat necessaris per realitzar, en condicionssegures, les reparacions i operacions de manteniment de la tuneladora, així com elselements abrassius d’aquesta, en condicions hiperbàriquesPreservar la integritat física dels treballadors i de totes les persones de l’entorn detreball.Organitzar el treball de manera de minimitzar els riscosDeterminar les millores de les instal·lacions per a una millor protecció col·lectiva iindividualEstablir les normes d’utilització dels elements de seguretatProporcionar als treballadors els coneixements necessaris per a l’ús adequat i segurdels equips i eines CURS DE FORMACIÓ EN PREVENCIÓ DE RISCOS 11 EN TREBALLS HIPERBÀRICS EN LES OBRES DE TÚNELS MITJANÇANT TUNELADORES
  12. 12. Fixar les mesures de control de les condicions ambientalsAssegurar els primers auxilis i el trasllat dels ferits al Centre mèdic corresponent,adaptant el Pla d’emergències a les activitats específiques esmentades.12
  13. 13. UD1 ÍndexObjectius 1.1 Introducció. Antecedents històrics1.2 Treballs sota pressió. Física aplicable1.3 Teoria de la descompressió1.4 Taules de descompressió1.5 Treballs i descompressió dels treballadors en cambres hiperbàriques1.6 Treballs i descompressió dels treballadors en calaixos d’aire comprimitResum CURS DE FORMACIÓ EN PREVENCIÓ DE RISCOS 13 EN TREBALLS HIPERBÀRICS EN LES OBRES DE TÚNELS MITJANÇANT TUNELADORES
  14. 14. Objectius Al finalitzar aquesta Unitat Didàctica, l’aumne ha de ser capaç de: Conèixer els antecedents històrics dels treballs en cambres hiperbàriques en relació amb la malaltia derivada de realitzar treballs en condicions hiper- bàriques Conèixer la física aplicable als treballs sota pressió Conèixer la teoria de la descompressió Conèixer i interpretar les taules de la descompressió Conèixer els treballs i la descompressió dels treba- lladors en cambres hiperbàriques Conèixer els treballs i la descompressió dels treballadors en calaixos d’aire comprimit14
  15. 15. 1.1 Introducció. Antecedents històricsLa utilització de cambres hiperbàriques en relació amb la Malal-tia Descompressiva, no és una cosa recent i d’última novetat.A 1.670 BOYLE, va emprar una bomba experimental com a Cam-bra Hiperbàrica en investigacions amb animals.El 1834 JUNOD introdueix éssers humans en una cambra de laseva propietat, de forma esfèrica, fabricada de coure, amb undiàmetre de 1,96 metres, i utilitza pressions experimentals entre2 i 4 kg/cm 2 .No obstant això, és al 1848 quan TRIGER utilitza de forma ex-tensiva els Calaixos de Clava com a Cambra Hiperbàrica pertractar els atacs de pressió presentats pels miners que treballa-ven en mines presuritzades, en les excavacions de la llera del riuLoira, aplicant la terapèutica de l’aire comprimit.El fisiòleg PAUL BERT, el 1874, utilitzant la seva arca pneumàtica,i cambra dels dos compartiments, va confirmar la teoria de ladescompressió en la prevenció i tractament de l’atac de pressió,i va introduir les cambres de recompressió d’acer.D’aquestes, la primera va ser instal·lada per l’ERNEST MOIR, el1893, per als treballs del túnel del riu HUDSON.Per altra banda, l’aplicació de les Cambres Hiperbàriques a lamedicina, utilitzant aire comprimit com a agent terapèutic, esremunta al 1662, quan el metge britànic NATHANIEL HENS -HAW efectua els primers intents.En HANSHAW va dividir les malalties en agudes i cròniques, i vaatribuir “la detenció del moviment dels humors” a l’augment dedensitat de l’aire comprimit, havent de romandre el pacient a lacambra durant tot el curs de la malaltia. CURS DE FORMACIÓ EN PREVENCIÓ DE RISCOS 15 EN TREBALLS HIPERBÀRICS EN LES OBRES DE TÚNELS MITJANÇANT TUNELADORES
  16. 16. Mentrestant, s’anava fargant el concepte de l’existència de l’oxigen. En MACQUER, el 1777, ja proposa l’ús de la terapèutica de l’oxigen per al tractament de l’asfíxia per sufocació, i en CAILLEUS, el 1783, ho aplica en el tractament de la tisi tuberculosa. En THORNTON, el 1792, utilitza la terapèutica hiperbàrica, i més endavant publica alguns casos en el llibre MEDICINA PNEU- MÀTICA de BEDDOES i WATT 1796, descrivint 31 tipus de malalties que remetien amb aquesta modalitat terapèutica. Sembla ser que la introducció original de l’Oxigenació Hiperbàrica es deu a en THOMAS BEDDOES que va investigar l’ús terapèutic de di- versos gasos: O2 , CO2 , H2 , N2 , etc., publicant juntament amb en WATT el 1796, tres treballs molt populars sobre medicina hiperbàrica, obrint l’Institut Pneumàtic de Brinton el 1799. El 1813, en BAUME classifica les malalties en aquelles produïdes per “Oxigenació” i per “Hidrogenació”; se’l ridiculitzava anome- nant-lo “Dr. Oxigen”. Utilitzava l’Oxigenació Hiperbàrica en diverses malalties, entre les quals cal destacar: dispèpsies gàstriques, pèrdues sanguínies, intoxicació per làudanum i opi, animació suspesa, asma, etc. A l’Índia i Rússia (1818 -1831), s’aplica l’Oxigenació Hiperbàrica en un desesperat intent de controlar les epidèmies de còlera. El 1837, en PR AVAZ construeix a Lió la cambra més gran de la seva època, amb capacitat per a 12 pacients al mateix temps, i en règim terapèutic va ser anomenat “El bany d’aire comprimit”. En PR AVAZ va comprovar que aquest tractament dilatava els bronquis, el que era considerat com beneficiós en casos de tu- berculosi pulmonar, hemorràgies capil·lars, sordeses, còlera, de- formacions pectorals, metrorràgies, conjuntivitis aguda, laringi- tis crònica, inflamacions de la tràquea i reumatismo. La història de les aplicacions industrials de les cambres hiper- bàriques està molt ben ressenyada al treball de SMITH, “Caison disease”, 1894, i en el de SIGNSTAD, “Industrials Operations in Compressed Air” del 1936. Els anys 1850 representen un període d’expansió de les cambres en tota Europa, i en un curt espai de temps es construeixen16
  17. 17. els centres de: Otley, Malvern, Viena, Estocolm, Àmsterdam,Brussel·les, Londres, Berlín, etc., sent un d’aquests centres elconstruït per FORLANINI, a Milà (1875), pioner en l’aplicaciódel pneumotòrax artificial en el tractament de la tuberculosi.En PASTEUR (1861), en els seus estudis d’investigació, descriul’acció de l’aire i de l’oxigen sobre els microorganismes, parlantd’”aerobis” i “anaerobis”.Els primers estudis sobre terapèutica de baixa pressió els portaa terme en JOURDANET el 1862.En FONTAINE, el 1879, aplica la cirurgia per primera vegadadintre d’una cambra hiperbàrica, efectuant 27 operacions qui-rúrgiques, morint en la seva pròpia cambra, per la qual cosa potconsiderar-se la primera víctima d’Oxigenació Hiperbàrica.La figura més destacada va ser, sens dubte, el metge francèsPAUL BERT, el qual el 1878 va publicar “La pression Barometri-que”, (fisiologia bàsica de l’Oxigenació Hiperbàrica), sent pionera més en l’estudi dels problemes convulsius de l’oxigen, quadreque du avui el seu nom; va experimentar els efectes biològicsde les barreges de gasos i la utilització de l’oxigen nitrós com aanestèsic a pressions elevades.El 1891, en CORNING, primer metge que aplica l’anestèsia ra-quídea, publica el treball titulat “L’ús de l’aire comprimit en con-junció amb solucions medicinals per al tractament de les afec-cions nervioses i mentals, com a nou sistema de terapèuticacerebroespinal”.En CUNNINGHAM, el 1821, construeix una cambra a la ciutatde Kansas que media 3 metres de diàmetre i 27 de longitud, teniahabitacions individuals amb ràdio, fonògraf, piano, telèfon i du-txa. La terapèutica s’encaminava al tractament de pacients ambsífilis, hipertensió, càncer, etc.El 1927, els industrials d’Ohio, associats amb en CUNNINGHAM,construeixen la cambra més gran fins aquell moment, de 20 me-tres de diàmetre, 6 plantes en el seu interior, i cada planta amb12 habitacions tan confortables com les d’un bon hotel.L’SMITH, el 1899, investiga les troballes d’en LAVOISIER sobrela inflamació de pulmons exposats a l’oxigen, i des d’aleshoresel quadre tòxic pulmonar es coneix com a “efecte LORR AIN-SMITH”. CURS DE FORMACIÓ EN PREVENCIÓ DE RISCOS 17 EN TREBALLS HIPERBÀRICS EN LES OBRES DE TÚNELS MITJANÇANT TUNELADORES
  18. 18. Durant l’any 1932, els Doctors de Medicina Industrial BERN- HARD i TANK, donen un gran impuls a la construcció de cam- bres hiperbàriques, tal vegada com a treballs de cirurgia cardíaca i Oxigenoteràpia Hiperbàrica, amb la finalitat d’intentar solu- cionar els problemes presentats pels bussos i treballadors dels “Calaixos de clavar”, dintre de la medicina industrial. Amb els estimulants treballs d’en BOEREMA (1960) i en BRUM- MELK AMP (1961), s’obre un llarg camí en la teràpia, al màxim nivell de la qual es podria arribar mitjançant l’establiment d’unes bases sòlides de rigorosa informació fisiològica tan perfectament controlades com ho permeti la Medicina Clínica. La primera Cambra de descompressió existent a Espanya, va ser adquirida el 1923 a la signatura anglesa SIEBE-GORMAN, per a l’Escola de Bussos de l’Armada, sent donada de baixa l’any 1979, després d’haver salvat la vida a 21 bussos. Avui es troba exposa- da com a peça de museu a l’Estació Naval de Porto Pi.1.2 Treballs sota pressió. Física aplicable1.2.1 Llei de Boyle-Mariotte (o Llei de Boyle, com es coneix de vegades), Formulada per en Robert Boyle i l’Edme Mariotte, és una de les lleis dels gasos ideals que relaciona el volum i la pressió d’una certa quantitat de gas mantinguda a temperatura constant, i diu que el volum és inversament proporcional a la pressió: PV = k on k és constant si la temperatura i la massa del gas romanen constants. Quan augmenta la pressió, el volum disminueix, mentre que si la pressió disminueix el volum augmenta. El valor exacte de la constant k no és necessari conèixer-lo per a poder fer ús de la Llei; si considerem les dues situacions de la figura, mantenint constant la quantitat de gas i la temperatura, haurà d’acomplir-se la relació: P1V1 = P2V218
  19. 19. 1.2.2 La llei de Dalton o llei de les proporcions múltiples.Va ser formulada el 1803 per en John Dalton, és una de les lleisestequiomètriques més bàsiques.Aquesta llei afirma que quan dos elements es combinen per aoriginar diferents compostos, donada una quantitat fixa d’und’ells, les diferents quantitats de l’altre es combinen amb aquestaquantitat fixa per a donar com a producte els compostos, estanen relació de nombres sencers senzills.És a dir, que quan dos elements A i B formen més d’un compost,les quantitats d’A que es combinen en aquests compostos, amb unaquantitat fixa de B, estan en relació de números sencers senzills.Aquesta va ser l’última de les lleis ponderals en postular-se.En Dalton va treballar en un fenomen del que en Proust no s’havia ado-nat, i és el fet que existeixen alguns elements que poden relacionar-seentre si en diferents proporcions per a formar diferents compostos.Aquesta Llei de Dalton estableix que la pressió total d’una ba-rreja de gasos és igual a la suma de les pressions parcials decadascun dels components de la barreja. Pt = Pa + Pb + ... + PnPt: Pressió total. Pa + Pb + Pn: són les pressions parcials dels gasos a, b, n 1.2.3 Llei d’HenryLa Llei d’Henry va ser formulada el 1803 per en William Hen-ry. Enuncia que a una temperatura constant, la quantitat de gasdissolta en un líquid és directament proporcional a la pressióparcial que exerceix aquest gas sobre el líquid. Matemàticamentes formula de la següent manera: c=k·pon: p = la pressió parcial del gas c = la concentració del gas k = la constant d’Henry, que depèn de la naturalesa del gas, la temperatura i el líquid CURS DE FORMACIÓ EN PREVENCIÓ DE RISCOS 19 EN TREBALLS HIPERBÀRICS EN LES OBRES DE TÚNELS MITJANÇANT TUNELADORES
  20. 20. A MANERA D’INTRODUCCIÓ,A CONTINUACIÓ ES MOSTRA UN EXPERIMENT PER A FER PALESOSELS EFECTES DE LA PRESSIÓ SOBRE ELS COSSOS: Foto nº1 .- Detall d’un recipient de plàstic abans de comprimir Foto nº 2.- Detall del mateix recipient després de comprimir20
  21. 21. 1.3 Teoria de la descompressióEn exposar els principis de la teoria de la descompressió espretén que el treballador conegui a fons què succeeix realmenten el seu cos quan està respirant gasos a pressió més alta quel’atmosfèrica i, així, en un moment donat, tingui la capacitatd’avaluar l’importants que són els procediments de compressiói de descompressió durant un tractament dintre d’una cambrahiperbàrica, així com calcular la seva autonomia i consum.AntecedentsSabem que el cos humà absorbeix nitrogen quan la pressió del’aire que es respira augmenta.Després d’un determinat temps, la sang (d’acord amb la lleid’Henry), arriba a saturar-se d’aquest gas per aquesta pressió.Aquest nitrogen és dut per mitjà de la sang als capil·lars i difósals teixits produint la mateixa pressió del nitrogen que hi ha enels pulmons.No obstant això, la irrigació de la sang i la solubilitat del nitrogenvaria amb els diferents teixits, de tal manera que el temps re-querit per a les diferents parts del cos per arribar a ser sparadessigui diferent.Saturació i dessaturació dels teixitsL’absorció i eliminació del nitrogen en els teixits no arriba a serinstantània: segons la hipòtesi del fisiòleg anglès J. S. Haldanesegueixen un patró d’una corba exponencial, és a dir, en serexposats a una pressió més gran els teixits absorbeixen mésquantitat de gas al principi i cada vegada menys conforme es vanacostant a la saturació.En disminuir la pressió ambient l’eliminació dels gasos serà mésràpida al principi que al final.També sabem que per a cada teixit el temps de saturació i des-saturació és diferent, depenent de la solubilitat i de la irrigacióde la sang.La solubilitat determina quant gas pot ser dissolt en un teixit.La irrigació de la sang serà el sistema de transport per a dur CURS DE FORMACIÓ EN PREVENCIÓ DE RISCOS 21 EN TREBALLS HIPERBÀRICS EN LES OBRES DE TÚNELS MITJANÇANT TUNELADORES
  22. 22. el nitrogen de l’alvèol al teixit (saturació) i del teixit a l’alvèol (dessaturació). La velocitat d’absorció i eliminació del nitrogen en un teixit de- pendrà, principalment, de la irrigació de la sang. Eliminació de gas en els teixits L’eliminació del gas en els teixits es porta a terme quan la pres- sió a la qual està exposat el bus es disminueix, és a dir, quan puja cap a la superfície, o sigui, durant la descompressió. Conforme la pressió ambient va disminuint, la pressió de l’aire que es respira anirà disminuint en la mateixa quantitat, per la qual cosa ara la pressió parcial del nitrogen serà menor en els pulmons i en el corrent circulatori, i més gran en els teixits. En aquest moment els teixits passaran aquest excés de nitrogen als capil·lars i d’aquí a les venes, per a ser eliminat en els pul- mons durant l’exhalació. Si la descompressió és ràpida o inadequada, la sang no podrà dur aquest nitrogen en solució, sinó que es formaran bombolles, exac- tament en la mateixa forma que quan s’obre una ampolla amb aigua mineral amb gas, produint l’accident de descompressió. Igual que en l’absorció de gas, en l’eliminació els teixits “ràpids” eliminaran més aviat el gas i els “lents” més a poc a poc. A causa que els teixits grassos emmagatzemen més nitrogen, aquests prenen més temps per eliminar l’excés durant la des- compressió, igual que els que tenen poca irrigació sanguínia. L’objecte de la descompressió és arribar a la superfície el més ràpid possible sense causar accidents de descompressió, o sigui, eliminar el gas sense que es formin bombolles.1.4 Taules de descompressió La malaltia descompressiva es produeix com a conseqüència de la formació de bombolles de gas, que es desprenen dels teixits on estan dissoltes, en reduir-se la pressió ambiental.22
  23. 23. Quan el treballador es troba en un mitjà hiperbàric, augmentenles pressions parcials dels gasos inerts en sang, alvèols, teixits,cèl·lules, ... En el moment de la seva sortida d’aquest mitjà el gas s’alliberadels teixits, en disminuir la pressió a la qual està sotmès, passanta la sang, mitjançant la qual és transportat als pulmons per a serexpulsat a l’exterior.Si la disminució de la pressió es produeix d’una forma ràpida, esformaran bombolles.Les bombolles, en l’atac de pressió, estan formades per Nitrogen.Aquestes es comporten com a cos estrany dintre de la circulaciósanguínia o en els teixits on s’han format, i que podran provocarobstruccions en els vasos sanguinis, amb les conseqüències queaixò implicaria.El 1907 en J. Scott Haldane va desenvolupar la 1ª taula d’immersió quepermetia al bussejador retornar a la superfície efectuant parades.Aquestes primeres taules van ser ben aviat emprades universalment.El cos humà està compost en la seva més gran part per líquids, enHaldane ho divideix en diferents parts, cadascuna d’elles capaç decomportar-se com a un líquid de característiques diferents als altres,especialment pel que fa a la seva capacitat per a dissoldre gasos.A cadascuna d’aquestes parts se l’anomena teixit.Teixits d’igual naturalesa, en idèntiques condicions, es compor-ten, en matèria de dissolució de gasos, de la mateixa forma.Els de diferent naturalesa, en les mateixes condicions, es com-portaran de manera diferent.La divisió en teixits es realitza tenint en compte solament elcomportament de determinades parts de l’organisme considera-des com a líquids capaços de dissoldre gasos.En Haldane va basar el seu estudi en la velocitat amb que unteixit absorbeix o elimina un gas, i que és proporcional a la di-ferència de la pressió parcial del gas en l’ambient i la pressió delmateix gas dissolt en el teixit. CURS DE FORMACIÓ EN PREVENCIÓ DE RISCOS 23 EN TREBALLS HIPERBÀRICS EN LES OBRES DE TÚNELS MITJANÇANT TUNELADORES
  24. 24. El gas dissolt en un líquid exerceix una pressió interna sobre el líquid. L’equilibri s’assolirà quan la pressió al si del líquid sigui igual a la pressió externa que el gas exerceix sobre el líquid, moment en el qual el líquid no absorbirà més gas i direm que està saturat. Quan la pressió externa sigui més gran que la interior del líquid aquest estarà subsaturat, i si la pressió interna del líquid és més gran que la pressió externa, direm que el líquid està sobresaturat. En aquest cas, del líquid s’escaparà gas fins a arribar a l’estat de saturació. En parlar de teixits, s’acostumen a classificar en teixits lents i ràpids, indicant amb això la rapidesa més alta o més baixa per arribar a l’estat de saturació. Mentre que els americans con- sideren teixits de 5, 10, 20, 40, 80 i 120 minuts, els francesos consideren els de 7, 30, 60 i 120 minuts. La diferència de teixits considerats marca les diferències entre les diferents TAULES DE DESCOMPRESSIÓ.Taula nº 1. Corba de seguretat per a temps d’immersió i diferents profunditats Per a tractar amb eficàcia els accidents de busseig en els quals hi hagi bombolles de gasos inerts dintre dels teixits de l’organisme, s’hi aplicaran unes taules específiques, que com les d’immersió24
  25. 25. normal amb aire, n’hi ha diversos tipus en el món, anomenant-se totes elles taules de tractament hiperbàric. Segons la normativa espanyola sobre busseig, les taules de des- compressió actualment vigents són les aprovades per l’Ordre Ministerial de 14 de octubre de 1997 i posteriorment modifica- des per la Resolució de 20 de gener de 1999 (B.O.E. número 42 del 18 de febrer de 1999). En qualsevol cas, el millor i més segur és no sobrepassar els límits de la corba de seguretat per a no entrar en descompressió. TAULA DE COMPRESSIONS I DESCOMPRESSIONS (Article 27)h. = hores; m. = minuts Notes Les pressions que figuren en la casella A) de la Taula, igual que les indicades en el text del Reglament, són pressions relatives, és a dir, comptades a partir de l’atmosfèrica i sense incloure aquesta. La durada del treball inclòs en la casella C), equival al temps transcorregut des del pas de la cambreta o la cambra de rescloses, quan aquesta s’utilitza per a la compressió, a la de treball i des de la cambra de treball a la cambra on es verificarà la descompressió. El temps de compressió, expressat a la casella D), és el temps que es triga a comprimir CURS DE FORMACIÓ EN PREVENCIÓ DE RISCOS 25 EN TREBALLS HIPERBÀRICS EN LES OBRES DE TÚNELS MITJANÇANT TUNELADORES
  26. 26. l’obrer des de la pressió normal a la pressió de treball. El temps de descompres- sió, casella I), es compta des del tancament de la cambra d’equilibri una vegada l’obrer o obrers són a la sortida de la cambra de treball, fins a la seva sortida a l’exterior verificada la descompressió. La casella F) indica la forma en què s’ha de portar a terme la descompressió a partir de les pressions inicials expressades al paràgraf corresponent. La descompressió, des de la pressió inicial a la primera parada o des d’aquesta a la segona o tercera, es verificarà a una velocitat unifor- me, i en la mesura del possible, lentament, comptant-se el temps transcorregut per verificar el descens a la pressió inferior com usat a la parada següent. La descompressió des de l’última parada a la pressió atmosfèrica es farà d’igual manera, però el temps gastat no es computarà. Per a pressions intermèdies a les assenyalades en la taula, la descompressió es farà en forma anàloga, havent d’observar-se graons i parades en proporció amb els valors corresponents a les pressions immediates superior i inferior que figurin a la taula.1.5 Treballs i descompressió en cambres hiperbàriques L’objectiu d’aquests treballs és realitzar les operacions de man- teniment i reparació de les rodes de tall, en ambient hiperbàric. Primer cal descriure totes les activitats, materials i personal ne- cessaris a l’hora de realitzar una intervenció hiperbàrica en una tuneladora tipus EPB. Una tuneladora EPB ens permet excavar en sòls tous, amb poca cohesió i sota el nivell freàtic garantint: La seguretat dels treballadors. La seguretat de la màquina. L’estabilitat del front d’excavació. La minimització del risc de moviments en superfície. Això ho aconsegueix mantenint una pressió de terra en la cam- bra d’amassat, el que genera l’inconvenient de dificultar l’accés a la roda de tall per a la inspecció o substitució d’eines. L’única manera de realitzar una inspecció o substitució d’eines en terrenys inestables o molt permeables, garantint l’estabilitat del front, és la de generar una bombolla d’aire a una determinada pressió en la cambra d’amassat (ambient hiperbàric).26
  27. 27. D’aquesta manera, el personal especialitzat (personal hiperbàric) potaccedir a la roda de tall previ pas per la cambra de pre-compressió. Pera això la tuneladora té una sèrie d’equips i cambres (cambra de treball,cambra de materials, rescloses de personal) que ho permeten.Des prés, una vegada finalitzat el treball, els treballadors han depassar pel procés de descompressió en la pròpia cambra adjuntaa la roda de tall, d’acord amb les taules explicades en l’apartatanterior i complint amb el corresponent protocol de treball. 1.6 Treballs i descompressió de cambres d’aire comprimit Els treballs de la construcció i Obres Públiques que es realitzin en cam-bres on els treballadors es trobin sotmesos a lacció de laire comprimit,i les instal·lacions i mitjans de treball corresponents, haurien d’acomplirles normes explicades a continuació, la finalitat de les qual és protegir lasalut i la vida del personal ocupat en aquestes tasques, independentmentde lobligació d’acomplir les normes de caràcter general de la vigentlegislació de prevenció de riscos laboralsAutorització prèvia dels treballs.Qualsevol empresari que hagi d’executar aquesta mena de tre-balls sol·licitarà, amb trenta dies danticipació a la data que pre-tengui iniciar-los, loportuna autorització de la Direcció Generalde Treball, per mitjà de la Delegació de Treball de la provínciarespectiva, en la qual haurien de figurar: Nom de lEmpresa i domicili social. Lloc dels treballs i per a qui es realitzen. Nom, cognoms i adreça del Cap de lobra i de la perso- na que el pot substituir. Durada aproximada que es calcula per als treballs. Nombre aproximat dobrers, capatassos i tècnics que s’hi ocuparan. Pressions màximes daire que es preveuen (sobre 1 kg/ cm 2 ), i, si s’s’escau, possibles perills que puguin deduir- se dels reconeixements i sondejos efectuats. CURS DE FORMACIÓ EN PREVENCIÓ DE RISCOS 27 EN TREBALLS HIPERBÀRICS EN LES OBRES DE TÚNELS MITJANÇANT TUNELADORES
  28. 28. Descripció i organització dels treballs i dels ele- ments i instal·lacions corresponents, especialment de lassenyalat en el present Reglament, i plànols o dibuixos corresponents. Noms, cognoms i adreça del metge que s’indica a larticle cinquè. Els treballs mitjançant cambres amb aire comprimit haurien de realitzar-se sota la direcció i vigilància dun tècnic competent amb títol oficial que el capaciti per a això. Lempresari designarà lliurement, i al seu càrrec, un Metge espe- cialment capacitat, amb la finalitat que assumeixi totes les obli- gacions sanitàries assenyalades en el present Reglament. Cambra de treball. La cambra de treball serà de dimensions apropiades a la natura- lesa dels treballs i dacord amb elles es fixarà el nombre màxim dobrers que puguin treballar en el seu interior. La seva altura mínima serà de dos metres. El caudal mínim daire fresc que en circumstàncies normals haurà daportar-se a la cambra serà de 40 metres cúbics per obrer i hora, i en cap cas la proporció danhídrid carbònic excedirà de l’1 per 1.000. La construcció daquesta cambra sefectuarà dacord amb la na- turalesa de lobra i les circumstàncies especials que concorrin en els treballs o siguin de preveure, posant especial atenció a la seva estabilitat i resistència, tant a les pressions internes com a les externes i a la seva impermeabilitat a lacció de laigua. Es comptarà amb mitjans que permetin lelevació fins a la cam- bra de rescloses dun obrer accidentat, en les millors condi- cions, i també de cinturons de seguretat, dacord amb el nombre dobrers ocupats. Xemeneia. La xemeneia o camí que comunica la cambra de rescloses amb la cambra de treball haurà de permetre laccés normal del perso- nal, així com el moviment dels materials i mitjans de treball en bones condicions de seguretat, fins i tot en els casos devacuació ràpida d’aquest personal.28
  29. 29. El seu diàmetre, si és de secció circular, o la dimensió transversal me-nor en el cas de secció no circular, serà com a mínim dun metre.Lescala daccés utilitzada pel personal serà de material resistenti estarà sòlidament fixada a les parets, sent preferible que vagicol·locada en un forat practicat a aquest efecte en el seu gruix,i es disposarà de manera que permeti al personal a les pujades ibaixades agafar-se amb les mans i posar adequadament els peusals travessers.El pas de lescala, duna banda, a la cambra de rescloses, i delaltra, a la cambra de treball, es disposarà en les millors condi-cions de seguretat per al personal, i a la cambra de rescloses escol·locaran baranes de 0,90 metres daltura que evitin la caigudadels obrers pel forat de la xemeneia.Cambra de resclosesAquesta cambra tindrà dimensions adequades a la finalitat a quèes destina i segons el nombre dobrers que hi hagi de treballar,no sent la seva altura inferior a dos metres.Un rètol indicarà el nombre màxim de persones que hi podranromandre simultàniament.Les boques o rescloses per a levacuació dels materials es disposa-ran de manera que no sigui possible lobertura de la tapa exteriorquan també es trobi oberta la tapa interior, havent de disposar per aaquests objectius algun altre dispositiu d’enclavadura mecànica.El personal encarregat daquesta tasca, que serà lúnic que puguiaccionar les tapes, serà perfectament coneixedor de la forma derealitzar les operacions i del sistema de senyals i avisos utilitzatsper a això, corresponent la vigilància i responsabilitat daquestparticular al capatàs designat pel cap de lobra.En la part exterior del tub devacuació de materials hi haurà una aixetamitjançant la qual sestablirà la pressió atmosfèrica en aquest tub, unavegada tancada la tapa interior, no obrint-se en cap cas la tapa exteriorfins que shagi establert lequilibri de pressió.Cambra dequilibri.Aquesta cambra, on ha defectuar-se la compressió i descom-pressió del personal en entrar i sortir del calaix, tindrà una altu-ra mínima de 1,80 m., i les seves dimensions seran adequades alnombre dobrers que han dutilitzar-la simultàniament i al mateixtemps que duri la descompressió. El cub daire mínim per obrerserà de 0,60 metres cúbics. CURS DE FORMACIÓ EN PREVENCIÓ DE RISCOS 29 EN TREBALLS HIPERBÀRICS EN LES OBRES DE TÚNELS MITJANÇANT TUNELADORES
  30. 30. Un rètol indicarà el nombre de persones que poden fer la des- compressió conjuntament. Les comportes que posen en comunicació aquesta cambra amb la cambra de rescloses i amb lexterior es disposaran de manera que la pressió actuï en el sentit dempènyer-les contra el seu seient, i la primera delles romandrà oberta sempre, excepte quan es trobi alguna persona en fase de compressió o descompressió. Queda prohibit lús de qualsevol element o dispositiu mecànic per a aconseguir el tancament daquestes comportes. Els comandaments per a la compressió i descompressió es dispo- saran de manera que puguin ser maniobrats tant des de lexterior de la cambra com, en cas de necessitat, des del seu interior. Sinstal·larà una vàlvula especial que permeti efectuar una descom- pressió ràpida del personal quan calgui pel mateix motiu demergència i, en aquest cas, els obrers descomprimits passaran sense pèrdua de temps a una cambra de recompressió on sefectuarà la nova descom- pressió conforme a la Taula de larticle 27. El manòmetre i el rellotge emprats per a controlar la marxa de la compressió i descompressió del personal podran observar-se tant des de linterior com des de lexterior de la cambra. S’hi posaran mantes de llana i seients, dacord amb el nombre de treballadors que hagin defectuar simultàniament la descompressió. Laccés des de lexterior a la cambra dequilibri, quan aquesta quedi elevada sobre el terreny o la seva situació especial ho requereixi, es farà mitjançant passarel·les i escales adequades, proveïdes a banda i banda de baranes de 0,90 m. daltura. Al costat de la porta de sortida de la cambra a lexterior es po- sarà un replà, per tal que en cas daccident per enlluernament o esvaïment, es pugui evitar la caiguda des de laltura que sigui. Cambra de recompressió. Quan estigui previst que els treballs s’hagin de realitzar a pres- sions superiors a 1,5 kg./cm.² s’haurà de disposar una cambra de recompressió per efectuar-hi la recompressió dels obrers bruscament descomprimits o que presentin trastorns a causa de laire comprimit.30
  31. 31. La seva altura mínima serà d’1,80 metres i les seves dimensionstals que permetin la prestació dels corresponents ajuts facultatiusi que càpiguen en el seu interior fins a quatre persones, una dellesajaguda.Quan es tracti de treballs que circumstancialment o per un tempsreduït puguin sobrepassar el límit assenyalat d’1,5 kg./cm.² en unmarge de pressió no superior al 15 per 100 daquesta xifra, laDelegació de Treball respectiva podrà dispensar a lempresa delobligació de comptar amb la cambra de recompressió.Aquesta cambra disposarà de la seva corresponent antecambra decompressió i descompressió, i dun filtre o esclusa que permetiintroduir en el seu interior els medicaments i mitjans que puguinser necessaris per a lassistència facultativa, així com també dunacambra de campanya o llitera, mantes de llana, seients i el meca-nisme per a la inhalació doxigen.El seu emplaçament serà el més adequat a lobra, havent destarsempre preparada per a ser usada immediatament quan hi hagiobrers treballant amb aire comprimit.Al seu càrrec hi haurà de ser una persona competent designadapel cap de lobra.Instal·lacions i aparells a les cambres.A les cambres de treball, de rescloses, dequilibri i, si s’s’escau, de recom-pressió, hi haurà enllumenat elèctric, havent-hi enllumenat supletori peral cas de fallada daquell, amb prou llanternes de piles.Es disposarà de telèfon que posi en comunicació les esmentadescambres amb el local exterior on es trobi el Cap de lobra, o unapersona en servei de vigilància permanent mentre duri el treball, iamb el lloc on es trobin instal·lats els compressors.Independentment, es comptarà amb un altre mitjà davís òptic o acústic,tipus una campana, que permeti transmetre des dels esmentats llocsdeterminades senyals o avisos durgència, segons un codi o sistema con-vingut que haurà de figurar en rètols distribuïts per lobra.A aquestes cambres hi haurà manòmetres de fàcil lectura, i a lesdequilibri i de recompressió, a més, rellotges per a seguir el decursde les operacions i, a la cambra de treball, termòmetre i un pèndolo mecanisme anàleg que pugui acusar la falta de verticalitat. CURS DE FORMACIÓ EN PREVENCIÓ DE RISCOS 31 EN TREBALLS HIPERBÀRICS EN LES OBRES DE TÚNELS MITJANÇANT TUNELADORES
  32. 32. Es tindrà cura que la temperatura a les esmentades cambres es mantingui dintre de límits tolerables, prenent-se les mesures oportunes amb aquesta finalitat. A les cambres dequilibri i de recompressió hi haurà espieres amb vidre de seguretat o material similar que permetin observar des de lexterior linterior daquestes cambres. Instal·lació daire comprimit. Els compressors, dipòsits daire comprimit, canonades, vàlvules, claus, etc., seran de característiques adequades a la pressió i producció efectiva daire requerida per als treballs, tenint en compte un raonable marge de seguretat. Sexigirà un caudal mínim daire fresc a la cambra de treball de 40 metres cúbics per obrer i hora. Quan la importància de lobra ho requereixi, la Direcció General de Treball podrà disposar que hi hagi compressors de reserva per a casos davaria o demergència. Lelecció i muntatge de tot el material que constitueix la instal·lació daire comprimit, s’ha de fer amb les garanties que allunyin la pos- sibilitat davaries o interrupcions en el servei que puguin ocasionar accidents de greus conseqüències per al personal. Tots els elements de la instal·lació estaran disposats de manera que puguin vigilar-se fàcilment. Es cuidarà de lestancament del circuit daire i de la seva protec- ció contra les temperatures extremes. La secció i recorregut de les canalitzacions o canonades daire comprimit es faran de manera que la caiguda de pressió es re- dueixi al mínim. Les instal·lacions de compressors i dipòsits daire comprimit ani- ran proveïts de vàlvules reguladores de pressió, manòmetres, vàlvules de seguretat i purgadors doli. Al final de les canonades que duguin laire comprimit a les cam- bres de treball -preferible que siguin dos independents- es dis- posarà una vàlvula de retenció que impedeixi la descompressió brusca per avaria de qualsevol dels elements de la instal·lació.32
  33. 33. Lencarregat dels compressors haurà davisar quan noti qualsevolvariació anormal de la pressió.Admissió al treballEls treballadors ocupats en els treballs realitzats en calaixos ambaire comprimit seran físicament aptes per a aquestes tasques.Solament hi podran treballar homes dedat compresa entre elsvint i els quaranta anys, o fins als cinquanta si han treballat ante-riorment en aquesta especialitat.Sexceptua daquest límit superior dedat el personal dirigent ode vigilància, sempre que el dictamen mèdic sigui favorable.Per a pressions superiors a 2,5 kg./cm.² els límits dedat de quaranta i cin-quanta anys es rebaixaran a trenta-cinc i quaranta-cinc, respectivament.Reconeixement mèdic. Assistència sanitària.Abans de ser admès en els treballs en aire comprimit, i imme-diatament abans de la primera compressió, qualsevol treballadorserà sotmès a un reconeixement mèdic, a càrrec del Metge dequè parla larticle cinquè, que dictaminarà si el treballador ésapte o no físicament per a aquestes tasques, i, en conseqüència,lempresari admetrà o rebutjarà laspirant.El reconeixement mèdic ha de dirigir-se especialment al diagnòs-tic de les malalties i anomalies que predisposen a les alteracionsper la pressió superior a la normal; malalties dermatològiques,nervioses, circulatòries, respiratòries, renals, afeccions nassalsque afectin la impermeabilitat de la trompa d’Eustaqui, afeccionsauditives, excepte la simple perforació de la membrana del tim-pà: sinusitis, deformacions de la columna vertebral i, en general,defectes en el desenvolupament físic, feblesa general i intoxica-cions professionals, alcohòliques o de qualsevol altre gènere.Quan hi hagi molèsties articulars de qualsevol mena es practi-caran radiografies de les articulacions afectades per a precisarprecoçment lexistència i importància de la osteoartropatia.Els reconeixements mèdics als treballadors i al personal de co-mandament i vigilància dels treballs amb aire comprimit hauriende repetir-se periòdicament, com a màxim, cada tres mesos sila pressió és inferior a 1,5 kg/cm²; cada dos mesos si excedeixdaquesta xifra i és inferior a 2,5 kg./cm² i tots els mesos per apressions superiors a 2,5 kg/cm². CURS DE FORMACIÓ EN PREVENCIÓ DE RISCOS 33 EN TREBALLS HIPERBÀRICS EN LES OBRES DE TÚNELS MITJANÇANT TUNELADORES
  34. 34. També quan algun treballador hagi deixat de treballar en laire comprimit per espai de quinze dies o més, o per absència a causa de malaltia o accident. A més daquests reconeixements, lempresari té lobligació de donar assistència, mitjançant el seu Metge, a aquells treballadors que la necessitin, com a conseqüència de trastorns o dolències que puguin estar relacionats amb els treballs a pressió, indepen- dentment de la que correspongui per les Assegurances Socials obligatòries. Els resultats daquests reconeixements es reflectiran en la fitxa A) adjunta quan es tracti del reconeixement inicial, i en la fitxa B) adjunta quan es tracti de reconeixements periòdics, les quals quedaran arxivades en el lloc de treball, a la disposició de la Inspecció. Tant el resultat daquests reconeixements com el de les visites mèdiques eventuals seran donats a conèixer pel metge al Cap responsable de lobra, amb la finalitat de determinar si s’s’escau o no la continuació en els treballs dels obrers implicats. No podran passar a la cambra de compressió ni, per tant, al calaix: Aquells treballadors que no hagin passat el reconeixe- ment mèdic inicial amb resultat satisfactori, segons dic- tamen mèdic. Aquells que, havent estat reconeguts inicialment i periò- dicament, hagin estat allunyats del treball en aire compri- mit per malaltia, accident o per qualsevol altra causa que suposi absència, com a mínim, de quinze dies, mentre no siguin reconeguts i autoritzats novament pel metge. En el cas d’aquells treballadors que shagin excedit en lús de begudes alcohòliques, es deixaran transcórrer, com a mínim, vint-i-quatre hores fins a la seva entrada a la feina. A totes aquelles persones que hagin resultat rebutjades en algun dels reconeixements mèdics fins que el Metge no dictamini novament la seva utilitat. A les persones que pateixin refredament de les vies aèries superiors, faringitis, dolor doïda o qualsevol al-34
  35. 35. tra pertorbació, tret que duguin autorització expressa del Metge. Tot a persona que , f ins i tot sense est ar inclosa en els apar t ats anteriors, no tingui prèvia experiència en aquest a mena de treballs, en aquest cas únicament es permetr à la seva entr ada acompanyada duna altr a persona competent que li mostri la conduct a apro - piada a seguir.En tota obra es disposarà dun local adequat per a farmaciola iprimers auxilis, dotat dels elements necessaris per a atendre elpersonal accidentat.També existiran mitjans adequats per al transport dels accidentatsdes del calaix a la cambra de recompressió o a lesmentat local.Mentre hi hagi treballadors sotmesos a lacció de laire compri-mit, serà exigida la presència a lobra dun ATS per a atendre enels primers auxilis.Haurà de poder avisar-se fàcilment i ràpidament el Metge en-carregat de lassistència sanitària, amb aquest objectiu i per aconeixement general es fixaran avisos indicant el seu nom, cog-noms, adreça i telèfon.La Inspecció de Treball, amb informe de lInstitut Nacional deSeguretat i Higiene del Treball, podrà exigir, si ho estima ne-cessari, la presència permanent del Metge en lobra o en la sevaimmediata proximitat mentre hi hagi obrers sotmesos a laccióde laire comprimit, i així mateix podrà dictar normes especials,amb igual assessorament, sobre els primers auxilis i assistènciafacultativa a oferir als treballadors víctimes de trastorns ocasio-nats pel treball a pressió.Compressió i descompressió del personal. Règim de treball.Lentrada i sortida dels treballadors en el calaix, la compressiói la descompressió, s’han de fer sempre sota la vigilància i res-ponsabilitat del Cap de lobra -o persona que el substitueixi aaquests efectes-, no havent aquest d’allunyar-se del calaix men-tre hi hagi obrers treballant en el seu interior o en els períodesesmentats de compressió i descompressió.Els temps de compressió i descompressió, els escalonaments ipauses a realitzar en aquesta última, així com la durada màximadel treball i, en conseqüència, el temps total màxim de per-manència dels treballadors sota lacció de laire comprimit, seranels que es determinen en la taula adjunta. CURS DE FORMACIÓ EN PREVENCIÓ DE RISCOS 35 EN TREBALLS HIPERBÀRICS EN LES OBRES DE TÚNELS MITJANÇANT TUNELADORES
  36. 36. La compressió es farà en els temps indicats en la taula i mit- jançant escalonaments cada 0,25 kg/cm 2 , romanent en cada pa- rada el temps precís perquè no es faci la total compressió en un temps menor que lindicat. La descompressió sefectuarà en els escalonaments i parades assenyalades a la taula, havent dobservar-se rigorosament els períodes i parades finals. Per a treballs a pressions superiors a 2,5 kg/cm 2 , la Inspecció de Treball amb l’informe de lInstitut Nacional de Seguretat i Higiene del Treball, determinarà la forma en què sha defectuar la compressió i descompressió i la durada dels treballs corres- ponents. Per als treballadors que per primera vegada treballin en aire comprimit o que tornin al treball després duna interrupció dun any com a mínim, la durada del treball assenyalat a la taula haurà de reduir-se a la meitat per al primer dia, quan la pressió no ex- cedeixi de 2 kg/cm 2 , i per als dos primers dies, quan excedeixi daquesta xifra. Els temps de descompressió podran reduir-se com a màxim a la mei- tat, en el cas de treballadors o personal de vigilància i comandament que no hagin desenvolupat en linterior del calaix treball físic i que no hagin romàs en laire comprimit més duna hora. Quan el treball sigui executat a pressions inferiors a 1,5 kg/cm 2 és aconsellable que els treballadors, després de la descompres- sió, romanguin al costat de lobra per un període de temps no inferior a mitja hora, i per a pressions compreses entre 1,5 i 2,5 kg/cm 2 , durant una hora, sense que durant aquest període de temps realitzin cap activitat física. Per als tractaments en la cambra de recompressió sobservarà el disposat a la taula, si bé en la descompressió es romandrà en cada pressió parcial o escalonament de pressió un temps de tres a vuit vegades més gran que lassenyalat en aquesta, dacord amb la intensitat dels trastorns anteriorment patits pel treballador que ha determinat que sefectuï la recompressió. En les cambres dequilibri i compressió, si s’s’escau, i en el lloc adequat de lobra, haurien de fixar-se en forma visible còpies de la taula de larticle 27, indicant les precaucions que han dadoptar- se en la compressió i descompressió.36
  37. 37. Es considerarà com a jornada de treball el temps de permanènciasota lacció daire comprimit.Dintre dels temps assenyalats com a màxims per a la durada deltreball, podrà realitzar-se aquest en dos períodes iguals, roma-nent, ininterrompudament des del principi fins al final sense sor-tir a lexterior, o bé amb una sortida intermèdia del personal alaire lliure, sent recomanable el primer sistema per a evitar unanova descompressió i compressió del personal.Entre el final duna jornada de treball i començament de la se-güent, haurien de transcórrer per als mateixos treballadors, al-menys, un període de dotze hores, menys quan es tracti de can-vis de torns, en què podrà reduir-se aquest període fins a vuithores i, com a màxim, una vegada per setmana.Queda prohibit superar els límits establerts de durada màximadel treball per a recuperar el temps perdut a causa deventualsinterrupcions, descans o per qualsevol altre motiu.Equip de treball.Les Empreses haurien de facilitar al personal que treballa en les cambresde treball o de rescloses granotes o bussos i calçat impermeable.Instruccions per al personal.Tenen també obligació de facilitar al seu personal la formacióadequada sobre aquesta mena de treballs i mesures de seguretat,forma de realitzar la compressió i descompressió, codi o siste-mes de senyals convinguts i altres advertiments o recomanacionsque siguin convenients, tant a la feina com fora della.Reconeixement i sondeig dels terrenys.Es realitzaran els reconeixements i sondejos oportuns per aconèixer amb la més gran exactitud possible la naturalesa delsterrenys, prestant especial atenció a la possible aparició de gasostòxics o perillosos per a, dacord amb els resultats obtinguts,disposar la forma de realitzar els treballs.Quan durant la clavada dun calaix es produeixi o hi pugui haveraparició daquesta mena de gasos avisarà immediatament la Ins-pecció de Treball respectiva i a lInstitut Nacional de Seguretati Higiene del Treball el Cap responsable de lobra o persona querepresenta lempresa, amb la finalitat que en aquest Institut iamb la urgència pròpia del cas es determini el que procedeixi.Mentre, lempresa acceptarà les mesures durgència que conside-ri necessàries en defensa del personal de lobra. CURS DE FORMACIÓ EN PREVENCIÓ DE RISCOS 37 EN TREBALLS HIPERBÀRICS EN LES OBRES DE TÚNELS MITJANÇANT TUNELADORES
  38. 38. Si persisteixen aquests gasos en concentració perillosa, haurà de donar- se ordre devacuar del calaix a tot el personal amb la rapidesa necessària, procedint-se a una enèrgica neteja d’aquests gasos pel temps que calgui, fins a assegurar-se que lambient de la cambra de treball és normal. A aquests efectes sempraran mitjans adequats de detenció i anàlisi de gasos i personal coneixedor proveït dequips de protecció individual. Proves i reconeixements de les instal·lacions. Tots els elements sotmesos a lacció de laire comprimit, tant els per- tanyents a la pròpia instal·lació daire comprimit, compressors, dipòsits, canonades, vàlvules, aixetes, etcètera, com els pertanyents al calaix, cambres dequilibri i de rescloses, xemeneia, cambra de treball i de re- compressió haurien de ser assíduament vigilats pel cap responsable de lobra o persona que el substitueixi convenientment capacitada, i seran sotmesos a les proves i reconeixements oficials determinats pels Re- glaments tècnics especials daplicació o pels Serveis o Organismes de lAdministració a la inspecció a la qual estiguin sotmesos lobra o treballs de què es tracti. Donada la naturalesa de les instal·lacions i dels treballs sota lacció de laire comprimit, sexigirà rigorosament l’acompliment del Reglament Electrotècnic en BT, emprant material de la millor qualitat, tenint cura de laïllament dels conductors i devitar descàrregues per fals contacte d’aquests amb les masses metàl·liques del calaix i de les cambres. La instal·lació elèctrica es vigilarà assíduament i es mantindrà en tot mo- ment en bones condicions de funcionament, conservació i seguretat. Quan en linterior dels calaixos hi hagi necessitat de fer explotar barrinades, aquests s’haurien d’utilitzar per personal expert i ocasionar la menor quantitat possible de fums i gasos tòxics. Els treballadors sortiran a lexterior abans de lexplosió i després daquesta sefectuarà una intensa renovació de laire del calaix per a des- allotjar els fums i gasos de lexplosió, no podent reprendres el treball fins que laire es trobi suficientment depurat. Serveis higiènics i vestuaris. Quant als serveis higiènics, es farà al disposat en el RD 1627/97 de 24 dOctubre. El Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya, exer- cirà una funció col·laboradora i dassessorament sobre el que es relaciona amb la finalitat.38
  39. 39. RESUMEls primers experiments en cambres hiperbàriques daten del1670.La física aplicable als treballs sota pressió es correspon amb laLlei de Boyle-Mariot, la Llei de Dalton i la Llei dHenryLa teoria de la descompressió es basa en el coneixement previdel que succeïx en el cos humà quan es respiren gasos a pressióLeliminació de gas en els teixits disminueix quan es puja a lasuperfícieA mesura que la pressió ambiental disminueix es produeix unexcés de nitrogen que passa a la sangSi la descompressió és ràpida o inadequada, la sang no pot dur elnitrogen en solució, sinó que es formen bombollesLobjecte de la descompressió és arribar a la superfície el mésràpid possible sense causar accidents de descompressió, o sigui,eliminar el gas sense que es formin bombollesLa malaltia derivada de la descompressió es produeix com a con-seqüència de la formació de bombolles de gas que es desprenendels teixits on estan dissoltsLa descompressió es realitza utilitzant unes taules dimmersió quepermeten al bussejador retornar a la superfície fent parades.Lequilibri saconsegueix quan la pressió interna és igual quelexternaSegons la normativa espanyola sobre busseig, les taules de des-compressió actualment vigents són les aprovades per Ordre Mi-nisterial de 14 de octubre del 1997 i posteriorment modificadesper la Resolució de 20 de gener del 1999 (B.O.E. número 42 del18 de febrer de 1999).Els treballs i descompressió en cambres hiperbàriques han derealitzar-se garantint la seguretat dels treballadors i la seguretatde la màquinaEls treballs en calaixos daire comprimit vénen regulats perlOrdre de 20 de gener del 1956. CURS DE FORMACIÓ EN PREVENCIÓ DE RISCOS 39 EN TREBALLS HIPERBÀRICS EN LES OBRES DE TÚNELS MITJANÇANT TUNELADORES
  40. 40. 40
  41. 41. UD2 ÍndexObjectius 2.1 Introducció.2.2 Malalties descompressivesResum CURS DE FORMACIÓ EN PREVENCIÓ DE RISCOS 41 EN TREBALLS HIPERBÀRICS EN LES OBRES DE TÚNELS MITJANÇANT TUNELADORES
  42. 42. Objectius En finalitzar aquesta Unitat Didàctica, lalumne ha de ser capaç de: -Conèixer totes i cadascuna de les malalties des- compressives -Conèixer els símptomes de cadascuna de les malalties descompressives -Conèixer els efectes perjudicials que cadascuna de les malalties descompressives tenen per a les persones42
  43. 43. 2.1 IntroduccióAbans d’entrar en lexposició del que són les malalties descom-pressives, recordarem que la Llei dHENRY ens diu: que a tempe-ratura constant i en saturació la quantitat de gas dissolta en unlíquid és proporcional a la pressió parcial del gas.En el mecanisme de la respiració, es produeix un intercanvi gasósen els pulmons (Hematosi) i, en aquest procés, les cèl·lules metabo-litzen lO2 , catalitzen el CO2 i els gasos nobles, però l’N 2 és un gasinert, i no el poden metabolitzar.Per tant, hem de recordar que el nostre organisme està for-mat per líquid i teixits capaços de dissoldre gasos, i que nosal-tres respirem aire (barreja de gasos) i com que tot lanteriors’acompleix per a les barreges, estem dissolent gasos en el nos-tre organisme.A la superfície ens trobem saturats pels gasos que conformenlaire i la pressió atmosfèrica.Quan ens submergim respirem aire comprimit, iniciant un procésde saturació per a les noves condicions de Pressió.Quan ascendim i perdem pressió passem per un estat de sobres-saturació i es formen bombolles que caldrà eliminar de formagradual (parades de descompressió), si no volem provocar unaccident de descompressió.A les descompressions normals amb aire, havent respirat aireatmosfèric comprimit, es consideren 12 hores com a temps desaturació i altres 12 com a temps de dessaturació.Es considera que un bussejador conté, aproximadament, un litred’N 2 dissolt procedent de laire que respira en superfície i queen immersió respira aire a 5 ATA de pressió total (40m), durantun temps suficientment llarg.Per a arribar a lequilibri gasós total (12h), el cos contindrà ales-hores 5 litres d’N 2 . La tensió d’N 2 dissolt en el cos serà igual a lapressió parcial de l’N 2 contingut en laire dels seus pulmons.Entre les unions intercel·lulars (demosomes), queden petitesbombolles d’N 2 que pateixen lefecte de la pressió, i segons la CURS DE FORMACIÓ EN PREVENCIÓ DE RISCOS 43 EN TREBALLS HIPERBÀRICS EN LES OBRES DE TÚNELS MITJANÇANT TUNELADORES
  44. 44. Llei de Boyle-Mariotte el volum daquests nuclis es redueix a la mínima expressió. Quan el bussejador abandona el fons, i en disminuir la pressió hidrostàtica, el volum de les bombolles d’N 2 augmenta i es va adaptant als espais intercel·lulars fins que el volum arriba a ser tan gran que els sobrepassa i sallibera la bombolla. En totes les immersions es produeixen bombolles que són elimi- nades de lorganisme a través dels alvèols. Són les anomenades bombolles assintomàtiques, detectades amb lús del DOPPLER. Si el nombre de bombolles, i si la velocitat de la formació de les bombolles supera l’anomenat factor crític, es manifesten els símptomes de la I.D. Aquest nombre de bombolles d’N 2 poden seguir diversos camins: Unes queden atrapades en els propis teixits on shan format podent derivant en BENDS, picors, taques a la pell, etc. Unes altres es mobilitzen en els territoris on shan for- mat i es mouen cap a altres parts, podent produir en el seu desplaçament alteracions en els greixos que troben al seu pas fins a introduir-se en lespai intravascular. Les bombolles que es troben en lespai intravascular (sis- tema venós), intenten seguir un circuit de tornada cap al cor arribant fins a laurícula dreta, ventricle dret, artèria pulmonar i arribar fins a la xarxa alvèol-capil·lar per a eliminar-se a laire alveolar. Durant el seu pas pel torrent sanguini, depenent del nú- mero i la velocitat d’embolització, poden donar lloc a al- teracions en el flux sanguini. Si el nombre de bombolles que arriben a la xarxa alvèol-capil·lar és important pot derivar en un col·lapse de la xarxa i conse- qüentment a un augment de la pressió vascular pulmonar. Aquest augment de pressió pot afavorir el pas al torrent arterial de bombolles d’N 2 , podent en aquest moment, dirigir-se a qualsevol lloc. Si obstaculitzen artèries co- ronàries podran desencandenar en un infart. Si sallotgen en el sistema nerviós central, donaran símp- tomes neurològics.44
  45. 45. A continuació d’aquesta llarga introducció-recordatori, anem aexplicar les malalties descompressives i les seves patologies queés el que motiva aquesta Unitat Didàctica 2.2 Malalties descompressivesDefinició:Definim com a malalties descompressives, aquelles que es pro-dueixen com a conseqüència del fet dhaver-se sotmès a unapressió superior a lambiental habitual per un temps determinat,respirant un gas inert (gas que lorganisme humà no empra encap procés bioquímic) i que en tornar a la pressió ambiental prè-via o altra inferior a la pressió del treball, apareixen manifestant-se amb signes i símptomes variables en funció del tipus i grau depatologia. 2.2.1 Fisiopatologia de la malaltia descompressivaAquesta patologia es presenta com a conseqüència de la dissolu-ció de gas inert, contingut en la barreja respirable, que a causa del’efecte de la pressió ambiental tendeix a dissoldres en diferentsteixits del nostre organisme tal com descriu la Llei dHenry i pergradient de pressió, com descriu la Llei de Dalton.Normalment el fet daquesta dissolució no ha de representar capaccident o malaltia, si aquest gas surt del nostre organisme de lamateixa manera que ha entrat.El problema apareix quan no pot sortir duna forma progressiva,quedant atrapat en els teixits del nostre cos.El pas de gasos entre els nostres teixits és un procés continu ihabitual de forma fisiològica en el nostre organisme.Nosaltres respirem aire, que conté principalment Nitrogen,Oxigen i Anhídrid Carbònic, i amb molta menor proporció al-tres diversos gasos.Loxigen que respirem, necessari per a la vida de totes les nostrescèl·lules, ha de passar des de laire, fins a linterior de lúltima i CURS DE FORMACIÓ EN PREVENCIÓ DE RISCOS 45 EN TREBALLS HIPERBÀRICS EN LES OBRES DE TÚNELS MITJANÇANT TUNELADORES
  46. 46. més llunyana de les cèl·lules del nostre organisme, passant per a això diferents barreres, sent unes vegades transportat i altres vegades simplement filtrat o difós a través de membranes més o menys permeables. De la mateixa forma, les nostres cèl·lules en respirar generen un gas tòxic que ha de ser eliminat del nostre cos i que utilitza el mateix camí que va adoptar loxigen per a entrar, aquest gas és lanhídrid carbònic o diòxid de carboni o CO 2 . Lògicament, laire fresc ambiental té una quantitat doxigen su- perior a laire que exhalem nosaltres en cada respiració, ja que una part dell ha passat al nostre organisme. Daltra banda el CO 2 de laire fresc és molt inferior al que apa- reix en laire que surt dels nostres pulmons evacuant-lo i nete- jant el nostre cos. Aquest intercanvi de gasos que marca la diferència entre laire espirat i laire fresc, es realitza de forma continuada tota la nos- tra vida. Loxigen de laire fresc, en una proporció propera al 20,9%, arri- ba als nostres pulmons en la inspiració, allà, en la part més distal de les nostres vies respiratòries, en lalvèol pateix un procés de difusió a través de la membrana alveolar i la membrana del capil·lar que envolta lalvèol. Mentre loxigen es va difonent a través de la membrana per gra- dient de pressió, el CO 2 que arriba a través de la circulació san- guínia al capil·lar que envolta aquest alvèol, difon també cap a aquest, intercanviant-se proporcionalment així CO 2 i O 2 . Mentrestant, el gran component de la barreja que és el nitrogen, també tendeix a passar aquestes membranes dissolent-se per gradient de pressió mitjançant una constant de solubilitat. Això representa que com més temps i més pressió es tingui, més gas passarà dissolt a la sang a través de les membranes, sent transportat fins als teixits, dissolt en el plasma. En arribar al contacte amb les cèl·lules dels nostres teixits, on sintercanviarà CO2 i O2 , de passada es difondrà també el Nitrogen, ja que la pressió parcial d’aquest en els teixits és molt inferior, i per gra- dient de pressió es dissoldrà buscant un equilibri entre ambdós costats de la membrana, situació que seria la de saturació.46
  47. 47. En disminuir la pressió en els teixits on el nitrogen sha dissolt,vam trobar un fenomen que es produeix a causa d’aquest canvi,la pressió parcial del gas és ara superior en els teixits i menor enel capil·lar, també menor que en laire que respirem.Aquesta situació és la de sobressaturació del teixit de gas inertrespecte a laire.En aquest moment, la difusió del gas sinverteix des del teixit capal capil·lar, i des daquest a lespai alveolar, des don sexpulsaràa lexterior a través de la nostra respiració.Aquesta eliminació estarà limitada per una constant deliminacióque dependrà de cada gas inert i de cada teixit, per la qual cosavariarà segons don surti i on passi.Això pot representar que segons la velocitat amb la qual accedima la superfície (o pressió ambient) i el temps que hàgim donat aaquests teixits sobressaturats per alliberar-se del gas inert, que-di o no un excés de Nitrogen (en aquest cas) que pugui canviardestat físic de dissolt (líquid) a gas formant bombolles.El 1960, en Golding classifica la Malaltia descompressiva en tipus1 i tipus 2, emprant el terme Bends per a referir-se als dolorsarticulars que condicionaven els bussos a moviments i posturesantiàlgiques. 2.2.2 Causes de la malaltia descompressivaLa causa de la malaltia descompressiva és solament el no donarel temps suficient per a què el gas dissolt en els teixits en surti,impedint la seva sobressaturació.La sobressaturació té un punt crític a partir del qual el gas dis-solt es torna molt inestable, podent formar bombolles i en con-seqüència provocar un dany allà on aparegui.Diferents són els camins pels quals les persones accidentades nohan donat aquest temps suficient.Pot ocórrer que un dia determinat, per unes condicions des demetabòliques a físiques, com a circumstancials de la persona,poden variar leliminació del Nitrogen. CURS DE FORMACIÓ EN PREVENCIÓ DE RISCOS 47 EN TREBALLS HIPERBÀRICS EN LES OBRES DE TÚNELS MITJANÇANT TUNELADORES
  48. 48. Això pot preveures relativament i, davant de la sospita que es produeixi alguna daquestes circumstàncies, el tècnic de la cam- bra i el metge de la intervenció decidiran augmentar la seguretat en la descompressió per a minimitzar el risc. Per norma general, la majoria dels accidents es produeix per no respectar les normes. Cal seguir les pautes de les taules de descompressió, amb gran respecte a la velocitat dascens o descompressió, i ser conscient de la necessitat destar en bones condicions físiques des que sinicia la compressió, fins que es finalitza la descompressió. És responsabilitat del treballador informar el tècnic de la cambra si hi ha alguna causa de risc i del tècnic de cambra interrogar els treballadors del seu estat durant el període de compressió i des- compressió, per si s’s’escau realitzar la descompressió normal o tabular amb més gran seguretat.2.2.3. Etiopatogènia de la malaltia descompressiva Podem dir que les causes principals daparició daquesta malaltia són: No respectar les parades de descompressió. No respectar la velocitat dascens. No respirar correctament durant la descompressió. No entrar en bones condicions físiques a treballar. Temps molt llargs i pressions molt elevades. Calor o fred ambiental. Falta dhidratació adequada durant el període de treball. Malalties prèvies, descompressives o altres. Tabaquisme elevat.48
  49. 49. Consum dalcohol o diferents fàrmacs. Falta daptitud mèdica per al treball sota pressió. Respectant les taules de descompressió existeix un 5% de probabilitats de patir una malaltia descompressiva. 2.2.4. Classificació de la malaltia descompressivaTradicionalment sha classificat en dos tipus, tipus 1 o lleu i tipus2 o greu. Màs recentment sha descrit el tipus 3 com a un accidento malaltia descompressiva tipus 2 complicada amb una embòliaarterial de gas.Tipus 1:Es caracteritza per laparició de signes i símptomes a nivell cutani,articular i muscular conseqüència de laparició de bombolles deNitrogen en aquests teixits.Aquests símptomes es caracteritzen per un prurit important de la pell,amb rash cutani (eritema o taques vermelles de la pell, pell de taron-ja, taques morades geogràfiques, augment de la sensibilitat cutània),dolors articulars tradicionalment anomenats Bends, dolors muscularsque es caracteritzen per disminuir amb la compressió.Aquests símptomes del tipus 1 desapareixen als 10 de tractament encambra hiperbàrica amb oxigen, sent daplicació una taula de tracta-ment, o fins i tot respirant oxigen normobàric a les 2 hores.Els accidents tipus 1, encara que lleus i que sense tractament eN2o 3 dies desapareixen, mereixen ser visitats i tractats, ja que po-den evolucionar ocasionalment a un accident tipus 2 i predisposena les lesions cròniques com l’osteonecrosi disbàrica que veuremmés endavant.Laccident tipus 2 és el greu, ja que les seves manifestacions sóndafectació neurològica, és a dir, funcions cerebrals i de nervisperifèrics, sistema de lequilibri central (cerebel·lós) o perifèric(vestibular).En laccident tipus 2 poden presentar-se a més símptomes del tipus1, però no és freqüent. CURS DE FORMACIÓ EN PREVENCIÓ DE RISCOS 49 EN TREBALLS HIPERBÀRICS EN LES OBRES DE TÚNELS MITJANÇANT TUNELADORES
  50. 50. Els símptomes principals són principalment medul·lars, afectant a la mobilitat i sensibilitat dextremitats inferiors, en forma de sensació de formiguejos (parestèsies), pèrdua de força (parèsies), pèrdua total de la força (paràlisi); afectació de lequilibri per lesió de laparell ves- tibular, o del cerebel, manifestant-se en forma de vertígens, nàusees i vòmits, sensació de caiguda encara que sestigui cinglat a una llitera. Laccident tipus 3 no és més que un tipus 2 complicat amb una embòlia arterial de gas; això suposa complicacions cerebrals vas- culars greus que afegides al ja existent accident neurològic, com- plica molt la recuperació de laccidentat.2.2.5. Omissió de descompressió Lomissió de descompressió o la descompressió inadequada su- posa un altíssim risc de patir la malaltia descompressiva. Quanta més descompressió estigui pendent i someti, més pre- coçment apareixeran els símptomes daccident. Com més aviat apareixen símptomes, més greu és laccident. No obstant això, laparició de símptomes pot començar diverses hores després de la despresurització. Lomissió de descompressió per prevenció hauria de tractar-se com si es pa- tís un accident descompressiu, realitzant una sessió de cambra hiperbàrica.2.2.6. Utilització d’oxigen La utilització doxigen per a la descompressió afavoreix molt leliminació de gas inert, escurçant la descompressió i minimit- zant el risc daccident. Per als tractaments en cas dexistir patologia és estrictament necessari i bàsic, aplicant-se aleshores amb unes taules diferents a les de descompressió, ja que el seu objectiu és eliminar les bombolles de nitrogen que han quedat atrapades en els teixits. Els símptomes són les sensacions que ens explica laccidentat, per exem- ple el dolor, però el signe és allò que nosaltres podem apreciar i valorar.50
  51. 51. 2.2.7. SimptomesEls símptomes són les sensacions que ens explica l’accidentat,per exemple el dolor, però el signe és allò que nosaltres podemapreciar i valorar.Si veiem petites vesícules pel tronc i el cap, això és un signe, si lapersona ens indica que té picor, això és un símptoma, després de lavaloració dambdues coses es pot arribar a un diagnòstic (patrimoniexclusiu dels metges), que en aquest cas pogués ser una varicel·la.En la malaltia descompressiva els signes i símptomes són varia-bles, tal com he descrit anteriorment, podent ser els següents: Cutanis: Taques vermelles a la pell. Taques morades a la pell de forma geogràfica. Pell rugosa o pell de taronja. Pell marmòria. Picors molt intenses a la pell. Bends: Dolors musculars principalment. Dolors articulars. Dificultat en el moviment pel dolor. Toràcics: Dolors toràcics. Dificultat per a la mobilització respiratòria. Dificultat respiratòria o dissenya. Dificultat en lintercanvi gasós o hematosi. Neurològics (propis de laccident tipus 2), poden ser a causa d’afectació cerebral, cerebel·losa o medul·lar: Paràlisi o parèsies d’EEII. CURS DE FORMACIÓ EN PREVENCIÓ DE RISCOS 51 EN TREBALLS HIPERBÀRICS EN LES OBRES DE TÚNELS MITJANÇANT TUNELADORES
  52. 52. Trastorns de la sensibilitat, hipoestèsies o hiperes- tèsies o parestèsies. Trastorns de la parla: disàrtria, afàsia. Trastorns de la visió: diplopia, hemianòpsia, visió borrosa. Trastorns de lequilibri: Vertígens, inestabilitat en la marxa. Trastorns auditius: hipoacúsia, acúfens, etc. Trastorns vegetatius: dificultat en la micció, trànsit intestinal.2.2.8 Tractament Hiperbàric Davant de la menor sintomatologia en un bussejador de tot el que sha dit amb anterioritat, el més aviat possible shaurà devacuar laccidentat al Centre Hiperbàric més proper, però mentrestant i durant el temps que duri levacuació, fins a la seva arribada al Centro Hiperbàric, s’haurà de: Realitzar suport vital de laccidentat. Hidratar-lo si es troba conscient. Subministrar oxigen normobàric al 100%. Recomprimir-lo en Cambra Hiperbàrica. Ambdós processos tenen el comú denominador de laparició de bom- bolles, el primer com a conseqüència de la diferent solubilitat dels teixits al nitrogen supersaturat existent com a conseqüència dun canvi de pressió baromètrica, i el segon com a efecte del pas al corrent san- guini de bombolles a través del trencament dels sacs alvèolars produint una variada simptomatologia fonamental de tipus neurològic. Amb la recompressió en Cambra Hiperbàrica saconsegueix: Una disminució del calibre de la bombolla. Durant la descompressió a mesura que la bombolla es fa més pe- tita és més inestable, en disminuir la seva ràdio i aug- mentar la tensió superficial d’aquesta, a partir dun cert diàmetre la bombolla pot col·lapsar-se i reabsorbir-se.52
  53. 53. Difusió (Eliminació deN2). Respirant oxigen al 100% el gradient de re- solució i eliminació del nitrogen contingut en la bombolla és màxim. Oxigenació de les àrees hipoperhundidas.Fonamentalment, a nivell de sistema nerviós central, lincrementde la tensió doxigen trenca el cercle viciós format pel fenomenhipòxic que condueix al mal tisular, producció d’edema i deterio-rament de lapartament doxigen en aquell teixit.Dit això, no queda més que veure com els especialistes actuarien en uncas real, per la qual cosa a continuació es posen dos exemples daccidentsdisbàrics, i el seu corresponent tractament en cambra hiperbàrica: 2.2.9 Tractament d’accidentsExemple nº 1Un bussejador en finalitzar una immersió presenta paràlisi encama dreta.Hi ha cambra, se li recomprimeix i, als 43 minuts en la profundi-tat del tractament, desapareixen els símptomes.En dur 11 hores i 15 minuts a 9 metres, sinterromp el subministramentdO2 , tornant a respirar-lo quan arriba a la parada de 6 metres.Finalitzat el tractament normalment.Va entrar en cambra a les 23:09 hores.Velocitat de recompressió 22m/min.Hi ha O 2 .Exemple nº 2Un bussejador va realitzar una immersió sense tenir en compteels factors de seguretat.Després de sortir a la superfície té un atac de pressió amb doloral genoll dret. Saplica el tractament de recompressió mínima,alleujant-se els símptomes als 5 minuts a 18 metres.Va començar el tractament a les 09:14 hores. CURS DE FORMACIÓ EN PREVENCIÓ DE RISCOS 53 EN TREBALLS HIPERBÀRICS EN LES OBRES DE TÚNELS MITJANÇANT TUNELADORES
  54. 54. RESUM Les malalties descompressives són les que es produeixen com a conseqüència d’haver-se sotmès a una pressió superior a l’ambiental i no haver realitzat el procés de recompressió co- rrectament Les malalties descompressives poden produir diferents símpto- mes: Cutanis, Bends, Toràcics i neurològics El tractament hiperbàric, consisteix a efectuar la recompressió en un Centre Hiperbàric adequat, amb cambra hiperbàrica. S’haurà de fer el suport vital a l’accidentat, hidratar-lo si es tro- ba conscient, subministrar-li oxigen normobàric al 100% i re- comprimir-lo en la cambra hiperbàrica esmentada54
  55. 55. UD3 ÍndexObjectius 3.1 Introducció3.2 Accidents disbàricsResum CURS DE FORMACIÓ EN PREVENCIÓ DE RISCOS 55 EN TREBALLS HIPERBÀRICS EN LES OBRES DE TÚNELS MITJANÇANT TUNELADORES
  56. 56. Objectius En finalitzar la Unitat Didàctica l’alumne haurà de ser capaç de: Conèixer tots i cadascun dels accidents disbàrics que poden produir-se en els treballs hiperbàrics Conèixer els símptomes de cadascun dels accidents disbàrics56
  57. 57. 3.1 IntroduccióEls accidents disbàrics o accidents produïts per una mala o nul·ladescompressió, produeixen diverses patologies sobre les perso-nes que realitzen els treballs en ambients hiperbàricsEn aquesta Unitat Didàctica, s’explicaran amb detall aquests ac-cidents disbàrics perquè els treballadors els coneguin i prenguinconsciència de les seves conseqüències 3.2 Accidents disbàrics 3.2.1. Barotrauma d’oïdaTots els barotraumes obeeixen a la llei física de Boyle Mariotte,ja descrita i explicada anteriorment.Tal com diu aquesta llei, els canvis de pressió representaran can-vis de volum de l’aire contingut en qualsevol cavitat.En el nostre organisme tenim diferents cavitats aèries, que es veuraninfluenciades pels canvis de pressió de l’ambient on estiguem.A nivell de l’oïda, tenim una cavitat aèria parcialment o virtual-ment comunicada que és l’oïda mitjana.L’oïda mitjana es troba en un espai dintre de l’os temporal, sent tancatper la seva banda exterior per una membrana anomenada timpà.Té una comunicació amb la nasofaringe a través d’un tub flexibleque és la trompa d’Eustaqui.A continuació de l’oïda mitjana ve l’oïda interna, estructura ner-viosa formada pel laberint i els canals semicirculars, que es co-munica amb la mitjana amb dues finestres, la finestra Oval i lafinestra Rodona. CURS DE FORMACIÓ EN PREVENCIÓ DE RISCOS 57 EN TREBALLS HIPERBÀRICS EN LES OBRES DE TÚNELS MITJANÇANT TUNELADORES

×