• Share
  • Email
  • Embed
  • Like
  • Save
  • Private Content
Curs_formacio_hiperbaric.pdf
 

Curs_formacio_hiperbaric.pdf

on

  • 1,358 views

 

Statistics

Views

Total Views
1,358
Views on SlideShare
1,358
Embed Views
0

Actions

Likes
0
Downloads
3
Comments
0

0 Embeds 0

No embeds

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Adobe PDF

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

    Curs_formacio_hiperbaric.pdf Curs_formacio_hiperbaric.pdf Document Transcript

    • PREVENCIÓ CURS DE FORMACIÓ EN PREVENCIÓ DE RISCOSEN TREBALLS HIPERBÀRICS EN LES OBRES DE TÚNELSMITJANÇANT TUNELADORES
    • Edita:c . Salvador Espriu, 4508005 Barcelonawww.catalunya .fundacionlaboral .orgProducció:DeBarris scclwww.debarris .comImprimeix:Creacions Gràfiques Canigó S.L.D.L.: B-18.051-2008Amb la col· laboració de :2
    • PRESENTACIÓEl 14 de febrer de 2006, es va signar Pla de Govern per a la Prevenció de Riscos Laborals per al període 2005-2008,fruit del compromís fixat a l’Acord estratègic per a la internacionalització, la qualitat de l’ocupació i la competitivitatde l’economia catalana, signat el 16 de febrer pel Govern, sindicats i les organitzacions empresarials.El Pla de Govern per a la Prevenció de Riscos Laborals per al període 2005-2008, recull dintre del seu objectiu es-tratègic segon, la promoció de la formació de qualitat en matèria de seguretat i salut de les persones treballadoresen tots els àmbits i especialment en aquells en què les noves tecnologies requereixen especial atenció.Actualment, l’aplicació de noves tecnologies en el sector de la construcció permet la realització d’obres més com-plexes i que presenten noves situacions de risc per a la seguretat i salut dels treballadors del sector.En aquest sentit, la construcció de túnels mitjançant l’ús de tuneladores de gran diàmetre, si bé és cert que represen-ta un avenç tecnològic d’última generació, també suposa l’aparició de noves situacions de risc per la submissió a con-dicions hiperbàriques dels treballadors i treballadores, especialment els de manteniment i reparació de les eines.És arran de l’aparició d’aquestes noves situacions de risc per a la seguretat i la salut en aquest mètode de treball, quees planteja la necessitat de la seva identificació, avaluació i per tant, la formació específica en matèria preventivadels professionals implicats.Per això, el Departament de Treball amb col·laboració amb la Fundació Laboral de la Construcció, han creat unmòdul formatiu juntament amb l’edició d’aquest manual dirigit a la les persones treballadores en activitats de perfo-ració de túnels mitjançant l’ús de tuneladores de gran diàmetre, amb l’objectiu de garantir la seva formació teòricai pràctica suficient i adequada.Agraeixo especialment als autors d’aquest manual l’esforç realitzat per tal d’aconseguir l’objectiu del mateix mit-jançant el recull de tota la informació i les indicacions necessàries per l’exercici professional dels treballs hiperbàricsamb seguretat i salut i donant la benvolguda a aquesta nova eina, desitjant seguretat i salut per tots i totes. El director general de Relacions Laborals Salvador Álvarez Vega CURS DE FORMACIÓ EN PREVENCIÓ DE RISCOS 3 EN TREBALLS HIPERBÀRICS EN LES OBRES DE TÚNELS MITJANÇANT TUNELADORES
    • 4
    • AGRAÏMENTSLa Fundació Laboral de la Construcció i en el seu nom el President, en Joan Santaulària i Segura, el Secre-tari, en Joan Mercadé i Poblet, amb dos en representació de les organitzacions empresarials, i els dos Vi-cepresidents, en Francisco Muñoz Peláez, (FECOMA-CCOO) i en Narcís Riera i Estrada, (MCA-UGT)i el Gerent, en Emilio Gómez Villardón, volen mostrar el seu agraïment a les empreses i experts que hancol·laborat amb les seves qualificades aportacions a la redacció del contingut d’aquest curs de prevenció perals treballs de manteniment i reparació de les eines de tall de les tuneladores EPB.En concret, les empreses han estat UTE Gorg Línia 9 i UTE Triangle Línia 9.Els experts han estat:Per la UTE Gorg Línia 9.José Luis Mármol, COMSARoger Gallego Delfa, COMSAPer la UTE Triangle Línia 9.Jordi Delgado, Responsable de Prevenció d’UTE Triangle. Instructor Professional de BusseigA més han col·laborat els experts:Xavier Ferran de l’empresa Instalsub. Instructor Professional de BusseigPedro Ureta de l’empresa Barimed. Metge expert en treballs al medi hiperbàricFernando Aguirre, Instructor Professional de BusseigJosé Antonio Gallardo de l’empresa Instalsub. Instructor Professional de BusseigJosé Hernandez Paterna, Coordinador de l’àrea de Promoció de la Prevenció Del Departament de Treballde la Generalitat de Catalunya i un dels promotors del cursTambé és obligat referir-nos a la Sra. Mercedes Sànchez, Inspectora de Treball, al Sr. Joan Bellmunt,Tècnic prevencionista del Centre de Condicions de Seguretat i Salut en el Treball, i al Sr. Ezequiel Bellet,Gerent de Prevenció de GISA , perquè inicialment van ser els impulsors d’aquest curs i al nostre Director deProgrames de Formació, en Joan Gallego i Fernàndez.A tots ells reiterem el nostre agraïment per la seva col·laboració i bon treball, expressant el desig que aquestcurs contribueixi a la professionalització dels treballadors i a la reducció de l’accidentalitat que tanta falta faen el nostre sector CURS DE FORMACIÓ EN PREVENCIÓ DE RISCOS 5 EN TREBALLS HIPERBÀRICS EN LES OBRES DE TÚNELS MITJANÇANT TUNELADORES
    • 6
    • ÍndexIntroducció............................................................................................................................7Objectius del curs ..............................................................................................................9UD1. Treballs sota pressió ......................................................................................... 11UD2. Malalties descompressives ..............................................................................39UD3. Accidents disbàrics.............................................................................................53UD4. Intoxicacions per inhalació de gasos..............................................................67UD5. Cambras hiperbàriques.....................................................................................75UD6. Tècniques de descompressió...........................................................................93UD7. Seguretat en les cambres hiperbàriques..................................................... 111UD8. Protocol d’actuació en cas d’accident..........................................................121UD9. Pla d’emergència en el túnel..........................................................................143 .UD10. Simulacres d’accident en cambra hiperbàrica ...........................................149UD11. Descripció de la tuneladora EPB .................................................................169UD12. Descripció de l’activitat de canvi d’eines .................................................. 183UD13. Treballs hiperbàrics en tuneladora...............................................................197UD14. Identificació de riscos en treballs hiperbàrics en tuneladora i normes d’actuació .........................................................................................215UD15. Procediments de seguretat: Maneig de càrregues, treballs en altura, espais confinats, treball hiperbàric, màquines pneumàtiques, llança d’aigua i risc elèctric. ........................... 223UD16. Pla d’emergència: mitjans sanitaris, incendis, Evacuació, simulacres .. 297UD17. Senyalització, EPIS,proteccions col·lectives ............................................. 333UD18. Ergonomia, higiene industrial i psicosociologia ....................................... 339UD19. Drets i deures dels treballadors en matèria preventiva......................... 347UD20. Normativa aplicable ....................................................................................... 353 CURS DE FORMACIÓ EN PREVENCIÓ DE RISCOS 7 EN TREBALLS HIPERBÀRICS EN LES OBRES DE TÚNELS MITJANÇANT TUNELADORES
    • 8
    • IntroduccióLa creixent utilització de tuneladores de gran diàmetre a Catalunya, ha aportat nousmètodes i tipologies de treball que, correlativament, fan aparèixer nous riscos laboralsque hem d’identificar, avaluar i solucionar des del punt de vista de prevenció.Aquestes tuneladores denominades EPBs ( Earth Pressure Balanç o equilibri de pressióde terres) tenen la peculiaritat que han de treballar mantenint el front de l’excavaciópresuritzada de manera controlada, és a dir, exercint i mantenint un nivell de pressióadequat que eviti l’ensorrada del terreny damunt del “cap de tall” i l’escut de la tune-ladora.Aquesta situació provocaria dificultats en el seu avanç, l’aparició de cavernes exteriorsa l’anell, desgast suplementari i assentaments de superfície que poguessin afectar lesinfraestructures i edificacions en les proximitats de la traça del túnel.Aquesta peculiaritat fa que no sigui possible accedir a la part davantera de la tunelado-ra per fer les tasques de canvi d’eines de tall i de manteniment, i que aquests treballsnomés es puguin dur a terme per personal format adequadament, qualificat i autoritzati en processos de treball programats i controlats de cicles de comprensió, treball idescompressió.Hi ha empreses que es dediquen a l’execució de treballs en condicions hiperbàriques enla construcció de túnels mitjançant tuneladora i, com a conseqüència, es fa necessariun curs de formació per als treballadors corresponents.En aquest curs s’estableixen les bases mínimes de seguretat, obligatòries en totes lesobres amb tuneladora, amb el corresponent procediment de treball.Davant la diversitat de criteris en les diferents obres, s’ha considerat necessari im-partir aquest curs per a fixar uns criteris comuns, amb la garantia suficient per a larealització dels treballs esmentats. CURS DE FORMACIÓ EN PREVENCIÓ DE RISCOS 9 EN TREBALLS HIPERBÀRICS EN LES OBRES DE TÚNELS MITJANÇANT TUNELADORES
    • 10
    • Objectius generals del cursDotar als alumnes de coneixements i capacitat necessaris per a realitzar, en condicionssegures, les reparacions i operacions de manteniment de la tuneladora, així com delselements abrassius d’aquesta.Proporcionar coneixements teòrics i pràctics sobre la utilització adequada i segura delsequips de treball, proteccions col·lectives i personals ja sigui en condicions normals depressió o en condicions hiperbàriques , d’acord amb l’especificat en el RD 1627/97 de24 d’octubre. (BOE 25.10.97) Objectius específics del cursDotar als alumnes de coneixements i capacitat necessaris per realitzar, en condicionssegures, les reparacions i operacions de manteniment de la tuneladora, així com elselements abrassius d’aquesta, en condicions hiperbàriquesPreservar la integritat física dels treballadors i de totes les persones de l’entorn detreball.Organitzar el treball de manera de minimitzar els riscosDeterminar les millores de les instal·lacions per a una millor protecció col·lectiva iindividualEstablir les normes d’utilització dels elements de seguretatProporcionar als treballadors els coneixements necessaris per a l’ús adequat i segurdels equips i eines CURS DE FORMACIÓ EN PREVENCIÓ DE RISCOS 11 EN TREBALLS HIPERBÀRICS EN LES OBRES DE TÚNELS MITJANÇANT TUNELADORES
    • Fixar les mesures de control de les condicions ambientalsAssegurar els primers auxilis i el trasllat dels ferits al Centre mèdic corresponent,adaptant el Pla d’emergències a les activitats específiques esmentades.12
    • UD1 ÍndexObjectius 1.1 Introducció. Antecedents històrics1.2 Treballs sota pressió. Física aplicable1.3 Teoria de la descompressió1.4 Taules de descompressió1.5 Treballs i descompressió dels treballadors en cambres hiperbàriques1.6 Treballs i descompressió dels treballadors en calaixos d’aire comprimitResum CURS DE FORMACIÓ EN PREVENCIÓ DE RISCOS 13 EN TREBALLS HIPERBÀRICS EN LES OBRES DE TÚNELS MITJANÇANT TUNELADORES
    • Objectius Al finalitzar aquesta Unitat Didàctica, l’aumne ha de ser capaç de: Conèixer els antecedents històrics dels treballs en cambres hiperbàriques en relació amb la malaltia derivada de realitzar treballs en condicions hiper- bàriques Conèixer la física aplicable als treballs sota pressió Conèixer la teoria de la descompressió Conèixer i interpretar les taules de la descompressió Conèixer els treballs i la descompressió dels treba- lladors en cambres hiperbàriques Conèixer els treballs i la descompressió dels treballadors en calaixos d’aire comprimit14
    • 1.1 Introducció. Antecedents històricsLa utilització de cambres hiperbàriques en relació amb la Malal-tia Descompressiva, no és una cosa recent i d’última novetat.A 1.670 BOYLE, va emprar una bomba experimental com a Cam-bra Hiperbàrica en investigacions amb animals.El 1834 JUNOD introdueix éssers humans en una cambra de laseva propietat, de forma esfèrica, fabricada de coure, amb undiàmetre de 1,96 metres, i utilitza pressions experimentals entre2 i 4 kg/cm 2 .No obstant això, és al 1848 quan TRIGER utilitza de forma ex-tensiva els Calaixos de Clava com a Cambra Hiperbàrica pertractar els atacs de pressió presentats pels miners que treballa-ven en mines presuritzades, en les excavacions de la llera del riuLoira, aplicant la terapèutica de l’aire comprimit.El fisiòleg PAUL BERT, el 1874, utilitzant la seva arca pneumàtica,i cambra dels dos compartiments, va confirmar la teoria de ladescompressió en la prevenció i tractament de l’atac de pressió,i va introduir les cambres de recompressió d’acer.D’aquestes, la primera va ser instal·lada per l’ERNEST MOIR, el1893, per als treballs del túnel del riu HUDSON.Per altra banda, l’aplicació de les Cambres Hiperbàriques a lamedicina, utilitzant aire comprimit com a agent terapèutic, esremunta al 1662, quan el metge britànic NATHANIEL HENS -HAW efectua els primers intents.En HANSHAW va dividir les malalties en agudes i cròniques, i vaatribuir “la detenció del moviment dels humors” a l’augment dedensitat de l’aire comprimit, havent de romandre el pacient a lacambra durant tot el curs de la malaltia. CURS DE FORMACIÓ EN PREVENCIÓ DE RISCOS 15 EN TREBALLS HIPERBÀRICS EN LES OBRES DE TÚNELS MITJANÇANT TUNELADORES
    • Mentrestant, s’anava fargant el concepte de l’existència de l’oxigen. En MACQUER, el 1777, ja proposa l’ús de la terapèutica de l’oxigen per al tractament de l’asfíxia per sufocació, i en CAILLEUS, el 1783, ho aplica en el tractament de la tisi tuberculosa. En THORNTON, el 1792, utilitza la terapèutica hiperbàrica, i més endavant publica alguns casos en el llibre MEDICINA PNEU- MÀTICA de BEDDOES i WATT 1796, descrivint 31 tipus de malalties que remetien amb aquesta modalitat terapèutica. Sembla ser que la introducció original de l’Oxigenació Hiperbàrica es deu a en THOMAS BEDDOES que va investigar l’ús terapèutic de di- versos gasos: O2 , CO2 , H2 , N2 , etc., publicant juntament amb en WATT el 1796, tres treballs molt populars sobre medicina hiperbàrica, obrint l’Institut Pneumàtic de Brinton el 1799. El 1813, en BAUME classifica les malalties en aquelles produïdes per “Oxigenació” i per “Hidrogenació”; se’l ridiculitzava anome- nant-lo “Dr. Oxigen”. Utilitzava l’Oxigenació Hiperbàrica en diverses malalties, entre les quals cal destacar: dispèpsies gàstriques, pèrdues sanguínies, intoxicació per làudanum i opi, animació suspesa, asma, etc. A l’Índia i Rússia (1818 -1831), s’aplica l’Oxigenació Hiperbàrica en un desesperat intent de controlar les epidèmies de còlera. El 1837, en PR AVAZ construeix a Lió la cambra més gran de la seva època, amb capacitat per a 12 pacients al mateix temps, i en règim terapèutic va ser anomenat “El bany d’aire comprimit”. En PR AVAZ va comprovar que aquest tractament dilatava els bronquis, el que era considerat com beneficiós en casos de tu- berculosi pulmonar, hemorràgies capil·lars, sordeses, còlera, de- formacions pectorals, metrorràgies, conjuntivitis aguda, laringi- tis crònica, inflamacions de la tràquea i reumatismo. La història de les aplicacions industrials de les cambres hiper- bàriques està molt ben ressenyada al treball de SMITH, “Caison disease”, 1894, i en el de SIGNSTAD, “Industrials Operations in Compressed Air” del 1936. Els anys 1850 representen un període d’expansió de les cambres en tota Europa, i en un curt espai de temps es construeixen16
    • els centres de: Otley, Malvern, Viena, Estocolm, Àmsterdam,Brussel·les, Londres, Berlín, etc., sent un d’aquests centres elconstruït per FORLANINI, a Milà (1875), pioner en l’aplicaciódel pneumotòrax artificial en el tractament de la tuberculosi.En PASTEUR (1861), en els seus estudis d’investigació, descriul’acció de l’aire i de l’oxigen sobre els microorganismes, parlantd’”aerobis” i “anaerobis”.Els primers estudis sobre terapèutica de baixa pressió els portaa terme en JOURDANET el 1862.En FONTAINE, el 1879, aplica la cirurgia per primera vegadadintre d’una cambra hiperbàrica, efectuant 27 operacions qui-rúrgiques, morint en la seva pròpia cambra, per la qual cosa potconsiderar-se la primera víctima d’Oxigenació Hiperbàrica.La figura més destacada va ser, sens dubte, el metge francèsPAUL BERT, el qual el 1878 va publicar “La pression Barometri-que”, (fisiologia bàsica de l’Oxigenació Hiperbàrica), sent pionera més en l’estudi dels problemes convulsius de l’oxigen, quadreque du avui el seu nom; va experimentar els efectes biològicsde les barreges de gasos i la utilització de l’oxigen nitrós com aanestèsic a pressions elevades.El 1891, en CORNING, primer metge que aplica l’anestèsia ra-quídea, publica el treball titulat “L’ús de l’aire comprimit en con-junció amb solucions medicinals per al tractament de les afec-cions nervioses i mentals, com a nou sistema de terapèuticacerebroespinal”.En CUNNINGHAM, el 1821, construeix una cambra a la ciutatde Kansas que media 3 metres de diàmetre i 27 de longitud, teniahabitacions individuals amb ràdio, fonògraf, piano, telèfon i du-txa. La terapèutica s’encaminava al tractament de pacients ambsífilis, hipertensió, càncer, etc.El 1927, els industrials d’Ohio, associats amb en CUNNINGHAM,construeixen la cambra més gran fins aquell moment, de 20 me-tres de diàmetre, 6 plantes en el seu interior, i cada planta amb12 habitacions tan confortables com les d’un bon hotel.L’SMITH, el 1899, investiga les troballes d’en LAVOISIER sobrela inflamació de pulmons exposats a l’oxigen, i des d’aleshoresel quadre tòxic pulmonar es coneix com a “efecte LORR AIN-SMITH”. CURS DE FORMACIÓ EN PREVENCIÓ DE RISCOS 17 EN TREBALLS HIPERBÀRICS EN LES OBRES DE TÚNELS MITJANÇANT TUNELADORES
    • Durant l’any 1932, els Doctors de Medicina Industrial BERN- HARD i TANK, donen un gran impuls a la construcció de cam- bres hiperbàriques, tal vegada com a treballs de cirurgia cardíaca i Oxigenoteràpia Hiperbàrica, amb la finalitat d’intentar solu- cionar els problemes presentats pels bussos i treballadors dels “Calaixos de clavar”, dintre de la medicina industrial. Amb els estimulants treballs d’en BOEREMA (1960) i en BRUM- MELK AMP (1961), s’obre un llarg camí en la teràpia, al màxim nivell de la qual es podria arribar mitjançant l’establiment d’unes bases sòlides de rigorosa informació fisiològica tan perfectament controlades com ho permeti la Medicina Clínica. La primera Cambra de descompressió existent a Espanya, va ser adquirida el 1923 a la signatura anglesa SIEBE-GORMAN, per a l’Escola de Bussos de l’Armada, sent donada de baixa l’any 1979, després d’haver salvat la vida a 21 bussos. Avui es troba exposa- da com a peça de museu a l’Estació Naval de Porto Pi.1.2 Treballs sota pressió. Física aplicable1.2.1 Llei de Boyle-Mariotte (o Llei de Boyle, com es coneix de vegades), Formulada per en Robert Boyle i l’Edme Mariotte, és una de les lleis dels gasos ideals que relaciona el volum i la pressió d’una certa quantitat de gas mantinguda a temperatura constant, i diu que el volum és inversament proporcional a la pressió: PV = k on k és constant si la temperatura i la massa del gas romanen constants. Quan augmenta la pressió, el volum disminueix, mentre que si la pressió disminueix el volum augmenta. El valor exacte de la constant k no és necessari conèixer-lo per a poder fer ús de la Llei; si considerem les dues situacions de la figura, mantenint constant la quantitat de gas i la temperatura, haurà d’acomplir-se la relació: P1V1 = P2V218
    • 1.2.2 La llei de Dalton o llei de les proporcions múltiples.Va ser formulada el 1803 per en John Dalton, és una de les lleisestequiomètriques més bàsiques.Aquesta llei afirma que quan dos elements es combinen per aoriginar diferents compostos, donada una quantitat fixa d’und’ells, les diferents quantitats de l’altre es combinen amb aquestaquantitat fixa per a donar com a producte els compostos, estanen relació de nombres sencers senzills.És a dir, que quan dos elements A i B formen més d’un compost,les quantitats d’A que es combinen en aquests compostos, amb unaquantitat fixa de B, estan en relació de números sencers senzills.Aquesta va ser l’última de les lleis ponderals en postular-se.En Dalton va treballar en un fenomen del que en Proust no s’havia ado-nat, i és el fet que existeixen alguns elements que poden relacionar-seentre si en diferents proporcions per a formar diferents compostos.Aquesta Llei de Dalton estableix que la pressió total d’una ba-rreja de gasos és igual a la suma de les pressions parcials decadascun dels components de la barreja. Pt = Pa + Pb + ... + PnPt: Pressió total. Pa + Pb + Pn: són les pressions parcials dels gasos a, b, n 1.2.3 Llei d’HenryLa Llei d’Henry va ser formulada el 1803 per en William Hen-ry. Enuncia que a una temperatura constant, la quantitat de gasdissolta en un líquid és directament proporcional a la pressióparcial que exerceix aquest gas sobre el líquid. Matemàticamentes formula de la següent manera: c=k·pon: p = la pressió parcial del gas c = la concentració del gas k = la constant d’Henry, que depèn de la naturalesa del gas, la temperatura i el líquid CURS DE FORMACIÓ EN PREVENCIÓ DE RISCOS 19 EN TREBALLS HIPERBÀRICS EN LES OBRES DE TÚNELS MITJANÇANT TUNELADORES
    • A MANERA D’INTRODUCCIÓ,A CONTINUACIÓ ES MOSTRA UN EXPERIMENT PER A FER PALESOSELS EFECTES DE LA PRESSIÓ SOBRE ELS COSSOS: Foto nº1 .- Detall d’un recipient de plàstic abans de comprimir Foto nº 2.- Detall del mateix recipient després de comprimir20
    • 1.3 Teoria de la descompressióEn exposar els principis de la teoria de la descompressió espretén que el treballador conegui a fons què succeeix realmenten el seu cos quan està respirant gasos a pressió més alta quel’atmosfèrica i, així, en un moment donat, tingui la capacitatd’avaluar l’importants que són els procediments de compressiói de descompressió durant un tractament dintre d’una cambrahiperbàrica, així com calcular la seva autonomia i consum.AntecedentsSabem que el cos humà absorbeix nitrogen quan la pressió del’aire que es respira augmenta.Després d’un determinat temps, la sang (d’acord amb la lleid’Henry), arriba a saturar-se d’aquest gas per aquesta pressió.Aquest nitrogen és dut per mitjà de la sang als capil·lars i difósals teixits produint la mateixa pressió del nitrogen que hi ha enels pulmons.No obstant això, la irrigació de la sang i la solubilitat del nitrogenvaria amb els diferents teixits, de tal manera que el temps re-querit per a les diferents parts del cos per arribar a ser sparadessigui diferent.Saturació i dessaturació dels teixitsL’absorció i eliminació del nitrogen en els teixits no arriba a serinstantània: segons la hipòtesi del fisiòleg anglès J. S. Haldanesegueixen un patró d’una corba exponencial, és a dir, en serexposats a una pressió més gran els teixits absorbeixen mésquantitat de gas al principi i cada vegada menys conforme es vanacostant a la saturació.En disminuir la pressió ambient l’eliminació dels gasos serà mésràpida al principi que al final.També sabem que per a cada teixit el temps de saturació i des-saturació és diferent, depenent de la solubilitat i de la irrigacióde la sang.La solubilitat determina quant gas pot ser dissolt en un teixit.La irrigació de la sang serà el sistema de transport per a dur CURS DE FORMACIÓ EN PREVENCIÓ DE RISCOS 21 EN TREBALLS HIPERBÀRICS EN LES OBRES DE TÚNELS MITJANÇANT TUNELADORES
    • el nitrogen de l’alvèol al teixit (saturació) i del teixit a l’alvèol (dessaturació). La velocitat d’absorció i eliminació del nitrogen en un teixit de- pendrà, principalment, de la irrigació de la sang. Eliminació de gas en els teixits L’eliminació del gas en els teixits es porta a terme quan la pres- sió a la qual està exposat el bus es disminueix, és a dir, quan puja cap a la superfície, o sigui, durant la descompressió. Conforme la pressió ambient va disminuint, la pressió de l’aire que es respira anirà disminuint en la mateixa quantitat, per la qual cosa ara la pressió parcial del nitrogen serà menor en els pulmons i en el corrent circulatori, i més gran en els teixits. En aquest moment els teixits passaran aquest excés de nitrogen als capil·lars i d’aquí a les venes, per a ser eliminat en els pul- mons durant l’exhalació. Si la descompressió és ràpida o inadequada, la sang no podrà dur aquest nitrogen en solució, sinó que es formaran bombolles, exac- tament en la mateixa forma que quan s’obre una ampolla amb aigua mineral amb gas, produint l’accident de descompressió. Igual que en l’absorció de gas, en l’eliminació els teixits “ràpids” eliminaran més aviat el gas i els “lents” més a poc a poc. A causa que els teixits grassos emmagatzemen més nitrogen, aquests prenen més temps per eliminar l’excés durant la des- compressió, igual que els que tenen poca irrigació sanguínia. L’objecte de la descompressió és arribar a la superfície el més ràpid possible sense causar accidents de descompressió, o sigui, eliminar el gas sense que es formin bombolles.1.4 Taules de descompressió La malaltia descompressiva es produeix com a conseqüència de la formació de bombolles de gas, que es desprenen dels teixits on estan dissoltes, en reduir-se la pressió ambiental.22
    • Quan el treballador es troba en un mitjà hiperbàric, augmentenles pressions parcials dels gasos inerts en sang, alvèols, teixits,cèl·lules, ... En el moment de la seva sortida d’aquest mitjà el gas s’alliberadels teixits, en disminuir la pressió a la qual està sotmès, passanta la sang, mitjançant la qual és transportat als pulmons per a serexpulsat a l’exterior.Si la disminució de la pressió es produeix d’una forma ràpida, esformaran bombolles.Les bombolles, en l’atac de pressió, estan formades per Nitrogen.Aquestes es comporten com a cos estrany dintre de la circulaciósanguínia o en els teixits on s’han format, i que podran provocarobstruccions en els vasos sanguinis, amb les conseqüències queaixò implicaria.El 1907 en J. Scott Haldane va desenvolupar la 1ª taula d’immersió quepermetia al bussejador retornar a la superfície efectuant parades.Aquestes primeres taules van ser ben aviat emprades universalment.El cos humà està compost en la seva més gran part per líquids, enHaldane ho divideix en diferents parts, cadascuna d’elles capaç decomportar-se com a un líquid de característiques diferents als altres,especialment pel que fa a la seva capacitat per a dissoldre gasos.A cadascuna d’aquestes parts se l’anomena teixit.Teixits d’igual naturalesa, en idèntiques condicions, es compor-ten, en matèria de dissolució de gasos, de la mateixa forma.Els de diferent naturalesa, en les mateixes condicions, es com-portaran de manera diferent.La divisió en teixits es realitza tenint en compte solament elcomportament de determinades parts de l’organisme considera-des com a líquids capaços de dissoldre gasos.En Haldane va basar el seu estudi en la velocitat amb que unteixit absorbeix o elimina un gas, i que és proporcional a la di-ferència de la pressió parcial del gas en l’ambient i la pressió delmateix gas dissolt en el teixit. CURS DE FORMACIÓ EN PREVENCIÓ DE RISCOS 23 EN TREBALLS HIPERBÀRICS EN LES OBRES DE TÚNELS MITJANÇANT TUNELADORES
    • El gas dissolt en un líquid exerceix una pressió interna sobre el líquid. L’equilibri s’assolirà quan la pressió al si del líquid sigui igual a la pressió externa que el gas exerceix sobre el líquid, moment en el qual el líquid no absorbirà més gas i direm que està saturat. Quan la pressió externa sigui més gran que la interior del líquid aquest estarà subsaturat, i si la pressió interna del líquid és més gran que la pressió externa, direm que el líquid està sobresaturat. En aquest cas, del líquid s’escaparà gas fins a arribar a l’estat de saturació. En parlar de teixits, s’acostumen a classificar en teixits lents i ràpids, indicant amb això la rapidesa més alta o més baixa per arribar a l’estat de saturació. Mentre que els americans con- sideren teixits de 5, 10, 20, 40, 80 i 120 minuts, els francesos consideren els de 7, 30, 60 i 120 minuts. La diferència de teixits considerats marca les diferències entre les diferents TAULES DE DESCOMPRESSIÓ.Taula nº 1. Corba de seguretat per a temps d’immersió i diferents profunditats Per a tractar amb eficàcia els accidents de busseig en els quals hi hagi bombolles de gasos inerts dintre dels teixits de l’organisme, s’hi aplicaran unes taules específiques, que com les d’immersió24
    • normal amb aire, n’hi ha diversos tipus en el món, anomenant-se totes elles taules de tractament hiperbàric. Segons la normativa espanyola sobre busseig, les taules de des- compressió actualment vigents són les aprovades per l’Ordre Ministerial de 14 de octubre de 1997 i posteriorment modifica- des per la Resolució de 20 de gener de 1999 (B.O.E. número 42 del 18 de febrer de 1999). En qualsevol cas, el millor i més segur és no sobrepassar els límits de la corba de seguretat per a no entrar en descompressió. TAULA DE COMPRESSIONS I DESCOMPRESSIONS (Article 27)h. = hores; m. = minuts Notes Les pressions que figuren en la casella A) de la Taula, igual que les indicades en el text del Reglament, són pressions relatives, és a dir, comptades a partir de l’atmosfèrica i sense incloure aquesta. La durada del treball inclòs en la casella C), equival al temps transcorregut des del pas de la cambreta o la cambra de rescloses, quan aquesta s’utilitza per a la compressió, a la de treball i des de la cambra de treball a la cambra on es verificarà la descompressió. El temps de compressió, expressat a la casella D), és el temps que es triga a comprimir CURS DE FORMACIÓ EN PREVENCIÓ DE RISCOS 25 EN TREBALLS HIPERBÀRICS EN LES OBRES DE TÚNELS MITJANÇANT TUNELADORES
    • l’obrer des de la pressió normal a la pressió de treball. El temps de descompres- sió, casella I), es compta des del tancament de la cambra d’equilibri una vegada l’obrer o obrers són a la sortida de la cambra de treball, fins a la seva sortida a l’exterior verificada la descompressió. La casella F) indica la forma en què s’ha de portar a terme la descompressió a partir de les pressions inicials expressades al paràgraf corresponent. La descompressió, des de la pressió inicial a la primera parada o des d’aquesta a la segona o tercera, es verificarà a una velocitat unifor- me, i en la mesura del possible, lentament, comptant-se el temps transcorregut per verificar el descens a la pressió inferior com usat a la parada següent. La descompressió des de l’última parada a la pressió atmosfèrica es farà d’igual manera, però el temps gastat no es computarà. Per a pressions intermèdies a les assenyalades en la taula, la descompressió es farà en forma anàloga, havent d’observar-se graons i parades en proporció amb els valors corresponents a les pressions immediates superior i inferior que figurin a la taula.1.5 Treballs i descompressió en cambres hiperbàriques L’objectiu d’aquests treballs és realitzar les operacions de man- teniment i reparació de les rodes de tall, en ambient hiperbàric. Primer cal descriure totes les activitats, materials i personal ne- cessaris a l’hora de realitzar una intervenció hiperbàrica en una tuneladora tipus EPB. Una tuneladora EPB ens permet excavar en sòls tous, amb poca cohesió i sota el nivell freàtic garantint: La seguretat dels treballadors. La seguretat de la màquina. L’estabilitat del front d’excavació. La minimització del risc de moviments en superfície. Això ho aconsegueix mantenint una pressió de terra en la cam- bra d’amassat, el que genera l’inconvenient de dificultar l’accés a la roda de tall per a la inspecció o substitució d’eines. L’única manera de realitzar una inspecció o substitució d’eines en terrenys inestables o molt permeables, garantint l’estabilitat del front, és la de generar una bombolla d’aire a una determinada pressió en la cambra d’amassat (ambient hiperbàric).26
    • D’aquesta manera, el personal especialitzat (personal hiperbàric) potaccedir a la roda de tall previ pas per la cambra de pre-compressió. Pera això la tuneladora té una sèrie d’equips i cambres (cambra de treball,cambra de materials, rescloses de personal) que ho permeten.Des prés, una vegada finalitzat el treball, els treballadors han depassar pel procés de descompressió en la pròpia cambra adjuntaa la roda de tall, d’acord amb les taules explicades en l’apartatanterior i complint amb el corresponent protocol de treball. 1.6 Treballs i descompressió de cambres d’aire comprimit Els treballs de la construcció i Obres Públiques que es realitzin en cam-bres on els treballadors es trobin sotmesos a lacció de laire comprimit,i les instal·lacions i mitjans de treball corresponents, haurien d’acomplirles normes explicades a continuació, la finalitat de les qual és protegir lasalut i la vida del personal ocupat en aquestes tasques, independentmentde lobligació d’acomplir les normes de caràcter general de la vigentlegislació de prevenció de riscos laboralsAutorització prèvia dels treballs.Qualsevol empresari que hagi d’executar aquesta mena de tre-balls sol·licitarà, amb trenta dies danticipació a la data que pre-tengui iniciar-los, loportuna autorització de la Direcció Generalde Treball, per mitjà de la Delegació de Treball de la provínciarespectiva, en la qual haurien de figurar: Nom de lEmpresa i domicili social. Lloc dels treballs i per a qui es realitzen. Nom, cognoms i adreça del Cap de lobra i de la perso- na que el pot substituir. Durada aproximada que es calcula per als treballs. Nombre aproximat dobrers, capatassos i tècnics que s’hi ocuparan. Pressions màximes daire que es preveuen (sobre 1 kg/ cm 2 ), i, si s’s’escau, possibles perills que puguin deduir- se dels reconeixements i sondejos efectuats. CURS DE FORMACIÓ EN PREVENCIÓ DE RISCOS 27 EN TREBALLS HIPERBÀRICS EN LES OBRES DE TÚNELS MITJANÇANT TUNELADORES
    • Descripció i organització dels treballs i dels ele- ments i instal·lacions corresponents, especialment de lassenyalat en el present Reglament, i plànols o dibuixos corresponents. Noms, cognoms i adreça del metge que s’indica a larticle cinquè. Els treballs mitjançant cambres amb aire comprimit haurien de realitzar-se sota la direcció i vigilància dun tècnic competent amb títol oficial que el capaciti per a això. Lempresari designarà lliurement, i al seu càrrec, un Metge espe- cialment capacitat, amb la finalitat que assumeixi totes les obli- gacions sanitàries assenyalades en el present Reglament. Cambra de treball. La cambra de treball serà de dimensions apropiades a la natura- lesa dels treballs i dacord amb elles es fixarà el nombre màxim dobrers que puguin treballar en el seu interior. La seva altura mínima serà de dos metres. El caudal mínim daire fresc que en circumstàncies normals haurà daportar-se a la cambra serà de 40 metres cúbics per obrer i hora, i en cap cas la proporció danhídrid carbònic excedirà de l’1 per 1.000. La construcció daquesta cambra sefectuarà dacord amb la na- turalesa de lobra i les circumstàncies especials que concorrin en els treballs o siguin de preveure, posant especial atenció a la seva estabilitat i resistència, tant a les pressions internes com a les externes i a la seva impermeabilitat a lacció de laigua. Es comptarà amb mitjans que permetin lelevació fins a la cam- bra de rescloses dun obrer accidentat, en les millors condi- cions, i també de cinturons de seguretat, dacord amb el nombre dobrers ocupats. Xemeneia. La xemeneia o camí que comunica la cambra de rescloses amb la cambra de treball haurà de permetre laccés normal del perso- nal, així com el moviment dels materials i mitjans de treball en bones condicions de seguretat, fins i tot en els casos devacuació ràpida d’aquest personal.28
    • El seu diàmetre, si és de secció circular, o la dimensió transversal me-nor en el cas de secció no circular, serà com a mínim dun metre.Lescala daccés utilitzada pel personal serà de material resistenti estarà sòlidament fixada a les parets, sent preferible que vagicol·locada en un forat practicat a aquest efecte en el seu gruix,i es disposarà de manera que permeti al personal a les pujades ibaixades agafar-se amb les mans i posar adequadament els peusals travessers.El pas de lescala, duna banda, a la cambra de rescloses, i delaltra, a la cambra de treball, es disposarà en les millors condi-cions de seguretat per al personal, i a la cambra de rescloses escol·locaran baranes de 0,90 metres daltura que evitin la caigudadels obrers pel forat de la xemeneia.Cambra de resclosesAquesta cambra tindrà dimensions adequades a la finalitat a quèes destina i segons el nombre dobrers que hi hagi de treballar,no sent la seva altura inferior a dos metres.Un rètol indicarà el nombre màxim de persones que hi podranromandre simultàniament.Les boques o rescloses per a levacuació dels materials es disposa-ran de manera que no sigui possible lobertura de la tapa exteriorquan també es trobi oberta la tapa interior, havent de disposar per aaquests objectius algun altre dispositiu d’enclavadura mecànica.El personal encarregat daquesta tasca, que serà lúnic que puguiaccionar les tapes, serà perfectament coneixedor de la forma derealitzar les operacions i del sistema de senyals i avisos utilitzatsper a això, corresponent la vigilància i responsabilitat daquestparticular al capatàs designat pel cap de lobra.En la part exterior del tub devacuació de materials hi haurà una aixetamitjançant la qual sestablirà la pressió atmosfèrica en aquest tub, unavegada tancada la tapa interior, no obrint-se en cap cas la tapa exteriorfins que shagi establert lequilibri de pressió.Cambra dequilibri.Aquesta cambra, on ha defectuar-se la compressió i descom-pressió del personal en entrar i sortir del calaix, tindrà una altu-ra mínima de 1,80 m., i les seves dimensions seran adequades alnombre dobrers que han dutilitzar-la simultàniament i al mateixtemps que duri la descompressió. El cub daire mínim per obrerserà de 0,60 metres cúbics. CURS DE FORMACIÓ EN PREVENCIÓ DE RISCOS 29 EN TREBALLS HIPERBÀRICS EN LES OBRES DE TÚNELS MITJANÇANT TUNELADORES
    • Un rètol indicarà el nombre de persones que poden fer la des- compressió conjuntament. Les comportes que posen en comunicació aquesta cambra amb la cambra de rescloses i amb lexterior es disposaran de manera que la pressió actuï en el sentit dempènyer-les contra el seu seient, i la primera delles romandrà oberta sempre, excepte quan es trobi alguna persona en fase de compressió o descompressió. Queda prohibit lús de qualsevol element o dispositiu mecànic per a aconseguir el tancament daquestes comportes. Els comandaments per a la compressió i descompressió es dispo- saran de manera que puguin ser maniobrats tant des de lexterior de la cambra com, en cas de necessitat, des del seu interior. Sinstal·larà una vàlvula especial que permeti efectuar una descom- pressió ràpida del personal quan calgui pel mateix motiu demergència i, en aquest cas, els obrers descomprimits passaran sense pèrdua de temps a una cambra de recompressió on sefectuarà la nova descom- pressió conforme a la Taula de larticle 27. El manòmetre i el rellotge emprats per a controlar la marxa de la compressió i descompressió del personal podran observar-se tant des de linterior com des de lexterior de la cambra. S’hi posaran mantes de llana i seients, dacord amb el nombre de treballadors que hagin defectuar simultàniament la descompressió. Laccés des de lexterior a la cambra dequilibri, quan aquesta quedi elevada sobre el terreny o la seva situació especial ho requereixi, es farà mitjançant passarel·les i escales adequades, proveïdes a banda i banda de baranes de 0,90 m. daltura. Al costat de la porta de sortida de la cambra a lexterior es po- sarà un replà, per tal que en cas daccident per enlluernament o esvaïment, es pugui evitar la caiguda des de laltura que sigui. Cambra de recompressió. Quan estigui previst que els treballs s’hagin de realitzar a pres- sions superiors a 1,5 kg./cm.² s’haurà de disposar una cambra de recompressió per efectuar-hi la recompressió dels obrers bruscament descomprimits o que presentin trastorns a causa de laire comprimit.30
    • La seva altura mínima serà d’1,80 metres i les seves dimensionstals que permetin la prestació dels corresponents ajuts facultatiusi que càpiguen en el seu interior fins a quatre persones, una dellesajaguda.Quan es tracti de treballs que circumstancialment o per un tempsreduït puguin sobrepassar el límit assenyalat d’1,5 kg./cm.² en unmarge de pressió no superior al 15 per 100 daquesta xifra, laDelegació de Treball respectiva podrà dispensar a lempresa delobligació de comptar amb la cambra de recompressió.Aquesta cambra disposarà de la seva corresponent antecambra decompressió i descompressió, i dun filtre o esclusa que permetiintroduir en el seu interior els medicaments i mitjans que puguinser necessaris per a lassistència facultativa, així com també dunacambra de campanya o llitera, mantes de llana, seients i el meca-nisme per a la inhalació doxigen.El seu emplaçament serà el més adequat a lobra, havent destarsempre preparada per a ser usada immediatament quan hi hagiobrers treballant amb aire comprimit.Al seu càrrec hi haurà de ser una persona competent designadapel cap de lobra.Instal·lacions i aparells a les cambres.A les cambres de treball, de rescloses, dequilibri i, si s’s’escau, de recom-pressió, hi haurà enllumenat elèctric, havent-hi enllumenat supletori peral cas de fallada daquell, amb prou llanternes de piles.Es disposarà de telèfon que posi en comunicació les esmentadescambres amb el local exterior on es trobi el Cap de lobra, o unapersona en servei de vigilància permanent mentre duri el treball, iamb el lloc on es trobin instal·lats els compressors.Independentment, es comptarà amb un altre mitjà davís òptic o acústic,tipus una campana, que permeti transmetre des dels esmentats llocsdeterminades senyals o avisos durgència, segons un codi o sistema con-vingut que haurà de figurar en rètols distribuïts per lobra.A aquestes cambres hi haurà manòmetres de fàcil lectura, i a lesdequilibri i de recompressió, a més, rellotges per a seguir el decursde les operacions i, a la cambra de treball, termòmetre i un pèndolo mecanisme anàleg que pugui acusar la falta de verticalitat. CURS DE FORMACIÓ EN PREVENCIÓ DE RISCOS 31 EN TREBALLS HIPERBÀRICS EN LES OBRES DE TÚNELS MITJANÇANT TUNELADORES
    • Es tindrà cura que la temperatura a les esmentades cambres es mantingui dintre de límits tolerables, prenent-se les mesures oportunes amb aquesta finalitat. A les cambres dequilibri i de recompressió hi haurà espieres amb vidre de seguretat o material similar que permetin observar des de lexterior linterior daquestes cambres. Instal·lació daire comprimit. Els compressors, dipòsits daire comprimit, canonades, vàlvules, claus, etc., seran de característiques adequades a la pressió i producció efectiva daire requerida per als treballs, tenint en compte un raonable marge de seguretat. Sexigirà un caudal mínim daire fresc a la cambra de treball de 40 metres cúbics per obrer i hora. Quan la importància de lobra ho requereixi, la Direcció General de Treball podrà disposar que hi hagi compressors de reserva per a casos davaria o demergència. Lelecció i muntatge de tot el material que constitueix la instal·lació daire comprimit, s’ha de fer amb les garanties que allunyin la pos- sibilitat davaries o interrupcions en el servei que puguin ocasionar accidents de greus conseqüències per al personal. Tots els elements de la instal·lació estaran disposats de manera que puguin vigilar-se fàcilment. Es cuidarà de lestancament del circuit daire i de la seva protec- ció contra les temperatures extremes. La secció i recorregut de les canalitzacions o canonades daire comprimit es faran de manera que la caiguda de pressió es re- dueixi al mínim. Les instal·lacions de compressors i dipòsits daire comprimit ani- ran proveïts de vàlvules reguladores de pressió, manòmetres, vàlvules de seguretat i purgadors doli. Al final de les canonades que duguin laire comprimit a les cam- bres de treball -preferible que siguin dos independents- es dis- posarà una vàlvula de retenció que impedeixi la descompressió brusca per avaria de qualsevol dels elements de la instal·lació.32
    • Lencarregat dels compressors haurà davisar quan noti qualsevolvariació anormal de la pressió.Admissió al treballEls treballadors ocupats en els treballs realitzats en calaixos ambaire comprimit seran físicament aptes per a aquestes tasques.Solament hi podran treballar homes dedat compresa entre elsvint i els quaranta anys, o fins als cinquanta si han treballat ante-riorment en aquesta especialitat.Sexceptua daquest límit superior dedat el personal dirigent ode vigilància, sempre que el dictamen mèdic sigui favorable.Per a pressions superiors a 2,5 kg./cm.² els límits dedat de quaranta i cin-quanta anys es rebaixaran a trenta-cinc i quaranta-cinc, respectivament.Reconeixement mèdic. Assistència sanitària.Abans de ser admès en els treballs en aire comprimit, i imme-diatament abans de la primera compressió, qualsevol treballadorserà sotmès a un reconeixement mèdic, a càrrec del Metge dequè parla larticle cinquè, que dictaminarà si el treballador ésapte o no físicament per a aquestes tasques, i, en conseqüència,lempresari admetrà o rebutjarà laspirant.El reconeixement mèdic ha de dirigir-se especialment al diagnòs-tic de les malalties i anomalies que predisposen a les alteracionsper la pressió superior a la normal; malalties dermatològiques,nervioses, circulatòries, respiratòries, renals, afeccions nassalsque afectin la impermeabilitat de la trompa d’Eustaqui, afeccionsauditives, excepte la simple perforació de la membrana del tim-pà: sinusitis, deformacions de la columna vertebral i, en general,defectes en el desenvolupament físic, feblesa general i intoxica-cions professionals, alcohòliques o de qualsevol altre gènere.Quan hi hagi molèsties articulars de qualsevol mena es practi-caran radiografies de les articulacions afectades per a precisarprecoçment lexistència i importància de la osteoartropatia.Els reconeixements mèdics als treballadors i al personal de co-mandament i vigilància dels treballs amb aire comprimit hauriende repetir-se periòdicament, com a màxim, cada tres mesos sila pressió és inferior a 1,5 kg/cm²; cada dos mesos si excedeixdaquesta xifra i és inferior a 2,5 kg./cm² i tots els mesos per apressions superiors a 2,5 kg/cm². CURS DE FORMACIÓ EN PREVENCIÓ DE RISCOS 33 EN TREBALLS HIPERBÀRICS EN LES OBRES DE TÚNELS MITJANÇANT TUNELADORES
    • També quan algun treballador hagi deixat de treballar en laire comprimit per espai de quinze dies o més, o per absència a causa de malaltia o accident. A més daquests reconeixements, lempresari té lobligació de donar assistència, mitjançant el seu Metge, a aquells treballadors que la necessitin, com a conseqüència de trastorns o dolències que puguin estar relacionats amb els treballs a pressió, indepen- dentment de la que correspongui per les Assegurances Socials obligatòries. Els resultats daquests reconeixements es reflectiran en la fitxa A) adjunta quan es tracti del reconeixement inicial, i en la fitxa B) adjunta quan es tracti de reconeixements periòdics, les quals quedaran arxivades en el lloc de treball, a la disposició de la Inspecció. Tant el resultat daquests reconeixements com el de les visites mèdiques eventuals seran donats a conèixer pel metge al Cap responsable de lobra, amb la finalitat de determinar si s’s’escau o no la continuació en els treballs dels obrers implicats. No podran passar a la cambra de compressió ni, per tant, al calaix: Aquells treballadors que no hagin passat el reconeixe- ment mèdic inicial amb resultat satisfactori, segons dic- tamen mèdic. Aquells que, havent estat reconeguts inicialment i periò- dicament, hagin estat allunyats del treball en aire compri- mit per malaltia, accident o per qualsevol altra causa que suposi absència, com a mínim, de quinze dies, mentre no siguin reconeguts i autoritzats novament pel metge. En el cas d’aquells treballadors que shagin excedit en lús de begudes alcohòliques, es deixaran transcórrer, com a mínim, vint-i-quatre hores fins a la seva entrada a la feina. A totes aquelles persones que hagin resultat rebutjades en algun dels reconeixements mèdics fins que el Metge no dictamini novament la seva utilitat. A les persones que pateixin refredament de les vies aèries superiors, faringitis, dolor doïda o qualsevol al-34
    • tra pertorbació, tret que duguin autorització expressa del Metge. Tot a persona que , f ins i tot sense est ar inclosa en els apar t ats anteriors, no tingui prèvia experiència en aquest a mena de treballs, en aquest cas únicament es permetr à la seva entr ada acompanyada duna altr a persona competent que li mostri la conduct a apro - piada a seguir.En tota obra es disposarà dun local adequat per a farmaciola iprimers auxilis, dotat dels elements necessaris per a atendre elpersonal accidentat.També existiran mitjans adequats per al transport dels accidentatsdes del calaix a la cambra de recompressió o a lesmentat local.Mentre hi hagi treballadors sotmesos a lacció de laire compri-mit, serà exigida la presència a lobra dun ATS per a atendre enels primers auxilis.Haurà de poder avisar-se fàcilment i ràpidament el Metge en-carregat de lassistència sanitària, amb aquest objectiu i per aconeixement general es fixaran avisos indicant el seu nom, cog-noms, adreça i telèfon.La Inspecció de Treball, amb informe de lInstitut Nacional deSeguretat i Higiene del Treball, podrà exigir, si ho estima ne-cessari, la presència permanent del Metge en lobra o en la sevaimmediata proximitat mentre hi hagi obrers sotmesos a laccióde laire comprimit, i així mateix podrà dictar normes especials,amb igual assessorament, sobre els primers auxilis i assistènciafacultativa a oferir als treballadors víctimes de trastorns ocasio-nats pel treball a pressió.Compressió i descompressió del personal. Règim de treball.Lentrada i sortida dels treballadors en el calaix, la compressiói la descompressió, s’han de fer sempre sota la vigilància i res-ponsabilitat del Cap de lobra -o persona que el substitueixi aaquests efectes-, no havent aquest d’allunyar-se del calaix men-tre hi hagi obrers treballant en el seu interior o en els períodesesmentats de compressió i descompressió.Els temps de compressió i descompressió, els escalonaments ipauses a realitzar en aquesta última, així com la durada màximadel treball i, en conseqüència, el temps total màxim de per-manència dels treballadors sota lacció de laire comprimit, seranels que es determinen en la taula adjunta. CURS DE FORMACIÓ EN PREVENCIÓ DE RISCOS 35 EN TREBALLS HIPERBÀRICS EN LES OBRES DE TÚNELS MITJANÇANT TUNELADORES
    • La compressió es farà en els temps indicats en la taula i mit- jançant escalonaments cada 0,25 kg/cm 2 , romanent en cada pa- rada el temps precís perquè no es faci la total compressió en un temps menor que lindicat. La descompressió sefectuarà en els escalonaments i parades assenyalades a la taula, havent dobservar-se rigorosament els períodes i parades finals. Per a treballs a pressions superiors a 2,5 kg/cm 2 , la Inspecció de Treball amb l’informe de lInstitut Nacional de Seguretat i Higiene del Treball, determinarà la forma en què sha defectuar la compressió i descompressió i la durada dels treballs corres- ponents. Per als treballadors que per primera vegada treballin en aire comprimit o que tornin al treball després duna interrupció dun any com a mínim, la durada del treball assenyalat a la taula haurà de reduir-se a la meitat per al primer dia, quan la pressió no ex- cedeixi de 2 kg/cm 2 , i per als dos primers dies, quan excedeixi daquesta xifra. Els temps de descompressió podran reduir-se com a màxim a la mei- tat, en el cas de treballadors o personal de vigilància i comandament que no hagin desenvolupat en linterior del calaix treball físic i que no hagin romàs en laire comprimit més duna hora. Quan el treball sigui executat a pressions inferiors a 1,5 kg/cm 2 és aconsellable que els treballadors, després de la descompres- sió, romanguin al costat de lobra per un període de temps no inferior a mitja hora, i per a pressions compreses entre 1,5 i 2,5 kg/cm 2 , durant una hora, sense que durant aquest període de temps realitzin cap activitat física. Per als tractaments en la cambra de recompressió sobservarà el disposat a la taula, si bé en la descompressió es romandrà en cada pressió parcial o escalonament de pressió un temps de tres a vuit vegades més gran que lassenyalat en aquesta, dacord amb la intensitat dels trastorns anteriorment patits pel treballador que ha determinat que sefectuï la recompressió. En les cambres dequilibri i compressió, si s’s’escau, i en el lloc adequat de lobra, haurien de fixar-se en forma visible còpies de la taula de larticle 27, indicant les precaucions que han dadoptar- se en la compressió i descompressió.36
    • Es considerarà com a jornada de treball el temps de permanènciasota lacció daire comprimit.Dintre dels temps assenyalats com a màxims per a la durada deltreball, podrà realitzar-se aquest en dos períodes iguals, roma-nent, ininterrompudament des del principi fins al final sense sor-tir a lexterior, o bé amb una sortida intermèdia del personal alaire lliure, sent recomanable el primer sistema per a evitar unanova descompressió i compressió del personal.Entre el final duna jornada de treball i començament de la se-güent, haurien de transcórrer per als mateixos treballadors, al-menys, un període de dotze hores, menys quan es tracti de can-vis de torns, en què podrà reduir-se aquest període fins a vuithores i, com a màxim, una vegada per setmana.Queda prohibit superar els límits establerts de durada màximadel treball per a recuperar el temps perdut a causa deventualsinterrupcions, descans o per qualsevol altre motiu.Equip de treball.Les Empreses haurien de facilitar al personal que treballa en les cambresde treball o de rescloses granotes o bussos i calçat impermeable.Instruccions per al personal.Tenen també obligació de facilitar al seu personal la formacióadequada sobre aquesta mena de treballs i mesures de seguretat,forma de realitzar la compressió i descompressió, codi o siste-mes de senyals convinguts i altres advertiments o recomanacionsque siguin convenients, tant a la feina com fora della.Reconeixement i sondeig dels terrenys.Es realitzaran els reconeixements i sondejos oportuns per aconèixer amb la més gran exactitud possible la naturalesa delsterrenys, prestant especial atenció a la possible aparició de gasostòxics o perillosos per a, dacord amb els resultats obtinguts,disposar la forma de realitzar els treballs.Quan durant la clavada dun calaix es produeixi o hi pugui haveraparició daquesta mena de gasos avisarà immediatament la Ins-pecció de Treball respectiva i a lInstitut Nacional de Seguretati Higiene del Treball el Cap responsable de lobra o persona querepresenta lempresa, amb la finalitat que en aquest Institut iamb la urgència pròpia del cas es determini el que procedeixi.Mentre, lempresa acceptarà les mesures durgència que conside-ri necessàries en defensa del personal de lobra. CURS DE FORMACIÓ EN PREVENCIÓ DE RISCOS 37 EN TREBALLS HIPERBÀRICS EN LES OBRES DE TÚNELS MITJANÇANT TUNELADORES
    • Si persisteixen aquests gasos en concentració perillosa, haurà de donar- se ordre devacuar del calaix a tot el personal amb la rapidesa necessària, procedint-se a una enèrgica neteja d’aquests gasos pel temps que calgui, fins a assegurar-se que lambient de la cambra de treball és normal. A aquests efectes sempraran mitjans adequats de detenció i anàlisi de gasos i personal coneixedor proveït dequips de protecció individual. Proves i reconeixements de les instal·lacions. Tots els elements sotmesos a lacció de laire comprimit, tant els per- tanyents a la pròpia instal·lació daire comprimit, compressors, dipòsits, canonades, vàlvules, aixetes, etcètera, com els pertanyents al calaix, cambres dequilibri i de rescloses, xemeneia, cambra de treball i de re- compressió haurien de ser assíduament vigilats pel cap responsable de lobra o persona que el substitueixi convenientment capacitada, i seran sotmesos a les proves i reconeixements oficials determinats pels Re- glaments tècnics especials daplicació o pels Serveis o Organismes de lAdministració a la inspecció a la qual estiguin sotmesos lobra o treballs de què es tracti. Donada la naturalesa de les instal·lacions i dels treballs sota lacció de laire comprimit, sexigirà rigorosament l’acompliment del Reglament Electrotècnic en BT, emprant material de la millor qualitat, tenint cura de laïllament dels conductors i devitar descàrregues per fals contacte d’aquests amb les masses metàl·liques del calaix i de les cambres. La instal·lació elèctrica es vigilarà assíduament i es mantindrà en tot mo- ment en bones condicions de funcionament, conservació i seguretat. Quan en linterior dels calaixos hi hagi necessitat de fer explotar barrinades, aquests s’haurien d’utilitzar per personal expert i ocasionar la menor quantitat possible de fums i gasos tòxics. Els treballadors sortiran a lexterior abans de lexplosió i després daquesta sefectuarà una intensa renovació de laire del calaix per a des- allotjar els fums i gasos de lexplosió, no podent reprendres el treball fins que laire es trobi suficientment depurat. Serveis higiènics i vestuaris. Quant als serveis higiènics, es farà al disposat en el RD 1627/97 de 24 dOctubre. El Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya, exer- cirà una funció col·laboradora i dassessorament sobre el que es relaciona amb la finalitat.38
    • RESUMEls primers experiments en cambres hiperbàriques daten del1670.La física aplicable als treballs sota pressió es correspon amb laLlei de Boyle-Mariot, la Llei de Dalton i la Llei dHenryLa teoria de la descompressió es basa en el coneixement previdel que succeïx en el cos humà quan es respiren gasos a pressióLeliminació de gas en els teixits disminueix quan es puja a lasuperfícieA mesura que la pressió ambiental disminueix es produeix unexcés de nitrogen que passa a la sangSi la descompressió és ràpida o inadequada, la sang no pot dur elnitrogen en solució, sinó que es formen bombollesLobjecte de la descompressió és arribar a la superfície el mésràpid possible sense causar accidents de descompressió, o sigui,eliminar el gas sense que es formin bombollesLa malaltia derivada de la descompressió es produeix com a con-seqüència de la formació de bombolles de gas que es desprenendels teixits on estan dissoltsLa descompressió es realitza utilitzant unes taules dimmersió quepermeten al bussejador retornar a la superfície fent parades.Lequilibri saconsegueix quan la pressió interna és igual quelexternaSegons la normativa espanyola sobre busseig, les taules de des-compressió actualment vigents són les aprovades per Ordre Mi-nisterial de 14 de octubre del 1997 i posteriorment modificadesper la Resolució de 20 de gener del 1999 (B.O.E. número 42 del18 de febrer de 1999).Els treballs i descompressió en cambres hiperbàriques han derealitzar-se garantint la seguretat dels treballadors i la seguretatde la màquinaEls treballs en calaixos daire comprimit vénen regulats perlOrdre de 20 de gener del 1956. CURS DE FORMACIÓ EN PREVENCIÓ DE RISCOS 39 EN TREBALLS HIPERBÀRICS EN LES OBRES DE TÚNELS MITJANÇANT TUNELADORES
    • 40
    • UD2 ÍndexObjectius 2.1 Introducció.2.2 Malalties descompressivesResum CURS DE FORMACIÓ EN PREVENCIÓ DE RISCOS 41 EN TREBALLS HIPERBÀRICS EN LES OBRES DE TÚNELS MITJANÇANT TUNELADORES
    • Objectius En finalitzar aquesta Unitat Didàctica, lalumne ha de ser capaç de: -Conèixer totes i cadascuna de les malalties des- compressives -Conèixer els símptomes de cadascuna de les malalties descompressives -Conèixer els efectes perjudicials que cadascuna de les malalties descompressives tenen per a les persones42
    • 2.1 IntroduccióAbans d’entrar en lexposició del que són les malalties descom-pressives, recordarem que la Llei dHENRY ens diu: que a tempe-ratura constant i en saturació la quantitat de gas dissolta en unlíquid és proporcional a la pressió parcial del gas.En el mecanisme de la respiració, es produeix un intercanvi gasósen els pulmons (Hematosi) i, en aquest procés, les cèl·lules metabo-litzen lO2 , catalitzen el CO2 i els gasos nobles, però l’N 2 és un gasinert, i no el poden metabolitzar.Per tant, hem de recordar que el nostre organisme està for-mat per líquid i teixits capaços de dissoldre gasos, i que nosal-tres respirem aire (barreja de gasos) i com que tot lanteriors’acompleix per a les barreges, estem dissolent gasos en el nos-tre organisme.A la superfície ens trobem saturats pels gasos que conformenlaire i la pressió atmosfèrica.Quan ens submergim respirem aire comprimit, iniciant un procésde saturació per a les noves condicions de Pressió.Quan ascendim i perdem pressió passem per un estat de sobres-saturació i es formen bombolles que caldrà eliminar de formagradual (parades de descompressió), si no volem provocar unaccident de descompressió.A les descompressions normals amb aire, havent respirat aireatmosfèric comprimit, es consideren 12 hores com a temps desaturació i altres 12 com a temps de dessaturació.Es considera que un bussejador conté, aproximadament, un litred’N 2 dissolt procedent de laire que respira en superfície i queen immersió respira aire a 5 ATA de pressió total (40m), durantun temps suficientment llarg.Per a arribar a lequilibri gasós total (12h), el cos contindrà ales-hores 5 litres d’N 2 . La tensió d’N 2 dissolt en el cos serà igual a lapressió parcial de l’N 2 contingut en laire dels seus pulmons.Entre les unions intercel·lulars (demosomes), queden petitesbombolles d’N 2 que pateixen lefecte de la pressió, i segons la CURS DE FORMACIÓ EN PREVENCIÓ DE RISCOS 43 EN TREBALLS HIPERBÀRICS EN LES OBRES DE TÚNELS MITJANÇANT TUNELADORES
    • Llei de Boyle-Mariotte el volum daquests nuclis es redueix a la mínima expressió. Quan el bussejador abandona el fons, i en disminuir la pressió hidrostàtica, el volum de les bombolles d’N 2 augmenta i es va adaptant als espais intercel·lulars fins que el volum arriba a ser tan gran que els sobrepassa i sallibera la bombolla. En totes les immersions es produeixen bombolles que són elimi- nades de lorganisme a través dels alvèols. Són les anomenades bombolles assintomàtiques, detectades amb lús del DOPPLER. Si el nombre de bombolles, i si la velocitat de la formació de les bombolles supera l’anomenat factor crític, es manifesten els símptomes de la I.D. Aquest nombre de bombolles d’N 2 poden seguir diversos camins: Unes queden atrapades en els propis teixits on shan format podent derivant en BENDS, picors, taques a la pell, etc. Unes altres es mobilitzen en els territoris on shan for- mat i es mouen cap a altres parts, podent produir en el seu desplaçament alteracions en els greixos que troben al seu pas fins a introduir-se en lespai intravascular. Les bombolles que es troben en lespai intravascular (sis- tema venós), intenten seguir un circuit de tornada cap al cor arribant fins a laurícula dreta, ventricle dret, artèria pulmonar i arribar fins a la xarxa alvèol-capil·lar per a eliminar-se a laire alveolar. Durant el seu pas pel torrent sanguini, depenent del nú- mero i la velocitat d’embolització, poden donar lloc a al- teracions en el flux sanguini. Si el nombre de bombolles que arriben a la xarxa alvèol-capil·lar és important pot derivar en un col·lapse de la xarxa i conse- qüentment a un augment de la pressió vascular pulmonar. Aquest augment de pressió pot afavorir el pas al torrent arterial de bombolles d’N 2 , podent en aquest moment, dirigir-se a qualsevol lloc. Si obstaculitzen artèries co- ronàries podran desencandenar en un infart. Si sallotgen en el sistema nerviós central, donaran símp- tomes neurològics.44
    • A continuació d’aquesta llarga introducció-recordatori, anem aexplicar les malalties descompressives i les seves patologies queés el que motiva aquesta Unitat Didàctica 2.2 Malalties descompressivesDefinició:Definim com a malalties descompressives, aquelles que es pro-dueixen com a conseqüència del fet dhaver-se sotmès a unapressió superior a lambiental habitual per un temps determinat,respirant un gas inert (gas que lorganisme humà no empra encap procés bioquímic) i que en tornar a la pressió ambiental prè-via o altra inferior a la pressió del treball, apareixen manifestant-se amb signes i símptomes variables en funció del tipus i grau depatologia. 2.2.1 Fisiopatologia de la malaltia descompressivaAquesta patologia es presenta com a conseqüència de la dissolu-ció de gas inert, contingut en la barreja respirable, que a causa del’efecte de la pressió ambiental tendeix a dissoldres en diferentsteixits del nostre organisme tal com descriu la Llei dHenry i pergradient de pressió, com descriu la Llei de Dalton.Normalment el fet daquesta dissolució no ha de representar capaccident o malaltia, si aquest gas surt del nostre organisme de lamateixa manera que ha entrat.El problema apareix quan no pot sortir duna forma progressiva,quedant atrapat en els teixits del nostre cos.El pas de gasos entre els nostres teixits és un procés continu ihabitual de forma fisiològica en el nostre organisme.Nosaltres respirem aire, que conté principalment Nitrogen,Oxigen i Anhídrid Carbònic, i amb molta menor proporció al-tres diversos gasos.Loxigen que respirem, necessari per a la vida de totes les nostrescèl·lules, ha de passar des de laire, fins a linterior de lúltima i CURS DE FORMACIÓ EN PREVENCIÓ DE RISCOS 45 EN TREBALLS HIPERBÀRICS EN LES OBRES DE TÚNELS MITJANÇANT TUNELADORES
    • més llunyana de les cèl·lules del nostre organisme, passant per a això diferents barreres, sent unes vegades transportat i altres vegades simplement filtrat o difós a través de membranes més o menys permeables. De la mateixa forma, les nostres cèl·lules en respirar generen un gas tòxic que ha de ser eliminat del nostre cos i que utilitza el mateix camí que va adoptar loxigen per a entrar, aquest gas és lanhídrid carbònic o diòxid de carboni o CO 2 . Lògicament, laire fresc ambiental té una quantitat doxigen su- perior a laire que exhalem nosaltres en cada respiració, ja que una part dell ha passat al nostre organisme. Daltra banda el CO 2 de laire fresc és molt inferior al que apa- reix en laire que surt dels nostres pulmons evacuant-lo i nete- jant el nostre cos. Aquest intercanvi de gasos que marca la diferència entre laire espirat i laire fresc, es realitza de forma continuada tota la nos- tra vida. Loxigen de laire fresc, en una proporció propera al 20,9%, arri- ba als nostres pulmons en la inspiració, allà, en la part més distal de les nostres vies respiratòries, en lalvèol pateix un procés de difusió a través de la membrana alveolar i la membrana del capil·lar que envolta lalvèol. Mentre loxigen es va difonent a través de la membrana per gra- dient de pressió, el CO 2 que arriba a través de la circulació san- guínia al capil·lar que envolta aquest alvèol, difon també cap a aquest, intercanviant-se proporcionalment així CO 2 i O 2 . Mentrestant, el gran component de la barreja que és el nitrogen, també tendeix a passar aquestes membranes dissolent-se per gradient de pressió mitjançant una constant de solubilitat. Això representa que com més temps i més pressió es tingui, més gas passarà dissolt a la sang a través de les membranes, sent transportat fins als teixits, dissolt en el plasma. En arribar al contacte amb les cèl·lules dels nostres teixits, on sintercanviarà CO2 i O2 , de passada es difondrà també el Nitrogen, ja que la pressió parcial d’aquest en els teixits és molt inferior, i per gra- dient de pressió es dissoldrà buscant un equilibri entre ambdós costats de la membrana, situació que seria la de saturació.46
    • En disminuir la pressió en els teixits on el nitrogen sha dissolt,vam trobar un fenomen que es produeix a causa d’aquest canvi,la pressió parcial del gas és ara superior en els teixits i menor enel capil·lar, també menor que en laire que respirem.Aquesta situació és la de sobressaturació del teixit de gas inertrespecte a laire.En aquest moment, la difusió del gas sinverteix des del teixit capal capil·lar, i des daquest a lespai alveolar, des don sexpulsaràa lexterior a través de la nostra respiració.Aquesta eliminació estarà limitada per una constant deliminacióque dependrà de cada gas inert i de cada teixit, per la qual cosavariarà segons don surti i on passi.Això pot representar que segons la velocitat amb la qual accedima la superfície (o pressió ambient) i el temps que hàgim donat aaquests teixits sobressaturats per alliberar-se del gas inert, que-di o no un excés de Nitrogen (en aquest cas) que pugui canviardestat físic de dissolt (líquid) a gas formant bombolles.El 1960, en Golding classifica la Malaltia descompressiva en tipus1 i tipus 2, emprant el terme Bends per a referir-se als dolorsarticulars que condicionaven els bussos a moviments i posturesantiàlgiques. 2.2.2 Causes de la malaltia descompressivaLa causa de la malaltia descompressiva és solament el no donarel temps suficient per a què el gas dissolt en els teixits en surti,impedint la seva sobressaturació.La sobressaturació té un punt crític a partir del qual el gas dis-solt es torna molt inestable, podent formar bombolles i en con-seqüència provocar un dany allà on aparegui.Diferents són els camins pels quals les persones accidentades nohan donat aquest temps suficient.Pot ocórrer que un dia determinat, per unes condicions des demetabòliques a físiques, com a circumstancials de la persona,poden variar leliminació del Nitrogen. CURS DE FORMACIÓ EN PREVENCIÓ DE RISCOS 47 EN TREBALLS HIPERBÀRICS EN LES OBRES DE TÚNELS MITJANÇANT TUNELADORES
    • Això pot preveures relativament i, davant de la sospita que es produeixi alguna daquestes circumstàncies, el tècnic de la cam- bra i el metge de la intervenció decidiran augmentar la seguretat en la descompressió per a minimitzar el risc. Per norma general, la majoria dels accidents es produeix per no respectar les normes. Cal seguir les pautes de les taules de descompressió, amb gran respecte a la velocitat dascens o descompressió, i ser conscient de la necessitat destar en bones condicions físiques des que sinicia la compressió, fins que es finalitza la descompressió. És responsabilitat del treballador informar el tècnic de la cambra si hi ha alguna causa de risc i del tècnic de cambra interrogar els treballadors del seu estat durant el període de compressió i des- compressió, per si s’s’escau realitzar la descompressió normal o tabular amb més gran seguretat.2.2.3. Etiopatogènia de la malaltia descompressiva Podem dir que les causes principals daparició daquesta malaltia són: No respectar les parades de descompressió. No respectar la velocitat dascens. No respirar correctament durant la descompressió. No entrar en bones condicions físiques a treballar. Temps molt llargs i pressions molt elevades. Calor o fred ambiental. Falta dhidratació adequada durant el període de treball. Malalties prèvies, descompressives o altres. Tabaquisme elevat.48
    • Consum dalcohol o diferents fàrmacs. Falta daptitud mèdica per al treball sota pressió. Respectant les taules de descompressió existeix un 5% de probabilitats de patir una malaltia descompressiva. 2.2.4. Classificació de la malaltia descompressivaTradicionalment sha classificat en dos tipus, tipus 1 o lleu i tipus2 o greu. Màs recentment sha descrit el tipus 3 com a un accidento malaltia descompressiva tipus 2 complicada amb una embòliaarterial de gas.Tipus 1:Es caracteritza per laparició de signes i símptomes a nivell cutani,articular i muscular conseqüència de laparició de bombolles deNitrogen en aquests teixits.Aquests símptomes es caracteritzen per un prurit important de la pell,amb rash cutani (eritema o taques vermelles de la pell, pell de taron-ja, taques morades geogràfiques, augment de la sensibilitat cutània),dolors articulars tradicionalment anomenats Bends, dolors muscularsque es caracteritzen per disminuir amb la compressió.Aquests símptomes del tipus 1 desapareixen als 10 de tractament encambra hiperbàrica amb oxigen, sent daplicació una taula de tracta-ment, o fins i tot respirant oxigen normobàric a les 2 hores.Els accidents tipus 1, encara que lleus i que sense tractament eN2o 3 dies desapareixen, mereixen ser visitats i tractats, ja que po-den evolucionar ocasionalment a un accident tipus 2 i predisposena les lesions cròniques com l’osteonecrosi disbàrica que veuremmés endavant.Laccident tipus 2 és el greu, ja que les seves manifestacions sóndafectació neurològica, és a dir, funcions cerebrals i de nervisperifèrics, sistema de lequilibri central (cerebel·lós) o perifèric(vestibular).En laccident tipus 2 poden presentar-se a més símptomes del tipus1, però no és freqüent. CURS DE FORMACIÓ EN PREVENCIÓ DE RISCOS 49 EN TREBALLS HIPERBÀRICS EN LES OBRES DE TÚNELS MITJANÇANT TUNELADORES
    • Els símptomes principals són principalment medul·lars, afectant a la mobilitat i sensibilitat dextremitats inferiors, en forma de sensació de formiguejos (parestèsies), pèrdua de força (parèsies), pèrdua total de la força (paràlisi); afectació de lequilibri per lesió de laparell ves- tibular, o del cerebel, manifestant-se en forma de vertígens, nàusees i vòmits, sensació de caiguda encara que sestigui cinglat a una llitera. Laccident tipus 3 no és més que un tipus 2 complicat amb una embòlia arterial de gas; això suposa complicacions cerebrals vas- culars greus que afegides al ja existent accident neurològic, com- plica molt la recuperació de laccidentat.2.2.5. Omissió de descompressió Lomissió de descompressió o la descompressió inadequada su- posa un altíssim risc de patir la malaltia descompressiva. Quanta més descompressió estigui pendent i someti, més pre- coçment apareixeran els símptomes daccident. Com més aviat apareixen símptomes, més greu és laccident. No obstant això, laparició de símptomes pot començar diverses hores després de la despresurització. Lomissió de descompressió per prevenció hauria de tractar-se com si es pa- tís un accident descompressiu, realitzant una sessió de cambra hiperbàrica.2.2.6. Utilització d’oxigen La utilització doxigen per a la descompressió afavoreix molt leliminació de gas inert, escurçant la descompressió i minimit- zant el risc daccident. Per als tractaments en cas dexistir patologia és estrictament necessari i bàsic, aplicant-se aleshores amb unes taules diferents a les de descompressió, ja que el seu objectiu és eliminar les bombolles de nitrogen que han quedat atrapades en els teixits. Els símptomes són les sensacions que ens explica laccidentat, per exem- ple el dolor, però el signe és allò que nosaltres podem apreciar i valorar.50
    • 2.2.7. SimptomesEls símptomes són les sensacions que ens explica l’accidentat,per exemple el dolor, però el signe és allò que nosaltres podemapreciar i valorar.Si veiem petites vesícules pel tronc i el cap, això és un signe, si lapersona ens indica que té picor, això és un símptoma, després de lavaloració dambdues coses es pot arribar a un diagnòstic (patrimoniexclusiu dels metges), que en aquest cas pogués ser una varicel·la.En la malaltia descompressiva els signes i símptomes són varia-bles, tal com he descrit anteriorment, podent ser els següents: Cutanis: Taques vermelles a la pell. Taques morades a la pell de forma geogràfica. Pell rugosa o pell de taronja. Pell marmòria. Picors molt intenses a la pell. Bends: Dolors musculars principalment. Dolors articulars. Dificultat en el moviment pel dolor. Toràcics: Dolors toràcics. Dificultat per a la mobilització respiratòria. Dificultat respiratòria o dissenya. Dificultat en lintercanvi gasós o hematosi. Neurològics (propis de laccident tipus 2), poden ser a causa d’afectació cerebral, cerebel·losa o medul·lar: Paràlisi o parèsies d’EEII. CURS DE FORMACIÓ EN PREVENCIÓ DE RISCOS 51 EN TREBALLS HIPERBÀRICS EN LES OBRES DE TÚNELS MITJANÇANT TUNELADORES
    • Trastorns de la sensibilitat, hipoestèsies o hiperes- tèsies o parestèsies. Trastorns de la parla: disàrtria, afàsia. Trastorns de la visió: diplopia, hemianòpsia, visió borrosa. Trastorns de lequilibri: Vertígens, inestabilitat en la marxa. Trastorns auditius: hipoacúsia, acúfens, etc. Trastorns vegetatius: dificultat en la micció, trànsit intestinal.2.2.8 Tractament Hiperbàric Davant de la menor sintomatologia en un bussejador de tot el que sha dit amb anterioritat, el més aviat possible shaurà devacuar laccidentat al Centre Hiperbàric més proper, però mentrestant i durant el temps que duri levacuació, fins a la seva arribada al Centro Hiperbàric, s’haurà de: Realitzar suport vital de laccidentat. Hidratar-lo si es troba conscient. Subministrar oxigen normobàric al 100%. Recomprimir-lo en Cambra Hiperbàrica. Ambdós processos tenen el comú denominador de laparició de bom- bolles, el primer com a conseqüència de la diferent solubilitat dels teixits al nitrogen supersaturat existent com a conseqüència dun canvi de pressió baromètrica, i el segon com a efecte del pas al corrent san- guini de bombolles a través del trencament dels sacs alvèolars produint una variada simptomatologia fonamental de tipus neurològic. Amb la recompressió en Cambra Hiperbàrica saconsegueix: Una disminució del calibre de la bombolla. Durant la descompressió a mesura que la bombolla es fa més pe- tita és més inestable, en disminuir la seva ràdio i aug- mentar la tensió superficial d’aquesta, a partir dun cert diàmetre la bombolla pot col·lapsar-se i reabsorbir-se.52
    • Difusió (Eliminació deN2). Respirant oxigen al 100% el gradient de re- solució i eliminació del nitrogen contingut en la bombolla és màxim. Oxigenació de les àrees hipoperhundidas.Fonamentalment, a nivell de sistema nerviós central, lincrementde la tensió doxigen trenca el cercle viciós format pel fenomenhipòxic que condueix al mal tisular, producció d’edema i deterio-rament de lapartament doxigen en aquell teixit.Dit això, no queda més que veure com els especialistes actuarien en uncas real, per la qual cosa a continuació es posen dos exemples daccidentsdisbàrics, i el seu corresponent tractament en cambra hiperbàrica: 2.2.9 Tractament d’accidentsExemple nº 1Un bussejador en finalitzar una immersió presenta paràlisi encama dreta.Hi ha cambra, se li recomprimeix i, als 43 minuts en la profundi-tat del tractament, desapareixen els símptomes.En dur 11 hores i 15 minuts a 9 metres, sinterromp el subministramentdO2 , tornant a respirar-lo quan arriba a la parada de 6 metres.Finalitzat el tractament normalment.Va entrar en cambra a les 23:09 hores.Velocitat de recompressió 22m/min.Hi ha O 2 .Exemple nº 2Un bussejador va realitzar una immersió sense tenir en compteels factors de seguretat.Després de sortir a la superfície té un atac de pressió amb doloral genoll dret. Saplica el tractament de recompressió mínima,alleujant-se els símptomes als 5 minuts a 18 metres.Va començar el tractament a les 09:14 hores. CURS DE FORMACIÓ EN PREVENCIÓ DE RISCOS 53 EN TREBALLS HIPERBÀRICS EN LES OBRES DE TÚNELS MITJANÇANT TUNELADORES
    • RESUM Les malalties descompressives són les que es produeixen com a conseqüència d’haver-se sotmès a una pressió superior a l’ambiental i no haver realitzat el procés de recompressió co- rrectament Les malalties descompressives poden produir diferents símpto- mes: Cutanis, Bends, Toràcics i neurològics El tractament hiperbàric, consisteix a efectuar la recompressió en un Centre Hiperbàric adequat, amb cambra hiperbàrica. S’haurà de fer el suport vital a l’accidentat, hidratar-lo si es tro- ba conscient, subministrar-li oxigen normobàric al 100% i re- comprimir-lo en la cambra hiperbàrica esmentada54
    • UD3 ÍndexObjectius 3.1 Introducció3.2 Accidents disbàricsResum CURS DE FORMACIÓ EN PREVENCIÓ DE RISCOS 55 EN TREBALLS HIPERBÀRICS EN LES OBRES DE TÚNELS MITJANÇANT TUNELADORES
    • Objectius En finalitzar la Unitat Didàctica l’alumne haurà de ser capaç de: Conèixer tots i cadascun dels accidents disbàrics que poden produir-se en els treballs hiperbàrics Conèixer els símptomes de cadascun dels accidents disbàrics56
    • 3.1 IntroduccióEls accidents disbàrics o accidents produïts per una mala o nul·ladescompressió, produeixen diverses patologies sobre les perso-nes que realitzen els treballs en ambients hiperbàricsEn aquesta Unitat Didàctica, s’explicaran amb detall aquests ac-cidents disbàrics perquè els treballadors els coneguin i prenguinconsciència de les seves conseqüències 3.2 Accidents disbàrics 3.2.1. Barotrauma d’oïdaTots els barotraumes obeeixen a la llei física de Boyle Mariotte,ja descrita i explicada anteriorment.Tal com diu aquesta llei, els canvis de pressió representaran can-vis de volum de l’aire contingut en qualsevol cavitat.En el nostre organisme tenim diferents cavitats aèries, que es veuraninfluenciades pels canvis de pressió de l’ambient on estiguem.A nivell de l’oïda, tenim una cavitat aèria parcialment o virtual-ment comunicada que és l’oïda mitjana.L’oïda mitjana es troba en un espai dintre de l’os temporal, sent tancatper la seva banda exterior per una membrana anomenada timpà.Té una comunicació amb la nasofaringe a través d’un tub flexibleque és la trompa d’Eustaqui.A continuació de l’oïda mitjana ve l’oïda interna, estructura ner-viosa formada pel laberint i els canals semicirculars, que es co-munica amb la mitjana amb dues finestres, la finestra Oval i lafinestra Rodona. CURS DE FORMACIÓ EN PREVENCIÓ DE RISCOS 57 EN TREBALLS HIPERBÀRICS EN LES OBRES DE TÚNELS MITJANÇANT TUNELADORES
    • 3.2.2 Etiopatogènia Quan augmentem la pressió ambient al, el volum de l’aire de l’oïda mitjana disminueix proporcionalment , sent necessari introduir més aire per a mantenir el mateix volum i que “la caixa” no pateixi aquests canvis. Per a això, vam realit zar diverses maniobres amb la f inalit at d’introduir aire en aquest a cavit at , la més freqüent en la vida diària és deglutir, t ambé es comunica l’oïda mitjana amb la nasofaringe al badallar i si no s’aconsegueix així, recorrem a la maniobr a de Vasalva , fent pinça al nas i bufant sense deixar sor tir l’aire. Si no realit zem cap d’aquestes maniobres, l’aire de l’oïda mit- jana tendir à a reduir el seu volum, arrossegant cap a l’interior la par t més feble d’aquest a cavit at que és el timpà (membr ana de car acterístiques similars al paper de fumar). Això provocar à en principi una molèstia que r àpidament evo - lucionar à a dolor, podent f ins i tot trencar-se cap endins (im- plosió). Si hem aconseguit compensar sense problemes, en disminuir la pressió ambient al, el volum d’aire tendir à a augment ar, so - br ant tot a la rest a que hi hem f icat . Aquest aire sor tir à a tr avés de la trompa sense fer res, ja que en augment ar de volum empenyer à cap a for a la membr ana del timpà f ins al punt en què la resistència de la membr a- na és superior a la de la trompa , obrint-se aquest a última i escapant-se l’aire. Si per qualsevol motiu la trompa ofereix més gr an resistència a la seva ober tur a , el timpà es veur à empès cap a for a provo - cant primer molèstia , després dolor, que anir à augment ant , i si la trompa no s’obre i seguim disminuint la pressió, podria trencar-se cap a for a (explosió), causant tots els símptomes que descriuré a continuació.58
    • 3.2.3. ClínicaEls barotraumes d’oïda mitjana, es classifiquen en diferentsgraus, segons el dany causat. Tant si és un barotràuma implosiucom explosiu, tindrem: Grau 1: discret enrojoliment del timpà amb molèstia lleu, no perdem audició i es pot seguir compensant. Grau 2: S’aprecien gotes de sang en l’interior de l’oïda mitjana, podent transparentar-se un petit nivell de sang a la base i al voltant del mànec del martell. Grau 3: S’aprecia sang ocupant l’interior de l’oïda mitja- na en la seva totalitat, es veu el timpà negre, no es pot compensar i hi ha una pèrdua d’audició, la sensació és d’oïda tapada. Pot sortir una mica de sang a través de la trompa d’Eustaqui, barrejada amb mucositat nasal. Grau 4: S’aprecia el timpà perforat, hi ha sang a l’oïda externa, hi ha pèrdua d’audició i hi pot haver una xiu- letada de fons (acufen). Es pot acompanyar de dificultat per a mantenir l’equilibri i fins i tot vertigen. 3.2.4 Barotraumatismes de l’oïda internaEs produeixen pel trencament de la finestra oval o més freqüentmentde la finestra rodona per diferències de pressió en l’O.M. La seva con-seqüència més immediata és la creació d’una fístula erilinfàtica.Els mecanismes de producció són els BT d’O.M. durant el des-cens (Coup de pistó) i l’augment de la pressió intracraneal permaniobres de Valsalva intempestives.La clínica que presenten és vertigen, nistagmus, sensació d’oïdatapada, sordera sensorial, nàusees, vòmits i Romberg +.S’ha de realitzar diagnòstic diferencial amb la malaltia descom-pressiva d’O. Intern, els vertígens alternobàricos i calóricos, elblast aquàtic i l’exposició a sorolls aguts. CURS DE FORMACIÓ EN PREVENCIÓ DE RISCOS 59 EN TREBALLS HIPERBÀRICS EN LES OBRES DE TÚNELS MITJANÇANT TUNELADORES
    • Foto nº 3. Perfil de l’oïda humana Foto nº 4. Barotrauma d’oïda de grau 3.60
    • Foto nº 5. Barotrauma d’oïda de grau 4.Foto nº 6. Barotrauma cutani CURS DE FORMACIÓ EN PREVENCIÓ DE RISCOS 61 EN TREBALLS HIPERBÀRICS EN LES OBRES DE TÚNELS MITJANÇANT TUNELADORES
    • 3.2.5 Vertigen alternobàric: Síndrome de Lundgren Apareix més freqüentment durant la fase d’ascens. Els factors que el predisposen són l’IRA i l’atopia i qualsevol factor que causi el bloqueig de la trompa d’Eustaqui, augmentant la pressió en l’oïda Interna amb la conseqüent reducció de la seva vascularització. La clínica és de caràcter transitori presentant vertigen, des- orientació i nàusees. S’ha de realitzar diagnòstic diferencial amb la malaltia descompressiva d’oïda interna.3.2.6. Maniobra de vasalva Aquesta maniobra és la més freqüentment utilitzada per les per- sones que se sotmeten a canvis de pressió, consisteix en fer pinça al nas i bufar-hi sense deixar sortir l’aire, com si de sonar- se es tractés. Al realitzar aquesta maniobra augmenta la pressió de l’aire en la ca- vitat nasofaríngea, obrint-se la Trompa d’Eustaqui i entrant aire a la cavitat de l’oïda mitjana, compensant la disminució del volum que hi havia allà com a conseqüència de l’augment de pressió. Aquesta maniobra solament serveix quan vam augmentar la pres- sió ambiental, no serveix quan la disminuïm, sent contraproduent si es realitza en aquesta circumstància.3.2.7. Barotrauma sins paranasals Els sins par anasals són unes cavit ats aèries que es troben al front al nivell del naixement de les celles i just sot a els pò - muls o os malar.62
    • 3.2.7.1 EtiopatogèniaAquestes cavitats solen estar comunicades a l’espai nasal a nivelldels cornets, tenint una comunicació oberta permanent.En estar sempre comunicats, l’aire que es comprimeix és au-tomàticament compensat amb l’aire que hi ha a la zona nasal,entrant al si sense que notem res.Durant la fase de disminució de la pressió ambiental o descompressió,aquest aire que ha entrat, torna a sortir sense més gran problema.El problema apareix en el moment que l’obertura es tanca, béper congestió del teixit mucós que la recobreix, bé per una in-flamació o infecció, bé per un quist o pòlip que tanca l’orifici,convertint aquesta cavitat oberta en una cavitat tancada.En el moment de comprimir-se, disminueix el volum d’aire contin-gut allà, forçant al teixit que recobreix les parets a desenganxar-se, sagnant. Aquesta sang ocuparia l’espai que falta d’aire.Durant l’ascens, si l’aire va poder entrar forçant la maniobra deVasalva, ara hauria de sortir, si no pot, comprimirà i estrenyeràles parets del si dilacerant-les i lesionant-les. 3.2.8. ClínicaEn ambdós casos la clínica és de dolor important i punxent ala zona del si afectat, sortida de sang amb mocs per nas i boca,sensació de mareig, fins i tot nàusees, mal de cap intens. 3.2.9. Altres barotraumes 3.2.9.1. Còlic de l’escafandristaAquest tipus de barotràuma és típic de l’ascens o disminució dela pressió ambiental. CURS DE FORMACIÓ EN PREVENCIÓ DE RISCOS 63 EN TREBALLS HIPERBÀRICS EN LES OBRES DE TÚNELS MITJANÇANT TUNELADORES
    • Esdevé per tenir gasos als intestins o a l’estómac conseqüència d’aerofàgia (deglutir aire) mentre es parla, es menja, es beu, o per la pròpia fermentació dels aliments a l’aparell digestiu. Aquests gasos durant el descens o augment de pressió dismi- nueixen el seu volum, amb la qual cosa, l’intestí, òrgan flexible, no pateix cap dany. Durant l’ascens o disminució de la pressió, aquest volum d’aire creix, provocant distensió de l’intestí o de l’estómac que repre- sentarà dolor i símptomes associats a l’òrgan afectat. Bàsicament es produeixen nàusees, possibilitat de vòmits, dolor abdominal, sensació de distensió abdominal, emissió de rots i/o ventosidades que solucionen el problema.3.2.9.2. Barotràuma dental Aquest barotrauma esdevé sobre queixals corcats amb petit ori- fici extern i cavitat interna més gran o bé amalgames (empasta- ments) que no oclouen completament la càries. Aquest espai conté aire que en modificar el seu volum per efecte dels canvis de pressió, pot provocar un dolor dental fins que s’equilibren les pressions dintre i fora d’aquest.3.2.9.3. Barotraumatismes pulmonars: Aixafament pulmonar Es produeix durant el descens en el busseig en apnea, durant una immersió incontrolada per excés de llast o per fallada o absència de la vàlvula de no retorn del vestit sec. Es produeix el col·lapse pulmonar en sobrepassar la capacitat de compressió toràcica i pulmonar. La clínica típica és dolor toràcic, disnea, cianosi, hemoptisi i simptomatologia d’edema pulmonar.64
    • El tractament precisa oxigenoteràpia, podent requerir intubaciói ventilació tipus PEEP. 3.3 Síndrome d’hipertensió toràcicaLa síndrome de sobreinsuflació o sobreexpansió pulmonar(S.S.P.) es produeix típicament durant la descompressió ràpidasense exhalar l’aire contingut en els nostres pulmons.És la patologia més greu potencialment en els accidents causatsper la pressió.És la patologia mes greu en els bussejadors que realitzen un as-cens incontrolat. En els treballs en tuneladora solament podriasucceir per una descompressió brusca del front per fisura o xe-meneia d’aquest.La fisiopatologia és similar a la de tots els barotraumes, ja queen disminuir la pressió el volum de l’aire contingut als pulmonsaugmenta proporcionalment, així si estem comprimits a 2 ATArelatives (3 ATA absolutes) i en descomprimir-se fins a 0 ATArelatives (1 ATA absoluta), els 4 o 5 litres d’aire que caben alsnostres pulmons es multipliquen per 3, passant a 12-15 litres.Lògicament no hi caben i els nostres alvèols esclatarien. 3.3.1 ClínicaLa símptomatologia d’aquest accident és principalment respi-ratòria, amb dificultat per respirar, com que no s’intercanvial’oxigen de l’aire en els alvèols per estar aquests trencats al cos-tat dels capil·lars, hi ha poc oxigen o hipòxia, hi pot haver tospel pas de sang a la via respitaroria, sent aquesta tos amb moc isang, és a dir hemoptisis. CURS DE FORMACIÓ EN PREVENCIÓ DE RISCOS 65 EN TREBALLS HIPERBÀRICS EN LES OBRES DE TÚNELS MITJANÇANT TUNELADORES
    • La persona té dolor toràcic i aviat començarà a tenir dificultat per a mantenir la pressió arterial, inestabilitat hemodinàmica. És freqüent que l’aire s’escapi des del tòrax i s’acumuli sota la pell a nivell de les clavícules (enfisema subcutani). També podria passar aire a la circulació a través dels capil·lars trencats, podent provocar una altra greu complicació, que és l’embòlia arterial de gas. Aquest pacient que pot tenir símptomes molt greus, si el ba- rotrauma és petit, podria tenir solament una mica de tos i mo- lèsties toràciques, però precisa sempre d’administració d’oxigen normobàric, col·locació d’accés venós, administració de sèrums i trasllat a l’hospital per a tractament. Foto nº 7. Barotrauma ocular66
    • Foto nº 8. Perfil dels pulmons humans Foto nº 9. Bombolles en el pulmó a cau - sa d’un accident descompressiu Foto nº 10. Bombolles en un accident SSP CURS DE FORMACIÓ EN PREVENCIÓ DE RISCOS 67 EN TREBALLS HIPERBÀRICS EN LES OBRES DE TÚNELS MITJANÇANT TUNELADORES
    • RESUM Els accidents disbàrics són accidents produïts per una mala o nul·la descompressió. Els accidents disbàrics més importants són: el barotrauma d’oïda, el vertigen alternobàric, el barotrauma de sins paranasals, el còlic de l’escafandrista, el barotrauma dental i els barotrauma- tismes pulmonars68
    • UD4 ÍndexObjectius 3.1 Introducció3.2 Intoxicacions per inhalació de gasosResum CURS DE FORMACIÓ EN PREVENCIÓ DE RISCOS 69 EN TREBALLS HIPERBÀRICS EN LES OBRES DE TÚNELS MITJANÇANT TUNELADORES
    • Objectius En finalitzar aquesta Unitat Didàctica, l’alumne haurà de ser capaç de: Conèixer que és una intoxicació per inhalació de ga- sos Conèixer els diferents tipus d’intoxicació per inha- lació de gasos que poden donar-se en treballs en ambient hiperbàric Conèixer les mesures preventives adoptar en cas d’intoxicació per inhalació de gasos70
    • 3.1 IntroduccióEn aquesta Unitat Didàctica estudiarem aquelles intoxicacionsproduïdes per substàncies que en condicions normals i a tempe-ratura ambient es troben en estat gasós.La intoxicació per oxigen, perquè és necessari per al nostre me-tabolisme, i se’ns pot subministrar per al procés de recompres-sió, però en determinades dosis i pressióLa intoxicació per diòxid de carboni, perquè la seva intoxicaciópot aparèixer per respirar el nostre propi aire en treballar enambients mal ventilatsLa intoxicació per nitrogen, perquè la seva intoxicació es pre-senta en treballar a determinades pressions relativesLa intoxicació per monòxid de carboni, perquè la seva intoxica-ció és verinosa per a les persones 3.2 Intoxicació aguda per inhalació d’oxigenL’oxigen, necessari per al metabolisme cel·lular, es troba en l’airea nivell del mar a una pressió parcial de 0,21%.Som capaços de tolerar sense massa problemes pressions par-cials d’entre 0,17 i 0,5 ATA . Si respirarem per sota de 0,17 te-nim una hipòxia, si superem els 0,5 ATA de pp superaríem elllindar de neumotoxicitat crònica de l’oxigen, donant lloc al queconeixem com a neumotoxicitat o hiperòxia crònica o Sd. DeLorrain Smith.Si se supera la Pp d’1,8 ATA d’O 2 , entrem dintre del riscd’hiperòxia aguda o Sd. De Paul Berg, és una neurotoxicitat queprovoca una resposta cerebral amb tremolors incontrolables finsa pèrdua de consciència i quadre convulsiu, apareix entre minutsa hores d’exposició. CURS DE FORMACIÓ EN PREVENCIÓ DE RISCOS 71 EN TREBALLS HIPERBÀRICS EN LES OBRES DE TÚNELS MITJANÇANT TUNELADORES
    • 3.2 1 Hipòxia La hipòxia provoca un quadre d’asfíxia cel·lular, afectant a l’SNC, podent provocar pèrdua de consciència. Això s’esdevé per respirar una barreja amb poc oxigen, sigui sota pressió o a pressió ambient, calderes, pous, zones mal ventilades mentre se solda, etc.... El tractament és fer respirar aire fresc o administrar oxigen, fins i tot. Evidentment el rescatador ha de dur garantit que respira aire fresc, si no serà una altra víctima al costat de la primera.3.2.2 Hiperòxia Aguda La hiperòxia aguda, o intoxicació aguda per oxigen, o efecte Paul Berg, s’esdevé per respirar una barreja massa rica en oxigen, superant la pres- sió parcial d’1,8 de forma continuada sense pauses d’aire. En circumstàncies terapèutiques se superen aquestes pressions amb un objectiu curatiu per al pacient, i en les descompressions amb oxigen també per a facilitar l’eliminació de nitrogen, realit- zant pauses amb aire de 5’ cada 20’. Aquesta intoxicació es manifesta en el treballador, amb una tre- molor que sol aparèixer en una extremitat superior, que va aug- mentant sense poder controlar el moviment, podent progressar amb certa rapidesa si per nerviosisme s’hiperventila, arribant a una tremolor més generalitzada que pot acabar en un quadre semblat a una convulsió de tipus epilèptic, amb pèrdua de la consciència. Un auto rescat seria aguantar la respiració i respirar fent perío- des d’apnea, per a reduir la quantitat d’oxigen en sang, mentre es corregeix la situació. A aquest accidentat, si arriba a perdre la consciència, eviden- tment no cal administrar-li oxigen.72
    • CrònicaLa hiperòxia crònica és una patologia que apareix en les perso-nes que respiren oxigen durant llargs períodes de temps, bé pernecessitats mèdiques, bé per fer moltes descompressions amboxigen o respirar barreges enriquides durant moltes hores.A nivell dels treballs hiperbàrics es dóna rarament en estar totperfectament calculat.Les manifestacions que es donen són una certa dificultat res-piratòria i disminució de la capacitat pulmonar per una infla-mació d’alvèols que anomenem neumonitis tòxica, en la quals’engrosseixen les parets d’aquests, dificultant l’intercanvi i dis-minuint la superfície total.Si el pulmó està sa es recupera en un temps relatiu realitzantfisioteràpia respiratòria, no sotmetent al pulmó a noves agres-sions (per exemple fumar). 3.3 Intoxicació per CO2Aquesta intoxicació apareix per respirar aire enrarit pel nostrepropi aire espirat, zones mal ventilades, cambres en les quals esfa la de CO amb aire i es ventila insuficientment, en general perrespirar una barreja amb excessiu percentatge de CO 2 .Les manifestacions són principalment mal de cap, sensació decansament, nàusees, vòmits, que desapareixen en respirar co-rrectament aire fresc. No precisa gran tractament. 3.4 Intoxicació per nitrogenAquesta intoxicació apareix per respirar aire amb una pressióparcial molt elevada de Nitrogen, sent la tolerància de les per-sones molt variable. CURS DE FORMACIÓ EN PREVENCIÓ DE RISCOS 73 EN TREBALLS HIPERBÀRICS EN LES OBRES DE TÚNELS MITJANÇANT TUNELADORES
    • Sol aparèixer a partir de pressió relativa de 3.0 ATA o absoluta de 4.0 ATA . Aquest nitrogen produeix uns efectes que en el món del busseig es diu borratxera de les profunditats, manifestant-se com un mareig, atordiment, pèrdua de reflexos, pèrdua de la noció del temps, de l’atenció, eufòria, irritabilitat, tristesa, somni, que si augmenta la pressió o es perllonga molt temps la situació, pot arribar a progressar fins a la pèrdua de consciència. Si es disminueix progressivament la pressió ambiental o la perso- na respira una barreja amb menys nitrogen, aquests símptomes van desapareixent bastant de pressa, sense precisar més que re- pòs i no recomprimir-se eN24h.3.5 Intoxicació per CO Aquesta intoxicació és un enverinament per aquest gas verinós que és el monòxid de carboni, present en aquells ambients on hi ha una combustió incompleta, sigui per motors, foc, escalfadors, soldadura, etc. El gas és inodor, incolor i insípid, pel que passa desapercebut per a la víctima, que comença a tenir símptomes generals de malestar, somnolència, debilitat, nàusees i vòmits que freqüentment motiven consulta, podent arribar evidentment a la pèrdua de consciència i la mort si no es rescata la víctima de l’ambient tòxic. Se l’anomena la mort dolça, ja que freqüentment passa a l’hivern en persones que tenen estufes de butà, brasers o escalfadors de combustió i s’intoxiquen mentre dormen i ja no es desperten. El CO té una gran afinitat per l’Hemoglobina, proteïna que es troba dintre dels glòbuls vermells o hematíes, la funció dels quals és transportar l’oxigen des dels pulmons a totes les cèl·lules. Aquest CO té 300 vegades més afinitat per l’hemoglobina que el propi oxigen, per la qual cosa, encara que la seva presència sigui petita, anirà saturant la hemoglobina a poc a poc sense deixar espai per a l’oxigen, i la persona entrarà primer en hipòxia, des- prés en anòxia, arribant a la mort si no es tracta.74
    • L’administració d’oxigen és indispensable per a la víctima i unequip d’auto rescat elemental per a la seguretat del rescatador.En els treballs al medi hiperbàric és molt improbable que aixòsucceeixi si se segueixen les normes de seguretat i prevenció,ja que s’eviten totes les fonts possibles de CO i s’analitzen elsgasos regularment per si hi hagués alguna bossa en el terreny oalguna acumulació no controlada. CURS DE FORMACIÓ EN PREVENCIÓ DE RISCOS 75 EN TREBALLS HIPERBÀRICS EN LES OBRES DE TÚNELS MITJANÇANT TUNELADORES
    • RESUM Les intoxicacions per inhalacions de gasos es produeixen per: La inhalació d’oxigen a pressions per sota o per sobre dels 0,21% de pressió parcial. Si la barreja d’aire té poc oxigen la intoxicació es diu Hipòxia, i si és molt rica en oxigen, es diu Hiperóxia La intoxicació per CO 2 , que apareix per respirar aire enrarit La intoxicació per nitrogen, que apareix per respirar aire amb una pressió parcial molt elevada d’aquest gas La intoxicació per CO, que és un enverinament per monòxid de carboni present en aquells ambients on hi ha una combustió in- completa, ja sigui per motors, foc, escalfadors, soldadura, etc76
    • UD4 ÍndexObjectius 5.1 Introducció5.2 Cambres hiperbàriques. Classificació, components bàsics, aplicacions inormes de seguretat per al seu ús.Resum CURS DE FORMACIÓ EN PREVENCIÓ DE RISCOS 77 EN TREBALLS HIPERBÀRICS EN LES OBRES DE TÚNELS MITJANÇANT TUNELADORES
    • Objectius En finalitzar aquesta Unitat Didàctica l’alumne haurà de ser capaç de : Conèixer què és una cambra hiperbàrica Conèixer la classificació de les cambres hiperbàri- ques que hi ha al mercat Conèixer els components bàsics de les cambres hi- perbàriques Conèixer per a què s’usen les cambres hiperbàri- ques Conèixer les normes de seguretat durant els tre- balls en cambres hiperbàriques78
    • 5.2 Cambres hiperbàriques. Classificació, components bàsics, aplicacions i normes de seguretat per al seu ús 5.2.1 Definició de les cambres hiperbàriquesLes Cambres Hiperbàriques són recipients o aparells, amb es-tructura rígida, estancs, generalment d’acer o alumini, (encaraque les primeres es van fabricar en coure), de forma cilíndricaamb els seus fons toriesfèrics capaços de contenir en el seu inte-rior un medi gasós comprimit a pressió superior a l’atmosfèrica,sent emprades especialment per al tractament de la malaltia des-compressiva, ja que fins a ara són l’únic mitjà eficaç per a tractaraquesta malaltia. 5.2.2 Classificació de les cambres hiperbàriquesLes Cambres Hiperbàriques, podem classificar-les en quatre ca-tegories generals: MONOPLACES (Rígides i telescòpiques). En l’actualitat es desaconsella la seva utilització. MULTIPLACES D’UN SOL COMPARTIMENT. No re- comanables. MULTIPLACES DE DOS COMPARTIMENTS. (Cambra i antecambra). MULTIPLACES MODULARS.Totes elles poden ser, al seu torn, estacionàries i mòbils, segonsla seva utilització i característiques.Preferentment, han d’utilitzar-se les de dos compartiments perl’avantatge que presenten per a l’entrada i sortida de personaldurant els tractaments. CURS DE FORMACIÓ EN PREVENCIÓ DE RISCOS 79 EN TREBALLS HIPERBÀRICS EN LES OBRES DE TÚNELS MITJANÇANT TUNELADORES
    • Encara que gairebé totes les cambres es construeixen per a una determinada pressió de treball, el que varia substancialment són les seves dimensions. Conseqüentment, els volums interns de les fabricades en acer no són estàndard i han de ser calculats per a cada ús en particular.5.2.3 Components bàsics d’una cambra hiperbàrica Els components bàsics de les Cambres Hiperbàriques són aproxi- madament els mateixos en tots els diferents models de cambres, els quals menys algunes excepcions es construeixen amb les ma- teixes especificacions. ESCOTILLES. Estan dissenyades per a suportar la pres- sió per un o altre costat, o per ambdós alhora. PORTELLS. Per a l’observació dels ocupants. RESCLOSES. Per a la introducció de medicaments o objectes petits, una vegada que la cambra està presuritzada. VÀLVULES. El quadre de comandament de la cambra està proveït de vàlvules per al control dels gasos emprats en ella. Aquestes vàlvules són d’atac (pressurització) i exhaustació (despresurització). Al seu torn, poden ser d’alta o de baixa, depenent de la pressió i el caudal al que treballin. REDUCTORES. Són uns dispositius que, acoblats en el circuit de subministrament de gasos a cambra, serveixen per a reduir la pressió d’entrada a una altra menor de sortida, per mitjà d’un cargol d’expansió. En l’exterior, du dos manòmetres, un indica pressió d’entrada i l’altre de la sortida. MANÒMETRES. S’empren per a amidar la pressió de l’interior de les cambres. Se situaran en l’interior, exterior i quadre de control, havent de posseir triple lectura: En metres de columna d’aigua (mca). En peus (feet). En kg/cm 2 .80
    • MÀSCARES D’OXIGEN. Haurien d’anar equipades amb màscares per a la respiració d’oxigen durant els tracta- ments, o en les parades de descompressió. La cambra principal n’ha de tenir un mínim de tres, i la antecam- bra, és convenient que en tingui com a mínim dos, per a poder ser utilitzades pel personal sanitari, en les en- trades i sortides d’aquesta. CAUDALÍMETRES. També anomenats ROTÀMETRES, s’utilitzen per a amidar la ventilació de la cambra. SILENCIADORS. Els nivells de sorolls dintre d’una cambra, poden ser excessius, a causa d’una ràpida com- pressió, on l’aire arriba a grans velocitats a través dels orificis d’alimentació. La missió del silenciador serà procurar que el nivell de sorolls estigui per sota dels 50 db, evitant les freqüències entre els 5 i 9 Hz. SISTEMA D’IL· LUMINACIÓ. Poden ser interiors o ex- teriors. Per raons de seguretat, els interiors han de ser d’un baix voltatge. SISTEMA D’ABSORCIÓ DE CO2 . Utilitzat per a eliminar el CO2 de grans cambres. L’absorbent de CO2 sol ser de calç sodada. El sistema consisteix en un recipient ple d’absorbent que per mitjà d’un ventilador de baix voltatge, fa travessar l’aire de la cambra per l’absorbent. SISTEMA D’ABORCIÓ DE VAPOR D’AIGUA. Si no hi ha ven- tilació i eliminació del vapor d’aigua, la humitat augmenta i es converteix en un factor incòmode i poc saludable, pel que s’instal·len unitats absorbents de vapor d’aigua. SISTEMA DE CALEFACCIÓ I REFRIGER ACIÓ. La ca- lefacció és fonamental per a la salut i seguretat dels ocupants. El tipus més corrent és l’elèctrica. També són utilitzats el vapor i l’aigua calenta. SISTEMA DE COMUNICACIONS. Existeixen dos sis- temes, l’intercomunicador i el telèfon que poden ser auto-excitats. El primer d’ells sol ser el sistema prin- cipal i, l’altre, el secundari o d’emergència. Davant la utilització de barreges d’Heli-Oxigen, haurà d’usar-se un descodificador, a causa de la distorsió que produeix la veu al respirar-les. CURS DE FORMACIÓ EN PREVENCIÓ DE RISCOS 81EN TREBALLS HIPERBÀRICS EN LES OBRES DE TÚNELS MITJANÇANT TUNELADORES
    • SISTEMA DE SUBMINISTR AMENT ELÈCTRIC. Instal·lat sota armadura amb gran aïllament. Tots els interrup- tors i connexions seran exteriors, existint una descà- rrega de l’electricitat estàtica a terra. Es prohibeix la instal·lació d’aparells elèctrics, inclosos els de tipus mèdic, en l’interior de la cambra, tret que el seu vol- tatge sigui inferior a 42 volts. SISTEMA CONTR A INCENDIS. De tots els experi- mentats, el millor agent extintor, l’aigua, i la tècnica més factible és forçar l’aigua a pressió a través de re- partidors, assolint una atmosfera supersaturada. SISTEMA SANITARI. S’usen WC portàtils, els quals són introduïts a l’antecambra d’igual forma que els utensilis per a la neteja corporal, retirant-los una vegada utilit- zats.Figura nº 11. Detall dels components d’una cambra hiperbàrica 82
    • Descripció dels components de la figura anterior1 Casc de pressió 2 Cambra monoplaça.3 Cambra biplaça4 Compressor. 5 Bateries d’aire. 6 Bateries d’oxigen 7 Resclosa sanitària. 8 i 9 Sanitaris. 10 Pis. 11 Resclosa. 12 Climatitzador. 13 Aire condicionat. 14 Extintor.15 Premsa16 Enllumenat.17 Quadre de control.18 Línies de gasos.19 20 Armari d’eines. i21 Exhaustació.22 Armari de força elèctrica.23 Cambra i T.V. 5.2.4 Aplicacions de les cambres hiperbàriquesLa utilització dels complexos hiperbàrics, al contrari del que lamajoria de gent es pensa, té múltiples aplicacions, tant en el mónesportiu, com professional, industrial, mèdic, etc.Els complexos hiperbàrics, segueixen sent necessaris com a únicelement vàlid per al tractament de la Síndrome de Sobre Expan-sió Pulmonar, i altres accidents disbàrics, malalties que tenengran incidència en busseig comercial, recreatiu i científic.A causa de la seva versatilitat, els mòduls hiperbàrics, tenen al-tres múltiples aplicacions com: Immersions simulades per a entrenament de busseja- dors. Assajos de noves tècniques d’immersió Pràctiques docents. CURS DE FORMACIÓ EN PREVENCIÓ DE RISCOS 83 EN TREBALLS HIPERBÀRICS EN LES OBRES DE TÚNELS MITJANÇANT TUNELADORES
    • Proves d’estanqueïtat i pressió d’instruments de control. Test d’altitud. Descompressions en superfície en operacions normals de busseig. Tractaments d’oxigenoteràpia hiperbàrica: Cicatrització de ferides. Gangrena gasosa. Intoxicacions per monòxid de carboni. Síndrome per aixafada. Cremades. Osteoradionecrosis. Cicratització d’empelts. Ostiomielitis refractària. Infeccions necrosants de teixits tous. Oclusió vasos centrals de la retina. Lepra.5.2.5 Requisits bàsics de les cambres hiperbàriques Els requisits mínims per a una cambra de descompressió són: Tenir almenys dos compartiments. Tenir suficient espai, almenys en un dels comparti- ments, perquè els bussos puguin estar al llit, o un as- segut i l’altre al llit. En cas que la permanència pugui prologar-se més de dotze hores, haurà de permetre als bussos estar dempeus. Permetre el control de la profunditat tant des de l’interior com des de l’exterior de la cambra. Tenir una petita cambra de transferència (resclosa), per a la introducció d’aliments i medicaments. Tenir instal·lacions de control d’ambient i sistemes de84
    • sosteniment de vida (life-support) amb el mínim risc d’incendi, sota nivell de sorolls, sistema de comunica- cions i instal·lacions sanitàries.En les cambres hiperbàriques al compartiment més allunyat del’entrada se l’anomena Cambra principal i l’altra Antecambra,entre ambdós hi ha una porta similar a la d’entradaFigura 12. Cambra mòbil amb acoblament a una cambra monoplaça . 5.2.6 Subministrament de gasos a les cambres hiperbàriquesLes cambres hiperbàriques estan proveïdes d’un sistema de sub-ministrament de gasos per a la seva pressurització i ventilació. CURS DE FORMACIÓ EN PREVENCIÓ DE RISCOS 85 EN TREBALLS HIPERBÀRICS EN LES OBRES DE TÚNELS MITJANÇANT TUNELADORES
    • Aquest sistema està integrat per un compressor o dos, activat per energia elèctrica o per motor d’explosió per a funcionament en cas d’emergència. Al compressor li ha d’entrar aire pur, que una vegada filtrat és emmagatzemat en bateries d’aire, principal i d’emergència. Des d’allí, és conduït per una xarxa de canonades proveïdes de vàlvules i manòmetres, situats a la vista i fàcilment accessibles, fins al quadre de control de la cambra. El sistema de pressurització de la cambra ha de tenir un sistema de comandament intern i extern, dotat de les vàlvules de pas i manòmetres corresponents per al seu maneig. L’aire que en tot moment s’utilitzi ha d’acomplir les normes de qualitat mínima d’aire respirable, recollides a les legislacions in- ternacionals, nacionals i, en el nostre cas, autonòmiques, fixant uns màxims permesos: NORMA DIN 3188, Sobre la qualitat mínima d’Aire Respirable. NORMA BS4275 , De les escoles de Busseig Tècnic Anglès. RD 74/92 (TPC) Butlletí Oficial de l’Estat nº 46 de data 22/02/92. Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (D.O.G.C. nº1884 de 14/04/94.86
    • Seria convenient afegir que, per al projecte disseny, fabricació iprova d’aquests mòduls hiperbàrics, se segueixen els Reglamentsd’Aparells a Pressió del Ministeri d’Indústria i Energia, realitzant-se els controls de qualitat conformement al Codi ASME-PVHO-NFPA(he Amercian Society of Mechanical Enginers Safethy Stan-dards, aplicable to Pressure Vessels for Human Ocupancy andNacional Fite Protection Agency), tenint en compte a més lesNormes dictades per diverses Societats de Classificació com: American Bureau of Shipping. BureauVeritas. Lloyd’s Register. Germanischer Lloyd. Det Norske Veritas. Organització Marítima Internacional (OMI)El procediment de pressurització de la cambra pot realitzar-sede dues formes diferents: En forma directa per mitjà d’un compressor que subministra elevats volums gasosos a pressions intermèdies. Per un sistema d’acumulació d’aire (Bateries).El subministrament principal haurà de subministrar Aire suficientper a presuritzar la Cambra Hiperbàrica dues vegades fins a 50metres (6 ATA) i ventilar durant tot el tractament.El sistema de reserva haurà de subministrar Aire suficient pera presuritzar la Cambra Hiperbàrica un cop fins a 50 metres (6ATA) i ventilar durant un mínim d’1 hora.Qualsevol dels dos sistemes pot estar constituït per bancsd’ampolles, bateries fixes, compressors o la seva combinació. CURS DE FORMACIÓ EN PREVENCIÓ DE RISCOS 87 EN TREBALLS HIPERBÀRICS EN LES OBRES DE TÚNELS MITJANÇANT TUNELADORES
    • Figura nº 13. Descripció dels components Sistema de subministrament d’aire i oxigen d’una cambra de descompressió. Descripció dels components de la figura anterior 1 Vàlvula d’entrada d’aire a l’antecambra. 7 Vàlvula d’exhaustació respirant aire. 2 Vàlvula d’exhaustació. 8 Vàlvula d’exhaustació respirant oxigen. 3 Vàlvula d’entrada d’aire a la cambra principal. 9 Vàlvula de ventilació a la cambra principal. 4 Vàlvula d’exhaustació de la cambra principal. 10 Vàlvula principal d’entrada d’oxigen a cambres. 5 Vàlvula d’entrada d’aire al control intern. 11 Vàlvula principal d’entrada d’aire a les cambres. 6 Vàlvula d’exhaustació de control intern. 12 Filtres d’aire. 13 Vàlvula d’entrada d’aire de control interior. Figura nº 14. Treballadors entrant en una cambra hiperbàrica88
    • Figura nº 15. Pantalla de control exterior de dintre de la cambraFigura nº 16. Treballadors sortint de la cambra hiperbàrica CURS DE FORMACIÓ EN PREVENCIÓ DE RISCOS 89 EN TREBALLS HIPERBÀRICS EN LES OBRES DE TÚNELS MITJANÇANT TUNELADORES
    • 5.2.7 Instal·lacions, equip tècnic i materials mínims per a la realitzaciód’una intervenció hiperbàrica Instal·lacions Les instal·lacions mínimes per a la realització d’una intervenció en ambient hiperbàric són les següents: Cambra hiperbàrica amb les especificacions de l’ordre del 14 d’octubre del 97. Dos compressors d’aire respirable de caudal suficient per als treballs. Rack d’oxigen medicinal un per a la seva utilització i altre d’emergència. Una connexió d’aire a l’exhaustació d’oxigen per a evi- tar concentracions en l’interior del túnel. Contracte amb una cambra hiperbàrica externa a la de la tuneladora. Arnesos de seguretat Línies de vida Passarel·les Taules de descompressió Analitzador d’oxigen i CO 2 . Dos cronòmetres Extintors hiperbàrics o instal·lació contra incendis Circuit tancat de televisió de l’interior de la zona de treball Comunicació amb l’interior de la zona de treball90
    • Personal tècnic Un cap d’equip titol·lació Primera professional o tècnic de mitjana profunditat Un tècnic de cambra titil·lació cambrista o instal·lacions i sistemes de busseig Tres tècnics titil·lació bussejadors professionals o tre- balladors hiperbàrics 5.2.8 Inspeccions i comprovacions a realitzar abans de l’inici dels treballs hiperbàricsInspecció de la cambra hiperbàrica: Inspecció visual de tots els components Pressurització de cambra i antecambra Comprovació de les màscares d’oxigen, atac d’ 22 i ex- haustació d’O 2 . Comprovació del sistema contra incendis Comprovació dels racks d’O 2 ( pressió) Comprovació del sistema d’aireig de la exhaustació d’O2 . Comprovació de les comunicacions Comprovació que la zona d’escapament estigui lliure d’obstacles Comprovació dels sistemes d’atac d’aire en la zona de treball Comprovació dels sistemes de control d’O 2 . Comprovació del terreny del front CURS DE FORMACIÓ EN PREVENCIÓ DE RISCOS 91 EN TREBALLS HIPERBÀRICS EN LES OBRES DE TÚNELS MITJANÇANT TUNELADORES
    • Comprovació dels sistemes de CCTV Comprovació de la comunicació amb el front Comprovació de les línies de vida Comprovació de qualsevol peça o material que el cap d’equip cregui oportú5.2.9 Situacions per a avortar una intervenció Falta d’O 2 del rack principal o del d’emergència, el mí- nim per a realitzar una intervenció hiperbàrica serà un rack d’O 2 a una pressió de 100 bars i l’altre d’emergència a 200 bars Falta d’equips de comunicació amb el front Falta de línies de vida Falta de mesurador d’O 2 a la cambra hiperbàrica Falta de recanvis de les màscares d’O 2 de la cambra hiperbàrica Falta del sistema de CCTV Falta d’algun tècnic Decisió del cap d’equip perquè cregui que poden córrer perill els membres de l’equip d’intervenció.92
    • RESUMLes cambres hiperbàriques són recipients amb estructura rígida,estancs, generalment d’acer o alumini, de forma cilíndrica capa-ces de contenir en el seu interior un mitjà gasós comprimit a unapressió superior a l’atmosfèricaLes cambres hiperbàriques es classifiquen en monoplaces, multi-places d’un sol compartiment, multiplaces de dos compartimentsi multiplaces modularsEls components de les cambres hiperbàriques són les escotilles,els portells, les rescloses, les vàvulas, les reductores, els manò-metres, les màscares d’oxigen, els caudalímetres, els silenciadors,el sistema d’il·luminació, el sistema d’absorció de CO 2 , el sistemad’absorció de vapor d’aigua, el sistema de calefacció i refrigera-ció, el sistema de comunicacions, el sistema de subministramentelèctric, el sistema contra incendis i el sistema sanitari.Les aplicacions dels complexos hiperbàrics són múltiples, tant enel món esportiu com professional, industrial, mèdic, etc.Els requisits mínims per a una cambra de descompressió sóntenir almenys dos compartiments, tenir suficient espai per alsbussos, permetre el control de profunditat, tenir una cambra detransferència, posseir instal·lacions de control d’ambient i siste-mes de sosteniment de vidaLes cambres hiperbàriques estan proveïdes de sistema de submi-nistrament de gasos per a la seva pressurització i ventilacióLes situacions que fan necessari avortar una intervenció són lafalta d’O 2 del rack principal o del d’emergència, falta d’equips decomunicació amb el front, falta de línies de vida, falta de mesura-dor d’O 2 en la cambra hiperbàrica, falta de recanvis de les màsca-res d’O 2 de la cambra hiperbàrica, falta del sistema de CCTVDecisió del cap d’equip perquè cregui que poden córrer perill elsmembres de l’equip d’intervenció. CURS DE FORMACIÓ EN PREVENCIÓ DE RISCOS 93 EN TREBALLS HIPERBÀRICS EN LES OBRES DE TÚNELS MITJANÇANT TUNELADORES
    • 94
    • UD6 ÍndexObjectius 6.1 Introducció6.2 Tècniques de descompressió.Resum CURS DE FORMACIÓ EN PREVENCIÓ DE RISCOS 95 EN TREBALLS HIPERBÀRICS EN LES OBRES DE TÚNELS MITJANÇANT TUNELADORES
    • Objectius En finalitzar aquesta Unitat Didàctica l’alumne haurà de ser capaç de : Conèixer les característiques dels treballs en situa- cions d’augment de pressió Conèixer què és la toxicitat per oxigen i nitrogen Conèixer què són les tècniques de descompressió Conèixer el procés de descompressió i les taules de descompressió que s’apliquen Conèixer i assimilar com es fa la descompressió dels bussos Conèixer i assimilar com es realitza la descompres- sió en el treball de calaixos d’aire comprimit Conèixer i assimilar com es realitza la descompres- sió en els treballs de perforació de túnels96
    • 6.1 IntroduccióAl respirar aire sota pressió, el nitrogen en l’aire és absorvit pelsdiferents teixits de l’organisme.La quantitat de nitrogen dissolta depèn de la pressió parciald’aquest gas i la durada de la immersió.La disminució de la pressió parcial del nitrogen en la sang ha de fer-se a poc a poc per a evitar que es formin bombolles en la sang.D’aquí la importància dels processos de descompressió i les di-ferents tècniques per a realitzar-laEn aquesta Unitat Didàctica, es desenvoluparà en profunditat enquè consisteix el procés de descompressió i les seves diferentstècniques 6. 2 Tècniques de descompressió 6.2.1 IntroduccióEn respirar aire sota pressió, el nitrogen contingut en l’aire ésabsorbit pels diferents teixits de l’organisme, a diferents veloci-tats, depenent de les característiques de cada teixit.La quantitat d’N 2 dissolta depèn de la pressió parcial d’aquest gas(profunditat ) i de la durada de la immersió.Durant l’ascens el procés s’inverteix en els teixits que s’han sa-turat, difonent-se el nitrogen des dels teixits a la sang i d’aquíals pulmons.La disminució de la pressió parcial de l‘N 2 en la sang ha de fer-sea poc a poc per a evitar la formació de bombolles en la sang i enels teixits. Si aquesta formació no s’evita, es produeix el que esdiu malaltia descompressiva. CURS DE FORMACIÓ EN PREVENCIÓ DE RISCOS 97 EN TREBALLS HIPERBÀRICS EN LES OBRES DE TÚNELS MITJANÇANT TUNELADORES
    • Per a prevenir la malaltia descompressiva han estat calculades taules especials, anomenades taules de descompressió, aquestes tenen en compte la quantitat d’N 2 absorbit pels diferents teixits en funció de la profunditat i del temps d’immersió.6.2.2. Treball en situacions d’augment de la pressió baromètrica L’atmosfera conté habitualment uN20,93 % d’oxigen. Quan el treball requereix que es respiri aire comprimit, com succeïx en el busseig o durant el treball en calaixos d’aire com- primit, el dèficit d’oxigen (hipòxia) no sol ser un problema, ja que l’organisme queda exposat a una més gran quantitat d’oxigen a mesura que augmenta la pressió absoluta. Un augment de la pressió al doble del valor normal duplica el nombre de molècules inhalades en cada inspiració d’aire comprimit. Així, la quantitat d’oxigen inspirat equival a un 42 %. És a dir, que un treballador que respiri aire a una pressió de 2 atmosfe- res absolutes (ATA), o a 10 m per sota de la superfície del mar, respira una quantitat d’oxigen equivalent a la que respiraria en la superfície utilitzant una màscara d’oxigen al 42 %.6.2.3 Toxicitat per oxigen En la superfície terrestre, els humans poden respirar un 100 % d’oxigen de forma contínua durant 24 a 36 hores sense cap risc. Transcorregut aquest temps, sobrevé la toxicitat per oxigen (efecte Lorrain-Smith). Els símptomes de toxicitat pulmonar són: dolor subesternal, tos seca i no productiva, disminució de la capacitat vital i pèrdua de la producció de surfactants.98
    • Quan es respira oxigen al 100 % a 2 ATA (una pressió de 10 md’aigua de mar), els primers símptomes de toxicitat per oxigencomencen a manifestar-se a les sis hores aproximadament.Ara bé, és possible duplicar aquest temps, si s’intercalen cada 20 O25minuts períodes curts (d’uns cinc minuts) de respiració d’aire.És possible respirar oxigen a una pressió inferior a 0,6 ATA senseefectes nocius.Per exemple, un treballador pot respirar oxigen a 0,6 atmosferesde forma contínua durant dues setmanes sense que es vegi min-vada la seva capacitat vital.El nivell de la capacitat vital sembla ser l’indicador més sensiblede la toxicitat precoç per oxigen.Els bussos que treballen a gran profunditat respiren barreges degasos que contenen fins a 0,6 atmosferes d’oxigen en un mitjàformat per heli i nitrogen.Sis desenes d’atmosfera equivalen a respirar 60 % d’oxigen a unapressió d’1 ATA o a nivell del mar.A pressions superiors a 2 ATA , la toxicitat pulmonar per oxigendeixa de ser el principal motiu de preocupació, ja que l’oxigenpot produir convulsions com a resultat de la toxicitat cerebral.En Paul Bert va ser el primer a descriure, el 1878, l’efecte neu-rotòxic conegut com a efecte de Paul Bert.Si una persona respirés de forma contínua un aire amb 100 %d’oxigen a 3 ATA durant més de tres hores, probablement pre-sentaria convulsions de tipus Gran Mal.Malgrat que el mecanisme de la toxicitat pulmonar i cerebral del’oxigen s’ha investigat activament durant més de 50 anys, encarano es coneix completament.Se sap, no obstant això, que determinats factors potencien latoxicitat i disminueixen el llindar de les convulsions. L’exercici, la retenció de CO 2 , l’ús d’esteroides, l’aparició defebre o calfreds, la ingestió de anfetamines, l’hipertiroidisme i lapor poden afectar la tolerància a l’oxigen. CURS DE FORMACIÓ EN PREVENCIÓ DE RISCOS 99 EN TREBALLS HIPERBÀRICS EN LES OBRES DE TÚNELS MITJANÇANT TUNELADORES
    • Així, un individu que com experiència roman quiet en una cambra seca presuritzada, té una tolerància molt superior a la d’un bus que treballa sense parar en aigua freda sota un vaixell enemic. Un pacient que roman immòbil en una cambra seca pot tolerar fàcilment una pressió de 20 m durant 90 minuts sense risc greu de presentar convulsions. La susceptibilitat a les convulsions varia considerablement d’un individu a un altre, i d’un dia a un altre en el mateix individu. D’aquí la pràctica inutilitat dels assajos de “tolerància a l’oxigen”.6.2.4 Nitrogen El nitrogen és un gas inert en relació amb el metabolisme humà normal. No es combina químicament amb altres compostos o elements en l’organisme. No obstant això, quan es respira a pressions elevades origina un greu deteriorament en la funció mental de l’individu. El nitrogen es comporta com un anestèsic alifàtic a mesura que augmenta la pressió atmosfèrica, el que eleva al seu torn la con- centració de nitrogen. El nitrogen, cinc vegades més soluble en greix que en aigua, produeix un efecte anestèsic que compleix exactament amb l’esmentada relació.6.2.5 descompressió. Taules de descompressió Les taules de descompressió indiquen el temps necessari per a la descompressió d’una persona exposada a condicions hiperbàri- ques, d’acord amb la profunditat i el temps d’exposició.100
    • És possible fer determinades observacions generals sobre elsprocediments de descompressió.Cap taula de descompressió pot garantir que no es presenti lamalaltia per descompressió (ED) i, de fet, com es descriu mésendavant, s’han observat nombrosos problemes amb algunes deles taules que s’utilitzen actualment.Ha de recordar-se que durant qualsevol procés de descompressiónormal, no importa com de lent sigui, es produeixen bombolles.Per aquest motiu, encara que pot afirmar-se que com més lentasigui la descompressió, menor és la probabilitat d‘ED, en el límitinferior de la probabilitat, l’ED es converteix en un fenomenbàsicament aleatori. 6.2.6 HabituacióL’habituació o aclimatació és un fenomen que es presenta enels bussos i en els treballadors en entorns d’aire comprimit, envirtut del qual es tornen menys susceptibles a l’ED després dediverses exposicions.L’aclimatació pot produir-se al cap d’aproximadament una set-mana d’exposició diària, però es perd després d’una interrupciódel treball d’entre 5 dies i una setmana, o per un augment sobtatde la pressió.Per desgràcia, les empreses constructores confien en l’aclimatacióper a realitzar treballs que es consideren inadequats en qualse-vol taula de descompressió.Per a aprofitar al màxim la utilitat de l’aclimatació, els treballa-dors nous solen començar a treballar la meitat del torn per apermetre que s’habituïn sense presentar ED.Per exemple, la Taula japonesa 1, que s’aplica actualment als tre-balladors en entorns d’aire comprimit, utilitza jornades partides,amb una exposició a l’aire comprimit al matí i una altra a la tarda,i un interval d’una hora en la superfície entre cada exposició. CURS DE FORMACIÓ EN PREVENCIÓ DE RISCOS 101 EN TREBALLS HIPERBÀRICS EN LES OBRES DE TÚNELS MITJANÇANT TUNELADORES
    • La descompressió de la primera exposició és d’aproximadament el 30 % de la que indica la Marina d’EUA , i la de la segona, de només el 4 %. No obstant això, l’habituació permet aquesta des- viació de la descompressió fisiològica. Els treballadors amb una susceptibilitat normal a la malaltia per descompressió solen abandonar voluntàriament aquest tipus de treball.6.2 7 Descompressió dels bussos La majoria dels programes moderns de descompressió per a bus- sos i treballadors de calaixos d’immersió es basen en models matemàtics similars als desenvolupats inicialment per J.S. Halda- ne el 1908, arran de certes observacions empíriques sobre els paràmetres de descompressió permissibles. L’Haldane va observar que les cabres toleraven una reducció de la pressió a la meitat sense presentar símptomes. A partir d’aquí, per a facilitar els càlculs matemàtics, va elabo- rar un model basat en cinc teixits corporals diferents amb dife- rents velocitats de càrrega i descàrrega de nitrogen, basant-se en l’equació clàssica de semivida. A continuació, va elaborar unes taules de descompressió que no superaven la relació 2:1 en cap dels teixits. Posteriorment, el model de l’Haldane s’ha modificat empírica- ment per a ajustar-lo a la tolerància observada en els bussos. No obstant això, tots els models matemàtics per a la càrrega i l’eliminació de gasos tenen alguna fallada, ja que no existeix cap taula de descompressió en la qual la seguretat es mantingui o augmenti a mesura que augmenta el temps o la profunditat de la immersió.102
    • Figura nº 17. descompressió per oxigen 6.2.8 descompressió en el treball en calaixos d’aire comprimit i en la perforació de túnelsCap de les taules de descompressió d’aire que requereixen larespiració d’aire durant la descompressió, molt utilitzades ac-tualment, resulta segura per als treballadors dels túnels.Als Estats Units, s’ha demostrat que els programes del’administració federal vigents en matèria de descompressió(Estatuts del Departament de Treball d’EUA 1971) que exigeixl’Occupational Safety and Health Administration (OSHA), pro-dueixen ED en un o més treballadors el 42 % dels dies labora-bles, quan s’utilitzen a pressions entre 1,29 i 2,11 bars. A pressions superiors a 2,45 bars, s’ha demostrat que pro-dueixen una incidència del 33 % de necrosi assèptica òssia (os-teonecrosi disbàrica).Les taules britàniques Blackpool també tenen fallades.Durant la construcció del metro de Hong Kong, el 83 % dels tre-balladors que van utilitzar aquestes taules van presentar símp-tomes d’Ed. CURS DE FORMACIÓ EN PREVENCIÓ DE RISCOS 103 EN TREBALLS HIPERBÀRICS EN LES OBRES DE TÚNELS MITJANÇANT TUNELADORES
    • Així mateix, s’ha demostrat que produeixen una incidència d’osteonecrosi disbàrica de fins a un 8 % a pressions relativa- ment moderades. Les noves taules de descompressió d’oxigen alemanyes, elaborades per en Faesecke el 1992, s’han utilitzat amb èxit en la construcció del túnel que travessa el canal de Kiel. Les noves taules d’oxigen franceses també semblen excel·lents en teoria, però encara no s’han utilitzat en un projecte de gran envergadura. Amb l’ajuda d’un ordinador, que va analitzar les dades d’immersions comercials amb o sense èxit recopilats durant 15 anys, en Kindwall i l’Edel van elaborar les taules de descompres- sió per a calaixos de l’US National Institute for Occupational Safety and Health el 1983 (Kindwall, Edel i Melton1983), a partir d’un enfocament empíric que eliminava els inconvenients dels models matemàtics. Aquests últims es van utilitzar únicament per a interpolacions a partir de les dades reals. Els resultats de la investigació en la qual es van basar les taules mostren que quan es respirava aire durant la descompressió, el programa de les taules no produïa ED. Ara bé, els temps utilitzats eren excessivament llargs i, per tant, poc pràctics per al sector de la construcció. Quan es va calcular la variant d’oxigen de la taula, no obstant, es va observar que el temps de descompressió podia escurçar- se a temps similars, o fins i tot menors, als de les taules OSHA actuals, esmentades abans. Les noves taules es van aplicar posteriorment a individus no ha- bituats de diferents edats, a pressions d’entre 0,95 i 3,13 bars, variables en increments de 0,13 bars. Els nivells mitjans de treball es van simular mitjançant l’aixecament de pes i l’ús del tapís rodant durant l’exposició. Els temps d’exposició van ser el més llargs possible, combinant el temps de treball i el temps de descompressió i ajustant-los a una jornada laboral de vuit hores. Aquests són els únics programes que s’utilitzaran en la pràctica real per al treball per torns.104
    • No es va descriure ED durant les proves, i l’exploració i radio-grafies òssies no van mostrar osteonecrosi disbàrica. Fins ara,aquests són els únics programes de descompressió provats enlaboratori que existeixen per als treballadors en entorns d’airecomprimit. 6.2.9 descompressió del personal de les cambres hiperbàriques.Els programes de descompressió d’aire de la Marina d’EUA esvan dissenyar perquè la incidència d’ED no superés el 5 %.Es tracta d’un valor satisfactori per al treball d’immersió, peròmassa elevat per als treballadors de les cambres hiperbàriquesen entorns clínics.Els programes de descompressió per a aquests treballadors esbasen en els programes navals, però a causa de la freqüència del’exposició, que sol estar en els límits de la taula, és necessariperllongar notablement els temps i substituir per oxigen l’airecomprimit respirat durant la descompressió.Per prudència, es recomana realitzar una parada de dos minuts men-tre es respira oxigen a una profunditat almenys tres metres mésgran que la indicada en el programa de descompressió triat.Per exemple, si la taula de la Marina d’EUA indica una paradade descompressió de tres minuts a tres metres, respirant aire,després d’una exposició de 101 minuts a 2,5 ATA , un programade descompressió acceptable per a un treballador d’una cambrahiperbàrica sotmès a la mateixa exposició inclouria una paradade dos minuts a 6 metres respirant oxigen, seguida per una altrade deu minuts a 3 metres, respirant oxigen.Quan posen en pràctica els programes modificats d’aquesta for-ma, la incidència d’ED entre els treballadors és molt baixa (Kind-wall 1994).És evident que tots els treballadors que utilitzen la descompres-sió amb oxigen han de rebre una formació adequada i conèixer elrisc d’incendis. No hi ha d’haver combustibles ni fonts d’ignicióen l’entorn de la cambra de descompressió; ha d’utilitzar-se CURS DE FORMACIÓ EN PREVENCIÓ DE RISCOS 105 EN TREBALLS HIPERBÀRICS EN LES OBRES DE TÚNELS MITJANÇANT TUNELADORES
    • un sistema d’expulsió a l’exterior per a extreure de la cambra l’oxigen exhalat, i han d’instal·lar-se diversos monitors amb alar- mes que s’activin si l’oxigen de la cambra supera el 23 %. El treball amb aire comprimit o el tractament de pacients clínics en condicions hiperbàriques pot tenir uns resultats beneficiosos per al treball o per a la remissió de la malaltia, impossibles en altres condicions. Si se segueixen les normes per a l’ús segur d’aquestes tècniques, no hi ha risc significatiu de dany disbàric per als treballadors.6.2.10 Treball en calaixos d’aire comprimit i en la perforació de túnels En el sector de la construcció es fa necessari de vegades excavar o perforar un túnel en un terreny totalment saturat d’aigua, que es troba sota nivell freàtic local o en el fons d’un curs d’aigua, com un riu o un llac. Un mètode, comprovat per l’experiència, de resoldre aquesta si- tuació és aplicar aire comprimit a l’àrea de treball per a extreure l’aigua de la terra, assecant-la prou perquè pugui dinamitar-se. S’ha aplicat tant en els calaixos d’aire comprimit utilitzats per a la construcció de molls com per a la perforació de túnels en terrenys tous (Kindwall 1994).6.2.11 Calaixos d’aire comprimit Les persones que treballen en el calaix presuritzat estan exposa- des a l’aire comprimit i poden presentar els mateixos problemes fisiològics que els bussos que treballen a gran profunditat. Entre aquests estan la malaltia per descompressió, el barotrauma de les oïdes, les cavitats sinusals i els pulmons i, si els programes de descompressió són inadequats, el risc de necrosi assèptica òssia (osteonecrosi disbàrica) a llarg termini.106
    • És important establir una velocitat de ventilació per a eliminarelCO 2 i els gasos que emanen del sòl orgànic (especialment,metà), així com els fums produïts per les operacions de soldadu-ra o tall en la cambra de treball. Una norma general consisteix a proporcionar sis metres cúbicsd’aire per minut per cada treballador a la campana.També s’ha de considerar l’aire que es perd quan s’utilitzen lesrescloses per al pas del personal i els materials.Ja que el nivell de l’aigua ha de mantenir-se just a la mateixa altu-ra que el marge tallant, és necessari aplicar aire de ventilació, jaque l’excés d’aigua tendeix a filtrar-se pels marges.És necessària una segona font d’aire, de la mateixa capacitat quela primera, amb una font d’alimentació independent, per a situa-cions d’emergència en què fallin el compressor o l’alimentació.En moltes zones, això és un requisit legal.Els japonesos han desenvolupat un sistema automatitzat de ca-laix d’aire comprimit i ús d’excavadora, en el qual s’utilitza per al’extracció una pala excavadora hidràulica, accionada per controlremot, que pot arribar a tots els extrems del calaix.La pala excavadora, controlada per televisió des de la superfície,aboca la terra orgànica en els catufols, que s’eleven des de forade la campana.Amb aquest sistema, el calaix pot baixar fins a una pressióil·limitada.Els treballadors únicament necessiten entrar a la cambra de tre-ball quan han de reparar la maquinària excavadora, o bé retiraro destruir els obstacles grans que apareixen sota els margestallants del calaix i que la pala excavadora controlada des de lasuperfície no pot retirar.En aquests casos, els treballadors entren per períodes curts detemps, de forma similar als bussos, i poden respirar aire o unabarreja de gasos a pressió elevada per a evitar la narcosi pernitrogen. CURS DE FORMACIÓ EN PREVENCIÓ DE RISCOS 107 EN TREBALLS HIPERBÀRICS EN LES OBRES DE TÚNELS MITJANÇANT TUNELADORES
    • 6.2 12 Perforació de túnels amb aire comprimit A causa del creixement de la població, els túnels són cada vegada més importants, tant per a l’eliminació d’aigües residuals com per a la construcció de vies ràpides i serveis ferroviaris subte- rranis en els grans centres urbans. A més, sovint han de travessar terres toves a una profunditat considerablement inferior al nivell freàtic local. Quan el túnel ha de passar per sota d’un riu o un llac, l’única forma de garantir la seguretat dels treballadors és omplint d’aire comprimit el túnel. Aquesta tècnica, coneguda com a “cambra d’embranzida”, utilit- za un escut hidràulic en la part anterior, amb aire comprimit per a retenir l’aigua. Sota els grans edificis dels centres urbans també és necessari l’aire comprimit per a evitar que cedeixi la superfície; en cas contrari, poden esmicolar-se els fonaments i produir-se enfonsaments de les voreres i carrers i danys en les canonades i altres serveis. Altra propietat útil de l’aire comprimit és que tendeix a extreure dels murs els gasos explosius, com el metà, i a expulsar-los del túnel. Això és important quan es desitja col·locar mines en àrees en les quals s’han vessat solucions com gasolina o desengreixants i han saturat el sòl. La norma general, desenvolupada per en Richardson i en Mayo (1960), és que el volum d’aire necessari pot calcular-se multi- plicant l’àrea del front de treball en metres quadrats per sis i afegint sis metres cúbics per treballador. D’aquesta forma s’obtenen els metres cúbics d’aire necessaris per minut. Si s’utilitza aquesta xifra, poden cobrir-se pràctica- ment la més gran part de les eventualitats. La mànega contra incendis també ha d’estendre’s fins a la part anterior i estar proveïda de connexions per a mànegues cada sis metres, per a utilitzar-se en cas d’incendi.108
    • Hi ha d’haver trenta metres de mànega imputrescible acoblada ales sortides principals d’aigua contra incendis.En els túnels grans, de més de quatre metres de diàmetre, hi had’haver dues rescloses: una, denominada comporta de terra, per alpas dels vagons de terra i l’altra, la resclosa del personal, col·locadaen general sobre l’anterior, per al pas dels treballadors.En els projectes grans, la resclosa del personal consta general-ment de tres compartiments, de manera que els enginyers, elselectricistes, etc. puguin bloquejar o desbloquejar l’accés per acada canvi de torn que ha de sotmetre’s a descompressió.Les grans rescloses per al personal solen construir-se fora delmur de sustentació de formigó principal, de manera que no haginde suportar la força compressora externa de la pressió del túnela l’obrir-les a l’aire exterior.Foto nº 18. Detall d’un treballador en ambient hiperbàric CURS DE FORMACIÓ EN PREVENCIÓ DE RISCOS 109 EN TREBALLS HIPERBÀRICS EN LES OBRES DE TÚNELS MITJANÇANT TUNELADORES
    • Foto nº 19. Detall de diversos treballadors en ambient hiperbàric110
    • RESUMLa descompressió és necessària per a evitar la formació de bom-bolles de nitrogen a la sang.La descompressió és una tècnica molt especialitzada. Per a rea-litzar-la, s’utilitzen Taules de descompressió, les quals indiquenel temps necessari per a efectuar aquesta descompressió d’acordamb la profunditat i el temps de descompressióEn el sector de la construcció de vegades és necessari excavar operforar túnels en condicions hiperbàriques, on seran d’aplicacióles tècniques de descompressió CURS DE FORMACIÓ EN PREVENCIÓ DE RISCOS 111 EN TREBALLS HIPERBÀRICS EN LES OBRES DE TÚNELS MITJANÇANT TUNELADORES
    • 112
    • UD7 ÍndexObjectius 7.1 Introducció7.2 Seguretat en les cambres hiperbàriques.Resum CURS DE FORMACIÓ EN PREVENCIÓ DE RISCOS 113 EN TREBALLS HIPERBÀRICS EN LES OBRES DE TÚNELS MITJANÇANT TUNELADORES
    • Objectius En finalitzar aquesta Unitat Didàctica l’alumne haurà de ser capaç de : Conèixer i assumir les instruccions generals d’utilització amb seguretat de les cambres hiperbàriques Conèixer i assumir les normes de seguretat per a utilit- zar les cambres hiperbàriques Conèixer i assumir les normes de comprovació de la cambra de descompressió abans de la immersió Conèixer i assumir les normes de comprovació de les cambres de descompressió després de la immersió114
    • 7.1 IntroduccióLa seguretat a les cambres hiperbàriques és molt important, acausa de les greus conseqüències que podria tenir per als treballa-dors realitzar els treballs sense un rigor i respecte estricte de lesnormes i procediments de seguretat abans d’iniciar els treballs idesprés de la seva utilitzacióEn aquesta Unitat de Didàctica desenvoluparem aquestes normes iprocediments de seguretat 7.2 Seguretat a les cambres hiperbàriques 7.2.1 Instruccions generals d’utilització amb seguretat de les cambres hiperbàriquesAbans de la utilització de la cambra de descompressió s’han detenir en compte les següents normes generals: Efectuar la comprovació prèvia. Operari i ajudant entren junts a la cambra. L’operari es col·locarà en una posició que permeti la cir- culació de la sang sense interrupcions. Presuritzar la cambra a la velocitat que indiqui el trac- tament. Ventilar la cambra segons les normes esmentades. Dur un control de la immersió de personal mèdic que entri temporalment a la cambra. Efectuar la comprovació final. CURS DE FORMACIÓ EN PREVENCIÓ DE RISCOS 115 EN TREBALLS HIPERBÀRICS EN LES OBRES DE TÚNELS MITJANÇANT TUNELADORES
    • L’antecambra normalment es trobarà a pressió atmosfèrica, sent utilitzada per personal mèdic quan desitgin entrar a la cambra a reconèixer el pacient.7.2.2 Normes de seguretat. Cambra de descompressió El personal autoritzat per a utilitzar les cambres hiperbàriques, hauria d’acomplir les següents normes de seguretat: Comprovar que els portells no presentin fisures o de- terioració. No utilitzar greixos o olis a l’interior de la cambra ni a les proximitats de les bateries d’oxigen La pressió de les ampolles d’oxigen no ha de baixar de 10 kg/cm 2 No permetre l’entrada a la cambra de llumins, cigars, material inflamable o metàl·lic. No permetre l’entrada ni utilització d’aparells elèc- trics. No efectuar cap reparació ni modificació de la cambra sense l’autorització corresponent. En cas d’aplicar pintura en l’interior de la cambra, aquesta ha de ser ignífuga. Utilitzar al mínim les robes de llit, en cas d’usar-les evi- tar que siguin de llana o fibra sintètica capaç d’acumular corrents estàtics. Comprovar que el personal entra dintre de la cambra sense res- tes d’olis i greix.116
    • Figura nº 20. Entrada a cambra hiperbàrica 7.2.3 Normes de comprovació de la cambra de descompressió abans de la seva utilització.Cambra Neteja interior. Retirar objectes i equips estranys de l’interior. En cas de mala olor, ventilar la cambra. Comprovar l’estat de l’escotilla i les frises. Manòmetres calibrats i efectuada ultima revisió.Subministrament d’aire Comprovar subministrament principal i secundari suficient. Vàlvules bateries obertes. Vàlvula atac interior oberta, i exterior tancada. Vàlvula comunicació cambra-antecambra tancada. CURS DE FORMACIÓ EN PREVENCIÓ DE RISCOS 117 EN TREBALLS HIPERBÀRICS EN LES OBRES DE TÚNELS MITJANÇANT TUNELADORES
    • Línies d’alta i mitja pressió preparades. Compressors preparats. Vàlvula d’exhaustació interior oberta, exterior tancada. Oxigen Suficient subministrament d’oxigen. Bateria oxigen i les seves vàlvules obertes (quan es precisi). Ampolles reserva oxigen preparades. Màscares oxigen revisades. Vàlvules de subministrament a quadre de control obertes. Il·luminació luminación encesa. Cablejat aïllat. Comunicacions Comunicacions principals i secundàries operatives. Figura nº 21. Detall del sistema de comunicacions en la cambra118
    • Diversos Extintors en l’exterior a punt. No hi ha material combustible dintre de la cambra. Urinari i WC portàtil amb bosses de plàstic. Farmaciola de primers auxilis a l’interior i un altre a l’exterior. Auriculars atenuadores de sorolls a l’interior. Un cronòmetre a l’exterior. Joc de taules i fulls d’immersió a l’exterior. Llibre registre i control a l’exterior. 7.2.4 Normes de comprovació de la cambra de descompressió per a després de la immersió.Cambra Efectuar neteja interior. Revisar frises i portells. Retirar la farmaciola interior. Tancar escotilla exterior. Lubricar frises amb vaselinaAire Recarregar les bateries principals i secundàries, i regis- trar les pressions. Tancar totes les vàlvules. CURS DE FORMACIÓ EN PREVENCIÓ DE RISCOS 119 EN TREBALLS HIPERBÀRICS EN LES OBRES DE TÚNELS MITJANÇANT TUNELADORES
    • Oxigen Netejar i revisar màscares. Tancar totes les vàlvules. Purgar el circuit. Reposar ampolles buides. Il·luminació Apagar enllumenat. És molt important no manipular objectes que continguin oxigen amb les mans o eines brutes d’olis o greixos120
    • RESUM Abans de la utilització de la cambra de descompressió s’han detenir en compte una sèrie de normes de seguretatUnes són de càracter generalUnes altres van dirigides al personal autoritzat per a utilitzar lescambres hiperbàriquesA més, hi ha normes de comprovació abans de la utilització deles cambres hiperbàriquesFinalment, hi ha les normes de comprovació de la cambra dedescompressió per a després de la immersió CURS DE FORMACIÓ EN PREVENCIÓ DE RISCOS 121 EN TREBALLS HIPERBÀRICS EN LES OBRES DE TÚNELS MITJANÇANT TUNELADORES
    • 122
    • UD8 ÍndexObjectius 8.1 Introducció8.2 Protocol d’actuació en cas d’accidentResum CURS DE FORMACIÓ EN PREVENCIÓ DE RISCOS 123 EN TREBALLS HIPERBÀRICS EN LES OBRES DE TÚNELS MITJANÇANT TUNELADORES
    • Objectius En finalitzar aquesta Unitat Didàctica l’alumne haurà de ser capaç de : Conèixer i assumir el protocol d’actuació en cas d’accident Conèixer els primers auxilis a aplicar en cas d’accident Conèixer els mitjans necessaris que han d’estar en obra per a poder efectuar una intervenció de primers auxilis124
    • 8.1 IntroduccióEls treballadors dels túnels estan exposats als accidents habi-tuals en la construcció pesada, amb el problema addicional d’unamés gran incidència de caigudes i lesions per les ensulsiades.És important recordar que un treballador lesionat en un entornd’aire comprimit, per exemple que s’hagi trencat les costelles,ha de tractar-se com si tingués un neumotòrax mentre no esdemostri el contrari i, per tant, s’ha de tenir molt cuidat durantla seva descompressió.És per això que en aquesta Unitat Didàctica desenvoluparem elsprotocols d’actuació en cas d’accident i el protocol de primersauxilis que són molt estrictes han d’acomplir-se escrupolosa-ment per a evitar conseqüències greus per a la seguretat i la salutdels treballadors 8.2 Protocol d’actuació en cas d’accident 8.2.1 Instruccions de seguretat per als treballadors en entorns d’aire comprimit1 -Mai “escurci” el temps de descompressió indicat pel seu supe-rior i pel codi oficial de descompressió utilitzat.El temps que es guanya no compensa el risc de malaltia per des-compressió (ED), una malaltia que pot causar la mort o disca-pacitats.2 -No s’assegui en una posició “encongida” durant la descom-pressió. Així s’afavoreix l’acumulació de bombolles de nitrogenen les articulacions i, per tant, augmenta el risc d’ED.A causa del fet que seguirà eliminant nitrogen del seu organismedesprés que hagi sortit del treball, eviti també dormir i descan-sar en aquesta posició. CURS DE FORMACIÓ EN PREVENCIÓ DE RISCOS 125 EN TREBALLS HIPERBÀRICS EN LES OBRES DE TÚNELS MITJANÇANT TUNELADORES
    • 3 -Utilitzi aigua tèbia per a dutxar-se o banyar-se fins a sis hores després de la descompressió; l’aigua molt calenta pot originar o empitjorar una situació de malaltia per descompressió. 4 -La fatiga excessiva, la falta de son i l’excés d’alcohol la nit prèvia també poden contribuir a què es produeixi la malaltia per descompressió. 5 -Mai ha d’ingerir-se alcohol o aspirina com a “tractament” per al dolor produït per la malaltia per descompressió. 6 -La febre i les malalties, com un fort refredat, augmenten el risc de malaltia per descompressió. 7 -També, les tensions musculars i les lesions en fibres i ATA- ments són llocs “favorits” perquè s’iniciï l’ED. 8 -Si es presenta malaltia per descompressió fora del lloc de tre- ball, posi’s immediatament en contacte amb el metge de l’empresa o amb un metge que tingui experiència a tractar aquesta malaltia. 9 -Dugui posats en tot moment el seu braçalet o insígnia d’identificació. 10-Deixi tots els articles de fumar a la seva taquilla. L’oli hidràulic és inflamable i, en cas d’iniciar-se un incendi en l’entorn tancat del túnel, podrien produir-se grans danys i el tan- cament de la feina, la qual cosa el deixaria sense ocupació. A causa del fet que l’aire és més dens en l’interior del túnel per la compressió, els cigarrets condueixen la calor i s’escalfen tant que no és possible sostenir-los a mesura que es consumeixen. 11-No dugui termos amb l’esmorzar tret que recordi afluixar la tapa durant la compressió; si no ho fa, el tap s’introduirà en l’ampolla. 12-Durant la descompressió, també ha d’afluixar la tapa perquè l’ampolla no exploti. Els termos amb un vidre molt fràgil poden implosionar quan s’aplica pressió, encara que la tapa estigui solta. 13-Una vegada que es tanca la comporta d’aire i comença a aug- mentar la pressió, observarà que l’aire s’escalfa.126
    • Això es coneix com a “calor de compressió” i és normal.Quan deixa de variar la pressió, la calor es dissiparà i la tempe-ratura tornarà a ser normal.Durant la compressió, el primer que notarà és que se li tapenles oïdes.Tret que aconsegueixi “destapar-los” empassant, badallant o ta-pant-se el nas i intentant “expulsar l’aire per les oïdes”, sentiràdolor d’oïdes durant la compressió.Si no aconsegueix destapar-se les oïdes, indiqui-ho al cap de torn im-mediatament perquè aturi la compressió, ja que podria arribar a tren-car-se el timpà o experimentar una compressió greu de l’oïda.Un cop que s’hagi arribat a la pressió màxima, ja no tindrà pro-blemes amb les oïdes durant la resta del torn.14-Si després de la compressió sent a les oïdes un brunzit, una xiule-tada o sordera persistent durant diverses hores, indiqui-ho al metgeespecialista en aire comprimit perquè avaluï la situació.En situacions extremadament greus, encara que molt poc fre-qüents, pot resultar afectada una part de l’estructura de l’oïdamitjana distinta al timpà, si té molta dificultat per a destapar lesoïdes; en aquest cas, el problema ha de corregir-se quirúrgica-ment en els dos o tres primers dies per a evitar un problemapermanent.15-Si està refredat o té un atac d’al·lèrgia, és preferible nosotmetre’s a la compressió fins que ho hagi superat.Els refredats dificulten o fan impossible equilibrar les oïdes osins nasals.16 -En rares ocasions, algunes persones poden sentir dolor enuna dent empastada.Succeïx així si existeix aire sota l’empastament que no pot equi-librar-se fàcilment.Si li comenta el problema al seu dentista, ell trobarà la solució.Les dents no empastades, fins i tot si tenen càries, no solen pre-sentar problemes. CURS DE FORMACIÓ EN PREVENCIÓ DE RISCOS 127 EN TREBALLS HIPERBÀRICS EN LES OBRES DE TÚNELS MITJANÇANT TUNELADORES
    • Les dents postisses i les lents de contacte toves, així com les ulle- res normals, poden utilitzar-se amb total seguretat en l’entorn d’aire comprimit. 17-Si algú arribés a patir una lesió greu al pit, a l’esquena o a la caixa toràcica mentre treballa al túnel presuritzat, haurà de tenir especial cura abans i durant la descompressió. Si la víctima té una costella trencada que ha perforat el pulmó, l’aire pot escapar del pulmó i col·lapsar el pulmó sa en expandir- se a la caixa toràcica durant la descompressió. Qualsevol persona de la qual se sospiti que pugui tenir una lesió d’aquest tipus ha de ser examinada pel metge especialista en aire comprimit abans de sotmetre’s a la descompressió. 18 -La descompressió haurà de realitzar-se sota la supervisió del metge. Durant la descompressió, l’aire de la resclosa es refredarà. Es coneix com a “refredament per descompressió” i és un feno- men completament normal. També pot produir-se boira a la cambra. La temperatura tornarà a ser normal i la boira desapareixerà quan la pressió deixi de variar i arribi a la superfície. És molt important que respiri normalment durant la descompressió i no retingui la respiració per cap motiu; l’aire ha d’entrar i sortir lliurement dels pulmons per a evitar que es quedi atrapat. Si això succeís, els pulmons s’expandirien excessivament i, en teoria, podrien trencar-se, el que produiria l’entrada d’aire en el torrent sanguini, amb conseqüències molt greus per al cervell. Es coneix com a embolisme per aire. Encara que es presenta en alguns bussos, mai s’ha demostrat que passi als treballadors de túnels. No obstant això, ha de saber que existeix la possibilitat teòrica i quins són els símptomes: pèrdua de consciència, paràlisi d’un costat del cos, o una pupil·la més gran que l’altra. Si apareixen els símptomes ho fan immediatament (en segons) des- prés de la descompressió, i no és possible que passin després.128
    • 19-Si algú perd la consciència en sortir de la cambra, serà dutimmediatament a la cambra de recompressió indicada i es notifi-carà al metge especialista en aire comprimit.20-Si segueix sentint dolor, feblesa o formigueig arreu del cosdesprés de sortir de la cambra de descompressió, pot ser unindici de malaltia per descompressió.Si té sensació de “burxades” a les cames o malaptesa a les mans,els braços i les cames, ha de considerar-se com a malaltia perdescompressió amb bombolles a la medul·la espinal mentre noes demostri el contrari.Altres símptomes poden ser vertigen i nàusees (“rodaments decap”) o dificultat per a respirar (“ofec”). Si presenta qualsevold’aquests símptomes, comuniqui-ho immediatament al metge dela cambra de recompressió.21-Eviti l’ús de rellotges amb caràtula rodona a la cambra detreball tret que indiquin expressament que són resistents a lapressió.En ocasions, l’aire comprimit pot introduir-se en un rellotge “im-permeable” i a l’expandir-se durant la descompressió, fer que lacaràtula caigui. Els rellotges quadrats són suficientment permea-bles i això no passa.22-No voli en avions comercials o privats durant almenys 24 ho-res després de la descompressió d’un torn de treball. No practi-qui el submarinisme durant 24 hores abans i després del treballen aire comprimit.23-La ingestió de drogues de qualsevol tipus i els treballs en hi-perbaria estan completament contraindicats. 8.2.2. Treballadors de calaixos d’aire comprimit i túnelsEls treballadors dels túnels estan exposats als accidents habi-tuals en la construcció pesada, amb el problema addicional d’unamés gran incidència de caigudes i lesions per les ensulsiades. CURS DE FORMACIÓ EN PREVENCIÓ DE RISCOS 129 EN TREBALLS HIPERBÀRICS EN LES OBRES DE TÚNELS MITJANÇANT TUNELADORES
    • És important recordar que un treballador lesionat en un entorn d’aire comprimit que s’hagi trencat les costelles ha de tractar-se com si tingués un neumotòrax mentre no es demostri el contrari i, per tant, ha de tenir-se molt cuidat durant la seva descompressió. Si existeix un neumotòrax, ha de resoldre’s a la pressió de la cambra de treball abans d’intentar la descompressió.8.2.3 Transtorns per descompressió Un gran nombre de treballadors de diversos sectors ha de sotmetre’s a una descompressió (una disminució de la pressió ambiental) com a part de la seva rutina de treball. Entre ells estan els bussos, que poden dedicar-se a diverses ocu- pacions; els treballadors dels calaixos d’aire comprimit, els tre- balladors de túnels, els treballadors de cambres hiperbàriques, el personal d’aviació i els astronautes. La descompressió en aquestes persones pot originar, i de fet ho fa, diversos trastorns, la més gran part dels quals es coneixen bastant bé, encara que no tots. En alguns casos, i malgrat el tractament, els treballadors lesio- nats poden quedar discapacitats. Els trastorns per descompressió són objecte d’una intensa labor d’investigació.8.2.4 Mecanisme de les lesions per descompressió La descompressió pot afectar un treballador hiperbàric per un de dos mecanismes principals.130
    • 8.2.4.1 Principis de la captació i l’alliberament de gasosÉs conseqüència de la captació de gas inert durant l’exposicióhiperbàrica i la formació de bombolles en els teixits durant idesprés de la descompressió subsegüent.Durant la compressió (augment de la pressió ambient) del treba-llador i durant tot el temps que roman en un entorn presuritzat,la tensió del gas inert inspirat i arterial augmenta en relació ambla que passa en condicions de pressió atmosfèrica normal.Els teixits capten els gasos inerts fins que s’estableix un equilibrientre les tensions del gas inert inspirat, arterial i tisular.El temps transcorregut fins a arribar a aquest equilibri varia desde menys de 30 minuts fins a més d’un dia, en funció del tipus deteixit i de gas involucrats.En particular, varia depenent de: L’aportació sanguínia al teixit; la solubilitat del gas inert en la sang i en el teixit; La difusió del gas inert en la sang i en el teixit; La temperatura del teixit; La càrrega local de treball del teixit, La tensió local de diòxid de carboni del teixit.En la descompressió posterior del treballador hiperbàric fins a lapressió atmosfèrica normal s’inverteix el procés: el gas s’alliberadels teixits i finalment s’espira.La velocitat d’aquest alliberament està determinada pels factorsabans indicats, però, per motius que no es coneixen molt bé,sembla ser més lenta que la captació. I l’eliminació del gas ésencara més lenta si es formen bombolles.Perquè es formi una bombolla, la seva energia ha de ser suficientper a vèncer la pressió ambient, la tensió de la pressió superfi-cial i la pressió del teixit elàstic.Les discrepàncies entre les prediccions teòriques (de tensió su- CURS DE FORMACIÓ EN PREVENCIÓ DE RISCOS 131 EN TREBALLS HIPERBÀRICS EN LES OBRES DE TÚNELS MITJANÇANT TUNELADORES
    • perficial i de volums crítics per al creixement de les bombolles) i l’observació real de la formació de bombolles s’expliquen per arguments com la formació de bombolles en els defectes de la superfície del teixit (vasos sanguinis) o per la formació contínua de petites bombolles de vida curta (nuclis) en l’organisme (per exemple, entre els plànols dels teixits o en les àrees de formació de cavitats. Les condicions prèvies perquè el gas surti de la solució tampoc estan clarament definides, encara que és probable que les bom- bolles es formin sempre que la tensió de gas en els teixits superi la pressió ambient. És raonable afirmar que fins ara no es compta amb un model totalment satisfactori de la cinètica i la dinàmica de la descom- pressió i que els treballadors hiperbàrics es basen en programes establerts fonamentalment per assaig i error.8.2.4.2 Efecte de la llei de Boyle sobre el barotrauma El mecanisme pel qual la descompressió pot produir lesions és el procés del barotrauma. El barotrauma pot originar-se per compressió o per descom- pressió. En el primer cas, els espais d’aire en l’organisme que estan en- voltats per teixits tous (i, per tant, estan subjectes a l’augment en la pressió ambient, segons el principi de Pascal) sofriran una reducció de volum (com bé prediu la llei de Boyle: en duplicar la pressió ambient, el volum dels gasos es redueix a la meitat). El líquid desplaça el gas comprimit seguint una seqüència previ- sible: Els teixits elàstics es desplacen (la membrana timpàni- ca, les finestres rodona i oval, el material de la màsca- ra, la roba,la caixa toràcica i el diafragma). La sang s’acumula en els grans vasos dilatables (essen- cialment a les venes).132
    • Una vegada que s’arriba al límit de dilatació dels vasos sanguinis, s’assigna una extravasació de líquid (edema) i de sang (hemorràgia) cap als teixits tous circumdants. Quan s’arriba al límit de dilatació dels teixits tous cir- cumdants, el líquid, primer, i després la sang penetren en el propi espai d’aire.Aquesta seqüència pot interrompre’s en qualsevol moment peruna aportació addicional de gas en l’espai (per exemple, en l’oïdamitjana, quan es realitza una maniobra de Valsalva) i conclou quans’arriba a l’equilibri entre el volum del gas i la pressió del teixit.Aquest procés s’inverteix durant la descompressió: el volum delgas augmenta, i si no s’aconsegueix expulsar a l’atmosfera, potproduir trauma local.En els pulmons, el trauma és a causa d’una sobredistensió o a unesquinç entre àrees adjacents del pulmó que tenen una capacitatde dilatació significativament diferent i per tant s’expandeixen adiferent velocitat. 8.2.5 Presentació clínica dels trastorns per descompressióTemps d’aparicióLa malaltia per descompressió es manifesta de vegades durant ladescompressió.Sol succeir amb el barotrauma de l’ascens, en el qual intervenenespecialment els pulmons.Amb tot, l’aparició de la majoria dels trastorns per descompres-sió passa després de la descompressió.Els trastorns deguts a la formació de bombolles en els teixits ien els vasos sanguinis sol manifestar-se en els minuts o horessegüents a la descompressió.En l’historial natural de gran part d’aquestes malalties per des- CURS DE FORMACIÓ EN PREVENCIÓ DE RISCOS 133 EN TREBALLS HIPERBÀRICS EN LES OBRES DE TÚNELS MITJANÇANT TUNELADORES
    • compressió s’observa una resolució espontània dels símptomes. No obstant això, alguns es resolen espontàniament només de forma parcial i és necessari aplicar un tractament. S’ha demostrat que com més aviat s’apliqui el tractament millor serà el resultat. L’historial dels trastorns per descompressió tractats és variable. En alguns casos, els problemes residuals s’han resolt en els 6 a 12 mesos següents, mentre que, en altres casos, no s’han arribat a resoldre els símptomes. Manifestacions clíniques En alguns grups de treballadors hiperbàrics, la manifestació més comú de la malaltia per descompressió és el dolor. Pot tractar-se d’un dolor discret en una o diverses articulacions, mal d’esquena o mal referit (quan el dolor es localitza en la mateixa extremitat que el dèficit neurològic) o bé, menys fre- qüentment, quan la malaltia per descompressió és aguda, d’una sensació de dolor migratori indefinit. Uns altres són els trastorns sensorials, el dolor local, especial- ment a les extremitats, a més d’altres símptomes neurològics relacionats amb les funcions superiors, els sentits i el desgast motor. Qualsevol malaltia que es manifesti en un treballador hiperbàric entre les 24 i les 48 hores següents a la descompressió ha de considerar-se relacionada amb ella mentre no es demostri el contrari. Classificació Fins fa poc temps, els trastorns de descompressió es classifica- ven com: Barotrauma; Embòlia cerebral per gasos arteriales, Síndrome de descompressió. La síndrome de descompressió se subdividia en: tipus 1 (dolor, rabior, tumefacció i erupció cutània); tipus 2 (totes les altres134
    • manifestacions), i tipus 3 (manifestacions tant d’embòlia cerebralper gasos arteriales com de síndrome de descompressió).Aquest sistema de classificació va sorgir d’una anàlisi dels resul-tats obtinguts amb treballadors de calaixos d’aire comprimit queutilitzaven nous programes de descompressió.Actualment, no obstant això, aquest sistema ha estat substituït,ja que no és discriminatori ni pronòstic i a causa del fet que laconcordança en el diagnòstic entre diversos metges amb expe-riència és baixa.La nova classificació de les malalties per descompressió reconeixla dificultat de distingir entre una embòlia cerebral per gasos ar-terials i el malestar per descompressió cerebral, així com entreels tres tipus de síndrome de descompressió.Totes les malalties per descompressió es classifiquen actualmentcom a tals, segons s’indica a la Taula nº 2, que reproduïm mésendavant.La seva denominació va precedida d’una descripció, en primerlloc, de la naturalesa de la malaltia, del progrés dels símptomes,en segon, i finalment, d’una llista dels sistemes orgànics en elsquals es manifesten els símptomes (no es fan suposicions sobrela patologia subjacent).Per exemple, un submarinista pot tenir una malaltia per descom-pressió de tipus neurològic agut progressiu.En la classificació completa de les malalties per descompressiós’inclou un comentari sobre la presència o absència de barotrau-ma i la càrrega de gas inert probable.Aquests dos factors són importants tant per al tractament comper a determinar la possibilitat que el pacient es reincorpori altreball. CURS DE FORMACIÓ EN PREVENCIÓ DE RISCOS 135 EN TREBALLS HIPERBÀRICS EN LES OBRES DE TÚNELS MITJANÇANT TUNELADORES
    • 8.2.6 Protocol de primers auxilis en cas d’accident Podríem considerar el següent algorisme: Salvament i reanimació El salvament és necessari en alguns treballadors hiperbàrics que desenvolupen una malaltia per descompressió; sobretot en el cas dels bussos. El salvament implica el seu trasllat a una plataforma o campana de busseig o a la superfície.136
    • És necessari elaborar determinades tècniques de salvament ipracticar-les perquè puguin aplicar-se amb èxit.Reanimació amb oxigen i líquidHa d’administrar-se oxigen al 100 % mitjançant una vàlvula (ac-tivada pel pacient, si està conscient), o mitjançant una màscaraajustada, una velocitat de flux elevada, i un sistema de dipòsit.Si és necessari perllongar l’administració d’oxigen, han d’inter-calar-se polsos d’aire, (d’uns 5’), per a alleujar o alentir el desen-volupament de la toxicitat pulmonar per oxigen.Qualsevol submarinista amb malaltia per descompressió ha deser rehidratat.Probablement no existeixi la possibilitat d’administrar líquidsper via oral durant una reanimació aguda d’un treballador greu-ment lesionat.En general, és difícil administrar líquids per via oral a una perso-na en posició horitzontal.L’administració oral de líquids comporta la interrupció del’administració d’oxigen; l’efecte immediat sobre el volum san-guini sol ser insignificant.Finalment, ja que el tractament hiperbàric amb oxigen pot pro-duir convulsions, és convenient que l’intestí estigui buit.L’ideal, per tant, és fer la reanimació amb líquid per via intravenosa.És essencial que es mantingui un equilibri hídric precís, ja que ésprobablement la millor forma de reanimar amb èxit a un treballa-dor hiperbàric que pateixi una malaltia per descompressió.Els efectes sobre la bufeta són bastant freqüents i la cateteritza-ció està justificada si no hi ha producció urinària.TrasllatEl trasllat d’un treballador hiperbàric amb malaltia per descom-pressió a les instal·lacions de recompressió terapèutica ha derealitzar-se com més aviat millor, procurant sempre que no hihagi una descompressió addicional. CURS DE FORMACIÓ EN PREVENCIÓ DE RISCOS 137 EN TREBALLS HIPERBÀRICS EN LES OBRES DE TÚNELS MITJANÇANT TUNELADORES
    • L’altitud màxima a la qual un treballador pot sotmetre’s a des- compressió durant una evacuació mèdica en aviació és de 300 m sobre el nivell del mar. Durant el trasllat, han de proporcionar-se al pacient els primers auxilis i l’assistència complementària abans descrits. Tractament de recompressió. Aplicacions El tractament definitiu de la majoria de les malalties per descom- pressió és la recompressió en una cambra. L’excepció a aquesta norma són els barotraumatismes sense em- bolisme per gas arterial associat. La majoria de les víctimes de barotrauma auditiu requereixen audiometries seriades, descongestius nasals, analgèsics i, si se sospita un barotrauma de l’oïda interna, repòs absolut al llit. És possible, no obstant, que l’oxigen hiperbàric sigui un tracta- ment eficaç per a aquest últim grup de pacients. Un altre tipus de barotrauma que sol requerir tractament és el pulmonar, que habitualment respon bé a l’oxigen al 100 % a pressió atmosfèrica. Mecanismes L’augment en la pressió ambiental redueix la grandària de les bombolles i, per tant, la seva estabilitat (en augmentar la tensió superficial). Aquestes bombolles més petites tenen una més gran relació su- perfície-volum, el que afavoreix la seva difusió i els seus efectes de compressió i esquinç mecànics sobre els teixits són menors.Taula nº 2.- Sistema revisat de classificació de les malalties per descompressió138
    • En reduir la grandària de les bombolles, pot reduir-se tambéaquest efecte.Finalment, la disminució del volum (longitud) de les columnes degas atrapades a la circulació sistèmica afavoreix la seva distribu-ció cap a les venes.Una altra conseqüència de la recompressió en la majoria dels ca-sos és un augment en la tensió d’oxigen inspirada (PiO 2 ) i arterial(PaO 2 ). Així s’alleuja la hipòxiaGasosEl gas ideal que ha de respirar el pacient durant la recompressióterapèutica tampoc està clarament establert.Les barreges d’oxigen i heli poden ser més eficaces per a reduirla grandària de les bombolles que l’aire o l’oxigen al 100 %, enca-ra que estan actualment en procés d’investigació.Es considera, a partir dels estudis en viu, que la PiO2 ideal ésd’aproximadament 2 bars de pressió absoluta, encara que en els pacientsamb lesions craniencefàliques, la tensió ideal és inferior a 1,5 bars absoluts.Assistència complementàriaEl tractament en una cambra de recompressió d’un treballadorhiperbàric lesionat no ha d’interferir amb l’administració del’assistència complementària necessària, com ventilació, rehidra-tació i monitoratge.Una cambra de recompressió adequada ha de tenir una interfíciede treball amb l’equip utilitzat de forma rutinària a les unitats devigilància intensiva.Tractament i investigació de seguimentLa persistència dels signes i símptomes i les recaigudes de lesmalalties per descompressió són freqüents, per la qual cosa lamajoria dels treballadors lesionats necessita diverses sessions derecompressió.No s’interrompran fins que la lesió s’hagi corregit i es mantinguisense canvis, o almenys fins que no s’hagin obtingut resultatspositius en dues sessions successives. CURS DE FORMACIÓ EN PREVENCIÓ DE RISCOS 139 EN TREBALLS HIPERBÀRICS EN LES OBRES DE TÚNELS MITJANÇANT TUNELADORES
    • Resultats El resultat del tractament de recompressió per a les malalties per descompressió depèn completament del grup estudiat. La majoria dels treballadors hiperbàrics (per exemple, els bussos militars o de les plataformes petrolíferes) responen bé al tracta- ment, i els dèficits residuals significatius no són freqüents. En canvi, moltes de les persones que practiquen el submarinisme recreatiu i que han de rebre tractament per als trastorns per descompressió mostren pitjors resultats. Es desconeixen les causes d’aquesta diferència. Les seqüeles més comunes de la malaltia per descompressió són, en ordre decreixent de freqüència: trastorns depressius, problemes de memòria a curt termini, símptomes sensorials com insensibilitat, dificultat per a orinar, disfunció sexual i dolors no identificats. Reincorporació al treball hiperbàric Afortunadament, la majoria dels treballadors hiperbàrics poden reintegrar-se al seu treball després d’un episodi de malaltia per descompressió. La incorporació ha de retardar-se almenys durant un mes per a permetre que les funcions fisiològiques tornin a la normalitat, i no es recomana si el treballador ha patit un barotrauma pulmo- nar o té un historial de barotrauma greu o recurrent de l’oïda interna.140
    • Figura nº 23. Descripció dels mitjans per a primers auxilis de què es disposa a l’obra CURS DE FORMACIÓ EN PREVENCIÓ DE RISCOS 141 EN TREBALLS HIPERBÀRICS EN LES OBRES DE TÚNELS MITJANÇANT TUNELADORES
    • Figura nº 24. Descripció dels mitjans per a primers auxilis de què es disposa a l’obra . Continuació142
    • Figura nº 25. Descripció dels mitjans per a primers auxilis de què es disposa a l’obra .Continuació CURS DE FORMACIÓ EN PREVENCIÓ DE RISCOS 143 EN TREBALLS HIPERBÀRICS EN LES OBRES DE TÚNELS MITJANÇANT TUNELADORES
    • RESUM Els treballs en entorns d’aire comprimit requereixen unes ins- truccions de seguretat molt esctrictes, que han d’aplicar els tre- balladors designats per a fer aquests treballs Els treballadors que estan fent treballs a túnels, a més d’estar exposats als riscos inherents del mitjà hiperbàric, a més ho es- tan als accidents habituals del sector de la construcció, pel que poden agreujar-se les conseqüències, ja que als transtorns per descompressió poden sumar-se altres com caigudes a diferent nivell, cops pel maneig de càrregues, etc. A causa de les condicions d’aquests treballs, és obligatori dis- posar d’un Protocol d’actuació en cas d’accident, que ha de ser conegut i assumit per tots els treballadors També ha de disposar d’un protocol de primers auxilis i dels mi- tjans adequats per a poder actuar a l’obra144
    • UD9 ÍndexObjectius 9.1 Introducció9.2 Pla d’emergència en el túnelResum CURS DE FORMACIÓ EN PREVENCIÓ DE RISCOS 145 EN TREBALLS HIPERBÀRICS EN LES OBRES DE TÚNELS MITJANÇANT TUNELADORES
    • Objectius En finalitzar aquesta Unitat Didàctica l’alumne haurà de ser capaç de: Conèixer i assumir el Pla d’emergència i Evacuació per a casos d’accident al túnel Participar en els simulacres d’emergència i evacua- ció146
    • 9.1 IntroduccióEls treballadors dels túnels haurien de conèixer de manera prio-ritària el Pla d’Emergències i Evacuació que estarà necessària-ment adaptat a la situació i els treballs de l’obra en concret.Aquest Pla haurà d’actualitzar-se periòdicament i haurà de for-mar part del Pla de Seguretat i Salut en fase d’obra.En aquesta Unitat Didàctica, es desenvoluparà exhaustivament elcontingut del Pla d’Emergència i Evacuació adaptat a l’execucióde treballs en túnels amb tuneladora i ambient hiperbàric 9.2 Pla d’emergència en el túnelS’elaborarà com a part integrant del Pla de Seguretat i Salut o enun annex un Pla d’Emergències i Evacuació correctament adaptata la situació i activitats actuals de l’obra.Per a això, el Pla d’Emergències s’actualitzarà progressivamenti sempre que les obres presentin canvis substancials que així horequereixin.Estarà adaptat al Pla d’emergències per als treballs en el túnel ila tuneladora.Es recollirà l’emergència hiperbàrica o per accidentat com unavariació més de les situacions possibles contemplades en el Pla.S’han de determinar, conjuntament amb l’equip mèdic destinat a aqueststreballs, mitjans específics per a l’activació del Pla d’Emergència, il’evacuació, si fos necessària, d’un accidentat hiperbàric.Es disposarà de cartells clarament visibles en el qual s’indiquin totsels telèfons d’urgència dels centres hospitalaris més pròxims, met-ges, ambulàncies, bombers, policia i altres números d’interès. CURS DE FORMACIÓ EN PREVENCIÓ DE RISCOS 147 EN TREBALLS HIPERBÀRICS EN LES OBRES DE TÚNELS MITJANÇANT TUNELADORES
    • Es planificarà la ruta d’evacuació des dels diferents punts de la tuneladora, de manera que s’usin les vies i passadissos més am- ples, accessibles i que ocasionin un menor risc. L’ample mínim de les portes de sortida del túnel serà de 1,20 me- tres quan el nombre de treballadors que les utilitzin normalment no excedeixi de 50. Tant el sistema de treball com la integració dels equips mèdics s’auditaran amb una freqüència mínima de 6 mesos, moment en què es podrà comprovar l’eficàcia del sistema i de les mesures preventives adoptades. El disposat en el paràgraf anterior implica la realització d’un si- mulacre d’emergència en ambient hiperbàric que permeti posar a prova l’estipulat en el Pla d’Emergència relatiu a aquest tipus d’emergències. En el simulacre ha de produir-se l’entrada amb compressió de l’equip mèdic hiperbàric, l’atenció simulada a un ferit hiperbàric, la descompressió dels operaris i equip mèdic i l’evacuació d’aquests del túnel, des de la cambra hiperbàrica fins a l’ambulància. A més de provar els mitjans i equips amb anterioritat a l’inici dels treballs, i la comprovació de l’estanqueïtat de les cambres i el lloc de treball, es realitzaran una o diverses entrades de compressió i descompressió tot seguit, sense la realització de treballs, a manera de simulacre de cicle de compressió/descom- pressió. Com a complement als simulacres d’intervenció, en els primers cicles de la primera intervenció es treballarà amb temps de per- manència curts, incrementant-los a poc a poc fins als cicles que requereix el protocol i/o Pla de Seguretat. La planificació d’aquests cicles la realitzarà el metge hiperbàric en conjunció amb el Director d’Intervenció, i es presentaran al Coordinador de Seguretat i Salut per a la seva acceptació. En qualsevol cas, es repetiran els simulacres quan les condicions d’entorn o el personal involucrat en les emergències es modifi- quin substancialment, a petició dels responsables de seguretat de l’obra.148
    • RESUMEs disposarà d’un Pla d’Emergència i Evacuació, com a part in-tegrant del Pla de Seguretat i Salut en fase d’obra, i adaptat a lasituació i treballs de l’obra en concret.En aquest Pla d’Emergència i Evacuació, es recollirà l’emergènciahiperbàricaEs planificarà la ruta d’evacuació des dels diferents punts de latuneladoraEs disposarà de cartells clarament visibles en el quals s’indiquintots els telèfons d’urgència CURS DE FORMACIÓ EN PREVENCIÓ DE RISCOS 149 EN TREBALLS HIPERBÀRICS EN LES OBRES DE TÚNELS MITJANÇANT TUNELADORES
    • 150
    • UD10 ÍndexObjectius 10.1 Introducció10.2 Simulacre d’accident en cambra hiperbàricaResum CURS DE FORMACIÓ EN PREVENCIÓ DE RISCOS 151 EN TREBALLS HIPERBÀRICS EN LES OBRES DE TÚNELS MITJANÇANT TUNELADORES
    • Objectius En finalitzar aquesta Unitat Didàctica l’alumne haurà de ser capaç de: Conèixer i participar en els simulacres d’accident en cambra hiperbàrica Conèixer i aplicar les tasques que ha de fer en cas d’accident i en processos d’evacuació en cambra hi- perbàrica152
    • 10.1 IntroduccióA causa de les dures condicions de treball en l’execució de tú-nels amb tuneladores, (espais reduïts, alta temperatura i humi-tat, riscos de caigudes d’altura, riscos en el maneig de càrregues,etc) i un cop que es disposa del Pla d’Emergència i Evacuació, ésnecessari efecturar simulacres d’accident en cambra hiperbàri-ca, de forma que cada treballador sàpiga el que ha de fer, comha d’actuar i a més garantir la correcta i segura evacuació del’accidentat.Això és el que motiva aquesta Unitat Didàctica, explicar el queés un simulacre d’accident, que a més està documentat amb unexhaustiu suport fotogràfic, cortesia d’UTE Gorg i UTE Triangle,ambdues treballant en diferents etapes de la Línia 9. 10.2 Simulacres d’accident en cambra hiperbàricaEn el simulacre ha de produir-se l’entrada amb compressió del’equip mèdic hiperbàric, l’atenció simulada a un ferit hiperbàric, ladescompressió dels operaris i l’equip mèdic i l’evacuació d’aquestsdel túnel, des de la cambra hiperbàrica fins a l’ambulància.A més de provar els mitjans i equips amb anterioritat a l’inici delstreballs, i la comprovació d’estanqueïtat de les cambres i el llocde treball, es realitzaran una o diverses entrades de compressiói descompressió tot seguit, sense la realització de treballs, a ma-nera de simulacre de cicle de compressió/descompressió.Com a complement als simulacres d’intervenció, en els primerscicles de la primera intervenció es treballarà amb temps depermanència curts, incrementant-los a poc a poc fins als ciclesque requereix el protocol i/o Pla de Seguretat. La planificaciód’aquests cicles la realitzarà el metge hiperbàric en conjuncióamb el Director d’Intervenció, i es presentaran al Coordinadorde Seguretat i Salut per a la seva acceptació. CURS DE FORMACIÓ EN PREVENCIÓ DE RISCOS 153 EN TREBALLS HIPERBÀRICS EN LES OBRES DE TÚNELS MITJANÇANT TUNELADORES
    • A partir d’aquí, i a través de fotos, es mostra la seqüència de dos simulacres d’evacuació d’un treballador que ha patit un accident disbàric. (Cortesia d’UTE Gorg i UTE Triangle) Simulacre UTE Gorg Figura nº 26.- Detall de l’exterior d’una de les obres amb tuneladora Figura nº 27.- Mòdul d’assistència mèdica exterior154
    • Figura nº 28.- Detall del sistema d’evacuació a l’exterior de la llitera amb unaccidentatFigura nº 29. Detall de la llitera per a l’evacuació CURS DE FORMACIÓ EN PREVENCIÓ DE RISCOS 155 EN TREBALLS HIPERBÀRICS EN LES OBRES DE TÚNELS MITJANÇANT TUNELADORES
    • Figura nº 30- Equip mèdic de primera intervenció per a accident disbàric Figura nº 31.-. Detall de treballadors dintre de la cambra en condicions hiperbàriques156
    • Figura nº 32.- Inici de la seqüència d’un simulacre d’atenció a un accidentatFigura nº 33.- Continuació de la seqüència d’un simulacre d’atenció a un accidentat CURS DE FORMACIÓ EN PREVENCIÓ DE RISCOS 157 EN TREBALLS HIPERBÀRICS EN LES OBRES DE TÚNELS MITJANÇANT TUNELADORES
    • Figura nº 34- Continuació de la seqüència d’un simulacre d’atenció a un accidentat. Preparació Figura nº 35.- Continuació. Sèrum158
    • Figura nº 36.- Sortida de la cambraFigura nº 37.-Col· locació a la llitera d’evacuació a l’exterior CURS DE FORMACIÓ EN PREVENCIÓ DE RISCOS 159 EN TREBALLS HIPERBÀRICS EN LES OBRES DE TÚNELS MITJANÇANT TUNELADORES
    • Figura nº 38.- Accidentat fora de la cambra Figura nº 39.- Accidentat col· locat sobre el tren d’evacuació fora del túnel160
    • Figura nº 40.-Acompanyant l’accidentat al tren fins al punt d’evacuació fora del túnelFigura nº 41.-Inici d’elevació de la gàbia amb l’accidentat CURS DE FORMACIÓ EN PREVENCIÓ DE RISCOS 161 EN TREBALLS HIPERBÀRICS EN LES OBRES DE TÚNELS MITJANÇANT TUNELADORES
    • Figura nº 42.- Ascens de la gàbia Figura nº 43.- L’accidentat és tret de la gàbia , per al seu trasllat a l’hospital .162
    • Simulacre UTE TriangleFigura nº 44.- Detall de la tuneladora per la zona d’evacuacióFigura nº 45.- Detall de l’escotilla que tanca la zona hiperbàrica . CURS DE FORMACIÓ EN PREVENCIÓ DE RISCOS 163 EN TREBALLS HIPERBÀRICS EN LES OBRES DE TÚNELS MITJANÇANT TUNELADORES
    • Figura nº 46.- Preparació d’uns mitjans d’evacuació. Figura nº 47.- Detall de la llitera d’evacuació.164
    • Figura nº 48 .-Preparació de la llitera d’evacuacióFigura nº 49.- Inici de la sortida del treballador fora de la zona de treball . CURS DE FORMACIÓ EN PREVENCIÓ DE RISCOS 165 EN TREBALLS HIPERBÀRICS EN LES OBRES DE TÚNELS MITJANÇANT TUNELADORES
    • Figura nº 50 .- Sortida del treballador sobre la llitera Figura nº 51 .- Subjecció del treballador sobre la llitera , subministrament d’O2166
    • Figura nº 52 .- Amarra per a la pujada cap a fora de la zona de treball .Figura nº 53 - Pujada de l’accidentat CURS DE FORMACIÓ EN PREVENCIÓ DE RISCOS 167 EN TREBALLS HIPERBÀRICS EN LES OBRES DE TÚNELS MITJANÇANT TUNELADORES
    • Figura nº 54 .- Inici del procés d’evacuació. Figura nº 55 - Evacuació de l’accidentat cap a l’hospital168
    • RESUM Per a garantir el procés correcte d’evacuació en cas d’accident encambra hiperbàrica i, un cop que es disposa del Pla d’Emergènciai Evacuació, és necessari efectuar simulacres de forma periò-dica de manera que cada treballador sàpiga què ha de fer, comha d’actuar per tal d’assegurar l’èxit d’una evacuació en casd’accident CURS DE FORMACIÓ EN PREVENCIÓ DE RISCOS 169 EN TREBALLS HIPERBÀRICS EN LES OBRES DE TÚNELS MITJANÇANT TUNELADORES
    • 170
    • UD11 ÍndexObjectius 11.1 Introducció11. 2 Descripció de la tuneladora EPBResum CURS DE FORMACIÓ EN PREVENCIÓ DE RISCOS 171 EN TREBALLS HIPERBÀRICS EN LES OBRES DE TÚNELS MITJANÇANT TUNELADORES
    • Objectius En finalitzar aquesta Unitat Didàctica, l’alumne ha de ser capaç de: Conèixer què és una tuneladora EPB Conèixer les característiques de funcionament d’una tu- neladora EPB Conèixer i identificar els elements que conformen una tuneladora EPB172
    • 11.1 IntroduccióLes tuneladores EPB, (earth Pressure Balanç) s’utilitzen per aconstruir túnels a zones en què el terreny té un alt contingutd’argiles i fangs inestables i segurament amb una elevada presèn-cia d’aigua.Això fa que apliquin una tecnologia per a evitar moviments de laterra tant en el lloc de treball com a la superfície.En aquesta Unitat Didàctica, explicarem què és una tuneladoraEPB, quins són els seus components i com treballa 11.2 Descripció de la tuneladora EPBEscut EPB CURS DE FORMACIÓ EN PREVENCIÓ DE RISCOS 173 EN TREBALLS HIPERBÀRICS EN LES OBRES DE TÚNELS MITJANÇANT TUNELADORES
    • 11.2.1 Característiques del funcionament de l’escut EPB Figura nº 56.- Vista general d’una tuneladora Els escuts EPB (Earth Pressure Balanç) es fan servir en terrenys amb un alt contingut d’argiles i fangs inestables i presumiblement amb una elevada penetració d’aigua. El principi bàsic de funcionament d’un escut EPB és el següent: El terreny excavat entra a la cambra d’excavació, situada just darrere de la roda de tall, per les obertures de la roda de tall i es barreja amb el terreny que està a la cambra d’excavació ja plastificat. La força d’embranzida es transmet a través de la paret de pressió al terreny plastificat de la cambra, evitant així una penetració descontrolada al terreny del davant a la cambra. S’arriba a un estat d’equilibri quan la terra de la cambra no pugui seguir compactant-se per la pressió de la terra i l’aigua. La pressió de la terra existent en aquest moment en el front d’atac haurà de correspondre aproximadament a la pressió de terra en repòs. Per tant, en un escut EPB s’utilitza el propi terreny excavat per a estabilitzar el front d’atac. La pressió creada per la terra plastificada i confinada a la cam- bra es controla a través de la velocitat d’avanç de la perforació o d’embranzida dels cilindres i de la velocitat d’extracció de terra de la cambra mitjançant el gir del cargol d’Arquímedes o sense parar. La pressió va des de l’atmosfèrica fins a una sobrepressió d’unes174
    • 4 atmosferes.A continuació, i d’acord amb la figura, es detallen els seus com-ponents:Figura nº 57.-Esquema bàsic d’un escut EPB 1 . Roda de Tall 6 . Erector de dovelles 2 . Accionament 7 . Dovelles 3 . Cambra d’excavació 8 . Cilindres de propulsió 4 . Sensor de pressió 9 . Cintes transportadores 5 . Resclosa d’aire comprimit 10. Cargol infinit d’extraccióPer a poder emprar el terreny excavat com a mitjà de retenció,aquest ha de tenir unes determinades característiques que són: Bona plasticitat Consistència pastosa fins a tova Baixa fricció interna Baixa permeabilitat a l’aiguaCom que el terreny no té generalment aquestes característiquesés necessari tractar-lo.Aquest tractament es realitza mitjançant la injecció d’escumes opolímers, així com d’aigua i bentonita si el terreny ho requereix,injectant aquests elements tant en la roda de pressió com enl’enfront de través de la roda de tall.El material extret de la cambra d’excavació amb la rosca s’abocaen una tremuja d’una primera cinta transportadora de terres. Elmaterial ha de tenir poca permeabilitat a l’aigua, perquè aquestano circuli pel cargol. CURS DE FORMACIÓ EN PREVENCIÓ DE RISCOS 175 EN TREBALLS HIPERBÀRICS EN LES OBRES DE TÚNELS MITJANÇANT TUNELADORES
    • 11.2.2. Escut L’escut disposa de tres components principals: Cambra d’excavació en el cap de l’escut Aquesta cambra du en el seu interior uns batedors o pales que conjuntament amb els de la roda de tall permeten barrejar ho- mogèniament el terreny. D’aquesta manera s’aconseguirà un material més plastificat per a poder extreure’l mitjançant la rosca. Cos mig de l’escut Sobre el cos mig de l’escut s’absorbeix la força de reacció de la roda de tall. Hi ha 38 gats agrupats per parelles i repartits per igual en la perifèria, que es donen suport per part de l’èmbol en l’anell de pressió i per part del piu a les dovelles. Aquests gats d’avanç actuen com a premsa amb una sabata a la construcció de dovelles. Es poden manipular individualment per al muntatge d’anells i en grup per a l’avanç. Cua de l’escut La cua de l’escut consisteix en un segment de tub, format per 5 sectors soldats entre si, unit al cos mig mitjançant 19 gats hi- dràulics d’articulació. Aquests gats d’articulació permeten poder realitzar corbes o pendents amb la tuneladora. Sota la protecció de la cua de l’escut s’efectua la construcció de l’anell de dovelles que formen el túnel, servint-se de l’erector per a aquesta construcció o muntatge. Al final de la cua de l’escut hi ha una junta metàl·lica de raspalls o dents de tres fileres que serveix per a retenir el greix especial que es col·loca per a què tanqui o doni estanqueïtat a l’escut, perquè no penetri cap a la part davantera el morter de la injecció de l’extradós dels anells. Per a aquesta injecció de morter l’escut de cua va proveït de canonades d’injecció integrades a la pròpia camisa.176
    • Figura nº 58.- Detall d’un escut Detall dels components d’un escut: 1 Front actiu del terreny 5 Gats d’avanç 2 Roda de tall 6 Rosca o cargol d’Arquímedes 3 Cambra d’excavació 7 Erector de dovelles 4 Anell o paret de pressió 8 Sosteniment-revestiment del túnel amb anells de dovelles11.2.3 Roda de tall La roda de tall està formada per diferents parts, les quals estan unides entre si amb bulons i eixos de centratge, que al seu torn estan soldades entre si. Una peça central, que conté la brida de subjecció per a la uni- tat d’accionament de gir amb bulons i eixos de centratge. Sectors amb forma de caixes, que estan units amb bu- lons i eixos de centratge a la peça central. CURS DE FORMACIÓ EN PREVENCIÓ DE RISCOS 177 EN TREBALLS HIPERBÀRICS EN LES OBRES DE TÚNELS MITJANÇANT TUNELADORES
    • Figura nº 59.-Detall d’una TBM tipus EPB de diàmetre = 9,33 m. A la foto anterior s’aprecia la peça de centre de la roda de tall de forma quadrada, així com la meitat dels 4 sectors, amb juntes en els vèrtex de la peça quadrada central. La TBM es troba expulsant escuma per la roda de tall. Aquesta aniria al terreny del front per a adaptar-lo a l’excavació i extracció. Les eines de tall de la roda consisteixen en: Nas de tall per a terres/roca Rascadors o piques Eines perifèriques Talladors de disc simples Talladors de disc dobles 178
    • 11.2.4 Extracció de terresEn el sistema “closed mode” (manera tancada) les terres de lacambra d’excavació s’extreuen mitjançant la rosca, regulada prè-viament la seva velocitat, que ho evacuarà cap a una tremuja dedescàrrega de la primera cinta transportadora.Per a l’extracció del material en la tuneladora s’han muntat en totaltres cintes transportadoras d’extracció de terres i una rosca. 12.2.5 Cargol sense fi o cargol de Arquimedes:La rosca està situat en la part inferior de l’escut intermedi.Té 19,2 m de longitud, 1,25 m de diàmetre interior, una inclina-ció al voltant dels 25º i pot ser telescopat 1,5 m, gràcies a doscilindres hidràulics.L’hèlix i la camisa del cargol estan recobertes d’un material deanti desgast per a allargar la seva vida útil, no obstant, haurà decontrolar-se periòdicament el seu desgast.Figura nº 60.- Detall d’un cargol sense fi CURS DE FORMACIÓ EN PREVENCIÓ DE RISCOS 179 EN TREBALLS HIPERBÀRICS EN LES OBRES DE TÚNELS MITJANÇANT TUNELADORES
    • La velocitat dla rosca es fixa en funció de la velocitat d’avanç de la tuneladora, per a mantenir una pressió constant en la cambra d’excavació. La velocitat de rotació màxima durant l’excavació està entorn a 24 rpm i la producció o extracció màxima d’aquest cargol és de 1.300 m3/h. Muntador o erector de dovelles En l’escut intermedi va muntat l’erector o muntador de dovelles el ràdio d’acció dels quals cobreix l’escut de cua, ja que és en aquest on es munta l’anell. La cinemàtica de l’erector està estudiada per a les condicions es- pecífiques de cada projecte (nº de dovelles/anell, esquema, etc.) i permet una manipulació exacta de les dovelles. Tots els moviments estan controlats i es disposa de força addi- cional per a realitzar totes les funcions que pot ocupar. Figura nº 61.-Detall d’un erector de dovelles180
    • Elements principals de l’erector: Guia o suport per al desplaçament longitudinal Marc giratori erector Unitat telescòpica de la placa de buit Placa de buit Control o comandament de l’erectorBack-up o remolcsEl back-up està acoblat a l’escut per mitjà d’un equipd’arrossegament i durant la perforació o avanç serà arrossegatper l’escut de forma contínua.Aquest equip d’arrossegament es compon de dos gats hidràulics, situatsa cada costat del primer back-up, els quals permeten una articulacióentre l’escut i el primer back-up, molt important per a traçatscorbs en planta i/o alçat.La tuneladora consta de cinc remolcs o carros oberts que circulen re-colzant-se en rodes directament sobre els anells de dovelles col·locatsanteriorment, i que constitueixen l’anomenat back-up.A fi de no fer malbé els anells de dovelles, i sobretot les juntes de dove-lles, els corrons o rodes estan proveïts d’un recobriment vulcanitzatFigura nº 62.- Detall de les rodes del back- up sobre els anells CURS DE FORMACIÓ EN PREVENCIÓ DE RISCOS 181 EN TREBALLS HIPERBÀRICS EN LES OBRES DE TÚNELS MITJANÇANT TUNELADORES
    • Els carros del back-up estan acoblats un a un altre articulada- ment mitjançant uns bulons i unes llances, el que permet la seva translació en corbes. En els back-up estan situats tots els elements complementaris a subministrar per a la perforació del túnel: grups, equips, etc.11.2.8 Ventilació secundària o de la TBM Per a la ventilació del sistema de back-up i de l’escut es pot pre- veure una ventilació secundària. La seva missió és evacuar l’aire calent generat en l’escut, amb el que s’aconsegueix baixar la temperatura ambient i crear un corrent d’aire que, juntament amb la ventilació primària, permet la renovació de l’aire ja saturat. Instal·lació d’aigua El subministrament d’aigua arriba a la tuneladora mitjançant una canonada metàl·lica, i arriba al back-up per mitjà d’un tambor de mànegues flexible. Aquesta aigua subministrada a la tuneladora passa a través d’un fil- tre, per a eliminar possibles impureses, a continuació es diposita en un tanc d’on serà bombada al refrigerador d’oli, així com a altres sistemes de la màquina que necessiten refrigerar-se. A grans trets podem diferenciar tres circuits diferents d’aigua: Circuit d’aigua industrial refrigerant Aquesta instal·lació serveix per al refredament dels següents grups constructius: Compressors Convertidor de freqüència (sub-distribució) Refrigerador d’oli hidràulic i d’oli per a engranatge Cabina de comandament Reductor de l’accionament de la roda de tall i de la rosca Distribució principal Motor elèctric de l’accionament de la roda de tall i de la rosca182
    • Circuit d’aigua de drenatge o desguàsEl circuit serveix per treure tota l’aigua de neteja de la màquinatant de l’escut com dels remolcs.Circuit d’aigua d’alta pressióAquest circuit compleix la missió d’alimentar una bomba d’injecciód’aigua d’alta pressió.Mitjançant aquesta bomba podrem injectar aigua tant a la cambrad’excavació com al capdavant, a través de la roda de tall. CURS DE FORMACIÓ EN PREVENCIÓ DE RISCOS 183 EN TREBALLS HIPERBÀRICS EN LES OBRES DE TÚNELS MITJANÇANT TUNELADORES
    • RESUM Les tuneladores EPB actuen per tal d’aconseguir l’equilibri entre la força d’embranzida i la del terreny que està dintre de la cam- bra d’excavació En un escut EPB, s’utilitza el propi terreny excavat per a estabi- litzar el front d’atac La roda de tall està formada per diferents parts, les quals estan unides entre si mitjançant bulons i eixos de centratge Les terres de la cambra d’excavació s’extreuen mitjançant la rosca Les dovelles es col·loquen per mitjà del rector o muntador de dovelles que va muntat en l’escut intermig La TMB du un sistema de ventilació per a evacuar l’aire calent generat en l’escut La tuneladora té instal·lat un sistema de subministrament d’aigua per mitjà de tres circuits diferents, el d’aigua industrial refrige- rant, el d’aigua de drenatge i el d’aigua a alta pressió184
    • UD12 Índex Objectius 12.1 Introducció12.2 Descripció de l’activitat de canvi d’einesResum CURS DE FORMACIÓ EN PREVENCIÓ DE RISCOS 185 EN TREBALLS HIPERBÀRICS EN LES OBRES DE TÚNELS MITJANÇANT TUNELADORES
    • Objectius En finalitzar aquesta Unitat Didàctica, l’alumne ha de ser capaç de: Conèixer i assimilar en què consisteix l’activitat de canvi d’eines de tall de la tuneladora Conèixer i assimilar els processos de substitució de les eines de tall de la tunerladora Conèixer i identificar els diferents tipus de discos de tall que s’utilitzen els elements que componen una tu- neladora EPB, discos talladors, rastells i piques)186
    • 12.1 IntroduccióLa roda de tall és l’element principal que permet el tall i l’excavaciódel terreny per mitjà d’una tuneladora.És evident que, en el seu treball diari, els discos de tall, els ras-tells i les piques pateixen un important desgast.En aquesta Unitat Didàctica, es desenvoluparan els procedimentsde canvi d’eines, així com s’explicaran els diferents tipus de dis-cos de tall que s’utilitzen 12.2 Descripció de l’activitat de canvi d’eines 12.2.1- Canvi de les eines de tall de la tuneladora (Cortesia UTE Gorg)La roda de tall és, com ja s’ha comentat, l’element principal quepermet el tall i l’excavació del terreny en una tuneladora. És per això que les diferents eines de tall que la componen(rastells, discos talladors i piques) han d’estar sempre en bonescondicions per a facilitar l’excavació i optimitzar el rendiment.Per aquests motius s’han de realitzar inspeccions periòdiquesde la roda de tall per a fixar el moment de canvi dels diferentselements de tall.La roda de tall consta de 16 braços en els quals tenim distribuïtsels discos talladors, els rastells i les piques com s’aprecia a lafigura nº 63 CURS DE FORMACIÓ EN PREVENCIÓ DE RISCOS 187 EN TREBALLS HIPERBÀRICS EN LES OBRES DE TÚNELS MITJANÇANT TUNELADORES
    • Figura nº 63.- Detall d’una roda de tall amb discos de tall i braços numerats . Cortesia d’UTE Gorg El desgast que pateixen les eines de tall que formen la roda de tall depèn fonamentalment dels següents paràmetres: Tipus d’eina: discos simples, dobles, piques o rastells Posició de l’eina a la roda de tall Unitats geològiques travessades per la màquina durant la perforació Aquests paràmetres condicionaran la periodicitat de revisió i canvi necessària. Alguns rastells i piques estan equipats amb sensors de desgast. En qualsevol cas aquests elements, que poden ser d’ajuda, no substituiran la necessitat de les revisions periòdiques. És difícil definir una periodicitat per a la inspecció i el canvi d’eines. Evidentment el desgast d’aquestes dependrà del tipus de terreny que s’estigui travessant a cada moment i de la facilitat d’accedir a la cambra d’excavació (si és possible entrar o no a pressió atmosfèrica). Al mateix temps, el valor del desgast màxim permès serà dife- rent per a un mateix element en funció de la seva posició.188
    • La freqüència establerta a priori per a la inspecció de les einesde tall serà fixat per l’equip tècnic de la tuneladora.Abans de realitzar la revisió o el canvi d’alguna de les eines, laroda de tall avança fins a 400 mm i a continuació retrocedeix,deixant aquest petit espai entre el front d’atac i la roda de tall,que permet accedir a la cara frontal de la roda de tall.El temps invertit en el canvi d’eines de tall depèn lògicament dela quantitat i el tipus d’eines que sigui necessari substituir.Figura nº 64. Detall d’una roda de tall amb discos de tall i braços numerats . Cortesia d’UTE Trian - CURS DE FORMACIÓ EN PREVENCIÓ DE RISCOS 189 EN TREBALLS HIPERBÀRICS EN LES OBRES DE TÚNELS MITJANÇANT TUNELADORES
    • gle Procés de substitució d’eines .(Cortesia UTE Triàngle) El cap de tall nou consta dels següents utensilis de tall: 48 discos de tall de 17” normals. 3 discos de tall de 17” gàlib. 10 discos de tall de 17” dobles. 5 discos de tall de 17” dobles centrals. 238 fulles frontals. 48 talladors perifèrics repartits en 12 braços, cadascun amb 2 talladors de dretes (1 exterior i 1 interior) i 2 fulles d’esquerres (1 exterior i 1 interior). Disc de tall de 17” normal: Figura nº 65.- .Disc de 17” normal muntat en cap de tall Figura nº 66.-.Allotjament de disc de 17” normal Disc de tall de 17” doble: Disc de tall de 17” gàlib: Figura nº 67.-. Disc de 17” gàlib muntat en cap de tall Figura nº 68.-. Disc de 17” doble muntat en cap de tall190
    • Discos de tall de 17” dobles centrals: Figura nº 69. Discos de 17” dobles centrals muntats en cap de tall Talladors frontals: Figura nº 70. Tallador frontal muntat Figura nº 71. Suport de tallador frontal amb cargols CURS DE FORMACIÓ EN PREVENCIÓ DE RISCOS 191EN TREBALLS HIPERBÀRICS EN LES OBRES DE TÚNELS MITJANÇANT TUNELADORES
    • Talladors perifèrics: Figura nº 72. Talladors perifèrics muntats Figura nº 73 . Suport talladors perifèrics amb cargols Figura nº 74. Talladors de tall a esquerres Figura nº 75 . Talladors de tall a dretes192
    • Procediment desmuntatge discos de tall de 17” normals: 1) Girar la roda de tall fins a arribar al disc en la posició d’intervenció. 2) Treure els 2 cargols que uneixen els tascons amb el cap de tall. 3) Treure els 2 tascons amb vareta roscada. 4) Treure el disc de tall. Disc de tall TascóFigura nº 76. Detall d’un disc de tallProcediment desmuntatge discos de tall de 17” gàlib: Igual procediment que per als discos de tall de 17” normals.Procediment desmuntatge discos de tall de 17” dobles: Igual procediment que per als discos de tall de 17” normals. CURS DE FORMACIÓ EN PREVENCIÓ DE RISCOS 193 EN TREBALLS HIPERBÀRICS EN LES OBRES DE TÚNELS MITJANÇANT TUNELADORES
    • Procediment desmuntatge discos de tall de 17” dobles centrals: 1) Girar la roda de tall fins a arribar al disc en la posició d’intervenció. 2) Treure tots els cargols dels 3 suports de tascons que subjecten cada disc doble. El suport central dels discos té 2 cargols i 2 tascons gruixuts, mentre que els laterals (compartits per 2 discos) tenen 4 cargols (2 per disc) i 4 tascons (la meitat que les anteriors de gruixària). 3) Treure els 3 suports de tascó (els 2 laterals i el cen- tral del disc). 4) Empènyer uns 2 cm el disc de tall que es vol extreure per a poder treure els tascons còmodament. 5) Treure els tascons (les 2 gruixudes centrals i les 2 fines de cada extrem). 6) Treure el disc de tall. Disc doble Tascó gruixut Suports tascó Tascons Suport tascó Tascons prims Figura nº 77. Detall de discos de tall dobles centrals194
    • Talladors frontals i perifèrics:Van cargolats a una base (1 per tallador) soldada al cap de tall. Tallador frontal Tallador perifèric Suport Suport Cargols CargolsFigura nº 78. Detall de Talladors centrals i perifèricsFigura nº 79- Detall d’una pica de tall CURS DE FORMACIÓ EN PREVENCIÓ DE RISCOS 195 EN TREBALLS HIPERBÀRICS EN LES OBRES DE TÚNELS MITJANÇANT TUNELADORES
    • Figura nº 80.- Detall d’un scraper de tungstè Figura nº 81.- Detall del canvi d’un disc tallador196
    • RESUMLes rodes de tall incorporen diferents eines de tall, (discos detall, piques i rastells) que pateixen un desgast important en elseu treball diari a causa de l’abrasió del terrenyEl procés de canvi d’aquestes eines de tall exigeix que existeixiun procediment de treball, adequat al tipus de discos de què estracti CURS DE FORMACIÓ EN PREVENCIÓ DE RISCOS 197 EN TREBALLS HIPERBÀRICS EN LES OBRES DE TÚNELS MITJANÇANT TUNELADORES
    • 198
    • UD13 Índex Objectius 13.1 Introducció13.2 Treballs hiperbàrics en tuneladoraResum CURS DE FORMACIÓ EN PREVENCIÓ DE RISCOS 199 EN TREBALLS HIPERBÀRICS EN LES OBRES DE TÚNELS MITJANÇANT TUNELADORES
    • Objectius En finalitzar aquesta Unitat Didàctica, l’alumne ha de ser capaç de: Conèixer i assimilar en què consisteixen els treballs hiperbàrics en tuneladora Conèixer i assimilar quins són els treballs previs a realitzar abans d’iniciar els treballs hiperbàrics Conèixer i assimilar controls a realitzar durant el procés de treball a la cambra hiperbàrica de la tu- neladora Conèixer com es genera el “cake” i la bombolla d’aire Conèixer la composició dels trens que han d’estar presents mentre durin els treballs, per a atendre els casos d’emergència200
    • 13.1 IntroduccióCom ja s’ha explicat abans, una tuneladora EPB ens permet exca-var a sòls tous, amb poca cohesió i sota el nivell freàtic.És molt important que els treballadors coneguin a fons totes lesactivitats necessàries per a efectuar aquests treballs que han derealitzar-se garantint en tot moment la seguretat dels treballa-dors i de la màquina, l’estabilitat del front d’excavació i la mini-mització del risc de moviments en superfícieL’objecte d’aquesta Unitat Didàctica és el descriure totes les ac-tivitats, materials i personal necessaris a l’hora de realitzar unaintervenció hiperbàrica en una tuneladora tipus EPB. 13.2 Treballs hiperbàricsL’objecte d’aquesta Unitat Didàctica és el descriure totes les ac-tivitats, materials i personal necessaris a l’hora de realitzar unaintervenció hiperbàrica en una tuneladora tipus EPB.Una tuneladora EPB ens permet excavar a sòls tous, amb pocacohesió i sota el nivell freàtic garantint: La seguretat dels treballadors. La seguretat de la màquina. L’estabilitat del front d’excavació. La minimització del risc de moviments en superfície.Això s’aconsegueix mantenint una pressió de terra a la cambrad’amassat, el que genera l’inconvenient de dificultar l’accés a laroda de tall per a inspecció o substitució d’eines.L’única manera de realitzar una inspecció o substitució d’einesen terrenys inestables o molt permeables, garantint l’estabilitat CURS DE FORMACIÓ EN PREVENCIÓ DE RISCOS 201 EN TREBALLS HIPERBÀRICS EN LES OBRES DE TÚNELS MITJANÇANT TUNELADORES
    • del front, és la de generar una bombolla d’aire a una determinada pressió a la cambra d’amassat (ambient hiperbàric). D’aquesta manera, personal especialitzat (personal hiperbàric) pot accedir a la roda de tall, previ pas per la cambra de pre- compressió. Per a això la tuneladora té una sèrie d’equips i cambres (cambra de treball, cambra de materials, rescloses de personal) que ho permeten.13.2.1 Activitats prèvies als treballs hiperbàrics. Un cop programat el lloc de parada, tipus de treball i dia de parada, cal: Comunicar-ho amb antelació a les persones implicades en això: Comunicació a l’EQUIP MÈDIC Comunicació al PERSONAL HIPERBÀRIC Comunicació al PERSONAL DEL CONTR ACTISTA Comunicació al SUBMINISTR ADOR ELÈCTRIC Preveure els materials que s’utilit zar an i demanar, si fos ne - cessari: Material de substitució de la roda de tall (piques, car- gols, discos....) Ampolles d’oxigen per a descompressió, si s’escau. Posicionada la màquina en el punt definit per a la intervenció i tenint tots els materials i personal necessaris a l’obra, procedim a realitzar els treballs previs necessaris per a poder realitzar la intervenció.202
    • 13.2.2 Col·locació de la plataforma de treball externaLa plataforma de treball és una estructura metàl·lica cargoladaque ens genera un més gran espai a l’altura de les rescloses pera realitzar els treballs hiperbàrics.El muntatge de la plataforma s’inicia una vegada acabada la cons-trucció de l’últim anell.En aquesta plataforma, durant els treballs hiperbàrics, s’hitrobarà el següent personal: Tècnic de cambra. Ajudant de tècnic de cambra. Personal del següent torn (si està pròxima la seva entrada) Equip mèdic Personal de manteniment (control de pèrdues d’aire....)Figura nº 82.-Detall del personal en la plataforma de treball CURS DE FORMACIÓ EN PREVENCIÓ DE RISCOS 203 EN TREBALLS HIPERBÀRICS EN LES OBRES DE TÚNELS MITJANÇANT TUNELADORES
    • Sobre aquesta plataforma hi col·locarem: Taula del tècnic de cambra. Material mèdic. Telèfon amb comunicació exterior. Equip de mesurament de qualitat d’aire (O 2 , CO) con- nectat a l’exclosa. Font d’aigua i begudes isotòniques. Equip de vigilància per al control dels treballs hiper- bàrics13.2.3 Activitats i materials necessaris a les cambres Refrigeració de les rescloses. La temperatura en aquesta zona durant l’excavació és elevada. Com que aquests treballs es realitzen immediatament acabada l’excavació, hem de reduir la temperatura. Per a això utilitzem l’aire respirable (es connecta el sistema d’aire respirable), introduïm aire fresc a través de la canona- da per omplir la cambra de treball (col·locant un silenciador) i obrint la vàlvula per omplir. Neteja de les rescloses i cambra de treball. Es realitzarà una neteja a la zona de les excloses (tant en l’interior com en l’exterior) i a la cambra de treball ja que són els llocs en els quals estaran sota aire comprimit els treballadors.204
    • Figura nº 83 .-Detall de l’entrada a les cambres.Per a això eliminarem els materials i utensilis d’altres activitatsrutinàries que es realitzen en aquesta àrea (injecció de cuirassai injecció de morter) i que són innecessàries per a la intervencióhiperbàrica.Figura nº 84.- Una altra vista de l’entrada a les cambresTampoc podem oblidar-nos de la neteja de l’eina, sensors, manò-metres i registradors que usarem durant la intervenció. CURS DE FORMACIÓ EN PREVENCIÓ DE RISCOS 205 EN TREBALLS HIPERBÀRICS EN LES OBRES DE TÚNELS MITJANÇANT TUNELADORES
    • Encara que aquests equips estan protegits amb plàstic durant l’excavació, cal eliminar aquest plàstic i netejar-los. Preparació dels utensilis de treball. A l’interior de la cambra de treball i a la plataforma de treball hem de tenir preparat els següents materials: Emissores mòbils per a comunicació Llums de 24 Volts amb bombetes d’emergència Plataformes i escales d’accés a la roda de tall. Extintor per a treballs hiperbàrics Polipasts pneumàtics per a l’elevació de talladors. Utensilis de desmuntatge de discos. Eines. Mànega per a aire Mànega per a aigua. Bosses d’escombraries. Galledes amb bentonita molt densa per a tapar punts de fugida d’aire, si hi hagués alguna fugida visible. Vestits de paper Guants Draps206
    • Figura nº 85 - Detall de personal efectuant treballs en ambient hiperbàricProva d’estanqueïtatAcabades totes les tasques de les rescloses es realitza una petitaprova de pressió per a comprovar l’estanqueïtat de les rescloses(equip d’aire en funcionament) i el correcte funcionament delsequips: Manòmetres, caudalímetres, vàlvules, equip sansom i re-gistradors de pressió de les rescloses i la cambra de treball.Seria convenient documentar aquesta prova.Generador d’emergènciaEl generador d’emergència és un element de seguretat impres-cindible en aquests treballs. CURS DE FORMACIÓ EN PREVENCIÓ DE RISCOS 207 EN TREBALLS HIPERBÀRICS EN LES OBRES DE TÚNELS MITJANÇANT TUNELADORES
    • Amb això garantim que el personal que està sota pressió a les rescloses es pugui evacuar sense cap problema, i garantim l’estabilitat del front. Abans d’iniciar la intervenció una vegada connectat, s’hauria de fer una prova de tall de subministrament elèctric per a garantir el seu funcionament davant la falta de tensió. Es recomana documentar aquesta prova així com la comunicació a l’empresa subministradora d’energia elèctrica. Equip i instal·lació d’aire respirable L’aire necessari per a alimentar el generador i les rescloses l’obtenim a través de la instal·lació d’aire respirable que té instal·lada la màquina. Figura nº 86.-Detall de la instal· lació d’aire respirable208
    • Figura nº 87.-Detall dels filtres d’aire respirableInstal·lació de l’equip d’oxigen medicinalL’equip d’oxigen s’utilitza per a les descompressions a les cam-bres hiperbàriques.Posteriorment s’explicarà el perquè de la seva utilització, elsbeneficis que genera i el procediment d’utilització.La instal·lació i comprovació de l’equip d’oxigen la realitza elpersonal hiperbàric.La instal·lació del sistema de descompressió amb oxigen constad’Ampolles amb oxigen medicinal. CURS DE FORMACIÓ EN PREVENCIÓ DE RISCOS 209 EN TREBALLS HIPERBÀRICS EN LES OBRES DE TÚNELS MITJANÇANT TUNELADORES
    • Figura nº 88.- Detall de les bombones d’oxigen Figura nº 89.- Detall panell de control de l’oxigen medicinal210
    • Figura nº 90.- Detall dels filtres de l’oxigen medicinalEn utilitzar O 2 per a descomprimir en l’interior de les excloseses produeix un excés d’O 2 en el seu interior.Per a evitar aquesta concentració, es renova constantmentaquest aire a través dels silenciosos de les excloses, generantuna concentració elevada d’O 2 en la plataforma de treball.L’única manera de rebaixar aquesta concentració és amb unabona ventilació en aquesta àrea.Per a controlar la concentració d’O 2 s’empra un medidor d’O 2connectat a l’interior de la zona comprimida.Generació de l’anomenat “CAKE” i de la bombolla d’aireEl Cake, com s’ha dit anteriorment, és la pel·lícula de bentonitaviscosa i fina de la cambra que ens genera la impermeabilitzaciódel front i per tant garanteix l’estabilitat de la pressió d’aire.Per a realitzar els treballs de canvi d’eines en ambient hiperbàric,es rebaixarà el nivell de bentonita, compensant la pressió ambaire comprimit. CURS DE FORMACIÓ EN PREVENCIÓ DE RISCOS 211 EN TREBALLS HIPERBÀRICS EN LES OBRES DE TÚNELS MITJANÇANT TUNELADORES
    • 13.2.4 Treballs en condicions hiperbàriques a la tuneladora Amb tot el personal necessari preparat, les activitats prèvies finalitzades i tots els materials a la tuneladora, s’inicia el procés per a accedir a la roda de tall a realitzar els canvis d’eina o ins- peccions que estessin programades. Les taules per a la descompressió utilitzades seran les que defi- neixin l’equip mèdic assignat a aquests treballs. Figura nº 91.-Detall d’un panell de control de temps de treball i descompressió. Tot el personal per a aquests treballs ha de tenir una titulació determinada i sotmetre’s a una sèrie de proves.212
    • 13.2.5 Composició dels trens durant els treballs hiperbàricsFigura nº 92.-Detall del tren d’evacuació d’un accidentat hiperbàricÉs condició necessària que durant els treballs hiperbàrics sem-pre hi hagi un tren a la tuneladora per a atendre qualsevol emer-gència.L’altre tren realitzarà els transports de material i de personalper als treballs. 13.2.6.Controls a realitzar durant els treballsDurant la durada dels treballs cal fer un seguiment de lainstal·lació. Els principals controls són:Control de fugida d’aire.Durant tot el temps que dura la intervenció hiperbàrica es faun seguiment de l’aire que s’escapoleix a través de la cambrad’amassat.S’establirà en cada cas un criteri amb valors d’alarma id’evacuació. CURS DE FORMACIÓ EN PREVENCIÓ DE RISCOS 213 EN TREBALLS HIPERBÀRICS EN LES OBRES DE TÚNELS MITJANÇANT TUNELADORES
    • Figura nº93.-Detall d’un dispositiu de control de fugides d’aire214
    • RESUMUna tuneladora EPB ens permet excavar en sòls tous, amb pocacohesió i sota el nivell freàtic.Els treballs hiperbàrics han de realitzar-se garantint la segu-retat dels treballadors, la de la màquina, l’estabilitat del frontd’excavació i la reducció al mínim possible del risc de movimentsdel terreny en superfícieUna vegada programat el treball, existeixen uns treballs a realit-zar prèviament al seu iniciÉs molt important la col·locació d’una plataforma de treball ex-ternaHi ha una sèrie d’activitats a realitzar i uns materials necessa-ris per als treballs a la cambra hiperbàrica, (Refrigeració de lesrescloses,neteja de les rescloses i càmbra de treball, preparació delsutensilis de treball, prova d’estanqueïtat, generador d’emergència,equip i instal·lació d’aire respirable, instal·lació d’oxigen medicinal)que han d’estar preparats i en perfecte estatPer a realitzar els treballs hiperbàrics, és necessària la generacióde l’anomenat “Cake” i de la bombolla d’aireÉs necessari que mentre durin els treballs hiperbàrics estiguipresent a la tuneladora un tren per a transports de personal i dematerial per als treball i per a atendre qualsevol emergència CURS DE FORMACIÓ EN PREVENCIÓ DE RISCOS 215 EN TREBALLS HIPERBÀRICS EN LES OBRES DE TÚNELS MITJANÇANT TUNELADORES
    • 216
    • UD14 Índex Objectius 14.1 Introducció14.2 Identificació de riscos en treballs hiperbàrics en tuneladora i normes deprevencióResum CURS DE FORMACIÓ EN PREVENCIÓ DE RISCOS 217 EN TREBALLS HIPERBÀRICS EN LES OBRES DE TÚNELS MITJANÇANT TUNELADORES
    • Objectius En finalitzar aquesta Unitat Didàctica, l’alumne ha de ser capaç de: Identificar els riscos en treballs hiperbàrics amb tu- neladora Avaluar els riscos en treballs hiperbàrics tenint en compte la seva probabilitat, severitat i gravetat Conèixer i assimilar les normes de prevenció per als treballs hiperbàrics amb tuneladora218
    • 14.1 IntroduccióLes dures i complexes condicions en què han de realitzar-se elstreballs hiperbàrics fan que apareguin riscos molt importants pera la seguretat i la salut dels treballadors que els realitzenEn aquesta Unitat Didàctica, es desenvoluparà la identificaciód’aquests riscos, la seva avaluació i les mesures preventives aadoptar 14.2 Identificació de riscos en treballs hiperbàrics en tuneladora i normes de prevencióA: AltaB: BaixaM: Mitjana CURS DE FORMACIÓ EN PREVENCIÓ DE RISCOS 219 EN TREBALLS HIPERBÀRICS EN LES OBRES DE TÚNELS MITJANÇANT TUNELADORES
    • 14.2.1 Normes de prevenció Durant la inspecció, existeix el risc que caiguin frag- ments del front d’excavació, si aquest no fos estable. Per això, és necessari que tant el front d’excavació com el nivell d’aigua s’observin curosament durant tota l’estona. En cas necessari es treballarà en ambient hiperbàtic, per a això existeix un procediment específic. La cambra de la resclosa ha d’estar sempre accessible per a tots els treballadors com a via d’escapament. Per aquest motiu, aquestes portes no han d’estar bloqueja- des per canonades, cables o altre tipus de material. Totes les persones que estiguin treballant en la cambra d’amassat, han d’utilitzar arnès de seguretat ancorat a punts fixos o dispositius anti-caigudes. Totes les plataformes i suports de càrrega, han de fixar-se als punts de subjecció previstos. Tots els equips elevadors necessaris estaran col·locats en els suports previstos i es verificarà el manteniment per a garantir la seguretat del seu funcionament. Es farà un ús correcte dels EPI. (Equips de Protecció Individual) Està prohibit romandre sota càrregues suspeses. Es realitzarà una correcta amarrada i eslingada de les càrregues. Es disposarà de dispositius de parada d’emergència de l’avanç de la tuneladora. El muntatge es realitzarà de manera adequada evitant càrregues posturals i sobreesforços. Abans d’aixecar cap càrrega, es comprovarà la resistència dels punts d’amarrada i l’estabilitat de la peça a moure.220
    • No s’haurien de realitzar treballs en la mateixa vertical. La descàrrega i col·locació d’eines s’efectuarà mit- jançant mitjans mecànics i aparells. Planificar la situació dels apilaments, comprovant la seva estabilitat, i amb espai suficient per a facilitar la maniobra de descàrrega i càrrega. Els treballs de manteniment i reparació només podran realitzar-se per persones que hagin estat formades es- pecíficament per a això. Haurien d’observar-se estrictament les indicacions es- pecificades a les instruccions operatives per a les ins- peccions, treballs de manteniment i canvi d’eines. Informar els operaris abans d’iniciar els treballs espe- cials de manteniment. Hi haurà un recurs preventiu a la feina per a controlar l’eficàcia del sistema de seguretat. En cas necessari assegurar l’àrea de manteniment contra ac- cés no autoritzat, per a crear una zona de seguretat. Durant els treballs de manteniment i reparació que es realitzin a una altura superior a la del cos, haurien d’usar- se els mitjans de seguretat previstos i les plataformes de treball. Si aquests mitjans no es troben disponibles haurà d’utilitzar-se un equip de seguretat apropiat. Abans del seu manteniment o reparació haurien de ne- tejar-se les peces de la màquina, especialment les con- nexions i els cargols. No utilitzar netejadors abrassius i usar únicament draps no esfilagarçats. Les connexions dels cargols que s’hagin afluixat durant els treballs de manteniment haurien d’estrènyer-se amb els parells indicats per a això. Netejar després dels treballs de manteniment totes les nanses, esglaons, baranes, replans, plataformes i esca- les de mà. CURS DE FORMACIÓ EN PREVENCIÓ DE RISCOS 221EN TREBALLS HIPERBÀRICS EN LES OBRES DE TÚNELS MITJANÇANT TUNELADORES
    • Durant el canvi d’eines i a causa de les altes tempera- tures, els operaris haurien d’hidratar-se contínuament amb begudes isotòniques; s’organitzaran torns i rota- cions per a minimitzar l’exposició als riscos existents. Per a realitzar labors de canvi d’eines en la roda de tall, s’empraran plataformes de treball d’un mínim de 60 cm. d’amplària. En cas d’haver de moure la roda de tall, no haurà de ro- mandre cap treballador dintre de la cambra d’amassat. Aquest moviment de la roda de tall haurà d’estar con- trolat; assenyalar que aquest accionament només pot realitzar-se des de la pre-cambra, i compta amb un dis- positiu de seguretat (clau de seguretat) perquè el pilot des de la cabina no pugui accidentalment accionar-la i atrapar un treballador que romangui en aquesta zona. Com a la resta de la tuneladora, els llocs de treball estaran senyalitzats conforme a l’RD 485/1997 i es dis- posarà d’una il·luminació adequada i suficient.222
    • RESUMEls riscos identificats en els treballs hiperbàrics amb tuneladora,són: Caiguda persones diferent nivell Caiguda persones mateix nivell Caiguda d’objectes per desplom Caiguda d’objectes per manipulació Trepitjada sobre objectes Xocs contra objectes immòbils Cops per eines Projecció de partícules Atrapades Sobreesforços Exposició a temperatures extremes Cremades Radiacions Soroll Pols Accidents disbàrics o descompressiusÉs fonamental que els treballadors exposats, siguin capaçosd’identificar-los, avaluar-los i adoptar les corresponents mesu-res preventives CURS DE FORMACIÓ EN PREVENCIÓ DE RISCOS 223 EN TREBALLS HIPERBÀRICS EN LES OBRES DE TÚNELS MITJANÇANT TUNELADORES
    • 224
    • UD15 Índex Objectius 15.1 Introducció15.2 Procediments de seguretat: Maneig de càrregues, tre-balls en altura, espais confinats, treball hiperbàric, màquinespneumàtiques, llança d’aigua i risc elèctricResum CURS DE FORMACIÓ EN PREVENCIÓ DE RISCOS 225 EN TREBALLS HIPERBÀRICS EN LES OBRES DE TÚNELS MITJANÇANT TUNELADORES
    • Objectius En finalitzar aquesta Unitat Didàctica, l’alumne ha de ser capaç de: Conèixer els procediments de seguretat correspo- nents als riscos en treballs de manejos de càrre- gues Conèixer els procediments de seguretat correspo- nents als riscos en treballs en altura Conèixer els procediments de seguretat correspo- nents als riscos en treballs en espais confinats Conèixer els procediments de seguretat correspo- nents als riscos en treballs hiperbàrics Conèixer els procediments de seguretat correspo- nents als riscos en treballs amb màquines pneumàti- ques Conèixer els procediments de seguretat correspo- nents als riscos en treballs amb llança d’aigua Conèixer els procediments de seguretat correspo- nents als riscos en treballs amb risc elèctric226
    • 15.1 IntroduccióDes del punt de vista de la seguretat, aquesta Unitat Didàcticaés la més important, ja que en ella desenvoluparem tots els pro-cediments de seguretat necessaris per a efectuar els treballs enambient hiperbàric a la tuneladora.Aquests procediments abasten els treballs de maneig de càrre-gues, treballs en altura, treballs en espais confinats, el propi tre-ball hiperbàric, el maneig de les màquines pneumàtiques neces-sàries, els treballs amb llança d’aigua i el risc elèctric present 15.2 Procediments de seguretat: Maneig de càrregues, treballs en altura, espais confinats,treball hiperbàric, màquines pneumàtiques, llança d’aigua i risc elèctric 15.2.1 Túnel. Normes d’accésFigura nº 94.-Detall d’un túnel CURS DE FORMACIÓ EN PREVENCIÓ DE RISCOS 227 EN TREBALLS HIPERBÀRICS EN LES OBRES DE TÚNELS MITJANÇANT TUNELADORES
    • Figura nº 95.-Detall d’un túnel amb llosa intermitja Com a regla general, el mode d’accés a la tuneladora serà a través de vagó de passatgers; tant per als canvis de relleu com l’entrada de visites. En aquest transport els passatgers aniran asseguts als seients i amb les portes tancades; a l’anunciar el final del trajecte mit- jançant la botzina, podran sortir del vagó. L’entrada al túnel es realitzarà pels accessos habilitats mitjançant torn amb registre d’entrada. Les locomotores disposaran de senyalització lluminosa i acústica; els vagons de cua també disposaran de senyalització lluminosa. Els trens disposaran de sistema de TV. Es disposarà de senyalització de sortida en taboll dret (en sentit cap endavant): cada 100 metres se senyalitzarà amb senyal de paret de sortida, sentit de sortida, metres que queden per a l’embroquetada. Es col·locaran resguards al taboll dret (en sentit cap endavant), cada 50 metres; en l’hipotètic cas d’encreuament de trens, les persones que romanguin en l’interior del túnel podran protegir- se en aquesta plataforma.228
    • Els treballs en l’interior del túnel requeriran la prèvia autorització del’encarregat del torn, el qual avisarà els pilots de locomotores.Els punts de treball en l’interior del túnel es recolliran en una pissarraque es col·locarà a l’embroquetada, mantenint-se actualitzada.Ningú ha de romandre sol al túnel; les labors d’inspecció o manteni-ment han de ser realitzades per un mínim de dues persones.Per a treballs en l’interior del túnel, s’haurà d’acomplir el pro-cediment específic; se senyalitzarà el tram de treball mitjançantbalises en ambdós extrems del tram.Per a visites al túnel, veure procediment de visites a l’obra.Per a normes específiques de locomotores i circulació de trens,veure procediment de trens.Com a norma general d’accés, els canvis de relleu en tuneladorai llosa intermitja es realitzaran mitjançant vagó de passatgers.Els accessos de topografia, qualitat, seguretat, visites, etc. hauriende seguir la següent dinàmica: entrada pels accessos establerts ambtargeta magnètica, comunicació amb l’encarregat del torn, autorit-zació de l’encarregat per a entrar o situar-se a la via.Figura nº 96.-Detall d’un accés a un túnel CURS DE FORMACIÓ EN PREVENCIÓ DE RISCOS 229 EN TREBALLS HIPERBÀRICS EN LES OBRES DE TÚNELS MITJANÇANT TUNELADORES
    • Figura nº 97.-Detall d’un tren Trens. Normes de seguretat i actuació Està prohibit romandre sota càrregues suspeses. És obligatori utilitzar les peces de protecció personal. Quan existeixi risc de caiguda d’altura (més de dos metres) i no existeixi protecció col·lectiva, s’utilitzaran arnesos de seguretat an- corats a punts fixos, dispositius anti-caigudes, línies de vida, etc. El personal que utilitzi la locomotora estarà qualificat i auto- ritzat per l’empresa; disposarà de formació específica de trens; l’autorització estarà acompanyada d’un llistat d’obligacions del maquinista, quant a normes de manteniment preventiu. Es vigilarà el risc d’atrapada amb parts mòbils de la màquina. Quan es retirin protectors de parts mòbils, s’assegurarà que la màquina estigui parada. No pujarà ningú al sostre de les màquines. L’apilament i transport de material es realitzarà en els vagons tipus tauleta.230
    • -No es pujarà ningú als vagons de morter, menys al pou, on hi habaranes sota les tremuges.Es mantindrà l’ordre i la neteja.La locomotora disposarà d’il·luminació; a més el túnel dispo-sa d’il·luminació de treball i d’emergència. Se senyalitzaran mi-tjançant balises lluminoses els talls de manteniment, topografiai canvis de via.Els llocs de treball estaran senyalitzats segons RD 485/1997.Per a evitar els riscos d’incendis es mantindrà l’ordre i es pro-hibeix fumar en zones amb risc d’incendi, per proximitat a car-burants.Es disposarà de sistema d’extinció manual a la locomotora, a mésdels extintors que estan situats al tren, túnel i tuneladora.Per a evitar la contaminació de l’atmosfera de treball, els trensdisposaran de filtres catalitzadors i cremadors de partícules.Es disposarà de sistema de comunicació interna al llarg del túnel(repetidors i walkies), per a poder coordinar als conductors,planta morter, pòrtic, taller, tuneladora, oficina, etc.El tren disposarà de circuit tancat de TV, per a visualitzar elconductor la part oposada a la locomotora.El conductor disposarà d’equip auto-rescatador per a casosd’emergència.El personal estarà ensinistrat en temes de seguretat i plad’emergència.Els conductors de locomotores tenen prohibit terminantmenttreure part del seu cos de la cabina de la màquina amb aquestaen marxa, a causa del risc de cops amb objectes, altres locomo-tores i estructures fixes com el carro de la llosa intermitja.Per tant haurien de romandre en l’interior de la cabina amb lesportes tancades.Existirà un protocol de maniobres, en funció de la situació delscanvis existents a la via, i de la posició del carro de la llosa inter-mitja i de les brigades de manteniment. CURS DE FORMACIÓ EN PREVENCIÓ DE RISCOS 231 EN TREBALLS HIPERBÀRICS EN LES OBRES DE TÚNELS MITJANÇANT TUNELADORES
    • Es respectaran els límits de velocitat: 20 km/h. En els trams amb presència de personal al túnel (llosa intermitja) la velocitat màxi- ma serà de 5 km/h i s’extremaran les precaucions. La via ha d’estar lliure d’obstacles. No s’apilaran materials a l’entrevia ni a la zona de gàlib de cir- culació. Es realitzarà un manteniment preventiu de la màquina i de les vies. Es vigilarà que el dipòsit de sorra estigui ple, per si patina el tren per taques d’oli a la via. Mesures de seguretat en el transport per ferrocarril dintre del túnel Via Es comprovarà el correcte estat de la via i tots els elements d’aquesta (també els canvis de via). Qualsevol anomalia detectada es notificarà per a ser resolta, i evitar així riscos innecessaris. Vagonetes S’ha d’acomplir que la relació entre l’amplària de la vagoneta i la via no excedeixi de 2.2 si es desitja una circulació estable. Locomotores S’empraran locomotores dièsel, amb filtres catalitzadors i cre- mador de partícules. Cada locomotora arrossegarà una determinada composició de tren, no havent-se d’alterar les composicions preestablertes sense l’autorització expressa del Cap de túnel, Enginyer de Torn, o Cap de Maquinària. Normes i mesures preventives tipus per al maneig de la locomotora El personal conductor de la locomotora serà l’especialista de provada destresa en el seu maneig, en prevenció dels riscos per imperícia.232
    • Es mantindran en bon estat els projectors lluminosos i balises deposició tant en la marxa cap a davant com a la reculada.Es prohibeix expressament el transport d’operaris en l’exteriorde la cabina de comandament, en prevenció del risc d’atrapadao d’atropellament.Depenent dels models, aquestes cabines solen ser de grandàriareduïda.Al seu interior hi solen cabre el conductor i un acompanyant.Prendre precaucions per a evitar que el personal pugi als lateralsde la màquina durant el recorregut boca-front i viceversa.La locomotora estarà dotada de botzina d’avís d’inici de marxasobre la via seguint els senyals convinguts: Una xiuletada llarga = ATENCIÓ Dues xiuletades curtes = INICI DE MAR X A Tres xiuletades curtes = ENTR ADA O SORTIDA DEL TÚNELEs prohibeix fumar durant les operacions de manipulació de lesbateries, en prevenció dels riscos d’explosió i d’incendi. 15.2.2 Càrregues. Amarrada i maneig de càrreguesPer a efectuar els treballs d’amarrada i maneig de càrregues, commínim, es tindran en compte els criteris següents:Totes les persones que estiguin treballant a la cambra de pastat,han d’utilitzar l’arnès de seguretat ancorat a punts fixos a dispo-sitius anti-caigudes. CURS DE FORMACIÓ EN PREVENCIÓ DE RISCOS 233 EN TREBALLS HIPERBÀRICS EN LES OBRES DE TÚNELS MITJANÇANT TUNELADORES
    • Figura nº 98.-Detall d’accessoris i punts fixos per a l’amarrada de càrregues Totes les plataformes i suports de càrrega han de fixar-se als punts de subjecció previstos. Tots els equips elevadors necessaris estaran col·locats als su- ports previstos i es controlarà el seu manteniment per a garantir la seguretat del seu funcionament Es farà un ús obligatori i correcte dels equips de protecció in- dividual. Estarà prohibit romandre sota càrregues suspeses. S’efectuarà la correcta amarrada de les càrregues a manipular. En tot moment, els treballs es realitzaran adequadament, evitant els riscos posturals. Abans de pujar una càrrega, es comprovarà la resistència dels punts d’amarrada i l’estabilitat de la càrrega a manipular.234
    • Figura nº 99.-Detall d’una correcta amarrada de càrreguesEstà prohibit fer treballs a la mateixa vertical d’una càrrega.La descàrrega i col·locació de les eines de tall, es farà per mitjàde mitjans mecànics. Figura nº 100.- De- tall de la descàrrega i · col locació de les eines de tall , mitjançant mit- jans mecànics . CURS DE FORMACIÓ EN PREVENCIÓ DE RISCOS 235 EN TREBALLS HIPERBÀRICS EN LES OBRES DE TÚNELS MITJANÇANT TUNELADORES
    • Es planificarà la situació dels apilaments, comprovant la seva es- tabilitat i amb espais suficients per a facilitar les maniobres de càrrega i descàrrega. Durant els treballs de manteniment i reparació que es facin a una altura superior a la del cos humà, hauran d’utilitzar-se els mitjans de seguretat previstos i les plataformes de treball adequades. Per a fer els treballs de canvi d’eines a la roda de tall de la tuneladora, s’utilitzaran plataformes de treball d’un mínim de 60 cm d’ample.15.2.3 Accessoris d’elevació Eslingues planes. Són elements tèxtils formats per una o diverses bandes cosides entre si, els extrems del qual estan rematats amb anells per a facilitar el seu enganxi a la grua. La seva amplària està compresa entre 50 i 300 mm amb un es- pessor que pot variar en funció del material que està constituïda i de la càrrega a elevar. Estan fabricades mitjançant fibres de poliamida, polipropileno i poliéster, sent aquest últim material el més utilitzat. Com característica principal cap remarcar que posseïxen una alta capacitat d’absorció de forces. La seva teixidura suau no marca ni ratlla superfícies polides o delicades, la flexibilitat permet una manipulació fàcil i ràpida. L’elongació màxima de les cintes arriba a un 3 % en el cas del poliéster. Els seus dissenys són variats i a manera d’exemple podem esmen- ta els següents: Eslinga simple amb anells formats per la pròpia banda tèxtil. Eslinga simple amb anells metàl·lics236
    • Eslinga multibanda Eslinga multicapa Eslinga sense fi o estropLes eslingues duen cosida una etiqueta on s’indica longitud, cà-rrega màxima d’utilització (C.M.U. o WLL), material amb queestan confeccionades, fabricador, norma a la qual s’ajusta, etc.També solen dur indicacions de les limitacions de la càrrega detreball segons la forma d’ús.Una secció de l’etiqueta està cosida sota recobriment amb lesmateixes informacions per a servir de referència.Conforme amb la Normativa Europea, el color de l’etiqueta està relacio-nat amb la identificació del material de fabricació de l’eslinga: Poliamida color verd Polipropilè color marró Poliéster color blauD’altra banda, les eslingues solen estar acolorides segons la sevacàrrega màxima d’ús: Figura nº 101. Color de les eslingues , segons la seva càrrega màxima de treball Ha d’entendre’s que la C.M.U. o WLL indicada en l’etiqueta esrefereix sempre a la utilització de l’eslinga en tir vertical, és a diruna anella enganxada a la grua i l’altra a la càrrega. CURS DE FORMACIÓ EN PREVENCIÓ DE RISCOS 237 EN TREBALLS HIPERBÀRICS EN LES OBRES DE TÚNELS MITJANÇANT TUNELADORES
    • Quan s’utilitza d’altres maneres, la seva C.M.U. queda modifica- da d’acord amb la taula següent: Figura nº 102. Càrregues de les eslingues segons la forma d’amarrada . Per a la utilització de les eslingues en general i les de poliéster en par- ticular, s’aconsellen seguir els passos que a continuació esmentem: Revisar que la longitud i la C.M.U. de l’eslinga siguin les adequades per a la càrrega a transportar. Examinar curosament l’estat de conservació. Mai s’utilitzarà una eslinga espatllada o defectuosa. No sobrecarregar una eslinga Protegir l’eslinga de zones tallants, abrasió i fricció. Si s’utilitzen diverses eslingues per a aixecar una càrre- ga haurien de ser d’iguals característiques. Assegurar que l’eslinga no entra en contacte amb productes quí- mics, especialment àlcalis (amoníac i sosa càustica). En cas que una eslinga hagi estat contaminada amb alguna solució d’àlcalis, pot desinfectar-se introduint-la en aigua freda, deixant- la assecar de forma natural.238
    • Evitar que l’eslinga entri en contacte amb productes la tempera-tura dels quals estigui prop dels 100 graus centígrads.Per a mantenir conservades i en bon estat les eslingues hemde seguir les següents recomanacions: No s’han d’exposar innecessàriament les eslingues a la llum solar. Si l’eslinga és exposada en forma continuada a la llum ultraviolada afectarà la seva capacitat de càrrega. Haurien d’emmagatzemar-se en llocs secs i frescos, penjades i allunyades de superfícies calentes, produc- tes químics i fums. Les eslingues que presentin greus deterioraments a causa de fricció han d’eliminar-se per al seu ús. Evitar que l’etiqueta resulti danyada. No fer nusos a les eslingues. Els nusos disminueixen la C.M.U.Figura . nº 103. Detalld’eslinga tèxtil amb talls que deterioren la seva capacitat. CURS DE FORMACIÓ EN PREVENCIÓ DE RISCOS 239 EN TREBALLS HIPERBÀRICS EN LES OBRES DE TÚNELS MITJANÇANT TUNELADORES
    • Exemplesd’eslingues que presenten deterioraments: Figura nº 104. Detalld’eslingues tèxtils amb defectes que deterioren la seva capacitat15.2.4 Cables Metàl·lics. Ara contemplarem des del punt de vista més genèric el cable com a un element auxiliar de transport. Recordem que un cable està constituït per diversos cordons i que un cordó està format per diversos filferros elementals que es disposen helicoïdalment en una o diverses capes superposades, al voltant d’una ànima que pot ser tèxtil, metàl·lica o mixta. Un cable està compost per les següents parts: 1 Cable 2 Ànima 3 Filferro extern 4 Filferro central 5 Cordó Figura nº 105.- Detall de la composició d’un cable d’acer .240
    • Composició d’un cableLa composició i la disposició d’un cable poden tenir infinitesvariants, ja que es poden utilitzar diferents principis de cablejat,diferent nombre i tipus de filferros elementals, agrupats en cor-dons de diàmetres diversos, gran varietat de tipus d’ànima, etc.Per a una composició determinada, un cable serà més rígid commés gran sigui el diàmetre dels filferros que el constitueixen;però, per altra banda, el desgast d’un cable serà menor com mésgran sigui el diàmetre dels filferros que el conformen. Així, espot assegurar que el desgast d’un cable és més gran com mésgran és la seva flexibilitat.Les diferents composicions que pot tenir un cable responen adeterminades necessitats d’utilització pràctica.L’ús de cables de sis cordons està molt estès, fonamentalmentper a aquelles necessitats que no precisen de cables especials.Existeix una tendència, cada vegada més acusada, de substituir elscables de sis cordons per cables especials que permeten, amb undiàmetre exterior pràcticament igual, elevar càrregues més grans.Cal tenir molt en compte les recomanacions del fabricant de lagrua torre pel que fa al tipus de cable a utilitzar, per a evitar eldesgast prematur i fins i tot la destrucció d’aquest.En cap cas s’haurien d’utilitzar cables diferents tant en diàmetrecom en composició als que s’han recomanat.Un cable, a més de per la seva composició, s’identifica pel seudiàmetre o, millor dit, pel diàmetre del cercle circumscrit a lasecció recta d’aquest.Per això, a l’hora de mesurar d’un cable haurà de posar-se cura aamidar curosament entre els extrems dels cordons oposatsEls extrems dels cables estan protegits per reforços (anellsmetàl·lics) per a evitar el descablejat.En algunes ocasions, aquest reforç és substituït per punts desoldadura, que recobrixen els filferros. CURS DE FORMACIÓ EN PREVENCIÓ DE RISCOS 241 EN TREBALLS HIPERBÀRICS EN LES OBRES DE TÚNELS MITJANÇANT TUNELADORES
    • Resistència dels cables És important en un cable conèixer la càrrega de treball a la que serà sotmès i aquesta, al seu torn, és funció de la càrrega de trencament del cable i del coeficient de seguretat que s’hagi adoptat. També depèn de l’estat de conservació general del cable. Analit- zarem cadascun d’aquests conceptes per separat. Figura nº 106 . Dos cables amb diferents composicions.15.2.5 Càrrega de trencament És la suma de les càrregues de trencament de cadascun dels filfe- rros que conformen el cable que, al seu torn, és el producte de la seva secció recta pel valor de la seva resistència mínima. El fabricant d’un cable, segons les normes UNEIX-36 -007 i UNEIX-36 -711, han de lliurar un certificat amb les següents da- des: diàmetre nominal del cable, composició, tipus de cablejat, tipus de resistència i càrrega de trencament efectiu. Coeficient de seguretat. És la relació entre la càrrega de trencament efectiu i l’esforç màxim, a la tracció a què ha de ser sotmès en la realitat. Aquest coeficient mai pot ser inferior a sis.242
    • La fórmula que relaciona ambdós conceptes és la següent: Cre K = Coeficient de seguretat. Cre = Carrega de trencament efectiu. K= més gran que 6 Q = Càrrega màxima a la qual està Q sotmès el cable realment. 15.2.6 Vigilància i substitució dels cables Encara que els cables normalment se subministren de fàbrica lubricats, cal garantir el seu manteniment, és suficient seguir les instruccions del fabricant quant a periodicitat i al tipus de greix a utilitzar ja que, si no, el greix s’asseca, perd les seves caracte- rístiques i el cable es deteriora prematurament. La vigilància d’un cable ha de ser periòdica, parant esment al següent: El cable ha d’examinar-se en tota la seva longitud, des- prés d’una neteja que hagi eliminat tota la brutícia. L’examen de les parts més exposades al deteriorament, o que tingui filferros trencats, ha d’efectuar-se estant el cable en repòs. Els controls s’efectuaran sempre utilitzant els mitjans de protecció personal adequats. En tots els casos s’utilitzaran guants.15.2.7 .Quan és convenient retirar un cable Les Normes Internacionals estableixen que un cable ha de reti- rar-se de servei quan: Existeixin deu filferros trencats, distribuïts a l’atzar, en un cablejat, o cinc filferros trencats en un cordó. CURS DE FORMACIÓ EN PREVENCIÓ DE RISCOS 243 EN TREBALLS HIPERBÀRICS EN LES OBRES DE TÚNELS MITJANÇANT TUNELADORES
    • Tingui danys de distorsió l’estructura del cable, per retorça- da, aixafada o moviment giratori i/o qualsevol altre. Existeixin danys per efectes de la calor. Les connexions dels extrems estiguin quartejades, de- formades o desgastades. Existeixi corrosió del cable o de les connexions de les gasses. Quan en un metre de longitud existeixin un nombre de filferros trencats igual al nombre de filferros que hi ha en un cordó del cable. Hem explicat l’indispensable sobre els cables metàl·lics, i per a no estendre la sessió didàctica, s’agruparan en un Annex referent a cables al final d’aquesta Unitat Di- dàctica qüestions que considerem interessants per a ser consultades pels alumnes.15.2.8 Cadenes Tipus i dimensions Figura nº 107. Detalls de diferents baules de cadena . Existeixen tres tipus principals de cadenes: Cadenes de càrrega o “calibrades”, formades per bau- les d’acer de bona qualitat, tancats mitjançant soldadu- ra elèctrica (soldadura recta enmig de les baules).244
    • Cadenes de baules forjades anomenades “cadenes ca- ble” en les quals el forjat (soldadura en bisell) uneix les baules. Per a les mateixes dimensions, aquestes cade- nes admeten uN25% menys de càrrega. Cadenes amb baules que tenen reforços de suport, anomenades cadenes “estay” d’usos molt específics.Només estudiarem les cadenes calibrades de baules que han es-tat soldades elèctricament.El diàmetre nominal “d” d’una cadena és el diàmetre del rodód’acer amb que està fabricada. El diàmetre nominal o secciós’entén per la mesura en la part dreta de la baula oposada a lasoldadura.Una altra dada que defineix una cadena és la seva longitud, laqual depèn del nombre i longitud interior de les baules.Aquesta longitud interior de les baules rep el nom de “pas”.En el croquis de la figura, la cota representada per la lletra “i”s’anomena amplària interior i la definida per “b”, amplària exterior.Aquestes dimensions varien lleugerament en funció del tipus decadena i del seu diàmetre nominal.La relació entre amplària interior, amplària exterior i diàmetrenominal, ha de ser aproximadament com segueix: Amplària interior “e”= 1,3 d. Amplària exterior “b”= 3,3 d Sent “d” diàmetre nominal Pas “p”= 3 d.Figura nº 108 . Detall de la composició d’una baula de cadena . CURS DE FORMACIÓ EN PREVENCIÓ DE RISCOS 245 EN TREBALLS HIPERBÀRICS EN LES OBRES DE TÚNELS MITJANÇANT TUNELADORES
    • La qualitat de la cadena depèn essencialment de les caracte- rístiques de l’acer utilitzat en la seva fabricació i dels diferents tractaments tèrmics als quals se l’ha sotmès, dades que només el fabricant pot subministrar. Les cadenes es classifiquen en quatre categories, amb les se- güents referències O, A , B i C. Cadascuna d’elles té unes característiques pròpies que es reflec- teixen en la següent taula: Figura nº 109 .Categories de les cadenes segons les seves característiques Per a identificar una cadena ha de marcar-se una baula cada dos metres de longitud, aproximadament, bé amb una lletra (O, A , B, C) que designa la qualitat de la cadena, seguida de la lletra T, si la cadena ha estat sotmesa a tractament tèrmic; o per algun altre signe del fabricant que permeti la identificació (veure figura anterior). Finalitzat el procés de fabricació, les cadenes han d’haver-se pro- vat a 2/5 de la càrrega teòrica de trencament o bé al doble de la càrrega útil, segons s’indica en la norma UNE 18.021. Per l’anterior es comprendrà que les cadenes de càrrega seran reparades sempre pel propi fabricador. Utilització de les cadenes La càrrega màxima de treball d’una cadena no ha d’excedir d’1/5 de la seva càrrega de trencament efectiu: Càrrega de treball = carrega de trencament efectiu x 1/5. Sent la càrrega teòrica de trencament expressat en kg igual al producte de la tensió teòrica de trencament en kg/ mm 2 , pel doble de la secció nominal de la cadena en mm²246
    • Convé, per tant, determinar per a cada cas pràctic quin és l’esforça tracció que ha de suportar la cadena i comparar-lo amb la sevacàrrega de trencament, proporcionada pel fabricant.Figura nº 110 . Detalls de diverses baules deteriorades i angles que pot adoptaruna cadena .Malgrat el seu elevat pes i la seva escassa resistència al fred, lescadenes són utilitzades per la seva gran versatilitat derivada delfet que dues baules contigües poden formar entre elles anglesmolt petits.Condicions de rebot.La resistència d’una cadena és la del seu component més feble.Per això convé retirar les cadenes quan: El diàmetre s’hagi reduït en més d’un 5% per efecte del desgast. Es tingui una baula doblegada, aixafada, estirada o ober- ta, segons es mostra a la figura.Consells pràctics per a l’ús de cadenesLa unió de dues cadenes s’efectua normalment mitjançant anellsi ganxos situats als seus extrems.Per a seguir millor aquests consells convé tenir present la Figura nº 111.Quan es tracta de conservar l’homogeneïtat de la cadena,s’utilitza una argolla d’unió desmuntable (fig. 111 a). Si no n’hiha, es poden utilitzar baules amb manegots roscats (fig.111 b) ouna argolla (fig. 111 c). Mai s’haurà de substituir una baula per un CURS DE FORMACIÓ EN PREVENCIÓ DE RISCOS 247 EN TREBALLS HIPERBÀRICS EN LES OBRES DE TÚNELS MITJANÇANT TUNELADORES
    • lligament amb fil d’acer o per un anell construït o manipulat en la pròpia obra. És convenient que la unió entre el ganxo d’elevació i la cadena es realitzi mitjançant un anell (fig. 111 d) La cadena no s’haurà de col·locar mai sobre la punta del ganxo o sobre la seva ànima com es comprendrà més endavant. Figura nº 111. Detall de diferents tipus d’unions per a cadenes Amb càrrega la cadena ha de quedar sempre perfectament recta i estirada sense formar nusos. Així mateix ha de protegir-se contra les arestes vives i evitar en tant que sigui possible els moviments bruscs de la càrrega durant el transport. Cal manipular les cadenes amb precaució. No han d’arrossegar-se ni dipositar-se a el sòl, perquè s’exposen a l’efecte de les escòries, pols, humitat o efectes químics, a part del deteriorament mecànic. Es greixaran periòdicament per a evitar la corrosió que redueix la seva vida útil i la seva resistència. Atenció: Una cadena es fragilitza amb el temps fred i l’efecte d’un xoc o esforç brusc, en aquestes condicions podria produir-se el seu trencament. Elements d’unió per a cadenes i cables. Es coneixen amb el nom d’elements d’unió, els ganxos, anells i argo- lles que asseguren la unió entre els equips elevadors i la càrrega.248
    • Les argolles o grillons són d’acer forjat i consten d’un estrepi un eix ajustat que habitualment es rosca a un dels braços del’estrepLa càrrega de treball en les argolles ha de ser indicada pel fa-bricant, en funció de l’acer utilitzat en la seva producció i delstractaments tèrmics a què ha estat sotmesa.Per això, no ha de ser substituït mai l’eix d’una argolla per unpern, per molt bona que sigui la seva qualitat.Fig . nº 112. Diferents tipus d’unió per a cadenes.Els anells tenen diverses formes, si bé la seva secció recta és engeneral circular.Igual que les argolles, la càrrega que poden suportar està rela-cionada amb el diàmetre de la seva secció recta, de la seva formai de l’acer utilitzat en la seva construcció.És fonamental que conservin la seva forma geomètrica al llargdel temps. 15.2.9 Ganxos d’elevació per a cadenes i cablesHem deixat a part el tema dels ganxos, per la importància que tenen.Donada la seva forma, faciliten la ràpida enganxada de les càrre-gues, però al mateix temps estan exposats al risc de la desen-ganxada, que ha de prevenir-se. CURS DE FORMACIÓ EN PREVENCIÓ DE RISCOS 249 EN TREBALLS HIPERBÀRICS EN LES OBRES DE TÚNELS MITJANÇANT TUNELADORES
    • Hi ha nombrosos tipus de ganxo, sent els més utilitzats els ganxos “de bec”. Per a la seva enganxada, disposen d’un orifici o un piu. El més comú és que la secció del ganxo sigui trapezoïdal o el·líptica, menys a nivell del bec, on és rodona. Fig . nº 113 . Diferents tipus de ganxos amb el seu pestell de seguretat. Ja que treballen a flexió, a diferència de les argolles i dels anells que ho fan a tracció, els ganxos han estat estudiats exhaustiva- ment i la seva construcció obeeix a normes molt severes. Per aquest motiu: La forma dels ganxos està perfectament definida per normativa. Els ganxos han de ser sempre d’acer, tèrmicament tractats i exempts de tensions internes. En conseqüència, mai s’ha d’intentar construir un ganxo d’elevació, partint de l’acer que pugui trobar en una obra o ta- ller, qualsevol que sigui la seva qualitat. Convé tenir present que, per a evitar el risc de la desenganxada de la càrrega, el ganxo anomenat “de seguretat”, posseeix una llengüeta que impedeix la sortida involuntària del cable o de la cadena. Utilització dels ganxos Solament han d’utilitzar-se ganxos proveïts de dispositiu de se- guretat contra les desenganxades accidentals i que presentin una bona resistència mecànica.250
    • No s’ha d’intentar deformar un ganxo per a augmentar la capaci-tat de passada de cable o cadena.Tampoc s’ha d’intentar reparar-lo per soldadura, ja quel’escalfament modificaria les característiques de l’acer.Un ganxo obert o doblegat, ha de ser immediatament destruït.En el moment de l’enganxada de la càrrega s’haurà de vigilar: Que els esforços de la càrrega siguin suportats pel seient del ganxo i mai pel bec. Que el dispositiu de seguretat contra la desenganxada accidental funcioni a la perfecció. Que cap força externa tendeixi a deformar l’obertura del ganxo, en alguns casos el simple balanceig de la cà- rrega podria produir aquests esforços externs. 15.2.10 EslinguesEncara que una eslinga pot estar constituïda per cables o ca-denes, ens centrarem en les eslingues de cable que són les quehabitualment s’usen a les obres.Un trencament de l’eslinga provoca gairebé sempre accidentsgreus, tant per al personal com per a la càrrega que transporta.Per això és imprescindible l’ús d’eslingues de bona qualitat, cons-truïdes amb la màxima cura.Figura nº 114 . Diferents tipus d’eslingues i estrops. CURS DE FORMACIÓ EN PREVENCIÓ DE RISCOS 251 EN TREBALLS HIPERBÀRICS EN LES OBRES DE TÚNELS MITJANÇANT TUNELADORES
    • Càrrega de treball de l’eslinga La càrrega de treball d’un cable és aquella que pot ser suportada per ell amb tota seguretat. Aquesta dada ha de ser marcada amb xifres o lletres ben llegibles a l’anell de l’eslinga o en una placa fixada a pressió en un dels seusramals. A continuació s’indiquen les càrregues de treball dels cables d’ús més corrent: Diàmetre en mm. 1 0 12 1 6 20 25. Diàmetre en polzades 3/8” 1/2” 5/18” 3/4 “ 1” Càrrega kg (aprox.) 700 1.250 2.000 3.000 5.000 Els accidents provocats per trencament d’eslingues són a causa, la majoria de vegades, no de fallades tècniques sinó d’errors humans. El cap d’obra o encarregat, l’operador de grua torre i l’ estropa- dor han de tenir coneixements per a: Triar les eslingues, prenent com a base el tipus de ma- niobres a executar. Utilitzar-les conforme a les normes de seguretat. L’angle que formen entre si els ramals d’una eslinga en dismi- nueix la resistència. A títol d’exemple, es faciliten uns coeficients pels quals s’ha de divi- dir la resistència de l’eslinga, en funció de l’angle que formen els seus ramals entre si quan l’eslinga està situada en posició de treball. Angle format pels ramals 0º 45º 60º 90º 120º Coeficient a prendre 1 1,08 1,15 1,41 2. Per a una eslinga de dos ramals amb una resistència determinada, la capacitat disminueix a mesura que augmenta l’angle format pels seus extrems, com s’ha indicat anteriorment, i que per a 120º és justament la meitat.252
    • Causes de la disminució de resistència a les eslinguesPer a treballar amb eslingues cal conèixer les següents situa-cions.Les causes de la disminució de la seva resistència són molt nom-broses. A més del natural desgast, els nusos o coques podenreduir la resistència de l’eslinga d’un 30% a un 50%.Les soldadures dels anells terminals o traus produeixen una dis-minució de la resistència que s’avalua entre un 15% i uN20%.Finalment, els subjecta-cables, tot i que s’utilitzin correctamenti en nombre suficient, podrien produir a les unions disminucionsde resistència del 20%Les soldadures o les zones unides amb subjecta-cables mai escol·locaran sobre el ganxo de l’equip elevador ni sobre les arestes.Les unions o entroncaments haurien de quedar a les zones lliu-res, treballant únicament a tracció.No haurien de creuar-se els cables en dos ramals d’eslinguesdiferents, ja que en aquest cas un dels cables estaria comprimitper l’altre.Si l’angle dels ramals sobrepassa els 90º han d’utilitzar-se eslin-gues més llargues o eixos transversals, coneguts com a pòrtics. CURS DE FORMACIÓ EN PREVENCIÓ DE RISCOS 253 EN TREBALLS HIPERBÀRICS EN LES OBRES DE TÚNELS MITJANÇANT TUNELADORES
    • Figura nº 115 . Càrrega de treball de les eslingues en funció del seu diàmetre i tipus d’amarrada Càrregues de treball de les eslingues en funció del tipus d’amarrada Representem en la figura anterior un quadre resum amb la cà- rrega útil de l’eslinga en funció del diàmetre del cable que la constitueix i de la forma que se li ha donat. Suspensió de tipus múltiple En el cas de peces allargades prefabricades de grans dimensions, i amb la finalitat de mantenir l’equilibri i l’estabilitat i que la peça no pateixi esforços no admissibles, s’utilitzen uns elements de suspensió de tipus especial anomenats “balancins”, com a utensi- lis d’unió entre la peça a elevar i les eslingues. 254
    • ANNEX SOBRE CABLESManipulació, instal·lació i manteniment d’eslingues de cable Descarregar i manipular el cable evitant el contacte directe amb aquest, emmagatzemant-lo en un lloc net, fresc i sec. Evitar el contacte directe amb el sòl (situar-lo sobre fus- ta). Si s’emmagatzema en l’exterior, el cable s’ha de tapar per a evitar la condensació d’humitat i l’acció de la pols. Protegir el cable dels rajos del sol per a impedir que el lubrificant degoti. Desenrotllar el cable amb l’ajuda d’un plat giratori o d’un suport (borriqueta). Verificar que el cable no tingui torsions en el cas que el ganxo, durant el muntatge, toqui a terra i el cable s’afluixi. Comprovar que està correctament enrotllat al tambor, així com a les goles de les corrioles. Com qualsevol altre mecanisme, el cable requereix un manteniment específic i unes revisions periòdiques amb la finalitat de garantir la més gran fiabilitat, tant en se- guretat com en la durada més llarga de la seva vida. Han de netejar-se els cables de tant en tant amb un raspall, ja que les restes de lubrificant sec eviten la penetració de nova lubricació.La inspecció dels cablesEls cables metàl·lics han de ser inspeccionats a intervals regulars: Després d’instal·lar un cable nou, les primeres inspec- cions han de tenir intervals més freqüents. També, si el cable ha suportat càrregues excessivament altes o s’observen defectes, les inspeccions haurien de fer-se amb més gran periodicitat CURS DE FORMACIÓ EN PREVENCIÓ DE RISCOS 255 EN TREBALLS HIPERBÀRICS EN LES OBRES DE TÚNELS MITJANÇANT TUNELADORES
    • Figura nº 116 -Inspecció visual dels cables d’acer De forma rutinària han de realitzar-se inspeccions: Després de qualsevol deteriorament o accident que po- gués relacionar-se amb el cable, posant especial atenció a les parts d’aquest que estan prop de les fixacions, almenys en una longitud d’uns cinc metres dels punts de fixació. L’elecció i muntatge dels subjecta-cables Figura nº 117 . Taula per a l’elecció dels subjecta- cables256
    • Per a la confecció d’un anell terminal o trau, utilitzant un guar-dacaps apropiat, es col·locarà el primer subjecta-cables el mésaprop possible de l’anell, de manera que el ramal que treballa atracció (ramal llarg) quedi subjecte a la gola del cos del subjecta-cables i el ramal inert a la gola de l’estrep.A continuació es col·loquen els següents subjecta-cables, que enquantitat i en distància haurien de seguir les següents instruc-cions en funció del diàmetre del cable utilitzat:Figura nº 118 . Taula per a l’elecció del nombre de grapesLa forqueta de la grapa ha de col·locar-se sobre el ramal mort (curt)del cable i el seient o pont sobre el ramal actiu, és a dir, les rosquesdels gallets es col·locaran sempre sobre el ramal llarg. La distància entre grapes consecutives ha de ser igual a 6 o 8 vegades el diàmetre de cable. El nombre de grapes necessàries ve explicat per la taula anterior.Elecció de guardacaps Figura nº 119 . Taula per a l’elecció del guardacaps CURS DE FORMACIÓ EN PREVENCIÓ DE RISCOS 257 EN TREBALLS HIPERBÀRICS EN LES OBRES DE TÚNELS MITJANÇANT TUNELADORES
    • Els subjecta-cables s’utilitzen habitualment per a formar anells terminals o traus en els extrems del cable. Aquests traus es protegeixen amb guardacaps metàl·lics, per a evitar un doblec excessiu sota l’efecte de la càrrega, que com- portaria un ràpid deteriorament del cable. Qualsevol que sigui el model de guardacaps utilitzat (normal o massís) ha de tenir unes característiques dimensionals relaciona- des amb el diàmetre del cable. En la figura reproduïda més amunt, hi figuren unes cotes que es dimensionen en el següent quadre: Figura nº 120 . Relació entre el guardacaps i el diàmetre del cable Elecció d’un cable d’acer En l’elecció d’un cable d’acer hi intervenen diferents factors: en primer lloc la càrrega que ha de suportar, que resulta de dividir la càrrega de trencament per un coeficient donat de seguretat. També cal tenir en compte la composició del cable que es desitja (per exemple 6 x 19 + 1). Això ens porta a conèixer el cable (diàmetre) que necessitem258
    • Reproducció de part d’un catàleg de cables d’acerEslingues de cable CURS DE FORMACIÓ EN PREVENCIÓ DE RISCOS 259 EN TREBALLS HIPERBÀRICS EN LES OBRES DE TÚNELS MITJANÇANT TUNELADORES
    • Anelles simples . Anelles triples Per a 3- 4ramals de cadena: DIN 5688 - 8 Per a 3- 4 eslingues de cable d’acer: DIN 5688 - 8. Grillons 260
    • CABLES ANTIGIRATORIS ESPECIALS CURS DE FORMACIÓ EN PREVENCIÓ DE RISCOS 261EN TREBALLS HIPERBÀRICS EN LES OBRES DE TÚNELS MITJANÇANT TUNELADORES
    • 262
    • CURS DE FORMACIÓ EN PREVENCIÓ DE RISCOS 263EN TREBALLS HIPERBÀRICS EN LES OBRES DE TÚNELS MITJANÇANT TUNELADORES
    • CABLES PER A GRUES264
    • CURS DE FORMACIÓ EN PREVENCIÓ DE RISCOS 265EN TREBALLS HIPERBÀRICS EN LES OBRES DE TÚNELS MITJANÇANT TUNELADORES
    • 266
    • CURS DE FORMACIÓ EN PREVENCIÓ DE RISCOS 267EN TREBALLS HIPERBÀRICS EN LES OBRES DE TÚNELS MITJANÇANT TUNELADORES
    • 15.2.10 Riscos específics en la utilització d’equips pneumàtics portàtils Existeix una àmplia varietat d’eines o equips portàtils, entre els quals cal esmentar com a exemple, trepants, afiladores, mar- tells, cargoladores, pistoles de bufat, etc, que a més de presen- tar els riscos específics propis de cada tipus de màquina o eina, presenten uns riscos comuns derivats d’utilitzar com a energia d’accionament l’aire comprimit. Les màquines estan connectades a una xarxa d’aire com- primit mitjançant una mànega flexible, i deixa escapar l’aire a l’atmosfera un cop que ha complert la seva missió, el que pot portar a l’aparició dels següents riscos: Les mànegues de connexió poden estar sotmeses durant la seva utilització a flexions, cops, erosions, etc., el que pot portar com a conseqüència la ruptura d’aquestes, amb el consegüent moviment sobtat de giragonsa o fuet, produït per la sortida brusca de l’aire comprimit, i que pot ser causa de lesions. Aquest moviment, per si mateix perillós, pot veure’s agreujat per la presència d’elements metàl·lics, com per exemple les peces o ràcords de connexió. Els escapaments d’aire comprimit poden produir feri- des als ulls, bé per les partícules de pols arrossegades, o per la presència de partícules d’aigua, i/o oli, proce- dents de la condensació de la humitat de l’aire o de l’oli utilitzat en el compressor i greixador. L’aire comprimit a alta pressió pot travessar la pell. L’aire comprimit, en ser utilitzat inadequadament, pot penetrar per orificis del cos humà; boca, nas, oïdes i anus, provocant greus lesions i fins i tot la mort. L’origen d’aquests accidents és una incorrecta utilització. L’ús de pressions inadequades pot portar a la ruptura d’eines o utensilis, amb el consegüent risc de projecció d’elements. Les equivocacions o el mal ús poden portar a connec- tar eines o equips a línies de gasos diferents de l’aire268
    • comprimit, amb els consegüents riscos a causa de l’escapament del gas en qüestió. A títol d’exemple, es pot esmentar la formació d’atmosferes sobreoxigena- des, amb el risc d’incendi, o suboxigenades, amb el risc d’asfíxia, si es connectessin a una línia d’oxigen o de nitrogen respectivament. L’aire comprimit, en escapar-se una vegada expansionat a l’eina, pot provocar elevats nivells de soroll. L’ocupació de l’aire comprimit per a la neteja de màqui- nes, bancs de treball, etc, o l’escapament d’aquest, pot ser causa de riscos higiènics, com són la dispersió de pólvores, partícules, etc., així com la formació de boires d’oli si l’aire prové de línies amb greixadors o atmosferes explosives. Les eines poden ser causa de vibracions, que poden ser vibracions transmeses al sistema mà braç, el que ocasiona riscos per als treballadors, en particular pro- blemes vasculares, d’ossos o d’articulacions, nerviosos o musculars; i vibracions transmeses al cos sencer, el que comporta l’aparició de lumbàlgies i lesions de la columna vertebral, per la qual cosa es tindrà en comp- te la declaració del fabricant sobre les vibracions de les màquines portàtils, en el seu manual d’instruccions, tal com estableix el Reial decret 1435/1992, de 27 de novembre, sobre màquines, i on textualment indicarà el valor quadràtic mitjà ponderat en la freqüència de l’acceleració a la qual es vegin exposats els membres superiors, quan excedeixi de 2,5 m/s2, definida per les normes de proves adequades.Mesures preventivesActuacions referents a la instal·lació L’elecció de les mànegues flexibles serà l’adequada a la pressió i temperatura de l’aire comprimit, així com, si s’escau, ser compatibles amb l’oli de lubricació utilitzat, per a això es recorrerà al fabricant, el qual donarà la recomanació específica Quan s’utilitzin mànegues flexibles en mitjans amb el risc d’atmosferes explosives o amb el risc d’incendi, s’empraran mànegues antielectricitat estàtica. CURS DE FORMACIÓ EN PREVENCIÓ DE RISCOS 269 EN TREBALLS HIPERBÀRICS EN LES OBRES DE TÚNELS MITJANÇANT TUNELADORES
    • El grau de resistència física de les mànegues flexibles serà l’adequat a l’ús que es destina; s’empraran màne- gues de gran resistència en el cas de conduccions se- mipermanents, com pot ser el cas de pedreres, cons- trucció, etc., mentre que les mànegues de tipus mig i lleuger es destinaran a maquinària pneumàtica fixa. En el cas de petites eines portàtils, seran lleugeres i de gran flexibilitat. Les mànegues flexibles rebran un tracte adequat evi- tant qualsevol erosió, atrapada o disposició de mate- rials damunt d’elles: un cop utilitzades es recolliran i guardaran adequadament. · Abans de començar el treball s’examinaran detinguda- ment les mànegues flexibles, rebutjant aquelles l’estat de les quals no garanteixi una absoluta seguretat, i no s’empraran cintes aïllants per a tapar escapaments. L’acoblament de mànegues s’efectuarà mitjançant ele- ments d’acció ràpida, que haurien d’estar dissenyats de tal forma que quan es desconnecta l’acoblament, au- tomàticament s’interromp la sortida d’aire comprimit i es despresuritza lentament la part desconnectada. En el cas que el diàmetre de la mànega sigui superior a 10 mil·límetres, la seva longitud superior a 10 metres, o estigui so- tmesa a una pressió superior als 7 bars, l’acoblament haurà de permetre la despresurització de la part a desconnectar, abans que la desconnexió pròpiament dita pugui realitzar-se. Per a prevenir que les cuades de les mànegues facin mal al personal, en cas de desenganxar-se, trencar-se, etc., disposaran de “Fusibles d’Aire Comprimit”, els quals tallen el subministrament d’aire en detectar una fugida o la ruptura de la mànega. Els ràcords d’unió a les xarxes d’aire comprimit no seran intercanviables amb ràcords emprats per a altres gasos. Les preses a la xarxa d’aire comprimit es disposaran horitzontalment o cap avall: la connexió cap amunt és causa de què s’acumuli brutícia i es recorri al bufat abans d’efectuar la connexió, el que pot ocasionar des- preniment de partícules a gran velocitat.270
    • Quan s’emprin eines o equips que aboquin l’aire un cop utilitzat directament a l’atmosfera, disposaran de filtres adequats que garanteixin la qualitat de l’aire expulsat. Quan s’emprin eines que treballin a una pressió inferior a la de la línia d’aire comprimit a la qual estan connec- tades, es disposaran reguladors de pressió en aquestes, amb el seu corresponent manòmetre. En el cas que la sobrepressió en l’eina pogués resultar perillosa, es dis- posarà un dispositiu de fixació de regulador, la clau del qual estigui en possessió de persona responsable. Es rebutjarà en el possible l’ocupació de pistoles de bufat i, en el cas que siguin imprescindibles, només s’autoritzaran les que incloguin filtres de seguretat per a reduir la velocitat de sortida de l’aire comprimit, o bé s’empraran les que distribueixin l’aire en forma de cortina.Es prohibiran expressament aquelles pistoles en què la sortidade l’aire es produeix a través d’un orifici.Atès que l’escapament d’aire comprimit a l’atmosfera pot ocasionar unelevat nivell sonor, s’efectuaran els mesuraments oportuns d’aquest i esdotarà a les eines de silenciadors d’escapament. Aquests elements noconstituiran en si un nou risc com, per exemple, que siguin susceptiblesde sortir disparats per la pressió de l’aire.Actuacions a realitzarabans d’iniciar els treballs amb una eina pneumàtica Comprovar si la pressió de la línia, o del compressor, és compatible amb els elements o eines que s’ utilit- zaran: es podrà recórrer per a això, per exemple, a la placa de característiques de l’utensili i al manòmetre de la xarxa d’alimentació.No s’ha de posar mai en funcionament una eina o equip que nodisposi de placa de característiques, o en què aquesta estiguiesborrada.Si es disposa d’un regulador de pressió, es comprovarà que es-tigui en el valor òptim, des del punt de vista de la seguretat ieficàcia de l’equip CURS DE FORMACIÓ EN PREVENCIÓ DE RISCOS 271 EN TREBALLS HIPERBÀRICS EN LES OBRES DE TÚNELS MITJANÇANT TUNELADORES
    • Es comprovarà el bon estat de l’eina, de la mànega de connexió i les seves connexions, a més de verificar que la longitud de la mànega és suficient i adequada. Quan es connecti a una xarxa general, comprovar que aquesta xarxa és efectivament d’aire comprimit i no d’un altre gas. En cas de dubte no efectuar la connexió sense abans comprovar-ho. Comprovar el bon funcionament d’aixetes i vàlvules. Te- nir en compte que l’alimentació d’aire comprimit haurà de poder ser tallada ràpidament en cas d’emergència. Comprovar que es disposa de tots els accessoris que són necessaris per a realitzar el treball. Si s’han d’emprar mànegues que hagin de descansar a terra, s’haurà d’eliminar la possibilitat que siguin tre- pitjades per qualsevol equip mòbil, per exemple carre- tons, així com que no siguin motiu de risc de caiguda per a les persones. Es disposarà de la roba de treball adequada, i de les proteccions personals que siguin adequades al treball a realitzar. Si s’empren guants, comprovar que no dificul- ten o interfereixen en les operacions de comandament de les eines. Precaucions a adoptar durant els treballs amb una eina pneumàtica Si la mànega de l’eina no permet aproximar-se a l’objecte sobre el qual cal actuar, no llençar de la mànega, aproxi- mar l’objecte si és possible o acoblar una altra mànega. Provar el conjunt abans de la seva utilització. Abans d’efectuar un canvi d’accessori, es tallarà l’alimentació d’aire comprimit. Abans de treballar sobre peces, assegurar-se que estan suficientment subjectes. Comprovar que la posició adoptada per al treball és correcta; s’ha de tenir en compte que la reacció de l’eina pot produir desequilibri i, com a conseqüència, balanceig o rebot d’aquesta.272
    • Comprovar que la mànega d’alimentació d’aire compri- mit, es troba allunyada de la zona de treball, i per tant no pot ser afectada per l’utensili. L’eina s’ajustarà a l’altura de treball de cada treballador, de manera que l’eina s’usi per sota del nivell dels colzes, enfront del cos i amb un suport adequat en els peus. Quan s’emprin eines en operacions repetides i en el mateix lloc de treball, s’utilitzaran eines suspeses prop del lloc d’operació S’utilitzarà un mecanisme de subjecció subjecte a una estructura per sobre del treballador, i disposarà d’un mecanisme de ressort perquè pugui tornar a la seva posició original. S’assegurarà que el treballador pot arribar a l’eina amb comoditat i que no interfereixen amb els braços i mo- viments del treballador quan s’utilitzin. Les eines suspeses haurien de ser de la grandària i pes apropiats. Per a evitar o reduir l’exposició a vibracions es tindrà en compte el següent: Elecció d’un equip adequat, dissenyat des del punt de vista ergonòmic i generador del menor número de vibracions possibles, tenint en comp- te el tipus de treball que va a realitzar. Subministrament d’equip auxiliar que redueixi els riscos de lesions per vibracions, com per exem- ple nanses que redueixin les vibracions transme- ses al sistema mà-braç. Limitació de la durada i intensitat de l’exposició Establir suficients horaris de descansPrecaucions a adoptar una vegada finalitzats els treballs Tallar l’alimentació d’aire comprimit i purgar la conduc- ció abans de desenganxar l’utensili. CURS DE FORMACIÓ EN PREVENCIÓ DE RISCOS 273 EN TREBALLS HIPERBÀRICS EN LES OBRES DE TÚNELS MITJANÇANT TUNELADORES
    • Guardar l’eina i els seus accessoris en el lloc o caixa apropiats. Guardar la mànega en lloc adequat, a redós de qualse- vol abrasió, cops, etc.15.2.11 Formació i informació dels treballadors La formació i informació, igual que en qualsevol activitat, és un dels pilars en què s’ha d’assentar una bona prevenció. Particular- ment s’ha d’insistir en: Els riscos que presenta una mala utilització de l’aire com- primit, o el seu ús en comeses per a les quals no està pre- vist, per exemple, neteja de pèl, robes, bancs de treball, etc., pràctiques lamentablement molt esteses. Insistir reiteradament, sobretot per a treballadors jo- ves, en el risc que representa utilitzar l’aire compri- mit per a realitzar bromes, aproximant les descàrre- gues d’aquest a orificis del cos humà. Lamentablement, tots els anys es té notícia d’algun accident greu a causa d’aquest motiu. Entrenar adequadament el personal que hagi de realit- zar treballs amb aire comprimit. · Indicar que no s’ha d’acoblar a la màquina cap accessori que no estigui recomanat pel fabricant, a causa del risc que pugui sortir disparat Sensibilitzar que qualsevol eventualitat que es presenti s’haurà de posar en coneixement de la persona res- ponsable, no recorrent en cap moment a realitzar una reparació per un mateix. Exigir la utilització de peces de protecció personal quan sigui necessari. Disposar en els llocs de treball de normes adequades per a la seva realització.274
    • 15.2.12 Càrregues suspeses Totes les persones que estiguin treballant en la cam- bra d’amassat, han d’utilitzar arnès de seguretat lligat a punts fixos o dispositius anti caigudes. .Figura nº 121. Detall de punts fixos per a fixació dels arnesos anti caigudes Totes les plataformes i suports de càrrega han de fixar- se als punts de subjecció previstos. Tots els equips elevadors necessaris estaran col·locats en els suports previstos i es verificarà el seu manteni- ment per a garantir la seguretat del seu funcionament Es farà un ús correcte i obligatori dels equips de pro- tecció individual. Estarà prohibit romandre sota càrregues suspeses. S’efectuarà la correcta amarrada de les càrregues a manejar. Abans d’elevar una càrrega, es comprovarà la resistèn- cia dels punts d’amarrada i l’estabilitat de les càrregues a manejar. CURS DE FORMACIÓ EN PREVENCIÓ DE RISCOS 275 EN TREBALLS HIPERBÀRICS EN LES OBRES DE TÚNELS MITJANÇANT TUNELADORES
    • Figura nº 122.- Detall d’una correcta amarrada d’un tallador Està prohibit fer treballs en la vertical d’una càrrega. La descàrrega i col·locació de les eines de tall es farà utilitzant mitjans mecànics276
    • Figura nº 123. Amarrada de càrregues amb un mitjà auxiliar correcte Durant els treballs de manteniment i reparació que es facin a una altura superior a la del cos humà, s’haurien d’utilitzar els mitjans de seguretat previstos i les plata- formes de treball adequades.Figura nº 124 .-Inici d’amarrada d’un tallador de tall CURS DE FORMACIÓ EN PREVENCIÓ DE RISCOS 277 EN TREBALLS HIPERBÀRICS EN LES OBRES DE TÚNELS MITJANÇANT TUNELADORES
    • Figura nº 125 .-Tallador amarrat a una eslinga de cadena Figura nº 126 .-Tallador ja preparat per a la seva elevació 278
    • 15.2.13 Riscos en treballs Temporals en alturaEs pren com a base el RD 2177/2004: Disposicions relatives a lautilització dels equips de treball per a la realització de treballstemporals en altura.Disposicions generals. Si, en aplicació del disposat en la Llei 31/1995, de 8 de novembre, de Prevenció de Riscos Laborals, en concret , en els seus articles 15, 16 i 17, i a l’article 3 d’aquest reial decret , no poden efectuar-se treballs temporals en altura de manera segura i en condicions ergonòmiques acceptables des d’una superfície adequada, es triaran els equips de treball més apropiats per a garantir i mantenir unes condicions de treball segures, tenint en compte, en particular, que haurà de donar-se prioritat a les mesures de protecció col· lectiva front les mesures de protecció individual i que l’elecció no podrà subordinar-se a criteris econòmics. Les dimensions dels equips de treball haurien d’estar adap- tades a la naturalesa del treball i a les dificultats previsi- bles i haurien de permetre una circulació sense perill. L’elecció del tipus més convenient de mitjà d’accés als llocs de treball temporal en altura haurà d’efectuar-se en funció de la freqüència de circulació, l’altura a la que s’hagi de pujar i la durada de la utilització. L’elecció efectuada haurà de permetre l’evacuació en cas de perill imminent. El pas en ambdues direccions entre el mitjà d’accés i les plataformes, taulers o passarel·les no haurà d’augmentar el risc de caiguda. La utilització d’una escala de mà com a lloc de treball en altura haurà de limitar-se a les circumstàncies en què la utilització d’altres equips de treball més segurs no estigui justificada pel baix nivell de risc i per les característiques dels emplaçaments que l’empresari no pugui modificar. La utilització de les tècniques d’accés i de posicionament mitjançant cordes es limitarà a circumstàncies en les quals l’avaluació del risc indiqui que el treball pot executar-se de CURS DE FORMACIÓ EN PREVENCIÓ DE RISCOS 279 EN TREBALLS HIPERBÀRICS EN LES OBRES DE TÚNELS MITJANÇANT TUNELADORES
    • manera segura i en les que, a més, la utilització d’un altre equip de treball més segur no estigui justificada. Tenint en compte l’avaluació del risc i, especialment, en funció de la durada del treball i de les exigències de caràc- ter ergonòmic, haurà de facilitar-se un seient proveït dels accessoris apropiats. Depenent del tipus d’equip de treball triat conformement als apartats anteriors, es determinaran les mesures ade- quades per a reduir al màxim els riscos inherents a aquest tipus d’equip per als treballadors. En cas necessari, s’haurà de preveure la instal·lació d’uns dispositius de protecció contra caigudes. Aquests dispositius haurien de tenir una configuració i una resistència adequades per a prevenir o aturar les caigu- des d’altura i, en la mesura del possible, evitar les lesions dels treballadors. Els dispositius de protecció col·lectiva contra caigudes només podran interrompre’s en els punts d’accés a una escala o a una escala de mà. Quan l’accés a l’equip de treball o l’execució d’una tas- ca particular exigeixi la retirada temporal d’un disposi- tiu de protecció col·lectiva contra caigudes, haurien de preveure’s mesures compensatòries i eficaces de segure- tat, que s’especificaran en la planificació de l’activitat pre- ventiva. No podrà executar-se el treball sense l’adopció prèvia d’aquestes mesures. Un cop acabat aquest treball particular, ja sigui de forma definitiva o temporal, es tor- naran a col·locar al seu lloc els dispositius de protecció col·lectiva contra caigudes. Els treballs temporals en altura només podran efectuar-se quan les condicions meteorològiques no posin en perill la salut i la seguretat dels treballadors. Disposicions específiques sobre la utilització d’escales de mà. Les escales de mà es col·locaran de manera que la seva estabilitat durant la seva utilització estigui assegurada. Els punts de suport de les escales de mà haurien d’assentar- se sòlidament sobre un suport de dimensions adequades i estables, resistents i immòbils, de manera que els traves- sers quedin en posició horitzontal. Les escales suspeses es fixaran de forma segura i, excepte les de corda, de manera280
    • que no puguin desplaçar-se i s’evitin els moviments de ba- lanceig. S’impedirà el lliscament dels peus de les escales de mà durant la seva utilització ja sigui mitjançant la fixació de la part superior o inferior dels travessers, ja sigui mit- jançant qualsevol dispositiu antilliscant o qualsevol altra solució d’eficàcia equivalent. Les escales de mà per a fina- litats d’accés haurien de tenir la longitud necessària per a sobresortir almenys un metre del pla de treball al que s’accedeix. Les escales compostes de diversos elements adaptables o extensibles haurien d’utilitzar-se de manera que la immobilització recíproca dels diferents elements es- tigui assegurada. Les escales amb rodes s’haurien d’haver immobilitzat abans d’accedir-hi. Les escales de mà simples es col·locaran, si és possible, formant un angle aproximat de 75 graus amb l’horitzontal. L’ascens, el descens i els treballs des d’escales s’efectuaran front a aquestes. Les escales de mà haurien d’utilit zar-se de manera que els treballadors puguin tenir en tot mo - ment un punt de supor t i de subjecció segurs. Els treballs a més de 3, 5 metres d’altura , des del punt d’operació a terra , que requereixin moviments o esforços perillosos per a l’estabilitat del treballador, només s’efectuaran si s’utilit za un equip de protecció individual anticaigudess o s’adopten altres mesures de protecció alternatives. El transpor t a mà d’una càrrega per una escala de mà es farà de manera que això no impedeixi una subjecció segura. Es prohibeix el transpor t i manipulació de cà- rregues per o des d’escales de mà quan pel seu pes o dimensions puguin comprometre la seguretat del treba- llador. Les escales de mà no s’utilit zaran per dues o més persones simultàniament . No s’empraran escales de mà i, en particular, escales de més de cinc metres de longitud, sobre la resistència de la qual no es tinguin garanties. Queda prohibit l’ús d’escales de mà de construcció improvisada. Les escales de mà es revisar an periòdicament . Es pro - hibeix la utilit zació d’escales de fust a pint ades, per la dif icult at que això suposa per a la detecció dels seus possibles defectes. CURS DE FORMACIÓ EN PREVENCIÓ DE RISCOS 281EN TREBALLS HIPERBÀRICS EN LES OBRES DE TÚNELS MITJANÇANT TUNELADORES
    • Figura nº 127 .-Vista de l’escotilla d’entrada a la zona de treballs hiperbàrics , en un model de tuneladora Figura nº 128 .-Detall d’un sistema per a amarrar una línia de vida a la zona de treballs hiperbàrics , en un model de tuneladora282
    • Figura nº 129 .-Detall d’un sistema per a passar i subjectar una línia de vida a lazona de treballs hiperbàrics , en un model de tuneladoraFigura nº 130.-Detall d’un sistema de graons per a baixar a la zona de treballshiperbàrics , ( uns 12 m) en un model de tuneladora CURS DE FORMACIÓ EN PREVENCIÓ DE RISCOS 283 EN TREBALLS HIPERBÀRICS EN LES OBRES DE TÚNELS MITJANÇANT TUNELADORES
    • Figura nº 131 . Detall de la línia de vida Figura nº 132 . Detall en vertical de la línia de vida . Al davant, pot veure’s la cara Interior de l’escut de tall284
    • 15.2.14 Treballs en recintes confinatsNormes de seguretat El personal que executi els treballs serà especialista de provada destresa en aquest tipus de treballs. La ventilació ha de ser adequada i suficient; Els nivells d’oxigen estaran entre el 19 % i el 23%. Els nivells d’explosivitat (CH4 Metà) seran menors al 10% del LIE (Límit Inferior d’Explosivitat). La concentració de CO (Monòxid de Carboni) serà in- ferior a 25 ppm. S’utilitzaran equips mesuradors multi-gasos capaços d’amidar: percentatge d’oxigen, presència de gasos ex- plosius (metà), i presència de gasos tòxics (monòxid de carboni). Les persones que utilitzin aquest aparell rebran infor- mació sobre el seu ús. S’utilitzaran arnesos de seguretat i dispositius anti-cai- gudes, per a minimitzar el risc de caiguda d’altura, al fons del recinte. La il·luminació interior dels pous s’efectuarà mitjançant “portàtils estancs anti-humitat” alimentats mitjançant energia elèctrica a 24 volts. Sempre hi haurà una persona en l’exterior pendent dels treballs en comunicació amb l’interior, per a actuar rà- pidament en cas d’emergència; aquesta persona dispo- sarà d’equip de respiració de rescat. Es prohibeix la permanència en solitari a l’interior de la cambra d’amassat. Abans d’utilitzar equips de soldadura o oxitall s’hauran d’estudiar els riscos i les mesures a implantar (equips de respiració autònoms, ventilació forçada, extracció, etc.). CURS DE FORMACIÓ EN PREVENCIÓ DE RISCOS 285 EN TREBALLS HIPERBÀRICS EN LES OBRES DE TÚNELS MITJANÇANT TUNELADORES
    • Figura nº 133 .-Detall de la cambra de treball hiper- bàric. Espai confinat 15.2.15 Eines manuals Factors de risc Es descriuen a continuació i de forma general els principals ris- cos derivats de l’ús, transport i manteniment de les eines ma- nuals i les causes que els motiven. Els principals riscos associats a la utilització de les eines manuals són: Cops i talls en mans ocasionats per les pròpies eines durant el treball normal amb aquestes. Lesions oculars per partícules provinents dels objectes que es treballen i/o de la pròpia eina. Cops en diferents parts del cos perquè se’ns escapi l’eina o es dispari el material treballat. Esquinços per sobreesforços o gestos violents.286
    • Les principals causes genèriquesque originen els riscos indicats són: Abús d’eines per a efectuar qualsevol tipus d’operació. Ús d’eines inadequades, defectuoses, de mala qualitat o mal dissenyades. Ús d’eines de forma incorrecta. Eines abandonades a llocs perillosos. Eines transportades de forma perillosa. Eines en mal estat de conservacióMesures preventivesLes mesures preventives es poden dividir en quatre grups quecomencen a la fase de disseny de l’eina , les pr àctiques de se -guret at associades al seu ús, les mesures preventives especí-f iques per a cada eina en par ticular i f inalment la implant aciód’un adequat progr ama de seguret at que gestioni l’eina en laseva adquisició, utilit zació, manteniment i control, emmagat-zematge i eliminació.Disseny ergonòmic de l’einaDes d’un punt de vista ergonòmic les eines manuals han d’acompliruna sèrie de requisits bàsics perquè siguin eficaços, a saber: Ocupar amb eficàcia la funció que se’n pretén. Proporcionada a les dimensions de l’usuari. Apropiada per a la força i resistència de l’usuari. Reduir al mínim la fatiga de l’usuari.Riscos i mesures preventives generals de les eines manualsEs descriuen a continuació i de forma general com a recordatoriels pr incipals riscos derivats de l’ús, transport i manteniment deles eines manuals i les causes que els motiven. CURS DE FORMACIÓ EN PREVENCIÓ DE RISCOS 287 EN TREBALLS HIPERBÀRICS EN LES OBRES DE TÚNELS MITJANÇANT TUNELADORES
    • Els principals riscos associats a la utilització de les eines ma- nuals són: Cops i talls en mans ocasionats per les pròpies eines durant el treball normal amb aquestes. Lesions oculars per partícules provinents dels objectes que es treballen i/o de la pròpia eina. Cops en diferents parts del cos per si s’escapa l’eina o el material treballat. Esquinços per sobreesforços o gestos violents. Les principals causes que originen els riscos indicats són: Abús d’eines per a efectuar qualsevol tipus d’operació. Ús d’eines inadequades, defectuoses, de mala qualitat o mal dissenyades. Ús d’eines de forma incorrecta. Eines abandonades en llocs perillosos. Eines transportades de forma perillosa. Eines mal conservades. L’ocupació inadequada d’eines de mà és origen d’una quantitat important de lesions, partint de la base que se suposa que to- thom sap com utilitzar les eines manuals més corrents. A nivell general es poden resumir en sis les pràctiques de seguretat associades al bon ús de les eines de mà: Selecció de les eines correcta per al treball a realitzar. Manteniment de les eines en bon estat. Ús correcte de les eines. Evitar un entorn que dificulti el seu ús correcte. Guardar les eines en lloc segur. Assignació personalitzada de les eines sempre que sigui possible.288
    • 15.2.16 Llança d’aiguaAmb caràcter general, la llança d’aigua s’utilitza per a la netejaamb aigua a pressió.Especial atenció als riscos de projecció de partícules, talls i cai-guda d’objectes.EPI: casc, ulleres, guants, roba de feinal, botes.S’ha de tenir en compte el risc de deteriorament del front en laneteja amb aigua a pressió.Per a reparar petites esquerdes en el terreny s’utilitzarà bento-nita densa. 15.2 17 Risc elèctricL’electricitat és la forma d’energia més habitual als nostres diesi, en general, s’empra per a alimentar tot tipus de motors, tantmonofàsics com trifàsics d’inducció.Els accidents elèctrics ocasionen generalment lesions d’extremagravetat i poden acabar en la mort de la persona per asfíxia, pa-rada cardíaca i cremades.Amb aquest contingut es pretén que els treballadors assumeixinque en el seu treball habitual usant maquinària elèctrica hi harisc d’electrocució, i que a més aprenguin les normes bàsiquesde prevenció front el risc elèctric.Efectes del corrent elèctric en el cos humàEl risc de contacte elèctric es pot definir com:“La possibilitat de circulació d’un corrent elèctric a través del coshumà en les seves més diverses trajectòries.”Perquè això passi, és necessari que hi hagi un circuit elèctric que CURS DE FORMACIÓ EN PREVENCIÓ DE RISCOS 289 EN TREBALLS HIPERBÀRICS EN LES OBRES DE TÚNELS MITJANÇANT TUNELADORES
    • estigui tancat, que hi hagi una determinada diferència de poten- cial i, al seu torn, que el cos humà sigui conductor i que formi part del circuit. Figura nº 134 . Components d’un circuit elèctric . La gravetat del xoc elèctric a les persones depèn de diversos factors, però fonamentalment de: La intensitat de corrent elèctric que travessi el cos humà. Del temps que duri el contacte. De la resistència elèctrica que tingui el cos, especial- ment de la pell en els seus punts de contacte. De la diferència de potencial del circuit elèctric de con- tacte entre el punt d’entrada i el de sortida. De la freqüència del corrent elèctric. Del trajecte recorregut pel corrent elèctric a través del cos. Els efectes del pas del corrent elèctric pel cos, poden originar principalment problemes: RESPIR ATORIS, per contracció dels muscles dels pulmons i paràlisi dels centres nerviosos que regeixen la respiració. DESTRUCCIÓ DE TEIXITS, NERVIS O MUSCLES, per efecte de la calor generada en passar el corrent. FIBRILACIÓ VENTRICULAR I PAR ADA CARDÍACA , per blo-290
    • queig del sistema de funcionament dels muscles del cor.Determinació del llindar de perill.Amb caràcter general es poden considerar els següents criteris: De 2 a 3 mA , l’organisme percep una picor sense perill. És el llindar de percepció. A partir de 5 mA , un contacte perllongat pot provocar moviments bruscs incontrolats. A partir de 8 mA comencen a produir-se contraccions musculars, xoc dolorós i la tetanització muscular (rigi- desa i tensió convulsiva). Per sobre dels 25 mA , el contacte perllongat pot pro- vocar la tetanització dels muscles dels pulmons, fibrila- ción ventricular i parada cardíaca.En un contacte elèctric, la quantitat de corrent que travessa elcos, estarà relacionada mitjançant la Llei d’Ohm, amb la tensióde contacte o diferència de potencial entre els punts de contactei la resistència del cos al pas del corrent elèctric. La fórmula de la Llei d’Ohm, és: I = V/R .On:I, és la intensitat de corrent elèctric que circula per un cos.V, és la tensió o diferència de potencial aplicada.R, és la resistència o dificultat que oposa un cos al pas del corrent elèctric.Factors que influeixen en els efectesi conseqüències del contacte elèctricD’entre els múltiples factors que influeixen en els efectes i pertant en les conseqüències d’un contacte elèctric, a continuaciós’analitzen els més significatius:Intensitat de corrent (és la que mata).És la quantitat de corrent elèctric que passa a través del cos.És la causa determinant de la gravetat de la majoria dels casosd’accidents elèctrics, ja que a igual tensió de contacte, la quantitatde corrent variarà en funció de la resistència elèctrica del cos.El llindar de perill per al cos humà és de 30 mA , i el temps límitde durada del contacte és de 20 ms. CURS DE FORMACIÓ EN PREVENCIÓ DE RISCOS 291 EN TREBALLS HIPERBÀRICS EN LES OBRES DE TÚNELS MITJANÇANT TUNELADORES
    • Resistència elèctrica del cos humà. La resistència del cos humà al pas del corrent elèctric variarà considerablement en funció d’una sèrie de factors entre els quals cal destacar: L’edat. El sexe. La humitat de la pell. La duresa i la gruixària de l’epidermis. El grau d’alcohol a la sang. La pressió de contacte. El valor de 1.000 Ohm és el que generalment està més acceptat per a establir la resistència mitjana del cos humà en un ambient mitjà. Freqüència La freqüència d’un corrent elèctric té una gran importància so- bretot pel que fa als efectes. El corrent continu, si bé té un llindar de perill més alt que el corrent altern industrial (50 Hz), pot provocar, en exposicions perllongades, l’electròlisi de la sang, generant gasos i consegüen- tment produir una embòlia gasosa. Els corrents d’alta freqüència entre 5.000 i 100.000 Hz no pe- netren al cos, sinó que circulen per la superfície (efecte Kelvin), podent arribar a produir cremades en els teixits perifèrics. Recorregut del corrent elèctric Les lesions que pot produir el corrent elèctric variaran subs- tancialment en funció dels òrgans o centres vitals que afectin. El recorregut més perillós és quan passa pel cor i els pulmons, mà-mà, i mà-peu. Si la mà estableix contacte amb el palmell, la contracció muscular causada pel pas del corrent fa que la mà es quedi sobre el con- ductor, amb les consegüents dificultats per a desfer el contacte. En canvi, si aquest es realitza per la cara dorsal, el tancament de la mà provoca l’allunyament del conductor.292
    • El que acabem de dir justifica l’obligatorietat de l’ús de guants degoma d’aïllament mínim 2.500 V per a tocar qualsevol aparell quese suposi que està sota tensió.Temps de passada del corrent de contacte.Com ja s’ha exposat, juntament amb la intensitat és una altra deles característiques que influeixen en els efectes i les conseqüèn-cies del contacte elèctric.La fibrilació és l’efecte que necessita menys temps per a realit-zar-se però, si el temps de contacte és inferior a 25 ms, no ésprobable que es produeixi.Per contra, a partir d’1 s, la fibrilación apareixeria immediata-ment, tenint en compte que 20 ms és el període de corrent de50 Hz, considerarem aquest valor com a llindar.Capacitat de reacció de la persona.La reacció de les persones davant d’una electrocució és moltdiferent, variant fonamentalment en funció de: El seu estat físic o psicològic. La quantitat d’alcohol a la sang. El nerviosisme o excitació. Si té problemes respiratoris o cardíacs. Si és durant el procés de digestió o no. 15.2.18 Tipus de contactes elèctricsD’acord amb el Reglament Electrotècnic per a Baixa Tensió, elscontactes elèctrics es divideixen en: Directes: són aquells contactes de persones amb parts ac- tives de materials i equips elèctrics, entenent-se per parts actives les que normalment estan sota tensió. CURS DE FORMACIÓ EN PREVENCIÓ DE RISCOS 293 EN TREBALLS HIPERBÀRICS EN LES OBRES DE TÚNELS MITJANÇANT TUNELADORES
    • En són conseqüència: les electrocucions, les cremades di- rectes internes i externes, així com les embòlies gasoses. Figura . nº 135 .Contacte elèctric directe . Indirectes: són aquells contactes de persones amb masses posades accidentalment sota tensió, entenent-se per massa el conjunt de parts metàl·liques d’un aparell o instal·lació, que en condicions normals estan aïllades de les parts actives. En són conseqüència les caigudes, cops, cremades, asfíxies conseqüència d’un incendi, etc. Figura . nº 136 .Contacte elèctric indirecte. Descàrregues elèctriques En ocasions no és necessari que arribi a establir-se el contacte perquè es produeixi el pas del corrent, ja que a causa de les con- dicions atmosfèriques adverses (humitat excessiva, ionització de l’aire, pluja, etc.) pot saltar l’arc elèctric.294
    • Figura . nº 137 .-Descàrrega elèctrica . 15.2.19 Interruptors diferencialsPer la importància que té per a la protecció de les persones, ex-plicarem el funcionament dels interruptors diferencials.Aquests elements actuen mitjançant l’obertura d’un circuit elèc-tric quan en un punt d’aquest circuit hi ha una derivació a massaper fallada d’aïllament.Completant els accessoris de què va proveït l’interruptor diferen-cial, du un polsador de prova, el qual té com a missió provocar unaderivació artificial per a comprovar l’eficàcia de tot el sistema.Cal comprovar diàriament el bon funcionament de l’interruptor dife-rencial, a través del polsador de prova o “test” de què va proveït.La sensibilitat del diferencial triat haurà de tenir en compte lapotència dels motors. CURS DE FORMACIÓ EN PREVENCIÓ DE RISCOS 295 EN TREBALLS HIPERBÀRICS EN LES OBRES DE TÚNELS MITJANÇANT TUNELADORES
    • 15.2.20 Equips de protecció individualFigura . nº 138 .Equips de protecció individual En els treballs de muntatge, desmuntatge i manteniment el perso- nal haurà d’emprar els següents equips de protecció individual: Casc de seguretat no metàl·lic en qualsevol activitat. Guants de seguretat elèctrica. Arnès anticaigudes amarrat al cable, sirga o “línia de vida”, o amarrat a un punt fix; en qualsevol activitat que es realitzi en altura. Roba de treball ajustada. Calçat de seguretat per a treballs amb electricitat. Aquesta relació d’equips de protecció individual s’ampliarà sempre que les condicions de treball exigeixin altres equips de protecció. Nota: Per a fer efectiu l’ús de l’arnès anticaigudes, s’instal·larà un cable de vida.296
    • 15.2.21.Normes de seguretat per al treball hiperbàric en tuneladora segons Instrucció de la Generalitat de Catalunya. (Departament de Treball)Equip sanitari. Metge i due sempre que hi hagi intervenció hi-perbàricaEquip mínim de treball. 3 Treballadors dins, tècnic de cambra,cap d’equip, recurs preventiu.IntercomunicacióControl del frontIncendi: extintor hiperbàricDurada de treballs segons om 14/10/97.Líquids i begudes; equip per a necessitats fisiològiques.Soldadura. Protocol específicDescompressió amb oxigenTaules segons om 14/10/97 o altres segons metge especialistaPla emergència CURS DE FORMACIÓ EN PREVENCIÓ DE RISCOS 297 EN TREBALLS HIPERBÀRICS EN LES OBRES DE TÚNELS MITJANÇANT TUNELADORES
    • RESUM Pel que fa al túnel, s’haurien de respectar-ne les normes d’accés Els trens tenen unes normes de seguretat i actuació Per al maneig de les locomotores, han de respectar-se les nor- mes corresponents i les mesures preventives adequades i espe- cificades Per a la resta d’operacions com són el maneig de càrregues, la utilització d’equips pneumàtics portàtils, el treball amb càrre- gues suspeses, treballs temporals en altura, treballs en recintes confinats, ús d’eines manuals, treball amb l’ús de la llança d’aigua, i el risc elèctric sempre present, haurien de respectar-se escru- polosament tots els procediments previstos i les mesures pre- ventives que s’han desenvolupat en aquesta Unitat Didàctica La formació i informació és l’eina fonamental per a assegurar una bona prevenció. Es tindrà especial cura d’impartir-les als treba- lladors prèviament a l’inici dels treballs298
    • UD16 Índex Objectius 16.1 Introducció16.2 Pla d’emergència: mitjans sanitaris incendis, evacuació i simulacresResum CURS DE FORMACIÓ EN PREVENCIÓ DE RISCOS 299 EN TREBALLS HIPERBÀRICS EN LES OBRES DE TÚNELS MITJANÇANT TUNELADORES
    • Objectius En finalitzar aquesta Unitat Didàctica l’alumne ha de ser capaç de: Conèixer què és un Pla d’Emergència Conèixer i assumir els objectius fixats en un Pla d’Emergència Conèixer les classificacions de les emergències, en funció de la seva gravetat i del lloc on es pro- dueixin Conèixer i identificar els equips d’emergència Conèixer i identificar el material tècnic que han d’utilitzar els equips d’emergència Conèixer i identificar el local de primers auxilis i la dotació mínima d’elements i material necessaris Conèixer i assumir les normes i esquemes d’actuació en cas d’emergència Participar en els simulacres d’emergència i evacuació300
    • 16.1 IntroduccióUna emergència és qualsevol alteració en la marxa normal d’unainstal·lació, motivada per causes no habituals o fallades, previs-tes o no previstes, que cobrixen una àmplia i variada gamma desuccessos i provoquen una sèrie de conseqüències que cal evitaro afrontar per a reduir els seus efectes indesitjables.En aquesta Unitat Didàctica, desenvoluparem en profunditatel que és un Pla d’Emergència i Evacuació aplicat als treballsamb tuneladora, quins són i com estan configurats els equipsd’intervenció i els mitjans tècnics necessaris per a aquestsequipsTambé s’explicaran les instal·lacions i materials per a les actua-cions de primers auxilisFinalment, també es desenvoluparà el que és un simulacred’emergència, actuació necessària per a l’ensinistrament delstreballadors en la línia d’aconseguir la màxima efectivitat i segu-retat en cas necessari 16.2 Pla d’emergència: mitjans sanitaris, incendis, evacuació i simulacres 16.2.1 Pla d’emergència. Definició de l’emergènciaS’entén com a emergència qualsevol alteració en la marxa nor-mal d’una instal·lació, motivada per causes no habituals o falla-des, previstes o no previstes, que cobreixen una àmplia i variadagamma de successos i provoquen una sèrie de conseqüències quecal evitar o afrontar per a reduir els seus efectes indesitjables. 16.2.2 Objectius del Pla d’EmergènciaCoordinar la seqüència d’accions a desenvolupar per al controlinicial de les emergències que puguin produir-se, planificant CURS DE FORMACIÓ EN PREVENCIÓ DE RISCOS 301 EN TREBALLS HIPERBÀRICS EN LES OBRES DE TÚNELS MITJANÇANT TUNELADORES
    • l’organització humana amb els mitjans necessaris que possibilitin aquest control. El Pla d’Emergència pretén aconseguir que qualsevol incident que pugui afectar tingui una incidència mínima o nul·la sobre: Les persones (Visitants i Obrers). Les pròpies instal·lacions. La continuïtat de les activitats. Per a això s’ha d’aconseguir la coordinació, en temps i lloc, en cas d’emergència, de les persones afectades i dels mitjans de protecció existents de tal manera que s’usin eficaçment per a aconseguir, segons l’emergència, els següents objectius: Una ràpida evacuació. El control de l’Emergència (incendi, tall de subministra- ment, etc.). La limitació dels danys materials.16.2.3 Classificació de les emergències. En funció de la gravetat Conat d’Emergència. Emergència restringida. Situació que pot ser controlada i dominada de forma senzi- lla i ràpida pel personal i mitjans de protecció de la zona. Emergència parcial. És una situació que, per a ser dominada, requereix l’actuació dels equips especials d’emergència. Els efectes de l’emergència parcial queden limitats a una zona o àrea i no afecten a altres confrontants ni a terceres persones. Pot requerir l’evacuació d’aquesta zona.302
    • Emergència general. És una situació que, per a ser dominada, requereix l’actuació de tot el personal i de tots els mitjans de pro- tecció i l’ajuda de mitjans de socors i salvament exteriors. Comporta l’evacuació de les persones de determina- des zones, i si és necessari de tot el centre (obra).En funció del lloc on es produeix l’emergènciaPer les especials característiques de l’obra, es classifica en: Emergència a l’Interior del Túnel (Tuneladora),qualsevol tipus d’emergència que es produeixi en l’interior del túnel en fase d’excavació. 16.2.4 Accions a emprendre en cas d’emergènciaL’organització prevista haurà de garantir la seqüència d’actuació següent: Detecció de l’emergència. Per mitjans tècnics: Detecció automàtica d’incendis, de gasos, etc. Per mitjans humans: Obrers i/o Visites. Alerta, als diferents Equips. De la forma més ràpida s’ha de: Posar en acció els diferents equips. Informar les ajudes exteriors. Alarma i evacuació dels ocupants del sector afectat. Intervenció per al control de l’emergència. Suport, per a la recepció i informació als serveis d’ajuda exterior. Primers auxilis, si arriba a ser necessari. CURS DE FORMACIÓ EN PREVENCIÓ DE RISCOS 303 EN TREBALLS HIPERBÀRICS EN LES OBRES DE TÚNELS MITJANÇANT TUNELADORES
    • 16.2.4 Equips d’emergència. Responsabilitats i funcions. Els constitueixen el conjunt de persones especialment entrena- des per a l’actuació en cas d’accident o incident amb responsa- bilitats específiques, tant en la prevenció com en les accions a realitzar. En aquest punt només es tracten les accions a seguir en cas que s’esdevingui un sinistre. S’haurien de marcar els objectius per a un període determinat, especificant aquelles activitats més rellevants que haurien de realitzar-se, com per exemple el control de les condicions dels extintors mòbils, les condicions d’ordre i neteja, els procedi- ments de treballs especials, la designació del personal que ha d’efectuar aquestes inspeccions i la seva periodicitat, etc.16.2 5 Integrants dels equips d’emergència. Segons les característiques de l’obra, s’han definit les següents responsabilitats per a: Tot el personal de l’obra. Cap d’Emergència (Cap d’Obra). Comitè d’Emergència (Cap Departament de Túnel, Cap de Producció Exteriors, Cap de Producció de Llosa In- termitja, Enginyers de Torn, Cap de Prevenció, Cap de Maquinària i Direcció Obra: Coordinador de Seguretat. Caps d’Intervenció (de Túnel i Exterior) Centre de Control i Comunicacions (Caseta oficina principal: centraleta principal. Oficina Magatzem Prin- cipal: centraleta alternativa) Equip de Primera Intervenció Tuneladora304
    • Equip de Segona Intervenció Tuneladora Equip d’Alarma i evacuació Tuneladora Equip de suport Tuneladora Equip de Primera Intervenció Llosa Intermitja Equip de Segona Intervenció Llosa Intermitja Equip d’Alarma i Evacuació Llosa Intermitja Equip d’Intervenció Exterior Equip d’Alarma i evacuació Exterior Equip de suport Exterior Equip de Primers Auxilis 16.2.6 Material tècnic per als membres dels equips d’emergènciaEl personal haurà de disposar del material necessari per a poderactuar d’una forma ràpida i eficaç.S’estableix una dotació mínima que es relaciona a continuació:En el front d’excavació: Tuneladora (TBM): Dues lliteres portàtils Dos armaris farmaciola complets Cambra d’escapament DR ÄGER; mòdul de confinament situat al 6è carro de la tuneladora, per a albergar 20 persones durant 12 hores. Auto-Rescatadors per a tot el personal que es pugui preveure a l’interior de la Tuneladora, incloses visites (Total 30 Auto-Rescatadors a la tuneladora). CURS DE FORMACIÓ EN PREVENCIÓ DE RISCOS 305 EN TREBALLS HIPERBÀRICS EN LES OBRES DE TÚNELS MITJANÇANT TUNELADORES
    • Equips de Respiració Autònoms i roba ignífuga per al Cap d’Intervenció Túnel i per a l’Equip de Segona In- tervenció Túnel. Llanternes acoblables als cascos Xiulets (per a donar l’alarma general d’evacuació en cas de fallades) Cortina d’aigua en la part del darrere de la màquina Extintors de CO2 i de pols, repartits per tota la màquina BIE de 25 mm situades estratègicament a la màquina, amb ràcord barcelona de 45 de 3 ranures Equip de detecció fixa de gasos Equip de detecció portàtil de gasos Il·luminació d’emergència Grup electrògen d’emergència Comunicació interior amb tots els punts de la màquina Comunicació amb l’exterior mitjançant línia de telèfon fixa Comunicació en tota la longitud del túnel, mitjançant emissores i repetidors Al túnel: Cada 200 metres de túnel una dotació conjunta d’1 extintor de pols ABC d’eficàcia mínima 21A 113 B i 1 extintor de C0 2 d’eficàcia mínima 55 B convenientment senyalitzats. Cada 100 metres, senyalització de sortida d’emergència i metres de túnel executats Cada 50 metres, replans laterals per a protegir-se en cas de circulació de trens306
    • Cada 150 metres preses d’aigua amb ràcord Barcelona de 45 de 3 ranures. Cada 500 metres cortines d’aigua per a sectorizar els trams de túnel. Comunicació permanent amb l’exterior des de qualse- vol punt.En el carro de la llosa intermitja: Una llitera portàtil Un armari farmaciola complet Auto-Rescatadors per a tot el personal que es pugui preveure en el carro, incloses visites (Total 15 Auto- Rescatadors de la marca DR ÄGER model OXY K50). Llanternes acoblables als cascos Extintors de CO 2 i de pols, repartits per tot el carro. Equip de detecció portàtil de gasos l·luminació d’emergència Comunicació a tota la longitud del túnel, mitjançant emissores i repetidorsA cadascuna de les Locomotores de cada Convoy: A la cabina del maquinista 1 extintor de pols ABC d’eficàcia mínima 233 B. Extinció manual d’incendis mitjançant escuma. 1 Auto-Rescatador per al maquinista. Comunicació permanent amb tuneladora, túnel, llosa intermitja i exterior. CURS DE FORMACIÓ EN PREVENCIÓ DE RISCOS 307 EN TREBALLS HIPERBÀRICS EN LES OBRES DE TÚNELS MITJANÇANT TUNELADORES
    • A l’exterior: Prop del Pòrtic: Cistella d’Evacuació d’Emergència per a lesionats amb mobilitat nul·la dotat d’una llitera portàtil. Armaris Farmaciola distribuïts per tota l’obra Equips de Respiració Autònoms de reserva (4 Equips de Respiració Autònoms) per al seu ús en cas de necessitat (emmagatzemats en la caseta oficina o el magatzem). Dotació d’Auto-Rescatadors de reserva, per al seu ús en cas de necessitat. (emmagatzemats en la caseta ofi- cina o el magatzem). Dotació de llanternes (emmagatzemades a la caseta ofi- cina o el magatzem) Equip de Primers Auxilis (material primeres cures, flas- sades tèrmiques, coixins d’alliberament, etc.). Extintors portàtils d’incendis distribuïts per tota l’obra i prop de zones perilloses (emmagatzematges d’ampolles gasos a pressió soldadura, tancs de combustibles, prop del centre de transformació, etc.). A les sortides d’emergència: Senyalització Portes anti-pànic Mitjans per a l’elevació a superfície d’un ferit Material Primers Auxilis: L’obra ha de disposar d’un Local de Primers Auxilis, situat a les casetes del personal, amb una dotació mínima d’elements i ma- terial de Primers Auxilis.308
    • Figura nº 140. Descripció dels mitjans per a primers auxilis de què es disposa a l’obra CURS DE FORMACIÓ EN PREVENCIÓ DE RISCOS 309 EN TREBALLS HIPERBÀRICS EN LES OBRES DE TÚNELS MITJANÇANT TUNELADORES
    • Figura nº 141 . Descripció dels mitjans per a primers auxilis de què es disposa a l’obra . Continuació310
    • Figura nº 142. Descripció dels mitjans per a primers auxilis de què es disposa al’obra . Continuació 16.2.7 Normes i esquemes d’actuació.Per a les diferents situacions d’emergències que poden produir-se,s’ha procedit a elaborar les normes d’actuació en cada supòsit.Cal que aquestes normes d’actuació siguin conegudes pel per-sonal en plantilla i/o de nova incorporació a aquesta, per al seucompliment sota circumstàncies d’emergència: Actuació en cas d’Incendi i/o Explosió en l’interior del túnel: a la tuneladora, llosa intermitja, túnel: Conat d’Emergència, Emergència Parcial i Emergència General. CURS DE FORMACIÓ EN PREVENCIÓ DE RISCOS 311 EN TREBALLS HIPERBÀRICS EN LES OBRES DE TÚNELS MITJANÇANT TUNELADORES
    • Actuació en cas d’Incendi i/o Explosió en l’interior del túnel: Col·lisió, bolcada o descarrilament del convoy (lo- comotora) o instal·lacions fixes (quadres elèctrics, etc.). Actuació en cas d’Incendi i/o Explosió a l’exterior del tú- nel: casetes (oficines, vestuaris, menjador, etc.), Planta de Morter, Magatzem, Taller electromecànic, Talladors, etc. Actuació en cas d’accident: amb lesions personals a l’interior del Túnel i/o amb lesions personals a l’exterior del Túnel. Actuació en cas d’accions antisociales: amenaça de bomba Actuació en cas de fugida/inundació d’aigua Actuació en cas d’enfonsaments del terreny i/o despre- niments a l’interior del túnel i en cas de sismes. Actuació en cas d’atmosferes tòxiques i/o nocives a l’interior del túnel. Actuació en cas de tall de subministrament elèctric. Actuació en cas de vessaments de productes químics. Actuació en cas de treballs amb atmosferes positives (treballs hiperbàrics) en la modalitat d’equilibrat amb pressió de terres i fallada del sistema.312
    • 16.2.8 Esquema de principi general del Pla d’Emergència SITUACIÓ D’EMERGÈNCIA ACCIDENT INCENDI / EXPLOSIÓ AMENAÇA DE BOMBA DETECCIÓ DE L’EMERGÈNCIASISTEMES TÈCNICS PERSONAL CENTRE DE CONTROL I COMUNICACIONS ALARMA A BRIGADES D’INTERVENCIÓ VALORACIÓ DE LA GRAVETAT DE L’EMERGÈNCIA INICI DE LA INTERVENCIÓ PER AL CONTROL DE L’EMERGÈNCIA NORMES EN CAS D’INCENDI NORMES EN CAS D’ACCIDENT PERSONAL NORMES EN CAS D’AVÍS DE BOMBA NORMES EN CAS DE FUGIDA D’AIGUA CURS DE FORMACIÓ EN PREVENCIÓ DE RISCOS 313 EN TREBALLS HIPERBÀRICS EN LES OBRES DE TÚNELS MITJANÇANT TUNELADORES
    • 16.2.9 Actuació en cas d’incendi i/o explosió a l’interior del túnel: col·lisió, bolcada odescarrilament del Convoy (Locomotora) o instal·lacions fixes (Quadres elèctrics, etc.) ESQUEMA DE PRINCIPI ACTIVACIÓ DEL PLA D’EMERGÈNCIA INTENTEN EX- TINGIR EL FOC PERSONAL A LA ZONA / MAQUINISTA CAP D’INTERVENCIÓ EXTERIOR I L’EQUIP D’INTERVENCIÓ ALERTA PERSONALMENT EXTERIOR O PEL SISTEMA DE COMUNICACIÓ PREVIST CAPD’INTERVENCIÓ TÚNEL I I.S.I. CENTRE DE CONTROL TÚNEL I COMUNICACIONS (CENTR ALETA PRINCIPAL) EMERGÈNCIA PROP EMERGÈNCIA EMBROQUETAT TR ANSMISSIÓ CAP PROP DEL DE L’ALARMA D’EMERGÈNCIA FRONT I COMITÈ EMER- EXCAVACIÓ GÈNCIA314
    • 16.2.10 Tipus d’emergència.1.- Accident laboral del personal A l’interior de les cambres.L’equip mèdic assistencial valorarà si cura l’accidentat dintre dela cambra o el trasllada a centre hospitalari. (Veure fotos simu-lacres trasllat d’accidentats).2.- Incendi en túnel i en tuneladora. Túnel: comunicació, dotació d’Auto-Rescatadors, cam- bra d’escapament, evacuació. Tuneladora: comunicació, evacuació. Figura nº 143. Sistema de comunicació Figura nº 144. Sortida de la tuneladora CURS DE FORMACIÓ EN PREVENCIÓ DE RISCOS 315 EN TREBALLS HIPERBÀRICS EN LES OBRES DE TÚNELS MITJANÇANT TUNELADORES
    • Figura nº 145. Detall d’instal· lació de mànegues d’aigua anti - incendis Figura nº 146. Ejectors d’aigua al túnel316
    • Figura nº 147 . E xtintors a la tuneladoraFigura nº 148. Senyalització d’emergència CURS DE FORMACIÓ EN PREVENCIÓ DE RISCOS 317 EN TREBALLS HIPERBÀRICS EN LES OBRES DE TÚNELS MITJANÇANT TUNELADORES
    • A partir d’aquí, i a través de fotos, es mostra la seqüència de dos simulacresd’evacuació d’un treballador que ha patit un accident disbàric. (Cortesia d’UTEGorg i UTE Triangle) Simulacre UTE Gorg Figura nº 149.- Detall de l’exterior d’una de les obres amb tuneladora Figura nº 150.- Mòdul d’assistència mèdica exterior318
    • Figura nº 151.- Detall del sistema d’evacuació a l’exterior de la llitera amb unaccidentatFigura nº 152. Detall de la llitera per a l’evacuació CURS DE FORMACIÓ EN PREVENCIÓ DE RISCOS 319 EN TREBALLS HIPERBÀRICS EN LES OBRES DE TÚNELS MITJANÇANT TUNELADORES
    • Figura nº 153.-Equip mèdic de primera intervenció per a accident disbàric Figura nº 154. Detall de treballadors dintre de la cambra en condicions hiperbàriques320
    • Figura nº 155. Inici de la seqüència d’un simulacre d’atenció a un accidentatFigura nº 156 . Continuació de la seqüència d’un simulacre d’atenció a un accidentat. CURS DE FORMACIÓ EN PREVENCIÓ DE RISCOS 321 EN TREBALLS HIPERBÀRICS EN LES OBRES DE TÚNELS MITJANÇANT TUNELADORES
    • Figura nº 157. Continuació de la seqüència d’un simulacre d’atenció a un accidentat. Preparació Figura nº 158. Continuació. Sèrum322
    • Figura nº 159. Sortida de la cambraFigura nº 160.-Col· locació a la llitera d’evacuació a l’exterior CURS DE FORMACIÓ EN PREVENCIÓ DE RISCOS 323 EN TREBALLS HIPERBÀRICS EN LES OBRES DE TÚNELS MITJANÇANT TUNELADORES
    • Figura nº 161. Accidentat fora de la cambra Figura nº 162. Accidentat col· locat sobre el tren d’evacuació fora del túnel324
    • Figura nº 163.-Acompanyant l’accidentat en el tren fins al punt d’evacuació fora del túnelFigura nº 164.-Inici d’elevació de la gàbia amb l’accidentat CURS DE FORMACIÓ EN PREVENCIÓ DE RISCOS 325 EN TREBALLS HIPERBÀRICS EN LES OBRES DE TÚNELS MITJANÇANT TUNELADORES
    • Figura nº 165. Ascens de la gàbia Figura nº 166. L’accidentat és tret de la gàbia , per al seu trasllat a l’hospital326
    • Simulacre UTE TriangleFigura nº 167. Detall de la tuneladora per la zona d’evacuacióFigura nº 168. Detall de l’escotilla que tanca la zona hiperbàrica . CURS DE FORMACIÓ EN PREVENCIÓ DE RISCOS 327 EN TREBALLS HIPERBÀRICS EN LES OBRES DE TÚNELS MITJANÇANT TUNELADORES
    • Figura nº 169. Preparació dels mitjans d’evacuació. Figura nº 170. Detall de la llitera d’evacuació.328
    • Figura nº 171 .Preparació de la llitera d’evacuacióFigura nº 172. Inici de la sortida del treballador fora de la zona de treball . CURS DE FORMACIÓ EN PREVENCIÓ DE RISCOS 329 EN TREBALLS HIPERBÀRICS EN LES OBRES DE TÚNELS MITJANÇANT TUNELADORES
    • Figura nº 173 . Sortida del treballador sobre la llitera Figura nº 174 . Subjecció del treballador sobre la llitera , subministrament d’O2.330
    • Figura nº 175 . Amarrada per a l’elevació fora de la zona de treball .Figura nº 176. Elevació de l’accidentat CURS DE FORMACIÓ EN PREVENCIÓ DE RISCOS 331 EN TREBALLS HIPERBÀRICS EN LES OBRES DE TÚNELS MITJANÇANT TUNELADORES
    • Figura nº 177 . Inici del procés d’evacuació. Figura nº 178 . Evacuació de l’accidentat cap a l’hospital332
    • RESUMPer les característiques específiques dels treballs en ambienthiperbàric amb tuneladora és necessari un Pla d’Emergència iEvacuacióLes emergències es classifiquen en funció del lloc on es pro-dueixen i en funció de la seva gravetatEls equips d’emergència, estan formats per conjunts de per-sones especialment entrenades per a la seva actuació en casd’accidentsL’obra ha de disposar d’un local de primers auxilis amb la sevacorresponent dotació d’instal·lacions i material necessariExisteixen normes i esquemes d’actuació per a cadascuna de lesdiferents situacions d’emergència que puguin produir-seS’han d’efectuar simulacres d’emergència i evacuació per a con-tribuir a l’entrenament del personal CURS DE FORMACIÓ EN PREVENCIÓ DE RISCOS 333 EN TREBALLS HIPERBÀRICS EN LES OBRES DE TÚNELS MITJANÇANT TUNELADORES
    • 334
    • UD17 Índex Objectius 17.1 Introducció17.2 Senyalització, Equips de protecció individual i proteccions col·lectivesResum CURS DE FORMACIÓ EN PREVENCIÓ DE RISCOS 335 EN TREBALLS HIPERBÀRICS EN LES OBRES DE TÚNELS MITJANÇANT TUNELADORES
    • Objectius En finalitzar aquesta Unitat Didàctica, l’alumne haurà de ser capaç de: Conèixer i identificar la senyalització corresponent i ajustada a les característiques dels treballs en tunela- dora en ambient hiperbàric Conèixer què s’ha de senyalitzar en els treballs en tu- neladora en ambient hiperbàric Conèixer i utilitzar els Equips de Protecció Individual Conèixer i respectar les proteccions col·lectives336
    • 17.1 IntroduccióPer les característiques específiques dels treballs en tuneladoraen ambient hiperbàric, la senyalització és encara més importantque en altres situacions de treball.A més, són molt importants les mesures de protecció col·lectivaque són específiques per a aquests treballs.En aquesta Unitat Didàctica, s’explicaran en profunditat les me-sures de protecció col·lectives, la senyalització necessària i elsequips de protecció individual que han d’usar els treballadors 17.2 Senyalització, Equips de protecció individual i proteccions col·lectivesPer les característiques específiques dels treballs en tuneladoraen ambient hiperbàric, la senyalització és encara més importantque en altres situacions de treball.En tot cas, hauríem de recordar que la senyalització ens serviràper a informar, avisar els treballadors concretament i a altrespersones de forma general sobre diversos advertiments a teniren compte.S’ha de tenir clar que la senyalització mai és substitutiva de les pro-teccions que s’han d’adequar per a evitar i/o controlar els riscos. 17.2.1 Què s’ha de senyalitzar en els treballs en tuneladora en ambient hiperbàricL’accés a totes aquelles zones per a l’activitat de les quals es re-quereixi la utilització d’un equip o equips de protecció individual.-Les zones que per a la seva activitat demanin personal autorit-zat i especialitzat per al seu accés i realització dels treballs. CURS DE FORMACIÓ EN PREVENCIÓ DE RISCOS 337 EN TREBALLS HIPERBÀRICS EN LES OBRES DE TÚNELS MITJANÇANT TUNELADORES
    • Senyalització que permetrà conèixer tots els treballadors situa- cions d’emergència i/o instruccions de protecció si s’escau. La senyalització dels equips de lluita contra incendis, les sortides i recorreguts d’evacuació i la ubicació dels primers auxilis Qualsevol altra situació que com a conseqüència de l’avaluació de riscos i les mesures implantades així ho demani, cas en el qual s’haurà de recórrer a l’Annex VII del RD 485/1997 de 14 d’Abril sobre disposicions mínimes en matèria de Senyalització de Segu- retat i salut en el Treball17.2.2 Equips de Protecció Individual Els equips de protecció individual que han d’utilitzar els treballa- dors han de ser els que estiguin definits en el Pla de Seguretat i Salut i en el procediment de treball. En tot cas i com a mínim, seran: Roba de treball ajustada. Vestit de polipropilè. Dutxa amb aigua abans de la descompressió. Calçat amb punta reforçada i plantilla anti-lliscant Ulleres. Pantalla facial Casc amb barballera. Arnès anti-caigudes.338
    • 17.2.3 Protecciones col·lectivesLes proteccions col·lectives que han d’utilitzar els treballadors,han de ser les que estiguin definides en el Pla de Seguretat i Saluti en el procediment de treball.En tot cas i com a mínim, seran: Plataformes de treball, Sistemes de ventilació Procediment de descompressió amb O 2 , Utilització de baranes de protecció Ingestió de begudes isotòniques, Ingestió d’aigua abundant Neteja de màscares de descompressió. CURS DE FORMACIÓ EN PREVENCIÓ DE RISCOS 339 EN TREBALLS HIPERBÀRICS EN LES OBRES DE TÚNELS MITJANÇANT TUNELADORES
    • RESUM A causa de les característiques específiques dels treballs en tu- neladora en ambient hiperbàric, la senyalització és encara més important que en altres situacions de treball. Recordarem que la senyalització ens servirà per a informar, ad- vertir els treballadors concretament i a altres persones de forma general sobre diversos advertiments a tenir en compte, i que la senyalització no és una mesura de prevenció i, per tant, no és substitutiva de les mesures preventives que han d’adoptar-se Les proteccions col·lectives són específiques dels treballs en am- bients hiperbàrics en tuneladora Els treballadors hauran de respectar escrupolosament les pro- teccions col·lectives i haurien d’usar inexcusablement els equips de protecció individual340
    • UD18 ÍndexObjectius 18. 1 Introducció18. 2 Ergonomia, higiene industrial i psicosociologiaResum CURS DE FORMACIÓ EN PREVENCIÓ DE RISCOS 341 EN TREBALLS HIPERBÀRICS EN LES OBRES DE TÚNELS MITJANÇANT TUNELADORES
    • Objectius En finalitzar aquesta Unitat Didàctica, l’alumne haurà de ser capaç de: Conèixer la importància de l’aplicació dels principis ergonòmics en els treballs en espais reduïts i con- finats Conèixer i aplicar les mesures preventives de caràc- ter ergonòmic previstes Conèixer i assumir els riscos relatius a higiene in- dustrial i com a conseqüència dels treballs en am- bient hiperbàric Conèixer i aplicar conceptes psicosociològics en el treball en ambient hiperbàric Aplicar els principis del treball en equip342
    • 18.1 IntroduccióLes característiques específiques i d’alt risc que comporten elstreballs hiperbàrics en tuneladora, fan que s’hagin d’estudir ambespecial interès els criteris ergonòmics d’adaptar la feina a lescaracterístiques de les persones, i l’aplicació de les correspo-nents mesures preventives ergonòmiquesTambé s’ha de destacar el tema d’higiene industrial per la impòr-tancia dels riscos derivats del treball en ambient hiperbàricLes característiques específiques i d’alt risc que comporten elstreballs hiperbàrics en tuneladora fan necessari que els treballa-dors assumeixin la necessitat de treballar en equip 18.2 Ergonomia, higiene industrial i psicosociologia 18.2.1 ErgonomiaAmb caràcter general, l’objectiu de l’Ergonomia és adaptar lafeina a les capacitats i possibilitats de l’ésser humà.Així com es dissenyen tots els elements de treball ergonòmics,és a dir, tenint en compte qui els ha d’utilitzar, amb l’organitzaciódel treball s’ha de fer el mateix.En definitiva direm que l’Ergonomia: Intenta ajustar les condicions de treball a les caracte- rístiques del treballador La forma d’actuar de l’ergonomia consisteix a identifi- car els riscos ocasionats per les condicions de treball i buscar solucions per a eliminar-les. La forma d’identificar els riscos ergonòmics és analit- zar les tasques que es realitzen en el lloc de treball, les eines que s’utilitzen i les condicions en les quals es desenvolupa el treball. CURS DE FORMACIÓ EN PREVENCIÓ DE RISCOS 343 EN TREBALLS HIPERBÀRICS EN LES OBRES DE TÚNELS MITJANÇANT TUNELADORES
    • Per a això, analitzarem: Les màquines, eines, i equipament usats en el treball La forma en què es realitzen les tasques;(hàbits i pràc- tiques de treball) L’entorn que es treballa Les molèsties corporals ocasionades pel treball Ara bé, cal tenir en compte que les dimensions de les cambres són petites, per la qual cosa s’haurà d’estudiar bé el treball a realitzar i la seva organització abans d’iniciar-lo, per a evitar el maneig de càrregues amb mitjans inadequats, sobreesforços i reduir en tant que sigui possible els riscos posturals.18.2.2 Els principals riscos ergonòmicsen el treball de reparació i manteniment en la tuneladora són: Postures forçades Maneig manual de càrregues Repetitivitat dels treballs Maneig d’eines i equips Ordre i neteja Condicions ambientals18.2.3 Mesures preventives ergonòmiques Planificar el treball que es vagi a realitzar, per a disminuir l’adopció de postures forçades i els moviments i manipulacions innecessàries.344
    • Mantenir ordenat i net el lloc de treball.Estar ben preparat físicament: cuidar la dieta i realitzar exercicisd’escalfament i estirament.Sol·licitar i usar ajudes mecàniques i d’altres companys per arealitzar tasques que suposin un esforç físic important. 18.2.4 Higiene industrialLa Higiene Industrial o higiene del treball pot entendre’s com lasèrie de principis que han de seguir-se per a preservar la salut enles condicions ambientals del treball.Referent als treballs en ambients hiperbàrics amb tuneladora,caldrà informar els treballadors dels riscos higiènics i les sevesconseqüències derivades dels següents factors: Temperatura de treball La humitat present La pressió a la qual cal treballar La qualitat de l’aire Els gasos en presència El nivell d’il·luminació 18.2.5 PsicosociologiaLa psicosociologia parteix del fet que les necessitats de les per-sones siguin canviants com és la pròpia organització social.Avui el que es demana és “qualitat de vida laboral” que podríemresumir en unes condicions de treball que no malmetin la salut, i CURS DE FORMACIÓ EN PREVENCIÓ DE RISCOS 345 EN TREBALLS HIPERBÀRICS EN LES OBRES DE TÚNELS MITJANÇANT TUNELADORES
    • que, a més, ofereixin mitjans per al desenvolupament personal, és a dir, més gran contingut en les tasques, participació en les decisions, més gran autonomia i possibilitat de desenvolupament personal. Alguns objectius de l’ergonomia i la psicosociologia són: Identificar, analitzar i reduir els riscos laborals psico- sociolaborals Adaptar el lloc de treball i les condicions de treball a les característiques del treballador Contribuir a les evolucions de les situacions de treball, no només sota l’angle de les condicions materials sinó en els seus aspectes socio-organitzatius per a ser rea- litzat salvagurdant la salut i la seguretat amb el màxim de confort, de satisfacció i d’eficàcia Augmentar la motivació i la satisfacció en el treball Fomentar la cultura del treball en equip Analitzant les dures condicions del treball de reparació i mante- niment en ambient hiperbàric en tuneladores i els greus riscos presents en el treball a realitzar, caldrà treballar des del punt de vista psicosociològic, per a potenciar la necessitat del treball en equip de tots els treballadors implicats.346
    • RESUMPer les característiques específiques dels treballs en ambient hi-perbàric en tuneladora, és necessari aplicar mesures preventivesde caràcter ergonòmicPel que fa als treballs en ambients hiperbàrics amb tuneladora,caldrà informar els treballadors dels riscos higiènics i les sevesconseqüències derivades dels factors de risc presentsPer les característiques específiques dels treballs en ambient hi-perbàric en tuneladora, és necessari implantar en els treballa-dors la cultura del treball en equip CURS DE FORMACIÓ EN PREVENCIÓ DE RISCOS 347 EN TREBALLS HIPERBÀRICS EN LES OBRES DE TÚNELS MITJANÇANT TUNELADORES
    • 348
    • UD19 ÍndexObjectius 19.1 Introducció19.2 Drets i deures dels treballadors en matèria preventivaResum CURS DE FORMACIÓ EN PREVENCIÓ DE RISCOS 349 EN TREBALLS HIPERBÀRICS EN LES OBRES DE TÚNELS MITJANÇANT TUNELADORES
    • Objectius En finalitzar aquesta Unitat Didàctica, l’alumne haurà de ser capaç de: Conèixer i assumir els drets i deures dels treballa- dors i empresaris en matèria preventiva Conèixer els principis bàsics de la Llei de Prevenció de Riscos Laborals350
    • 19.1 IntroduccióLa Llei 31/95 de Prevenció de Riscos Laborals, fixa els drets ideures dels treballadors i empresaris en matèria preventivaEn aquesta Unitat Didàctica, es detallaran els drets i deures mésimportants de la Llei esmentada 19.2 Drets i deures dels treballadors en matèria preventivaEls drets, les obligacions més importants dels treballadors se-gons la Llei de Prevenció de Riscos Laborals, 31/95:Concretament, els treballadors haurien de: Fer ús dels equips de protecció (EPI) de forma correcta. No posar fora de funcionament i utilitzar correctament els dispositius de seguretat en els llocs de treball. Alertar els companys i informar el seu superior directe i els treballadors designats per a realitzar tasques de prevenció, sobre qualsevol situació que, al seu parer, comporti un risc per a la seguretat en cas de riscos greus i imminents, interrompent l’activitat si aquesta constituís un perill per als treballadors. Contribuir a l’acompliment de les obligacions establer- tes per l’autoritat competent amb la finalitat de protegir la seguretat i la salut dels treballadors en el treball. Usar adequadament, d’acord amb el seu funcionament i riscos previsibles, les màquines, aparells, eines, subs- tàncies perilloses, equips de transport i, en general, qualsevol dels altres mitjans amb els quals desenvolupin la seva activitat. CURS DE FORMACIÓ EN PREVENCIÓ DE RISCOS 351 EN TREBALLS HIPERBÀRICS EN LES OBRES DE TÚNELS MITJANÇANT TUNELADORES
    • Però a més de deures, els treballadors tenen drets molt impor- tants en matèria de prevenció laboral, que l’empresari ha de fer que es respectin, garantint d’aquesta forma que els obrers tre- ballin en un entorn segur i saludable. Entre aquests drets en destaquen: Ser format i rebre formació, tant sobre la prevenció de riscos en el seu lloc de treball, com de les mesures preventives que s’han d’adoptar a l’empresa. Ser informat en matèria de prevenció de riscos labo- rals; i concretament, sobre aquelles mesures preventi- ves que estiguin relacionades amb el seu lloc de treball i de les mesures d’emergència a adoptar en cas de ne- cessitat. Utilitzar els mitjans i equips de protecció adequats i adequadament protegits, per a prevenir els riscos. Participar en aquelles qüestions en matèria de preven- ció de riscos. El que implica el dret de cooperar amb l’empresari per a garantir unes condicions de treball que siguin segures i no comportin riscos per a la segu- retat i la salut dels treballadors. Poder interrompre l’activitat en cas de risc greu o im- minent, ja que la seguretat col·lectiva ha d’estar per sobre de la individual. Ser consultats i participar en totes les qüestions que afectin a la seguretat i la salut laborals. La protecció de la maternitat i dels menors. La protecció dels treballadors especialment sensibles a determinats riscos Que se li facilitin mitjans de protecció personal ade- quats a la tasca i als riscos que comporta. El dret a la vigilància de la seva salut, amb la realització de reconeixements mèdics periòdics. Els treballador té dret a una protecció eficaç en ma- tèria de seguretat i salut en el treball.352
    • RESUMEls drets més importants dels treballadors en matèria preventi-va, són: Dret a consulta i participació Dret a formació i informació Dret a una protecció efectiva en matèria de seguretat i salut Dret a la vigilància de la salut Les obligacions més importants dels treballadors són: Fer ús dels equips de protecció (EPI’s) de forma co- rrecta. No posar fora de funcionament i utilitzar correctament els dispositius de seguretat en els llocs de treball. Alertar els companys i informar el seu superior directe i els treballadors designats dels riscos detectats i no previstos Contribuir a l’acompliment de les obligacions establer- tes per l’autoritat competent amb la finalitat de protegir la seguretat i la salut dels treballadors en el treball. Usar adequadament, d’acord amb el seu funcionament i riscos previsibles, les màquines, aparells, eines, subs- tàncies perilloses, equips de transport i, en general, qualsevol dels altres mitjans amb els quals desenvolupin la seva activitat. CURS DE FORMACIÓ EN PREVENCIÓ DE RISCOS 353 EN TREBALLS HIPERBÀRICS EN LES OBRES DE TÚNELS MITJANÇANT TUNELADORES
    • 354
    • UD19 ÍndexNormativa aplicable CURS DE FORMACIÓ EN PREVENCIÓ DE RISCOS 355 EN TREBALLS HIPERBÀRICS EN LES OBRES DE TÚNELS MITJANÇANT TUNELADORES
    • 356
    • 20 Normativa aplicableOrdre de 20 de gener de 1956 per la qual s’aprova el reglamentd’higiene i de Seguretat Social en treballs realitzats en calaixosamb aire comprimit.Llei 31/1995 de Prevenció de Riscos laboralsReial decret 1627/1997 de 24 d’octubre. Disposicions mínimesde seguretat i salut en les obres de construcció. BOE de 25d’Octubre.( Modificat per l’RD 604/2006)Reial decret 863/1985, de 2 d’abril. Reglament general de normesbàsiques de seguretat minera. BOE de 12 de juny (I InstruccionsTècniques Complementàries).Reial decret 485/1997, de 14 d’abril. Disposicions mínimes en matèriade senyalització de seguretat i salut en el treball. BOE de 23 d’abril.Reial decret 773/1997, de 30 de maig. Disposicions mínimesde seguretat i salut relatives a la utilitzación pels treballadorsd’equips de protecció individual. BOE de 12 de juny.Reial decret 1215/1997, de 18 de juliol. Disposicions mínimesde seguretat i salut per a la utilització pels treballadors delsequips de treball. BOE de 7 d’agost. Modificat pel Reial decret2177/2004, de 12 de novembre BOE de 13 de novembre.Ordre Ministerial de 14 d’octubre de 1997. Normes de seguretat pera l’exercici d’activitats subaquàtiques. BOE de 22 de novembre.Resolució, de 20 de gener de 1999. Actualitza determinades tau-les de l’Ordre de 14 d’octubre de 1997. BOE de 18 de febrer.Ordre de 20 de juliol de 2000 per la qual es modifiquen les nor-mes de seguretat per a l’exercici d’activitats subaqüàtiques , apro-vades per Ordre de 14 d’octubre de 1997. BOE de 7 d’agost.Reial decret 171/2004, de 30 de gener, pel qual es desenvolupal’article 24 de la Llei 31/1995, de Prevenció de riscos laborals, enmatèria de coordinació d’activitats empresarials. BOE núm. 27de 31 de gener. Correcció d’errors en el BOE núm. 60, de 10 demarç de 2004. CURS DE FORMACIÓ EN PREVENCIÓ DE RISCOS 357 EN TREBALLS HIPERBÀRICS EN LES OBRES DE TÚNELS MITJANÇANT TUNELADORES
    • IV Conveni General del Sector de la Construcció 2007-2011. Re- ferència a la normativa específica NORMA UNE EN 12110 (2002) sobre maquinària per a túnels, rescloses pneumàtiques i requisits de seguretat.358
    • CURS DE FORMACIÓ EN PREVENCIÓ DE RISCOS 359EN TREBALLS HIPERBÀRICS EN LES OBRES DE TÚNELS MITJANÇANT TUNELADORES
    • 360