Your SlideShare is downloading. ×
Projecte de Clúster Nàutic de Vilanova i la Geltrú
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Thanks for flagging this SlideShare!

Oops! An error has occurred.

×

Introducing the official SlideShare app

Stunning, full-screen experience for iPhone and Android

Text the download link to your phone

Standard text messaging rates apply

Projecte de Clúster Nàutic de Vilanova i la Geltrú

1,184
views

Published on

Document elaborat per l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, en què s'exposen els trets principals del projecte de Clúster Nàutic i el paper clau que hi tindria la Facultat de Nàutica.

Document elaborat per l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, en què s'exposen els trets principals del projecte de Clúster Nàutic i el paper clau que hi tindria la Facultat de Nàutica.


0 Comments
1 Like
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

No Downloads
Views
Total Views
1,184
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
3
Actions
Shares
0
Downloads
25
Comments
0
Likes
1
Embeds 0
No embeds

Report content
Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
No notes for slide

Transcript

  • 1. Vilanova i la GeltrúClúster Nàutic
  • 2. Vilanova i la Geltrú Clúster NàuticÍndex 1. Introducció i objectius 3 4. Proposta d’espais, equipaments i instal·lacions universitàries que podrien reforçar la ormació de la FNB 41 4.1. Indroducció 42 2. La Ciutat 4 4.2. UPC-Vilanova 45 2.1. Situació del territori. Superfície i població 5 4.3. Centre Tecnològic de Vilanova i la Geltrú 48 2.2. El turisme 6 4.5. Institut Municipal d’Educació i Treball (IMET) 50 2.3. Vilanova i el mar 7 4.6. Molí de Mar 51 2.4. Aspectes socials 8 4.7. IES Baix a Mar 52 2.5. Recursos formatius 9 2.6. El Port de Vilanova i la Geltrú 10 2.7. Comunicacions 19 5. Projectes futur 56 5.1. Clúster Tecnològic Marítim a la zona de la Mediterrània Occidental 57 2 5.2. Projecte Smart Sea 58 3. Actius 23 5.3. Dàrsena creuers 61 3.1. Neàpolis 24 5.4. Campus Universitari de la Mediterrània 62 3.2. Fibra òptica 27 3.3. SARTI UPC 28 3.4. El Far-Museu del Mar 33 6. Conclusions 63 3.5. Escola Nàutica Vilanova 38 3.6. Escola Nàutica Nait Seil 39 3.7. Altres actius 40
  • 3. Vilanova i la Geltrú Clúster Nàutic1. Introducció i objectius 1. Introducció i objectius L’objecte d’aquest document és explicar les característiques que fan de Vilanova i la Geltrú una La possibilitat real que existeix que els estudis de la FNB es puguin situar actualment en ciutat perfectament adient per a la ubicació de la Facultat de Nàutica de Barcelona (FNB). equipaments existents a la ciutat, que es puguin fer servir amarratges al port i una nau, i l’existència d’espais on cara el futur es podria construir un equipament específic per la FNB Aspectes com que a Vilanova i la Geltrú hi ha el tercer port més important de Catalunya, on hi a la zona del port, és un altre dels aspectes rellevants. També afegir que en cas que la FNB ha dàrsena comercial (a més de dàrsena pesquera i esportiva), una dàrsena específica per a s’instal·li a Vilanova i la Geltrú, es podrà mantenir el nom actual de Facultat de Nàutica de grans iots (de fins a 100m d’eslora), dues drassanes per reparació i manteniment de vaixells, i Barcelona, tot i que estigui a Vilanova i la Geltrú. que estigui situada geogràficament just entremig del primer port de Catalunya, Barcelona, i el segon port de Catalunya, Tarragona, així com que és una ciutat molt ben comunicada, són Una altra característica a tenir en compte és la perfecta relació i col·laboració de Vilanova i aspectes rellevants. la Geltrú amb els altres municipis de la comarca del Garraf (Sitges, Sant Pere de Ribes, Cu- belles, Canyelles i Olivella), així com amb les comarques de l’Alt i Baix Penedès, amb les seves 3 Anàlogament, la gran oferta formativa de qualitat que hi ha a la ciutat, on destaca l’EPS corresponents àrees d’influència. En aquesta línia, en la proposta que Vilanova i la Geltrú sigui d’Enginyeria de Vilanova i la Geltrú (EPSEVG), centre que forma part de la Universitat Politèc- la ciutat on s’ubiqui la FNB hi ha ple suport de tota la comarca del Garraf, així com de les co- nica de Catalunya (UPC), amb instal·lacions i laboratoris de qualitat, 1.400 alumnes, 160 pro- marques veïnes. fessors dels quals 80 són doctors, així com altres equipaments formatius de qualitat i línies de recerca en matèria marina i nàutica són altres aspectes rellevants. Els aspectes assenyalats i molts d’altres s’expliquen en aquest document, de manera que queda clarament demostrat i documentat que a Vilanova i la Geltrú hi ha unes condicions i existeix un ecosistema que la fan una ciutat perfectament adient per a la ubicació de la FNB.
  • 4. Vilanova i la Geltrú Clúster Nàutic1. Introducció i objectius 2. La ciutat 4
  • 5. Vilanova i la Geltrú Clúster Nàutic2. La ciutat 2.1. Situació del territori Superfície i població La comarca del Garraf té una superfície de 185,3 km2, el 2,4% de la superfície de la província de Barcelona, i està integrada pels municipis de Canyelles, Cubelles, Olivella, Sitges, Sant Pere de Ribes i Vilanova i la Geltrú, que n’és la capital. El Garraf és la comarca amb un major incre- ment de població de la província, amb un creixement interanual de l’1,3%. La població a Vilanova 5 i la Geltrú l’any 2011 era de 67.000 habitants. El teixit empresarial és dels més terciaritzats de la província. El sector de serveis aplega el 82,1% d’empreses, per damunt del 79% de la mitjana provincial, i superat només pel Barcelonès. El total d’empreses es troben a Vilanova i la Geltrú en un 48,2% i a Sitges en un 26,8%. Així mateix, se centralitzen a Vilanova i la Geltrú la major part del llocs de treball, concretament el 49,1%.
  • 6. Vilanova i la Geltrú Clúster Nàutic2. La ciutat 2.2. El turisme La comarca ha diversificat la seva oferta turística, que tot i centrar-se en activitats de sol i platja, es complementa amb nous atractius per al turisme cultural i activitats relacionades amb el vi i la gastronomia, reforçant en els darrers anys l’oferta com a marca turística Costa de Barcelona, mar, Modernisme i Penedès. Existeixen un total de 14.003 places d’allotjament turístic. 6
  • 7. Vilanova i la Geltrú Clúster Nàutic2. La ciutat 2.3. Vilanova i el mar El Mediterrani està sempre present a la ciutat i ha convertit els vilanovins i les vilanovines en apassionats de la vida marinera, formant part del seu caràcter obert i acollidor. A Vilanova i la Geltrú el mar ofereix nombroses possibilitats: passejar per la riba del Mediterrani, 7 banyar-se en les seves càlides aigües, navegar-lo de totes les formes imaginables, degustar- ne els fruits a taula, anar-los a buscar directament a l’aigua, o esperar a veure com arriben, carregats a les barques dels pescadors locals. El Port de Vilanova i la Geltrú ha estat des de sempre un motor econòmic i d’activitat so- cial, i en els darrers anys ha vist incrementar la seva oferta amb propostes complementàries d’escoles de vela i esports nàutics. L’Estació Nàutica de Vilanova i la Geltrú, un destí turístic i recreatiu que permet practicar tota mena d’activitats nàutiques, vela, motonàutica, windsurf, submarinisme, surf, piragüisme, esquí nàutic,excursions marítimes, etc., i complementar-ho amb una àmplia oferta d’allotjament en hotels, hostals, càmpings, i una extraordinària gastro- nomia. Tot això, en un entorn tranquil i ben comunicat, amb la marca de qualitat de les Esta- cions Nàutiques d’Espanya.
  • 8. Vilanova i la Geltrú Clúster Nàutic2. La ciutat 2.4. Aspectes socials Malgrat haver esdevingut una de les principals ciutats mitjanes de Catalunya, Vilanova i la Gel- trú manté el seu esperit de poble tranquil, arrelat a les seves tradicions. El seu calendari de festes populars és molt conegut i en podem destacar el Carnaval i la Festa Major, així com diversos festivals que tenen lloc al llarg de l’any. Igualment, el seu patrimoni és obert als ciutadans i als visitants, i els ofereix propostes varia- des de manera estable. Vilanova disposa, a més a més, de tots els serveis necessaris i d’una oferta comercial variada i completa. 8 La seva situació estratègica fa que sigui fàcilment accessible i que, malgrat estar a tocar de Barcelona, ofereixi als seus habitants una qualitat de vida molt superior.
  • 9. Vilanova i la Geltrú Clúster Nàutic2. La ciutat 2.5. Recursos formatius A Vilanova i la Geltrú hi ha una àmplia oferta formativa de qualitat, entre la que destaca l’Escola Politècnica Superior d’Enginyeria de Vilanova i la Geltrú (EPSEVG). Fundada a finals del s. XIX, ha anat evolucionant per adequar els seus continguts a les necessitats de cada moment. L’EPSEVG també disposa d’una residència per a estudiants, amb apartaments condicionats situats al costat de l’edifici principal. A banda, existeix una completa gamma de formació alternativa, que aglutina l’Institut Munici- pal d’Educació i Treball, l’IMET, així com altres equipaments. Més endavant, al capítol 4 (pàg.41), 9 s’expliquen amb més detall les característiques principals de l’EPSEVG i altres equipaments que poden ser utilitzats per la Facultat de Nàutica de Barcelona.
  • 10. Vilanova i la Geltrú Clúster Nàutic2. La ciutat 2.6. El Port de Vilanova i la Geltrú L’equipament portuari de la ciutat és el tercer en importància de Catalunya. Així mateix, la flota pesquera, amb unes captures anuals de gairebé 5.000t, és de les més nombroses de Catalun- ya. Dins del Port trobem el nou Pòsit de Pescadors, en el qual es pot comprar a la subhasta el peix acabat de pescar. A la venda presencial tradicional, la Confraria de Pescadors de Vilanova i la Geltrú ha afegit recentment la possibilitat de fer compres via Internet. El Port de Vilanova i la Geltrú pot exercir com a punt duaner i disposa de dues drassanes per a la reparació de grans vaixells i d’embarcacions esportives i d’una marina seca per estibar tot tipus d’embarcacions. 10 Les seves característiques principals són les següents: - Superfície total 672.228 m2 - Superfície mirall d’aigua 461.975 m2 - Superfície de terra 210.253 m2 - Longitud de molls 635 m2 - Profunditat en la bocana 7m - Profunditat en l’avantport 7m - Calat al moll comercial 6a7m
  • 11. Vilanova i la Geltrú Clúster Nàutic2. La ciutat Equipaments i serveis: Dàrsena comercial Nom del moll calat longitud Moll de la Geltrú 7m 198 m Moll de Baix-a-mar 7m 272 m Serveis al sector comercial: 11 - 3 grues pòrtic en règim de treball a 45º: 6t - 1 màquina de succió per mercaderies a dojo - 1 carro elevador 2t - 4 carros elevadors 2’5t - 3 magatzems - superfícies total 23.000 m2 - volum de mercaderia (2011) 374.284 t
  • 12. Vilanova i la Geltrú Clúster Nàutic2. La ciutat Dàrsena pesquera Nom del moll calat longitud Espigó de la pesca 4m 220 ml Moll de les xarxaires 4m 221 ml Moll de la Llotja 4m 177 ml Moll dels pescadors 4 m 289 ml 12 Moll transversal 4 m 173 ml Longitud total dels molls 1.080 m Serveis al sector pesquer Llotja: 1.809 m2 Casetes de pesca: 840 m2 Nombre de casetes: 70 Fàbrica de gel: 80 m2 Nombre de vaixells: 78 Volum de pesca (2011): 4.495 t Armadors: 131 Mariners: 167
  • 13. Vilanova i la Geltrú Clúster Nàutic2. La ciutat Dàrsena esportiva Dàrsena esportiva per a grans eslores Nom del moll calat longitud Nom del moll calat longitud N1 2m 191 ml Moll dels 30 interior 5m/exterior 6,5 m 150 ml N2 2m 117 ml Moll dels 40 interior 5 m/exterior 6,5 m 150 ml N3 2,5 m 192 ml Moll dels 50 interior 5m/exterior 6,5 m 105 ml N4 3,5 m 31 ml Moll dels 60 interior 5m/exterior 6,5 m 105 ml N5 2,5 m 192 ml Moll dels 80 interior 5m/exterior 6,5 m 175 ml N5a 2,5 m 43 ml N6 2,5 m 49 ml Travel-lif: 200 t N7 2,5 m 108 ml Nombre d’amarratges: 49 13 Eslores: 25-100m Nombre d’amarratges: 1.048 Eslores: 6-20 m
  • 14. Vilanova i la Geltrú Clúster Nàutic2. La ciutat Empreses i activitats relacionades amb el Port de Vilanova i la Geltrú Estació Nàutica de Vilanova i la Geltrú és un destí turístic i recreatiu que permet Vilanova Gran Marina practicar tota mena d’activitats nàutiques, vela, motonàutica, windsurf, surf, submarinisme, Marina per a grans iots, que disposa dels serveis i les atencions més exclusives per als seus piragüisme, esqui nàutic, excursions marítimes, etc., i complementar-ho amb una àmplia ofer- clients. És el primer espai d’aquestes característiques que existeix a la Mediterrània, ja que ta d’allotjament amb hotels, hostals, càmpings i una fenomenal gastronomia. En un entorn està específicament concebut per a aquest tipus d’embarcacions. tranquil i molt ben comunicat. L’Estació Nàutica de Vilanova t’ofereix tot això de forma directa i personalitzada. Sense cues, sense problemes i amb la marca de qualitat de les Estacions Club Nàutic Vilanova 14 Nàutiques d’Espanya. Creat en els anys 20 del segle passat, el Club Nàutic ha evolucionat de manera constant per tal d’adaptar-se a les noves necessitats i les noves tendències dels seus més de mil associats. Roc Roi Compagina l’escola esportiva amb una intensa agenda d’activitats socials. El nostre objectiu és poder oferir totes les activitats relacionades amb el món de l’outdoor. Amb aquesta voluntat és va inaugurar el centre de Vilanova i la Geltrú, orientat a oferir activi- Escola Nàutica Vilanova tats relacionades amb el mar, a particulars, escoles i empreses. Aquestes activitats a barques, Homologat per la Generalitat de Catalunya, aquest centre imparteix cursos per a l’obtenció des de cursos i estades de vela, fins a passejades i excursions guiades en caiac, pel litoral. de totes les titulacions nàutiques esportives durant tot l’any, en horari de matí, tarda i nit. També es poden seguir els cursos de cap de setmana. S’inicien cursos cada mes i es realitzen Inuit pràctiques de seguretat i de navegació i de navegació a vela els caps de setmana. Aquest Club de piragüisme permet explorar i conèixer el litoral d’una manera diferent, amb el caiac de mar, fent exercici i en contacte amb la natura. Un esport sense límit d’edat ni condició, i a l’abast de tothom.
  • 15. Vilanova i la Geltrú Clúster Nàutic2. La ciutat Rigid Boats Fundada l’any 2009, aquesta empresa es dedica a la venda d’embarcacions pneumàtiques. En Estibas Vilanova l’actualitat, ha ampliat la seva gamma de productes amb embarcacions semirrígides que ofe- Empresa dedicada a l’estiba-càrrega i desestiba-descàrrega, així com la consignació de vaixells reix a preus molt assequibles per tal de poder arribar a nous mercats. mercants. També s’ofereix el servei de transport terrestre amb trailers. Yates Azimut Empresa de lloguer de iots, velers i vaixells a motor, amb o sense patró. Diferents tipus Manipuladora de mercancías, SL d’embarcacions (Bavaria, Jeanneau Sun i Fountaine Pajot Lavezzi). Les empreses estibadores són les encarregades de dur a terme les operacions portuàries de manipulació de mercaderies. Generalment són titulars d’una concessió atorgada per l’Autoritat Portuària corresponent que la faculta per utilitzar, amb caràcter exclusiu, un espai situat a 15 Confraria de Pescadors tocar d’un moll, on du a terme els seus treballs. Provinents de la poderosa i antiga Germandat i Confraria de Sant Elm (fundada l’any 1579), es constitueix l’any 1921 el nou Pòsit de Pescadors. Drassanes i disseny, SA (Dradisa) La tradició pesquera de la ciutat es manté viva, amb una flota que captura prop de 4500t/ Drassanes, construcció i reparació d’embarcacions. Fusteria any. Actualment es pot fer la compra directa del peix de la Llotja a través d’Internet. Arrastres portuarios de Vilanova Empresa dedicada fonamentalment al transport marítim. Laboratori d’Aplicacions Bioacústiques (UPC) Vilanova Nàutica El LAB neix per respondre amb solucions tecnològiques a la conservació de l’hàbitat marí i Nàutica, embarcacions i equipaments. prevenir el seu deteriorament progressiu. Té com a objectiu principal el desenvolupament d’aplicacions capaces de limitar els efectes del soroll antropogènic en el mar i contribuir en un desenvolupament sostenible de les activitats marítimes. D’aquesta manera es podrà do- nar resposta a les exigències plantejades al respecte per les institucions locals, nacionals i internacionals i la societat en general a través de mecanismes de control de la contaminació acústica marina.
  • 16. Vilanova i la Geltrú Clúster Nàutic2. La ciutat JELCNA Venda i reparació d’equipaments electrònics. UPC Centre Tecnològic de Vilanova i la Geltrú El Centre Tecnològic de Vilanova i la Geltrú (CTVG) és un centre pluridisciplinar de recerca aplicada i de serveis a les empreses que aglutina les activitats de recerca, desenvolupament, innovació i transferència de tecnologia del campus universitari de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) a Vilanova i la Geltrú. 16 El Centre neix l’any 1998 per conveni entre la Universitat Politècnica de Catalunya i l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú. DMM International Trànsit Empresa transitària, situada a Vilanova i la Geltrú, que abraça els serveis de transport marítim, aeri i terrestre a tot el món, així com l’emmagatzematge i la distribució. SPAV Empresa de transport marítim.
  • 17. Vilanova i la Geltrú Clúster Nàutic2. La ciutat Pla Especial del Port de Vilanova i la Geltrú El Pla Especial del Port, aprovat definitivament el 25 de maig de 2007, té per objecte l’ordenació del port per racionalitzar els usos i les activitats possibles i desitjables en els espais dispo- nibles. Qualifica els espais en funció d’usos especialitzats, assigna paràmetres edificatoris en funció dels usos previstos i estableix les previsions de transformació i ampliació que han de possibilitar la seva optimització. 17 Veure plànol adjunt a la pàgina següent
  • 18. Vilanova i la Geltrú Clúster NàuticLa ciutat 18
  • 19. Vilanova i la Geltrú Clúster Nàutic2. La ciutat 2.7. Comunicacions Vilanova i la Geltrú està estratègicament situada a mitja distància entre Barcelona i Tarragona, i és el tercer port de Catalunya (Vilanova i la Geltrú) a mitja distància entre el primer port de Catalunya (Barcelona) i el segon port de Catalunya (Tarragona). Les comunicacions de Vilanova i la Geltrú amb Barcelona i Tarragona són excel·lents. 19 Barcelona Vista general del territori i comunicacions de Vilanova i la Geltrú amb Barcelona, Tarragona i interior de Catalunya Tarragona Vilanova i la Geltrú
  • 20. Vilanova i la Geltrú Clúster Nàutic2. La ciutatVista del territori i comunicacions de Vilanova i la Geltrú amb Barcelona Barcelona 20 Vilanova i la Geltrú
  • 21. Vilanova i la Geltrú Clúster Nàutic2. La ciutatVista del territori i comunicacions de Vilanova i la Geltrú amb Tarragona 21 Vilanova i la Geltrú Tarragona
  • 22. Vilanova i la Geltrú Clúster Nàutic2. La ciutat Comunicacions entre Vilanova i la Geltrú i Barcelona Comunicacions entre Vilanova i la Geltrú i Igualada Per carretera. Hi ha la C-32 i la C-31. La distància és de 45 km i el temps mig de viatge és Per carretera. Hi ha la C-15 (autovia de recent construcció). La distància és de 52 km i el de 40 minuts. temps mig de viatge és de 50 minuts. Amb tren. Surten trens entre aquestes dues localitats cada 20 minuts, amb una durada mitja del trajecte de 40 minuts. Comunicacions entre Vilanova i la Geltrú, i Manresa Comunicacions entre Vilanova i la Geltrú i Tarragona Per carretera. Hi ha la C-15 i la C-37 (autovies de recent construcció). La distància és de 22 85 km i el temps mig de viatge és d’1 hora i 10 minuts. Per carretera. Hi ha la C-32 (fins al Vendrell), l’AP-7 i la N-340. La distància és de 55 km i el temps mig de viatge és de 40 minuts. Amb tren. La durada mitja de trajecte és de 45 minuts. Aquestes ciutats també estan enllaçades per línies d’autocars. Així mateix, Vilanova i la Geltrú està molt ben comunicada amb l’aeroport Barcelona-El Comunicacions entre Vilanova i la Geltrú i Vilafranca del Penedès Prat , a només 25 minuts amb cotxe. Per carretera. Hi ha la C-15 (autovia de recent construcció). La distància és de 16 km i el temps mig de viatge és de 15 minuts.
  • 23. Vilanova i la Geltrú Clúster Nàutic1. Introducció i objectius 3. Actius 23
  • 24. Vilanova i la Geltrú Clúster Nàutic3. Actius 3.1. Neàpolis L’equipament lligat al coneixement, la innovació i la tecnologia L’Administració local pot implementar mesures que contribueixin a fomentar un model de Neàpolis és un laboratori ciutadà digital europeu, un centre experimental entre la internet creixement basat en indústries innovadores que ofereixin productes amb un elevat contingut social i la nova generació de projectes de la Societat del Coneixement que fomenta la capaci- tecnològic i un alt contingut afegit tat innovadora i creativa en tecnologia dels ciutadans. La innovació és un element fonamental per al creixement econòmic i, en conseqüència, des del Així mateix allotja grups d’investigació interdisciplinaris, un centre emprenedor i promou la sector públic s’han de prioritzar polítiques que l’afavoreixin. Societat de la Informació, la nova economia i la cultura digital. 24 La innovació pot contribuir de forma decisiva a la competitivitat i, per tant, al creixement econòmic regional i a la millora del nivell de vida. Neàpolis ha estat dissenyat perquè sigui un parc de la innovació, un ecosistema on les em- preses, els estudiants i la comunitat docent i científica conflueixen, amb l’objectiu comú de detectar les oportunitats i crear i fomentar les organitzacions que definiran el futur. Igualment ofereix espais d’última generació per allotjar empreses de nova creació o ja con- solidades, que queden immerses en un ambient d’interacció amb activitats dissenyades per potenciar la innovació i millorar la capacitat competitiva. També permetrà accelerar la inno- vació gràcies a la interacció entre la universitat (UPC), el món empresarial i altres xarxes de coneixement i innovació.
  • 25. Vilanova i la Geltrú Clúster Nàutic3. Actius Objectiu: millora de la qualitat de vida Neàpolis, la infraestructura de R+D+i del territori: L’objectiu d’una regió a llarg termini ha de ser la millora de la qualitat de vida dels seus ciuta- - Centre de Recerca dans, i això passa per fomentar el creixement econòmic i el desenvolupament regional. - Parc científic i tecnològic - Centre d’empreses amb serveis avançats Per tal que això es doni, és imprescindible que hi hagi creació, supervivència i creixement de les - Viver tecnològic (cowork) empreses d’aquest territori, doncs això permet crear i mantenir llocs de treball, augmentar - Líving lab el seu valor afegit i, en definitiva, incrementar els nivells d’inversió i de consum d’aquella regió. -Infraestructura que fomenta la creativitat i la generació de coneixement. L’Administració pública pot implementar diverses mesures per tal de contribuir a superar les restriccions que afronten les empreses per innovar: 25
  • 26. Vilanova i la Geltrú Clúster Nàutic3. Actius El paper de l’Administració pública en el foment de la innovació L’Administració pública també pot millorar la competitivitat a través de la creació d’un entorn que fomenti la instal·lació d’empreses innovadores o millori la productivitat de les ja exis- tents. En aquest sentit, cal destacar la importància de la inversió en educació, la inversió en infra- estructures, la creació d’un marc econòmic i legal i d’un clima social i cultural que afavoreixin l’activitat innovadora i el desenvolupament regional. Aquest tipus de mesures, en definitiva, creen forces d’atracció de l’activitat econòmica cap a una determinada regió. 26 Per altra banda també és imprescindible crear mecanismes de difusió tecnològica per tal d’assegurar que les empreses puguin tenir accés i aplicar el nou coneixement generat o bé que aquest nou coneixement es transformi en la creació de noves empreses de base tecno- lògica. Això fomenta el dinamisme de la regió, la creació de llocs de treball qualificats i de llarga dura- da, un increment dels ingressos de la població, etc., que acaben portant al desenvolupament d’aquella zona i, en definitiva, a una millora de la qualitat de vida dels ciutadans. Aquest pro- cés s’autoalimenta, ja que gràcies al creixement econòmic del territori es potencien aquells factors de l’entorn que tenen una incidència positiva en la millora de la competitivitat de les empreses.
  • 27. Vilanova i la Geltrú Clúster Nàutic3. Actius 3.2. Fibra òptica Actualment, part de la ciutat de Vilanova i la Geltrú està dotada de canalitzacions per fibra òptica que arriben fins a la façana marítima. Degut a la impor- tància que dóna la ciutat a les noves tecnologies, la innovació, millorar la connectivitat de banda ampla, atreure empreses i a convertir-se en una Smart City, s’està finalitzant un pla per tal que tota la ciu- tat disposi d’instal·lació de fibra òptica, de manera que es vagi implementant per fases. 27 Imatge de part de la ciutat, on es representa (en línia taronja) les canalitzacions existents per fibra òptica
  • 28. Vilanova i la Geltrú Clúster Nàutic3. Actius 3.3. SARTI UPC Centre de Desenvolupament Tecnològic de Sistemes d’Adquisició Remota i Tractament de la Informació El Centre SARTI està format per un equip multidisciplinari que inclou membres de diferents departaments de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). És Unitat Associada a l’Institut de Ciències de la Terra Jaume Almera, l’Institut de Ciències del Mar i a la Unitat de Tecnologia Marina del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) . L’àmbit temàtic d’actuacions 28 del Centre SARTI se situa en el desenvolupament d’instrumentació i de sensors ambientals per aplicacions industrials i científiques. Es treballa en el tractament digital de senyals, el dis- seny electrònic de sistemes d’adquisició de dades i l’automatització de sistemes complexos de mesura. Està situat en les instal·lacions del Centre Tecnològic de Vilanova i la Geltrú al Campus de Vilanova de la UPC.
  • 29. Vilanova i la Geltrú Clúster Nàutic3. Actius Està constituït des de 2000 i les seves àrees d’especialització són: Disseny electrònic de sistemes d’adquisició remota de dades (incloent Tecnologies marines i terrestres mètodes de simulació i anàlisi estadística) • Instrumentació Oceanogràfica: Infraestructura operativa per a test d’instruments, connec- Disseny de sistemes automàtics de test i mesura: Sensors intel·ligents i distribuïts, instru- tivitat online via Internet, disseny de dispositius de captura de dades. mentació virtual, validació del disseny. • Tecnologies pesqueres i instrumentació oceanogràfica. Disseny electrònic i fabricació de prototips. • Construcció i instal·lació d’observatoris submarins cablejats i autònoms. Automatització de processos sota control d’ordinador. Llenguatges de programació d’alt ni- • Estudi de la hidrodinàmica i transport de sediments entre la costa i la plataforma continen- vell, JAVA, LabVIEW, etc. Visió per ordinador. tal. Sistemes de comunicació cablejats i sense fils per a xarxes de sensors. • Fabricació i disseny d’instrumentació sísmica terrestre i submarina. Xarxes de sensors intel·ligents i distribuïts (Wifi, Zigbee, RFID, etc.) • Avaluació i seguiment d’espècies d’alt valor econòmic. Acústica submarina. Instrumentació virtual i control busos instrumentació (GPIB, CAN, LIN, LXI, etc.). 29 • Eficiència energètica en embarcacions, simulació arts de pesca. Automatització de sistemes complexos de mesura Tractament digital de senyals • Metrologia dimensional. Laboratori acreditat ENAC ISO 17025. • Aplicacions programari • Interoperabilitat i estandardització de sensors i equips de mesura. IEEE Std. 1451, IEEE Std. • Tractament de senyals en temps real i de dades per internet. 1588, i altres. • Sistemes distribuïts. • Traçabilitat, verificació i calibratge d’equips de mesura de, temperatura, humitat, vibracions, • Control de sistemes pressió, paràmetres elèctrics. etc. • Sistemes biomètrics • Dinàmica de sistemes ambientals. Mesures de contaminació lumínica, acústica ambiental, camps elèctrics i eficiència energètica. És Unitat Associada a l’Institut de Ciències de la Terra Jaume Almera, a l’Institut de Ciències del Mar i la Unitat de Tecnologia Marina del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC). Laboratori acreditat per ENAC ISO 17025. Compta amb 3 patents registrades.
  • 30. Vilanova i la Geltrú Clúster Nàutic3. Actius Les aplicacions industrials de les seves tecnologies s’emmarquen en: Indústria naval i pesquera, Comunicacions, Electrònica Informàtica, Electricitat, Mecànica, Medi Ambient i Sostenibilitat i Energies renovables. L’equipament més rellevant amb què compta el formen una cambra hiperbàrica, taula de vi- bracions, sonòmetre, fonts de vibracions i soroll, cambra d’assajos climàtics, calibrador multi- producte, multímetre digital de 7.5 dígits, oscil·loscopi digital amb DPO, càmera termogràfica, mesurador de camps electromagnètics, mesurador d’EMI, generador de funcions de baixa distorsió, receptor GPS, esdeveniment counter, fonts de potència AA i EC i fusió de fibres òp- 30 tiques, sistemes de desenvolupament per diferents famílies de microcontroladors i xarxes de sensors sense fils, i sistemes d’adquisició de dades en diferents formats (PCI, PXI, USB, WiFi ...)
  • 31. Vilanova i la Geltrú Clúster Nàutic3. Actius Alguns dels seus projectes destacats són: Observatori submarí expandible (OBSEA) OBSEA és un observatori submarí cablejat situat a uns 4 km de la costa de Vilanova i la Gel- trú i 20m de profunditat en una zona protegida de pesca. Està connectat a la costa per un cable mixt d’energia i comunicacions que permet proporcionar l’energia necessària als instru- ments científics i disposar d’un enllaç de comunicació de banda ampla. D’aquesta manera es pot aconseguir la informació en temps real. Actualment es poden obtenir dades de temperatura, pressió, conductivitat, salinitat, velocitat i direcció dels corrents marins, velocitat del so, terbolesa i clorofil·la, com també i gràcies a la webcam que hi ha instal·lada es poden veure imatges del fons marí. Com expansió de l’OBSEA s’ha instal · lat una boia de superfície que ens permet obtenir dades 31 ambientals com la velocitat del vent, temperatura i pressió. La boia i el OBSEA es poden comu- nicar via cable o via mòdem acústic. L’objectiu principal d’OBSEA és disposar d’un banc de dades de proves per al desenvolupament d’instrumentació oceanogràfica i ser un observatori a poca profunditat de diferents parà- metres del medi marí. L’OBSEA facilita dades en temps real d’observacions marines, manten- int una base de dades actualitzada amb els registres històrics. Sent l’accés als instruments transparent als usuaris a través d’una connexió TCP / IP. Desenvolupa línies d’acció i projectes en el marc de la gestió integrada del litoral, amb l’objectiu de fer possible una avaluació de l’estat de l’àmbit terrestre i marí de l’espai, així com un segui- ment de la seva evolució a llarg termini.
  • 32. Vilanova i la Geltrú Clúster Nàutic3. Actius Laboratori d’Aplicacions Bioacústiques (LAB) La creació del Laboratori d’Aplicacions Bioacústiques (LAB) representa la resposta madura d’un grup multidisciplinar de científics a la contínua degradació acústica de l’ecosistema marí que s’està donant a l’oceà Atlàntic Nord i al mar Mediterrani. El LAB neix per respondre amb solucions tecnològiques a la conservació de l’hàbitat marí i prevenir el seu deteriorament progressiu. Té com a objectiu principal el desenvolupament d’aplicacions capaces de limitar els efectes del soroll antropogènic al mar i contribuir en un desenvolupament sostenible de les activitats marítimes. D’aquesta manera es podrà donar resposta a les exigències plantejades al respecte per les institucions locals, nacionals i in- ternacionals i la societat en general a través de mecanismes de control de la contaminació acústica marina. El Laboratori d’Aplicacions Bioacústiques de l’Escola Politècnica Superior d’Enginyeria de Vi- lanova i la Geltrú s’ha creat amb fons del Ministeri de Ciència i Tecnologia i el recolzament institucional de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú i de la Direcció General de Ports de la Ge- neralitat de Catalunya. 32
  • 33. Vilanova i la Geltrú Clúster Nàutic3. Actius 3.4 El Far-Museu del Mar Dades històriques Al turó de Sant Cristòfol, a tocar del torrent de la Pastera i davant de la platja a la qual dóna nom, es troba el far marítim, conegut popularment per la Farola. El primer far de la vila va ser construït l’any 1834. Quan es va excloure el litoral vilanoví del primer pla general d’enllumenat marítim de les costes espanyoles de 1847, els patrons de pesca, pescadors, naviliers, fabricants i comerciants van demanar que s’autoritzés la construcció d’un far en una vila on el trànsit marítim de grans embarcacions era important, donat el creixement comercial, conseqüència de les relacions amb les colònies i la industrialització progressiva de la vila. 33 L’any 1864, la Direcció General d’Obres Públiques va posar en marxa un pla d’enllumenat de les costes i va adjudicar les obres d’un nou far, el segon, al constructor Antoni Pons. Aquest segon far es va inaugurar l’agost de 1866, rudimentari encara, però que millorava l’anterior; funcio- nava amb petroli i arribava a les nou milles de llum fixa. Aquest far era una torre de set metres que s’accedia mitjançant unes escales de cargol i s’alçava al centre de la façana sud d’un edifici destinat a habitatge dels faroners. El far de 1866 es va enderrocar l’any 1902.
  • 34. Vilanova i la Geltrú Clúster Nàutic3. Actius El tercer, l’actual Farola, va ser inaugurat el 16 d’abril de 1905, i l’encesa es va fer el dia 1 de maig del mateix any. Es va fer amb pedra de la Mata i va quedar unida a l’edifici dels faroners. Va ser construït per l’empresa A. Pascual i Cia. L’any 1918 es va substituir el petroli per l’electricitat com a font d’energia. El far té tres passades de llum de cara a la mar i tres de cara a la mun- tanya, amb un abast de trenta-dues milles marines, i ha esdevingut un dels més significatius de la costa catalana. Actualment encabeix el Museu del Mar. A l’any 2003 és va arranjar el jardí exterior i es va construir un porxo, segons projecte de l’arquitecte Antonio Palacios Asensio. 34 Vista de la farola petita des de la platja de Vilanova Vista del conjunt abans de la urbanització de Sant Cristòfol
  • 35. Vilanova i la Geltrú Clúster Nàutic3. Actius Descripció Obra major: Farola de planta circular i alçat troncocònic de carreus de pedra. Coronament amb balconada circular de major radi que la base i suportada per carteles, acabada amb barana de ferro de barrots verticals. Torratxa cilíndrica de ferro i vidre coberta amb cúpula semiesfèrica i cupulí metàl·lics per incloure la llanterna coronats per la rosa dels vents. Escala interior de cargol amb graons i eix de pedra. Dues plataformes metàl·liques. Farola de 27 metres d’alçada i un abast de 19 milles nàutiques. Va passar a ser un far de 6è ordre. Construcció de planta rec- tangular i única annexa al far i destinada a habitatge del faroner. Sistema constructiu: Parets de carreus de pedra calcària. Eix central ocupat totalment per l’escala de cargol. Es- tructura metàl·lica i vidre a la torratxa. Façanes: Cos d’unió amb la residència del tècnic amb finestres d’arc rebaixat emmarcades amb pedra. Base amb sòcol coronat amb motllura. Fust troncocònic amb petites finestres d’il·luminació de l’escala emmarcades en pedra. Corona- 35 ment amb balcó i torratxa. Interiors: Paraments interiors de l’escala estucats al foc. Safareig o dipòsit de aigua . Espai lliure: Ampli espai-jardí al voltant del far i de la casa del tècnic. Cos de safareigs proper.
  • 36. Vilanova i la Geltrú Clúster Nàutic3. Actius Previsions de futur Recentment s’ha finalitzat un projecte que té per objectiu, entre d’altres, millorar i modernit- Donades les característiques i dimensions de l’espai susceptible d’acollir el bot Víctor Rojas: zar les instal·lacions del Museu del Mar. La intervenció d’adequació més significativa a l’exterior 11m d’eslora, 2,70m de mànega i 0,80m de puntal amb una alçada total de 2,40m, es proposa és la recuperació de l’accés original de l’edifici per la seva façana oest. L’interior es netejarà l’emplaçament de la nova construcció darrera de la torre del far, realitzant rebaix del terreny de tota distribució existent, deixant únicament els paraments de l’estructura, on s’obriran natural. Atès que la topografia del sòl presenta una plataforma on es localitza l’edificació del uns passos pels extrems per poder organitzar possibles recorreguts alternatius depenent de far, de cara a mar, i darrera d’aquesta construcció el terreny puja ràpidament adoptant nivells l’interès de cadascuna de les exposicions. més alts, l’impacte paisatgístic de la construcció que acollirà el bot es minimitzarà. Per tal de facilitar la visió del bot aquest se situarà a nivell més baix del paviment: en una depressió exca- La planta de l’edifici disposa d’un eix de simetria on se situa el far. QUant als murs de càrrega vada en el sòl que adopta la forma del perímetre del bot, que s’assentarà sobre llit de sorra. interiors es realitzarà una obertura central sobre el mateix eix de simetria que permetrà, a més a més de versatilitat en l’organització de recorreguts, la possible visibilitat des de l’accés de l’inici de l’escala de cargol de pedra de la torre del far. L’oficina de Turisme es localitza a l’accés a l’edifici, al costat est / oest i permet que pugui funcionar independentment de la resta de l’espai destinat a l’exposició. Al costat oposat de la 36 localització de l’oficina de turisme es podrà iniciar el recorregut de l’exposició per espai desti- nat a projecció d’audiovisuals. Dins l’àmbit de l’actuació, a l’aire lliure, es troba el bot salvavides anomenat Víctor Rojas, que va ser remolcat a Vilanova i la Geltrú el 1925 i va prestar servei fins al 1957. Aquest bot és un element molt significatiu en la memòria històrica de la població marinera i per l’interès que mereix el projecte preveu la realització d’una construcció per protegir-lo de les inclemències del temps, permetent-ne una millor conservació. També és objectiu d’aquest projecte encabir la Col·lecció de Curiositats Marineres Roig Toqués, incorporant-lo al Museu del Mar. El projecte preveu l’ampliació de l’edificació exis- tent, on s’encabirà la col·lecció Roig Toqués, amb un altre cos tancat de similars dimensions, i a on es localitzaria l’espai per a una aula d’activitats, i amb un recinte cobert de planta curvilínia que acolliria el bot Víctor Rojas. Vista del bot Víctor Rojas
  • 37. Vilanova i la Geltrú Clúster Nàutic3. Actius 37 Vista de material exposat al Museu del Mar Imatge d’una zona del plànol en planta de la proposta realitzada al projecte
  • 38. Vilanova i la Geltrú Clúster Nàutic3. Actius 3.5 Escola Nàutica Vilanova L’Escola Nàutica Vilanova es va iniciar l’any 1999, encara que la seva trajectòria dins l’ensenyança de la nàutica d’esbarjo és de més de 30 anys. L’efectivitat del seu sistema està corroborat per l’alt percen- tatge d’aprovats que s’aconsegueixen, amb professors qualificats, amb gran experiència i amb progra- mes desenvolupats específicament per a cada titulació. És Escola Homologada per la Generalitat de Catalunya. S’imparteixen cursos de totes les titulacions nàutico-esportives (fins a capità de iot) durant tot l’any en horari de matins, tarda i nit, a més dels caps de setmana. S’inicien cursos cada mes i s’organitzen pràctiques de seguretat i navegació, i de navega- ció a vela els caps de setmana. 38
  • 39. Vilanova i la Geltrú Clúster Nàutic3. Actius 3.6 Escola Nàutica Nait Seil Aquesta Escola va començar la seva activitat a principis de l’any 2005, amb professionals de la marina mercant. És Escola Homologada per la Generalitat de Catalunya. S’imparteixen cursos de totes les titu- lacions nàutico-esportives (fins a capità de iot) i es fan les pràctiques corresponents. També es lloguen velers i es fan charters amb patrons professionals. 39
  • 40. Vilanova i la Geltrú Clúster Nàutic3. Actius 3.7 Altres actius A part dels actius referits, a la comarca hi ha altres actius com el Consorci dels Colls i Miralpeix, el Centre d’Estudis del Mar de Sitges, la Direcció General de Pesca, entre d’altres. 40
  • 41. Vilanova i la Geltrú Clúster Nàutic1. Introducció i objectius 4. Proposta d’espais, equipaments i instal·lacions per ser utilitzats per la FNB 41
  • 42. Vilanova i la Geltrú Clúster Nàutic4. Proposta d’espais, equipaments i instal·lacions universitàries que podrien reforçarla formació de la FNB 4.1 Introducció Hi ha dos espais ubicats al port que es considera que serien perfectament idonis per la cons- trucció de l’edifici i equipaments necessaris per la Facultat de Nàutica de Barcelona (FNB). Són propostes de futur, on encara s’hauria de fer el projecte, construcció de l’edifici i equi- paments, etc. 42 Per altra banda, a l’actualitat ja hi ha a Vilanova i la Geltrú una sèrie d’equipaments i instal·lacions que serien vinculables als estudis de la FNB. A continuació es fa la descripció d’aquests espais, equipaments i instal·lacions.
  • 43. Vilanova i la Geltrú Clúster Nàutic4. Proposta d’espais, equipaments i instal·lacions universitàries que podrien reforçarla formació de la FNB Proposta d’espais per la construcció d’edifici i equipaments per la FNB Espai nàutic Es tracta d’un solar de 2.300 m2 que està situat a la zona nord del port. Zona amb qualificació clau d La clau d correspon a la zona sud-est que s’ha d’ampliar del port, la qual té una superfície total de 40.500m2. 43 L’Article 22 del Capítol I del Pla Especial del Port de Vilanova i la Geltrú és: Normes de regulació de la zona de suport comercial i desenvolupament tecnològic (clau d). En aquest article des- taquen els punts 1 i 4, que a continuació es transcriuen: 1.- L’espai destinat a aquesta zona correspon a l’ampliació futura del port amb la finalitat de generar espai de terra suficient per garantir la funció comercial del port, la generació d’àrees de desenvolupament de noves tecnologies i innovació de productes i serveis per donar-li un valor afegit. 2.- Els usos admesos són d’una banda els relacionats amb la investigació, recerca i noves tecnologies i d’altra tots aquells de suport a l’activitat marítima, com l’industrial que no su- posi processos de producció ni transformació, el de magatzems, el d’oficines dedicades, el d’aparcament, les instal·lacions de càrrega i descàrrega, les de manipulació de mercaderies, i en general, altres anàlegs, lligats al transport marítim de mercaderies no perilloses ni polso- ses.
  • 44. Vilanova i la Geltrú Clúster Nàutic4. Proposta d’espais, equipaments i instal·lacions universitàries que podrien reforçarla formació de la FNB Proposta d’equipaments existents aprofitables actualment per la FNB Aquests equipaments són l’EPS d’Enginyeria de Vilanova i la Geltrú (EPSEVG), l’Institut Municipal d’Educació i Treball (IMET), la Biblioteca de l’EPSEVG, la residència d’estudiants de l’EPSEVG, el CIMP Molí de Mar, i l’institut Baix-a-mar. 44 Altres aspectes d’interès A part de tots els espais i equipaments referits, també es podrien realitzar les pràctiques nàutiques corresponents als estudis de la FNB, sortint des del port de Vilanova i la Geltrú. També hi ha amarrat- ges al port i una nau que poden ser utilitzats per la FNB. Així mateix el fet que hi hagi dues drassanes per a la reparació i manteniment de grans vaixells i d’embarcacions esportives, una marina seca per estibar tot tipus d’embarcacions, port comercial i dàrsena per grans iots (fins a 100 m d’eslora), pot ser d’utilitat per a algunes de les assignatures que s’imparteixen a la FNB.
  • 45. Vilanova i la Geltrú Clúster Nàutic4. Proposta d’espais, equipaments i instal·lacions universitàries que podrien reforçarla formació de la FNB 4.2 UPC-Vilanova Més enllà de les propostes acadèmiques, el Campus de la UPC a Vilanova i la Geltrú compta entre els A Vilanova i la Geltrú s’imparteixen estudis d’enginyeria des de fa més de 100 anys. De fet, la primera seus actius amb el Centre Tecnològic de Vilanova i la Geltrú i amb Neàpolis, dos espais que promouen Escola d’Oficis de la ciutat, precursora de l’actual Escola Politècnica Superior d’Enginyeria de Vilanova la innovació del seu entorn industrial i que canalitzen tota l’activitat d’investigació, desenvolupament i la Geltrú (EPSEVG), va néixer fins i tot abans que la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). Du- i transferència de tecnologia que es du a terme a l’Escola. L’estructura del Campus es completa amb rant aquest segle de vida, l’Escola s’ha anat renovant i modernitzant al mateix ritme que evolucionava una biblioteca (la més gran de la ciutat), una residència universitària, serveis de reprografia, una òptica l’enginyeria. i una botiga d’informàtica. Per això, en el seu moment, va ser el primer centre universitari públic de Catalunya en oferir estudis d’Enginyeria Tècnica de Telecomunicacions i, més recentment, també ha estat pionera al país en incor- porar els estudis de grau en Disseny Industrial i Desenvolupament del Producte. I tot amb l’experiència pràctica que sempre han aportat als seus estudiants les estades en destacades empreses del sector de l’enginyeria, amb pràctiques remunerades per completar la seva formació. 45 Des de febrer de 2008, l’Escola també inclou l’European Project Semester (SPE) en la seva oferta educativa. Es tracta d’un sistema d’aprenentatge per projectes que, d’acord amb la filosofia de l’Espai Europeu d’Educació Superior, ofereix la possibilitat d’estudiar en anglès, for- mant equip amb estudiants de diferents nacionalitats. La bona acollida que ha tingut el pro- grama ha permès que, a partir del curs 2011-2012, l’Escola posi en marxa la primera edició de l’International Design Project Semester (SPDI), que tindrà la mateixa estructura que el SPE, però que se centrarà en l’àmbit del disseny industrial. A aquestes dues propostes, a més, cal afegir també els convenis de mobilitat internacional acordats amb una quinzena d’universitats europees.
  • 46. Vilanova i la Geltrú Clúster Nàutic4. Proposta d’espais, equipaments i instal·lacions universitàries que podrien reforçarla formació de la FNB La preocupació per la sostenibilitat, el medi ambient i la igualtat d’oportunitats han estat una altra constant de l’Escola. La Càtedra d’Accessibilitat de la UPC i el Laboratori d’Aplicacions Bioacústiques, ambdós amb seu al Campus, són un exemple d’aquesta preocupació. Tot això converteix el Campus de la UPC a Vilanova i la Geltrú en un referent universitari preparat per formar avui els enginyers de demà. Els diferents estudis que es cursen a l’EPSEVG són els següents: Graus 1. Grau en Enginyeria de Sistemes Electrònics 2. Grau en Enginyeria del Disseny Industrial i Desenvolupament del Producte 3. Grau en Enginyeria Elèctrica 46 4. Grau en Enginyeria Electrònica Industrial i Automàtica 5. Grau en Enginyeria Informàtica 6. Grau en Enginyeria Mecànica Màsters universitaris 1. Màster universitari en Enginyeria de Sistemes Automàtics i Electrònica Industrial A l’actualitat a l’EPSEVG hi ha 1.400 alumnes, 160 professors, dels quals 80 són doctors. Entre d’altres equipaments disposa de laboratori de màquines elèctriques, laboratori de mecànica i resistència de materials, laboratori de mecànica de fluids i motors tèrmics, laboratori d’assaig de materials, laboratori de maquetes i prototips, laboratori de química, laboratori de circuits, laboratori d’electrònica, laboratori de física, aules d’informàtica, etc.
  • 47. Vilanova i la Geltrú Clúster Nàutic4. Proposta d’espais, equipaments i instal·lacions universitàries que podrien reforçarla formació de la FNB Els departaments amb que compta l’EPSEVG són els següents: Arquitectura i computadors; ciència dels materials i enginyeria metal·lúrgica; enginyeria, sis- La residència disposa de servei de recepció, bugaderia, sales d’estudi-reunió i sala de TV. Ne- temes, automàtica i informàtica industrial; enginyeria elèctrica; enginyeria electrònica; engin- teja setmanal d’apartaments. yeria mecànica; enginyeria química; expressió gràfica a l’enginyeria; física i enginyeria nuclear; llenguatges i sistemes informàtics; mecànica de fluids; organització d’empreses; projectes a La residència està situada a 20 metres de l’EPSVG i dins del nucli urbà de la ciutat. L’estació l’enginyeria; resistència de materials i estructures a l’enginyeria; teoria del senyal i comunica- de ferrocarril i l’estació d’autobusos són a 100 metres. A través de l’autopista C-32 es con- cions; matemàtica aplicada IV; enginyeria telemàtica. necta la ciutat de Vilanova i la Geltrú amb Barcelona i Tarragona. L’aeroport de Barcelona-El Prat està situat a 25 minuts per carretera. La residència dels estudiants de l’EPSEVG A la planta baixa de la residència hi ha ubicada una àrea de serveis complementaris on es poden tro- La Residència Universitària VILA NOVA és un equipament de la Universitat Politècnica de Ca- bar diferents comerços al servei dels residents i dels estudiants en general. talunya (UPC) al Campus de Vilanova i la Geltrú. Es va inaugurar el mes de setembre de 2000. 47 A la planta semisubterrània d’aquesta residència està situada la biblioteca de la Universitat. Disposa de 45 apartaments exteriors d’ús individual i doble. Dos dels apartaments individuals estan especialment adaptats per a persones amb discapacitats físiques. Tots els apartaments estan equipats amb el mobiliari necessari, sistema de climatització fred i calor, connexió telefònica, TV i connexió de ràdio, connexió a la xarxa informàtica de la UPC, cuina amb estris, vitroceràmica, armaris, campana extractora, nevera, bany amb WC, lavabo i plat de dutxa.
  • 48. Vilanova i la Geltrú Clúster Nàutic4. Proposta d’espais, equipaments i instal·lacions universitàries que podrien reforçarla formació de la FNB 4.3 Centre Tecnològic de Vilanova i la Geltrú (CTVG) El Centre Tecnològic de Vilanova i la Geltrú (CTVG), és un centre pluridisciplinar de recerca aplicada i de serveis a les empreses que aglutina les activitats de recerca, desenvolupament, innovació i transferència de tecnologia del campus universitari de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) a Vilanova i la Geltrú. El Centre neix l’any 1998 per conveni entre la Universitat Politècnica de Catalunya i l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú. 48 Fruit d’una iniciativa conjunta entre la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, el Centre Tecnològic actua amb projecció externa pròpia des de 1998. El Centre Tecnològic de Vilanova i la Geltrú, estableix el nexe d’unió entre les empreses, les institucions, l’administració pública i la universitat. Igualment, potencia relacions entre tots els actors amb l’objectiu d’incrementar les oportunitats de col·laboració en projectes de R+D+i. Així mateix el Centre Tecnològic ubica diferents grups de recerca del campus universitari de Vilanova i la Geltrú i, alhora, ofereix serveis tecnològic especialitzats al territori.
  • 49. Vilanova i la Geltrú Clúster Nàutic4. Proposta d’espais, equipaments i instal·lacions universitàries que podrien reforçarla formació de la FNB Les arees tècniques en les que el Centre ofereix els seus serveis estan relacionades amb els sectors • CDAL (Centre de Disseny d’Aliatges Lleugers i Tractaments de Superfície): investigació i transferència industrials implantats a la seva zona d’influència, comarques properes i les àrees de coneixement de de tecnòloga orientada als aliatges lleugers i tractaments de superfície i recobriments.  les activitats acadèmiques que es realitzen actualment al campus universitari. • AMPC (Grup d’Anàlisis de Materials i Patrimoni Cultural): química al servei d’un millor coneixement • SARTI ( Sistemes d’Adquisició remota i Tractament de la Informació): serveis tecnològics i assessora- del patrimoni, per poder valorar-lo i contextualitzar-lo millor, per conservar-lo amb garanties i restau- ment a empreses en l’àrea d’equips i sistemes electrònics d’adquisició remota de dades aplicat a les rar-lo, si cal, adequadament.  ciències de la terra, tecnologies marines i sectors industrials.  • SEPIC (Sistemes Electrònics de Potència i Control): control aplicat a sistemes de conversió de potencia, • LAB (Laboratori d’Aplicacions Bioacústiques): solucions tecnològiques per a la conservació de l’hàbitat en especial als sistemes d’energies renovables i a la gestió de microxarxes de distribució d’energia. marí i la prevenció del seu deteriorament acústic.  49 • TN (Teoria de nombres). •  CRAAX  (Centre d’Investigació d’Arquitectures Avançades de Xarxes): xarxes de comunicacions de banda ampla, e-salud i disseny d’aplicacions i serveis en temps real.  • GAECE (Grup d’Accionaments Elèctrics amb Commutació Electrònica): investigació i transferència de tecnologia en accionaments i generadors elèctrics amb commutació electrònica i en estalvi energètic • INSIDE (Grup d’Investigació en Innovació en Sistemes per al Disseny i la Formació en Enginyeria): en motors i accionaments elèctrics.  energies renovables, telecomunicació local i TIC en docència i empresa.  • CETpD (Centre d’Estudis Tecnològics per a l’Atenció a la Dependència i la Vida Autònoma): investiga- ció i desenvolupament en el camp de la gerontecnologia, els ambients intel•ligents, la robòtica assis- tencial i l’experiència d’usuari. 
  • 50. Vilanova i la Geltrú Clúster Nàutic4. Proposta d’espais, equipaments i instal·lacions universitàries que podrien reforçarla formació de la FNB 4.5 Institut Municipal d’Educació i Treball (IMET) La formació, es una eina indispensable per al desenvolupament dels recursos humans d’una Entre els diferents mòduls professionals que està previst impartir en breu destaquen els següents, ciutat. Cal que les accions formatives s’adaptin a les demandes i necessitats generades a classificats per àrees professionals: partir dels canvis i innovacions socials constants que afecten a joves, adults, persones en situació d’atur, treballadors i agents empresarials. MAPN Pesca i Navegació: En aquesta línia, l’IMET ha programat una oferta formativa en diferents camps laborals, per tal d’oferir CP: Activitats auxiliars i suport al buc en port a la ciutadania la possibilitar d’incorporar-se o de reincorporar-se, a un mercat laboral cada cop més durada: 230 hores; data inici: 04/02/2013; data fi: 11/04/2013; núm. alumnes: 20 competitiu. 50 - Formació Professional Ocupacional TMVU Nàutica: - PQPI-PTT - Campus Universitari de la Mediterrània Operador auxiliar de manteniment de sistemes i equips d’embarcacions esportives i - Formació Aeronàutica EFAV d’esbarjo - Projecte FITA durada: 467 hores; data inici: 28/01/2013; data fi: 15/05/2012; núm. alumnes: 15
  • 51. Vilanova i la Geltrú Clúster Nàutic4. Proposta d’espais, equipaments i instal·lacions universitàries que podrien reforçarla formació de la FNB 4.6 Molí de Mar El Molí de Mar és un equipament format per tres edificacions i una àmplia zona de jardí disposada en quatre terrasses a diferents nivells, fet que possibilita el desenvolupament d’activitats a l’aire lliure. A l’edifici principal s’hi ubiquen les sales de formació (amb capacitat per a 70 persones), el menjador (amb capacitat per a 64 persones) i la cuina. En el segon edifici hi trobem una planta que disposa de 5 habitacions (amb 19 places). L’espai exterior consta d’una zona enjardinada amb quatre terrasses a diferents alçades amb capacitat per acollir 1100 persones. Previsions de futur 51 Està previst que en breu el CIMP Molí de Mar formi part del Campus Universitari de la Mediterrània, on s’imparteixin màsters i postgraus i es coordini amb altres equipaments en la realització d’aquest tipus d’estudis.
  • 52. Vilanova i la Geltrú Clúster Nàutic4. Proposta d’espais, equipaments i instal·lacions universitàries que podrien reforçarla formació de la FNB 4.7 Institut Baix a mar L’Institut Baix a mar va engendrar-se el curs 2009-2010. Durant el primer curs el centre fou una exten- sió de l’Institut Dolors Mallafrè i Ros i tenia únicament dues línies de 1r d’ESO. A partir del curs 2010- 2011 el centre adquireix autonomia pròpia i va creixent afegint cada any un nou curs.  En el moment del seu naixement, el centre estava ubicat en mòduls. Al mes de març del 2011 s’estrena l’edifici on es troben actualment. Actualment en el centre hi ha tres línies a primer d’ESO, dues línies a segon d’ESO i dues línies 52 a tercer d’ESO, ja que és un centre de nova creació en procés de creixement. El centre disposa també enguany d’una Unitat de Suport a l’Educació Especial (USEE).
  • 53. Vilanova i la Geltrú Clúster Nàutic4. Proposta d’espais, equipaments i instal·lacions universitàries que podrien reforçarla formació de la FNB Trets d’identitat Objectius La gestió de l’institut està orientada a satisfer les expectatives i necessitats educatives de La finalitat del centre és desenvolupar al màxim les capacitats de tots i cadascun dels alum- l’alumnat en particular, i de la societat en general, oferint-los uns ensenyaments i serveis de nes, com a principi fonamentador de l’equitat i garantia, alhora, de la cohesió social. En base a qualitat, cercant la millora contínua i aspirant a l’excel·lència en el servei.  aquest principi, els objectius són: El centre també es defineix com inclusiu, laic i respectuós amb la pluralitat. •Assolir un bon rendiment escolar. •Aconseguir una bona convivència en el centre. La ideologia de centre contempla com a referents, els següents aspectes: •Atendre les necessitats educatives de cadascun dels alumnes, perseguint l’èxit escolar. •La cultura de l’esforç i la constància com a eix vertebrador de tota la formació. •Contribuir en el desenvolupament de la personalitat dels alumnes 53 •El treball en equip del professorat   com a eina fonamental per satisfer les i ajudar-los a assolir maduresa personal i integració social. necessitats pedagògiques i personals del l’alumnat. •Contemplar la disciplina com una eina de treball i no com un càstig. •L’atenció personalitzada tenint en compte les necessitats educatives de cadascun dels alumnes. •La implicació del centre per a la sostenibilitat i la cura de l’entorn. •L’ús de les noves tecnologies com a eina bàsica de treball i de comunicació. Futur Està previst iniciar en breu la petició del grau superior en estudis nàutics (FP3).
  • 54. Vilanova i la Geltrú Clúster Nàutic UPC4. Proposta d’espais, equipaments i instal·lacions per ser utilitzats per la FNB Enginy. Industrial Telecom CIMP Molí de Mar Centre Tecnològic Informàtica Escola Nàutica El Far-Museu del Mar Nait Seil clau d Llotja de Peix segons PE Neàpolis del Port IES Baix-a-mar UPC Biblioteca Escola Espai Naùtic Residència Univ. Nàutica Vilanova IMET La Paperera Centre Cívic de Mar Espai Multifuncional 54 Casa del Mar UPC Secretaria Laboratoris Estació Tren Capitania Marítima Club Nàutic Drassanes Drassanes Estació Marítima
  • 55. Vilanova i la Geltrú Clúster Nàutic4. Proposta d’espais, equipaments i instal·lacions universitàries que podrien reforçarla formació de la FNB ultifuncional Espai M 55
  • 56. Vilanova i la Geltrú Clúster Nàutic1. Introducció i objectius 5. Projectes de futur 56
  • 57. Vilanova i la Geltrú Clúster Nàutic5. Projectes de Futur 5.1 Clúster Tecnològic Marítim a la Zona de la Mediterrània Occidental Horitzó 2020 Mobile Maritim Hub 2009-2020 · fomentar el desenvolupament de l’energia marítima eòlica off-shore. L’objectiu del Clúster Tecnològic Marítim de la zona de la Mediterrània Occidental Horitzó 2020-2050 és crear un Centre Tecnològic de referència internacional en mobilitat al sector ·fomentar a les ciutats costaneres el turisme saludable, juntament amb les diferents activitats maríti- marítim, nàutic i pesquer per a totes les ciutats intel·ligents portuàries del món. Smart Ma- mes, nàutiques i pesqueres de la zona de la Mediterrània Occidental. ritime Cities.  l’àmbit és internacional 57 Crear un Hub d’activitat econòmica en els següents camps (CULTURA, TÈCNIC, SALUT, ENER- GIA): · creació de sis grups de treball · garantir la seguretat de les infraestructures de telecomunicacions de les zones portuàries i cobertura · cada grup de treball estarà coordinat per un Consell Rector del Clúster Tecnològic Marítim de la Me- de telecomunicacions de veu i dades fins a 22 milles nàutiques. diterrània Occidental. · la seguretat alimentària dels productes frescos de la mar (estandardització d’instal·lacions de les pes- · els grups de treball són de col·laboració públic i privada, i podran accedir administracions públiques, queries, foment de la pesca sostenible i assegurar la traçabilitat en benefici del consumidor) empreses del sector marítim, nàutic i pesquer, institucions científiques i altres centres tecnològics internacionals d’aplicació al sector. · la tele-assistència marítima de la gent de la mar · la seguretat mediambiental marítima i observació oceanogràfica i la digitalització del patrimoni ma- rítim de cada zona
  • 58. Vilanova i la Geltrú Clúster Nàutic5. Projectes de Futur 5.2 Projecte Smart Sea 1.Introducció S’està treballant per redactar el projecte i dur-lo a la pràctica en matèria d’Smart Sea (Mar Intel·ligent traduït de l’anglès), per a la ciutat de Vilanova i la Geltrú. Aquest projecte és molt transversal, on s’interrelacionen diversos temes com mar, platges, port, campus universitari, salut, etc. El concepte d’Smart Sea està relacionat amb el concepte d’Smart City (Ciutat Intel·ligent), on es tracta 58 d’aplicar les noves tecnologies als variats camps relacionats amb el mar, per tal d’aconseguir estalvi econòmic, ser més respectuosos amb el medi ambient, més sostenibles, més eficients, i en definitiva aconseguir una millor qualitat de vida per a la ciutadania i una més adequada i eficient preservació de l’entorn. L’execució adequada del projecte sobre Smart Sea pot aportar a Vilanova i la Geltrú beneficis addicio- nals als referits. Efectivament, entre d’altres raons, en ser un concepte altament innovador, si es fa una consistent campanya de divulgació de l’eficient execució i implantació d’aquest projecte transversal (a televisió, ràdio, premsa escrita, revistes tècniques i científiques, etc.), pot col·laborar decisivament en augmentar la notorietat i reconeixement de Vilanova i la Geltrú, com a ciutat exemple d’innovació i sostenibilitat, el que entre d’altres beneficis pot aportar atracció de turisme i d’inversors.
  • 59. Vilanova i la Geltrú Clúster Nàutic5. Projectes de Futur 2. Gràfic explicatiu del projecte En el següent gràfic queda reflectida la transversalitat del projecte en matèria d’Smart Sea, amb les interrelacions existents entre els múltiples conceptes i paràmetres que el confor- men. 59
  • 60. Vilanova i la Geltrú Clúster Nàutic5. Projectes de Futur 3. Aspectes de planejament i normatius a tenir en consideració Per tal de dur a terme aquest projecte, és necessari contactar i reunir-se amb diferents persones i enti- Per realitzar aquest projecte transversal, és adient tenir en consideració tots els aspectes de planeja- tats de diferents àmbits, donada la gran transversalitat del projecte. Aquests contactes és convenient ment i normatius que tinguin relació amb la temàtica tractada. En aquest marc s’ha consultat amb que es realitzin abans de la realització del projecte, per tal que al mateix quedin incorporades totes les tècnics i responsables del Servei d’Urbanisme, del Servei de Projectes, del Servei de Medi Ambient i reflexions, informacions i punts de vista que són d’interès amb objecte que el projecte resultant sigui de Serveis Jurídics de l’ajuntament. Així mateix, s’ha consultat la següent documentació: de la màxima qualitat i el més complert possible. També és convenient que els contactes es mantin- guin després de finalitzat el projecte, per tal de fer el seguiment de l’execució del mateix, per tal que •Pla Especial del Port de Vilanova i la Geltrú l’execució sigui també de la màxima qualitat i eficiència possible. Entre d’altres contactes estan Sarti, •Ley 22/1988, de 28 de julio, de Costas Node Garraf, la UPC, Port de Vilanova, etc. •Ley 5/1998, de 17 de abril, de Puertos de Cataluña •Ley 3/2001, de 26 de marzo, de Pesca Marítima del Estado 60 •Ley de Cataluña 2/2010, de 18 de febrero, de pesca y acción marítima 4. Llistat de contactes pel desenvolupament del projecte
  • 61. Vilanova i la Geltrú Clúster Nàutic5. Projectes de Futur 5.3 Dàrsena creuers A l’actualitat s’està finalitzant un estudi amb objecte d’avaluar la viabilitat de crear una dàrsena al port de Vilanova per a creuers turístics, de luxe, de 100 m d’eslora màxima i 6 m de calat màxim. 61 Potencial accés de vianants a l’Estació Marítima
  • 62. Vilanova i la Geltrú Clúster Nàutic5. Projectes de Futur 5.4 Campus Universitari de la Mediterrània La proposta d’evolució de l’actual Campus Universitari de la Mediterrània (CUM), entitat que lideren la UPC, l’Ajuntanent de Vilanova i la Geltrú i l’Institut Europeu de la Mediterrània (IEMED) se centra en convertir-lo en el centre de referència de la innovació i dels estudis i promoció del Mar Mediterrani des d’una perspectiva global. Aquesta evolució de l’actual estructura pretén convertir-la en la referència internacional del coneixe- ment a la ribera mediterrània, en el que s’integrin i promocionin elements de difusió, com el cas de congressos, seminaris, workshops, tallers. La UPC esdevé, per tant, el centre de coordinació d’aquesta estratègia. Així mateix, el nou Campus Universitari Mediterrània contempla la formació com el centre de referèn- cia de la seva activitat: formació específica, especialitzada i permanent, postgraus, graus referits als 62 temes nàutics. També vol ser un referent en l’activitat econòmica relacionada amb el mar i la nàutica, especialment interrelacionant els nous models de recerca amb l’atracció empresarial i ciutadana, projectant un Centre d’Interpretació de la Mediterrània, que combini de forma dinàmica i intensiva la innovació, la creativitat, la recerca, la tecnologia, la formació i els valors. Es tracta de formular propostes d’atracció i divulgació de les immenses possibilitats que pot donar des del fons marí (recerca) i com es posa en valor i formen part d’una estratègia global que generi activitat econòmica. En aquesta estratègia intervindrien, de forma transversal, tots els actius de què disposa la ciutat i que es troben detallats en aquest dossier. Des de l’Escola d’Art i Disseny, formulant entorns virtuals del fons marí, fins al LAB, amb un centre d’interpretació dels sons marins, o els coworks emprenedors en temes de nutrició, salut, smartcities. Tots els actius se centren i concentren en formular un campus universitari de primer nivell per a la ciutat i pel territori català. Per aquest motiu, es proposa que el Molí de Mar aculli aquest campus, com a centre de referència dels graus, postgraus, i activitats formatives, ja sigui com a forma- ció d’estiu o contínua.
  • 63. Vilanova i la Geltrú Clúster Nàutic1. Introducció i objectius 6. Conclusions 63
  • 64. Vilanova i la Geltrú Clúster Nàutic6. Conclusions 6. Conclusions 5.- En el cas que la FNB s’instal·li a Vilanova i la Geltrú, no cal que modifiqui el seu nom, i es pot continuar anomenant Facultat de Nàutica de Barcelona. En aquest document queda argumentat i il·lustrat amb rigor que Vilanova i la Geltrú té unes caracte- rístiques i un ecosistema que la fan una ciutat perfectament adient per a la ubicació de la Facultat de 6.-Hi ha una gran oferta formativa de qualitat, on destaca l’EPS d’Enginyeria de Vilanova i la Geltrú Nàutica de Barcelona (FNB). Algunes de les característiques principals que han estat explicades amb (EPSEVG), centre que forma part de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), amb instal·lacions detall són les següents: i laboratoris de qualitat, 1.400 alumnes, 160 professors dels quals 80 són doctors. També hi ha altres equipaments formatius de qualitat i línies de recerca en matèria marina i nàutica. 1.- La possibilitat real que existeix que els estudis de la FNB es puguin situar actualment en equipaments de la ciutat. De la mateixa manera és possible actualment que la FNB pugui disposar d’amarratges al 7.- Hi ha altres equipaments que constitueixen clars actius en matèria nàutica, com Neàpolis, port així com de nau en condicions favorables per a ús de magatzem, laboratori, etc. Així mateix hi ha el Centre Tecnològic, Sarti, Obsea, el Far-Museu del Mar, les dues escoles nàutiques, etc. espais on cara el futur es podria construir un equipament específic per la FNB, a la zona del port. 64 8.- La importància que dona Vilanova i la Geltrú a la innovació i les noves tecnologies, així com 2.- Al port hi ha dàrsena comercial (a més de dàrsena pesquera i esportiva), una dàrsena específica per en convertir-se en una Smart City. grans iots (de fins a 100 m d’eslora), dues drassanes per a reparació i manteniment de vaixells, aspec- tes que poden ser d’utilitat per a algunes de les assignatures que es cursen a la FNB. 9.- La perfecta relació i col·laboració de Vilanova i la Geltrú amb els altres municipis de la comarca del Garraf (Sitges, Sant Pere de Ribes, Cubelles, Canyelles i Olivella), així com amb les comarques de l’Alt 3.- Aquest port és el tercer més important de Catalunya, amb l’avantatge addicional d’estar i Baix Penedès, amb les seves corresponents àrees d’influència. En aquesta línia, en la proposta que situat geogràficament just entre mig del primer port de Catalunya, Barcelona, i el segon port Vilanova i la Geltrú sigui la ciutat on s’ubiqui la FNB hi ha ple suport de tota la comarca del Garraf, així de Catalunya, Tarragona. com de les comarques veïnes. 4.- Vilanova i la Geltrú és una ciutat molt ben comunicada amb Barcelona, Tarragona, Vilafran- ca del Penedès, l’aeroport de Barcelona-El Prat, Igualada i Manresa.
  • 65. Vilanova i la Geltrú Clúster Nàutic Redacció del document Vilanova i la Geltrú Clúster Nàutic Coordinació Joan Carles Lluch Millan Félix Ruiz Gorrindo Col·laboradors 65 Responsables polítics participants Rafel Florenciano Garcia Ariadna Llorens i Garcia Promoció Econòmica Pere Cayuela Ferrer 1a Tinenta d’Alcaldia i Regidora de Societat del Coneixement Noemí Cusiné Rubio Consultor Gerard Figueras i Albà Antoni Ruiz Carrillo Regidor de Promoció Econòmica Ramon Codina Planejament i Urbanisme Miquel Orriols i Mas Joan Giribet de Sebastian Disseny gràfic Núria Parés Fernández Regidor d’Urbanisme, Obres i Habitatge José Campillo Sánchez Projectes Fran López Bernad Anabel Fuentes Montiel Francesc Puig i Veà
  • 66. Vilanova i la Geltrú Clúster Nàutic