Les empreses de Lleida i la seva àrea d’influènciai les Tecnologies de la Informació i la Comunicació                     ...
Ús de les Tecnologies de la Informació i les Comunicacions per les empreses de la Ciutat deLleida i la seva àrea d’influèn...
Ús de les Tecnologies de la Informació i les Comunicacions per les empreses de la Ciutat deLleida i la seva àrea d’influèn...
Ús de les Tecnologies de la Informació i les Comunicacions per les empreses de la Ciutat deLleida i la seva àrea d’influèn...
Ús de les Tecnologies de la Informació i les Comunicacions per les empreses de la Ciutat deLleida i la seva àrea d’influèn...
Ús de les Tecnologies de la Informació i les Comunicacions per les empreses de la Ciutat deLleida i la seva àrea d’influèn...
Ús de les Tecnologies de la Informació i les Comunicacions per les empreses de la Ciutat deLleida i la seva àrea d’influèn...
Ús de les Tecnologies de la Informació i les Comunicacions per les empreses de la Ciutat deLleida i la seva àrea d’influèn...
Ús de les Tecnologies de la Informació i les Comunicacions per les empreses de la Ciutat deLleida i la seva àrea d’influèn...
Ús de les Tecnologies de la Informació i les Comunicacions per les empreses de la Ciutat deLleida i la seva àrea d’influèn...
Ús de les Tecnologies de la Informació i les Comunicacions per les empreses de la Ciutat deLleida i la seva àrea d’influèn...
Ús de les Tecnologies de la Informació i les Comunicacions per les empreses de la Ciutat deLleida i la seva àrea d’influèn...
Ús de les Tecnologies de la Informació i les Comunicacions per les empreses de la Ciutat deLleida i la seva àrea d’influèn...
Ús de les Tecnologies de la Informació i les Comunicacions per les empreses de la Ciutat deLleida i la seva àrea d’influèn...
Ús de les Tecnologies de la Informació i les Comunicacions per les empreses de la Ciutat deLleida i la seva àrea d’influèn...
Ús de les Tecnologies de la Informació i les Comunicacions per les empreses de la Ciutat deLleida i la seva àrea d’influèn...
Ús de les Tecnologies de la Informació i les Comunicacions per les empreses de la Ciutat deLleida i la seva àrea d’influèn...
Ús de les Tecnologies de la Informació i les Comunicacions per les empreses de la Ciutat deLleida i la seva àrea d’influèn...
Ús de les Tecnologies de la Informació i les Comunicacions per les empreses de la Ciutat deLleida i la seva àrea d’influèn...
Ús de les Tecnologies de la Informació i les Comunicacions per les empreses de la Ciutat deLleida i la seva àrea d’influèn...
Ús de les Tecnologies de la Informació i les Comunicacions per les empreses de la Ciutat deLleida i la seva àrea d’influèn...
Ús de les Tecnologies de la Informació i les Comunicacions per les empreses de la Ciutat deLleida i la seva àrea d’influèn...
Ús de les Tecnologies de la Informació i les Comunicacions per les empreses de la Ciutat deLleida i la seva àrea d’influèn...
Ús de les Tecnologies de la Informació i les Comunicacions per les empreses de la Ciutat deLleida i la seva àrea d’influèn...
Ús de les Tecnologies de la Informació i les Comunicacions per les empreses de la Ciutat deLleida i la seva àrea d’influèn...
Ús de les Tecnologies de la Informació i les Comunicacions per les empreses de la Ciutat deLleida i la seva àrea d’influèn...
Ús de les Tecnologies de la Informació i les Comunicacions per les empreses de la Ciutat deLleida i la seva àrea d’influèn...
Ús de les Tecnologies de la Informació i les Comunicacions per les empreses de la Ciutat deLleida i la seva àrea d’influèn...
Ús de les Tecnologies de la Informació i les Comunicacions per les empreses de la Ciutat deLleida i la seva àrea d’influèn...
Ús de les Tecnologies de la Informació i les Comunicacions per les empreses de la Ciutat deLleida i la seva àrea d’influèn...
Ús de les Tecnologies de la Informació i les Comunicacions per les empreses de la Ciutat deLleida i la seva àrea d’influèn...
Ús de les Tecnologies de la Informació i les Comunicacions per les empreses de la Ciutat deLleida i la seva àrea d’influèn...
Ús de les Tecnologies de la Informació i les Comunicacions per les empreses de la Ciutat deLleida i la seva àrea d’influèn...
Ús de les Tecnologies de la Informació i les Comunicacions per les empreses de la Ciutat deLleida i la seva àrea d’influèn...
Ús de les Tecnologies de la Informació i les Comunicacions per les empreses de la Ciutat deLleida i la seva àrea d’influèn...
Ús de les Tecnologies de la Informació i les Comunicacions per les empreses de la Ciutat deLleida i la seva àrea d’influèn...
Ús de les Tecnologies de la Informació i les Comunicacions per les empreses de la Ciutat deLleida i la seva àrea d’influèn...
Ús de les Tecnologies de la Informació i les Comunicacions per les empreses de la Ciutat deLleida i la seva àrea d’influèn...
Ús de les Tecnologies de la Informació i les Comunicacions per les empreses de la Ciutat deLleida i la seva àrea d’influèn...
Ús de les Tecnologies de la Informació i les Comunicacions per les empreses de la Ciutat deLleida i la seva àrea d’influèn...
Ús de les Tecnologies de la Informació i les Comunicacions per les empreses de la Ciutat deLleida i la seva àrea d’influèn...
Ús de les Tecnologies de la Informació i les Comunicacions per les empreses de la Ciutat deLleida i la seva àrea d’influèn...
Ús de les Tecnologies de la Informació i les Comunicacions a les empreses de la Ciutat de Lleida - Any 2010
Ús de les Tecnologies de la Informació i les Comunicacions a les empreses de la Ciutat de Lleida - Any 2010
Ús de les Tecnologies de la Informació i les Comunicacions a les empreses de la Ciutat de Lleida - Any 2010
Ús de les Tecnologies de la Informació i les Comunicacions a les empreses de la Ciutat de Lleida - Any 2010
Ús de les Tecnologies de la Informació i les Comunicacions a les empreses de la Ciutat de Lleida - Any 2010
Ús de les Tecnologies de la Informació i les Comunicacions a les empreses de la Ciutat de Lleida - Any 2010
Ús de les Tecnologies de la Informació i les Comunicacions a les empreses de la Ciutat de Lleida - Any 2010
Ús de les Tecnologies de la Informació i les Comunicacions a les empreses de la Ciutat de Lleida - Any 2010
Ús de les Tecnologies de la Informació i les Comunicacions a les empreses de la Ciutat de Lleida - Any 2010
Ús de les Tecnologies de la Informació i les Comunicacions a les empreses de la Ciutat de Lleida - Any 2010
Ús de les Tecnologies de la Informació i les Comunicacions a les empreses de la Ciutat de Lleida - Any 2010
Ús de les Tecnologies de la Informació i les Comunicacions a les empreses de la Ciutat de Lleida - Any 2010
Ús de les Tecnologies de la Informació i les Comunicacions a les empreses de la Ciutat de Lleida - Any 2010
Ús de les Tecnologies de la Informació i les Comunicacions a les empreses de la Ciutat de Lleida - Any 2010
Ús de les Tecnologies de la Informació i les Comunicacions a les empreses de la Ciutat de Lleida - Any 2010
Ús de les Tecnologies de la Informació i les Comunicacions a les empreses de la Ciutat de Lleida - Any 2010
Ús de les Tecnologies de la Informació i les Comunicacions a les empreses de la Ciutat de Lleida - Any 2010
Ús de les Tecnologies de la Informació i les Comunicacions a les empreses de la Ciutat de Lleida - Any 2010
Ús de les Tecnologies de la Informació i les Comunicacions a les empreses de la Ciutat de Lleida - Any 2010
Ús de les Tecnologies de la Informació i les Comunicacions a les empreses de la Ciutat de Lleida - Any 2010
Ús de les Tecnologies de la Informació i les Comunicacions a les empreses de la Ciutat de Lleida - Any 2010
Ús de les Tecnologies de la Informació i les Comunicacions a les empreses de la Ciutat de Lleida - Any 2010
Ús de les Tecnologies de la Informació i les Comunicacions a les empreses de la Ciutat de Lleida - Any 2010
Ús de les Tecnologies de la Informació i les Comunicacions a les empreses de la Ciutat de Lleida - Any 2010
Ús de les Tecnologies de la Informació i les Comunicacions a les empreses de la Ciutat de Lleida - Any 2010
Ús de les Tecnologies de la Informació i les Comunicacions a les empreses de la Ciutat de Lleida - Any 2010
Ús de les Tecnologies de la Informació i les Comunicacions a les empreses de la Ciutat de Lleida - Any 2010
Ús de les Tecnologies de la Informació i les Comunicacions a les empreses de la Ciutat de Lleida - Any 2010
Ús de les Tecnologies de la Informació i les Comunicacions a les empreses de la Ciutat de Lleida - Any 2010
Ús de les Tecnologies de la Informació i les Comunicacions a les empreses de la Ciutat de Lleida - Any 2010
Ús de les Tecnologies de la Informació i les Comunicacions a les empreses de la Ciutat de Lleida - Any 2010
Ús de les Tecnologies de la Informació i les Comunicacions a les empreses de la Ciutat de Lleida - Any 2010
Ús de les Tecnologies de la Informació i les Comunicacions a les empreses de la Ciutat de Lleida - Any 2010
Ús de les Tecnologies de la Informació i les Comunicacions a les empreses de la Ciutat de Lleida - Any 2010
Ús de les Tecnologies de la Informació i les Comunicacions a les empreses de la Ciutat de Lleida - Any 2010
Ús de les Tecnologies de la Informació i les Comunicacions a les empreses de la Ciutat de Lleida - Any 2010
Ús de les Tecnologies de la Informació i les Comunicacions a les empreses de la Ciutat de Lleida - Any 2010
Ús de les Tecnologies de la Informació i les Comunicacions a les empreses de la Ciutat de Lleida - Any 2010
Ús de les Tecnologies de la Informació i les Comunicacions a les empreses de la Ciutat de Lleida - Any 2010
Ús de les Tecnologies de la Informació i les Comunicacions a les empreses de la Ciutat de Lleida - Any 2010
Ús de les Tecnologies de la Informació i les Comunicacions a les empreses de la Ciutat de Lleida - Any 2010
Upcoming SlideShare
Loading in …5
×

Ús de les Tecnologies de la Informació i les Comunicacions a les empreses de la Ciutat de Lleida - Any 2010

517 views
471 views

Published on

El present document conté l'explotació estadística i l'anàlisi dels resultats de la Cinquena Enquesta sobre l'ús de les Tecnologies de la Informació i les Comunicacions (des d'ara, TIC) que ha estat realitzada durant el segon trimestre de l'any 2010 a directius d'empreses radicades a la Ciutat de Lleida i la seva zona d'influència.

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
517
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0
Actions
Shares
0
Downloads
1
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Ús de les Tecnologies de la Informació i les Comunicacions a les empreses de la Ciutat de Lleida - Any 2010

  1. 1. Les empreses de Lleida i la seva àrea d’influènciai les Tecnologies de la Informació i la Comunicació Cinquena Enquesta Explotació i anàlisi de la informació recollida a l‟enquesta 2010 Pere Mir (Universitat de Lleida) Eduard Cristóbal (Universitat de Lleida) Lleida, setembre 2010
  2. 2. Ús de les Tecnologies de la Informació i les Comunicacions per les empreses de la Ciutat deLleida i la seva àrea d’influència 2
  3. 3. Ús de les Tecnologies de la Informació i les Comunicacions per les empreses de la Ciutat deLleida i la seva àrea d’influència ÍNDEX1. INTRODUCCIÓ ............................................................................................................................ 42. PRINCIPALS RESULTATS ......................................................................................................... 83. EXPLOTACIÓ ESTADÍSTICA I ANÀLISI DE LES DADES DE L’ENQUESTA ....................... 103.1. Equipament Informàtic ........................................................................................................................103.2. Connexió a Internet i correu electrònic ..............................................................................................173.3. Presència a Internet ..............................................................................................................................283.4. Comerç Electrònic ................................................................................................................................343.5. Perspectives de la ciutat i inversió en TIC ..........................................................................................433.6. Telefonia ................................................................................................................................................453.7. Teletreball .............................................................................................................................................483.8. Ocupació TIC ........................................................................................................................................493.9. Formació TIC .......................................................................................................................................543.10. Facturació anual de l’establiment i despesa TIC .............................................................................563.11. Activitat investigadora .......................................................................................................................574. UNA PANORÀMICA COMPARATIVA DELS RESULTATS .................................................... 625. BIBLIOGRAFIA ......................................................................................................................... 696. ANNEX: QÜESTIONARI ............................................................................................................ 71 3
  4. 4. Ús de les Tecnologies de la Informació i les Comunicacions per les empreses de la Ciutat deLleida i la seva àrea d’influència1. INTRODUCCIÓEl present document conté l‟explotació estadística i l‟anàlisi dels resultats de laCinquena Enquesta sobre l‟ús de les Tecnologies de la Informació i les Comunicacions(des d‟ara, TIC) que ha estat realitzada durant el segon trimestre de l‟any 2010 adirectius d‟empreses radicades a la Ciutat de Lleida i la seva zona d‟influència. Aquestacinquena onada arriba just dos anys després d‟haver fet la quarta, quatre anys de latercera, sis anys des de la segona i, seguint la mateixa cadència, vuit anys des de laprimera enquesta. Hom compta, per tant, amb una àmplia perspectiva temporal,circumstància que dóna més rellevància al present estudi. En l‟elaboració delqüestionari emprat en aquest estudi, el model del qual es troba a l‟annex, es parteix deqüestionari aplicat a les quatre edicions anteriors, cosa que garanteix la coherència de lainvestigació i facilita la comparació dels resultats al llarg del temps. Tot i així, s‟haincorporat una sèrie de qüestions noves a l‟enquesta per adaptar-la a la situació actual.També s‟ha de remarcar que els resultats obtinguts es refereixen exclusivament al sectorprivat, atès que no han estat enquestats organismes públics. Pel que fa a l‟àmbitgeogràfic de les empreses que formen la mostra, aquest correspon a empreses de laciutat de Lleida i de la seva zona d‟influència. Els objectius d‟aquesta cinquena enquesta, seguint el camí traçat per les quatreanteriors, han estat: 1) Esbrinar el nivell i tipus de recursos informàtics a disposició de les empreses, 2) Investigar l‟ús que se‟n fa de les TIC i les motivacions que hi ha al darrera, 3) Contemplar aspectes relatius a la despesa en R+D, control de qualitat i innovació per part de les empreses lleidatanes. 4
  5. 5. Ús de les Tecnologies de la Informació i les Comunicacions per les empreses de la Ciutat deLleida i la seva àrea d’influènciaA més, les preguntes addicionals que han estat afegides a l‟actual enquesta, han permès: 1. Sondejar la incidència en el sector on actua l‟empresa de la major mobilitat de la població des de/cap a Lleida ara que el tren d‟alta velocitat està plenament consolidat i l‟aeroport de Lleida-Alguaire comença a operar. 2. Avaluar com la Llotja de Lleida (Palau de Congressos) pot afectar la imatge i, d‟aquí, quin grau d‟atracció econòmica de la Ciutat considera l‟enquestat que aquesta infrastructura suposarà. Un cop codificades i tabulades les respostes d„un centenar d‟empreses, s‟ha redactatel present informe per tal d‟explicar els resultats. D‟aquesta manera, l‟Institut Municipald‟Informàtica (IMI-ACCÉS) disposa d‟una excel·lent fotografia del grau de difusió iformes d‟ús de les TIC a les empreses de la ciutat. Pel que fa a la selecció de la mostra d‟empreses entrevistades, la naturalesa de lainformació a recollir ha aconsellat aplegar les empreses en uns pocs macrosectors. Enconcret, es tracta dels dos següents: 1) Empreses industrials i de la construcció, així com empreses de transport. 2) Establiments comercials destinats a la venda i establiments d‟altra mena de serveis. En concret, el nombre d‟empreses industrials i de la construcció entrevistades haestat de 36, 23 de les quals radicades a la Lleida ciutat i la resta a la seva àrea immediatad‟influència. Pel que fa a les empreses comercials i a les de serveis, les enquestades hanestat 64, 54 de Lleida ciutat i 10 de la seva corona. Així doncs, 77 empreses enquestadesestan ubicades en el terme municipal de Lleida, mentre que 23 ho estan en els municipisde l‟entorn. 5
  6. 6. Ús de les Tecnologies de la Informació i les Comunicacions per les empreses de la Ciutat deLleida i la seva àrea d’influència No hi ha dubte que, d‟haver comptat amb més recursos, s‟hauria pogut treballar ambuna mostra més àmplia. Val a dir, però, que aquest és el cinquè estudi que es duu aterme sobre l‟ús de les TIC a la capital de Ponent i entorn immediat, circumstància quesuposa cobrir un espai temporal de 8 anys. Aquest horitzó permet extreure conclusionsmolt significatives. Tampoc pot perdre‟s de vista que els qüestionaris han estatcontestats mitjançant entrevista personal directa amb directius i representats de lesempreses. Aquest procediment si bé és el més laboriós i costos, té l‟enorme avantatge dela seva elevada fiabilitat, apart de les nombroses consideracions addicionals de cairequalitatiu que els entrevistats han aportat en el decurs de la conversa. El present informe s‟estructura en tres grans apartats, el contingut dels quals és elsegüent: 1) D‟entrada, s‟exposen molt succintament les principals conclusions de l‟estudi 2) Al capítol segon es comenten de forma completa els resultats obtinguts després de l‟anàlisi estadística exhaustiva de les dades de l‟enquesta. Com és lògic, en el text només s‟ha inclòs les figures i taules més significatives, a fi i efecte de facilitar-ne la lectura. Aquest capítol constitueix el cos principal de l‟informe i es divideix en els següents apartats: a) Equipament informàtic: el qüestionari demana informació sobre el nombre, capacitats, antiguitat i funcions dels ordinadors presents a l‟empresa. b) Connexió a Internet i correu electrònic: hom demana saber l‟existència, o no, de xarxa local, tipus de connexió amb l‟exterior, característiques dels treballadors amb accés a Internet i/o disponibilitat de correu electrònic, principals usos d‟Internet, etc. c) Presència de l‟empresa a Internet: es sol·licita si l‟empresa té WEB pròpia, així com certes característiques d‟aquesta. 6
  7. 7. Ús de les Tecnologies de la Informació i les Comunicacions per les empreses de la Ciutat deLleida i la seva àrea d’influència d) Comerç electrònic: en aquest punt el qüestionari aprofundeix en l‟ús d‟Internet per a la gestió quotidiana de les compres i vendes de l‟empresa. Hom afegeix preguntes relatives als avantatges o inconvenients trobats, arribat el cas, en el flux de comerç electrònic de l‟empresa. e) Telefonia: es tracta d‟unes poques qüestions sobre el servei de telefonia convencional que disposa l‟empresa. f) Teletreball: aquest apartat indaga l‟existència de teletreballadors a l‟empresa. g) Ocupació TIC: hom pregunta si hi ha treballadors especialitzats en el manteniment i millora dels equipaments informàtics i de telecomunicacions de l‟empresa, així com certs aspectes del seu perfil professional. h) Formació TIC: s‟intenta esbrinar quants treballadors han rebut formació informàtica a nivell d‟usuari, així com el lloc i cost d‟aquesta. i) Facturació anual de l‟establiment i despesa TIC: volum de despesa de l‟any 2007 en la compra de software i maquinari. j) Activitat investigadora: per acabar, es pregunten els recursos destinats per l‟empresa a R+D+i (Recerca, Desenvolupament i Innovació), així com al control de qualitat. 3) Un darrer capítol serveix per a fer una valoració global de l‟estat de l‟ús de les TIC per les empreses radicades a Lleida, així com una comparació amb l‟evidència procedent d‟altres estudis semblants. 7
  8. 8. Ús de les Tecnologies de la Informació i les Comunicacions per les empreses de la Ciutat deLleida i la seva àrea d’influència2. PRINCIPALS RESULTATSEls principals resultats que s‟obtenen de l‟anàlisi de les respostes sobre l‟ús de les TICper part de les empreses de Lleida poden aplegar-se en els deu següents punts:1. A l‟enquesta del 2008 es manté el percentatge residual d‟empreses, en concret el 4%,que afirmen no disposar d‟ordinador. Aquest percentatge fou del 2,2% el 2008 i del 3%el 2006. Així, doncs, el col·lectiu d’empreses sense ordinador és marginal. Val a dirque totes les empreses sense ordinador pertanyen al macrosector del comerç i elsserveis. A més, el parc va essent progressivament renovat: el 35% dels enquestats hanadquirit d‟un a tres ordinadors al llarg d‟aquests darrers tres anys. Les xifres globalsindiquen que el 45,7% del parc de maquinari té una antiguitat menor als tres anys. Pertant, es manté l’esforç sostingut de les empreses lleidatanes per anar actualitzant elseu equipament TIC. De tota manera, atès esforç s‟hauria afeblit atès que dos anysenrere aquesta proporció va ser el 55%.2. El motiu principal per a la compra de l‟equipament informàtic ha estat la gestiógeneral de l‟empresa. Una tònica que ve repetint-se des de fa uns anys. Així, les einesinformàtiques s‟empren per emmagatzemar i gestionar tota mena d‟informació al serveide la millora de la productivitat en els processos que duu a terme.3. El 2004, el 83,5% de les empreses enquestades es trobaven connectades a la Xarxa.Aquesta fou el 87,8% el 2006 i va pujar fins el 91% el 2008. Ara el percentatge és del93%, de manera que la no connexió és anecdòtica. L‟accés a Internet s‟utilitzaprincipalment pel correu electrònic (en té 85 de les 92 empreses que han respòs lapregunta), la cerca d‟informació, seguit de la transmissió de dades, les transaccionsfinanceres i la promoció comercial. Els tràmits amb l’administració via Internet hanpassat a ocupar un lloc destacat (una tercera part dels enquestats).4. Com en estudis anteriors, dins de les empreses, els ocupats amb accés a Internet sónels directius, els administratius i els quadres. Això resulta coherent amb l‟ús de les TICper a tasques de gestió i administració. 8
  9. 9. Ús de les Tecnologies de la Informació i les Comunicacions per les empreses de la Ciutat deLleida i la seva àrea d’influència5. Més de la meitat de les empreses disposen de lloc web propi. L‟actual 57% superael 54% de l‟enquesta del 2008. Ara la proporció és deu punts superior a les xifres que esvaren donar a les enquestes del 2004 i 2006. La principal finalitat és facilitar informaciói la promoció de l‟empresa.6. L‟ús de la Xarxa com a mitjà de comunicació corporativa, s‟acompanya delmanteniment de l‟aprofitament de les possibilitats que aquesta ofereix. En efecte, un43% del total d‟empreses enquestades utilitzen Internet per a fer compres, una xifrasemblant a la de dos anys enrere, tot i ser sis punts més alta que la del 2006 i 22 puntsmajor que la de 2004. Pel que fa a les vendes a clients, la proporció ha anat pujantprogressivament: un 12,7 % dels enquestats el 2004, un 19,2% el 2006, un 17,5% el2008 i enguany un 20% sobre el total de la mostra.7. Pel que fa a la proporció d‟empreses que fa venda electrònica amb pagament on line,la xifra continua essent baixa: només 12 empreses enquestades afirmen disposard‟aquesta possibilitat.8. L‟associació amb altres empreses del sector per a fer compres/vendes conjuntes através de la Xarxa tampoc no acaba d‟arrencar. En cap enquesta des del 2002 s‟haarribat al 10% d‟empreses entrevistades.9. El tren d‟alta velocitat i l‟aeroport de Lleida/Alguaire recullen opinions àmpliamentfavorables, en forma de major mobilitat dels directius, l‟accés a més clients, etc.Únicament un 10% de les empreses consideren que aquestes infrastructures hansignificat una major pressió competitiva. També un 75% considera que el Teatre de laLlotja tindrà efectes positius per la ciutat, enfront un 17% que opina el contrari.10. La inversió en equipament i formació TIC sembla haver disminuït respecteenquestes anteriors. Una situació que també afectaria a l‟activitat en R+D+i, més febleque en anys anteriors. Per contra, l‟experiència en el control de qualitat (sobretot enempreses dedicades a la producció de béns i la provisió de serveis especialitzats) esmanté. 9
  10. 10. Ús de les Tecnologies de la Informació i les Comunicacions per les empreses de la Ciutat deLleida i la seva àrea d’influència3. EXPLOTACIÓ ESTADÍSTICA I ANÀLISI DE LES DADES DEL’ENQUESTAL‟explotació de les dades de les enquestes segueix els mateixos 11 apartats de queestava composat el qüestionari. Al marge de l‟anàlisi global de les dades, arribat el cass‟ha fet esment especial als possibles resultats particulars de cadascun dels macrosectorsconsiderats.3.1. Equipament InformàticLa distribució del nombre d‟ordinadors a les empreses enquestades des del 2002 és laque mostren les taules següents: Any 2002 Any 2004 Any 2006 Nombre Nombre Percentatge Nombre Percentatge Nombre Percentatge d’ordinadors d’empreses d’empreses d‟empreses Cap 6 7,5 % 7 8,75 % 4 4% 1-5 28 35 % 34 42,5 % 44 44% 6-10 12 15 % 17 21,25 % 16 16% 11-20 10 12,5 % 9 11,25 % 15 15% 21-40 9 11,25 % 4 5% 7 7% 41-100 8 10 % 6 7,5 % 10 10% >100 6 7,5 % 3 3,75 % 4 4% TOTAL 80 100 % 80 100 % 100 100 % 2008 Any 2010 Nombre Nombre Percentatge Nombre Percentatge d’ordinadors d’empreses d’empreses Cap 3 3% 4 4% 1-5 44 44% 40 40% 6-10 20 20% 18 18% 11-20 12 12% 9 9% 21-40 9 9% 12 12% 41-100 7 7% 9 9% >100 5 5% 8 8% TOTAL 100 100% 100 100% Com ja va ser el cas els anys 2006 i 2008, també ara la xifra més comuna és la dedisposar d‟entre un i cinc ordinadors. Aquesta situació afecta el 40% de la mostra. Laproporció d‟empreses sense ordinador continua essent residual, amb valors que esmantenen des de l‟any. Tampoc la resta de categories mostra oscil·lacions significatives.De fet, totes aquestes petites variacions poden explicar-se per la pròpia naturalesa de lamostra, la qual, convé no oblidar-ho, és petita i, per tant, propensa al fenomen esmentat. 10
  11. 11. Ús de les Tecnologies de la Informació i les Comunicacions per les empreses de la Ciutat deLleida i la seva àrea d’influència Per macrosectors, la distribució del nombre d‟ordinadors és la següent: Any 2010 Indústria, construcció i transports Comerç i serveis Nombre d’ordinadors Nombre d’empreses Percentatge Nombre d’empreses Percentatge Cap 0 0% 4 6,2% 1-5 7 19,4% 33 51,5% 6-10 8 22,2% 10 15,6% 11-20 3 8,3% 6 9,3% 21-40 6 16,6% 6 9,3% 41-100 7 19,4% 2 3,1% >100 5 13,8% 3 4,7% NS/NC 0 0 0 0 TOTAL 36 100 % 64 100 % Les dades de dos anys enrere són les que figuren a continuació: Any 2008 Indústria, construcció i transports Comerç i serveis Nombre d’ordinadors Nombre d’empreses Percentatge Nombre d’empreses Percentatge Cap 1 2,2 % 2 3,6 % 1-5 17 37.,7 % 27 49,1 % 6-10 7 15,5 % 13 23,6 % 11-20 5 11,1 % 7 12,7 % 21-40 5 11,1 % 4 7,2 % 41-100 6 13,3 % 1 1,8 % >100 4 8,8 % 1 1,8 % NS/NC 0 0% 0 0% TOTAL 45 100 % 55 100 % Com en enquestes anteriors, en el cas de les empreses industrials destaca el pes deles que disposen de més ordinadors, si es compara amb la distribució del nombre demàquines en el cas del sector del comerç i els serveis. Un resultat que reflecteix ladiferent mida de les empreses en aquests macrosectors. Els enquestats també hagueren de respondre a la pregunta de quants d‟aquestsordinadors tenien menys de tres anys d‟antiguitat. Les respostes obtingudes (94/100)indiquen que un 37,2% dels enquestats que responen la qüestió ha adquirit d‟un a tresordinadors des del 2007, un 17% entre 4 i 10 i un 21,3% entre 11 i 100. Val a dir queaquests percentatges, excepte el darrer, són inferiors als del 2008. També hi ha un totalde 22 empreses (de 94 que han respòs) no han comprat cap ordinador des del 2007, unaxifra que duplica l‟homònima del 2008. 11
  12. 12. Ús de les Tecnologies de la Informació i les Comunicacions per les empreses de la Ciutat deLleida i la seva àrea d’influència Atès que hom coneix la distribució d‟empreses i ordinadors que declaren tenir, es potsaber la xifra total d‟ordinadors del col·lectiu enquestat: 3.240 màquines enfront els2.756 equips del 2008, els 2.487 de l‟any 2006 i els 1.532 de l‟enquesta del 2004.Malgrat aquest resultat estigui influït per la mida de les empreses presents a la mostra,sembla raonable sostenir que el parc d‟ordinadors a les empreses de Lleida ha anatcreixent. Si es fa aquest càlcul en relació al nombre d‟ordinadors adquirits els darrers tresanys, s‟obté la xifra de 1480 màquines, davant les 1.533 del 2008 i les 1.257 unitats del‟enquesta anterior. Malgrat el caràcter merament indicatiu que cal donar a aquestesdades, ja que els enquestats responen de forma aproximativa i la repercussió del caràcterde la mostra, la dada apunta que el ritme de renovació s‟hauria alentit, probablementdegut a la crisi econòmica d‟aquests darrers mesos. Tot i així, el parc de maquinari ésrecent, atès que, tenint present els resultats del 2008, un màxim d‟un 95% delsordinadors tindria una antiguitat inferior als cinc anys.1 A la qüestió relativa al nombre de treballadors amb accés a un ordinador propi al‟empresa, les respostes obtingudes apareixen a la taula inferior (amb un total de 93respostes vàlides). Com s‟ho observa, les dades globals han estat dividides permacrosectors. 2008 2010 Nombre de Indústria, Comerç i Indústria, Comerç i treballadors construcció i serveis construcció serveis transport i transport Sense 0 2 0 1 ordinador 1-10 26 38 14 45 11-20 4 7 4 6 21-50 6 5 8 3 51-100 4 0 5 1 >100 4 1 4 2 Total 44 53 35 581 És obvi que algunes màquines comprades aquests dos darrers anys poden haver substituït d‟altresadquirides poc abans. Tot i això, el percentatge d‟ordinadors amb menys de cinc anys d‟antiguitat deu deser molt alt. 12
  13. 13. Ús de les Tecnologies de la Informació i les Comunicacions per les empreses de la Ciutat deLleida i la seva àrea d’influència Un 71% de les empreses responen afirmativament a la pregunta de si tenen una xarxad‟àrea local (una xifra tres punts superior a la del 2008). Tant o més interessant és sabera quines funcions es destinen els ordinadors. Una pregunta que s‟ha fet en tots icadascun dels estudis previs. La taula següent mostra, d‟una banda, el nombred‟empreses que han respost afirmativament i, de l‟altra, el percentatge d‟aquesta xifrasobre el total d‟empreses que s‟han pronunciat en el punt esmentat.Anys Administració Comptabilitat Vendes Compres Magatzem Producció Màrqueting Recursos Servei General Humans postvenda2002 68 67 54 52 42 35 24 32 28 (93,1%) (91,7%) (73,9%) (71,2%) (58,3%) (48,6%) (33,3%) (44,4%) (39,4 %)2004 58 64 61 58 35 23 16 18 15 (72,5%) (80%) (76,3%) (72,5%) (43,8%) (28,8%) (20%) (22,5%) (18,8%)2006 79 85 74 67 55 45 25 34 27 (95,2%) (97,7%) (89,2%) (88,2%) (85,9%) (78,9%) (50%) (70,8%) (57,4%)2008 83 83 78 73 60 46 28 31 23 (89,2%) (87,4%) (83%) (77,7%) (66,7%) (51,7%) (31,8%) (35,2%) (25,6%)2010 89 81 77 73 58 43 33 41 30 (92,7%) (84,4%) (80,2%) (76%) (60,4%) (45,3%) (34,7%) (43,1%) (31,9%) Cal interpretar amb cura aquests resultats. S‟ha de tenir present dos aspectes crucials.Primer, la pregunta era susceptible de resposta múltiple, figurant l‟administració generalcom a primera opció. Segon, les empreses més petites no tenen diferenciades lesdiverses funcions de la gestió empresarial. En qualsevol cas, pel que fa el capítol del‟administració general i la comptabilitat, els dos que obtenen més respostes, el nivelld‟ús d‟eines informàtiques es manté molt alt des del 2002. Pel que fa a la diferenciació entre els macrosectors Indústria, construcció i transports(ICT) i Comerç i serveis (CS) , vegi‟s la taula següent:Macro Administració Comptabilitat Vendes Compres Magatzem Producció Màrqueting Recursos Serveisector General Humans postvendaICT 34 35 29 30 22 24 13 23 13 (94,4%) (97,2%) (80,5%) (83,3%) (61,2%) (68,5%) (37,1%) (65,7%) (37,1%) CS 55 46 48 43 36 19 20 18 17 (91,2%) (76.7%) (80%) (71,7%) (60%) (31,6%) (33,3%) (30%) (28,8%) La lectura acurada de la taula posa de manifest que les diferències responen a lanaturalesa de la pròpia activitat empresarial, amb un pes més destacat de la producció irecursos humans en el macrosector ICT. 13
  14. 14. Ús de les Tecnologies de la Informació i les Comunicacions per les empreses de la Ciutat deLleida i la seva àrea d’influència Fetes les anteriors explicacions, pot concloure‟s que no s‟aprecien canvis importantsal llarg de les cinc enquestes considerades, de manera que quasi la totalitat de lesempreses usa almenys un ordinador per al control de les seves principals operacionseconòmiques. La permanència d‟aquesta diagnosi durant els darrers vuit anys reflecteixcom d‟estès i quotidià és l‟ús de les eines informàtiques a les empreses de Lleida. És deltot impensable que això pugui ser d‟una altra manera. Així mateix, el capítol relatiu a l‟equipament informàtic s‟interessava per lesintencions de compra de més equipament informàtic l‟any 2010. Val a dir que elnombre de respostes afirmatives és relativament alt: 36/99. Una dada que, pràcticament,coincideix amb la de 2008 i 2006, tot i que supera el 18,8% (15/80) de l‟enquesta del2004. Probablement, aquest fet reflecteix la voluntat d‟estar al dia en el maquinari quel‟empresa utilitza. No hi ha una diferència destacable sigui per macrosector, sigui peràmbit geogràfic. Només 8 de les 36 empreses disposades a comprar maquinari aquest2010, declaraven no desitjar que comptés amb connexió a Internet. També es preguntava pels motius que havien motivat la compra de l‟equipamentinformàtic. Tal com es veu a la taula següent, d‟entre les respostes múltiples, destacal‟opció de la compra d‟ordinadors per a la gestió de l‟empresa. Motius de compra d’equipament informàtic Any 2006 2008 2010 Major productivitat 28% 62% 52,5% Emmagatzemar informació 31% 69% 52,5% Perquè en té la competència 0% 9% 7,5% Gestió de l’empresa 49% 82% 90,2% Comptabilitat 24% 58% 45% Els percentatges que s‟observen a la taula podrien ser un indicador del caràctermultifuncional dels ordinadors: es compren màquines una mica per a tot. En qualsevolcas, l‟ordre de prioritats no s‟allunya d‟enquestes anteriors on, després de la gestió,figurava l‟emmagatzematge de dades i la millora de la productivitat. 14
  15. 15. Ús de les Tecnologies de la Informació i les Comunicacions per les empreses de la Ciutat deLleida i la seva àrea d’influència Per macrosector, el motiu de la productivitat s‟al·lega pel 56,2% de les empresesindustrials, construcció i transports que volen comprar equips informàtics, essent el 50%en el cas del sector comerç i serveis. En la resta de motius no hi ha tampoc diferènciessignificatives. Al final d‟aquesta primera part sobre l‟equipament informàtic, es demanava el graude satisfacció de les empreses amb el seu ús. Mentre que un 25 % de les empresesenquestades respongueren el 2004 que no estaven satisfetes, a l‟edició del 2006 la xifrava pràcticament desaparèixer (només un cas de 73 respostes). Pel que fa a l‟enquesta del2008 també només hi havia un cas d‟insatisfacció entre les 51 respostes a aquestapregunta. El 2010, totes les empreses que responen a la pregunta es mostren satisfetes.Com ja es va donar a entendre en anteriors estudis, la millora en el coneixement de leseines TIC explica l‟augment del grau de satisfacció. Quan es pregunta sobre les limitacions observades en els equips informàtics, ladispersió és considerable. Les següents figures, referides a les enquestes de 2006, 2008 il‟actual, reflecteixen un canvi interessant: d‟una situació d‟empat múltiple entre el preu,la compatibilitat, el cost de manteniment, l‟obsolescència ràpida i les fallades delsistema, s‟ha passat l‟any 2010 a donar més importància als aspectes econòmics, aixòés, el cost del maquinari i la factura del seu manteniment. Aquest segon capítol, queperdura per la seva pròpia naturalesa en el temps, ha crescut molt significativament.Probablement un indici de la voluntat de retallar despeses corrents en èpoques de crisi. Limitacions de disposar equipament informàtic (%). Any 2006. 100 90 80 70 60 40,00 50 40 23,00 22,00 19,00 17,00 17,00 30 9,00 20 10 0 preu de compra cost de fallades del problemes de formació obsolescència altres manteniment sistema compatib. Limitacions de disposar equipament informàtic (%). Any 2008. 15
  16. 16. Ús de les Tecnologies de la Informació i les Comunicacions per les empreses de la Ciutat deLleida i la seva àrea d’influència 100 90 80 70 60 50 32,50 20,00 26,70 21,30 23,00 40 21,90 30 8,20 20 10 0 preu de compra cost de fallades del problemes de formació obsolescència altres manteniment sistema compatib. Limitacions de disposar equipament informàtic (%). Any 2010. 100 90 80 70 60 40,90 33,70 50 40 22,70 23,10 21,60 23,00 30 11,40 20 10 0 preu de compra cost de fallades del problemes de formació obsolescència altres manteniment sistema compatib. Cal apuntar que el percentatge de la categoria “Altres” s‟ha calculat sobre eltotal de la mostra, mentre que la resta de categories el percentatge és sobre el nombre derespostes vàlides (la meitat o més de la mostra els anys 2006 i 2008, i entre un 85-90%l‟any 2010). Si hom divideix les respostes per macrosectors, excepte la qüestió de laformació (que presenta un empat) a la resta de temes pesa lleugerament més el cas delComerç i els serveis. 16
  17. 17. Ús de les Tecnologies de la Informació i les Comunicacions per les empreses de la Ciutat deLleida i la seva àrea d’influència3.2. Connexió a Internet i correu electrònic En aquest segon apartat es troben les preguntes dedicades a conèixer el grau deconnexió a Internet i el nivell d‟utilització del correu electrònic per part de les empreseslleidatanes.3.2.1. Connexió a Internet La primera dada que crida l‟atenció és que la majoria de les empreses enquestadesafirmen que es troben connectades a la Xarxa: 93 de 100. Dos punts més que el 2008,any que ja va presentar un proporció un poc més alta que el 2006 (86 de 98 empresesque responien). Val a dir que el 2004, el 83,5% de les empreses va declarar estarconnectades, així com el 85% el 2002. Davant aquestes xifres, queda clar que, al llargdels anys, el grau de connexió de les empreses de Lleida a Internet sempre ha estatelevat. Dins el petit col·lectiu d‟empreses que no es connecta, destaquen les del sectorcomerç i serveis. Grau de connexió a Internet de les empreses de Lleida (% 2002-2004-2006-2008) 91,0 93,0 100 85,0 83,5 87,8 90 80 70 60 50 40 30 15,0 16,5 12,2 9,0 20 7,0 10 0 2002 2004 2006 2008 2010 Amb connexió a Internet Sense connexió a Internet 17
  18. 18. Ús de les Tecnologies de la Informació i les Comunicacions per les empreses de la Ciutat deLleida i la seva àrea d’influència Sigui el que sigui, no hi ha dubte que és un fet molt positiu que la connexió a Internetes mantingui amb el temps, ja que això és un pas bàsic per a una posterior utilitzaciód‟aquesta infrastructura per fer-la servir tant de punt d‟informació, com a mitjà depromoció o suport de vendes. D‟altra banda, el tipus de connexió més habitual és mitjançant l‟ADSL2 amb un95,7% (un 94,5% de les respostes el 2008 i un 77% el 2006), seguit de la XDSI3 amb unvalor a l‟entorn del 10% (que es manté des del 2006) i en tercer lloc es troba la RTB(Línia Telefònica convencional) amb un 3,6%, gairebé la meitat de les dues darreresenquestes. En aquest darrer punt, ha desaparegut la diferència entre macrosectors (soliapredominar el del comerç i els serveis). Pel que fa el cable, aquest només afecta 3empreses, mentre que són 4 les que disposen de connexió punt a punt. D‟altra banda,sembla haver desaparegut la diferència detectada l‟enquesta anterior entre les empresesde Lleida ciutat i les de l‟entorn pel que fa a la connexió telefònica: aquesta era més altaen el segon cas, circumstància que ara no s‟observa. Val a dir, però, que es tractava d‟unnombre petit de casos i, per tant, afectat per la composició de la mostra. Vegi‟s la següent figura, on hi apareix el percentatge de respostes en cada sentit i laseva evolució en el temps.2 ADSL (Asymmetrical Digital Subscriber Line): Línia de Subscripció Asimètrica Digital (ADSL).Tecnologia DSL que permet al cablejat de coure telefònic convencional transportar fins 9 Mbps cap al‟usuari i fons fins 800 Kbps des de l‟usuari.3 XDSI (Xarxa Digital de Serveis Integrats): Tecnologia de transmissió que combina serveis de veu idigitals a través de la xarxa en un únic mitjà, fent possible oferir als clients serveis digitals de dades aixícom connexions de veu a través d‟un únic canal. 18
  19. 19. Ús de les Tecnologies de la Informació i les Comunicacions per les empreses de la Ciutat deLleida i la seva àrea d’influència Tipus de connexió de les empreses. 4,0 5,00 3,8 2010 95,7 10,7 3,6 4,0 1,20 3,7 2008 94,5 11,0 6,1 1,0 2,0 5,0 2006 77,0 10,0 6,0 3,8 2,5 2,5 2004 63,3 10,1 15,2 10,3 7,4 0,0 2002 51,5 36,8 14,7 0 10 20 30 40 50 60 70 80 90 100 Línia telefònica convencional XDSI ADSL Cable Punt a Punt Altres En aquesta figura s‟observa que hi ha hagut un important creixement de la connexióa través d‟ADSL des de l‟any 2002 en detriment, en primer lloc, de la XDSI (recordem,però, que en aquell any es van incloure a la mostra les institucions, entitats quepreferentment utilitzaven aquesta tecnologia) i, en segon lloc, de la línia telefònicaconvencional. També s‟observa una tendència a la baixa de la connexió punt a punt. Pelque fa a la connexió a través del cable, no passa de tenir un paper testimonial. S‟observa que a la major part de les empreses disposen de equips informàtics i deconnexió a la Xarxa, però una part important d‟elles té d‟un a cinc treballadors ambordinador connectat a Internet (35% en el global i un 57,7% en el macrosector Comerç iserveis). Una dada que s‟explica per la petita mida de l‟empresa. Cal afegir que, al llargdels anys considerats, hi ha hagut una forta davallada de les empreses que no tenien captreballador connectat a la xarxa, fins arribar a cap els 2008 i 2010. Els resultats completses poden veure a la següent figura. Com s‟hi observa, el resultat més significatiu és queha desaparegut el cas del treballador amb ordinador sense connexió a Internet. 19
  20. 20. Ús de les Tecnologies de la Informació i les Comunicacions per les empreses de la Ciutat deLleida i la seva àrea d’influència Número de treballadors amb ordinador connectats a Internet 25 20 15 10 5 0 0 1 2 3 entre 4 i 5 entre 6 i 10 entre 10 i 20 més de 20 2004 2006 2008 2010 Si s‟estudien aquestes dades amb més profunditat es veu que la penetració és mésgran en el col·lectiu dels directius on gairebé el 90% disposa de connexió a la xarxa. El2008 hi va haver 47 respostes afirmatives sobre un total de 55. El 2006 la mitjana va serdel 88,7 %. En el cas dels quadres, la proporció del 60% coincideix amb la de dos anysenrere. La proporció d‟administratius amb connexió a Internet és del 80%, enfront el74% del 2008 i més propera al 78% de fa quatre anys. Això s‟explica per la importànciade l‟accés a la informació en les tasques de gestió i administració de les empreses. Mitjana de penetració d’Internet en funció del càrrec del treballador (2010). 87,80 100 79,80 90 68,80 80 56,70 70 60 50 31,60 40 30 20 10 0 directius quadres administratius oficials altres 20
  21. 21. Ús de les Tecnologies de la Informació i les Comunicacions per les empreses de la Ciutat deLleida i la seva àrea d’influència Per a saber, però, el grau de penetració a les empreses de les TIC en general id‟Internet en particular, és important analitzar els usos que es donen a aquesta nova einaempresarial que és la Xarxa. Així, la recerca d‟informació ocupa un 88% de les 92empreses que han respòs la pregunta, proporció que fou del 85,4% (de 89 empreses) el2008. Un 87% usen la Xarxa per transmetre dades (tres punts més que dos anys enrere) iun 76% (un 69,3% el 2008) per a transaccions. Com en enquestes anteriors, el correuelectrònic és un servei usat massivament (un 93%) mentre que, però, la disponibilitat deWEB afecta el 57% del total d‟empreses (que fou un 43% el 2008). Finalment, elpagament de taxes i impostos telemàticament és una pràctica del 35% del totald‟empreses i es repeteix la proporció del 35% de fa dos anys pel que fa a l‟ús de xarxaper a tota mena de tràmits amb l‟administració. Respecte a aquest tema, les figures exposades tot seguit mostren, d‟una maneradetallada, els usos que es fan d‟Internet en funció del sector al que pertany l‟empresaenquestada, tant pel 2008 com pel 2010. Principals usos d’Internet per sector (2008) vendes al públic vendes a distribuidors compres a proveïdors vídeo conferència Comerç i serveis selecció personal Indústria, construcció i transports anàlisi competència tràmits administració pagar taxes i impostos promoció (web) comunicació (e-mail) transaccions financeres transmissió de dades cercar informació 0 10 20 30 40 50 60 70 80 90 100 21
  22. 22. Ús de les Tecnologies de la Informació i les Comunicacions per les empreses de la Ciutat deLleida i la seva àrea d’influència Principals usos d’Internet per sector (2010) altres vendre a consumidors vendre a distribuïdors comprar proveïdors vídeo conferència selecció personal anàlisi competència tràmits administració pagar taxes i impostos c promoció (web) comunicació (email) transaccions financeres transmissió de dades cercar informació 0 10 20 30 40 50 60 70 80 90 100 Indústria, construcció i transport comerç i serveis El 2008 destacava, en primer lloc, que la Xarxa s‟utilitzava principalment per lacomunicació (la transmissió de correus electrònics), seguit per la cerca d‟informació.També Internet tenia un paper força rellevant en les transaccions financeres, latransmissió de dades i la promoció de l‟empresa. A l‟enquesta actual, es repeteix latònica. Uns usos que, ben mirat, ben poc han variat aquests darrers vuit anys. Continua observant-se una petita diferència segons el macrosector, amb unpredomini ajustat de la Indústria, construcció i transports pel que fa a les transaccions itransferència de dades, mentre que al Comerç i serveis Internet té un paper mésrellevant en promoció i relacions de compra/venda. 22
  23. 23. Ús de les Tecnologies de la Informació i les Comunicacions per les empreses de la Ciutat deLleida i la seva àrea d’influència Com en enquestes anteriors, la videoconferència continua tenint un caràcter residual:7 de 90 empreses manifesten usar aquest servei. El 2008, foren 4 empreses de 85.Malgrat per a molt petites empreses aquest servei pot resultar prescindible, de ben segurhi ha un ampli contingent de pimes que en podrien treure profit, però no ho fan. En tots els estudis fets fins ara, es veu que cada vegada hi ha més diversitat d‟einesTIC usades en la gestió empresarial, tot i que continuen havent-hi recursos encara pocaprofitats, com és el cas de la suara esmentada videoconferència4, així com àmbits onencara les eines TIC hi són poc presents com la selecció de personal o la venda adistribuïdors i a clients. No obstant, hi ha usos emergents com la signatura digital,pràctica emprada per 50 de les 91 empreses que han respòs la pregunta (els valorscorresponents a 2008 van ser de 24/81). Es tracta, sobretot, d‟empreses industrials,construcció i transports. En qualsevol cas, la diagnosi exposada es va repetint any rereany, cosa que fa pensar que la incorporació plena dels serveis de la Xarxa està resultantser més lenta del previst.5 Una dada positiva a remarcar és que l‟empresariat és molt conscient del tema de laseguretat. Tots els enquestats que han respòs la pregunta (91 casos) utilitzenregularment programari antivirus (el 2008 foren 88 respostes en aquest sentit) i un 72%del total (dos terços el 2008) empren sistemes de protecció més avançats. Aquestesdades són superiors a les de les enquestes anteriors. Com es constata la conscienciaciórespecte als temes relacionats amb la seguretat i privacitat ha acabat essent unànime.4 La videoconferència pot emular perfectament les reunions personals, essent algunes de les sevesaplicacions les següents: reunions de directius per a la pressa de decisions, reunions comercials,presentació de productes dins de l‟empresa o a clients potencials, sessions de formació, selecció depersonal per destacar algunes.5 Cal afegir en aquest apartat que un 36% dels enquestats indica que l‟empresa disposa de servidor propi.El 2008 el percentatge fou del 27% i del 17% el 2006. 23
  24. 24. Ús de les Tecnologies de la Informació i les Comunicacions per les empreses de la Ciutat deLleida i la seva àrea d’influència3.2.2. Ús del correu electrònic El correu electrònic és una de les eines d‟Internet més interessants per a l‟empresa.Pot ser utilitzat tant en l‟àmbit extern com a l‟intern, ja que permet enfortir la relacióamb els clients, millorar el flux d‟informació entre els empleats de la companyia iperfeccionar el servei tècnic dels proveïdors. Tanmateix el seu ús és indispensable per al‟establiment i promoció de la imatge corporativa de l‟empresa. De fet, aquest és elservei més utilitzat a Internet, seguit molt a prop de la World Wide Web.6 Les dades aportades pels enquestats corroboren el que s‟ha dit anteriorment, ja que90 de les 91 empreses que han contestat la pregunta disposen, almenys, d‟una adreça decorreu electrònic pròpia de l‟establiment. Aquesta proporció fou del 93% i del 80% fados i quatre anys, respectivament. Com es constata a la següent taula, tots els sectorshan augmentat l‟ús d‟Internet aquests dos darrers anys. Grau d’utilització del correu electrònic a l’establiment 2010 (entre parèntesi l’any 2008) Macrosector Total Indústria Comerç i serveis Recompte % de sector Recompte % de sector Recompte % de total email No 0,0% 8,5% 1,1% 0 (2) 1 (4) 1 (6) (4,6%) (8,5%) (6,7%) Sí 100% 98,3% 98,9% 33 (41) 57 (43) 90 (84) (95,3%) (91,5%) (93,3%) Total 33 (43) 100% 58 (47) 100% 91 (90) 100%6 Segons un estudi d‟AIMC (2008), dins d‟Internet el servei més valorat i utilitzat és el correu electrònic(96,3%) seguit de la World Wide Web (92,9%). Per donar un exemple de la magnitud de l‟ús d‟aquestservei, podem esmentar les dades aportades pel director general de la divisió de Telecomunicacions deSiemens Espanya, les quals afirmaven que els usuaris d‟Internet envien a diari uns 30.000 milions decorreus electrònics a tot el món durant l‟any 2006(http://www2.noticiasdot.com/publicaciones/2006/0606/0306/noticias/noticias_030606-03.htm). 24
  25. 25. Ús de les Tecnologies de la Informació i les Comunicacions per les empreses de la Ciutat deLleida i la seva àrea d’influència Analitzant el nombre de treballadors que disposa d‟adreça personal de correuelectrònic, resulta que en moltes empreses el correu electrònic és una eina del‟organització com a tal (només a una empresa de 90 que han respòs cap treballador téassignat un compte de correu, circumstància que afectava un 14,3% el 2008 i un 25 %el 2006). Com era previsible degut a la mida predominant de les empreses, hi ha unpercentatge notable de casos on hi ha entre 1 i 5 treballadors que tenen compte propi decorreu: 34 de les 74 empreses que han respost a la pregunta. Això indica que fins i tot ales empreses més petites, hi ha treballadors amb adreça corporativa de correu electrònic.En efecte, la figura exposada a continuació posa de manifest la reducció progressivadels empleats sense correu, mentre creix el nombre d‟empreses amb tots, o bona partdels seus treballadors, amb adreça de correu. A les empreses més grans, considerant peraquestes les que tenen més empleats amb correu, el nombre de treballadors amb adreçaelectrònica es manté força estable. Probablement, es tracta de treballadors a les àrees degestió i administració. Número de treballadors que disposen de correu electrònic (anys 2004-2006-2008-2010) 70 60,30 60 2004 51,3 2006 50 45,9 2008 41,7 2010 40 31,1 30 27,5 25,0 18,9 20 16,6 16,7 14,30 12,70 12,70 11,2 10,0 10 4,1 0 Cap entre 1 i 5 entre 6 i 20 més de 20 25
  26. 26. Ús de les Tecnologies de la Informació i les Comunicacions per les empreses de la Ciutat deLleida i la seva àrea d’influència Així, si s‟analitzen aquestes dades de penetració del correu electrònic en funció delcàrrec de l‟assalariat, es pot assenyalar que, a l‟igual que succeeix amb l‟ús d‟Internet,els directius, els quadres intermedis i els administratius en són els beneficiaris. Malgratno totes les empreses responen, un 77% (un 81,5% dos anys enrere) de les empresesindustrials, construcció i transport tenen tots els seus directius amb adreça electrònica,xifra que puja al 88% (87% el 2008) en el cas de les empreses comercials i de serveis.En el cas dels quadres, les dades són el 50% i el 72% respectivament. En el cas delsadministratius, però, les xifres són més altes: gairebé un 59% dels enquestats afirmenque a la seva empresa industrial, de la construcció o de transports, tots els administratiustenen adreça de correu electrònic. Aquest percentatge és del 78% en el cas del comerç iserveis. Per contra, en el cas dels oficials i operaris, amb l‟excepció dels primers en elcas del macrosector del comerç i els serveix, queda ben per sota la meitat el nombred‟empreses on tots aquests treballadors tenen adreça de correu. Mitjana de penetració del correu electrònic en funció del càrrec del treballador 100 87,6 79,2 90 66,9 80 70 48,6 60 50 40 30 14,8 20 10 0 directius quadres administratius oficials altres 26
  27. 27. Ús de les Tecnologies de la Informació i les Comunicacions per les empreses de la Ciutat deLleida i la seva àrea d’influènciaEn aquest mateix punt, es va preguntar el número d‟adreces de correu associades al‟establiment. Atès que 90 empreses han respost a aquesta pregunta, la informacióobtinguda és força significativa. La següent figura mostra que el nombre d‟empresesamb només una adreça ha anat baixant, mentre a anat pujant el d‟empreses amb més de10 adreces de correu. La resta de casos es mouen entre el 15-20%. Malgrat els resultatsestiguin molt influïts per la mida de les empreses a la mostra, sí que resulta indiscutibleque les empreses han anat ampliant el nombre d‟adreces de conreu al pas dels anys. Nombre d’adreces de correu associades a l’establiment 50 46,9 2004 45 2006 2008 40 35,4 2010 35 32,1 28,9 28,4 30 26,6 25,0 24,4 25 20,0 20,3 19,8 18,5 20 17,8 14,1 15 12,5 12,7 10 5 0 1 entre 2 i 5 entre 5 i 10 més de 10 Un altre element que determina el grau d‟adopció de les TIC per part de lesempreses, és la implantació, o no, d‟una Intranet. Les Intranets, es poden definir com lesxarxes electròniques entre les diverses àrees i oficines d‟una mateixa empresa. Enprincipi van ser desenvolupades per empreses internacionals amb la finalitat de facilitarles seves negociacions internes a nivell mundial. Tot i això, és força significatiu queempreses d‟una grandària més petita també l‟hagin adoptada. Pel que fa el presentestudi, 48 empreses de les 96 que responen tenen una Intranet. Una dada que supera elun 36 % de dos i quatre anys enrere i que també supera clarament la del 20% del‟enquesta de l‟any 2002. Malgrat pels resultats dels estudis anteriors semblava com siles empreses que sentien la necessitat d‟instal·lar una Intranet, ja ho havien fet, elsresultats del 2010 apunten que encara hi ha marge per a què més empreses instal·linxarxes d‟Intranet. 27
  28. 28. Ús de les Tecnologies de la Informació i les Comunicacions per les empreses de la Ciutat deLleida i la seva àrea d’influència Un últim aspecte a tractar dins d‟aquest apartat és la qüestió de les plataformes per ala transmissió de dades en l‟establiment. La majoria de les empreses declaren utilitzarInternet com a principal plataforma (un 88%, davant un 86% el 2008 i un 74 % el 2006)mentre que un 31,2% (un 21% fa dos anys i un 12% en fa quatre) afirmen utilitzarl‟Intercanvi Electrònic de Dades (EDI)7. Aquesta menor proporció probablements‟explica perquè una plataforma EDI té un notable cost econòmic. Això ha dut a quèmoltes empreses descartin el sistema EDI per a passar-se a tecnologies Internet mésflexibles i econòmiques.3.3. Presència a Internet Una de les variables més importants per reconèixer si una empresa aprofita realmentels beneficis que els hi aporta les TIC és valorar la seva utilització de la Xarxa. No éssuficient tenir accés a la mateixa, ja sigui com a font d‟informació mitjançant la WorldWide Web, o bé com a mitjà de comunicació a través del correu electrònic, tal com s‟havist a l‟apartat anterior. El que cal, ben mirat, és tenir una presència rellevant. Quan es parla de presència a Internet, hom es refereix a la disponibilitat per part del‟organització d‟un servei d‟informació a Internet, instrumentalitzat normalment a travésd‟una o més pàgines web en un servidor, propietat o no de l‟empresa. A la pregunta de si les empreses disposaven de lloc web propi, la resposta ha estatclara: un 73,7% ha contestat afirmativament. Cal subratllar que només un enquestat noha respòs. Per tant, doncs, hi ha hagut un salt en la disponibilitat de lloc web propi, atèsque el 2008 la resposta afirmativa fou d‟un 54% de tota la mostra. El percentatge del2010 és 27 punts superior a la del 2006 i 2004. La resposta afirmativa té un cert majorpercentatge en el sector industrial, construcció i transports, tot i que la mida mitjana deles empreses és també més gran. Sigui la taula següent:7 L‟EDI consisteix en la transmissió d‟informació (amb un format estàndard) entre empreses utilitzantmitjans de comunicació electrònics. 28
  29. 29. Ús de les Tecnologies de la Informació i les Comunicacions per les empreses de la Ciutat deLleida i la seva àrea d’influència Llocs web propis per sectors (2002-2010). 2002 2004 2006 2008 2010 Indústria 68,2% 50,0% 59,1% 57,1% 83,3% Serveis 52,5% 53,2% 43,6% 57,7% 78,3% Institucions 73,3% - - - - Total 61,0% 51,9% 50,5% 57,4% 73,7% No sembla, però, que les empreses enquestades que han contestat que no en tenen,tinguin previst disposar de web propi durant l‟any 2010, tot i reconèixer que seria botenir-ne. Presència a Internet (WEB pròpia) de les empreses de Lleida 100 73,7 80 61,0 51,9 50,5 57,4 60 40 20 0 2002 2004 2006 2008 2010 En observar aquesta figura, es veu una relativa disminució durant les tres primeresenquestes seguida de la recuperació el 2008 i, més clarament, el 2010. Això, en part,s‟explica per la diferent composició de la mostra de l‟estudi del 2002. Cal recordar quela primera enquesta incloïa les institucions, organismes pioners en tenir presència aInternet, situació que orientava els resultats finals. Per contra, les enquestes dels anys2004, 2006 i 2008 només han inclòs empreses i, per tant, les dades mostren un augmentde pàgines web pròpies. 29
  30. 30. Ús de les Tecnologies de la Informació i les Comunicacions per les empreses de la Ciutat deLleida i la seva àrea d’influència Una altra dada rellevant sobre la presència de les empreses lleidatanes a la Xarxa, ésque aquesta comença a tenir història. De les 99 empreses que han contestat aquestapregunta, 46 afirmen tenir una antiguitat de més de cinc anys, 10 entre 3 i 5 anys, 4entre 2 i 3 anys, 4 entre 1 i 2 i 8 fa menys d‟un any que disposen de lloc web propi. Per una altra banda, pot afirmar-se que les empreses confien el disseny dels seusllocs web a professionals del sector. Aquest és el cas de 44 de les 71 empreses queresponen la pregunta. No obstant, l‟auto-disseny no és menyspreable, ja que afectariaunes 27 empreses). El cost de manteniment del lloc web de l‟empresa, pot ser una mesura del graud‟implicació de l‟organització amb Internet. A la taula s‟exposen els resultats obtingutsrelatius a les 57 empreses que han respost a la pregunta. Cost de manteniment del lloc web 2010 Nombre Percentatge Cap 4 5,6% Menys de 300 11 15,3% De 301 a 600 15 20,8% De 601 a 1.200 13 18,1% De 1.201 a 3.000 7 9,7% De 3.001 a 6.000 4 5,6% De 6.001 a 12.000 2 2,8% Més de 12.000 1 1,4% NS/NC 15 20,8%Com s‟observa a la taula, cap el 40% de les empreses implicades, ha gastat entre 300 i1200€. A la pregunta sobre el número de visites al seu lloc web, malauradament només hi ha17 respostes significatives. Una xifra molt baixa que es ve repetint enquesta rereenquesta. En sis casos, s‟afirma que han estat entre 50000 i 250 mil visites. La resta esreparteixen entre la resta de categories. Fins i tot una empresa del sector del comerç i elsserveis, afirma que la seva pàgina web no ha estat visitada per ningú. 30
  31. 31. Ús de les Tecnologies de la Informació i les Comunicacions per les empreses de la Ciutat deLleida i la seva àrea d’influència Un aspecte interessant és el fet de que la major part dels llocs web de les empreses deLleida, disposen de domini propi: 71/76, això és, un 93,4% d‟entre les respostesaportades, enfront el 88,3% del 2008 i el 82,6 % del 2006). Això facilita l‟accés per partdels usuaris de la xarxa, tan empreses com particulars. Respecte a l‟extensió del domini,vegi‟s la taula següent: Extensió del lloc web 2010 Extensió Nombre .cat 15 .com 41 .es 12 .org 1 .net 1 Altres 1 Com s‟hi constata, un 21,1% té el “.cat”, un 57,7% el “.com” i un 16,9% el “.es”.Unes xifres força properes a les 2008. De tota manera, el 2006, l‟extensió “.com”dominava àmpliament amb un 75,4% amb la “.es” amb un 30,1%. Aquest any,l‟extensió “.cat” no estava operativa. L‟enquesta no indica, però, els casos on es comptaamb vàries extensions. Un altre element important per facilitar l‟accés als continguts dels websites és lallengua en el que està escrit. Per regla general, els websites catalanes estan orientats capa la població del país, la resta de l‟Estat i Sud-amèrica. Això explicaria la presència delcastellà (65/72) i del català (64/72) mentre l‟anglès ocupa una llunyana tercera posició(19/61). Altres llengües només es donarien en 5 casos. Mentre que l‟hegemonia delcatalà i el castellà no ha patit canvis al llarg dels anys, els resultats de les dues darreresenquesta fan sospitar que la notòria presència de l‟anglès declarada els anys 2004 i 2006podria haver estat inflada, sense descartar algun cas de renovació de la web que l‟hauriadeixat de banda. 31
  32. 32. Ús de les Tecnologies de la Informació i les Comunicacions per les empreses de la Ciutat deLleida i la seva àrea d’influència La freqüència d‟actualització de les webs per part de l‟empresa, pot esdevenir un bonindicador del grau d‟implicació que aquesta té amb la seva presència en la Xarxa i elservei que ofereix als seus clients on-line. Es pot observar, en la resposta de lesempreses enquestades que disposen de pàgina web pròpia, que la seva actualització ésesporàdica: en 29 de 67 casos, una proporció inferior a la dels 2008 i 2006.Simultàniament, una actualització diària o setmanal es declarada per 30 enquestats,essent només 8 els que ho fan mensualment. Això pot venir explicat pel fet que moltesd‟aquestes opten, ben mirat, per estar a la xarxa com un element més de la imatgecorporativa, dedicant-li uns recursos modestos, tant econòmics com humans. Aixòsuposa desaprofitar les possibilitats de la xarxa com un canal de comercialitzacióalternatiu o, més probablement, complementari. Freqüència d’actualització de les webs (2010) Menor Diariament freqüència 20,9% 43,3% Setmanalment 23,9% Mensualment 11,9% 32
  33. 33. Ús de les Tecnologies de la Informació i les Comunicacions per les empreses de la Ciutat deLleida i la seva àrea d’influència Una de les principals aplicacions d‟Internet, com ja ha estat comentat anteriorment,és la seva utilització com a mitjà i suport de comunicació. De fet, la major part de leswebs al nostre país utilitzen Internet com a mitjà de comunicació corporativa. Ni quesigui perquè la competència també hi és present. No obstant, d‟aquí no és deriva un úsde la Xarxa en totes les seves possibilitats. Ben mirat, la majoria d‟empreses espanyolesperceben Internet bàsicament com una eina per a facilitar informació de l‟empresa, ferpublicitat i, en segon terme, per a vendre i per a consolidar les relacions amb els seusclients. Com mostra la figura exposada a continuació, el principal motiu que argumenten lesempreses lleidatanes per estar presents a la Xarxa és donar-se a conèixer i fer promociói màrqueting. La fidelització dels clients rep un notori nombre de respostes, seguida perla comunicació i les vendes. En darrer lloc, hi ha la selecció de personal. En aquestdarrer punt, hi ha 16 empreses, xifra clarament superior a les 6 empreses del 2008. Val adir que aquest ús ha aparegut en totes les enquestes, malgrat impliqui un nombre reduïtd‟empreses. En tots els capítols predomina el sector comerç, ja que més la utilitza com acanal de venda i està més proper al consumidor final. Motius de presència a Internet 2010 100 90 Indústria Comerç i serveis 80 70 60 50 40 30 20 10 0 Informació de Promoció i Selecció de Fidelització Vendre Comunicació lempresa marketing personal clients 33
  34. 34. Ús de les Tecnologies de la Informació i les Comunicacions per les empreses de la Ciutat deLleida i la seva àrea d’influència En general, es pot afirmar que les empreses enquestades consideren l‟experiència dela seva presència a Internet com a positiva, ja que 57/71 empreses la valoren entre un 7 iun 9 (en una escala de 10). Aquesta valoració s‟ha mantingut des de l‟estudi del 2006.Cap empresa dóna un suspès a aquesta experiència.3.4. Comerç Electrònic En aquest quart apartat, s‟hi localitzen les preguntes dedicades a conèixer el graud‟utilització del comerç electrònic per part de les empreses lleidatanes.3.4.1. El comerç electrònic i les compres A la present investigació s‟observa que un significatiu 50% del total d‟empresesenquestades utilitzen Internet per a fer compres, amb major o menor freqüència. Unaxifra cinc i onze punts superior a les del 2008 i 2006, respectivament. A la seva vegada,el darrer dels anys esmentat, el percentatge havia augmentat en més de 16 puntsrespecte a l‟enquesta del 2004, quan només un 22,8 % del total d‟empreses enquestadesafirmaven utilitzar la Xarxa per a fer les seves compres. D‟aquesta manera, aquest ús dela Xarxa continua creixent, però a un ritme menor. Tot i així, encara la meitat de lesempreses no usa Internet per a fer les seves compres. Si s‟analitza els percentatges per sectors, no s‟hi observa cap diferència. Un resultatque contrasta amb el dos anys enrere quan el macrosector comerç i serveis destacavalleugerament amb un percentatge del 51,9% dels enquestats que afirmaven utilitzar laXarxa per fer compres, davant un 39,5% de l‟altre macrosector. I si analitzem aquestes dades en funció de la seva ubicació s‟observa que són lesempreses situades a la ciutat de Lleida les que estan lleugerament més inclinades a fercompres a través de la Xarxa. Cal ser prudent, però, a l‟hora d‟interpretar aquestacircumstància, ja observada els anys 2008 i 2006, ja que podria estar influïda pel petitmajor pes que el comerç i serveis de la ciutat té a la mostra. 34
  35. 35. Ús de les Tecnologies de la Informació i les Comunicacions per les empreses de la Ciutat deLleida i la seva àrea d’influència Compres a Internet en funció de la ubicació Àmbit geogràfic Total Lleida Fora Lleida Compra a No 36 13 49 Internet 46,8% 59,1% 49,5% Sí 41 9 50 53,2% 40,9% 50,5% Total 77 22 99 100,0% 100,0% 100,0% Internet és una gran oportunitat per fer compres de manera conjunta, i aixíaconseguir millors condicions, encara que els resultats continuen mostrant que aquestapràctica és minoritària en les empreses enquestades. En efecte, només 12 empresesafirmen que se associen amb altres empreses per a fer compres conjuntes a través de laXarxa. L‟any 2008 foren set, el 2006 eren 6 i l‟any 2004 només una. Cal afegir que 9d‟aquestes empreses són del macrosector comerç i serveis. Aquesta és una situació,doncs, que no sembla que vagi a canviar. Només 33 empreses donen les seves xifres de compres per Internet i 38 ho fan sobreel percentatge que aquestes representen sobre el total facturat. A la taula següent destacael fet que un 27% (tres punts més que el 2008) de les empreses fan grans compres (dequantia superior a 60.000 euros). Hi destaca el sector serveis amb un 25%. Tambépodem assenyalar que 14 de les 33 empreses que duen a terme compres per Internetgasten menys de 3000 €. Un resultat que apunta que són petites compres (materiald‟oficina, mobiliari, etc.) les que s‟efectuen per la Xarxa. També és significatiu que uatercera part dels enquestats que responen la pregunta afirmin no saber quina és la sevaxifra de compres per Internet. Una dada que també podria ser un indicador de l‟escassamagnitud de les compres a la Xarxa. Si es comparen les dades del 2010 amb les del2008, 2006 i 2004, es ratifica un canvi de papers. En aquella ocasió, foren les empresesdel sector industrial les que més es gastaven en compres a través de la Xarxa. 35
  36. 36. Ús de les Tecnologies de la Informació i les Comunicacions per les empreses de la Ciutat deLleida i la seva àrea d’influència Xifra de compres per Internet Sector Total Indústria Serveis < 300 0 5 5 % ,0% 16,1% 10,2% entre 300 i 600 1 2 3 Xifra de % 5,6% 6,5% 6,1% compres entre 600 i 3.000 3 3 6 % 16,7% 9,7% 12,2% entre 3.000 i 6.000 1 1 2 % 5,6% 3,2% 4,1% entre 6.000 i 12.000 1 0 1 % 5,6% ,0% 2,0% entre 12.000 i 30.000 1 3 4 % 5,6% 9,7% 8,2% entre 30.000 i 60.000 2 1 3 % 11,1% 3,2% 6,1% > 60.000 4 5 9 % 22,2% 16,1% 18,4% 5 11 16 Ns/nc 27,8% 35,5% 32,7% Total 18 31 49 % 100,0% 100,0% 100,0% Les xifres de compres a través d‟Internet tampoc són gaire rellevants en termesrelatius: en un 71% de casos (poc més de dos terços el 2008) aquesta xifra representamenys del 15% del total de compres. El 2006 la proporció fou del 56,3%. Es constata denou, per tant, un cert creixement de les compres per Internet. Es tractaria, però, decompres de caràcter menor. La següent figura mostra el detall de les compres on line dins el total de compres del‟establiment. 36
  37. 37. Ús de les Tecnologies de la Informació i les Comunicacions per les empreses de la Ciutat deLleida i la seva àrea d’influència Percentatge compres online sobre compres totals (2006-2010) 2,6 entre 75 i 100% 6,1 12,5 13,2 9,1 entre 50 i 75% 6,3 7,9 entre 30 i 50% 6,1 12,5 5,3 entre 15 i 30% 9,1 12,5 26,3 entre 5 i 15% 18,2 18,8 44,7 <5% 51,5 37,5 0 10 20 30 40 50 60 2006 2008 2010 Finalment, es va preguntar a les empreses que realitzaven compres a través de laXarxa, si feien els pagaments a través d‟aquesta o per altres vies. En aquest apartattambé s‟observa una evolució positiva. Mentre que en l‟enquesta de 2004, només un38,9% de les empreses els feien per Internet, el percentatge va pujar fins el 57,5% l‟any2006 i, tant el 2008 com el 2010, la proporció és del 72%. De fet, tant si són petitescompres com més grans als subministradors habituals, és lògic que els pagaments esfacin a través d‟Internet.3.4.2. El comerç electrònic i les vendes Un 22,2 (22/99) de les empreses enquestades declaren utilitzar Internet per vendre elsseus productes o serveis. Aquesta dada va ser del 17,5% el 2008 i dos punts addicionalsinferior el 2006. Atès que aquesta darrera marcava una evolució positiva respecte del‟estudi de 2004 (el 12,7 % de les empreses utilitzaven la Xarxa per a vendre) semblaque aquesta pràctica estaria relativament estancada. Per macrosectors, 15 de les 22empreses correspondrien al comerç i serveis. 37
  38. 38. Ús de les Tecnologies de la Informació i les Comunicacions per les empreses de la Ciutat deLleida i la seva àrea d’influència Si es parteix de les empreses que tenen presència a Internet, aquesta xifra puja fins al30,1%. Hi destaquen clarament els establiments del sector de comerç i serveis (35%davant del 23% de les empreses del sector industrial). Una distància semblant es vadonar dos anys enrere. A l‟igual que en l‟apartat anterior, les empreses enquestades no semblen del totconvençudes dels avantatges de l‟associacionisme a l‟hora de vendre a través de laXarxa,. Només un 10% del total de les empreses de la mostra (un 3% el 2008) afirmenestar associades amb altres empreses per a fer vendes conjuntes a través de la Xarxa(aquest percentatge puja fins al 13% si són empreses amb web pròpia). Uns valors moltpropers als d‟anys enrere. Aquesta situació tampoc sembla que vagi a canviar a curttermini. Pel que a les vendes es refereix, poques empreses han contestat quina és la seva xifrade vendes i el percentatge que representa les fetes per Internet sobre el total. Mésconcretament, han aportat una resposta concreta tot just 11 empreses. Quatre (3 de lesquals comercials i de serveis) superen els 60 mil € i tres no arriben als 600€. Pel que fa ala proporció d‟aquestes vendes dins el total, 7 empreses declaren que representen menysdel 5% del total de la facturació. Cinc se situen entre el 15-30% i només una entre el 30i el 50%. Com es constata, 13 han estat les empreses que han respost a la pregunta.Totes aquestes xifres no s‟allunyen dels resultats de fa dos anys. Hom ha intentat afinar més prim. Així, es preguntava quina proporció de les vendes aaltres empreses es feien telemàticament dins el total de vendes d‟aquest tipus. Sisempreses declaren fer-ne la meitat o més (una de les quals el 100%). Pel que fa a lesvendes a particulars, dotze són les empreses que fan a través d‟Internet el 50% o mésd‟aquesta mena de vendes (dues de les quals el 100%). Les empreses que han respost enambdós casos han estat 14 i 15, respectivament. Finalment, 16 empreses han indicat quehan venut productes tangibles, mentre que 10 han estat serveis 38
  39. 39. Ús de les Tecnologies de la Informació i les Comunicacions per les empreses de la Ciutat deLleida i la seva àrea d’influència De les empreses que realitzen comerç electrònic, 12/23 accepten pagaments on-line.Aquests pagaments es realitzen sobre tot mitjançant tarja electrònica, mentre que latransferència bancària ocupa el segon lloc. El reembossament només es dóna en trescasos. En el capítol de la freqüència de vendes, 14 de les 21 respostes obtingudes parlend‟una o més vegades a la setmana. L‟exposició feta els anteriors paràgrafs apunten en una direcció ben precisa: lesvendes a través d‟Internet no són una pràctica habitual de les empreses lleidatanes, cosaque no és obstacle perquè hi hagi algun cas on les TIC s‟usen sistemàticament peraquesta finalitat (i, probablement, moltes altres). Hi ha exemples ben singulars, en uncontext on la gran majoria fa un ús ben limitat de les TIC. Una diagnosi que ve repetint-se, sense canvis destacables, des de fa quatre anys. També es va intentar desvelar el comportament del possible comprador a través de laXarxa. Així, 7 empreses de 17 que responen la pregunta indiquen que la meitat o mésdels que visiten la web un cop informats del producte, el compren i paguen a través dela mateixa web. També es va preguntar quin percentatge de visitants un cop informatsduen a terme la compra de forma presencial. Aquesta qüestió fou contestada per 16entrevistats, 13 dels quals van respondre que el 50% o més dels visitants de l‟espaivirtual compren de forma presencial. Malgrat l‟exigu de la mostra i la inevitabledispersió dels resultats, sembla apuntar-se una major inclinació a informar-se de formavirtual i dur la compra, si així s‟escau, de forma presencial. També cal indicar que, coms‟ha exposat en altres apartats d‟aquest capítol relatiu a les compres, els resultatsobtinguts són força propers als del 2008. Respecte als principals motius que justificarien el fer negocis a través de la Xarxa,els empresaris lleidatans destaquen, en primer lloc, fer publicitat/millorar la imatge i,després, obrir nous mercats i fer nous clients. La novetat a l‟enquesta actual és el motiude la rapidesa. No obstant, els resultats obtinguts es venen repetint enquesta rereenquesta, tal com mostra la figura següent. 39
  40. 40. Ús de les Tecnologies de la Informació i les Comunicacions per les empreses de la Ciutat deLleida i la seva àrea d’influència Motius per fer negocis a Internet Altres 2006 2008 2010 Vendes Innovació Rapidesa Major competitivitat Publicitat Majors beneficis Rebre comandes Relació proveïdors Nous mercats Relació amb clients Reduir costos 0 10 20 30 40 50 60 70 Davant aquests resultats sembla apuntar-se que hom és conscient dels avantatges delcomerç electrònic. Però això només pot predicar-se d‟una minoria, atès que aquestapercepció amb prou feines va guanyant pes. Quins són, llavors, els obstacles al comerçelectrònic que expliquen que sigui persistentment tant modest el nombre d‟empresesque, de debò, el practiquen? Tant l‟enquesta actual com la del 2008, han aportatrespostes similars a aquesta qüestió: el posar a la venda un producte/servei queconsideren inadequat pel canal telemàtic, així com els hàbits del consumidor (cosa queequival a reconèixer que els clients són del mateix parer). La diferència respecte l‟estudidel 2006 es que destacats aspectes com la manca de finançament o la dificultat peraccedir a aquestes noves tecnologies, han desaparegut com obstacles. Respecte lesenquestes del 2004 i 2002, les principals diferències és que els temes de seguretat,desconfiança en el pagament i la percepció de disposar d‟unes infraestructures deficient,ara ja no són significatius. 40
  41. 41. Ús de les Tecnologies de la Informació i les Comunicacions per les empreses de la Ciutat deLleida i la seva àrea d’influència Dit d‟una altra manera, s‟ha passat d‟una percepció que el comerç electrònic era unanovetat radical i que, per tant, arrossegava problemes tècnics i hom no sabia ben béquins usos tindria, a una altra en on els dubtes tècnics han desaparegut, alhora queconsumidors i empreses han delimitat perfectament quan és un canal comercial idoni iquan no. La figura següent mostra les dades comentades. Principals obstacles per fer negocis a Internet Altres Cap Excessius costos de venda Producte inadequat pel canal Manca de finançament Públic objectiu inadequat Dificultat per accedir a les noves tecnologies Conflicte de canals de venda tradicional Logística/distribució Velocitat de la xarxa Mercat reduït (pocs internautes) Hàbits del consumidor Desconfiança en el pagament Alt risc de virus o de pirates Manca personal qualificat Xarxa comunicacions lenta Resistència del personal 2006 2008 2010 Despeses elevades Resistència de la direcció Desconeixement del mitjà 0 5 10 15 20 25 30 35 40 45 41
  42. 42. Ús de les Tecnologies de la Informació i les Comunicacions per les empreses de la Ciutat deLleida i la seva àrea d’influència Concretant més les dades obtingudes a l‟enquesta del 2010 a propòsit de lesdificultats per a fer comerç electrònic, els resultats obtinguts han estat els següents:només 8/87 respostes parlen de desconeixement del mitjà o dificultat per accedir a lesTIC, 12 de 88 de cost massa elevat de les eines informàtiques necessàries, 3/87consideren que la direcció en recela, 1/87 al·lega resistència del personal, 3/87 lentitud omanca de velocitat de la xarxa, 2/87 manca de personal idoni, 8/87 percep que hi ha unelevat risc de ser atacat per virus informàtics, 10/88 no veuen clar les transaccionsfinanceres de caràcter electrònic, 32/92 en culpa els hàbits dels consumidors, 12 de 87considera que hi ha pocs internautes, 9/88 hi veu problemes de logística per servir elproducte, 6/87 s‟imaginen conflictes amb els canals tradicionals, 18/89 apel·la a laparticular naturalesa de la seva clientela, 4/87 manca de finançament, 30/87 creuen queserveixen un producte inadequat pel comerç electrònic, 5/88 apunten un augment delscostos de venda i, finalment, 19/85 no hi veuen cap problema. Com s‟ha dit, les raons relatives a la manca de recursos i de seguretat, lesresistències internes o l‟estretor del mercat virtual, i el desconeixement van a la baixa,alhora que sobresurten els hàbits dels consumidors i el tipus de bé o servei que elaboren.En altres paraules, les possibles dificultats objectives han desaparegut. Tothom té plenaconsciència dels avantatges del comerç electrònic i, alhora, ben pocs perceben que dinsla seva empresa hi hagi barreres difícils de superar. El perquè aquesta modalitat decomerç té un paper modest, cal buscar-lo en la naturalesa de l‟activitat que la firmadesenvolupa la qual, a parer dels seus gestors, no justifica la inversió i el desplegamentcap el comerç electrònic. En aquest context, no resulta sorprenent que només 19 empreses que tenenpresència a la Xarxa declarin que, en un futur proper, potser realitzaran vendes peraquest mitjà. El principal motiu que se sol adduir per no fer comerç electrònic és noconsiderar-ho necessari (58/74). Ara bé, només 2 de 74 enquestats sostenen no saber resdel nou tipus de canal de comercialització i 6/74 no tenir cap empleat mínimamentpreparat per fer un seguiment de les possibles operacions de comerç electrònic. Fins itot, només 4/74 esmenten que, possiblement, els seus equips informàtics no serien elsidonis per a dur a terme aquest tipus de comerç. 42

×