Petites idees per garantir un gran futur

1,552 views
1,492 views

Published on

Published in: Travel
0 Comments
1 Like
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

No Downloads
Views
Total views
1,552
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0
Actions
Shares
0
Downloads
0
Comments
0
Likes
1
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Petites idees per garantir un gran futur

  1. 1. un Gran futur Petites idees per garantir Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible
  2. 2. Pròleg La publicació que teniu a les mans és el recull de les Petites idees per garantir un El projecte arriba en plena commemoració dels 10 anys del CADS, a través d’activi- Gran futur que al llarg de l’any 2009, i durant 40 setmanes, el CADS ha difós per di- tats que tracten de reforçar la nostra tasca de promoció de la cultura de la soste- ferents mitjans electrònics i que ha comptat amb el suport d’una desena d’entitats nibilitat entre tots els sectors de la societat, a partir d’una major participació ciu- que treballen en l’àmbit de la sostenibilitat i el medi ambient. La Fundació Terra tadana, adaptant els continguts d’expertesa i generant propostes de debat i diàleg va elaborar una primera proposta de textos que han servit de base per a les fitxes on el major nombre de veus possible hi tingui cabuda. Així, al llarg del 2009 s’ha fet publicades. Són 40 propostes imaginatives sobre petites accions quotidianes que especial èmfasi en la tasca que el CADS va iniciar des de la seva creació l’any 1999 ens poden ajudar a viure millor avui, i que alhora també contribueixen a una millor de donar a conèixer les discussions, propostes i reflexions que des de l’àmbit del qualitat de vida per a la resta d’habitants del planeta ara i en el futur. desenvolupament sostenible es fan per millorar el futur de tots. Són 40 accions que sorgeixen a redòs del pensament d’E. F. Schumacher, qui en el D’altra banda, les 40 iniciatives, proposades durant 40 setmanes, van ser progra- seu llibre d’economia ecològica Small is beautiful criticava l’obsessió moderna pel mades per concloure coincidint amb la celebració a Copenhaguen de la Conferèn- gegantisme i l’acceleració, i hi feia una proposta insòlita: «una economia com si la cia mundial sobre canvi climàtic (COP15), esdeveniment clau on experts i polítics gent tingués importància». Ja fa més de 40 anys que ho va escriure. s’han trobat per definir noves accions per reorientar el nostre model de desenvolu- Amb motiu de la bona acollida de la iniciativa tant per part d’entitats com de ciu- pament, el qual té una important afectació en l’escalfament global del planeta. Es- tadans, i en resposta al vostre suggeriment de compilar aquests flaixos en clau de perem haver contribuït també a aquest debat orientat a l’acció. Estem convençuts sostenibilitat en una sola publicació, hem posat mans a l’obra per transformar la que juntament amb accions globals calen accions locals, i que al costat de com- informació digital a un suport en paper, gairebé de butxaca, que permeti una lectu- promisos al més alt nivell polític hi cal un compromís personal. ra ràpida i distreta, però que englobi el conjunt de les accions que es promouen. Amb tot, el camí és llarg, i noves propostes i idees innovadores per seguir avançant Les Petites idees per garantir un Gran futur tracten de manera clara i directa dife- s’han quedat al calaix. Des del CADS en seguirem fent ressò contribuint a fer, del rents propostes quotidianes que cadascú de nosaltres podem fer i que incideixen nostre entorn, un espai de benestar i convivència. en la sostenibilitat del nostre país, i ofereixen un bon nombre d’exemples, alguns d’ells innovadors, del que hom pot fer i del que ja s’està fent a casa nostra i arreu del món en diferents àmbits quotidians. Perquè sostenibilitat és també participa- Ramon Arribas ció. L’objectiu de fons no era el de pautar o convèncer de com actuar, sinó aportar Director del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible eines i exemples per viure en el dia a dia més d’acord amb la voluntat de contribuir Departament de la Vicepresidència a la sostenibilitat global. Així, s’ha buscat no fer èmfasi en accions ja popularment Generalitat de Catalunya conegudes (com ara la separació dels residus, l’estalvi d’aigua o l’ús de paper reci- clat), sinó proposar elements nous i enginyosos dels quals podem aprendre i alhora ens poden sorprendre. Esperem haver estat exitosos amb el nostre propòsit.
  3. 3. 01| No t’engreixis més de 3 tones 6-7 08| Les cases «passives» del futur 20-21 15 | Fem un bon paper d’una vegada 34-35 22| Massa carn a la graella 48-49 29| Viure a la ciutat mediterrània 62-63 36| Un auditor a casa 76-77 02| Viure en un edifici de classe A 8-9 09| L’oli dels calamars a la romana al teu cotxe 22-23 16 | Posa flocs de cotó a la teva vida 36-37 23| Conduir amb menys fums 50-51 30| Entre tots, millor 64-65 37| Amb un bon endoll no n’hi ha prou 78-79 03| Teniu majordom a l’oficina? 10-11 10 | Herbes saboneres 24-25 17 | Una festa per la Terra 38-39 24| Una dutxa amb efecte Lenard 52-53 31 | No només es viu d’aigua mineral 66-67 38| Germina, que alguna cosa en queda 80-81 04| Il·lumina’t amb el 965 12-13 11 | Energia sota els nostres peus 26-27 18 | Viatge a Ítaca 40-41 25| Amb el culet ben sec 54-55 32| Reduir i compensar 68-69 39| Consumir menys per l’equitat ambiental 82-83 05| Moda fashion de segona mà 14-15 12 | Amunt i avall: com, quan i per què? 28-29 19 | Una targeta de crèdit de patata 42-43 26| Viure en una ecociutat 56-57 33| Un món amb menys risc 70-71 40| Reduïm la nostra petjada ecològica 84-85 06| De l’hort al cistell 16-17 13 | Treballar des de casa 30-31 20| No cal matar mosques a canonades 44-45 27| El director s’ha tornat verd 58-59 34| Net com una patena i aromes florals 72-73 07| Viure de l’aigua del cel 18-19 14 | De Kyoto a Copenhagen 32-33 21 | Comprar electricitat verda 46-47 28| Prosperitat sense creixement? 60-61 35| Implica’t amb el teu territori 74-75
  4. 4. 01 6-7 La mitjana de diòxid de carboni (CO2) En definitiva, es tracta de seguir el lema No t’engreixis que emetem cadascuna de les perso- d’un dels llibres clàssics del pensament nes del nostre país a l’atmosfera és de ecologista: Small is beautiful (La belle- 9,8 tones anuals [1]. Els experts asse- sa de les coses petites), de E.F. Schu- nyalen que, per evitar efectes irreversi- macher (1973). més de 3 tones bles sobre el clima, la producció de CO2 de les activitats humanes no hauria de superar les 3 tones per persona i any [2]. Són moltes les possibilitats d’actua- ció per contribuir a un planeta més ha- bitable per a les generacions futures. És evident, doncs, que hem de posar en Tots coneixem les més bàsiques, però marxa un pla per aprimar la nostra acu- sempre hi ha elements nous i imagina- Canvia els teus hàbits personals PoC M o LT mulació de CO2. tius dels quals podem aprendre i que Per tal d’estalviar emissions amb efec- ens poden sorprendre. Amb aquesta Guanya qualitat te d’hivernacle ens cal adoptar un estil idea iniciem una tramesa setmanal en de vida PoC M o LT de vida diferent. El secret està en por- el marc de les activitats de commemo- tar un estil de vida més senzill. Això no ració de 10 anys del CADS, que pretén Redueix l’impacte vol dir pas ser anacoretes ni renunciar presentar de forma senzilla un seguit sobre l’entorn a determinades comoditats, però sí ser de propostes de petites accions per PoC M o LT conscients dels impactes de com vivim, viure bé avui i en el futur. què consumim, com ens movem, etc. [1] The Carbon Trust: www.carbontrust.co.uk. Arreu del món hi ha moviments socials [2] How to live a low-carbon life, de Chris Goddall que preconitzen l’austeritat vital, com (2007), Earthscan. els LOHAS (acrònim de Lifestyles of Health and Sustainability) que es cen- tren en la salut, el medi ambient i el de- senvolupament personal, o els LOVOS (Lifestyle of Voluntary Simplicity) que aposten pel decreixement i la reducció del consum. Intercanviar serveis, dedicar més temps a les afeccions que estimulen la creativitat o gaudir de la natura són algunes de les propostes per reduir la PER sAbER-NE Més: dieta de carboni de la nostra societat (i evitar molts altres impactes ambien- - X un bon clima. Manual per fer minvar el canvi climà- tic i sobre com adaptar-s’hi tals). L’element comú és un estil de vida - X un bon clima. Calculadora de carboni. Una guia amb el qual som conscients de la nostra d’acció contra el canvi climàtic petjada ambiental i mirem de reduir-la. - Apartat de canvi climàtic del web del CADS
  5. 5. 02 8-9 De la mateixa manera que quan com- molts factors, com ara l’aïllament i els Viure en un edifici prem una nevera de classe A+ sabem materials de construcció, el tipus i efi- que tindrem un consum elèctric més ciència dels electrodomèstics, el nom- baix que si n’adquirim una de classe B, bre i hàbits dels habitants, les fonts usuaris, propietaris i llogaters podem energètiques utilitzades, etc. de classe A conèixer com n’és d’eficient un habitat- ge. Els habitatges nous amb llicència aprovada posterior al 2007, i propera- Les possibilitats de millora en ter- mes energètics són molt grans, però no tot s’acaba aquí. El Decret d'eco- ment també les rehabilitacions i, en de- eficiència de la Generalitat té una vi- finitiva, tots els edificis quan s’hagin de sió global i incorpora altres aspectes Canvia els teus hàbits personals PoC M o LT vendre o llogar, hauran de mostrar una com ara els materials, sistemes d’es- etiqueta energètica que inclou la seva talvi d’aigua, etc. El Segell de Cons- Guanya qualitat classe d’eficiència energètica en una trucció Ecològica Ecoterra valora de vida PoC M o LT escala de colors i lletres (de la A, més simbòlicament el compromís en apli- eficient, a la G, menys eficient) [1]. car criteris avançats de bioconstruc- Redueix l’impacte Un edifici de classe energètica A con- ció que redueixen dràsticament l'im- sobre l’entorn sumeix un 60% menys d’energia que un pacte ambiental de la construcció. PoC M o LT edifici similar de classe D, i un de clas- Així doncs, quan hagis de llogar o com- se B d’un 60 a un 35% menys, i així pro- prar un habitatge, no t’oblidis de mirar- gressivament fins arribar a la classe ne l’etiqueta. G, amb la que s’identificaria els edifi- [1] Segons la Directiva europea d’eficiència energèti- cis que consumirien més del doble que ca dels edificis (2002/91/CE) i el Codi tècnic de l’edi- els edificis de referència de caracte- ficació. rístiques similars. A l’etiqueta tam- bé apareix un valor clau que és el con- sum energètic estimat de l’habitatge en kWh per any i m2, en funció del qual po- PER sAbER-NE Més: dríem comparar diferents edificis. Això és important perquè la classe ens indi- - Directiva europea d’eficiència energètica dels ca l’eficiència respecte un edifici simi- edificis (2002/91/CE) lar, però que un edifici sigui més efici- - Decret d’ecoeficiència en els edificis - Codi tècnic de l’edificació ent que un altre no vol dir sempre que - El Codi tècnic de l’edificació. Una visió pluridiscipli- consumeixi menys energia! nària. Diputació de Barcelona (2008) Com a referència podem dir que un ha- - Segell de Construcció Ecològica Ecoterra - Publicació recent sobre els consums energètics a la bitatge particular típic pot consumir llar: RodRigo, J, et al. (2008). El consumo de energía y el uns 100 kWh/m2 i any, malgrat que hi medio ambiente en la vivienda en España. Análisis de ha diferències importants depenent de ciclo de vida (ACV). Fundació Gas Natural
  6. 6. 03 10 - 11 A la feina, és una temptació pensar que és per poca estona, però està compro- Teniu majordom la responsabilitat de la despesa que vat que només val la pena apagar-los es genera és d’un altre. Potser hauria per períodes superiors a 10 minuts per d’existir un majordom que de manera compensar el pic de consum de l’ence- silenciosa i eficient apagués els apa- sa, un temps que encara es redueix més a l’oficina? rells que xuclen watts de la xarxa de manera innecessària, i vetllés per l’es- talvi energètic al nostre lloc de treball. si tenen balast electrònic [1]. Configurar impressores i fotocopiado- res per a què funcionin per defecte en el Però la realitat és que tots podem ser mode d’estalvi de paper i tinta, i sobre- com un majordom, estant atents i sent tot, ser personalment conscients de què Canvia els teus hàbits personals PoC M o LT curosos amb l’espai on generalment cal o no cal imprimir, redueix la pressió passem més hores, i on a més, ens gua- sobre els recursos. Arribar a un consens Guanya qualitat nyem un sou. Fixeu-vos en dos exem- per a les temperatures de climatitza- de vida PoC M o LT ples concrets i senzills que suposen un ció raonables, programar amb seny els estalvi important. aparells, i òbviament mantenir apagats Redueix l’impacte Un PC de sobretaula convencional, els sistemes i llums que no es fan servir, sobre l’entorn quan resta teòricament apagat, manté són aspectes ineludibles per a un dia a PoC M o LT un consum en standby de 8 a 10 w. Un dia més lleuger sobre el planeta. nou ordinador iMac de pantalla plana [1] Fundació Terra (càlculs propis). consumeix uns 55 w en funcionament, 2,5 w en repòs, i el seu standby és de 0,0 w. Eliminar el corrent que arriba als equips simplement amb regletes estal- viaria la despesa innecessària, en els equips més habituals, de 58 kWh anu- als per ordinador. Deixar els ordinadors en el mode de repòs o estalvi quan no se’ls necessita permetria estalviar més de 19 kWh per equip cada any. En el cas dels monitors de raigs catòdics TRC, apagar-los quan s’han de deixar sen- PER sAbER-NE Més: se fer servir més de 15 minuts, suposa - Campanya «Oficinas eficientes» de WWF l’estalvi immediat dels més de 80 Wh - Bones pràctiques ambientals a les oficines. Manual que consumeixen, amb estalvis que po- d’Ecogestió, núm. 23. Departament de Medi Ambi- ent i Habitatge, 2005 drien ser de gairebé 30 kWh anuals grà- - Fitxes d’Ecoconsells de l’Oficina de Seguretat, Salut cies a aquest simple gest. El tòpic diu i Medi Ambient de la UB que no cal apagar els fluorescents si - Fitxes sobre compra verda del Club EMAS
  7. 7. 04 12 - 13 No hi ha millor llum que la natural del i contenen menys d’1,4 mg de mercu- Il·lumina’t amb el 965 dia, però no sempre en podem gau- ri [1]. A més, n’hi ha que tenen el siste- dir. Mentrestant, el mercat de la il- ma d’encesa pràcticament de màxima luminació casolana està dominat per intensitat llumínica i apta per a espais les ineficients bombetes incandes- que precisen aquesta característica. cents (que es deixaran de comercia- Al mercat comença a haver-hi solucions litzar a tota la Unió Europea el 2012). tecnològiques encara de més baix con- Només heu de comptar quantes incan- sum basades en els díodes emissors de descents, halògenes o similars teniu a llum (LED), tecnologia que es conside- casa vostra o al lloc de treball. Una part ra el futur de la il·luminació. Els LEDS Canvia els teus hàbits personals PoC M o LT d’aquesta realitat és que pensem que d’alta potència (d’1 a 3 w) donen una les bombetes incandescents donen llum de gran qualitat, duren també fins Guanya qualitat llums més càlides i agradables. Tanma- a 15.000 hores, i poden donar una àm- de vida PoC M o LT teix, hi ha formes d’il·luminació que es- plia gamma de colors. Els comencem a talvien de 4 a 5 cops la despesa total en veure en aplicacions decoratives i a la Redueix l’impacte il·luminació i que s’acosten a la qualitat senyalització lluminosa urbana, però sobre l’entorn de la llum natural. Les bombetes fluo- cada cop hi ha més lluminàries domès- PoC M o LT rescents compactes (BFC, les que co- tiques equipades amb LEDS, que poden neixem com a «de baix consum») vénen ser idònies com a llums de treball o au- codificades amb un identificatiu que xiliars. potser us ha passat desapercebut. Les [1] Extret d’embalatges de BFC. codificades com a 840 i 940 fan una llum blanca, mentre que les 830 i 930 fan una llum més càlida. Comprovar la repro- ducció dels colors i la temperatura de color que dóna el fabricant ens ajuda a escollir l’ambientació estalviant a cada estança de la llar. Fins i tot hi ha bombe- tes amb el codi 965 que és el més sem- blant a la llum natural. Per altra ban- da n’hi ha de dissenyades per utilitzar amb tot tipus de làmpades, amb ros- ca prima i rosca convencional, i d’altres de recobertes d’una protecció plàstica PER sAbER-NE Més: que impedeix que es trenquin si cauen. - Perspectiva Ambiental, núm. 33: Il·luminació Les BFC de màxima eficiència (les de - Web de la Comissió Europea sobre eco-disseny i classe A) poden durar fins a 15.000 hores eficiència energètica
  8. 8. 05 14 - 15 La roba és una necessitat bàsica, i al- den ser maneres de renovar l’arma- Moda fashion hora una expressió cultural i de la nos- ri amb un mínim impacte ambiental. Si tra pròpia personalitat. El model de s’ha de comprar roba de nova confec- producció actual, però, la converteix en ció, la roba de productors locals, ma- un altre dels elements que exhaureixen terials naturals i de factura més ar- de segona mà els recursos de la terra (per l’extracció i síntesi de materials, pel consum d’ener- gia per al transport a llargues distànci- tesanal té un menor impacte sobre el planeta, i la roba de comerç just con- tribueix a reequilibrar les desigualtats es), augmenten la contaminació (per socials. En tot cas, pensem que sigui l’ús de tints amb metalls pesants i trac- quina sigui la nostra aparença, la nos- Canvia els teus hàbits personals PoC M o LT taments químics) i mantenen les desi- tra manera de ser és el que realment és gualtats Nord-Sud (per exemple, amb únic, i que pensar-s’ho dos cops abans Guanya qualitat el sistema de fabricació en maquiles). de comprar permet alentir la roda del de vida PoC M o LT Disposem, doncs, de motius que ani- consum i fa que ens sentim bé amb la men a ser més conscients de què com- nostra roba, en tots els sentits. Redueix l’impacte prem, i què deixem de comprar. sobre l’entorn [1] Programa Roba Amiga: www.robaamiga.cat. El consum irresponsable de roba tam- PoC M o LT bé provoca una generació excessiva de residus: es calcula que cada perso- na consumeix i rebutja entre 7 i 10 kg de material tèxtil cada any [1]. Davant la compra compulsiva, po- dem apostar per la compra meditada: realment necessito comprar aques- ta peça? Puc arreglar peces que enca- ra estan prou bé, i transformar-les en peces «noves»? Puc cuidar més la roba que tinc perquè em duri més temps? Si després de reflexionar continuo neces- sitant roba nova, podem donar una al- tra oportunitat al que ja existeix. Les botigues de roba de segona mà, les botigues «gratis» (on podreu portar les peces que no vulgueu, i alhora, em- PER sAbER-NE Més: portar-vos les que us agradin), o direc- - Programa Roba Amiga tament atrevir-se a intercanviar roba - Campanya Roba neta amb els nostres coneguts també po- - Article sobre Botigues gratis, núm. 27. Revista Opcions
  9. 9. 06 16 - 17 Cada dia mengem i prenem decisions tria alimentària global havien quedat De l’hort al cistell respecte al menjar, decisions que afec- oblidats. ten el món. A Catalunya hi ha més d’una El camí de l’hort al pot, amb conser- trentena d’associacions i cooperatives ves de verdures confitades artesanals; de consum solidari i ecològic que agru- de l’hort al cistell, com fan possible les pen al voltant d’un miler de famílies. El cooperatives de consum ecològic; o de seu objectiu és obtenir productes ecolò- l’obrador a la taula, com permeten els gics, de proveïdors propers i de confi- transformadors d’aliments que mercès ança, i alhora crear una xarxa de per- a una clientela fidel eviten l’energia de sones interessades en saber d’on prové la conservació dels aliments durant set- Canvia els teus hàbits personals PoC M o LT i com s’ha produït allò que mengen. manes, són tres maneres de comprar Gestionen uns 200 productes, des de als productors locals que asseguren Guanya qualitat fruites i verdures de temporada fins a la viabilitat de l’agricultura ecològica i de vida PoC M o LT cosmètics i sabó, passant per pa, oli, permeten gaudir d’una alimentació de llegums o ous que adquireixen directa- temporada, alhora que estalvien molts Redueix l’impacte ment a prop de 30 proveïdors [1]. dels impactes del subministrament sobre l’entorn Altres pagesos i ramaders han esta- global dels aliments que consumim. PoC M o LT blert acords directament amb grups de [1] Ecoconsum, Coordinadora de Cooperatives de persones interessades en el seus pro- Consum de Productes Ecològics de Catalunya: ductes que els paguen una quantitat www.ecoconsum.org. fixa cada mes i a canvi reben l’equiva- lent en fruita i verdures, productes làc- tics transformats, carn, etc. I tot això seguint criteris d’agricultura i ramade- ria ecològica. El plaer dels aliments locals i de tem- porada té un component de qualitat nutritiva i gustativa innegable. Avui, moviments d’àmbit mundial com Slow Food, defensor de les tradicions culi- PER sAbER-NE Més: nàries locals que aplega pels 5 conti- - Ecoconsum. Coordinadora de Cooperatives de nents prop de 100.000 socis, que a al- Consum de Productes Ecològics de Catalunya guns els podria semblar un caprici de - Moviment Slow Food gourmet, s’han convertit en un autèn- - Campanya «Grans cadenes de distribució, no gràcies!» tic motor econòmic que recupera va- - Web sobre producció agroalimentària ecològica rietats locals d’aliments i processos del Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció artesanals que amb l’auge de la indús- Rural
  10. 10. 07 18 - 19 Al nostre país fem servir uns 130 litres cas una inspiració per fer un ús més Viure de l’aigua del cel d’aigua potable per persona i dia, però sensat de l’aigua); l’aplicació de criteris se’n podria fer servir menys, i millor. de «xerojardineria» permet gaudir d’es- La variabilitat de la precipitació al cli- pais vegetats adaptats a l’absència de ma mediterrani i la prevista accentua- pluja, etc. [3]. ció dels períodes extrems associats al Les tecnologies, però, no deixen de ne- canvi climàtic global no deixen opció a cessitar l’acció personal conscient: els esperar més temps per aplicar mesu- sistemes de depuració naturals no ad- res avançades per a l’estalvi d’aigua. metran l’abocament de determinats Arreu del món es poden trobar exem- productes i prendre dutxes més curtes Canvia els teus hàbits personals PoC M o LT ples de construccions autosuficients sempre estarà bé. Com menys aigua fem en energia i recursos, com les anome- servir i millor la regenerem per retornar- Guanya qualitat nades «earthships» [1], que aconseguei- la a la natura, de més en disposaran els de vida PoC M o LT xen cobrir totes les necessitats d’aigua rius, aqüífers, i altres éssers vius, co- només amb l’aigua de pluja. La matei- mençant per nosaltres mateixos. Redueix l’impacte xa aigua es fa servir fins a 5 vegades, sobre l’entorn [1] www.greenhomebuilding.com/earthship.htm. gràcies a la reutilització i a la depuració PoC M o LT [2] John Todd Ecological Design: www.toddecologi- amb vegetació. El cicle de l’aigua dels cal.com. nostres edificis, en canvi, està deslligat [3] kunkel, Günther i Mary Anne. (2007). Jardinería de tota lògica natural i, per exemple, en con poca agua. Crear jardines semisilvestres. Ed La la majoria de casos les aigües pluvials Fertilidad de la Tierra. es barregen amb les aigües residuals. Però tot això pot canviar: es comencen a fer xarxes separatives i a reciclar les aigües grises de rentamans i dutxes; els coneguts airejadors redueixen en un 50 % l’aigua d’aixetes i dutxes; els rentavaixelles més eficients del mer- cat estalvien aigua en comparació amb un rentat manual poc curós; les anome- nades «màquines vives» permeten de- PER sAbER-NE Més: purar l’aigua ja utilitzada, in situ, amb - Campanya Catalunya estalvia aigua. Ecologistes vegetació [2], les cisternes de 3 o 6 li- en acció tres han reduït a la meitat el consum - FoRés, E.; Seubas, J.; ToRné, O. (2006). Catalunya estalvia aigua. Documents de Recerca. Núm. 11. CADS per descàrrega (tot i que continuem uti- - www.gencat.cat/web/multimedia/cat/estalviaigua litzant aigua potable sense necessitat; - Web de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) els vàters secs podrien ser en aquest - www.waterfootprint.org
  11. 11. 08 20 - 21 Avui, un edifici es construeix pràctica- gunes regions d’Alemanya i Àustria ja és Les cases «passives» ment de la mateixa manera a Catalu- obligatori per a l’edificació pública [3]. nya que a Finlàndia, i per aquest motiu, Les cases passives aconsegueixen entre d’altres, aproximadament el 50 % baixar la demanda energètica gràci- de la despesa energètica del seu ús es es a l’optimització de la pell de l’edifici, del futur destinarà a climatitzar-los [1]. De l’ener- gia incorporada als materials gaire- bé no se’n parla, però es calcula que la que disposa d’un gran aïllament adap- tat a cada clima. La ventilació mecàni- ca amb recuperació de calor permet la fase de construcció significa una des- renovació de l’aire i alhora (ajudada per pesa energètica equivalent al 30% de la exemple amb bombes de calor geotèr- Canvia els teus hàbits personals PoC M o LT que es farà durant tota la vida útil de miques) prescindir de la climatització l’edifici, i en alguns casos pot arribar al convencional. Guanya qualitat 50 % [2]. Per tots aquests motius, els consums de vida PoC M o LT Resolem les necessitats de climatit- d’energia útil per a calefacció i refrige- zació a les llars utilitzant energia, però ració de la casa passiva al clima medi- Redueix l’impacte des de l’antiguitat se sap que una casa terrani poden baixar fins a 15 kWh/m2 sobre l’entorn orientada a sud podrà aprofitar la llum i any. Si hi sumem els usos elèctrics ha- PoC M o LT i l’escalfor dels raigs solars, que uns bituals, la despesa mitjana és de 45 murs gruixuts aporten inèrcia tèrmica kWh/m2 i any [3]. És a dir, s’aconsegueix per neutralitzar les temperatures exte- un estalvi d’energia d’un 80 % respecte riors i que els patis interiors, els porxos la normativa actual vigent. i gelosies ajuden a refrescar l’ambient. [1] IDAE, Instituto para la Diversificación y Ahorro de El bioclimatisme no és més que apro- la Energía. fitar els recursos naturals de l’entorn i [2] Estudi Habitatge i societat (2007) del CADS. permet que un habitatge pugui ser per- [3] Wassouf, Micheel. (2008). “La casa Passivhaus”, fectament habitable i confortable sen- Ecohabitar. Núm. 19, (tardor). se consumir energia activa. Els habitatges que s’anomenen passius aprofiten al màxim les possibilitats de l’aïllament, la ventilació i l’orientació. PER sAbER-NE Més: És una manera de construir que es pot - Passiv Haus Institut: www.passiv.de aplicar a cases, blocs de pisos i equi- - Passive-on. Projecte sobre sistemes passius en paments, i fins i tot a la rehabilitació habitatges amb climes càlids d’edificis. De fet, la «casa passiva» (en - Projecte Passive house retrofit, dins el programa Intelligent Europe l’alemany original, «Passivhaus») està - Directiva d’eficiència energètica en els edificis, prenent forma com a futur estàndard coneguda com a EPBD (Energy Performance of tècnic de construcció a Europa, i en al- Buildings Directive)
  12. 12. 09 22 - 23 A Catalunya es recull de forma selecti- Un litre d’oli abocat a l’aigüera pot con- L’oli dels calamars va l’oli de cuina domèstic i dels establi- taminar fins a 100.000 litres d’aigua po- ments de restauració. Aquest oli es pot table [1]. Però cadascú de nosaltres pot transformar en el que anomenem biodi- fer que els residus generats a la cuina èsel, un combustible que es pot utilit- en fregir aliments es converteixin en a la romana al teu cotxe zar com a substitut del gasoil. Els avantatges d’aquesta transforma- ció són dobles. Amb el reciclatge de l’oli noves matèries primeres. A més la re- cuperació de l’oli usat millora el funci- onament de les plantes depuradores de fregir usat obtenim un combustible d’aigua i en disminueix la producció de alternatiu als derivats del petroli i apro- residus. Raons per no llençar l’oli de fre- Canvia els teus hàbits personals PoC M o LT fitem de forma ecològica i econòmica el gir calamars o patates no ens en falten. que d’altra manera seria un residu valu- [1] Agència de Residus de Catalunya: www.arc.cat. Guanya qualitat ós que es convertiria en un problema. de vida PoC M o LT El biodièsel es pot trobar a les estaci- ons de servei en estat pur (B100) o bar- Redueix l’impacte rejat amb gasoil: s’anomenen B10 (un sobre l’entorn 10 % de biodièsel), B15 o B20. Qualsevol PoC M o LT vehicle homologat pot fer servir el bio- dièsel barrejat sense cap efecte nociu per al motor. Cal dir, però, que també es fabrica biodièsel a partir de productes vegetals oleaginosos, sovint importats d’altres països, fet que pot estar vincu- lat a problemàtiques socials i ambien- tals que no es poden menystenir. El tractament d’olis per produir bio- dièsel necessita unes instal·lacions adequades i, sobretot, una bona xarxa de recollida de l’oli usat. Aquest és un dels punts clau per tal que sigui facti- PER sAbER-NE Més: ble la seva fabricació, i depèn doncs del - Associació Catalana del Biodièsel compromís del sector de la restaura- - www.biodieselspain.com ció i d’una actitud de col·laboració ac- - Associació de productors d’energies renovables tiva per part de la població, que sepa- (APPA) - Informació sobre agrocombustibles dins la campa- ri l’oli usat a les seves cuines i el porti a nya «No et mengis el món» les deixalleries, on l’any 2007 es van re- - Monografia sobre biocombustibles a la revista collir 658 tones d’olis de cuina usat [1]. Perspectiva ambiental, Núm. 24. (2002)
  13. 13. 10 24 - 25 El consum de detergent per unitat de tot hi ha fruits secs rics en saponina Herbes saboneres rentat a la Unió Europea s’ha reduït un com les «nous sabonoses» de l’arbre 16 % en conjunt, però la reducció ha es- indi Sapindus mukorossi que són ido- tat només d’un 6,7 % per persona per- nis per a roba sense taques. Els prepa- què rentem la roba més vegades. El con- rats a base d’unes argiles conegudes sum per persona i any a casa nostra es com a zeolites permeten preparar l’ai- xifra en 13 kg de detergents contra 4 kg gua per facilitar l’acció del tensoactiu i a l’Europa del Nord. L’ús de suavitzants d’aquesta manera es pot rentar la roba s’aplica en el 90 % de les rentades quan amb menys dosi de detergent. la mitjana europea és del 50 % [1]. Es- La Campanya Wash Right, de l’Associ- Canvia els teus hàbits personals PoC M o LT tem segurs que ens cal tot el que utilit- ació internacional de fabricants de sa- zem per tenir la roba neta? bons, detergents i productes de nete- Guanya qualitat Els detergents moderns són productes ja, es resumeix en quatre consells que de vida PoC M o LT sintètics derivats del petroli amb múl- val la pena seguir: no posis la rentadora tiples components per aconseguir la amb poca roba; dosifica en funció de la Redueix l’impacte màxima neteja: el tensioactiu (que fa brutícia i la duresa de l’aigua; renta amb sobre l’entorn l’efecte del sabó); enzims, que ataquen la temperatura més baixa recomanada PoC M o LT les molècules orgàniques; elements (fins i tot en fred!), i redueix els residus blanquejadors, abrillantadors òptics, deguts als envasos. etc. La legislació estableix que un de- [1] Les dades s’han obtingut de la Campanya Wash tergent es pot dir biodegradable si l’ele- Right: www.washright.com. ment tensoactiu perd el 90 % d’aques- [2] Revista Opcions, Núm. 2. Els detergents. ta propietat als 28 dies de ser abocat a www.opcions.org/opcions/detergents.html. l’aigua [2]; la resta d’ingredients del de- tergent, que poden ser el 80 %, acostu- men a no ser-ho. Reduir la quantitat de detergent que fem servir equival a faci- litar la tasca de les depuradores i a es- talviar en l’ús de productes agressius per a l’entorn. La major part de la roba diària només s’ha omplert de pols i suor, així que en realitat no ens calen la major part dels components que fem servir per rentar- PER sAbER-NE Més: la, i amb un detergent suau fet de subs- tàncies vegetals dels que es poden tro- - Campanya Wash Right bar al mercat en tindríem prou. Fins i - Substàncies tòxiques, Perspectiva Ambiental, Núm. 38
  14. 14. 11 26 - 27 El terra que trepitgem té una caracte- sòl, permet obtenir de 5 a 6 kW respec- Energia sota els rística que ens passa desapercebuda: tivament [1]. s’escalfa amb l’energia solar i es refre- A Catalunya ja hi ha diversos edificis da quan es fa de nit. Però la terra té una d’habitatges i d’ús social que estalvien elevada capacitat d’inèrcia tèrmica, energia perquè aprofiten l’energia geo- nostres peus és a dir, d’emmagatzemar i transmetre lentament l’energia que rep. Així, a una fondària d’uns 15 a 20 metres la tem- tèrmica solar amb rendiments superi- ors al 450 % respecte sistemes conven- cionals, i a més a més subministrant peratura es manté constant (a Catalu- aigua calenta sanitària. Instal·lar un nya entre 14 i 17 ºC, segons la comarca) sistema geotèrmic en un habitatge uni- Canvia els teus hàbits personals PoC M o LT i no varia massa en tot l’any malgrat que familiar pot costar entre 18.000 i 25.000 a l’exterior s’arribi als 35 ºC o a -10 ºC. euros segons la dificultat de perforació Guanya qualitat Aquest magatzem de calor s’aprofita en del subsòl, i la inversió es rendibilitza de vida PoC M o LT l’anomenada energia geotèrmica solar. en menys de 10 anys [2]. El funcionament és senzill. A l’estiu per [1] Geòtics: www.geotics.net. Redueix l’impacte refredar una habitació cal extreure l’ai- sobre l’entorn [2] Generalitat de Catalunya, Pla Nacional per a re calent cap enfora i introduir-hi aire PoC M o LT l’Habitatge 2007-2016. més fred. L’energia elèctrica del procés pot ser fins a un 50 % menor si en lloc de fer-ho refredant l’aire ambient que es troba, per exemple, a 30 ºC (com fa la bomba de calor d’un aparell d’aire con- dicionat convencional) ho fem introdu- int aire fresc que xuclem del subsòl. Per això només cal una bomba de calor ano- menada geotèrmica connectada a un circuït tancat de canonades enterrades a terra. La calor s’elimina intercanviant calor amb el pou, enfonsat fins a uns 20 metres, on la temperatura pot ser d’uns 17 ºC. PER sAbER-NE Més: Per cada quilovat d’energia elèctri- ca amb un sistema convencional d’una - www.idae.es bomba de calor s’obtenen de 2 a 3,2 kW - Revista Energías renovables - www.forumgeotermia.com de refrigeració i calefacció. En canvi, - Grup de l’Agència Internacional de l’Energia sobre una bomba de calor geotèrmica, mer- l’energia geotèrmica cès a la temperatura constant del sub- - www.energiageotermica.es
  15. 15. 12 28 - 29 La mobilitat de les persones plante- çaments de fins a 7 o 8 quilòmetres. Amunt i avall: ja algunes de les principals problemà- Una de les novetats ha estat la bicicle- tiques dels nostres temps: contamina- ta pública; el seu ús combinat amb al- ció, soroll, ocupació d’espai i impactes tres sistemes de transport públic ens ambientals de les infraestructures, ac- permet arribar pràcticament a tot ar- com, quan i per què? cidents, congestió, etc. Però alhora, moure’s d’un lloc a l’altre és una neces- sitat, a la qual no sempre podem trobar reu amb una gran flexibilitat. La seva propera implantació a tota l’àrea me- tropolitana de Barcelona i la construc- alternatives. ció d’una bona xarxa de carrils bici mi- A Catalunya, s’ha calculat que el cost lloraran notablement les possibilitats Canvia els teus hàbits personals PoC M o LT del transport terrestre arriba als d’aquest mitjà de transport també per 49.000 milions d’euros anuals, un 73 % als desplaçament interurbans. Guanya qualitat dels quals correspon al transport pri- És possible, però, que no sempre sigui de vida PoC M o LT vat. D’aquest cost, el 9 % es deu al que necessari moure’ns. Si ens ho pensem s’anomenen externalitats (costos in- dues vegades pot ser que no haguem Redueix l’impacte directes sobre altres persones), dues d’anar lluny a trobar allò que busquem: sobre l’entorn terceres parts de les quals són genera- fer turisme pel nostre país, acudir als PoC M o LT des pel transport privat en forma, prin- serveis més propers a casa són també cipalment, d’accidents i contaminació una forma de millorar la nostra qualitat atmosfèrica [1]. A més, el transport és de vida. responsable de més d’una quarta part [1] Estudi sobre el cost social i ambiental del trans- de les emissions de CO2 de Catalunya [2], port a Catalunya. DPTOP. 2004. on un 40 % dels desplaçaments es fan [2] Oficina Catalana del Canvi Climàtic. DMAH. en transport privat [3]. [3] Enquesta de mobilitat quotidiana 2006. Departa- L’opció pel mitjà de transport privat so- ment de Política Territorial. vint s’explica per la manca d’una ofer- ta adequada de transport públic, però també per factors subjectius o socials. Les xarxes urbanes de transport pú- blic han millorat notablement els dar- rers anys, especialment amb la moder- PER sAbER-NE Més: nització i millora de la freqüència dels - Associació per a la Promoció del Transport Públic. serveis d’autobús a les ciutats petites Laptp i mitjanes; i es preveu també una millo- - ATM - TransMet - Bicicleta Club de Catalunya. BACC ra progressiva en la mitjana distància. - Web de la mobilitat de la Generalitat de Catalunya La bicicleta és una opció molt vàlida i - Pla de transports de viatgers de Catalunya 2008- competitiva en temps en els despla- 2012
  16. 16. 13 30 - 31 L’evolució de les telecomunicacions cions i més de 200 cursos de postgrau i Treballar des de casa al voltant d’internet no és només una màsters, amb 2.500 professionals que qüestió tecnològica sinó que s’ha con- hi treballen des de casa i atenen 45.000 vertit en un nou paradigma social que alumnes (5.000 dels quals es troben a influeix en totes les formes de relació, més de 60 països diferents) [2]. L’estalvi treball i comunicació. Fa només 15 anys en desplaçaments i, per tant en emissi- no podíem ni imaginar que aquella nova ons a l’atmosfera, però també aspectes eina informàtica ens canviaria tant la com la conciliació familiar i una ocu- nostra manera de treballar, i ens facili- pació territorial més dispersa, són els taria la vida diària en molts àmbits. principals valors socioambientals que Canvia els teus hàbits personals PoC M o LT Per exemple, internet ens permet can- ens ofereix ja el present. viar la relació amb l’Administració. Des Però no tot el que té a veure amb l’ús Guanya qualitat de la web de la Generalitat es poden fer de les tecnologies de la informació són de vida PoC M o LT més de 80 tràmits en línia. Com a con- flors i violes: un estudi recent afirma que seqüència, el 2008 es van deixar de de- el correu indesitjat (spam), a banda de Redueix l’impacte manar més de 180.000 documents a la pèrdua de temps i les molèsties que sobre l’entorn unes 37.000 empreses, que es van es- suposa, és responsable d’emissions PoC M o LT talviar uns 40.000 desplaçaments [1]. de gasos amb efecte d’hivernacle equi- I encara es pot avançar molt més. valents a les de 3 milions de cotxes [3]. Treballar i estudiar des de casa és pos- [1] Generalitat de Catalunya: www.gencat.cat. sible avui en dia si sabem aprofitar tot [2] Universitat Oberta de Catalunya: www.uoc.edu. el potencial tecnològic que ja tenim a [3] Segons la revista Sostenible. l’abast. Avui és una realitat fer una vi- deoconferència o mantenir una reunió entre persones de diferents ciutats. Podem estalviar temps, diners i impac- tes ambientals en viatges, si enlloc de desplaçar-nos organitzem una troba- da virtual. I ens podem posar en con- tacte amb col·legues de professió, ex- perts, possibles clients o proveïdors amb molta facilitat. La formació virtual és ja una realitat PER sAbER-NE Més: amb molts avantatges. La Universi- - Web de la xarxa de telecentres: www.punttic.cat tat Oberta de Catalunya, com a centre - Portal de la Societat de la informació de la Gene- virtual d’aprenentatge electrònic (e- ralitat learning), ofereix una vintena de titula- - Portal de la UE sobre la Societat de la Informació
  17. 17. 14 32 - 33 El canvi climàtic és una de les preocu- benzina, paguem la factura de la llum o De Kyoto a Copenhagen pacions de ciutadans, grups, governs del gas, etc. [3]. i científics de tot el món. Tothom està Individus, pobles, ciutats i països es- d’acord que cal reduir les emissions de tan establint plans de reducció d’emis- diòxid de carboni arreu (alguns experts sions i d’adaptació al canvi climàtic. Es assenyalen que cal reduir les emissi- tracta, però, d’un problema global que ons actuals fins un 80 %! [1]) però no hi s’ha de resoldre també amb un acord ha tant consens a l’hora de dir exacta- global. Ara bé, el Protocol de kyoto, que ment com es pot fer. A banda de les ac- establia per primer cop compromisos cions individuals, cal prendre mesures ferms de reducció, acaba la seva vigèn- Canvia els teus hàbits personals PoC M o LT perquè el conjunt de l’economia millo- cia l’any 2012, i cal que tots els països ri la seva eficiència energètica i redu- es tornin a posar d’acord per a continu- Guanya qualitat eixi les emissions de gasos amb efecte ar actuant. La cimera del 2009 a Copen- de vida PoC M o LT d’hivernacle. Ens cal prioritzar les acti- haguen ha estat un petit pas més, in- vitats menys impactants i fer possible suficient, per assolir un acord. Caldrà Redueix l’impacte una economia «baixa en carboni». continuar treballant. sobre l’entorn A Europa i a d’altres llocs s’ha optat PoC M o LT [1] Earth Policy Institut: www.earth-policy.org. per un sistema de «limitació i comerç [2] Carbon Tax Center. d’emissions» (o «cap-and-trade»), en [3] Vegeu els apartats sobre Quotes d’Emissió el qual s’estableixen uns valors màxims Comercialitzables (QEC) a la publicació AMEEC. d’emissions (en forma «d’assignaci- ons») a determinades empreses, que es poden comprar i vendre en un «mercat» PER sAbER-NE Més: de CO2. Aquest, però, no és l’únic siste- ma possible: alguns experts argumen- - llebot, J. E. (coord) (2005) Informe sobre el canvi ten que un impost sobre el diòxid de climàtic a Catalunya. CADS i IEC carboni seria més eficient: segons un - Pla de mitigació del canvi climàtic i Oficina del canvi climàtic de la Generalitat de Catalunya informe del Carbon Tax Center, un im- - Pacte d’alcaldes: www.diba.es/mediambient/ post del 10 % podria reduir la demanda pactealc.asp de carboni en un 5 % o més [2]. - Web del Conveni de Nacions Unides per al canvi Com a ciutadans també podem partici- climàtic: www.unfccc.int - COP-15 Copenhagen: www.en.cop15.dk par en aquest mercat de forma voluntà- - L’Estat del món 2009: El planeta s’escalfa. (2009). ria, i hi ha propostes d’estendre l’actual Worldwatch Institute. UNESCOCAT amb el suport sistema a nivell individual, de mane- del CADS - Apartat de canvi climàtic del web del CADS i calcula- ra que cadascú de nosaltres tinguem dora de C02 una mena de compte de CO2 que ani- - Ramos, J. (coord) (2009). L’ús de l’energia a Catalunya rem gastant quan omplim el dipòsit de (AMEEC). CADS
  18. 18. 15 34 - 35 El consum de paper i l’ús de paper reci- és intensiva en l’ús de recursos i ener- Fem un bon paper clat són dos temes clàssics de la pre- gia (la fabricació d’un paquet de 500 ocupació ambiental, però tot i que fa fulls DINA4 consumeix 130 litres d’ai- temps que se’n parla i que els beneficis gua i 26 kWh d’energia [3]); perquè pugui són clars encara tenim marge per fer- arribar a ser sostenible n’hem de redu- d’una vegada ne un consum més responsable. El paper reciclat pot servir actualment per a pràcticament els mateixos usos ir el consum. A la feina podem incorporar bones pràc- tiques com ara eliminar les impressions que el paper verge amb la màxima qua- innecessàries o embalatges superflus, litat. La seva producció té menys im- imprimir per defecte a doble cara, co- Canvia els teus hàbits personals PoC M o LT pactes que la producció d’altres tipus municarnos electrònicament amb els de paper, pel que fa a consum d’aigua, clients, etc. Una de les actuacions que Guanya qualitat emissions de gasos, i eutrofització i estalvia paper i diners, i que s’està ge- de vida PoC M o LT contaminació de l’aigua [1]. Per tant, els neralitzant a tot Europa, és substituir la experts recomanen fer servir paper re- tramesa postal de factures per factu- Redueix l’impacte ciclat amb la màxima proporció possi- res electròniques [4]. I no hem d’oblidar sobre l’entorn ble de paper usat. Alhora, la indústria que només podrem obtenir paper reci- PoC M o LT paperera espanyola ha d’importar cada clat si en facilitem el reciclatge amb la any més de 500.000 tones de paper separació en origen. usat perquè la recollida selectiva aquí [1] Institute for Energy and Environmental Research. no és suficient per abastir-la: es llença [2] Aspapel. més de la meitat del paper [2]. [3] www.dinamo-papeleria.es. No cal oblidar, però, que la recicla- [4] www.factura.es. bilitat de les fibres de paper té un lí- mit (es poden aprofitar fins a 6 ve- gades) i per tant sempre hi ha una entrada de fibra verge en el cicle. Per evitar que provingui de tales insos- tenibles de boscos, o de plantaci- ons de monocultiu, existeixen certifi- cats que garanteixen una bona gestió, PER sAbER-NE Més: el més conegut dels quals és el segell - Fitxes d’Ecoconsells de l’Oficina de Seguretat, Salut FSC, del Consell de Gestió Forestal. i Medi Ambient de la Universitat de Barcelona (UB) Triar papers reciclats i certificats, però, sobre paper - Distintiu de garantia de qualitat ambiental, Genera- són només dos dels aspectes que fan litat de Catalunya possible l’existència d’un cicle respon- - Web del Consell de Gestió Forestal (Forest Ste- sable del paper. La indústria del paper wardship Council)
  19. 19. 16 36 - 37 Cada any es fan servir més d’1,2 bilions cistell a la mà o una bossa plegable a la Posa flocs de cotó de bosses de plàstic a tot el món: un butxaca. Amablement, però amb fer- milió per minut [1]. Només a Catalunya, mesa, pots practicar el «No, gràcies!» s’ha calculat que a les grans superfí- És una manera de fer palesa que mol- cies es distribueixen uns 14 milions de tes bosses i embolcalls no són neces- a la teva vida bosses cada setmana [2]. Com a respos- ta, l’ús de bosses reutilitzables (més resistents, de roba, cistells o carros saris. Es pot practicar al supermercat quan t’ofereixen més bosses de plàstic; a la fruiteria quan volen posar una bos- de la compra) s’ha convertit en un sím- sa per a cada fruita; a la cansaladeria bol visible, al carrer, la feina i el mercat, quan a més del plàstic i el paper t’afe- Canvia els teus hàbits personals PoC M o LT de voler fer les coses d’una altra mane- geixen la safata de suro blanc... ra. Però no és un simple gest simpàtic Ja hi ha nombroses experiències inter- Guanya qualitat d’activisme personal o dels comerços nacionals d’èxit [2] per reduir l’ús i la fa- de vida PoC M o LT que les ofereixen. Tot i que dir «no» a les bricació de bosses de plàstic que, su- bosses de plàstic sembli una acció sim- mades a la predilecció personal per la Redueix l’impacte bòlica per canviar el món, és molt més. bossa de cotó o el carret de la compra, sobre l’entorn Els impactes de les bosses de plàstic acabaran amb aquest símbol d’un pa- PoC M o LT són molts. Produir 5 bosses de plàs- radigma voraç en recursos naturals. tic suposa l’emissió d’1 kg de CO2, i el [1] Campanya d’Oceans de Greenpeace. seu reciclatge és poc viable. Els petits [2] Campanya Catalunya Lliure de Bosses. bocins de plàstic o els polímers tòxics [3] Més informació a la web d’Algalita Marine despresos quan es degraden contami- Research Foundation. nen els sòls i l’aigua i s’introdueixen a la cadena alimentària. Les bosses de plàstic formen una part important dels residus extrets en tasques de nete- ja als llits dels rius. Al mar, l’anomena- da «gran taca del Pacífic», una ingent massa de residus de plàstic de 3,5 mi- lions de tones, ha multiplicat les seves dimensions per 10 cada dècada des de 1950. Surant a l’oceà, entre San Fran- cisco i Hawaii, és un vergonyós llegat de la humanitat [3]. PER sAbER-NE Més: En molts casos l’ús de bosses de plàs- - Informe de Greenpeace sobre deixalles als oceans tic es pot evitar: n’hi ha prou amb anar - Fundació per a la Prevenció de Residus i el Consum preparat en sortir a comprar, i dur un Responsable
  20. 20. 17 38 - 39 A Catalunya l’1 de gener de 2008 es de menjar, comprar productes a granel Una festa per la Terra comptabilitzava una població total de o en envasos grans en lloc de llaunes o 7.364.078 ciutadans [1]. Això vol dir que, ampolles individuals, etc. Si hem d’or- pel cap baix, al nostre país celebrem ganitzar un àpat per a moltes persones 7 milions d’aniversaris cada any, que podem emprar materials biodegrada- sumats a d’altres motius de celebració bles que es poden recollir de forma se- com són els casaments, naixements, lectiva amb la fracció de la matèria or- èxits aconseguits, retrobaments gànica. També podem tenir a casa uns d’amics, etc, fan un bon nombre de fes- quants gots i plats de plàstic reutilit- tes i convits de tota mena. En l’àmbit zable per a aquestes ocasions, i si som Canvia els teus hàbits personals PoC M o LT col·lectiu, no podem oblidar les festes molts, podem utilitzar el servei de llo- majors que es celebren als 946 munici- guer de vaixella de plàstic reutilitza- Guanya qualitat pis de Catalunya, a més d’altres festes ble que ofereixen alguns ajuntaments. I de vida PoC M o LT populars, aplecs, trobades i revetlles és clar, a les festes majors, utilitzar els d’estiu. Estar de festa és bo si no ens gots reutilitzables que ens oferiran, i Redueix l’impacte oblidem del nostre entorn. trencar el tòpic que festa vol dir disbau- sobre l’entorn En totes aquestes festes, siguin fa- xa quant a recursos i energia. PoC M o LT miliars o col·lectives, sovint ens reu- [1] Institut d’Estadística de Catalunya: www.idescat.cat. nim un bon nombre de persones. En [2] Recerca pròpia, Fundació Terra. aquests casos, per estalviar feina dis- posem d’un arsenal d’estris d’un sol ús per beure, menjar i fer gresca. Molts d’aquests són de plàstic, i acaben con- vertits en un residu que no es recull se- lectivament i que contribueix a incre- mentar les deixalles per habitant. Si comptem un mínim de material no reu- tilitzable per persona i festa de 150 g, al cap de l’any s’hauran generat al voltant de 1.100 tonelades de deixalles que po- drien ser evitables [2], fent de cada festa un homenatge a la salut del planeta. Les opcions són moltes, i només cal ser una mica imaginatius per fer deco- PER sAbER-NE Més: racions amb materials reciclats, evitar - Les festes més sostenibles. Guies d’educació ambi- plats i coberts d’un sol ús escollint ali- ental. Núm. 6. Ajuntament de Barcelona ments que tinguin base i siguin fàcils - Greening Meeting Guide 2009. ICLEI & UNEP
  21. 21. 18 40 - 41 Viatjar és una de les nostres passions, L’aviació és la font mundial d’emissions Viatge a Ítaca i probablement una de les millors for- de gasos amb efecte d’hivernacle amb mes d’enriquiment personal, d’estrè- un creixement més ràpid, i l’efecte total nyer llaços culturals i d’obrir la ment d’escalfament de les seves emissions a allò que és diferent. Tanmateix, en és entre 2 i 4 vegades més gran que el la mesura que el fet de viatjar és cada del CO2, segons l’IPCC, ja que a l’alçada cop més freqüent, les diferències entre a la qual volen els avions les emissions llocs ben allunyats del món es diluei- del combustible i el vapor d’aigua es xen, i la nostra empremta sobre el pla- converteixen en cristalls de gel i núvols neta afecta els propis valors que des- que atrapen la calor de la terra [1]. En tot Canvia els teus hàbits personals PoC M o LT perten el nostre interès en el viatge. Si cas, està a les nostres mans triar a on i pensem en per què viatgem, i quin efec- com ens volem moure; potser un llarg Guanya qualitat te fa el viatge sobre nosaltres matei- desplaçament per un període curt no té de vida PoC M o LT xos, els que ens envolten i qui ens acull, sentit si volem realment impregnar-nos ens podem sorprendre de les respos- del lloc. Tinguem en compte, per exem- Redueix l’impacte tes. Potser l’essència de les vacances, ple, les diferències entre viatjar en tren sobre l’entorn el descans i el coneixement, no es tro- o en avió en termes d’emissions de ga- PoC M o LT ben a fora sinó al nostre propi interior. sos amb efecte d’hivernacle [2]: Un vi- Potser podem començar per conèixer atge d’anada i tornada a París en tren, millor les riqueses de la nostra regió, o emet 52 kg de CO2, mentre que si fem lluitar per fer més agradable el nostre aquest trajecte en avió emetrem 933 entorn diari abans que desitjar fugir-ne. kg de CO2. Gairebé 20 cops més. N’hi ha Quan optem per viatjar, potser el viatge per pensar-s’ho dues vegades. pot ser tan positiu per a nosaltres com [1] Apartat Aviació i canvi climàtic de la Comissió per a l’indret que ens rep. Això és el que Europea. ens proposen algunes organitzacions [2] Podeu fer els càlculs de la vostra petjada de que enllacen viatgers inquiets amb pro- carboni amb la calculadora del web del CADS. jectes per millorar-hi la qualitat de vida, mentre vetllen per no adulterar la reali- PER sAbER-NE Més: tat local. De vegades, aquests produc- tes turístics estan lligats al gaudi i l’es- - www.ecoturismecatalunya.cat - www.ecotourism.org tudi dels valors naturals i paisatgístics - Portal turismo-responsable.org del territori i les seves manifestacions - sabaté et al. (2007). Turisme sostenible: experiències culturals associades: llavors parlem europees aplicables a Catalunya. Informes del CADS. Núm. 4 d’ecoturisme. El turisme global està ín- - basoRa et al. (2009). Ecoturisme a Catalunya. Una al- timament lligat al transport aeri, que ternativa de turisme sostenible a la natura. Informes ens permet moure’ns més i més ràpid. del CADS. Núm. 9

×