• Like
  • Save
Petites idees per garantir un gran futur
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×
 

Petites idees per garantir un gran futur

on

  • 1,924 views

 

Statistics

Views

Total Views
1,924
Views on SlideShare
1,838
Embed Views
86

Actions

Likes
0
Downloads
0
Comments
0

4 Embeds 86

http://www.igualada.cat 41
http://joanmanelsalichs.blogspot.com.es 24
http://joanmanelsalichs.blogspot.com 14
http://igualada.cat 7

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Adobe PDF

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

    Petites idees per garantir un gran futur Petites idees per garantir un gran futur Document Transcript

    • un Gran futur Petites idees per garantir Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible
    • Pròleg La publicació que teniu a les mans és el recull de les Petites idees per garantir un El projecte arriba en plena commemoració dels 10 anys del CADS, a través d’activi- Gran futur que al llarg de l’any 2009, i durant 40 setmanes, el CADS ha difós per di- tats que tracten de reforçar la nostra tasca de promoció de la cultura de la soste- ferents mitjans electrònics i que ha comptat amb el suport d’una desena d’entitats nibilitat entre tots els sectors de la societat, a partir d’una major participació ciu- que treballen en l’àmbit de la sostenibilitat i el medi ambient. La Fundació Terra tadana, adaptant els continguts d’expertesa i generant propostes de debat i diàleg va elaborar una primera proposta de textos que han servit de base per a les fitxes on el major nombre de veus possible hi tingui cabuda. Així, al llarg del 2009 s’ha fet publicades. Són 40 propostes imaginatives sobre petites accions quotidianes que especial èmfasi en la tasca que el CADS va iniciar des de la seva creació l’any 1999 ens poden ajudar a viure millor avui, i que alhora també contribueixen a una millor de donar a conèixer les discussions, propostes i reflexions que des de l’àmbit del qualitat de vida per a la resta d’habitants del planeta ara i en el futur. desenvolupament sostenible es fan per millorar el futur de tots. Són 40 accions que sorgeixen a redòs del pensament d’E. F. Schumacher, qui en el D’altra banda, les 40 iniciatives, proposades durant 40 setmanes, van ser progra- seu llibre d’economia ecològica Small is beautiful criticava l’obsessió moderna pel mades per concloure coincidint amb la celebració a Copenhaguen de la Conferèn- gegantisme i l’acceleració, i hi feia una proposta insòlita: «una economia com si la cia mundial sobre canvi climàtic (COP15), esdeveniment clau on experts i polítics gent tingués importància». Ja fa més de 40 anys que ho va escriure. s’han trobat per definir noves accions per reorientar el nostre model de desenvolu- Amb motiu de la bona acollida de la iniciativa tant per part d’entitats com de ciu- pament, el qual té una important afectació en l’escalfament global del planeta. Es- tadans, i en resposta al vostre suggeriment de compilar aquests flaixos en clau de perem haver contribuït també a aquest debat orientat a l’acció. Estem convençuts sostenibilitat en una sola publicació, hem posat mans a l’obra per transformar la que juntament amb accions globals calen accions locals, i que al costat de com- informació digital a un suport en paper, gairebé de butxaca, que permeti una lectu- promisos al més alt nivell polític hi cal un compromís personal. ra ràpida i distreta, però que englobi el conjunt de les accions que es promouen. Amb tot, el camí és llarg, i noves propostes i idees innovadores per seguir avançant Les Petites idees per garantir un Gran futur tracten de manera clara i directa dife- s’han quedat al calaix. Des del CADS en seguirem fent ressò contribuint a fer, del rents propostes quotidianes que cadascú de nosaltres podem fer i que incideixen nostre entorn, un espai de benestar i convivència. en la sostenibilitat del nostre país, i ofereixen un bon nombre d’exemples, alguns d’ells innovadors, del que hom pot fer i del que ja s’està fent a casa nostra i arreu del món en diferents àmbits quotidians. Perquè sostenibilitat és també participa- Ramon Arribas ció. L’objectiu de fons no era el de pautar o convèncer de com actuar, sinó aportar Director del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible eines i exemples per viure en el dia a dia més d’acord amb la voluntat de contribuir Departament de la Vicepresidència a la sostenibilitat global. Així, s’ha buscat no fer èmfasi en accions ja popularment Generalitat de Catalunya conegudes (com ara la separació dels residus, l’estalvi d’aigua o l’ús de paper reci- clat), sinó proposar elements nous i enginyosos dels quals podem aprendre i alhora ens poden sorprendre. Esperem haver estat exitosos amb el nostre propòsit.
    • 01| No t’engreixis més de 3 tones 6-7 08| Les cases «passives» del futur 20-21 15 | Fem un bon paper d’una vegada 34-35 22| Massa carn a la graella 48-49 29| Viure a la ciutat mediterrània 62-63 36| Un auditor a casa 76-77 02| Viure en un edifici de classe A 8-9 09| L’oli dels calamars a la romana al teu cotxe 22-23 16 | Posa flocs de cotó a la teva vida 36-37 23| Conduir amb menys fums 50-51 30| Entre tots, millor 64-65 37| Amb un bon endoll no n’hi ha prou 78-79 03| Teniu majordom a l’oficina? 10-11 10 | Herbes saboneres 24-25 17 | Una festa per la Terra 38-39 24| Una dutxa amb efecte Lenard 52-53 31 | No només es viu d’aigua mineral 66-67 38| Germina, que alguna cosa en queda 80-81 04| Il·lumina’t amb el 965 12-13 11 | Energia sota els nostres peus 26-27 18 | Viatge a Ítaca 40-41 25| Amb el culet ben sec 54-55 32| Reduir i compensar 68-69 39| Consumir menys per l’equitat ambiental 82-83 05| Moda fashion de segona mà 14-15 12 | Amunt i avall: com, quan i per què? 28-29 19 | Una targeta de crèdit de patata 42-43 26| Viure en una ecociutat 56-57 33| Un món amb menys risc 70-71 40| Reduïm la nostra petjada ecològica 84-85 06| De l’hort al cistell 16-17 13 | Treballar des de casa 30-31 20| No cal matar mosques a canonades 44-45 27| El director s’ha tornat verd 58-59 34| Net com una patena i aromes florals 72-73 07| Viure de l’aigua del cel 18-19 14 | De Kyoto a Copenhagen 32-33 21 | Comprar electricitat verda 46-47 28| Prosperitat sense creixement? 60-61 35| Implica’t amb el teu territori 74-75
    • 01 6-7 La mitjana de diòxid de carboni (CO2) En definitiva, es tracta de seguir el lema No t’engreixis que emetem cadascuna de les perso- d’un dels llibres clàssics del pensament nes del nostre país a l’atmosfera és de ecologista: Small is beautiful (La belle- 9,8 tones anuals [1]. Els experts asse- sa de les coses petites), de E.F. Schu- nyalen que, per evitar efectes irreversi- macher (1973). més de 3 tones bles sobre el clima, la producció de CO2 de les activitats humanes no hauria de superar les 3 tones per persona i any [2]. Són moltes les possibilitats d’actua- ció per contribuir a un planeta més ha- bitable per a les generacions futures. És evident, doncs, que hem de posar en Tots coneixem les més bàsiques, però marxa un pla per aprimar la nostra acu- sempre hi ha elements nous i imagina- Canvia els teus hàbits personals PoC M o LT mulació de CO2. tius dels quals podem aprendre i que Per tal d’estalviar emissions amb efec- ens poden sorprendre. Amb aquesta Guanya qualitat te d’hivernacle ens cal adoptar un estil idea iniciem una tramesa setmanal en de vida PoC M o LT de vida diferent. El secret està en por- el marc de les activitats de commemo- tar un estil de vida més senzill. Això no ració de 10 anys del CADS, que pretén Redueix l’impacte vol dir pas ser anacoretes ni renunciar presentar de forma senzilla un seguit sobre l’entorn a determinades comoditats, però sí ser de propostes de petites accions per PoC M o LT conscients dels impactes de com vivim, viure bé avui i en el futur. què consumim, com ens movem, etc. [1] The Carbon Trust: www.carbontrust.co.uk. Arreu del món hi ha moviments socials [2] How to live a low-carbon life, de Chris Goddall que preconitzen l’austeritat vital, com (2007), Earthscan. els LOHAS (acrònim de Lifestyles of Health and Sustainability) que es cen- tren en la salut, el medi ambient i el de- senvolupament personal, o els LOVOS (Lifestyle of Voluntary Simplicity) que aposten pel decreixement i la reducció del consum. Intercanviar serveis, dedicar més temps a les afeccions que estimulen la creativitat o gaudir de la natura són algunes de les propostes per reduir la PER sAbER-NE Més: dieta de carboni de la nostra societat (i evitar molts altres impactes ambien- - X un bon clima. Manual per fer minvar el canvi climà- tic i sobre com adaptar-s’hi tals). L’element comú és un estil de vida - X un bon clima. Calculadora de carboni. Una guia amb el qual som conscients de la nostra d’acció contra el canvi climàtic petjada ambiental i mirem de reduir-la. - Apartat de canvi climàtic del web del CADS
    • 02 8-9 De la mateixa manera que quan com- molts factors, com ara l’aïllament i els Viure en un edifici prem una nevera de classe A+ sabem materials de construcció, el tipus i efi- que tindrem un consum elèctric més ciència dels electrodomèstics, el nom- baix que si n’adquirim una de classe B, bre i hàbits dels habitants, les fonts usuaris, propietaris i llogaters podem energètiques utilitzades, etc. de classe A conèixer com n’és d’eficient un habitat- ge. Els habitatges nous amb llicència aprovada posterior al 2007, i propera- Les possibilitats de millora en ter- mes energètics són molt grans, però no tot s’acaba aquí. El Decret d'eco- ment també les rehabilitacions i, en de- eficiència de la Generalitat té una vi- finitiva, tots els edificis quan s’hagin de sió global i incorpora altres aspectes Canvia els teus hàbits personals PoC M o LT vendre o llogar, hauran de mostrar una com ara els materials, sistemes d’es- etiqueta energètica que inclou la seva talvi d’aigua, etc. El Segell de Cons- Guanya qualitat classe d’eficiència energètica en una trucció Ecològica Ecoterra valora de vida PoC M o LT escala de colors i lletres (de la A, més simbòlicament el compromís en apli- eficient, a la G, menys eficient) [1]. car criteris avançats de bioconstruc- Redueix l’impacte Un edifici de classe energètica A con- ció que redueixen dràsticament l'im- sobre l’entorn sumeix un 60% menys d’energia que un pacte ambiental de la construcció. PoC M o LT edifici similar de classe D, i un de clas- Així doncs, quan hagis de llogar o com- se B d’un 60 a un 35% menys, i així pro- prar un habitatge, no t’oblidis de mirar- gressivament fins arribar a la classe ne l’etiqueta. G, amb la que s’identificaria els edifi- [1] Segons la Directiva europea d’eficiència energèti- cis que consumirien més del doble que ca dels edificis (2002/91/CE) i el Codi tècnic de l’edi- els edificis de referència de caracte- ficació. rístiques similars. A l’etiqueta tam- bé apareix un valor clau que és el con- sum energètic estimat de l’habitatge en kWh per any i m2, en funció del qual po- PER sAbER-NE Més: dríem comparar diferents edificis. Això és important perquè la classe ens indi- - Directiva europea d’eficiència energètica dels ca l’eficiència respecte un edifici simi- edificis (2002/91/CE) lar, però que un edifici sigui més efici- - Decret d’ecoeficiència en els edificis - Codi tècnic de l’edificació ent que un altre no vol dir sempre que - El Codi tècnic de l’edificació. Una visió pluridiscipli- consumeixi menys energia! nària. Diputació de Barcelona (2008) Com a referència podem dir que un ha- - Segell de Construcció Ecològica Ecoterra - Publicació recent sobre els consums energètics a la bitatge particular típic pot consumir llar: RodRigo, J, et al. (2008). El consumo de energía y el uns 100 kWh/m2 i any, malgrat que hi medio ambiente en la vivienda en España. Análisis de ha diferències importants depenent de ciclo de vida (ACV). Fundació Gas Natural
    • 03 10 - 11 A la feina, és una temptació pensar que és per poca estona, però està compro- Teniu majordom la responsabilitat de la despesa que vat que només val la pena apagar-los es genera és d’un altre. Potser hauria per períodes superiors a 10 minuts per d’existir un majordom que de manera compensar el pic de consum de l’ence- silenciosa i eficient apagués els apa- sa, un temps que encara es redueix més a l’oficina? rells que xuclen watts de la xarxa de manera innecessària, i vetllés per l’es- talvi energètic al nostre lloc de treball. si tenen balast electrònic [1]. Configurar impressores i fotocopiado- res per a què funcionin per defecte en el Però la realitat és que tots podem ser mode d’estalvi de paper i tinta, i sobre- com un majordom, estant atents i sent tot, ser personalment conscients de què Canvia els teus hàbits personals PoC M o LT curosos amb l’espai on generalment cal o no cal imprimir, redueix la pressió passem més hores, i on a més, ens gua- sobre els recursos. Arribar a un consens Guanya qualitat nyem un sou. Fixeu-vos en dos exem- per a les temperatures de climatitza- de vida PoC M o LT ples concrets i senzills que suposen un ció raonables, programar amb seny els estalvi important. aparells, i òbviament mantenir apagats Redueix l’impacte Un PC de sobretaula convencional, els sistemes i llums que no es fan servir, sobre l’entorn quan resta teòricament apagat, manté són aspectes ineludibles per a un dia a PoC M o LT un consum en standby de 8 a 10 w. Un dia més lleuger sobre el planeta. nou ordinador iMac de pantalla plana [1] Fundació Terra (càlculs propis). consumeix uns 55 w en funcionament, 2,5 w en repòs, i el seu standby és de 0,0 w. Eliminar el corrent que arriba als equips simplement amb regletes estal- viaria la despesa innecessària, en els equips més habituals, de 58 kWh anu- als per ordinador. Deixar els ordinadors en el mode de repòs o estalvi quan no se’ls necessita permetria estalviar més de 19 kWh per equip cada any. En el cas dels monitors de raigs catòdics TRC, apagar-los quan s’han de deixar sen- PER sAbER-NE Més: se fer servir més de 15 minuts, suposa - Campanya «Oficinas eficientes» de WWF l’estalvi immediat dels més de 80 Wh - Bones pràctiques ambientals a les oficines. Manual que consumeixen, amb estalvis que po- d’Ecogestió, núm. 23. Departament de Medi Ambi- ent i Habitatge, 2005 drien ser de gairebé 30 kWh anuals grà- - Fitxes d’Ecoconsells de l’Oficina de Seguretat, Salut cies a aquest simple gest. El tòpic diu i Medi Ambient de la UB que no cal apagar els fluorescents si - Fitxes sobre compra verda del Club EMAS
    • 04 12 - 13 No hi ha millor llum que la natural del i contenen menys d’1,4 mg de mercu- Il·lumina’t amb el 965 dia, però no sempre en podem gau- ri [1]. A més, n’hi ha que tenen el siste- dir. Mentrestant, el mercat de la il- ma d’encesa pràcticament de màxima luminació casolana està dominat per intensitat llumínica i apta per a espais les ineficients bombetes incandes- que precisen aquesta característica. cents (que es deixaran de comercia- Al mercat comença a haver-hi solucions litzar a tota la Unió Europea el 2012). tecnològiques encara de més baix con- Només heu de comptar quantes incan- sum basades en els díodes emissors de descents, halògenes o similars teniu a llum (LED), tecnologia que es conside- casa vostra o al lloc de treball. Una part ra el futur de la il·luminació. Els LEDS Canvia els teus hàbits personals PoC M o LT d’aquesta realitat és que pensem que d’alta potència (d’1 a 3 w) donen una les bombetes incandescents donen llum de gran qualitat, duren també fins Guanya qualitat llums més càlides i agradables. Tanma- a 15.000 hores, i poden donar una àm- de vida PoC M o LT teix, hi ha formes d’il·luminació que es- plia gamma de colors. Els comencem a talvien de 4 a 5 cops la despesa total en veure en aplicacions decoratives i a la Redueix l’impacte il·luminació i que s’acosten a la qualitat senyalització lluminosa urbana, però sobre l’entorn de la llum natural. Les bombetes fluo- cada cop hi ha més lluminàries domès- PoC M o LT rescents compactes (BFC, les que co- tiques equipades amb LEDS, que poden neixem com a «de baix consum») vénen ser idònies com a llums de treball o au- codificades amb un identificatiu que xiliars. potser us ha passat desapercebut. Les [1] Extret d’embalatges de BFC. codificades com a 840 i 940 fan una llum blanca, mentre que les 830 i 930 fan una llum més càlida. Comprovar la repro- ducció dels colors i la temperatura de color que dóna el fabricant ens ajuda a escollir l’ambientació estalviant a cada estança de la llar. Fins i tot hi ha bombe- tes amb el codi 965 que és el més sem- blant a la llum natural. Per altra ban- da n’hi ha de dissenyades per utilitzar amb tot tipus de làmpades, amb ros- ca prima i rosca convencional, i d’altres de recobertes d’una protecció plàstica PER sAbER-NE Més: que impedeix que es trenquin si cauen. - Perspectiva Ambiental, núm. 33: Il·luminació Les BFC de màxima eficiència (les de - Web de la Comissió Europea sobre eco-disseny i classe A) poden durar fins a 15.000 hores eficiència energètica
    • 05 14 - 15 La roba és una necessitat bàsica, i al- den ser maneres de renovar l’arma- Moda fashion hora una expressió cultural i de la nos- ri amb un mínim impacte ambiental. Si tra pròpia personalitat. El model de s’ha de comprar roba de nova confec- producció actual, però, la converteix en ció, la roba de productors locals, ma- un altre dels elements que exhaureixen terials naturals i de factura més ar- de segona mà els recursos de la terra (per l’extracció i síntesi de materials, pel consum d’ener- gia per al transport a llargues distànci- tesanal té un menor impacte sobre el planeta, i la roba de comerç just con- tribueix a reequilibrar les desigualtats es), augmenten la contaminació (per socials. En tot cas, pensem que sigui l’ús de tints amb metalls pesants i trac- quina sigui la nostra aparença, la nos- Canvia els teus hàbits personals PoC M o LT taments químics) i mantenen les desi- tra manera de ser és el que realment és gualtats Nord-Sud (per exemple, amb únic, i que pensar-s’ho dos cops abans Guanya qualitat el sistema de fabricació en maquiles). de comprar permet alentir la roda del de vida PoC M o LT Disposem, doncs, de motius que ani- consum i fa que ens sentim bé amb la men a ser més conscients de què com- nostra roba, en tots els sentits. Redueix l’impacte prem, i què deixem de comprar. sobre l’entorn [1] Programa Roba Amiga: www.robaamiga.cat. El consum irresponsable de roba tam- PoC M o LT bé provoca una generació excessiva de residus: es calcula que cada perso- na consumeix i rebutja entre 7 i 10 kg de material tèxtil cada any [1]. Davant la compra compulsiva, po- dem apostar per la compra meditada: realment necessito comprar aques- ta peça? Puc arreglar peces que enca- ra estan prou bé, i transformar-les en peces «noves»? Puc cuidar més la roba que tinc perquè em duri més temps? Si després de reflexionar continuo neces- sitant roba nova, podem donar una al- tra oportunitat al que ja existeix. Les botigues de roba de segona mà, les botigues «gratis» (on podreu portar les peces que no vulgueu, i alhora, em- PER sAbER-NE Més: portar-vos les que us agradin), o direc- - Programa Roba Amiga tament atrevir-se a intercanviar roba - Campanya Roba neta amb els nostres coneguts també po- - Article sobre Botigues gratis, núm. 27. Revista Opcions
    • 06 16 - 17 Cada dia mengem i prenem decisions tria alimentària global havien quedat De l’hort al cistell respecte al menjar, decisions que afec- oblidats. ten el món. A Catalunya hi ha més d’una El camí de l’hort al pot, amb conser- trentena d’associacions i cooperatives ves de verdures confitades artesanals; de consum solidari i ecològic que agru- de l’hort al cistell, com fan possible les pen al voltant d’un miler de famílies. El cooperatives de consum ecològic; o de seu objectiu és obtenir productes ecolò- l’obrador a la taula, com permeten els gics, de proveïdors propers i de confi- transformadors d’aliments que mercès ança, i alhora crear una xarxa de per- a una clientela fidel eviten l’energia de sones interessades en saber d’on prové la conservació dels aliments durant set- Canvia els teus hàbits personals PoC M o LT i com s’ha produït allò que mengen. manes, són tres maneres de comprar Gestionen uns 200 productes, des de als productors locals que asseguren Guanya qualitat fruites i verdures de temporada fins a la viabilitat de l’agricultura ecològica i de vida PoC M o LT cosmètics i sabó, passant per pa, oli, permeten gaudir d’una alimentació de llegums o ous que adquireixen directa- temporada, alhora que estalvien molts Redueix l’impacte ment a prop de 30 proveïdors [1]. dels impactes del subministrament sobre l’entorn Altres pagesos i ramaders han esta- global dels aliments que consumim. PoC M o LT blert acords directament amb grups de [1] Ecoconsum, Coordinadora de Cooperatives de persones interessades en el seus pro- Consum de Productes Ecològics de Catalunya: ductes que els paguen una quantitat www.ecoconsum.org. fixa cada mes i a canvi reben l’equiva- lent en fruita i verdures, productes làc- tics transformats, carn, etc. I tot això seguint criteris d’agricultura i ramade- ria ecològica. El plaer dels aliments locals i de tem- porada té un component de qualitat nutritiva i gustativa innegable. Avui, moviments d’àmbit mundial com Slow Food, defensor de les tradicions culi- PER sAbER-NE Més: nàries locals que aplega pels 5 conti- - Ecoconsum. Coordinadora de Cooperatives de nents prop de 100.000 socis, que a al- Consum de Productes Ecològics de Catalunya guns els podria semblar un caprici de - Moviment Slow Food gourmet, s’han convertit en un autèn- - Campanya «Grans cadenes de distribució, no gràcies!» tic motor econòmic que recupera va- - Web sobre producció agroalimentària ecològica rietats locals d’aliments i processos del Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció artesanals que amb l’auge de la indús- Rural
    • 07 18 - 19 Al nostre país fem servir uns 130 litres cas una inspiració per fer un ús més Viure de l’aigua del cel d’aigua potable per persona i dia, però sensat de l’aigua); l’aplicació de criteris se’n podria fer servir menys, i millor. de «xerojardineria» permet gaudir d’es- La variabilitat de la precipitació al cli- pais vegetats adaptats a l’absència de ma mediterrani i la prevista accentua- pluja, etc. [3]. ció dels períodes extrems associats al Les tecnologies, però, no deixen de ne- canvi climàtic global no deixen opció a cessitar l’acció personal conscient: els esperar més temps per aplicar mesu- sistemes de depuració naturals no ad- res avançades per a l’estalvi d’aigua. metran l’abocament de determinats Arreu del món es poden trobar exem- productes i prendre dutxes més curtes Canvia els teus hàbits personals PoC M o LT ples de construccions autosuficients sempre estarà bé. Com menys aigua fem en energia i recursos, com les anome- servir i millor la regenerem per retornar- Guanya qualitat nades «earthships» [1], que aconseguei- la a la natura, de més en disposaran els de vida PoC M o LT xen cobrir totes les necessitats d’aigua rius, aqüífers, i altres éssers vius, co- només amb l’aigua de pluja. La matei- mençant per nosaltres mateixos. Redueix l’impacte xa aigua es fa servir fins a 5 vegades, sobre l’entorn [1] www.greenhomebuilding.com/earthship.htm. gràcies a la reutilització i a la depuració PoC M o LT [2] John Todd Ecological Design: www.toddecologi- amb vegetació. El cicle de l’aigua dels cal.com. nostres edificis, en canvi, està deslligat [3] kunkel, Günther i Mary Anne. (2007). Jardinería de tota lògica natural i, per exemple, en con poca agua. Crear jardines semisilvestres. Ed La la majoria de casos les aigües pluvials Fertilidad de la Tierra. es barregen amb les aigües residuals. Però tot això pot canviar: es comencen a fer xarxes separatives i a reciclar les aigües grises de rentamans i dutxes; els coneguts airejadors redueixen en un 50 % l’aigua d’aixetes i dutxes; els rentavaixelles més eficients del mer- cat estalvien aigua en comparació amb un rentat manual poc curós; les anome- nades «màquines vives» permeten de- PER sAbER-NE Més: purar l’aigua ja utilitzada, in situ, amb - Campanya Catalunya estalvia aigua. Ecologistes vegetació [2], les cisternes de 3 o 6 li- en acció tres han reduït a la meitat el consum - FoRés, E.; Seubas, J.; ToRné, O. (2006). Catalunya estalvia aigua. Documents de Recerca. Núm. 11. CADS per descàrrega (tot i que continuem uti- - www.gencat.cat/web/multimedia/cat/estalviaigua litzant aigua potable sense necessitat; - Web de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) els vàters secs podrien ser en aquest - www.waterfootprint.org
    • 08 20 - 21 Avui, un edifici es construeix pràctica- gunes regions d’Alemanya i Àustria ja és Les cases «passives» ment de la mateixa manera a Catalu- obligatori per a l’edificació pública [3]. nya que a Finlàndia, i per aquest motiu, Les cases passives aconsegueixen entre d’altres, aproximadament el 50 % baixar la demanda energètica gràci- de la despesa energètica del seu ús es es a l’optimització de la pell de l’edifici, del futur destinarà a climatitzar-los [1]. De l’ener- gia incorporada als materials gaire- bé no se’n parla, però es calcula que la que disposa d’un gran aïllament adap- tat a cada clima. La ventilació mecàni- ca amb recuperació de calor permet la fase de construcció significa una des- renovació de l’aire i alhora (ajudada per pesa energètica equivalent al 30% de la exemple amb bombes de calor geotèr- Canvia els teus hàbits personals PoC M o LT que es farà durant tota la vida útil de miques) prescindir de la climatització l’edifici, i en alguns casos pot arribar al convencional. Guanya qualitat 50 % [2]. Per tots aquests motius, els consums de vida PoC M o LT Resolem les necessitats de climatit- d’energia útil per a calefacció i refrige- zació a les llars utilitzant energia, però ració de la casa passiva al clima medi- Redueix l’impacte des de l’antiguitat se sap que una casa terrani poden baixar fins a 15 kWh/m2 sobre l’entorn orientada a sud podrà aprofitar la llum i any. Si hi sumem els usos elèctrics ha- PoC M o LT i l’escalfor dels raigs solars, que uns bituals, la despesa mitjana és de 45 murs gruixuts aporten inèrcia tèrmica kWh/m2 i any [3]. És a dir, s’aconsegueix per neutralitzar les temperatures exte- un estalvi d’energia d’un 80 % respecte riors i que els patis interiors, els porxos la normativa actual vigent. i gelosies ajuden a refrescar l’ambient. [1] IDAE, Instituto para la Diversificación y Ahorro de El bioclimatisme no és més que apro- la Energía. fitar els recursos naturals de l’entorn i [2] Estudi Habitatge i societat (2007) del CADS. permet que un habitatge pugui ser per- [3] Wassouf, Micheel. (2008). “La casa Passivhaus”, fectament habitable i confortable sen- Ecohabitar. Núm. 19, (tardor). se consumir energia activa. Els habitatges que s’anomenen passius aprofiten al màxim les possibilitats de l’aïllament, la ventilació i l’orientació. PER sAbER-NE Més: És una manera de construir que es pot - Passiv Haus Institut: www.passiv.de aplicar a cases, blocs de pisos i equi- - Passive-on. Projecte sobre sistemes passius en paments, i fins i tot a la rehabilitació habitatges amb climes càlids d’edificis. De fet, la «casa passiva» (en - Projecte Passive house retrofit, dins el programa Intelligent Europe l’alemany original, «Passivhaus») està - Directiva d’eficiència energètica en els edificis, prenent forma com a futur estàndard coneguda com a EPBD (Energy Performance of tècnic de construcció a Europa, i en al- Buildings Directive)
    • 09 22 - 23 A Catalunya es recull de forma selecti- Un litre d’oli abocat a l’aigüera pot con- L’oli dels calamars va l’oli de cuina domèstic i dels establi- taminar fins a 100.000 litres d’aigua po- ments de restauració. Aquest oli es pot table [1]. Però cadascú de nosaltres pot transformar en el que anomenem biodi- fer que els residus generats a la cuina èsel, un combustible que es pot utilit- en fregir aliments es converteixin en a la romana al teu cotxe zar com a substitut del gasoil. Els avantatges d’aquesta transforma- ció són dobles. Amb el reciclatge de l’oli noves matèries primeres. A més la re- cuperació de l’oli usat millora el funci- onament de les plantes depuradores de fregir usat obtenim un combustible d’aigua i en disminueix la producció de alternatiu als derivats del petroli i apro- residus. Raons per no llençar l’oli de fre- Canvia els teus hàbits personals PoC M o LT fitem de forma ecològica i econòmica el gir calamars o patates no ens en falten. que d’altra manera seria un residu valu- [1] Agència de Residus de Catalunya: www.arc.cat. Guanya qualitat ós que es convertiria en un problema. de vida PoC M o LT El biodièsel es pot trobar a les estaci- ons de servei en estat pur (B100) o bar- Redueix l’impacte rejat amb gasoil: s’anomenen B10 (un sobre l’entorn 10 % de biodièsel), B15 o B20. Qualsevol PoC M o LT vehicle homologat pot fer servir el bio- dièsel barrejat sense cap efecte nociu per al motor. Cal dir, però, que també es fabrica biodièsel a partir de productes vegetals oleaginosos, sovint importats d’altres països, fet que pot estar vincu- lat a problemàtiques socials i ambien- tals que no es poden menystenir. El tractament d’olis per produir bio- dièsel necessita unes instal·lacions adequades i, sobretot, una bona xarxa de recollida de l’oli usat. Aquest és un dels punts clau per tal que sigui facti- PER sAbER-NE Més: ble la seva fabricació, i depèn doncs del - Associació Catalana del Biodièsel compromís del sector de la restaura- - www.biodieselspain.com ció i d’una actitud de col·laboració ac- - Associació de productors d’energies renovables tiva per part de la població, que sepa- (APPA) - Informació sobre agrocombustibles dins la campa- ri l’oli usat a les seves cuines i el porti a nya «No et mengis el món» les deixalleries, on l’any 2007 es van re- - Monografia sobre biocombustibles a la revista collir 658 tones d’olis de cuina usat [1]. Perspectiva ambiental, Núm. 24. (2002)
    • 10 24 - 25 El consum de detergent per unitat de tot hi ha fruits secs rics en saponina Herbes saboneres rentat a la Unió Europea s’ha reduït un com les «nous sabonoses» de l’arbre 16 % en conjunt, però la reducció ha es- indi Sapindus mukorossi que són ido- tat només d’un 6,7 % per persona per- nis per a roba sense taques. Els prepa- què rentem la roba més vegades. El con- rats a base d’unes argiles conegudes sum per persona i any a casa nostra es com a zeolites permeten preparar l’ai- xifra en 13 kg de detergents contra 4 kg gua per facilitar l’acció del tensoactiu i a l’Europa del Nord. L’ús de suavitzants d’aquesta manera es pot rentar la roba s’aplica en el 90 % de les rentades quan amb menys dosi de detergent. la mitjana europea és del 50 % [1]. Es- La Campanya Wash Right, de l’Associ- Canvia els teus hàbits personals PoC M o LT tem segurs que ens cal tot el que utilit- ació internacional de fabricants de sa- zem per tenir la roba neta? bons, detergents i productes de nete- Guanya qualitat Els detergents moderns són productes ja, es resumeix en quatre consells que de vida PoC M o LT sintètics derivats del petroli amb múl- val la pena seguir: no posis la rentadora tiples components per aconseguir la amb poca roba; dosifica en funció de la Redueix l’impacte màxima neteja: el tensioactiu (que fa brutícia i la duresa de l’aigua; renta amb sobre l’entorn l’efecte del sabó); enzims, que ataquen la temperatura més baixa recomanada PoC M o LT les molècules orgàniques; elements (fins i tot en fred!), i redueix els residus blanquejadors, abrillantadors òptics, deguts als envasos. etc. La legislació estableix que un de- [1] Les dades s’han obtingut de la Campanya Wash tergent es pot dir biodegradable si l’ele- Right: www.washright.com. ment tensoactiu perd el 90 % d’aques- [2] Revista Opcions, Núm. 2. Els detergents. ta propietat als 28 dies de ser abocat a www.opcions.org/opcions/detergents.html. l’aigua [2]; la resta d’ingredients del de- tergent, que poden ser el 80 %, acostu- men a no ser-ho. Reduir la quantitat de detergent que fem servir equival a faci- litar la tasca de les depuradores i a es- talviar en l’ús de productes agressius per a l’entorn. La major part de la roba diària només s’ha omplert de pols i suor, així que en realitat no ens calen la major part dels components que fem servir per rentar- PER sAbER-NE Més: la, i amb un detergent suau fet de subs- tàncies vegetals dels que es poden tro- - Campanya Wash Right bar al mercat en tindríem prou. Fins i - Substàncies tòxiques, Perspectiva Ambiental, Núm. 38
    • 11 26 - 27 El terra que trepitgem té una caracte- sòl, permet obtenir de 5 a 6 kW respec- Energia sota els rística que ens passa desapercebuda: tivament [1]. s’escalfa amb l’energia solar i es refre- A Catalunya ja hi ha diversos edificis da quan es fa de nit. Però la terra té una d’habitatges i d’ús social que estalvien elevada capacitat d’inèrcia tèrmica, energia perquè aprofiten l’energia geo- nostres peus és a dir, d’emmagatzemar i transmetre lentament l’energia que rep. Així, a una fondària d’uns 15 a 20 metres la tem- tèrmica solar amb rendiments superi- ors al 450 % respecte sistemes conven- cionals, i a més a més subministrant peratura es manté constant (a Catalu- aigua calenta sanitària. Instal·lar un nya entre 14 i 17 ºC, segons la comarca) sistema geotèrmic en un habitatge uni- Canvia els teus hàbits personals PoC M o LT i no varia massa en tot l’any malgrat que familiar pot costar entre 18.000 i 25.000 a l’exterior s’arribi als 35 ºC o a -10 ºC. euros segons la dificultat de perforació Guanya qualitat Aquest magatzem de calor s’aprofita en del subsòl, i la inversió es rendibilitza de vida PoC M o LT l’anomenada energia geotèrmica solar. en menys de 10 anys [2]. El funcionament és senzill. A l’estiu per [1] Geòtics: www.geotics.net. Redueix l’impacte refredar una habitació cal extreure l’ai- sobre l’entorn [2] Generalitat de Catalunya, Pla Nacional per a re calent cap enfora i introduir-hi aire PoC M o LT l’Habitatge 2007-2016. més fred. L’energia elèctrica del procés pot ser fins a un 50 % menor si en lloc de fer-ho refredant l’aire ambient que es troba, per exemple, a 30 ºC (com fa la bomba de calor d’un aparell d’aire con- dicionat convencional) ho fem introdu- int aire fresc que xuclem del subsòl. Per això només cal una bomba de calor ano- menada geotèrmica connectada a un circuït tancat de canonades enterrades a terra. La calor s’elimina intercanviant calor amb el pou, enfonsat fins a uns 20 metres, on la temperatura pot ser d’uns 17 ºC. PER sAbER-NE Més: Per cada quilovat d’energia elèctri- ca amb un sistema convencional d’una - www.idae.es bomba de calor s’obtenen de 2 a 3,2 kW - Revista Energías renovables - www.forumgeotermia.com de refrigeració i calefacció. En canvi, - Grup de l’Agència Internacional de l’Energia sobre una bomba de calor geotèrmica, mer- l’energia geotèrmica cès a la temperatura constant del sub- - www.energiageotermica.es
    • 12 28 - 29 La mobilitat de les persones plante- çaments de fins a 7 o 8 quilòmetres. Amunt i avall: ja algunes de les principals problemà- Una de les novetats ha estat la bicicle- tiques dels nostres temps: contamina- ta pública; el seu ús combinat amb al- ció, soroll, ocupació d’espai i impactes tres sistemes de transport públic ens ambientals de les infraestructures, ac- permet arribar pràcticament a tot ar- com, quan i per què? cidents, congestió, etc. Però alhora, moure’s d’un lloc a l’altre és una neces- sitat, a la qual no sempre podem trobar reu amb una gran flexibilitat. La seva propera implantació a tota l’àrea me- tropolitana de Barcelona i la construc- alternatives. ció d’una bona xarxa de carrils bici mi- A Catalunya, s’ha calculat que el cost lloraran notablement les possibilitats Canvia els teus hàbits personals PoC M o LT del transport terrestre arriba als d’aquest mitjà de transport també per 49.000 milions d’euros anuals, un 73 % als desplaçament interurbans. Guanya qualitat dels quals correspon al transport pri- És possible, però, que no sempre sigui de vida PoC M o LT vat. D’aquest cost, el 9 % es deu al que necessari moure’ns. Si ens ho pensem s’anomenen externalitats (costos in- dues vegades pot ser que no haguem Redueix l’impacte directes sobre altres persones), dues d’anar lluny a trobar allò que busquem: sobre l’entorn terceres parts de les quals són genera- fer turisme pel nostre país, acudir als PoC M o LT des pel transport privat en forma, prin- serveis més propers a casa són també cipalment, d’accidents i contaminació una forma de millorar la nostra qualitat atmosfèrica [1]. A més, el transport és de vida. responsable de més d’una quarta part [1] Estudi sobre el cost social i ambiental del trans- de les emissions de CO2 de Catalunya [2], port a Catalunya. DPTOP. 2004. on un 40 % dels desplaçaments es fan [2] Oficina Catalana del Canvi Climàtic. DMAH. en transport privat [3]. [3] Enquesta de mobilitat quotidiana 2006. Departa- L’opció pel mitjà de transport privat so- ment de Política Territorial. vint s’explica per la manca d’una ofer- ta adequada de transport públic, però també per factors subjectius o socials. Les xarxes urbanes de transport pú- blic han millorat notablement els dar- rers anys, especialment amb la moder- PER sAbER-NE Més: nització i millora de la freqüència dels - Associació per a la Promoció del Transport Públic. serveis d’autobús a les ciutats petites Laptp i mitjanes; i es preveu també una millo- - ATM - TransMet - Bicicleta Club de Catalunya. BACC ra progressiva en la mitjana distància. - Web de la mobilitat de la Generalitat de Catalunya La bicicleta és una opció molt vàlida i - Pla de transports de viatgers de Catalunya 2008- competitiva en temps en els despla- 2012
    • 13 30 - 31 L’evolució de les telecomunicacions cions i més de 200 cursos de postgrau i Treballar des de casa al voltant d’internet no és només una màsters, amb 2.500 professionals que qüestió tecnològica sinó que s’ha con- hi treballen des de casa i atenen 45.000 vertit en un nou paradigma social que alumnes (5.000 dels quals es troben a influeix en totes les formes de relació, més de 60 països diferents) [2]. L’estalvi treball i comunicació. Fa només 15 anys en desplaçaments i, per tant en emissi- no podíem ni imaginar que aquella nova ons a l’atmosfera, però també aspectes eina informàtica ens canviaria tant la com la conciliació familiar i una ocu- nostra manera de treballar, i ens facili- pació territorial més dispersa, són els taria la vida diària en molts àmbits. principals valors socioambientals que Canvia els teus hàbits personals PoC M o LT Per exemple, internet ens permet can- ens ofereix ja el present. viar la relació amb l’Administració. Des Però no tot el que té a veure amb l’ús Guanya qualitat de la web de la Generalitat es poden fer de les tecnologies de la informació són de vida PoC M o LT més de 80 tràmits en línia. Com a con- flors i violes: un estudi recent afirma que seqüència, el 2008 es van deixar de de- el correu indesitjat (spam), a banda de Redueix l’impacte manar més de 180.000 documents a la pèrdua de temps i les molèsties que sobre l’entorn unes 37.000 empreses, que es van es- suposa, és responsable d’emissions PoC M o LT talviar uns 40.000 desplaçaments [1]. de gasos amb efecte d’hivernacle equi- I encara es pot avançar molt més. valents a les de 3 milions de cotxes [3]. Treballar i estudiar des de casa és pos- [1] Generalitat de Catalunya: www.gencat.cat. sible avui en dia si sabem aprofitar tot [2] Universitat Oberta de Catalunya: www.uoc.edu. el potencial tecnològic que ja tenim a [3] Segons la revista Sostenible. l’abast. Avui és una realitat fer una vi- deoconferència o mantenir una reunió entre persones de diferents ciutats. Podem estalviar temps, diners i impac- tes ambientals en viatges, si enlloc de desplaçar-nos organitzem una troba- da virtual. I ens podem posar en con- tacte amb col·legues de professió, ex- perts, possibles clients o proveïdors amb molta facilitat. La formació virtual és ja una realitat PER sAbER-NE Més: amb molts avantatges. La Universi- - Web de la xarxa de telecentres: www.punttic.cat tat Oberta de Catalunya, com a centre - Portal de la Societat de la informació de la Gene- virtual d’aprenentatge electrònic (e- ralitat learning), ofereix una vintena de titula- - Portal de la UE sobre la Societat de la Informació
    • 14 32 - 33 El canvi climàtic és una de les preocu- benzina, paguem la factura de la llum o De Kyoto a Copenhagen pacions de ciutadans, grups, governs del gas, etc. [3]. i científics de tot el món. Tothom està Individus, pobles, ciutats i països es- d’acord que cal reduir les emissions de tan establint plans de reducció d’emis- diòxid de carboni arreu (alguns experts sions i d’adaptació al canvi climàtic. Es assenyalen que cal reduir les emissi- tracta, però, d’un problema global que ons actuals fins un 80 %! [1]) però no hi s’ha de resoldre també amb un acord ha tant consens a l’hora de dir exacta- global. Ara bé, el Protocol de kyoto, que ment com es pot fer. A banda de les ac- establia per primer cop compromisos cions individuals, cal prendre mesures ferms de reducció, acaba la seva vigèn- Canvia els teus hàbits personals PoC M o LT perquè el conjunt de l’economia millo- cia l’any 2012, i cal que tots els països ri la seva eficiència energètica i redu- es tornin a posar d’acord per a continu- Guanya qualitat eixi les emissions de gasos amb efecte ar actuant. La cimera del 2009 a Copen- de vida PoC M o LT d’hivernacle. Ens cal prioritzar les acti- haguen ha estat un petit pas més, in- vitats menys impactants i fer possible suficient, per assolir un acord. Caldrà Redueix l’impacte una economia «baixa en carboni». continuar treballant. sobre l’entorn A Europa i a d’altres llocs s’ha optat PoC M o LT [1] Earth Policy Institut: www.earth-policy.org. per un sistema de «limitació i comerç [2] Carbon Tax Center. d’emissions» (o «cap-and-trade»), en [3] Vegeu els apartats sobre Quotes d’Emissió el qual s’estableixen uns valors màxims Comercialitzables (QEC) a la publicació AMEEC. d’emissions (en forma «d’assignaci- ons») a determinades empreses, que es poden comprar i vendre en un «mercat» PER sAbER-NE Més: de CO2. Aquest, però, no és l’únic siste- ma possible: alguns experts argumen- - llebot, J. E. (coord) (2005) Informe sobre el canvi ten que un impost sobre el diòxid de climàtic a Catalunya. CADS i IEC carboni seria més eficient: segons un - Pla de mitigació del canvi climàtic i Oficina del canvi climàtic de la Generalitat de Catalunya informe del Carbon Tax Center, un im- - Pacte d’alcaldes: www.diba.es/mediambient/ post del 10 % podria reduir la demanda pactealc.asp de carboni en un 5 % o més [2]. - Web del Conveni de Nacions Unides per al canvi Com a ciutadans també podem partici- climàtic: www.unfccc.int - COP-15 Copenhagen: www.en.cop15.dk par en aquest mercat de forma voluntà- - L’Estat del món 2009: El planeta s’escalfa. (2009). ria, i hi ha propostes d’estendre l’actual Worldwatch Institute. UNESCOCAT amb el suport sistema a nivell individual, de mane- del CADS - Apartat de canvi climàtic del web del CADS i calcula- ra que cadascú de nosaltres tinguem dora de C02 una mena de compte de CO2 que ani- - Ramos, J. (coord) (2009). L’ús de l’energia a Catalunya rem gastant quan omplim el dipòsit de (AMEEC). CADS
    • 15 34 - 35 El consum de paper i l’ús de paper reci- és intensiva en l’ús de recursos i ener- Fem un bon paper clat són dos temes clàssics de la pre- gia (la fabricació d’un paquet de 500 ocupació ambiental, però tot i que fa fulls DINA4 consumeix 130 litres d’ai- temps que se’n parla i que els beneficis gua i 26 kWh d’energia [3]); perquè pugui són clars encara tenim marge per fer- arribar a ser sostenible n’hem de redu- d’una vegada ne un consum més responsable. El paper reciclat pot servir actualment per a pràcticament els mateixos usos ir el consum. A la feina podem incorporar bones pràc- tiques com ara eliminar les impressions que el paper verge amb la màxima qua- innecessàries o embalatges superflus, litat. La seva producció té menys im- imprimir per defecte a doble cara, co- Canvia els teus hàbits personals PoC M o LT pactes que la producció d’altres tipus municarnos electrònicament amb els de paper, pel que fa a consum d’aigua, clients, etc. Una de les actuacions que Guanya qualitat emissions de gasos, i eutrofització i estalvia paper i diners, i que s’està ge- de vida PoC M o LT contaminació de l’aigua [1]. Per tant, els neralitzant a tot Europa, és substituir la experts recomanen fer servir paper re- tramesa postal de factures per factu- Redueix l’impacte ciclat amb la màxima proporció possi- res electròniques [4]. I no hem d’oblidar sobre l’entorn ble de paper usat. Alhora, la indústria que només podrem obtenir paper reci- PoC M o LT paperera espanyola ha d’importar cada clat si en facilitem el reciclatge amb la any més de 500.000 tones de paper separació en origen. usat perquè la recollida selectiva aquí [1] Institute for Energy and Environmental Research. no és suficient per abastir-la: es llença [2] Aspapel. més de la meitat del paper [2]. [3] www.dinamo-papeleria.es. No cal oblidar, però, que la recicla- [4] www.factura.es. bilitat de les fibres de paper té un lí- mit (es poden aprofitar fins a 6 ve- gades) i per tant sempre hi ha una entrada de fibra verge en el cicle. Per evitar que provingui de tales insos- tenibles de boscos, o de plantaci- ons de monocultiu, existeixen certifi- cats que garanteixen una bona gestió, PER sAbER-NE Més: el més conegut dels quals és el segell - Fitxes d’Ecoconsells de l’Oficina de Seguretat, Salut FSC, del Consell de Gestió Forestal. i Medi Ambient de la Universitat de Barcelona (UB) Triar papers reciclats i certificats, però, sobre paper - Distintiu de garantia de qualitat ambiental, Genera- són només dos dels aspectes que fan litat de Catalunya possible l’existència d’un cicle respon- - Web del Consell de Gestió Forestal (Forest Ste- sable del paper. La indústria del paper wardship Council)
    • 16 36 - 37 Cada any es fan servir més d’1,2 bilions cistell a la mà o una bossa plegable a la Posa flocs de cotó de bosses de plàstic a tot el món: un butxaca. Amablement, però amb fer- milió per minut [1]. Només a Catalunya, mesa, pots practicar el «No, gràcies!» s’ha calculat que a les grans superfí- És una manera de fer palesa que mol- cies es distribueixen uns 14 milions de tes bosses i embolcalls no són neces- a la teva vida bosses cada setmana [2]. Com a respos- ta, l’ús de bosses reutilitzables (més resistents, de roba, cistells o carros saris. Es pot practicar al supermercat quan t’ofereixen més bosses de plàstic; a la fruiteria quan volen posar una bos- de la compra) s’ha convertit en un sím- sa per a cada fruita; a la cansaladeria bol visible, al carrer, la feina i el mercat, quan a més del plàstic i el paper t’afe- Canvia els teus hàbits personals PoC M o LT de voler fer les coses d’una altra mane- geixen la safata de suro blanc... ra. Però no és un simple gest simpàtic Ja hi ha nombroses experiències inter- Guanya qualitat d’activisme personal o dels comerços nacionals d’èxit [2] per reduir l’ús i la fa- de vida PoC M o LT que les ofereixen. Tot i que dir «no» a les bricació de bosses de plàstic que, su- bosses de plàstic sembli una acció sim- mades a la predilecció personal per la Redueix l’impacte bòlica per canviar el món, és molt més. bossa de cotó o el carret de la compra, sobre l’entorn Els impactes de les bosses de plàstic acabaran amb aquest símbol d’un pa- PoC M o LT són molts. Produir 5 bosses de plàs- radigma voraç en recursos naturals. tic suposa l’emissió d’1 kg de CO2, i el [1] Campanya d’Oceans de Greenpeace. seu reciclatge és poc viable. Els petits [2] Campanya Catalunya Lliure de Bosses. bocins de plàstic o els polímers tòxics [3] Més informació a la web d’Algalita Marine despresos quan es degraden contami- Research Foundation. nen els sòls i l’aigua i s’introdueixen a la cadena alimentària. Les bosses de plàstic formen una part important dels residus extrets en tasques de nete- ja als llits dels rius. Al mar, l’anomena- da «gran taca del Pacífic», una ingent massa de residus de plàstic de 3,5 mi- lions de tones, ha multiplicat les seves dimensions per 10 cada dècada des de 1950. Surant a l’oceà, entre San Fran- cisco i Hawaii, és un vergonyós llegat de la humanitat [3]. PER sAbER-NE Més: En molts casos l’ús de bosses de plàs- - Informe de Greenpeace sobre deixalles als oceans tic es pot evitar: n’hi ha prou amb anar - Fundació per a la Prevenció de Residus i el Consum preparat en sortir a comprar, i dur un Responsable
    • 17 38 - 39 A Catalunya l’1 de gener de 2008 es de menjar, comprar productes a granel Una festa per la Terra comptabilitzava una població total de o en envasos grans en lloc de llaunes o 7.364.078 ciutadans [1]. Això vol dir que, ampolles individuals, etc. Si hem d’or- pel cap baix, al nostre país celebrem ganitzar un àpat per a moltes persones 7 milions d’aniversaris cada any, que podem emprar materials biodegrada- sumats a d’altres motius de celebració bles que es poden recollir de forma se- com són els casaments, naixements, lectiva amb la fracció de la matèria or- èxits aconseguits, retrobaments gànica. També podem tenir a casa uns d’amics, etc, fan un bon nombre de fes- quants gots i plats de plàstic reutilit- tes i convits de tota mena. En l’àmbit zable per a aquestes ocasions, i si som Canvia els teus hàbits personals PoC M o LT col·lectiu, no podem oblidar les festes molts, podem utilitzar el servei de llo- majors que es celebren als 946 munici- guer de vaixella de plàstic reutilitza- Guanya qualitat pis de Catalunya, a més d’altres festes ble que ofereixen alguns ajuntaments. I de vida PoC M o LT populars, aplecs, trobades i revetlles és clar, a les festes majors, utilitzar els d’estiu. Estar de festa és bo si no ens gots reutilitzables que ens oferiran, i Redueix l’impacte oblidem del nostre entorn. trencar el tòpic que festa vol dir disbau- sobre l’entorn En totes aquestes festes, siguin fa- xa quant a recursos i energia. PoC M o LT miliars o col·lectives, sovint ens reu- [1] Institut d’Estadística de Catalunya: www.idescat.cat. nim un bon nombre de persones. En [2] Recerca pròpia, Fundació Terra. aquests casos, per estalviar feina dis- posem d’un arsenal d’estris d’un sol ús per beure, menjar i fer gresca. Molts d’aquests són de plàstic, i acaben con- vertits en un residu que no es recull se- lectivament i que contribueix a incre- mentar les deixalles per habitant. Si comptem un mínim de material no reu- tilitzable per persona i festa de 150 g, al cap de l’any s’hauran generat al voltant de 1.100 tonelades de deixalles que po- drien ser evitables [2], fent de cada festa un homenatge a la salut del planeta. Les opcions són moltes, i només cal ser una mica imaginatius per fer deco- PER sAbER-NE Més: racions amb materials reciclats, evitar - Les festes més sostenibles. Guies d’educació ambi- plats i coberts d’un sol ús escollint ali- ental. Núm. 6. Ajuntament de Barcelona ments que tinguin base i siguin fàcils - Greening Meeting Guide 2009. ICLEI & UNEP
    • 18 40 - 41 Viatjar és una de les nostres passions, L’aviació és la font mundial d’emissions Viatge a Ítaca i probablement una de les millors for- de gasos amb efecte d’hivernacle amb mes d’enriquiment personal, d’estrè- un creixement més ràpid, i l’efecte total nyer llaços culturals i d’obrir la ment d’escalfament de les seves emissions a allò que és diferent. Tanmateix, en és entre 2 i 4 vegades més gran que el la mesura que el fet de viatjar és cada del CO2, segons l’IPCC, ja que a l’alçada cop més freqüent, les diferències entre a la qual volen els avions les emissions llocs ben allunyats del món es diluei- del combustible i el vapor d’aigua es xen, i la nostra empremta sobre el pla- converteixen en cristalls de gel i núvols neta afecta els propis valors que des- que atrapen la calor de la terra [1]. En tot Canvia els teus hàbits personals PoC M o LT perten el nostre interès en el viatge. Si cas, està a les nostres mans triar a on i pensem en per què viatgem, i quin efec- com ens volem moure; potser un llarg Guanya qualitat te fa el viatge sobre nosaltres matei- desplaçament per un període curt no té de vida PoC M o LT xos, els que ens envolten i qui ens acull, sentit si volem realment impregnar-nos ens podem sorprendre de les respos- del lloc. Tinguem en compte, per exem- Redueix l’impacte tes. Potser l’essència de les vacances, ple, les diferències entre viatjar en tren sobre l’entorn el descans i el coneixement, no es tro- o en avió en termes d’emissions de ga- PoC M o LT ben a fora sinó al nostre propi interior. sos amb efecte d’hivernacle [2]: Un vi- Potser podem començar per conèixer atge d’anada i tornada a París en tren, millor les riqueses de la nostra regió, o emet 52 kg de CO2, mentre que si fem lluitar per fer més agradable el nostre aquest trajecte en avió emetrem 933 entorn diari abans que desitjar fugir-ne. kg de CO2. Gairebé 20 cops més. N’hi ha Quan optem per viatjar, potser el viatge per pensar-s’ho dues vegades. pot ser tan positiu per a nosaltres com [1] Apartat Aviació i canvi climàtic de la Comissió per a l’indret que ens rep. Això és el que Europea. ens proposen algunes organitzacions [2] Podeu fer els càlculs de la vostra petjada de que enllacen viatgers inquiets amb pro- carboni amb la calculadora del web del CADS. jectes per millorar-hi la qualitat de vida, mentre vetllen per no adulterar la reali- PER sAbER-NE Més: tat local. De vegades, aquests produc- tes turístics estan lligats al gaudi i l’es- - www.ecoturismecatalunya.cat - www.ecotourism.org tudi dels valors naturals i paisatgístics - Portal turismo-responsable.org del territori i les seves manifestacions - sabaté et al. (2007). Turisme sostenible: experiències culturals associades: llavors parlem europees aplicables a Catalunya. Informes del CADS. Núm. 4 d’ecoturisme. El turisme global està ín- - basoRa et al. (2009). Ecoturisme a Catalunya. Una al- timament lligat al transport aeri, que ternativa de turisme sostenible a la natura. Informes ens permet moure’ns més i més ràpid. del CADS. Núm. 9
    • 19 42 - 43 El terme bioplàstics ha entrat amb for- cuina, targetes de crèdit, CD ROM com- Una targeta de crèdit ça al mercat. Defineix una classe de postables, o flocs per reblir coixins. polímers per a la fabricació dels quals Alguns d’aquests bioplàstics perme- s’empren recursos renovables i que po- ten reduir el consum d’energia fòssil en den ser biodegradables i composta- un 95 % i reduir en un 200 % els gasos de patata bles. Els plàstics convencionals s’obte- nen en polimeritzar productes sintètics d’origen petroquímic, mentre que els amb efecte d’hivernacle en comparació amb els plàstics d’origen petrolier [2]. Altres incorporen un bon percentatge polímers dels bioplàstics es fan a partir de productes vegetals que permeten de monòmers naturals com el midó, la aplicacions molt concretes i són una al- Canvia els teus hàbits personals PoC M o LT cel·lulosa o la lignina, tot i que també es ternativa de menor impacte, com és el poden modificar amb polimeritzacions poliuretà termoplàstic renovable o «Bio Guanya qualitat químiques com és el cas dels polímers TPU» desenvolupat recentment per una de vida PoC M o LT basats en l’oli de ricí o l’àcid oleic. Per empresa catalana [3]. això, el concepte de bioplàstics és for- [1] www.european-bioplastics.org. Redueix l’impacte ça ampli. El seu ús està en creixement, sobre l’entorn [2] www.bioplastics24.com. malgrat que continua sent minorita- PoC M o LT [3] www.merquinsa.com. ri: els plàstics fabricats a partir de pe- troli tenen un creixement del 5 % anu- al i consumeixen 200 milions de tones, mentre que de bioplàstics només se’n fabriquen unes 100 mil tones, és a dir, 2.000 vegades menys! [1]. El repte de la indústria dels bioplàstics és precisament elaborar monòmers que serveixin per fabricar productes amb consistència plàstica però sen- se la problemàtica ambiental que com- porten els plàstics elaborats amb deri- vats del petroli. En aquests moments hi ha nombroses aplicacions. Algunes de ben conegudes, com els bolígrafs fets amb midó de blat de moro o les bosses de plàstic compostables de midó de PER sAbER-NE Més: patata. Però podríem fer una llarga llis- ta d’altres bioplàstics menys coneguts - www.biopolymer.net que ja es fan servir per fer utensilis de - Bioplastics Magazine: www.teamburg.de/bioplastics
    • 20 44 - 45 A vegades a casa rebem uns visitants tigre, que trobem a Catalunya des del No cal matar mosques que no són benvinguts: mosquits, for- 2005 i provoca unes picades molt mo- migues, escarabats, etc, poden apa- lestes, el més efectiu és evitar que pu- rèixer puntualment a casa i resultarnos gui criar eliminant els punts d’aigua on molestos. Què podem fer-hi? La so- poden créixer, com els platets de sota a canonades lució habitual és ruixar-los amb algun producte comprat a la drogueria que ens asseguri que fent-ho «eliminem» els testos al balcó. En ocasions, però, el problema ens sobrepassa i hem de recórrer a un professional en control el problema. Però, hem pensat mai què de plagues, però això no sempre és im- és el que fem servir? En molts casos es prescindible que comporti l’aplicació Canvia els teus hàbits personals PoC M o LT tracta de productes realment tòxics de plaguicides. La seva experiència i que maten els petits insectes a través coneixement de les plagues fan que pu- Guanya qualitat de mecanismes que també ens afec- gui trobar el focus i atacar el problema de vida PoC M o LT ten a nosaltres. I, en realitat, sovint n’hi en la seva arrel, amb senzilles mesu- hauria prou amb mesures senzilles per res preventives. I si calgués aplicar me- Redueix l’impacte mantenir les espècies nocives a ratlla, sures químiques s’hauran de seguir les sobre l’entorn evitant que les plagues entrin a casa mesures de seguretat indicades (com PoC M o LT i/o que hi trobin aliment, aigua i refugi; i una ventilació adequada, no accedir a només en darrer terme utilitzar els mè- les habitacions durant un període de todes de control (biològics, físics, quí- temps, etc) per evitar efectes negatius mics, etc.) menys agressius possibles sobre les persones. per a la salut de les persones i el medi [1] Adaptació de la definició de l’Organització Interna- ambient [1]. A la llar, això es tradueix cional de Lluita Biològica. petites accions com ara tapar els fo- rats per on entren les formigues, posar una tela mosquitera en algunes fines- tres o bé extremar les mesures d’higi- ene i només optar pels productes quí- PER sAbER-NE Més: mics si tots aquests mètodes fallen. De fet, si veiem una filera de formigues o - Mujeres y salud. Revista de comunicación interacti- uns peixets de plata a casa, obtindrem va. Núm. 7 - Web sobre el Control Integrat de Plagues Urbanes els mateixos efectes si enlloc de ruixar- del Departament de Salut les amb insecticida fem servir una so- - www.pesticide.org lució sabonosa (les immobilitzarem) i - Pàgina de plaguicides de l’Agència de Protecció del Medi Ambient dels Estats Units. EPA les recollim amb una baieta, ja que l’in- - Webs sobre efectes dels plaguicides: www.sertox. secticida, només mata les que veiem en com.ar; www.chem-tox.com/pesticides aquell moment. En el cas del mosquit - Web del DMAH (mosquit tigre)
    • 21 46 - 47 No podem saber amb exactitud com que permetia a l’usuari domèstic con- Comprar s’ha generat l’electricitat que ens arri- tractar electricitat d’origen renovable, ba a casa, però des de fa prop d’un any a preus molt similars a la tarifa regu- sí que podem conèixer quines fonts lada que fixa l’Estat. Ara bé, el sistema s’han utilitzat per generar electricitat fa molt difícil que empreses comercia- electricitat verda a tot l’Estat (és obligatori que aparegui a la factura de la llum). Estar informats està bé, però... ¿podem fer alguna cosa litzadores puguin ser viables, ja que el preu al que es «compra» l’electricitat al mercat majorista està sovint per sobre com a usuaris per tal que l’electricitat de la tarifa regulada. Finalment l’em- es generi amb energies renovables? presa que comercialitzava l’electrici- Canvia els teus hàbits personals PoC M o LT La resposta és sí: contractar una com- tat verda es va veure obligada a deixar panyia que comercialitzi electricitat de fer-ho [3]. Els canvis en el marc regu- Guanya qualitat verda certificada, és a dir, electrici- latori poden fer que contractar electri- de vida PoC M o LT tat generada amb energies renovables: citat renovable a la llar torni a ser pos- solar, eòlica, hidràulica, energia de les sible. Redueix l’impacte ones, geotèrmica i biomassa. Malgrat sobre l’entorn [1] Dades del balanç energètic de Catalunya el 2006 al que ningú et podrà garantir que l’elec- PoC M o LT web de l’ICAEN. tricitat que arriba a casa teva provin- [2] Segons un article de Reuters (2008). gui d’una determinada font (la xarxa de [3] www.terra.org/servicios/electranorte.html. distribució és comuna), sí que et pot ga- rantir que amb el teu contracte fas pos- sible que la quantitat que consumei- xes s’ha generat de forma renovable i s’ha aportat a la xarxa. Així promous la generació amb fonts renovables per davant d’altres tecnologies i alhora fomentes les inversions en noves plan- tes. Això permet reduir els impactes de la producció amb combustibles fòssils i nuclears (pensem que a Catalunya el PER sAbER-NE Més: 52 % de l’electricitat que es consumeix - Web d’energia de la Comissió Europea: és d’origen nuclear!) [1]. www.ec.europa.eu/energy Els beneficis de ser usuari d’energia - Campanya de Greenpeace per poder escollir electri- verda certificada els gaudeixen ja a tot citat d’origen renovable a les llars - Web de Gesternova, empresa comercialitzadora Europa prop de 35 milions de famílies [2]. d’electricitat exclusivament d’origen renovable A l’Estat espanyol, entre el 2003 i el generada pels socis de l’Associació Espanyola de 2006 va funcionar una petita empresa Productors d’Energia Renovable – APPA
    • 22 48 - 49 Cada vegada més experts asseguren blica ja que es relaciona amb malalti- Massa carn a la graella que la reducció en el consum de carn es com ara les cardiovasculars, la dia- podria estalviar una part important betis, infarts i diversos tipus de càncer. de les emissions de diòxid de carboni En definitiva, tenim raons tant per a la (CO2). I és que, tal com demostren es- salut del planeta com per a la perso- tudis de diverses organitzacions ecolo- nal per reduir el consum de carn i pro- gistes, per produir 1 kg de carn de vede- ductes derivats. La dieta és un afer per- lla cal un consum d’aigua equivalent a sonal, però a la cultura mediterrània 16.000 litres, a causa del pinso i l’aigua tenim una variada i rica diversitat de que consumirà l’animal en els 3 primers vegetals, llegums i pasta que faciliten Canvia els teus hàbits personals PoC M o LT anys de vida, abans de ser sacrificada. minimitzar el consum de carn. A més a més, hi ha proves que la rama- [1] Opcions, 19, Consum conscient de carn. Guanya qualitat deria contribueix a un 18 % dels gasos www.opcions.org/opcions/carn.html. de vida PoC M o LT relacionats amb l’efecte d’hivernacle. Un 25 % d’aquest total són els gasos Redueix l’impacte produïts en l’estómac dels remugants, sobre l’entorn com el metà, un gas amb un poder PoC M o LT d’efecte d’hivernacle vint vegades més gran que el del propi CO2. Per altra ban- da, la desforestació per cultivar pro- ductes per fabricar pinso i alimentar els animals hi aporta un 35 % més. L’efici- ència en el processat d’herba converti- da en carn per part d’una vedella és no- més del 20 %. Un camp d’una hectàrea alimentarà 22 persones en un any si s’hi conreen patates, 19 si s’hi conrea arròs, 2 si s’usa per alimentar bens i només 1 si alimenta vedelles. A més, la femta de vaca genera gas metà equivalent a 5 to- nes de CO2 l’any, és a dir, el mateix que PER sAbER-NE Més: un cotxe d’emissions baixes recorrent 25.000 km l’any [1]. - Calculadora d’emissions de carboni del CADS en Tampoc podem oblidar el fet que una l’alimentació - Web de l’organització internacional eco-gastronò- dieta amb un excés de carn és cau- mica Slowfood sa d’obesitat, i que el sobrepès causa - www.sustaintable.org nombroses despeses a la sanitat pú- - www.noetmengiselmon.org
    • 23 50 - 51 El motor tèrmic convencional d’un vehi- Igualment hem de tenir en compte que Conduir cle, alimentat amb benzina o gasoil, no- la millor manera de reduir les emissions més aprofita per moure’s al voltant d’un de la nostra mobilitat és usar el vehicle 20 % de l’energia que conté el combus- privat de forma racional. Això signifi- tible i genera una mitjana de 150 g de ca optar sempre que ens sigui possible amb menys fums CO2 per quilòmetre recorregut. Tot i així, el mode de conducció pot influir en gran mesura en la despesa de combustible pels modes de mobilitat sostenible (a peu, amb bicicleta o amb transport pú- blic) i, quan això no sigui possible, mirar i, en aquest sentit, és essencial saber d’aprofitar al màxim els viatges com- que la quantitat d’emissions i de con- partint-los amb altres ocupants. Canvia els teus hàbits personals PoC M o LT sum de combustible està relaciona- A més, depenent de l’ús que en fem, da amb les revolucions per minut (rpm) potser no ens surt a compte tenir un Guanya qualitat amb què volta el motor [1]. vehicle en propietat sinó que ens seria de vida PoC M o LT Darrerament, diverses entitats gover- molt més econòmic usar les modalitats namentals i entitats d’usuaris de ve- de lloguer o de compartir, com el car- Redueix l’impacte hicles a motor promouen el que s’ano- sharing. Aquestes opcions ens facili- sobre l’entorn mena «conducció eficient». En poques taran també fer-ne un ús més racional, PoC M o LT paraules, es tracta d’adaptar la nostra atès que la inexistència de costos fixos pràctica de la conducció a les opcions de manteniment, assegurança, amor- que permeten els motors d’avui en dia tització, etc. desincentiva en gran me- per estalviar combustible. Això signifi- sura l’ús habitual del vehicle privat. ca, per exemple, canviar de marxa per [1] Instituto para la Diversificación y Ahorro de la sota de les 2.000 rpm en motors de ga- Energía: www.idae.es. soil i per sota de 2.500 rpm en motors de gasolina. Podrem notar que entre vi- atjar a 80 km/h a 2.000 rpm amb la sise- na marxa o fer-ho amb la quarta a 3.000 l’estalvi pot arribar a ser de fins el 22 %. Així, per contaminar menys hem de re- duir la velocitat, però també hem d’usar PER sAbER-NE Més: intel·ligentment el canvi de marxes per - Apartat sobre transport i conducció eficient del web reduir les revolucions del motor, i això de l’ICAEN (Institut Català d’Energia) és ben senzill si vigilem el compta- - La PTP: Associació per a la promoció del transport revolucions (tots els vehicles, per llei, públic - Empresa de Carsharing a Catalunya estan obligats a disposar d’un compta- - Compartir cotxe: www.compartir.org dor de revolucions del motor) o parem - Projectes de Carsharing implantants arreu del món: l’orella, un cop en tinguem l’hàbit. www.carsharing.net
    • 24 52 - 53 Pot sonar estrany, però l’aigua, tot i ser aparells que redueixen el cabal però al- Una dutxa clara i transparent, no està exempta hora l’airegen perquè tinguem la sensa- d’un cert misteri per les seves particu- ció que mulla com si n’hi hagués més. lars propietats. El físic italià Giovanni Així aconseguim el mateix confort amb Battista Venturi (1746-1822) va obser- un menor consum. Alguns d’aquest amb efecte Lenard var el 1797 que en els fluids que es tro- ben circulant per un cabal constant, quan de sobte se’n disminueix la sec- ginys aprofiten els descobriments i efectes físics que hem descrit tant per a l’estalvi d’aigua (permeten estalviar ció, incrementen la velocitat i disminu- fins a un 50 % de l’aigua sanitària) com eix la pressió. Avui, l’anomenat efecte per oferir l’efecte més reconfortant de Canvia els teus hàbits personals PoC M o LT Venturi s’aplica en tecnologies d’estal- gaudir de bones sensacions i fer també vi i potabilització d’aigua. El físic ale- un ús saludable de l’aigua. Aplicar-ho a Guanya qualitat many Philipp von Lenard (1862-1947), les aixetes de casa és ben fàcil: els aire- de vida PoC M o LT premi Nobel de Física el 1905, va esta- jadors-reductors o els limitadors de ca- blir que determinats fenòmens on l’ai- bal són ben fàcils d’instal·lar en la ma- Redueix l’impacte gua està en moviment forçat, com quan joria de casos, i els podeu trobar a la sobre l’entorn plou, en una cascada o en les ones ma- majoria de ferreteries. O, si ho preferiu, PoC M o LT rines, es produeixen ions negatius. Els demaneu consell a un instal·lador [2]. ions negatius tenen efectes beneficio- [1] www.ecohabitar.org. sos per a la salut (la frescor de després [2] www.aca-web.gencat.cat/aca/appmanager/ de ploure). Un altre personatge encuri- aca/aca. osit per l’aigua fou l’investigador aus- tríac Viktor Shauberger (1885-1958) el qual va estudiar l’anomenat efecte vòr- tex que permetia que els troncs llis- quessin per un baixador metàl·lic amb un cabal d’aigua mínim. I per tancar el cercle, recentment el científic japonès Masaru Emoto (1943) ha demostrat, fo- tografiant cristalls de gel, que la seva configuració varia segons la informació PER sAbER-NE Més: que l’aigua rep del medi i que són més estructurats quan l’aigua és neta i ben - Web de l’Agència Catalana de l’Aigua sobre meca- cuidada [1]. nismes d’estalvi d’aigua a la llar - foRés, E.; seubas, J.; toRné, O. (2006). Catalunya Estalvia L’aigua és un recurs essencial per a la Aigua. Documents de Recerca. Núm. 11. CADS vida i al mateix temps, escàs. Les cam- - Fundación Nueva Cultura del Agua panyes d’estalvi d’aigua incorporen - Directiva Marc de l’Aigua
    • 25 54 - 55 Fa uns quaranta anys van aparèixer els pot posar directament a la rentadora. Amb el culet ben sec anomenats bolquers d’un sol ús fets L’ús d’aquest bolquers exigeix uns hà- essencialment de cel·lulosa amb subs- bits diferents, però són una alternati- tàncies químiques conegudes com a va real per a la major part dels primers sap (superabsorbent polymer) que quan anys d’un nadó. I n’hi ha també de pen- es mullen poden retenir fins a vuit-cen- sats per a persones grans. tes vegades el seu pes en líquid, tot Una bona raó per apostar pels articles adoptant una estructura de gel que no d’higiene reutilitzables és que aquests deixa escapar ni una gota. Tanmateix, ens permeten un contacte més proper l’ús intensiu de bolquers d’un sol ús amb el que passa al nostre cos o al de Canvia els teus hàbits personals PoC M o LT durant els dos primers anys i mig de la persones properes. Dedicar-nos temps vida d’un nadó genera un munt de dei- i atenció a tenir cura del propi cos ens Guanya qualitat xalles contaminants (un 1,6 % de la pot ajudar a identificar i valorar les co- de vida PoC M o LT brossa domèstica) que podrien ser evi- ses que més ens importen d’entre les tables amb els anomenats bolquers nostres dedicacions habituals [2]. Redueix l’impacte reutilitzables. Es calcula que durant sobre l’entorn [1] Aina González (2008) Pañales reutilizables como aquest període es poden generar en- PoC M o LT estrategia de prevención de residuos. Comunicació tre 4.500 i 6.000 bolquers de rebuig per tècnica al CONAMA 9. nadó. A més, cal afegir-hi la problemà- [2] Opcions, 18: www.opcions.org/opcions/compre- tica del cicle de vida de les substàncies ses.html. per fabricar-los. Tant l’extracció de la cel·lulosa de pasta química com la sín- tesi de les substàncies que l’acompa- nyen consumeixen petroli i provoquen un notable impacte ambiental [1]. L’alternativa d’emprar bolquers reuti- litzables no és del tot innòcua, però té una recompensa en termes econòmics PER sAbER-NE Més: i ambientals. La despesa en bolquers d’un sol ús pot suposar entre 700 i 1.000 - Articles sobre bolquers de tela reutilitzables: euros, mentre que un joc de bolquers www.crianzanatural.com - Experiències de l’ús de bolquers reutilitzables: reutilitzables, per contra, pot valer en- · Entitat Metropolitana de Medi ambient: tre 250 i 400 euros i poden fer-se servir www.amb.es/web/emma en bon estat per a més d’un nadó. · escoles bressol de Sant Cugat del Vallès: www.ent.cat · Experiència pilot a Donosti: www.agenda21donos- Els bolquers reutilitzables disposen tia.com d’unes gases per llençar la part sòli- - Webs de productes ecològics per a nadons: www. da a la brossa fàcilment, i el bolquer es bebesecologicos.com; www.bebesnaturales.com
    • 26 56 - 57 Vora el 50 % de la població del món viu Prop de casa nostra, hi ha un altre Viure en una ecociutat en ciutats, i la tendència és creixent. exemple inspirador que cerca i aplica Malgrat que les ciutats representen solucions: Valdespartera, un projecte tan sols el 2 % de la superfície terres- urbanístic integral a tocar de Saragos- tre, consumeixen el 75 % de la deman- sa amb un disseny basat en l’accessibi- da energètica mundial i emeten el 80 % litat econòmica a l’habitatge, la inclusió de les emissions de diòxid de carboni [1]. dels diferents sectors socials, l’orde- Vivim en un món urbà i per això cal cer- nació d’equipaments lúdics, esportius car solucions perquè s’hi visqui de for- i culturals, la promoció d’una mobili- ma saludable i les ciutats ofereixin una tat més humana, i la implementació de Canvia els teus hàbits personals PoC M o LT bona qualitat de vida tant als ciutadans criteris d’arquitectura bioclimàtica, de com a tot l’entorn. baix impacte i amb aprofitament de les Guanya qualitat Les solucions existeixen i han estat energies renovables als mateixos edifi- de vida PoC M o LT aplicades des de fa anys a ciutats pi- cis i espais que conformen la ciutat [4]. oneres com van ser la brasilera Curiti- Com diu l’urbanista Jaime Lerner, ex- Redueix l’impacte ba, amb un sistema modèlic de trans- alcalde de l’exitosa ecociutat de Curiti- sobre l’entorn port de bus ràpid en carrils segregats, ba, la ciutat és un somni col·lectiu. És PoC M o LT espais verds i programes socials [2]; o el vital, doncs, construir aquest somni, projecte kronsberg a Hannover [3]. A la amb i per a la ciutadania, fet de zones cimera Ecocity World Summit del 2008 urbanes més autosuficients, igualitàri- es van presentar barris, ciutats i expe- es i més pensades per a viure-hi millor. riències urbanístiques i de vida d’arreu [1] Ecocity World Summit: www.ecocityworldsum- del món que fan somiar amb un entorn mit.org. urbà diferent. Segons la Declaració de [2] Vegeu: www3.iclei.org/localstrategies/summary/ la cimera, una ecociutat ha d’assegurar sp/curitiba.html. aire net, subministrament d’aigua, ali- [3] Vegeu: www.hannover.de/data/download/lhh/ ments, habitatges i llocs de treball sa- umw_bau/desarollo_urbana_sostenible__.pdf. [4] Ecociudad Valdespartera: www.valdespartera.es. ludables per a tothom; el sanejament de les aigües residuals i residus; una activitat industrial que respongui a les necessitats humanes i centrada en la reutilització dels materials, les ener- PER sAbER-NE Més: gies renovables i el transport sosteni- ble; un paisatge biodivers, amb espais - Ecociutats. Perspectiva ambiental. Núm. 39. 2007. Fundació Terra oberts, que garanteixi l’accessibilitat - Revista Sostenible. Especial ecociutats de tothom; i facilitar la difusió dels va- - Web ICAEN. L’energia als edificis i serveis lors ambientals. - www.ecourbano.es
    • 27 58 - 59 A Catalunya ja són 249 les organitzaci- En organitzacions que realitzen tas- El director s’ha ons i empreses que apliquen el siste- ques administratives, l’experiència de- ma comunitari de gestió i auditoria am- mostra que implantar un SGA redueix el bientals, molt més conegut com a EMAS consum d’aigua i energia, per exemple, (Eco-Management and Audit Scheme) [1]. en rehabilitar els locals per millorar-ne tornat verd L’interès a casa nostra és evident: hi es- tan ubicades gairebé un 25 % de les 1.063 adhesions a tot l’Estat espanyol, men- l’eficiència (aïllament, proteccions so- lars), emprar aparells més eficients o educar els treballadors en l’estalvi. In- tre que al conjunt de la Unió Europea corporar criteris de compra verda a la hi ha 4.331 organitzacions i empreses contractació de serveis o l’adquisició Canvia els teus hàbits personals PoC M o LT certificades EMAS [2]. Les empreses cer- de productes és un pas essencial per tificades segons la norma internacio- reduir la petjada de qualsevol entitat, Guanya qualitat nal ISO:14001 encara són moltes més [3]. amb o sense sistemes de gestió am- de vida PoC M o LT Aquests dos models són els més em- biental. Les decisions diàries a l’ho- prats per implementar un Sistema de ra de comprar material d’oficina amb Redueix l’impacte Gestió Ambiental (SGA) que estableixi menys impacte ambiental, com ara pa- sobre l’entorn objectius de millora ambiental per con- per procedent de fibres reciclades o PoC M o LT trolar i reduir l’impacte ambiental de certificades, productes recarregables l’activitat d’una organització, ja sigui o reutilitzables, o aparells compactes una indústria, una empresa de qual- multifuncionals, o a l’hora de treballar sevol tipus, un ajuntament, un establi- amb proveïdors certificats o que empren ment hoteler, etc. Un SGA també pot productes més respectuosos, és apos- donar suport (o animar) altres proces- tar per una altra manera de treballar. sos d’ambientalització interna com la [1] Departament de Medi ambient i habitatge: contractació o la compra verda. Als www.mediambient.gencat.cat/cat/empreses/sgma. serveis públics, per exemple, imple- [2] Estadístiques de la web EMAS de la UE referents mentar un SGA significa estalviar ai- al mes de març de 2009: www.ec.europa.eu/environ- gua en la neteja viària, estalviar ener- ment/emas/index_en.htm. gia en instal·lar sistemes més eficients [3] www2.ihobe.net/CertMed.nsf. d’il·luminació pública, o emprar vehi- cles elèctrics per a les tasques de man- PER sAbER-NE Més: teniment. A la manufactura de produc- - Boletín económico de ICE nº 2936 - EMAS versus ISO tes, un SGA ajuda a reduir i gestionar 14001. Un análisis de su incidencia en la UE y España els residus generats o a reduir els con- - Club EMAS - Associació d’organitzacions registra- des EMAS a Catalunya sums energètics i de matèries prime- - Web EMAS de la Unió Europea: ec.europa.eu/envi- res, en optimitzar processos i invertir ronment/emas/index_en en eficiència. - Web del DMAH sobre Sistemes de gestió ambiental
    • 28 60 - 61 El fort creixement econòmic experi- iniciatives que promoguin estils de vida Prosperitat sense mentat des de la segona meitat del se- menys materialistes. Es planteja rede- gle xx ha comportat una degradació del finir valors més enllà dels productes de 60 % dels ecosistemes del món i un aug- consum com ara el temps per pensar, ment de les emissions de CO2 al voltant per estar i tenir cura de la família, aju- creixement? d’un 40 % des del 1990. A més, s’han ex- tremat les diferències socials [1]. Això evidencia que un sistema econò- dar els veïns o els amics; fer coses per a nosaltres mateixos; reduir el consum d’energia perquè ens desplacem menys mic en creixement perpetu i amb una i amb transports menys contaminants, estreta relació amb el consum de ma- estalviem a casa i comprem productes Canvia els teus hàbits personals PoC M o LT terials no és possible en un món amb lí- locals; demanar allò que ens cal i deixar mits físics i ambientals, i els reptes del en préstec allò que ens demanen; i no Guanya qualitat canvi climàtic i la crisi econòmica que deixar-se endur per la cursa contra el de vida PoC M o LT estem vivim no fan més que reafirmar temps de treballar per gastar. Una op- les contradiccions d’aquest sistema. ció que guanya partidaris és, doncs, en- Redueix l’impacte La resposta només pot ser la de viure carar aquest camí, basat en l’austeritat sobre l’entorn amb més frugalitat, com proposa l’au- vital, que permetrà una vida millor, més PoC M o LT tor Tim Jackson en la recent publicació equitativa i perdurable per a les socie- de la Comissió per al Desenvolupament tats i el planeta. Sostenible del Regne Unit Prosperi- [1] Jackson, Tim. (2009). tat sense creixement?, o els moviments que defensen el decreixement. Pensa- dors, acadèmics i moviments socials plantegen visions alternatives al crei- xement econòmic com a única mesu- ra de progrés social. El punt en comú és apostar per un nou sistema econòmic que impliqui abandonar la filosofia de «com més millor» i redefinir el progrés PER sAbER-NE Més: en nous termes. Defensen que cal anar més enllà d’una economia verda basa- - Jackson, Tim. (2009). Prosperity without growth? The transition to a sustainable economy. 2009. Sustaina- da en l’eficiència i el reciclatge, i que en ble Development Commission, Regne Unit canvi cal repensar el sistema econòmic - A. simms et al. A New Green Deal Joined-up policies per consumir menys en termes abso- to solve the triple crunch of the credit crisis, climate change and high oil prices. New Economics Founda- luts. Es proposa un canvi en l’estruc- tion, 2008 tura que modifiqui la lògica social del - Xarxa pel decreixement: www.decreixement.net consumisme i, per a això, cal pensar en - Núm. 35 de la revista Ecologia Política
    • 29 62 - 63 Vora el 40 % dels recursos de la Terra La intensitat d’ús dels habitatges és un Viure a la ciutat es destinen a construir llars. Només a altre aspecte que ens hem de plante- l’Estat espanyol, els prop de 20 milions jar, sobretot quan pensem en les activi- d’habitatges i una taxa d’urbanització tats de cap de setmana i d’estiueig. Per del territori que en molts indrets su- exemple, a Catalunya hi ha declarats mediterrània pera el 80 % evidencien la gravetat del problema [1]. Per construir un habitatge, segons els més d’un milió d’habitatges destinats a segones residències que resten tan- cades bona part de l’any, malgrat que materials i els sistemes constructius s’han consumit nombrosos recursos que s’utilitzin, necessitem una gran naturals en la seva construcció. A més, Canvia els teus hàbits personals PoC M o LT quantitat de matèria i energia, i per uti- moltes d’aquestes responen a un mo- litzar-lo encara en consumirem més [2]. del d’ocupació territorial de baixa den- Guanya qualitat El model d’urbanització i l’ús que es fa sitat localitzades en indrets de gran va- de vida PoC M o LT de l’habitatge generen diferències im- lor paisatgístic. portants en relació amb el consum de A l’hora de cercar un habitatge haurí- Redueix l’impacte recursos. En les ciutats denses, com- em de tenir presents criteris d’habi- sobre l’entorn pactes i diverses com ho han estat tra- tatge i d’urbanització sostenibles. En PoC M o LT dicionalment les ciutats mediterrànies, aquests moments hi ha normatives go- es consumeixen menys recursos que a vernamentals que aposten per l’efici- les noves urbanitzacions de tipus resi- ència energètica i la sostenibilitat, com dencial que es dispersen en el territori i és el cas del Decret d’Ecoeficiència o el esdevenen molt poc eficients. mateix Codi Tècnic de l’Edificació. No- Els habitatges unifamiliars aïllats o més la demanda en aquest sector pot adossats necessiten més energia per fer que l’oferta creixi i els requeriments escalfar-se i refredar-se que els pluri- ambientals siguin més rigorosos. familiars, fins i tot els que són equipats [1] IDAE: www.idae.es. amb instal·lacions eficients. També el [2] 34 kg. de CO2. consum domèstic d’aigua és molt més destacat, ja que normalment s’hi ha de comptabilitzar el rec de jardins o el manteniment de piscines. Així mateix, aquest model de ciutat difusa genera PER sAbER-NE Més: una elevada mobilitat que normalment s’ha de cobrir amb transport privat i - XS. Grandes ideas para pequeños edificios. Phyllis Richardson, Barcelona, Gustavo Gili, 2007 motoritzat ja que fer arribar el trans- - 34 kgs de CO2 (2009) Calatayut, D. Claret, C. Depar- port públic a urbanitzacions de baixa tament de Medi Ambient. Generalitat de Catalunya densitat és poc eficient i molt car. - Especial Ecociutats. Revista Sostenible
    • 30 64 - 65 Cadascú de nosaltres, per mitjà de pe- met que qualsevol persona interessa- Entre tots, millor tits gestos, contribueix a crear el futur. da pugui aportar informació sobre els Podem, per exemple, estalviar energia efectes ambientals dels documents de només apagant del tot els aparells de planificació. casa enlloc d’usar l’stand by. Però això Malgrat que no tots els processos de no ens eximeix de la responsabilitat de participació acaben reeixint, hi ha ca- participar en les decisions públiques sos en què funcionen de forma notable que condicionen la nostra vida. La par- i donen un alt valor afegit als resultats ticipació ciutadana és un element clau de l’actuació administrativa, com és el del sistema democràtic, malgrat que no cas de la renovació del barri de Trinitat Canvia els teus hàbits personals PoC M o LT és un concepte de definició fàcil ni im- Nova de Barcelona [4]. El CADS va dur a mediata. terme al llarg del 2009 un procés parti- Guanya qualitat Participar és un procés a través del qual cipatiu per definir entre tots els reptes de vida PoC M o LT les persones prenen part en la resolució de sostenibilitat de Catalunya. És pos- dels problemes aportant la pròpia cre- sible que puguem demostrar el nostre Redueix l’impacte ativitat, punts de vista, coneixements i interès en participar si no deixem esca- sobre l’entorn recursos i compartint la responsabili- par aquestes oportunitats que ens ofe- PoC M o LT tat en la presa de decisions [1]. La parti- reixen els organismes governamentals. cipació pot ser entesa simplement com Però, a peu de carrer, no podem deixar una manera de legitimar les decisions d’associar-nos per fer sentir la nostra o bé com una forma de transformar els veu i fer veure les nostres conviccions processos de decisió. Segons aquesta amb els gestos que elegim cada dia, segona visió, apostar per la participa- perquè cada decisió també és un vot. ció ciutadana consisteix a crear òrgans [1] Aprendre a participar. Recull de recursos. Núm. 9. que permetin noves relacions de treball Abril de 2004. Centre de recursos Barcelona Sos- entre polítics, tècnics i població. Un tenible. procés participatiu té una continuïtat, [2] Pindado et al. (2002). Eines per a la participació es construeix dia a dia, és el resultat de ciutadana. Diputació de Barcelona. la interacció dels seus protagonistes i es perllonga en el temps tant com vo- len els implicats. Al capdavall, la parti- PER sAbER-NE Més: cipació ciutadana és un compromís en- - Llei 6/2009, d’avaluació ambiental de plans i tre les parts implicades [2]. programes Existeixen ja alguns exemples de pos- - Web del CADS sobre els Reptes per a la Sostenibili- tat de Catalunya: www.reptessostenibilitat.cat sibilitats de participació, com ara les - Participar. Com incidir en les decisions que afecten el Agendes 21 locals, o bé l’avaluació am- territori. Institut del Territori i Edicions Tres i Quatre, biental de plans i programes, que per- 2009
    • 31 66 - 67 Dels 130 litres d’aigua per persona i dia clor, però que en el moment del consum No només es viu que consumim diàriament a casa nos- no són necessaris. tra, només uns 2 o 3 litres corresponen A l’Àrea Metropolitana de Barcelona a aigua per cuinar i beure. Malgrat que cal esperar, a més a més, que les no- l’aigua de l’aixeta és perfectament sa- ves instal·lacions a la potabilitzado- d’aigua mineral ludable en la majoria dels casos, cada vegada hi ha més gent que beu a dia- ri aigua mineral, que es comercialit- ra d’Abrera [2] milloraran el gust de l’ai- gua que ens arriba a l’aixeta de casa, malgrat que per fer-ho s’hagi hagut za en tot tipus d’envasos. Contribuïm de construir una dessalinitzadora per així a l’explotació d’un recurs natural membranes que tracti l’aigua del riu Canvia els teus hàbits personals PoC M o LT que no sempre es gestiona a un ritme Llobregat. sostenible i que sovint es distribueix a Als establiments de restauració del Guanya qualitat grans distàncies del seu origen natural [1]. nostre país és impossible imaginar que de vida PoC M o LT El motiu principal d’aquest consum a ens serveixin una aigua que no estigui casa nostra és el mal gust, però hi ha envasada. Canviar-ho és difícil però no Redueix l’impacte maneres d’evitar haver de comprar am- impossible, i per tant el canvi és cultu- sobre l’entorn polles o garrafes d’aigua, amb la conse- ral: en altres països és ben normal dis- PoC M o LT qüent despesa econòmica, generació posar d’una gerra d’aigua de l’aixeta per de residus i molèsties per transpor- satisfer la set. A més a més, sembla que tar-la fins a casa. L’aigua de xarxa mi- arriba com una nova moda el consum llorada amb sistemes domèstics per d’aigües minerals d’arreu del món, con- la purificació d’aigua de boca permet vertint una cosa tan essencial com l’ai- un consum quotidià d’aigua de quali- gua per beure en un bé de consum més, tat gustativa excel·lent més saludable fins i tot de luxe en alguns casos. i respectuós ambientalment. Permet [1] Perspectiva Ambiental, núm. 31. Aigua Envasada. aprofitar la infraestructura existent i www.ecoterra.org/articulos31cat.html. evita la fabricació, transport i tracta- [2] Aquest mes d’abril la potabilitzadora d’Abrera ha ment final d’envasos, que consumeix rebut el segon premi dels Global Water Awards AE: recursos, energia, i també aigua, i ge- www.idae.es. nera emissions a l’atmosfera. Els sis- temes domèstics com els filtres amb carbó actiu, la destil·lació o l’osmosi inversa, eliminen substàncies com les sals dissoltes que donen «mal gust» a PER sAbER-NE Més: l’aigua, o els productes necessaris per - Fòrum mundial de l’aigua garantir la seguretat del seu consum - www.aigua.info durant el transport a les llars, com el - www.aiguesmineralsdecatalunya.org
    • 32 68 - 69 Avui dia nombroses empreses i inicia- ritme que l’absorció de CO2 de la vege- Reduir i compensar tives quantifiquen econòmicament les tació i els arbres no pot assolir. emissions de CO 2 d’una empresa, or- Tot i així, promoure projectes positius ganització o particular, i ofereixen la de compensació ajuda a avançar cap possibilitat de pagar aquesta quanti- a la sostenibilitat. El Conveni Marc de tat a l’emissor per destinar-la a la in- Nacions Unides sobre el canvi climà- versió en projectes que afavoreixin tic i el Protocol de kyoto ja van preveu- l’estalvi d’energia, les energies reno- re uns mecanismes per incentivar l’ús vables o la plantació d’arbres i vege- d’energies renovables i la transferèn- tació, per «compensar-les». També el cia de tecnologies netes als països en Canvia els teus hàbits personals PoC M o LT CADS, conjuntament amb el Comissi- desenvolupament. Es tracta dels Me- onat d’Afers Exteriors, promou que el canismes de Desenvolupament Net, Guanya qualitat Departament de la Vicepresidència, on s’inscriuen projectes de reducció de vida PoC M o LT que realitza molts viatges internacio- d’emissions que són verificats per les nals al cap de l’any ja que té les com- Nacions Unides. Les negociacions que Redueix l’impacte petències de relacions exteriors del es portaran a terme a Copenhaguen sobre l’entorn Govern de la Generalitat, compensi les aquest proper mes de desembre hau- PoC M o LT emissions que genera afavorint pro- ran d’establir com serà aquest meca- jectes que contribueixen a estalviar nisme a partir del 2012. emissions [1]. La «compensació», però, hauria de ser Però la reducció d’emissions a base una mesura posterior a les estratègies de projectes «comprats» no té lògi- per a la reducció: per mantenir el nostre ca ambiental si no s’assumeix un can- clima, una tona de carboni estalviada vi de fons: només és lògic «compen- avui és molt més valuosa per evitar l’es- sar» les emissions que no hi ha hagut calfament global que una tona estalvia- més remei que produir, després de re- da d’aquí a vint anys. duir-les tot el possible. Un dels motius [1] Estudi SOSxCO2 del CADS, i Pla de Sostenibilitat és que compensar l’impacte ambiental del Departament de la Vicepresidència. és difícil o impossible, ja que la veloci- tat d’emissió de carboni i la velocitat d’absorció (amb projectes de planta- PER sAbER-NE Més: ció d’arbres) o de reducció d’emissions (amb l’aplicació de mesures d’eficièn- - Pla marc de mitigació del Canvi Climàtic a Catalunya cia) són ben diferents. Quan consumim 2008-2012 - X un bon clima. Calculadora de la petjada de carboni. energies fòssils consumim ràpidament CADS un capital que la natura ha trigat mi- - Conveni de Nacions Unides sobre el canvi climàtic lers de milions d’anys en acumular: un - Web de la cimera de Copenhaguen: es.cop15.dk
    • 33 70 - 71 Els riscos naturals són un problema una mitjana anual de danys valorats en Un món amb menys risc creixent per a la humanitat. En el dar- 89.000.000 euros. La capacitat de ges- rer mig segle el nombre de catàstrofes tionar aquests riscos combina mesures naturals al món s’ha multiplicat per 10, en l’àmbit de la predicció, la prevenció i i els danys produïts, per 20. Els experts la recuperació. assenyalen, però, que el fet que l’im- Això només és possible amb un conei- pacte social i econòmic de fenòmens xement científic més gran dels fenò- naturals extrems vagi en augment va mens naturals, dissenyant programes més lligat als canvis generats per l’ho- d’observació, aplicant mesures que re- me sobre el territori, i el fet que les zo- dueixin o evitin els possibles impactes, Canvia els teus hàbits personals PoC M o LT nes exposades són ocupades per més i millorant els sistemes d’alarma i aler- població o noves activitats, que no pas ta. Però també és fonamental la impli- Guanya qualitat a un augment de la gravetat dels fenò- cació de la societat en la gestió dels ris- de vida PoC M o LT mens naturals. Per exemple, les ca- cos, i per això cal desplegar mesures tàstrofes degudes a inundacions i es- d’educació i sensibilització de la pobla- Redueix l’impacte llavissades de terres s’han multiplicat ció. Cada cop estem més desvinculats sobre l’entorn per 30 en mig segle, i els experts rela- del territori on vivim i tenim poca cons- PoC M o LT cionen aquest fet amb la influència hu- ciència de la perillositat de certs fenò- mana, que incrementa el canvi climàtic mens, fet que genera comportaments i provoca modificacions a la superfície imprudents o temeraris que augmenten terrestre com l’augment de la imper- el risc. Cal ser conscients que aquests meabilització del sòl (i per tant de l’es- riscos ja no són tan «naturals», sobre- correntia) i la reducció de la resistèn- tot en un moment en què l’efecte antrò- cia de la capa superficial del sòl. Els pic sobre el clima fa preveure una major riscos naturals sorgeixen quan conflu- incidència de fenòmens naturals ex- eix l’amenaça dels processos naturals trems i s’hauran de maximitzar els es- amb l’exposició dels elements humans forços en la gestió de riscos. i la seva vulnerabilitat. Controlar els primers no és al nostre abast; contro- [1] Vilaplana et al. (2008). RISKCAT. Els riscos naturals de Catalunya. CADS. lar els segons, sí. L’estudi RISkCAT [1], analitza la situació dels riscos naturals a Catalunya així com línies de treball per fer front a una problemàtica que PER sAbER-NE Més: no es pot obviar: casa nostra és una de - Estratègia internacional per a la Reducció de desas- les comunitats amb una despesa més tres de Nacions Unides gran associada a les catàstrofes natu- - Grup d’experts de riscos naturals, RISkNAT, Univer- rals, principalment inundacions, amb sitat de Barcelona
    • 34 72 - 73 Als productes de neteja del nostre sa- cialment sensibles i/o que han estat Net com una patena fareig trobem expressions tan inqui- exposades a nivells elevats d’alguna o etants com «irritant» o «nociu per al diverses substàncies, i és que el llindar medi ambient». Pel que fa als mobles i de sensibilitat va baixant a mesura que roba de casa, el sofà segurament con- més ens hi exposem. i aromes florals té retardants de flama bromats (BFR); la cortina, acabats de formaldehid per evitar les arrugues, i el terra vinílic i la Per això, cada cop més persones, sen- sibles o no, alliberen les seves cases i els seus cossos (i de retruc, el medi) cortina de la dutxa de PVC alliberen fta- d’aquestes substàncies antagòniques lats a l’interior de l’habitatge durant a la vida. Algunes idees: productes eco- Canvia els teus hàbits personals PoC M o LT anys. Els nostres productes d’higiene lògics de base vegetal i receptes caso- personal també estan plens d’ingredi- lanes a base de bicarbonat o vinagre Guanya qualitat ents tan suggerents com els parabens per a la neteja de casa; teixits naturals de vida PoC M o LT (que s’han relacionat amb casos de sense tractaments; evitar el PVC i els càncer) o els perfums sintètics [1]. Es- plàstics tous; pintures de base mine- Redueix l’impacte tem exposats a una sopa química, i dels ral o vegetal; productes d’higiene eco- sobre l’entorn més de 80.000 productes químics que lògics i sense perfums sintètics... [3]. PoC M o LT hi ha al mercat, només se n’ha avaluat [1] Campanya de tòxics de Greenpeace – Consumint un petit percentatge pel que fa a efec- química. tes potencials sobre la salut [2]. [2] www.storyofstuff.com. Aquestes substàncies són tòxiques per [3] Perspectiva Ambiental, núm. 38, Tòxics. al medi i per a les persones. Sovint són bioacumulatives i s’associen a un risc de càncer més gran, toxicitat reproduc- tiva o impactes al sistema immunològic, o patologies a curt termini. Una d’elles és la síndrome de Sensibilitat Quími- ca Múltiple (SQM), una afectació de la salut que inclou la intolerància a subs- tàncies químiques presents a l’entorn quotidià de les persones, amb símpto- mes que van des d’esternuts, llagrimeig o picor, fins a asma, erupcions, migra- nyes, o canvis en l’estat d’ànim. PER sAbER-NE Més: Les persones afectades lluiten per no - www.istas.net/ecoinformas08 exposar-se a una toxicitat que és ubi- - Associació Pesticides Action Network Europe: qua. La SQM afecta a persones espe- www.pan-europe.info
    • 35 74 - 75 Els experts defineixen el paisatge com Al nostre país existeixen moltes orga- Implica’t el rostre del territori. Com succeeix en el nitzacions sense afany de lucre que en- rostre d’una persona, un paisatge no deguen iniciatives de custòdia del terri- només ens mostra les característiques tori. En molts casos, aquesta activitat físiques sinó que també hi podem ob- consisteix en l’actuació directa en el amb el teu territori servar aspectes de la seva personali- tat o el seu estat anímic. No és només una suma de components, sinó que el territori mitjançant grups de volunta- riat, mentre que en d’altres és el ma- teix propietari o gestor del terreny qui paisatge és el continent d’una multitud adquireix compromisos d’actuació. En d’elements (naturals i humans) i alho- uns i altres casos, la participació de Canvia els teus hàbits personals PoC M o LT ra és també el contingut on s’expressen tots nosaltres és essencial per aportar un conjunt de relacions no sempre fà- recursos personals i materials. Guanya qualitat cils entre aquests elements, com a pro- Si no defineixes el teu paisatge, algú de vida PoC M o LT ducte de combinació de la percepció altre ho farà per tu, i si et descuides, de la seva població i la dinàmica d’ele- contra tu. Redueix l’impacte ments culturals i naturals que s’hi de- sobre l’entorn [1] Observatori del Paisatge: www.catpaisatge.net. senvolupen [1]. PoC M o LT És en aquest sentit que la implicació ciutadana en la definició del nostre pai- satge es mostra no únicament desit- jable sinó també inevitable. Des de les administracions públiques s’emprenen nombrosos programes per a la recupe- ració i conservació de valors naturals i culturals presents al territori, però hi ha altres fórmules per facilitar la res- tauració i conservació del territori que estan liderades per la societat civil or- ganitzada. En aquest principi es fonamenta l’ano- menada custòdia del territori, una filo- sofia nascuda als Estats Units d’Amè- rica a finals del segle xix que intenta PER sAbER-NE Més: generar la responsabilitat dels propi- - Xarxa de Custòdia del Territori etaris i dels usuaris del territori en la - Plataforma de Custodia del Territorio – Fundación conservació i el bon ús dels seus valors Biodiversidad per mitjà d’acords voluntaris. - Xarxa de Voluntariat Ambiental de Catalunya
    • 36 76 - 77 Casa nostra, tot i ser el nostre aixo- Les ecoauditories domèstiques han Un auditor a casa pluc, és una gran desconeguda pel que provat ser una iniciativa de sensibilit- fa a la despesa de recursos i energia o zació i informació personalitzada de als materials que la formen. Periòdi- gran interès per promoure l’acció per a cament rebem les factures de consum l’estalvi de recursos a l’habitatge. So- d’aigua, electricitat, gas natural, etc., vint necessitem mesurar i veure per però sovint només ens fixem en l’im- poder actuar. A casa nostra es van re- port, i no en els m3 o els kWh que con- alitzar els primers programes d’ecoau- sumim, i encara menys en com fluctu- ditories els anys 2004 i 2005 a ciutats en aquests consums al llarg de l’any. com Barcelona i Badalona, i s’han con- Canvia els teus hàbits personals PoC M o LT Per exemple, al nostre país cada habi- tinuat desenvolupant experiències com tatge consumeix de 7.000 a 8.000 kWh les impulsades per l’Associació de Na- Guanya qualitat cada any, incloent la despesa elèctri- turalistes de Girona el 2006, o darrera- de vida PoC M o LT ca i la de combustibles com el gas, i so- ment l’associació Barnamil a Barcelo- vint això és resultat d’un munt de fac- na. És remarcable l’èxit de participació Redueix l’impacte tors que se’ns escapen [1]. de l’actual programa estatal «Llars ver- sobre l’entorn Les ecoauditories domèstiques con- des» que ofereix reunions trimestrals PoC M o LT sisteixen en què un expert diagnosti- per intercanviar informació, assesso- qui i recomani mesures per reduir l’im- rament personalitzat, materials sobre pacte ambiental en diferents aspectes recomanacions i mecanismes per aju- de la llar. Pel que fa a l’energia, es valo- dar a mesures d’estalvi. ra el consum actual i s’estudia l‘efici- [1] Fundació Terra, experiència pròpia. ència dels sistemes existents a la llar per a il·luminació, cuina, climatització i electrodomèstics, així com els hàbits personals. També es valoren les condi- cions bioclimàtiques de l’habitatge i si són millorables. Pel que fa a l’aigua, es quantifica la despesa i es recomanen sistemes i hàbits d’estalvi en els punts PER sAbER-NE Més: en què és excessiva. L’auditoria ambi- - Programa Llars verdes del Ministeri de medi ambient ental també pot abastar consells per a i medi rural i marí la reducció de la generació de residus - Blog de l’associació Barnamil, programa Llars i la correcta separació en origen o la Verdes a Catalunya - Guia Com fer sostenible casa nostra. Publicacions introducció de materials més ecolò- de l’OCUC (Organització de Consumidors i Usuaris gics a la llar, sobretot en cas de fer re- de Catalunya) formes. - Apartat d’ecodisseny de la revista Sostenible
    • 37 78 - 79 Des del petit carregador del mòbil que vi d’hàbits. Per saber el consum elèc- Amb un bon endoll xucla 2 w d’electricitat cada hora si es tric d’un determinat equip podem uti- manté endollat, fins a l’ordinador que, litzar uns aparells mesuradors que es juntament amb els seus perifèrics, pot col·loquen entre l’endoll i l’aparell, i que superar els 15 w de consum malgrat ens informen del consum en temps real no n’hi ha prou que aparentment estigui apagat, els «consums fantasma» de la llar ens en- volten, i poden arribar a sumar el 10 % (se’n troben en grans ferreteries). Obtindrem resultats i dades sorpre- nents, i aleshores podrem actuar per de la despesa elèctrica de l’habitatge. deixar el nostre consum a zero quan no N’hi ha que passen especialment desa- sigui necessari: no és tan difícil aga- Canvia els teus hàbits personals PoC M o LT percebuts i que tenen una despesa sor- far l’hàbit de desconnectar o desendo- prenentment alta, com ara el consum llar els aparells, i les regletes amb in- Guanya qualitat d’algunes bombes de calor que, tot i ser terruptor fan molt fàcil tallar l’arribada de vida PoC M o LT aparells moderns d’elevada eficiència, de corrent elèctric als aparells i trans- pot arribar a 50 w tot i romandre apaga- formadors. En altres casos, com en els Redueix l’impacte des [1]. L’única opció contra els consums grans aparells, si hi ha una xarxa elèc- sobre l’entorn amagats és convertir-se en un detectiu trica separada per usos, podem, direc- PoC M o LT per aconseguir aturar realment el cons- tament, baixar el diferencial quan no tant i inexorable gir del comptador. Per necessitem encendre els sistemes. descobrir-los, podem fer servir els nos- [1] Fundació Terra, experiència pròpia. tres sentits: la vista, per detectar els [2] www.ecoterra.org/articulos114cat.html. llums pilot encesos; l’oïda, per escol- tar el brunzit dels transformadors en- dollats; el tacte, per notar l’escalfor a la nostra mà dels aparells i elements en- dollats que continuen dissipant energia en forma de calor (com el carregador del mòbil). Una altra manera de detec- tar els consums elèctrics residuals és fer servir els anomenats smart meters o comptadors intel·ligents, que mostren PER sAbER-NE Més: el consum elèctric instantani i acumu- lat de tot l’habitatge [2], de manera que - Web de la Comissió Europea sobre l’ecodisseny de podem veure a quines hores consu- productes que consumeixen electricitat: ec.europa. eu/energy/efficiency/ecodesign/eco_design_ mim més, quan hi ha un pic de consum, en.htm quant consumim durant la nit... o quan - Informe 2009 sobre el rànquing «verd» d’electrodo- reduïm el consum a partir d’un can- mèstics: www.floov.net
    • 38 80 - 81 Si hi ha alguna pràctica escolar que re- Aquest moviment s’ha convertit en un Germina, que cordem és la de fer germinar una mon- èxit en moltes ciutats [3]. geta i després plantar-la per estudiar- Finalment, no hem d’oblidar que hi ha ne el creixement. Fer créixer plantes una altra agricultura urbana encara més comestibles al balcó o al terrat de casa senzilla i plena d’avantatges per a la sa- alguna cosa en queda és possible i fàcil. No cal ser tan fer- vents de l’agricultura urbana com el pa- gès de terrat Joan Carulla, que té un ve- lut com és el germinat de llavors. Les llavors germinades són un complement dietètic molt ric, i les podem preparar ritable verger al seu pis del barri de la en petits germinadors. Cada setmana Sagrera de Barcelona, amb més de 2 podem tenir germinats de llenties, soja, Canvia els teus hàbits personals PoC M o LT tones de terra cultivable [1]. col llombarda, alfals, etc. i, a més, con- Conrear plantes comestibles sense fer- vertir l’activitat de sembrar, regar i co- Guanya qualitat tilitzants ni plaguicides al nostre balcó llir els germinats en una diversió per a de vida PoC M o LT o terrat és senzill, tot i que requereix la família [4]. motivació i una mica de tècnica. Es po- [1] www.terra.org/html/s/rehabilitar/jardin/experi- Redueix l’impacte den conrear en testos o safates de cul- sobre l’entorn encias/carull.html. tiu des d’hortalisses fins a tubercles, PoC M o LT [2] www.horturba.com. passant per plantes aromàtiques diver- [3] www.igra-world.com. ses. La combinació de plantes comes- [4] www.semillasbatlle.com. tibles i ornamentals ens permet donar un sentit més pràctic a aquests espais de casa nostra. Només cal que el balcó o terrat sigui una mica assolellat. Des- prés podem recollir l’aigua de pluja o programar el reg per tal d’estalviar el màxim d’aigua. Els horts urbans o safa- tes per cultivar en terrasses i balcons, ben gestionats, poden arribar a donar 3 collites anuals [2]. El moviment d’agricultors urbans s’ha estès per moltes ciutats d’arreu del món, en alguns casos amb un caràcter de reivindicació social com és el mo- PER sAbER-NE Més: viment Green Guerilla a Nova York. Els - Vallès, Josep M. (2007). L’Hort Urbà. Manual de cultiu nous materials permeten impermeabi- ecològic en balcons i terrasses. Ediciones del Serbal litzar les cobertes dels edificis per con- - RomeRo, Jordi. (2002). El rebost de la ciutat. Manual de vertir-los en autèntics horts urbans. permacultura urbana. Fundació Terra
    • 39 82 - 83 L’actual model de producció industrial poden ser una gran contribució a nivell Consumir menys globalitzat dels països del Nord s’abas- individual. Així mateix, les mil vegades teix en gran part de recursos naturals citades paraules de Mahatma Gandhi: del Sud (minerals, petroli, gas, produc- «Viu senzillament per a què altres sen- tes agrícoles) on com a contrapartida zillament puguin viure» han cobrat un per l’equitat ambiental s’hi provoquen impactes socials i ambi- entals. Aquest intercanvi desigual ge- nera un deute ecològic dels països del sentit especial en la situació actual de crisi ecològica i desigualtat social. Si ens trobem en un bufet i som els nord envers els del sud [1]. primers de la cua, hauríem de pen- Per exemple, les explotacions mineres sar quina quantitat ens posem al plat. Canvia els teus hàbits personals PoC M o LT en països africans generen forts im- Imaginem que el bufet inclou aigua i ali- pactes com la desforestació, conta- ments, però també materials per a roba Guanya qualitat minació, residus, i poques vegades re- i habitatge, energia, sanitat, mobilitat i de vida PoC M o LT percuteixen en la població local, ans al confort. Quina quantitat hem d’agafar contrari, han alimentat conflictes bèl- de cada cosa per cobrir les nostres ne- Redueix l’impacte lics com els coneguts casos dels dia- cessitats, tot deixant-ne prou per a qui sobre l’entorn mants de Sierra Leone o del coltan al hi ha darrera nostre? Pensem que a la PoC M o LT Congo, amb unes dramàtiques conse- cua no hi ha només els altres 6.000 mi- qüències socials. lions de persones que habiten la ter- Així mateix, la seva situació econòmi- ra, sinó els que encara han de néixer i ca els fa més vulnerables als riscos glo- la resta d’éssers vius. Avui, el consum bals. Per exemple, el canvi climàtic és excessiu d’uns és un miratge basat en essencialment provocat pels països in- la injustícia de la situació d’uns altres. dustrialitzats però els impactes poden Sens dubte, els nivells de consum arreu tenir efectes devastadors en països del del món han de convergir perquè tots Sud, amb menys recursos per adaptar- puguem viure bé i dintre dels límits de hi i més exposats a les inundacions, hu- la natura. racans, desertització i altres fenòmens [1] www.odg.cat. extrems. La llunyania amb què la societat per- cep aquesta situació ens fa sentir poc responsables i amb una limitada capa- PER sAbER-NE Més: citat d’intervenir-hi. Ara bé, si tenim en compte que la cultura del consum en - Observatori del Deute en la Globalització (ODG) - ORtega, M. (2010). Equitat ambiental a Catalunya. què estem submergits alimenta aques- Documents de recerca, 15. CADS ta situació, alternatives com el consum - Web de l’Agència de Protecció Ambiental d’EEUU. de productes de comerç just i ecològic Secció Justícia Ambiental: www.epa.gov
    • 40 84 - 85 La petjada ecològica és una mesura de petjada ecològica de Catalunya, reve- Reduïm la nostra l’àrea de territori i oceans necessaris laren la dada de 3,92 hectàrees per ha- per sostenir el consum d’aliments, béns, bitant, és a dir 7,8 vegades la superfície serveis, allotjament, energia i assimilar del nostre país. els residus [1]. La Global Footprint Net- Una altra opció per mesurar el nostre petjada ecològica work [2], impulsora de l’indicador de la petjada ecològica, calcula anualment el moment de l’any en el què els humans impacte és amb la petjada de carbo- ni (les emissions equivalents de diòxid de carboni per habitant). Als països eu- esgotem el «pressupost» anual de la bi- ropeus la petjada de carboni personal ocapacitat de la terra: l’any 2008 va ar- mitjana es troba entorn les 9 tones de Canvia els teus hàbits personals PoC M o LT ribar el 23 de setembre, de manera que CO2 anuals, però el nivell d’emissions aquest any vam excedir en un 40 % el compatible amb els recursos planeta- Guanya qualitat que la natura pot regenerar, a costa de ris és d’unes 2 o 3 tones per persona i de vida PoC M o LT consumir el capital natural. any. Potser calcular la nostra petjada La petjada ecològica ens ajuda a cons- personal [3], pot animar-nos a triar un Redueix l’impacte cienciar-nos de manera molt visual que estil de vida més compatible amb un fu- sobre l’entorn vivim més enllà dels límits del plane- tur sostenible per a tots els habitants PoC M o LT ta i permet copsar les desigualtats en- de la Terra, guanyant alhora qualitat de tre diferents llocs i cultures. Per exem- vida i reduint l’impacte sobre el nostre ple, cada habitant dels Estats units té entorn. Esperem que les 40 petites ide- actualment, de mitjana, una petjada es que hem anat veient aquestes set- de 9,4 hectàrees, i la Xina se li apropa manes contribueixin a fer-ho possible. cada any (ambdós països junts reque- [1] www.myfootprint.org. reixen pràcticament la meitat dels ser- [2] www.footprintnetwork.org/en/index.php/GFN/ veis de la natura disponibles). La mitja- page/earth_overshoot_day. na dels països de la Unió Europea és de [3] Calculadora de carboni del CADS 4,7 hectàrees per habitant. Per cobrir les necessitats de la població actual de tot el món, tanmateix, el que hi ha dis- ponible a la natura serien tan sols 2,1 hectàrees per persona. Mentrestant, països com Haití, Afga- nistan o Malawi tenen les petjades eco- lògiques més petites del món, per sota 0,5 hectàrees, massa petites per cobrir PER sAbER-NE Més: necessitats bàsiques com alimenta- - MayoR, X.; Quintana, V.; Belmonte, R. (2005). Aproxima- ció, aixopluc, o sanitat. Els càlculs de la ció a la petjada ecològica de Catalunya. CADS
    • CADs Motxilla ecològica Consell Assesor per al Desenvolupament Total publicació Per exemplar sostenible Consum d’aigua Consum d’electricitat 35.250 litres 16.000 kWh 1,41 litres 0,64 kWh Matèries primeres 5.168.250 gr 206,73 gr Residus 627.000 gr 25,08 gr Emissions CO2 7.983.750 gr CO2 319,35 gr CO2 El Consell Assessor per al Desenvolu- Qui som Petites idees per garantir un gran futur Per a la impressió d’aquesta publicació pament Sostenible de Catalunya (CADS) El CADS està integrat per 15 consellers D’aquesta publicació se n’han realitzat s’han consumit els recursos i s’han ge- és l’òrgan de participació, consulta i as- i el president del Consell. Tots ells són 25.000 exemplars. Ha estat impresa per nerat els residus i emissions de CO2 que sesorament del Govern de la Generali- experts de reconegut prestigi que gau- El Tinter, empresa certificada ISO 9001, mostra la taula. tat de Catalunya en l’àmbit del desenvo- deixen del suport d’un cos tècnic inte- ISO 14001 i EMAS. lupament sostenible. Creat l’any 1998, i grat per professionals del medi ambi- En el disseny s’han seguit les recoma- adscrit del Departament de la Vicepre- ent i la sostenibilitat. nacions de la Guia interactiva de publi- sidència des del 2006, actua amb au- cacions ambientalment correctes de la tonomia funcional per tal de garantir la President 2228/MA/07/08 Generalitat de Catalunya. Gabriel Ferraté seva objectivitat i indepèndencia. UNE:150301 Vicepresident No l’abandonis. Fes córrer aquest exemplar. Si el vols El CADS és un interlocutor entre l’ac- El paper d’aquesta publicació és 100 % Manel Gausa deixar a l’abast d’un nou lector, lliura’l a una biblioteca, ció de Govern, el coneixement expert i reciclat, és a dir, procedeix de la recu- deixa’l en un lloc públic, inscriu-lo a: les necessitats de la societat catalana, Consellers peració i el reciclatge de paper usat. La www.bookcrossing-spain.org amb l’objectiu de fomentar la cultura de Josep Alabern, Martí Boada, Isabel Cacho, fabricació i la utilització de paper reci- Purificació Canals, Marcel Coderch, Marta la sostenibilitat. Estrada, Teresa Franquesa, Anna Ma. Geli, clat significa un estalvi d’energia, aigua i Consell Assessor per al Desenvolupament sostenible (CADs) Les principals funcions del CADS són Carles Ibáñez, M. Carme Llasat, J. Enric Llebot, fusta i una menor emissió de substànci- www.gencat.cat/cads assessorar el Govern en relació amb les Joandomènec Ros, Josep M. Serena, Carme Valls es contaminants als rius i a l’atmosfera. Avinguda de Sarrià 30, 1r 3a polítiques, els projectes normatius i els Cada exemplar pesa 155,87gr. El total 08029 Barcelona Director del CADs Tel 93 363 38 67 instruments de planificació territorial Ramon Arribas d’emissions comptabilitzades en ma- i sectorial amb repercusió sobre el de- terial i en el procés d’ impressió es de senvolupament sostenible; proposar 319,35 gr. CO2 per unitat. mesures d’informació, sensibilització i educació; foment de la recerca cientí- fica i la innovació per al desenvolupa- ment sostenible; així com contribuir a la reflexió estratègica de la sostenibili- tat a Catalunya.
    • bIbLIoTECA DE CATALUNYA DADES CIP Petites idees per garantir un gran futur Referències bibliogràfiques I. Jaén, Joana A., 1982-, il. II. Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible (Catalunya) 1. Consum responsable 2. Desenvolupament sostenible 502.3 Generalitat de Catalunya Departament de la Vicepresidència Consell Assessor per al Desenvolupament sostenible de Catalunya (CADs) Fotografies Joana A. Jaén Disseny gràfic David Torrents Maquetació silvia Míguez Impressió El Tinter (empresa certificada EMAs) Dipòsit legal b.8614-2010 Tiratge 25.000 exemplars