Text científic
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×
 

Text científic

on

  • 232 views

 

Statistics

Views

Total Views
232
Views on SlideShare
232
Embed Views
0

Actions

Likes
0
Downloads
0
Comments
0

0 Embeds 0

No embeds

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Microsoft Word

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

Text científic Text científic Document Transcript

  • 6.3.2. 1996-2004 o l’etapa popular .................................................................. 369 6.3.2.1. Un nou teatre públic? ................................................................... 369 6.3.2.1.1. Teatres de la Generalitat Valenciana ............................... 371 6.3.2.1.2. El Festival d’Estiu de Barcelona “Grec” ......................... 377 6.3.2.1.3. El Teatre Nacional de Catalunya ..................................... 378 6.3.2.2. Teatre concertat: risc i rigor ......................................................... 384 6.3.2.2.1. El Teatre Lliure ................................................................ 384 6.3.2.2.2. Moma Teatre ................................................................... 391 6.3.2.2.3. El Teatro de la Abadía ..................................................... 393 6.3.2.3. La continuïtat del teatre privat ..................................................... 394 6.3.2.3.1. El teatre comercial a Madrid ........................................... 394 ● Comèdia, thriller, drama i David Hare .................................. 395 ● Del vodevil al musical ........................................................... 408 6.3.2.3.2. El teatre comercial a Barcelona ....................................... 412 ● Continua l’èxit ....................................................................... 412 ● Escenaris de la nova escriptura .............................................. 418 6.3.2.3.3. Miscel·lània privada ........................................................ 429 ● Retorn al passat ...................................................................... 429 ● Novetats antigues i recents .................................................... 434 6.3.2.4. La consolidació del teatre alternatiu ............................................ 441 6.3.2.4.1. Tot revisant Pinter ........................................................... 443 6.3.2.4.2. La nova dramatúrgia britànica ......................................... 447 6.3.2.4.3. El fenomen Sarah Kane ................................................... 457 6.3.2.4.4. De reposicions variades ................................................... 463 Aquesta Tesi Doctoral va ser presentada a València el dia 30 de març de 2009 davant un tribunal format per: - Dr. Josep Lluís Sirera Turó - Dr. Enric Gallén Miret - Dr. José Ramón Prado Pérez - Dr. Ignacio Ramos Gay - Dr. Ramón X. Roselló Ivars Va ser dirigida per: Dr. Juan V. Martínez Luciano Dr. Miguel Teruel Pozas ©Copyright: Servei de Publicacions Anna Rosa Marí Aguilar Dipòsit legal:
  • 2. Fonaments teòrics i metodològics 2.1. Els estudis de recepció: estat de la qüestió L’anàlisi de l’experiència de l’individu receptor davant un text es remunta en el temps des del procediment d’interpretació d’Homer i l’exegesi bíblica fins a la seua presència a la història del dret, als Essais de Montaigne, als escrits filosòfics de Blumenberg o Marx o a l’obra de Borges (Jauss, 1991: 13-40). Tanmateix, fins l’aparició dels estudis de l’anomenada Escola de Constança (Jauss, Iser, Stierle, Warning, Weber), a finals de la dècada dels seixanta, no es va produir un canvi d’orientació a la ciència de la literatura: un canvi anunciat ja des de temps antics com hem vist segons el qual l’estatus del receptor com a co-creador del sentit de l’obra artística per fi es va veure teòricament reconegut. En contrast amb perspectives anteriors, “Reception theory acknowledges time and hence pragmatizes intertextuality (...) It helps to situate art within history, as Marxists do, and within its own history, an undertaking overemphasized by the Formalists” (London, 1997: 22). No obstant, “la teoria de la recepció ha vist esmorteir-se la seua aura revolucionària en la mesura que la teoria literària actual, de qualsevol signe, ha assumit sense escarafalls bona part d’aquells pressupòsits inicials” (Salvador, 1995: 17). És així com la pluralitat de teories de la literatura que s’han anat desenvolupant des d’aleshores fins ara – a les obres teòriques d’Umberto Eco o al camp de la semiòtica teatral amb Pavis, Ubersfeld o Kowsan - no fa més que constatar que l’interés dels acadèmics pel fenomen de la recepció ha anat creixent fins convertir-lo en una vessant més de l’anàlisi de qualsevol obra literària.