2

ÀLBUM IL·LUSTRAT
       TARDOR’10
“Els primers museus
  que visiten el nens són
  els àlbums il·lustrats”
                                            Kvêta ...
presentació
Els llibres adreçats al públic infantil han canviat. Actualment, podem
anar a una llibreria i constatar que, e...
l’article
Quan les paraules es vesteixen de colors: les mil cares de l’àlbum
il·lustrat

Què és un àlbum il·lustrat?
Hi ha...
d’exemple, en són freqüents temes com l’amistat, la por, la gelosia, l’amor i la
immigració.

D’altra banda, l’àlbum, a tr...
Claus per a llegir la imatge
Llegim d’esquerra a dreta i de dalt a baix
En el mateix sentit que la lectura. La mirada se s...
Marcs de les imatges
Les imatges emmarcades ens limiten a veure el que hi ha dins, com una finestra.
És una imatge més est...
Ressenyes
Un niño, un perro y una rana. Mercer Mayer. Los cuatro azules. Barcelona,
2008

                 Vet aquí un clà...
Sopa de ratolí. Arnold Lobel. Kalandraka. Barcelona, 2004.

                    Scheherezade va necessitar mil-i-una nits ...
Las estaciones. Iela Mari, Kalandraka, 2007.

                     Original de 1973, aquesta obra de Iela Mari
           ...
Vamos a cazar un oso. Versió de Michael Rosen; il·lustrat per Helen
Oxenbury. Ekaré. Caracas, 2005
                       ...
La pequeña marioneta. Gabrielle Vincent. Zendrera Zariquey.

                       Amb un traç a carbonet insinuat, gaire...
Mirror. Suzy Lee. Kalandraka. Barcelona, 2000

                        Mirror, mirall, objecte de cada dia amb què moltes
...
Recomanacions                  d’especialistes              en      literatura
infantil i juvenil

Pep Duran Llibreter de ...
Sònia Gómez,              Llibretera de Pati de llibres.

No tinc paraules. Arnal Ballester. Media Vaca. València, 1998.

...
Neda-que-neda. Leo Lionni. Kalandraka. Pontevedra, 2010.
              Un clàssic que continua tenint la mateixa força de ...
Per a vosaltres
Emigrantes. Shaun Tan. Barbara Fiore, 2007
                       Àlbum que narra, a través d’una seqüènci...
Caperucita roja. Germans Grimm, il·lustracions de Kvêta Pacovská.
Kókinos. Madrid, 2008.
                 No tots els llib...
altres recursos
Llibreries emblemàtiques, originals i actives, que dediquen gran part de
la seva tasca a difondre la liter...
BIBLIOTECA ANTÒNIA ADROHER
    Can Sunyer, 46 – 17007 Girona - Taialà
    Tel. 972 213 315 – biblioadroher@ajgirona.cat

 ...
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Carabastardor10

1,403

Published on

Published in: Education
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
1,403
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
1
Actions
Shares
0
Downloads
17
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Carabastardor10

  1. 1. 2 ÀLBUM IL·LUSTRAT TARDOR’10
  2. 2. “Els primers museus que visiten el nens són els àlbums il·lustrats” Kvêta Pacovská Sumari tardor/10 Presentació ................................................................... 3 L’article.......................................................................... 4 Les claus per llegir la imatge ......................................... 6 Ressenyes .................................................................... 8 Recomanacions d’especialistes en literatura infantil i juvenil ..... 14 Ressenyes per a vosaltres .......................................... 17 Altres recursos ............................................................ 19 carabàs 2
  3. 3. presentació Els llibres adreçats al públic infantil han canviat. Actualment, podem anar a una llibreria i constatar que, entre els llibres de tiratge més comercial, s’hi amaguen “petites joies”: llibres que ens sorprenen per la seva bellesa, il·lustracions, format poc convencional, missatge, emotivitat... Possiblement haurem topat amb un àlbum il·lustrat. Un llibre en què la imatge té un pes molt important i on il·lustració i text es fusionen per crear una simbiosi entre els dos llenguatges. Altres vegades trobarem àlbums formats únicament per imatges, que entren en el camp dels sentiments i emocions sense la necessitat del text. És cert que l’àlbum il·lustrat és un gènere desconcertant. Sovint els que primer hi posem barreres som els adults quan qüestionem: “i això és adequat per als infants?”, “què és un àlbum il·lustrat?”, “a qui està adreçat?” Ens atreviríem a dir que un àlbum il·lustrat és un repte, atrevir-se a desxifrar el que un llibre de poques pàgines, condensat com un haiku, ens vol transmetre. Els àlbums són llibres per a totes les edats, per a tots els públics, que possiblement necessitin un acompanyament per als infants i en alguns casos tractin temes més adreçats als adults. Però no badem: deixem que els infants tastin la varietat estilística, es formin la seva educació estètica variada, curulla d’experiències. Veurem com s’esvaeixen els prejudicis. I el més important: descobrim un nou llenguatge visual i artístic captivador, lluny dels pocs referents visuals de la nostra infantesa; hi som a temps. El butlletí que teniu a les mans pretén traçar un petit recorregut per aquest gènere i donar algunes pistes per endinsar-nos en aquest camp. Des de l’article de Matilde Portalés fins a les recomanacions d’especialistes en literatura infantil i llibres d’artista, passant per la nostra modesta selecció d’àlbums. Us oferim, a més, un llistat de llibreries especialitzades, llibres i revistes de literatura infantil i pàgines web que us conduiran a un univers en què, després de llegir l’última pàgina d’un àlbum il·lustrat, no us podreu estar de tornar a començar. carabàs 3
  4. 4. l’article Quan les paraules es vesteixen de colors: les mil cares de l’àlbum il·lustrat Què és un àlbum il·lustrat? Hi ha certa confusió amb aquest gènere, ja sigui per la seva curta història o bé per la diversitat de propostes que integren aquesta nova tendència. La literatura anglosaxona el defineix com a picture book, però també storybook (llibre il·lustrat) o picture storybook (conte il·lustrat). Totes aquestes etiquetes defineixen un llibre on text i imatge coexisteixen de manera dependent o, fins i tot, on el dibuix pren un paper preponderant davant el text, amb una intencionalitat lúdica, creativa i emocional. Cecilia Silva-Díaz apunta que l’àlbum resta “a l’espera d’ésser definit”. En definitiva, ni existeix un criteri únic de definició, ni un consens sobre els seus orígens, així que metafòricament ho podem descriure com a poema visual. Ara bé, no hem d’entendre aquesta indefinició com quelcom negatiu, sinó com un tret que defineix el seu esperit postmodern –indeterminació, fragmentació, descanonització, ironia, hibridació i participació–. Si no, tal com diuen experts en la matèria com Lewis, correríem el perill d’encotillar-ho a través d’una definició rígida i estàtica, trets que queden molt allunyats de la naturalesa de l’àlbum il·lustrat. Tots aquests descriptius creen un cert paral·lelisme amb l’art contemporani, fins i tot amb altres tendències d’expressió plàstica i narrativa actuals com el cinema o la publicitat, ja que tot són formes plasticonarratives úniques, contemporànies, innovadores, obertes i sense fronteres, en certa manera, transgressores. L’àlbum il·lustrat actua com un estímul per al desenvolupament infantil, ja que és una eina fonamental d’expressió, percepció i comprensió de l’ésser humà i la seva evolució, perquè inclou, ja sigui a través de la imatge o bé del text, certes al·lusions a la història de la humanitat. Cal afegir que l’àlbum incrementa la participació activa del lector ja que fomenta les capacitats creatives i critiques de l’infant, fet que el forma com a persona. L’àlbum ofereix al lector, ja sigui un infant o bé un adult, continguts visuals carabàs per compartir, ja que les temàtiques són del tot universals i reflexives. A tall 4
  5. 5. d’exemple, en són freqüents temes com l’amistat, la por, la gelosia, l’amor i la immigració. D’altra banda, l’àlbum, a través de les seves il·lustracions, ofereix a l’infant una aproximació al món de l’art, un primer contacte que anirà educant la seva mirada estètica i crítica vers qualsevol expressió plàstica. I és que s’ha de tenir en compte que els menuts no només entenen aquells dibuixos innocents i “infantilistes”. Vivim en un món ple d’estímuls amb nous codis estètics, noves formes sensorials, plàstiques, narratives i aquestes també insereixen en l’imaginari i la formació dels més petits. Finalment, només remarcar la importància de la doble alfabetització, o tal com apunten alguns experts: “multialfabetització”. La imatge passa a ser la protagonista del llibre, és el nou alfabet clau dels temps digitals i globalitzats. Per tant, cal que tots aquells professionals que estiguin a l’entorn dels més petits, alhora que pares i mares, ensenyin el potencial narratiu del vocabulari de les imatges, a més del vocabulari de les lletres, i és que tal com diu un refrany popular: una imatge val més que mil paraules. Resum de l’article Quan les paraules es vesteixen de colors: les mil cares de l’àlbum il·lustrat, a la revista Escola Catalana, núm.439. Abril 2007. © 2001 Anna Laura Cantone. Una storia ingarbugliata. Fabbri Editori MATILDE PORTALÉS I RAGA . És doctora en Belles Arts a la Universitat Politècnica de València i il·lustradora de llibres per a infants. carabàs 5
  6. 6. Claus per a llegir la imatge Llegim d’esquerra a dreta i de dalt a baix En el mateix sentit que la lectura. La mirada se sol aturar a la pàgina dreta, a l’extrem superior. És un espai on podem trobar elements destacables intencionadament. Disposició de les imatges La disposició dels personatges i elements a la pàgina ens pot indicar diferents aspectes si se situen a dalt, a baix, al centre, en els marges, etc. Un personatge situat a la part superior de la pàgina pot representar, a tall d’exemple, poder i estatus social positiu. Contràriament, un personatge ubicat al marge inferior esquerre pot representar aspectes de reclusió, tristesa o estatus social desfavorable. El sentit de l’orientació de les imatges ens pot indicar un ritme narratiu. Acció si estan orientades a la dreta, fet que ens obliga a passar pàgina per seguir la història. Pausa si trobem una il·lustració a doble pàgina que ens convida a parar i observar una il·lustració detingudament. Per narrar un viatge o camí, els protagonistes es dirigeixen a un lloc d’esquerra a dreta i en tornen de dreta a esquerra. En els àlbums la imatge esdevé un factor narratiu i la seqüència de les imatges en marca el ritme. El personatge de la talpeta (il. Wolf Erlbruch) va a buscar qui és el que li ha fet una tifa al cap. Elmer (de David McKee) es camufla i torna amb la colla d’elefants. Les línies del dibuix Són un gran indicatiu de les emocions i experiències dels personatges de l’obra. Les línies corbes, suaus i paral·leles denoten més tendresa, tranquil·litat. El traç geomètric i els forts angles contraposats poden indicar complicacions i agressivitat. Les línies fluixes i intermitents representen moviment; les gruixudes ens poden transmetre pausa o estabilitat. Molts gargots o línies capil·lars al voltant del personatge denoten energia, vitalitat, i nerviosisme. carabàs 6
  7. 7. Marcs de les imatges Les imatges emmarcades ens limiten a veure el que hi ha dins, com una finestra. És una imatge més estàtica. Pot ser un recurs per fixar l’atenció en un aspecte concret de la narració. Una seqüència d’imatges emmarcades també pot provocar dinamisme dins la mateixa pàgina. D’altra banda, les imatges sagnades, sense marc, s’escapen de la nostra vista i ens conviden a entrar a dins la història i a formar-ne part, imaginant el que hi ha més enllà. Caracterització dels personatges Quins trets són els que identifiquen el personatge i com representen la seva evolució en la història? Símbols, detalls, colors, expressió, plans, etc. Són elements que ens ajuden a sintonitzar amb els protagonistes. La connotació dels colors Colors vius representen eufòria, descobriment. Colors foscos, insatisfacció i preocupació. Els colors saturats representen agressivitat i valentia, i els colors pastel, timidesa i inhibició. Cal observar quins colors s’associen als personatges i a l’entorn i com representen els seus estats d’ànim o trets de la personalitat. Un aspecte interessant d’observar és la interrelació dels colors al llarg de la història. Voces en el parque Anthony Browne Observem el canvi que es produeix en el personatge del pare, després d’un passeig amb la seva filla i la gossa. Altres elements importants a valorar: Punt de vista. Què ens vol comunicar l’il·lustrador? On situa el lector? Vies comunicatives. Format del llibre, textura, tipografia, disseny, col·lecció... Font: William Moebius. Introducción a los códigos del libro-álbum, a El libro álbum: invención y evolución de un género para niños. Parapara Clave. Banco del libro de Venezuela. carabàs Teresa Colomer Siete llaves para valorar las historias infantiles. Fundación Germán Sánchez Ruipérez 7
  8. 8. Ressenyes Un niño, un perro y una rana. Mercer Mayer. Los cuatro azules. Barcelona, 2008 Vet aquí un clàssic dels contes sense paraules. Una aventura infantil en què el lector podrà posar veu a les magnífiques il·lustracions de Merce Mayer. La història és tan senzilla com efectiva: durant un passeig pel camp, un nen i el seu gos volen capturar una granota. Després de diversos intents frustrats, tornen a casa. Gran part de l’encant d’aquesta obra radica en la senzillesa de la línia i en l’expressivitat que dóna als tres personatges. Aquesta edició amb tapa dura, guardes verdes i una impressió nítida ens fa recordar obres de creadors com Maurice Sendak i Arnold Lobel. L’èxit del conte va ser tan gran que l’autor el va convertir en el punt de partida d’una sèrie. Us proposem una adaptació amb curt cinematogràfic sobre aquest conte. Que el disfruteu! Youtube: “A boy, a dog and a frog” El llibre esbiaixat. Peter Newell; versió de Miquel Desclot. Thule. Barcelona, 2007. El 1910, l’il·lustrador i autor de contes Peter Newell va editar aquesta divertida història rimada i, ja llavors, esbiaixada. Les seves pàgines il·lustren l’aparatós descens d’un nadó rialler a bord del seu cotxet carrer avall, atropellant veïns, botiguers, pagesos... Inspirat en les historietes populars i el cinema còmic, l’originalitat d’aquest àlbum ve reforçada pel format del mateix llibre. Esperem que gaudiu d’aquest clàssic del segle XX, traduït ara al català per Miquel Desclot. carabàs 8
  9. 9. Sopa de ratolí. Arnold Lobel. Kalandraka. Barcelona, 2004. Scheherezade va necessitar mil-i-una nits amb les seves corresponents històries per salvar la pell. El protagonista de Sopa de ratolí en va tenir prou amb quatre contes. Un ratolí llegia un llibre a sota un arbre i una mostela el va caçar. La mostela en vol fer sopa, però el ratolí li diu que per fer sopa necessita contes i n’explica quatre. Amb aquest àlbum, Arnold Lobel ret homenatge als llibres, als contes i a la lectura. La portada ja simula ser un llibre. La composició de l’índex ens indica com és l’estructura de l’àlbum: les pàgines que conformen el relat marc no porten requadre, mentre que les dels contes que explica el ratolí van emmarcades. Alhora les il·lustracions d’aquests contes –aquarel·les on predominen el blau i el taronja– també estan contingudes en una vinyeta. La presència d’una il·lustració del ratolí al marc de les pàgines reforça la sensació d’oralitat. L’arbre generós. Shel Silverstein. Zendrera Zariquiey. Barcelona, 2000. Aquest àlbum ens explica la relació entre un arbre i un nen. L’arbre sempre dóna al nen tot el que necessita. A mesura que el nen creix, les seves demandes són més exigents, però l’arbre sempre les satisfà amb alegria i sense demanar res a canvi. El nen és un egoista i demana massa a l’arbre? La història que se’ns explica contraposa la felicitat de la infantesa amb les responsabilitats i els sacrificis de l’edat adulta? Tenen l’arbre i el nen una relació pare i fill? O se’ns parla de la voracitat sense límits de l’home i de l’explotació de la natura? L’autor fa que ens fem totes aquestes preguntes utilitzant només el negre, un traç senzill i el blanc de les pàgines. Aquesta austeritat dóna a la història un to de gravetat i desolació, però també de confort i carabàs consol. 9 10
  10. 10. Las estaciones. Iela Mari, Kalandraka, 2007. Original de 1973, aquesta obra de Iela Mari sintetitza de manera gràfica el pas del temps i les estacions. Com el cicle de la vida, l’autora crea una història circular, sense text a partir dels elements de la natura. L’observació atenta a les transformacions a partir de la intensitat cromàtica i les petites històries paral·leles entre els elements naturals reflecteix els canvis que acompanyen el pas de les estacions. L’obra de Iela Mari ha esdevingut un clàssic contemporani. El seu tractament de les obres com principis circulars, un disseny clar i detallista, el fons blanc i la transformació permanent dels objectes a través de clares seqüenciacions de les imatges són trets identificatius de Mari. Una artista que podem considerar precursora en el gènere de l’àlbum il·lustrat des del disseny i que ens regala obres com El globito rojo i La manzana y la mariposa, en aquest cas creada conjuntament amb Enzo Mari, germà de Iela i conegut per la seva tasca de disseny creatiu. Els tres bandits. Tomi Ungerer. Kalandraka. Barcelona, 2001. Amenaçar, destrossar i robar. Aquestes eren les activitats dels tres bandits abans d’assaltar un carruatge i conèixer l’Úrsula, una nena òrfena que els farà reflexionar sobre les seves accions. Des de la portada de l’àlbum, Tomi Ungerer ens presenta la imatge emblemàtica dels tres bandits, que ja no oblidarem i que ens quedarà definitivament gravada quan la tornem a veure a la primera pàgina i en composició descendent. A Els tres bandits les formes són definides pels contrastos de color o per un traç gruixut i continu. L’autor també crea formes a partir del fons, mentre que el paper brillant ressalta els colors carabàs saturats. La interacció entre els colors també és molt mportant en aquest àlbum, ja que serveix per mostrar el canvi d’actitud dels facinerosos. 10
  11. 11. Vamos a cazar un oso. Versió de Michael Rosen; il·lustrat per Helen Oxenbury. Ekaré. Caracas, 2005 L’àlbum que us presentem recrea una cançó popular anglesa en què, al llarg del camí que recorren pare i fills cercant un ós, descobriran els sons de la natura: l’aigua del riu, el trepitjar sobre el fang, el vent entre les herbes del camp... Un excel·lent àlbum per ser llegit en veu alta. El format quadrat, de mida gran, resulta molt encertat en aquest llibre, en què s’alternen dobles pàgines de fons blanc amb traços de llapis negre, amb altres dobles pàgines amb aquarel·les a tot color, donant protagonisme als textos emmarcats per destacar els sons que els lectors han de repetir. Oxenbury aconsegueix que les imatges estiguin perfectament lligades al text, omplint el llibre de poesia i humor i mostrant de manera molt encertada els sentiments dels protagonistes. Si veieu la cançó interpretada per Michael Rosen, passareu una bona estona. La trobareu al Youtube: “Michael Rosen - We're Going On A Bear Hunt” Voces en el parque. Anthony Browne. Fondo de Cultura Económica. México, 1999. Una mare i un fill rics surten a passejar al parc amb la seva gossa. Una filla i el seu pare pobres surten a passejar al parc amb el seu gos. Dos móns completament oposats conflueixen en un mateix espai. Amb aquest senzill argument, Browne ens acosta a l’interior dels personatges i ens mostra les seves veus, percepcions i vivències d’un mateix fet des de quatre punts de vista completament diferents. Cada veu respon a una tipografia diferent, a uns colors i imatges que ens transmeten els sentiments i estats d’ànim dels personatges. El llibre presenta un munt d’elements significatius, i referències a obres d’art que fan d’aquesta obra una lectura oberta a múltiples interpretacions. El carabàs segell Browne està garantit. 11 11
  12. 12. La pequeña marioneta. Gabrielle Vincent. Zendrera Zariquey. Amb un traç a carbonet insinuat, gairebé semblant a un esbós, Gabrielle Vincent és capaç de mostrar-nos una història tendra i entranyable entre un nen, un titella i el seu titellaire. Pas a pas, com si anéssim passant les planes d’un quadernet de dibuix, l’autor ens mostra les reaccions d’un infant que entra en un teatret i veu una marioneta. L’espontaneïtat, la frescor i fins i tot la ingenuïtat infantil es veuen reflectides a les il·lustracions increïblement expressives amb una economia de mitjans senzilla, de carbonet sobre fons blanc. És sorprenent com l’autor transmet les emocions i sentiments dels personatges amb els mínims traços. Al mateix temps, assistim a l’evolució dels personatges del nen i del titellaire. I com l’infant passa de la por i protecció del titella a compartir el petit tresor amb el vell titellaire, mentre creix entre ells una relació d’amistat. Una història bonica i perfectament encadenada Olivia. Ian Falconer. Serres. Barcelona, 2001. Olivia és una porqueta femenina, encantadora, amb una energia inesgotable; no hi ha qui la cansi! El primer llibre de l’autor es titula igual que la protagonista, Olivia, i és la seva presentació, la de la seva família i la d’allò que més li agrada fer: cantar, emprovar-se roba, llegir contes abans d’anar a dormir... El personatge ha seduït milers de lectors de totes les edats i ha tingut repercussió arreu del món. Ian Falconer, amb Olivia, ret homenatge al món del ballet així com a Pollock i Degas. L’estil minimalista en l’ús del color de Falconer dóna un toc elegant i original a l’àlbum que, juntament amb el personatge, us captivarà. Us proposem, també que visiteu la web oficial http://www.oliviathepiglet.com/. Hi trobareu tots els llibres publicats, jocs, una entrevista amb l’autor i moltes coses més. carabàs 12
  13. 13. Mirror. Suzy Lee. Kalandraka. Barcelona, 2000 Mirror, mirall, objecte de cada dia amb què moltes vegades ens entretenim, jugant amb el nostre reflex. És a partir d’aquesta activitat que Suzy Lee construeix la història d’aquest àlbum, on, amb il·lustracions en groc i negre i traços vigorosos, ens ensenya una nena que descobreix el seu altre jo. El centre del llibre, on s’ajunten les pàgines, ens marca la frontera entre el real i l’irreal, el reflex del que som, del que volem ser, del que cerquem, del que anhelem... Ens agrada tant el reflex que ens agradaria que tot fos com imaginem i somiem en travessar el mirall. Però de vegades ni el real ni l’irreal són com volem i això ens aboca a un final inesperat, com el de la nena d’aquest àlbum. La escoba de la viuda. Chris Van Allsburg. Fondo de Cultura Económica. Mèxic D.F, 1993. Allsburg ens explica la història d’una escombra que va a parar a casa la senyora Shaw, una vídua solitària. L’antiga mestressa de l’escombra, una bruixa, se’n desfà perquè ja no li serveix. L’escombra no és bona volant, però encara pot servir amb les feines de la llar o del camp. Els fets esdevinguts a la granja de la vídua alteren la vida tranquil·la del poble i molt aviat es generalitza la idea de cremar l’estri embruixat. De què tenen por els veïns, de l’escombra o del que és diferent? L’humor i la perfecció dels dibuixos de l’autor realitzats a tinta, amb la tècnica del puntillisme, són motius més que suficients per gaudir d’aquest àlbum. carabàs 13
  14. 14. Recomanacions d’especialistes en literatura infantil i juvenil Pep Duran Llibreter de Robafaves i traginer de contes. Selma. Jutta Bauer. Los cuatro azules. Madrid, 2009 La il·lustradora premiada aquest 2010 als premis Andersen és Jutta Bauer, l'autora de La reina de los colores, Selma, El ángel del abuelo, Madrechillona... Qualsevol d'ells es pot recomanar per a totes les edats. Jo em quedaria amb Selma, aquella ovella la vida de la qual respon a la pregunta: “Què és la felicitat?”, ja que viu fent les coses essencials: menjar al matí un xic d'herba, ensenyar a parlar als petits, a la tarda fer una mica més d'exercici, menjar més herba i al vespre enraonar amb la senyora Gonzalez. “I si tingués més temps?”, li pregunten, “i si li toqués la loteria?” Ella respon: “Faria el mateix.” Historia de un erizo. Asun Balzola. El jinete azul. Barcelona, 2010 Un petit eriçó busca un amic per jugar, però és rebutjat perquè les seves punxes espanten els que volen ser amics seus. L’eriçó queda molt trist fins que plorant no veu per on camina i topa amb una cosa dura que resulta ser la closca d'una tortuga. Aquesta li explica la raó de les seves punxes i li proposa ser amiga seva, ja que a ella no la punxaran. Així, tots dos poden sortir a descobrir el món. La lluna d’en Joan. Carme Solé Vendrell. Mars. Barcelona, 2009 En Joan surt a recuperar la salut que ha perdut el seu pare, pescador, en una tempesta dins el mar. La lluna és qui li indica el camí, i junts poden lluitar contra el pop que la tenia retinguda entre els seus tentacles. En Joan té por de quedar sol i que el seu pare no es posi bo, ja que la seva mare els va deixar fa temps, però confia en la lluna, la seva amiga, que l'acompanya carabàs en l'aventura de retrobar la salut i tornar-la al seu pare. 14
  15. 15. Sònia Gómez, Llibretera de Pati de llibres. No tinc paraules. Arnal Ballester. Media Vaca. València, 1998. Barreja el llenguatge del còmic amb les tècniques de l’àlbum il·lustrat i té diversos nivells de lectura. L’Arnal investiga noves vies de comunicació a través de la imatge i arma la gràfica sobre un fil argumental molt fi que permet que cada lector munti la seva història. La més evident és la investigació detectivesca per saber on és el cap del mag i qui l’ha decapitat. Tot plegat sobre un suport senzill acordat amb l’editor: paper reciclat, dues tintes i, tal com anuncia el títol, sense paraules. L’enemic. Davide Cali i Serge Bloch, editorial Takatuka. Barcelona, 2008. Els autors posen al servei de la narració tots els elements del llibre. Tot hi compta: la coberta, les guardes, fins i tot el paper foradat es transforma en trinxera per als soldats. Us faig parar atenció a les guardes i vosaltres descobriu la resta. A les primeres guardes es presenta un exèrcit de soldats que semblen tots iguals. Però, fixeu- vos-hi, el soldat que fa set de la segona fila porta un trèvol de quatre fulles. Ara mireu les últimes guardes: ja no hi és i, a més, ha fet que un altre soldat hagi deixat l’exèrcit. Us vénen unes ganes irresistibles de llegir aquest àlbum? L’erugueta goluda. Eric Carle. Kókinos. Barcelona, 2007. Tot un clàssic (va fer 40 anys el 2009!) que narra de forma senzilla el naixement d’una eruga i la seva transformació en papallona. Llegir-lo amb els més menuts és una manera ben literària i divertida de treballar els coneixements. A més, és un exemple de la importància que té el suport triat en l’edició d’un àlbum: uns encunys ben simples omplen de contingut el paper de les pàgines del llibre. Glòria Gorchs Bibliotecària. La ola. Suzy Lee. Barbara Fiore. Granada, 2008 Un àlbum sense text que aconsegueix reflectir a la perfecció l'emoció que tots hem viscut de petits jugant a la platja amb les onades. Crec que és un llibre que hem d'explicar als més petitons perquè així ens adonarem d'una vegada que saben apreciar i entendre l’art molt més del que nosaltres carabàs creiem. 15
  16. 16. Neda-que-neda. Leo Lionni. Kalandraka. Pontevedra, 2010. Un clàssic que continua tenint la mateixa força de sempre. Text i il·lustració treballen plegats per la sorpresa final. És un llibre que ho té tot: un petit heroi inoblidable, un missatge clar però que no embafa i un desenllaç, per mi, difícil de superar. Allà on viuen els monstres. Maurice Sendak. Kalandraka. Un llibre molt conegut però clau per entendre la història i la definició d'àlbum il·lustrat. És l'exemple perfecte per demostrar que un àlbum pot tenir la força i la profunditat d'una novel·la de tres-centes pàgines, d'una pel·lícula d'art i assaig, d'un manual de psicologia infantil o de qualsevol tractat filosòfic. Pascal Humbert Dissenyador gràfic i especialista en llibres d’artista. La invenció de l’Hugo Cabret. Brian Selznick. Cruïlla/SM. Barcelona, 2007 Un llibre rar i preciós, mig escrit, mig dibuixat en blanc i negre. Un homenatge al cinema mut i a Georges Méliès, un dels mags de la "prehistòria cinematogràfica" conjuntament amb el Segundo de Chomón i els germans Lumière. Hugo és el jove heroi d'aquesta història ubicada al voltant de l'estació parisenca d'Orsay. Enguany el director Martin Scorsese ha decidit d'adaptar el llibre a la pantalla gran. Frederick. Leo Lionni. Kalandraka. Pontevedra, 2006. Un clàssic de sempre, que des de 1975 manté la seva vigència i modernitat. Un conte filosòfic per als petits lectors que destaca el paper dels poetes i somniadors. Un llibre que hauria de ser a totes les escoles i a totes les llars del món. Libro illeggibile MN1. Bruno Munari. Edizioni Corraini. Milano, 2010 Un concentrat de poesia dins de 5 x 5 cm sense text i sense imatges. Una finestra oberta al món, un llibre que tothom pot carabàs “llegir" al seu aire, posant el seu granet de sorra i una bona dosi d'imaginació. 16
  17. 17. Per a vosaltres Emigrantes. Shaun Tan. Barbara Fiore, 2007 Àlbum que narra, a través d’una seqüència d’imatges sense text, la història d’un personatge anònim que abandona el seu país i la seva família a la recerca d’un futur millor en un país estrany. La mateixa absència de text suggereix les dificultats de comunicació pròpies d’un nouvingut, mentre que la manca de color ens condueix a un sentiment de malenconia. L’autor, Shaun Tan, s’autodefineix com un traductor d’idees; en aquest cas el missatge a transmetre és la pèrdua. Altres obres de l’autor, com El árbol rojo, desenvolupen el tema de l’alienació humana. En definitiva, podem considerar Emigrantes una obra singular i poderosa dins del gènere, que no deixa de ser un homenatge a tots aquells que un dia van realitzar un viatge similar al del protagonista. El sonido de los colores. Jimmy Liao. Barbara Fiore, 2008 Jimmy Liao ens presenta un món de fantasia a través d’una noia cega que viatja amb metro per una ciutat imaginària sense un destí concret. És un relat agredolç on la manca de visió crea en la protagonista la capacitat de sentir els colors a través de l’olor, el so i el tacte. Cada parada és una nova sensació, una nova aventura que guiarà el lector en el món íntim de somni i fantasia de la protagonista. L’obra és una metàfora visual on la idea de fons és la soledat entre la multitud. I en solitari, la noia cerca la llum i el color que únicament podrà trobar en el seu interior. carabàs 17
  18. 18. Caperucita roja. Germans Grimm, il·lustracions de Kvêta Pacovská. Kókinos. Madrid, 2008. No tots els llibres infantils són iguals. Dins tot el 19 ventall destaquen els llibres d’artista. Són obres plenes de suggeriments, sovint estranys o curiosos però gairebé sempre atractius. Us sorprendrà aquesta versió de la Caputxeta Vermella editada per Kókinos i il·lustrada per Kveta Pacovská. L’artista, guardonada l’any 1992 amb el premi Hans Christian Andersen d’il·lustració, ha recorregut mig món amb la seva obra pictòrica i actualment es dedica a crear llibres experimentals. El seu treball està influenciat per Miró, Klee i Kandinsky. Trobareu un estil personal que enganxa: colors bàsics i vius, traços marcats i collage. Aquí teniu una petita obra d’art. Little tree. Katsumi Komagata. One Stroke. Tokyo, 2008. Dissenyador gràfic japonès, Katsumi Komagata crea veritables poesies visuals i tàctils a partir dels seus llibres. La seva obra artesana i d’acurada edició cuida cada element, com la textura del paper, els desplegables, els relleus, la força cromàtica, el joc d’ombres i text mínim. La seva obra és fruit d’una concepció global que queda palesa en un llibre, que esdevé un objecte preuat. D’aquí ve el fet que la distribució dels seus materials sigui costosa i els haguem de cercar en llibreries especialitzades o distribuïdors de la seva obra. Little tree és una obra que parteix d’una llavor que va creixent i es converteix en un arbre. El pas del temps, el cicle de la vida, els colors de les estacions i la transformació de l’arbre queden reflectits en aquest petit arbre que es manté al mig de la doble pàgina. Un regal per als ulls que ha merescut una menció a la Fira di Ragazzi di Bologna. Us convidem a observar la seva obra en el vídeo següent: http://vimeo.com/6191932 carabàs 18 18
  19. 19. altres recursos Llibreries emblemàtiques, originals i actives, que dediquen gran part de la seva tasca a difondre la literatura infantil i juvenil. 2 Casa Anita (Santa Eugènia, 7. Gràcia. 08012. Barcelona. 93 237 60 02) Al·lots-El petit príncep - www.elpetitprincep.com La peixera - www.lapeixera.com La casa dels contes - www.lacasadeloscuentos.com La Caixa d’Eines - www.lacaixadeines.com Abracadabra - www.abracadabrallibres.com Robafaves - www.robafaves.com Pati de llibres- www.patidellibres.com Revistes Clij. Peonza. Revistes digitals: Babar, Imaginaria, Faristol, Noticia llibres, Bloc Revista Internacional de arte y literatura infantil A la xarxa www.apic.es Associació professional d’il·lustradors de Catalunya. http://blocs.xtec.cat/bibliobloc Bibliobloc, espai de dinamització de la lectura del CRP del Gironès. http://dibuixamunconte.blogspot.com Ilustroskop, blog sobre llibres i il·lustració. http://bibliocolors.blogspot.com Pinzellades al món, revista digital d’il·lustració. http://elgatoazulprusia.blogspot.com gato azul prusia ¿Cómo se ilustra un cuento? La ilustración infantil contada paso a paso... Bibliografia Sophie Van der Linden, Lire l’album, L’atelier du poisson soluble. Teresa Duran, Leer antes de leer, Anaya. Teresa Duran, Àlbums i altres lectures. Anàlisi dels llibres per a infants. Associació de Mestres Rosa Sensat. Evelyn Arizpe i Morag Styles, Lectura de imágenes, Fondo de Cultura Económica. Martin Salisbury, Ilustración de libros infantiles, Acanto. María Cecilia Silva-Díaz, La metaficción como un juego de niños, Banco del Libro. Teresa Colomer, Siete llaves para valorar las historias infantiles. Fundación Germán Sánchez Ruipérez VV.AA. El libro álbum. Invención y evolución de un género para niños, Parapara Clave. Banco del Libro de Venezuela. VV.AA. El arte y el álbum ilustrado, Peonza núm. 75/76. carabàs 19 19
  20. 20. BIBLIOTECA ANTÒNIA ADROHER Can Sunyer, 46 – 17007 Girona - Taialà Tel. 972 213 315 – biblioadroher@ajgirona.cat BIBLIOTECA ERNEST LLUCH Saragossa, 7 – 17003 Girona – Palau Tel. 972 426 368 – bibliolluch@ajgirona.cat BIBLIOTECA JUST M. CASERO Plaça de l’Om, 1 – 17007 Girona – Pont Major Tel. 972 211 370 – bibliojcasero@ajgirona.cat BIBLIOTECA SALVADOR ALLENDE Montseny, 74-78 – 17006 Girona – Santa Eugènia Tel. 972 232 715 – biblioallende@ajgirona.cat PUNT DE LECTURA DE SANT NARCÍS C.C. Sant Narcís – Pl. Assumpció, 27 – 17005 Girona Tel. 972 237 063 – puntlectura.stnarcis@ajgirona.cat En conveni amb l’AV de Sant Narcís PUNT DE LECTURA DE TORRE GIRONELLA Grup Torre Gironella, 102 – 17004 Girona Tel. 872 081 054 – puntlectura.tgironella@ajgirona.cat En conveni amb l’AV de Torre Gironella BIBLIOTECA ESCOLAR MONTFOLLET Montfalgars, 4 – 17006 Girona – Santa Eugènia bibmontfollet@gmail.com En conveni amb el Departament d’Educació i l’AMPA del CEIP Montfalgars Amb el suport del Pla de Barris i el Pla Educació i Convivència www.girona.cat/biblioteques carabàs 20

×