Art romànic
Art romànic      ART ROMÀNIC       Estil artístic desenvolupat a l’Europa Occidental entre els segle X i XIII.        desp...
Art romànic      Precedents  Segle   VI       fundació ordre benedictí.                   -vida dedicada a Déu: ora et lab...
Art romànic    Any 1000        invasions bàrbares (normandes, germàniques, hongareses, musulmanes,...) obscura profecia de...
Art romànic     Pelegrinatges  llocs sants: Jerusalem, Roma, Santiago,... Importància dels monestirs:    Relíquies de sant...
Art romànic                                            Etapes de l’art romànic              1- Primer romànic:   finals del...
Art romànic        Elements arquitectònics - Unificació d’estils regionals. - Proclamació del triomf de l’església cristian...
Art romànic    Catedrals i esglésies  Lligades a la seva funció i simbolisme:  est          absis    (sortida del sol)  oe...
Art romànic  A partir del segle XI:   volta de canó sobre la nau central       arc dobler com a reforç. (divideix la volta...
Art romànic   Elements arquitectònics del Romànic
Art romànic
Art romànic    ESGLÉSIA ROMÀNICA    Murs gruixuts i massissos    Finestres petites i estretesArc cecLesena
Art romànic  ESGLÉSIA ROMÀNICA
Art romànic  ESGLÉSIA ROMÀNICA
Art romànic
Art romànic
Art romànic
Art romànic Imatges en l’escultura   -íntimament lligada a l’arquitectura.   -decorar i adoctrinar.      Temàtica:      An...
Art romànic Portalada i Timpà Teofania Manifestació local duna deïtat als éssers  humans. (final dels temps) Crist Majestàt...
Art romànic  Portalada   a- timpà   b- llinda   c- arquivoltes   d- mainell   e- muntant o brancal   f- porta             ...
Art romànic   Timpà   característiques    -    figures hieràtiques.   -    falta de perspectiva. absència de fons arquitect...
Art romànic Escultura devocional figures realitzades en fusta i policromades.     - Maria com a Sedes sapientiae (tron de l...
Art romànic   Pintura   Supeditada a larquitectura     - Pintura mural al fresc. (sobre mur)    - Pintura al tremp. (sobre...
Art romànic
Art romànic   Esglésies destacades      - Sant Climent de Taüll (s.XI)   - Sant Vicenç de Cardona    - La Seu dUrgell    -...
SANT VICENÇ DE CARDONA
SANT VICENÇ DE CARDONA         Sant           Vicenç de Cardona   desconegut    Cronologia          1019-1040   Material  ...
SANT VICENÇ DE CARDONACONTEXT HISTÒRIC980 constància de la vida de clergues1019 - 1029 el vescomte Bermon dOsona i Cardona...
SANT VICENÇ DE CARDONAASPECTES BÀSICSConstruida amb pedra extreta decanteres properesSistema constructiu arquitravat ivolt...
SANT VICENÇ DE CARDONAESPAI INTERIOR Planta basilical amb tres naus      - capçalera amb tres absis      - transsepte curt...
SANT VICENÇ DE CARDONA                                            finestres cegues                                         ...
SANT VICENÇ DE CARDONA    Terra original                             CriptaNau lateral                                  Na...
SANT VICENÇ DE CARDONA                                                   ESPAI EXTERIOR                                   ...
SANT VICENÇ DE CARDONA  ENTORN    Lesglésia no va ser pensada a escala humana.    - edifici de més de dinou metres dalçada ...
SANT VICENÇ DE CARDONAESTILRomànicPrimer Romànic. Estil LlombardCaracteristiques:    Galeries darcs cecs    Disposició de ...
PORTALADA DE SANTA MARIA DE RIPOLL
PORTALADA DE SANTA MARIA DE RIPOLL     Portalada de Santa Maria de Ripoll   Taller anònim del Rosselló     Cronologia  115...
PORTALADA DE SANTA MARIA DE RIPOLL  CONTEXT HISTÒRIC L’art Romànic a Catalunya Desvinculació gradual dels comtats catalans...
PORTALADA DE SANTA MARIA DE RIPOLLCONTEXT HISTÒRICLa Portalada879 - fundació de Santa María de Ripoll, confluencia dels ríu...
PORTALADA DE SANTA MARIA DE RIPOLL
PORTALADA DE SANTA MARIA DE RIPOLL   Segle XI  influència de filiació llombarda (nord d’Itàlia)      caracteritzada per:    ...
PORTALADA DE SANTA MARIA DE RIPOLL       Segle XII     La portalada de Sta. Maria de  Ripoll fou construïda en el moment  ...
PORTALADA DE SANTA MARIA DE RIPOLL
PORTALADA DE SANTA MARIA DE RIPOLL                                             Arquivoltes amb diversos motius decoratius:...
PORTALADA DE SANTA MARIA DE RIPOLL TRACTAMENT DE LES FIGURES
PORTALADA DE SANTA MARIA DE RIPOLL                                                                              Entaulamen...
PORTALADA DE SANTA MARIA DE RIPOLL                    Arquivoltes                                        A- ornamentació v...
PORTALADA DE SANTA MARIA DE RIPOLLESTILRomànic català.FUNCIÓ Segons Cirici Pellicer aquesta portalada ha de ser considerad...
PORTALADA DE SANTA MARIA DE RIPOLL Temàtica                                     Contingut i Significació  La iconografia est...
MAJESTAT BATLLÓ
MAJESTAT BATLLÓ          La Majestat Batlló   Desconegut   Atribuït al taller de Ripoll.    segle XII   Estil         Romà...
MAJESTAT BATLLÓCONTEXT HISTÒRICDeu el seu nom al col·leccionista Enric Batlló i Batlló, que la va comprar enun mercat dant...
MAJESTAT BATLLÓASPECTES BÀSICSObra tallada en fusta de xiprer La imatge del Crist té unes mides de 94 x 96 x 17 cm    -pol...
MAJESTAT BATLLÓ           ANÀLISI FORMAL Obra representativa del Crist en majestat:        -posició frontal, hieràtica, de...
MAJESTAT BATLLÓESTIL  Romànic    Rigidesa, frontalitat, desproporció i manca d’interès pel volum del cos. Antinaturalisme ...
MAJESTAT BATLLÓICONOGRAFIATema ReligiósRepresentació de Crist amb els ulls oberts      -en majestat      -triomf sobre la ...
MAJESTAT BATLLÓ FUNCIÓ   Obra de funció litúrgica      -mobiliari de l’església      -representacions de teatre o processo...
SANT CLIMENT DE TAÜLL
SANT CLIMENT DE TAÜLL
SANT CLIMENT DE TAÜLL   Sant Climent de Taüll   Mestre de Taüll     Cronologia.           1123         Tècnica            ...
SANT CLIMENT DE TAÜLLASPECTES BÀSICSPintura figurativa al fresc Suport: mur                                                ...
SANT CLIMENT DE TAÜLL             COMPOSICIÓ Tres parts:        1 volta de l’absis      cel       2 cilindre superior     ...
SANT CLIMENT DE TAÜLLASPECTES PLÀSTICSDibuix acurat;     Perfilat negre    Contorns remarcats per un traç enèrgic    Sense ...
SANT CLIMENT DE TAÜLL    ESTIL    Romànic No hi ha un acord unànime sobre les influències  que reflecteix el conjunt iconogr...
SANT CLIMENT DE TAÜLL
SANT CLIMENT DE TAÜLL    TEMÀTICA    Única i exclusivament religiosa. Teofania (basada en la segona  parusia, arribada de ...
SANT CLIMENT DE TAÜLL Agnus Dei  anyell místic de set ulls  Dextera Domini  Mà de Déu que beneeix  Teofania  manifestació ...
SANT CLIMENT DE TAÜLL    Descripció iconològica Dividida en tres parts1- CEL Maiestat DominiPantocràtor: Crist-Jutge presi...
SANT CLIMENT DE TAÜLL Ā         w                                       EGO SUM LUX MUNDIprincipi   fi               beneei...
SANT CLIMENT DE TAÜLL                                              Maiestat Domini    -Àngel: Mateu                       ...
SANT CLIMENT DE TAÜLL                  2- ESGLÉSIA Apòstols i Verge         Tots els personatges porten Nimbe             ...
SANT CLIMENT DE TAÜLL    FUNCIÓ La funció d’aquesta pintura és eminentment   Religiosa i Il.lustrativa (didàctica)
SANT CLIMENT DE TAÜLL L’estructura compositiva es fa ressò de la tradició de dividir l’absis en  diversos registres:
  La ...
SANT CLIMENT DE TAÜLL   Planta basilical amb tres naus. Sostre de fusta, construcció  passada de moda i substituïda  a la ...
SANT CLIMENT DE TAÜLL                                                                                  Es conserva també u...
FRONTAL DE SANTA MARIA DAVIÀ
FRONTAL DE SANTA MARIA DAVIÀ       Frontal de Santa Maria d’Avià 
    Desconegut        Estil            romànic        Cr...
FRONTAL DE SANTA MARIA DAVIÀ    Antipendis - Part davantera dun altar   CONTEXT HISTÒRIC   És un frontal d’altar. Antipend...
FRONTAL DE SANTA MARIA DAVIÀASPECTES BÀSICSPintura al tremp sobre fusta  Provinent del món Bizzantí.    Pintura de tremp d...
Art romànic. Catalunya              Element plàstics    Tècniques complementàries:     -com l’estucat o la colradura (apli...
FRONTAL DE SANTA MARIA DAVIÀ                                              1              2    ANÀLISI FORMAL              ...
FRONTAL DE SANTA MARIA DAVIÀ                            1                     2                                      A    ...
FRONTAL DE SANTA MARIA DAVIÀ                    1              2                               A                    3     ...
FRONTAL DE SANTA MARIA DAVIÀ                       1                2                                A                    ...
FRONTAL DE SANTA MARIA DAVIÀ                      1                  2                                A                   ...
FRONTAL DE SANTA MARIA DAVIÀ                          Nimbe                    Fons pla- Les figures de cada parcel·la esta...
FRONTAL DE SANTA MARIA DAVIÀ     ASPECTES PLÀSTICS   El frontal presenta tècniques complementàries:        - lestucat     ...
FRONTAL DE SANTA MARIA DAVIÀ    ESTIL     Romànic    Les figures allargades, cobertes de riques vestidures típiques    d’Or...
Art romànic. Catalunya        Interpretació   Temàtica   Dedicat a la Mare de Déu. Sedes Sapientiae.      Nen Jesús benein...
FRONTAL DE SANTA MARIA DAVIÀ INTERPRETACIÓ  Contingut i significació  A la part central la Verge i l’Infant  presideixen el...
FRONTAL DE SANTA MARIA DAVIÀ Funció  Els frontals tenien com a funció decorar  l’altar i també captar irremeiablement  l’a...
TAPÍS DE LA CREACIÓ
TAPÍS DE LA CREACIÓ       Tapís de la creació                                Desconegut 
        Cronologia             pr...
Art romànic. Catalunya
Art romànic. Catalunya     •    El Tapís de la Creació és el teixit romànic més important que ha arribat fins als nostres  ...
Art romànic. Catalunya•    ESTIL Al Tapís hi ha tots els trets de la pintura romànica:     expressió hieràtica, falta de p...
MARE DE Déu        Mare de Déu de Montserrat   desconegut   segle XII   Estil          Romànic   Tipologia       Escultura...
TAPÍS DE LA CREACIÓ
Art romànic. Catalunya             Descripció formal  Figures de color daurat amb vermell i blau        Mare de Déu en maj...
Art romànic. Catalunya        Tapís de la Creació                   
    Desconegut   segle XI    
    Estil              ...
Art romànic. Catalunya       Anàlisi Formal        Composició        La iconografia li atorga una ingenuïtat deliciosa, mol...
Art romànic. Catalunya   Element plàstics    Es tracta d’una obra immensa brodada amb    punt de cadeneta en sentit longit...
Art romànic. Catalunya
    Iconografia   Narra diversos episodis de la creació del món.    Presenta tota mena d’influències ...
Art romànic. Catalunya INTERPRETACIÓ   Contingut i significació  El cicle complet de la creació explica’t amb versicles del...
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Tema 9: Art romànic

3,662

Published on

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
3,662
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
1
Actions
Shares
0
Downloads
85
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Tema 9: Art romànic

  1. 1. Art romànic
  2. 2. Art romànic ART ROMÀNIC Estil artístic desenvolupat a l’Europa Occidental entre els segle X i XIII. després de la descomposició de lImperi Carolingi. Influències: romanes. noves tendències aparegudes a la Llombardia. assimilació de modalitats orientals. És el primer estil de l’edat mitjana que va assolir el grau d’internacional. El nou estil s’estengué ràpidament per totes les cultures europees mediterrànies, travessant els Alps cap els països del Rhin i endinsant-se per tota la Península Ibèrica.
  3. 3. Art romànic Precedents Segle VI fundació ordre benedictí. -vida dedicada a Déu: ora et labora 1- vot dobediència al superior 2- vot de castedat. enriquiment i luxe 3- vot de pobresa Segle XI - XII reforma clunienca Segle XII. fundació ordre del Cister (Robert de Molesmes) impulsada per Bernat de Claravall
  4. 4. Art romànic Any 1000 invasions bàrbares (normandes, germàniques, hongareses, musulmanes,...) obscura profecia de l’apocalipsi fi del món. - s’espera una era de calamitats, de fam i malalties. A finals del segle X: etapa d’estabilitat 1- tranquil·litat política 2- implantació del feudalisme 3- supremacia de l’Església A finals del segle XI: es produeixen canvis importants com les primeres realitzacions en pedra polida, l’ornamentació escultòrica de finestres, portals, capitells... Al segle XII: esclata la construcció de les grans obres del romànic, amb pintures murals, enlairament de grans campanars, claustres... Limitacions pels recursos arquitectònics que tant millorarà l’estil gòtic.
  5. 5. Art romànic Pelegrinatges llocs sants: Jerusalem, Roma, Santiago,... Importància dels monestirs: Relíquies de sants centres d’afluència Feudalisme Romànic com un art monàstic però també art aristocràtic. Terra com a única font de riquesa i poder. Tant els monjos en els monestirs com els nobles en els castells, s’alcen amunt com una fortalesa.
  6. 6. Art romànic Etapes de l’art romànic 1- Primer romànic: finals del X i XI 2- Romànic ple: finals XI fins mitjans XII 3- Romànic tardà: mitjans XII fins principi del XIII
  7. 7. Art romànic Elements arquitectònics - Unificació d’estils regionals. - Proclamació del triomf de l’església cristiana: nou tipus de temple. Elements ja utilitzats en estils anteriors mur construït amb carreus. arquitectura, escultura pilars. i pintura al servei de la columnes. glòria de Déu arc de mig punt. Elements nous mètrica espacial. Elements importants abolició de l’arc de triomf. desaparició de l’atri. creixent dedicació a les façanes.
  8. 8. Art romànic Catedrals i esglésies Lligades a la seva funció i simbolisme: est absis (sortida del sol) oest portalada principal Aparició del Transsepte -Creuer: lloc de trobada de les dues naus. -Cimbori: cúpula sobre el creuer. Aparició del Nàrtex -Pòrtic d’entrada. Plantes: Basilical Grega Llatina
  9. 9. Art romànic A partir del segle XI: volta de canó sobre la nau central arc dobler com a reforç. (divideix la volta en trams) creuament de naus: volta d’aresta. arcs formers paral·lels a l’eix de la volta. trifori com a element de descàrrega de la nau central cap el mur. Arc former Volta daresta Trifori o tribunaArc dobler, toral o faixó
  10. 10. Art romànic Elements arquitectònics del Romànic
  11. 11. Art romànic
  12. 12. Art romànic ESGLÉSIA ROMÀNICA Murs gruixuts i massissos Finestres petites i estretesArc cecLesena
  13. 13. Art romànic ESGLÉSIA ROMÀNICA
  14. 14. Art romànic ESGLÉSIA ROMÀNICA
  15. 15. Art romànic
  16. 16. Art romànic
  17. 17. Art romànic
  18. 18. Art romànic Imatges en l’escultura -íntimament lligada a l’arquitectura. -decorar i adoctrinar. Temàtica: Antic i Nou Testament. Vides de Sants. Animals fantàstics. Escenes de la vida quotidiana. Motius florals, vegetals i geomètrics. Lloc: Decoració dels capitells. Portalades de catedrals i esglésies.
  19. 19. Art romànic Portalada i Timpà Teofania Manifestació local duna deïtat als éssers humans. (final dels temps) Crist Majestàtic o Pantocràtor Imatge amb què es representa el Totpoderós, Pare i Fill, és a dir, Creador i Redemptor. Tetramorf Símbols dels quatre evangelistes
  20. 20. Art romànic Portalada a- timpà b- llinda c- arquivoltes d- mainell e- muntant o brancal f- porta Portalada de Sant Pèire de Moissac.
  21. 21. Art romànic Timpà característiques - figures hieràtiques. - falta de perspectiva. absència de fons arquitectònic. - adaptació dels personatges a l’espai. - omplir tot l’espai compositiu. horror vacui. - perspectiva jeràrquica. - geomatització i simetria. - policromia.
  22. 22. Art romànic Escultura devocional figures realitzades en fusta i policromades. - Maria com a Sedes sapientiae (tron de la saviesa) - Crucifixió: Crist triomfant (divi) Crist sofrent (humà) Crist vestit Majestat - Davallament de la creu (en una capella pròxima a la porta dentrada)
  23. 23. Art romànic Pintura Supeditada a larquitectura - Pintura mural al fresc. (sobre mur) - Pintura al tremp. (sobre fusta)
  24. 24. Art romànic
  25. 25. Art romànic Esglésies destacades - Sant Climent de Taüll (s.XI) - Sant Vicenç de Cardona - La Seu dUrgell - Santa María dEunate (s.XII)
  26. 26. SANT VICENÇ DE CARDONA
  27. 27. SANT VICENÇ DE CARDONA Sant Vicenç de Cardona desconegut Cronologia 1019-1040 Material pedra dels voltants Dimensions 49 x 175m Tipologia. església Estil romànic català Localització Cardona, el Bages
  28. 28. SANT VICENÇ DE CARDONACONTEXT HISTÒRIC980 constància de la vida de clergues1019 - 1029 el vescomte Bermon dOsona i Cardona, reactivala comunitat1040 consagració pel bisbe EriballDel s. XI al XVI: canonica augustiana van viure un abat, dotze canonges i sacerdots.Al 1794, va ser convertit en caserna militar per lexèrcit espanyol.
  29. 29. SANT VICENÇ DE CARDONAASPECTES BÀSICSConstruida amb pedra extreta decanteres properesSistema constructiu arquitravat ivoltatMur lateral amb sis finestres Una finestra en cada absisLesglésia va ser concebuda amb una finalitat religiosa, com a edificide culte cristià
  30. 30. SANT VICENÇ DE CARDONAESPAI INTERIOR Planta basilical amb tres naus - capçalera amb tres absis - transsepte curt - nau central més alta i més ample - atri o nàrtex amb tribuna
  31. 31. SANT VICENÇ DE CARDONA finestres cegues absis el nombre delements simbòlics que podem trobar tant en la absiola distribució de lespai com en la transsepte decoració és altíssim. escales a la cripta arc former pilar cruciforme nau central nau lateral voltes de creueria (3) arc dobler o toral atri o nàrtex portalada
  32. 32. SANT VICENÇ DE CARDONA Terra original CriptaNau lateral Nartex
  33. 33. SANT VICENÇ DE CARDONA ESPAI EXTERIOR Distribució de volums molt ordenadaAspecte sobri. Cimbori octogonal Murs decorat per: arcs cecs Tres semicercles que es lesenes corresponen amb els absis hi destaca la línia recta, exceptuant els absis i les finestres
  34. 34. SANT VICENÇ DE CARDONA ENTORN Lesglésia no va ser pensada a escala humana. - edifici de més de dinou metres dalçada - domini territorial. Impressionar a qualsevol que shi apropi El temple queda integrat en lentorn Frontera durant la Reconquesta
  35. 35. SANT VICENÇ DE CARDONAESTILRomànicPrimer Romànic. Estil LlombardCaracteristiques: Galeries darcs cecs Disposició de lespai Voltes atrevidesFUNCIÓ Sant Climent de Taüll, 1123Religiosa. Edifici al culte cristià
  36. 36. PORTALADA DE SANTA MARIA DE RIPOLL
  37. 37. PORTALADA DE SANTA MARIA DE RIPOLL Portalada de Santa Maria de Ripoll Taller anònim del Rosselló Cronologia 1150-1170
 Material pedra sorrenca Tècnica talla Tipologia relleu bíblic
 Estil romànic català
  38. 38. PORTALADA DE SANTA MARIA DE RIPOLL CONTEXT HISTÒRIC L’art Romànic a Catalunya Desvinculació gradual dels comtats catalans de la monarquia franca en el segle XI. Compartimentació dels territoris musulmans en regnes de taifa. Característiques pròpies: Aplicació de les voltes de canó en la cobertura de les naus. Voltes d’arcs ogivals en els espais menors i en les cúpules sota els cimboris. Art auster finestres cegues.
  39. 39. PORTALADA DE SANTA MARIA DE RIPOLLCONTEXT HISTÒRICLa Portalada879 - fundació de Santa María de Ripoll, confluencia dels ríus Ter i Freser - el Conte Wifredo el Velloso inicia la repoblació de Catalunya 888 - construcció del primer temple937 - construcció dun nou alberg monacal, un nou claustre, unes muralles(clausura i defensa), un molí i es va canalitzà laigua.977 - ampliació de lesglésia1032 - obres dampliació a carrec de labat Oliva i nova consagració:grandios transepte i un gran absis amb dos campanars. ( conjunt de 60 x40 metres) 1150 - construcció del pòrtic exterior de cinc arc que protegeix la portalada
  40. 40. PORTALADA DE SANTA MARIA DE RIPOLL
  41. 41. PORTALADA DE SANTA MARIA DE RIPOLL Segle XI influència de filiació llombarda (nord d’Itàlia) caracteritzada per: - ús general d’un aparell de pedres allargades. - decoració exterior amb lesenes i arcuacions. - finestres estretes però de doble esqueixada. L’abat Oliba és un dels primers promotors de la campanya renovadora de les esglésies de la seva diòcesi. Abad Oliba 971 - 1046 comte de Berga i Ripoll, bisbe de Vic i abat de Santa Maria de Ripoll i Sant Miquel de Cuixà. Fundador del monestir de Montserrat i va restaurar les ciutats de Manresa i Cardona.
  42. 42. PORTALADA DE SANTA MARIA DE RIPOLL Segle XII La portalada de Sta. Maria de Ripoll fou construïda en el moment de màxima esplendor del monestir, i es convertí en un dels conjunts escultòrics més rellevants de l’art romànic català.
  43. 43. PORTALADA DE SANTA MARIA DE RIPOLL
  44. 44. PORTALADA DE SANTA MARIA DE RIPOLL Arquivoltes amb diversos motius decoratius: ANÀLISI FORMAL Ornaments vegetals i geomètrics, zodíac, mesos de l’any, històries de la vida de s. Pau, s. Pere, Cain i Abel - Recorda un arc de triomf. - Temes distribuïts en registres. Part central del primer registre hi ha el Pantocràtor. Moisès, el rei David i l’abat Oliba, músics i altres personatges. Felins medievals i animals fantàstics. 
 Sòcol esquerre: Sòcol dret: condemnats animals fantàstics dels set pecats capitals. Sant Pere Sant Pau
  45. 45. PORTALADA DE SANTA MARIA DE RIPOLL TRACTAMENT DE LES FIGURES
  46. 46. PORTALADA DE SANTA MARIA DE RIPOLL Entaulament -cornisa -fris Cos Central -registre central Arc Central -línia d’imposta-muntants -registre inferior 
 Sòcol
  47. 47. PORTALADA DE SANTA MARIA DE RIPOLL Arquivoltes A- ornamentació vegetal B- signes del zodíac intercalats amb animals C- història de sant Pere i Sant pau. D- motllures llises. E- decoració vegetal. F- històries dels profetes Daniel i Jonàs. G- decoració geomètrica. H- mesos de l’any representats amb diferents treballs agrícoles.
  48. 48. PORTALADA DE SANTA MARIA DE RIPOLLESTILRomànic català.FUNCIÓ Segons Cirici Pellicer aquesta portalada ha de ser considerada com un arc de triomf erigit a la glòria del cristianisme.
  49. 49. PORTALADA DE SANTA MARIA DE RIPOLL Temàtica Contingut i Significació La iconografia està basada en les Sentit ascendent de la simbologia. il·lustracions de la Bíblia de Ripoll. -sòcol: representa l’infern. Glòria de Crist. -6è registre: éssers vius de la Terra. -5è: diverses classes socials de l’època. -4t i 3r: històries de l’Antic Testament. escenes del Llibre de l’Èxode i del Llibre dels Reis. Història de David i Salomó (les de lesquerra) i1 la de Moisès a la dreta. A lalçada dels ulls es2 presenta duna banda (esquerra) a David entre els músics ia la dreta Déu dóna les taules de la3 llei a Moisès, Aaron, un príncep sense4 identificar i un bisbe. A la part inferior es poden apreciar diversos animals mítics comunament5 identificats amb les visions del profeta Daniel.6 -2n: 2 tetramorfs. 22 benaurats que lloen a Crist. S -1r: Crist (Pantocràtor). 4 àngels. 2 tetramorfs i 24 ancians de l’apocalipsi.
  50. 50. MAJESTAT BATLLÓ
  51. 51. MAJESTAT BATLLÓ La Majestat Batlló Desconegut Atribuït al taller de Ripoll. segle XII Estil Romànic Tècnica talla Tipologia exempta Material fusta de xiprer policromada Dimensions 1,56 x 1,20 m Localització. Museu Nacional d’Art de Catalunya
  52. 52. MAJESTAT BATLLÓCONTEXT HISTÒRICDeu el seu nom al col·leccionista Enric Batlló i Batlló, que la va comprar enun mercat dantiguitats i la va donar a la Diputació de Barcelona lany 1914. Es creu que aquest tipus diconografia es va introduir a Catalunya pelspisans, quan van arribar el 1114 per ajudar el comte de Barcelona RamonBerenguer III, en la seva conquesta de les illes Balears.Aquesta representació va ser la més abundant a lOccident durant tot elsegle XII seguint el prototip del Crist Volto Santo de Lucca.
  53. 53. MAJESTAT BATLLÓASPECTES BÀSICSObra tallada en fusta de xiprer La imatge del Crist té unes mides de 94 x 96 x 17 cm -policromada amb cercles de color vermell amb fons blau i motius vegetals de clara influència orientaLa creu té unes mides de 156 x 120 x 4 cm -pintada a base de franges blaves, blanques i vermelles i presenta a la part superior la inscripció: « JHS NAZARENUS REX IUDEORUM » -al revers de la creu hi ha en el seu centre restes de la pintura dun Agnus DeiLa imatge es caracteritza per lactitud rígida i solemne, amb els ulls oberts, ambuna talla esquemàtica, que sadiu amb un cert sentit del detall com els quesobserven als cabells i la barba, li falten els peus i alguns dits de les mans.
  54. 54. MAJESTAT BATLLÓ ANÀLISI FORMAL Obra representativa del Crist en majestat: -posició frontal, hieràtica, desproporcionada i simètrica. -cap sense corona, detallisme al cabell i barba. -túnica llarga (manicata) -vestit amb franges paral·leles amb cíngol. -decorada amb motius florals. -colors blaus i vermells. Els braços estan fet a part. Falten parts de la talla (peus i dits de les mans). Sanefes d’escriptura cúfica amb la inscripció "Ihs nazarenus rex iudeorum".
  55. 55. MAJESTAT BATLLÓESTIL Romànic Rigidesa, frontalitat, desproporció i manca d’interès pel volum del cos. Antinaturalisme i idealització. Dues modalitats de representació: Nu (perizorium) - Crist sofrent redempció dels pecats Vestit (majestat) - Crist triomfant poder diví infinit Volto Santo di Lucca o Santa Faç Crucifix de Gero La tradició dels segle X, Colònia. crucifixos prové és lescultura més antiga de dOrient, igual que certa mida que representa les túniques reials, Crist crucificat. (187 x 165 cm) que recorden les Està tallat en fusta de roure i pintat. sedes de luxe de Bizanci.
  56. 56. MAJESTAT BATLLÓICONOGRAFIATema ReligiósRepresentació de Crist amb els ulls oberts -en majestat -triomf sobre la mort (sense signes de patir) Vestimenta -reflex de lApocalipsiLAgnus Dei, que salva els homes amb la sevasang, també representa el triomf sobre la mort icomparteix amb Déu el tron i és adorat pelshomes.
  57. 57. MAJESTAT BATLLÓ FUNCIÓ Obra de funció litúrgica -mobiliari de l’església -representacions de teatre o processons.
  58. 58. SANT CLIMENT DE TAÜLL
  59. 59. SANT CLIMENT DE TAÜLL
  60. 60. SANT CLIMENT DE TAÜLL Sant Climent de Taüll Mestre de Taüll Cronologia. 1123 Tècnica fresc i tremp sobre mur Tipologia bíblic Estil romànic Localització original Taüll, Vall de Boí (Alta Ribagorça) Localotzació actual Museu Nacional dArt de Catalunya
  61. 61. SANT CLIMENT DE TAÜLLASPECTES BÀSICSPintura figurativa al fresc Suport: mur Obra pintada a labsis de lesglésia de Sant Climent de Taüll
  62. 62. SANT CLIMENT DE TAÜLL COMPOSICIÓ Tres parts: 1 volta de l’absis cel 2 cilindre superior Església 1 3 cilindre inferior món terrenal Simetria vertical i horitzontal (excepte en les mans de Crist) 2 Exquisidesa de les imatges. -Antinaturalisme, hieratisme, frontalitat. No hi ha perspectiva ni profunditat. 3 Intent de volum.
  63. 63. SANT CLIMENT DE TAÜLLASPECTES PLÀSTICSDibuix acurat; Perfilat negre Contorns remarcats per un traç enèrgic Sense clarobscursUs duna gamma de colors inusualment brillants No barreja colors Vermells, blaus (mineral aerinita), grocs, blanc i negre Exquisidesa de les imatges representades Disposició jeràrquica. Imatge de Déu superior en tamany
  64. 64. SANT CLIMENT DE TAÜLL ESTIL Romànic No hi ha un acord unànime sobre les influències que reflecteix el conjunt iconogràfic. 1- el bizantisme. 2- les reminiscències aràbigues plasmades en l’ús dels manuscrits hispànics.
 3- influencia dItàlia. Santa Maria de Taüll Presència de mestres de gran nivell Evolució cap el gòtic
  65. 65. SANT CLIMENT DE TAÜLL
  66. 66. SANT CLIMENT DE TAÜLL TEMÀTICA Única i exclusivament religiosa. Teofania (basada en la segona parusia, arribada de Crist al món, narrada a lApocalipsi de sant Joan)
  67. 67. SANT CLIMENT DE TAÜLL Agnus Dei anyell místic de set ulls Dextera Domini Mà de Déu que beneeix Teofania manifestació de la divinitat de Déu
  68. 68. SANT CLIMENT DE TAÜLL Descripció iconològica Dividida en tres parts1- CEL Maiestat DominiPantocràtor: Crist-Jutge presidint la composició. -inscrit en una màndorla o ametlla mística -assegut sobre una sanefa (la volta celeste) -peus sobre la terra peix
  69. 69. SANT CLIMENT DE TAÜLL Ā w EGO SUM LUX MUNDIprincipi fi beneeix amb la mà dreta i amb l’esquerra sosté el llibre de les escriptures
  70. 70. SANT CLIMENT DE TAÜLL Maiestat Domini -Àngel: Mateu -Lleó: Marc -Àguila: Joan -Brau: Lluc
  71. 71. SANT CLIMENT DE TAÜLL 2- ESGLÉSIA Apòstols i Verge Tots els personatges porten Nimbe Verge Maria amb el Sant GrealApòstols: sant Bartomeu, sant Tomàs,sant Jaume, sant Felip i sant JoanEvangelista.
  72. 72. SANT CLIMENT DE TAÜLL FUNCIÓ La funció d’aquesta pintura és eminentment Religiosa i Il.lustrativa (didàctica)
  73. 73. SANT CLIMENT DE TAÜLL L’estructura compositiva es fa ressò de la tradició de dividir l’absis en diversos registres:
 La simetria domina la pintura. Les figures del fresc omplen un pla únic i estan disposades en franges paral·leles a partir d’una estructuració juxtaposada.
  74. 74. SANT CLIMENT DE TAÜLL Planta basilical amb tres naus. Sostre de fusta, construcció passada de moda i substituïda a la època per la volta de pedra.
  75. 75. SANT CLIMENT DE TAÜLL Es conserva també un fragment escrit en una de les columnes, on apareix la data de consagració de lesglésia: «Anno ábside incarnacione Domini MCXXIII IIII idus decembris Venit Raimundus episcopus Barbastre Nsis et consacravit hanc ecclesiam in honore Sancti Clementis Martiris et ponens reliquias In altare sancti Cornelii Episcopi et Martiris»Arquitectes llombards seran els queutilitzaran els arcs cecs recolzats enfranges verticals i la gran torre.
  76. 76. FRONTAL DE SANTA MARIA DAVIÀ
  77. 77. FRONTAL DE SANTA MARIA DAVIÀ Frontal de Santa Maria d’Avià 
 Desconegut Estil romànic Cronologia 1170 - 1190 
 Tècnica tremp d’ou amb colradures i estocats Tema religios
 Localització actual Museu Nacional d’Art de Catalunya
  78. 78. FRONTAL DE SANTA MARIA DAVIÀ Antipendis - Part davantera dun altar CONTEXT HISTÒRIC És un frontal d’altar. Antipendis Aprofitar la post de fusta. Primers frontals del segle IV. -tapissos o riques teles. Més tard van donar origen als retaules
  79. 79. FRONTAL DE SANTA MARIA DAVIÀASPECTES BÀSICSPintura al tremp sobre fusta Provinent del món Bizzantí. Pintura de tremp dou pintura a loli -El rovell dou te la propietat dassecar-se de pressa i adherir-se fermament. -Preparada amb pigments polvoritzats amb morter de mà sec i rovell dou. -Produeix un acabat llis i mat. -No es pot aplicar en capes gruixudes. -Els colors al tremp no canvien amb el pas del temps. No hi ha perspectiva ni profunditat Figures planes
  80. 80. Art romànic. Catalunya Element plàstics Tècniques complementàries: -com l’estucat o la colradura (aplicació d’un vernís transparent tenyit de color groguenc). Gran preocupació pel dibuix i per reproduir l’anatomia dels personatges. Colors plans. Contrast entre colors i colradura. Fons monocroms (blaus o vermells). La composició transmet equilibri i sensació de moviment. Estil Les figures allargades, cobertes de riques vestidures típiques d’Orient i dominades per la frontalitat, continuen la tradició dels mosaics bizantins.
  81. 81. FRONTAL DE SANTA MARIA DAVIÀ 1 2 ANÀLISI FORMAL A Composició 3 4 Estructura bàsica tancada Dividida en cinc compartiments Escenes amb intenció narratives de la vida mariana A- part central: Verge sosté l’Infant a la falda 1- Anunciació i la Visitació 2- naixement 3- Epifania 4- Presentació de l’infant Jesús al temple.
  82. 82. FRONTAL DE SANTA MARIA DAVIÀ 1 2 A 3 4 1- Anunciació i la Visitació
  83. 83. FRONTAL DE SANTA MARIA DAVIÀ 1 2 A 3 4 2- naixement
  84. 84. FRONTAL DE SANTA MARIA DAVIÀ 1 2 A 3 4 3- Epifania. Adoració dels Reis Mags. (representació de les tres edats)
  85. 85. FRONTAL DE SANTA MARIA DAVIÀ 1 2 A 3 4 4- Presentació de l’infant Jesús al temple.
  86. 86. FRONTAL DE SANTA MARIA DAVIÀ Nimbe Fons pla- Les figures de cada parcel·la estan disposades enfrontades simètricamententorn d’un eix central. - Vivacitat de Jesús en la imatge central.- No hi ha perspectiva ni profunditat. (perspectiva jerarquica)- Hieratisme però amb una certa humanització i frontalitat.(figures planes)
  87. 87. FRONTAL DE SANTA MARIA DAVIÀ ASPECTES PLÀSTICS El frontal presenta tècniques complementàries: - lestucat - la colradura (aplicació d’un vernís transparent tenyit de color groguenc) S’hi nota una gran preocupació pel dibuix i per reproduir l’anatomia dels personatges. 
 Els fons són monocroms (blaus o vermells) als laterals i en el seu moment contrastaven amb la intensitat metàl·lica de la colradura. La composició presenta equilibri i sensació de moviment. Línia negra que delimita el contorn
  88. 88. FRONTAL DE SANTA MARIA DAVIÀ ESTIL Romànic Les figures allargades, cobertes de riques vestidures típiques d’Orient i dominades per la frontalitat, continuen la tradició dels mosaics bizantins. El gènere per excel·lència de les arts plàstiques del romànic català fou la pintura mural. La pintura sobre fusta és més variada pel que fa als temes i a les composicions que la pintura mural
  89. 89. Art romànic. Catalunya Interpretació Temàtica Dedicat a la Mare de Déu. Sedes Sapientiae. Nen Jesús beneint amb la mà dreta les primeres escenes de la història. Contingut i significació Verge i l’Infant central presenten una mida superior a la resta de personatges per establir les jerarquies. 
 Aquesta obra va ser encarregada i pagada per l’Església. Funció Els frontals tenien com a funció decorar l’altar i també captar irremeiablement l’atenció dels fidels que anaven a l’església.
  90. 90. FRONTAL DE SANTA MARIA DAVIÀ INTERPRETACIÓ Contingut i significació A la part central la Verge i l’Infant presideixen el frontal; presenten una mida superior a la resta de personatges per establir les jerarquies. 
 Els laterals es divideixen en dos compartiments cadascun que presenten escenes relacionades amb la vida de Maria i el naixement de Jesús. Es tracta de traduir en imatges la vida de Maria seguint sempre la tradició plàstica relacionada amb cada tema. Aquesta obra va ser encarregada i pagada per l’Església.
  91. 91. FRONTAL DE SANTA MARIA DAVIÀ Funció Els frontals tenien com a funció decorar l’altar i també captar irremeiablement l’atenció dels fidels que anaven a l’església.
  92. 92. TAPÍS DE LA CREACIÓ
  93. 93. TAPÍS DE LA CREACIÓ Tapís de la creació Desconegut 
 Cronologia primera meitat del segle XII 
 Estil romànic 
 Tècnica brodat de llana 
 Suport sarja de lli 
 Localització actual catedral de Girona
  94. 94. Art romànic. Catalunya
  95. 95. Art romànic. Catalunya • El Tapís de la Creació és el teixit romànic més important que ha arribat fins als nostres dies. Es tracta d’un brodat que mostra un complex programa iconogràfic i que presenta tota mena d’influències. ANÀLISI FORMAL Composició La iconografia li atorga una ingenuïtat deliciosa, molt apreciada avui dia. La composició gira entorn de la figura del Pantocràtor, situat al cercle central. Al seu voltant es desenvolupen, en un cercle concèntric més gran, vuit escenes del Gènesi. Aquests dos cercles concèntrics configuren el primer registre dels tres que conformen el tapís. En el segon registre hi ha els mesos i les estacions de l’any; i en el tercer es desenvolupa un fris continu amb diverses escenes de la història de la invenció de la Santa Creu. En la línia de la pintura romànica, les figures són completament planes. Element plàstics Es tracta d’una obra immensa brodada amb punt de cadeneta en sentit longitudinal. Va ser confeccionada 
 amb llana molt fina de colors molt vius amb predomini de vermells, blancs, verds i grocs purs, sense 
 barreges tonals. Els dibuixos estan delimitats per línies gruixudes molt perfilades.
  96. 96. Art romànic. Catalunya• ESTIL Al Tapís hi ha tots els trets de la pintura romànica: expressió hieràtica, falta de perspectiva, figures 
 planes,etc. L’artista volia introduir vivències religioses, no formes o esdeveniments reals. 
 El Tapís de la Creació s’inspirà en miniatures bíbliques contemporànies i té uns antecedents orientals 
 molt antics. A més, recull influències gregues i romanes. 
 • INTERPRETACIÓ • Contingut i significació • El cicle complet de la creació s’hi explica amb versicles del Gènesi. Les escenes arriben fins al moment de la creació d’Eva i no fan cap al·lusió al pecat original. Completen aquestes seccions diversos elements naturals. 
 A les faixes rectes hi ha plasmades les figures del temps a més de personatges que representen l’any i les 
 quatre estacions. A sota hi ha un fris seguit que narra la història de la invenció de la creu. Respecte a la 
 procedència de la peça, sha confirmat que es tracta d’una obra datada del segle XII que va ser brodada 
 a Catalunya, a Septimània o a Itàlia . La uniformitat del color vermell en el fons fa pensar que l’encàrrec 
 podria ser d’origen cortesà. • Funció • La seva utilitat és dubtosa; probablement fou dissenyat per a un absis o un baldaquí.
  97. 97. MARE DE Déu Mare de Déu de Montserrat desconegut segle XII Estil Romànic Tipologia Escultura exempta. 95 cm. Material fusta d’àlber Santuari del monestir benedictí de Montserrat Cronologia Mare de Déu del segle XII. -Segons la tradició popular és del segle I. Nen Jesús del segle XIX.
  98. 98. TAPÍS DE LA CREACIÓ
  99. 99. Art romànic. Catalunya Descripció formal Figures de color daurat amb vermell i blau Mare de Déu en majestat -posició frontal i hieràtica -asseguda en un tron -cap cobert amb toga i corona -mà dreta aguanta un orbe (cosmos) Nen Jesús -formes arrodonides - rostre expressiu -cap amb corona -mà dreta beneint -mà esquerra amb una pinya (signe de fecunditat i de vida perenne) Temàtica Mare de Déu presentada com a Tron de Saviesa (Sedes Sapientiae). Nen Jesús com a Crist-Jutge
  100. 100. Art romànic. Catalunya Tapís de la Creació 
 Desconegut segle XI 
 Estil romànic 
 Tècnica brodat de llana 
 Suport sarja de lli 
 Catedral de Girona Tema El cercle central mostra Crist en actitud de beneir, mentre que les diverses imatges que formen el segon cercle presenten escenes del Gènesi, com ara la creació d’Eva, Adam que posa nom als animals, la separació de la llum i la foscor, o l’àngel de la llum i l’àngel de les tenebres. També hi ha representació dels mesos i de les estacions de l’any.
  101. 101. Art romànic. Catalunya Anàlisi Formal Composició La iconografia li atorga una ingenuïtat deliciosa, molt apreciada avui dia. 1r Registre Cercle central ! la figura del Pantocràtor. Al seu voltant es desenvolupen, en un cercle concèntric més gran, vuit escenes del Gènesi. 2n Registre Els mesos i les estacions de l’any. 3r Registre Fris continu amb diverses escenes de la història de la invenció de la Santa Creu. En la línia de la pintura romànica, les figures són completament planes.
  102. 102. Art romànic. Catalunya Element plàstics Es tracta d’una obra immensa brodada amb punt de cadeneta en sentit longitudinal. Va ser confeccionada amb llana molt fina de colors molt vius amb predomini de vermells, blancs, verds i grocs purs, sense barreges tonals. Els dibuixos estan delimitats per línies gruixudes molt perfilades. Estil Al Tapís hi ha tots els trets de la pintura romànica: -expressió hieràtica, falta de perspectiva, figures planes,etc. L’artista volia introduir vivències religioses, no formes o esdeveniments reals. 
 El Tapís de la Creació s’inspirà en miniatures bíbliques contemporànies i té uns antecedents orientals molt antics. Recull influències gregues i romanes.
  103. 103. Art romànic. Catalunya
 Iconografia Narra diversos episodis de la creació del món. Presenta tota mena d’influències que van des de Grècia fins a Roma passant per l’imperi carolingi. Artista culte, que coneixia el món clàssic i el va plasmar respectant les convencions dictades per l’Església.
  104. 104. Art romànic. Catalunya INTERPRETACIÓ Contingut i significació El cicle complet de la creació explica’t amb versicles del Gènesi. Les escenes arriben fins al moment de la creació d’Eva i no fan cap al·lusió al pecat original. Completen aquestes seccions diversos elements naturals. 
 A les faixes rectes hi ha plasmades les figures del temps a més de personatges que representen l’any i les quatre estacions. A sota hi ha un fris seguit que narra la història de la invenció de la creu. Respecte a la procedència de la peça, sha confirmat que es tracta d’una obra datada del segle XII que va ser brodada a Catalunya, a Septimània o a Itàlia. Encàrrec La uniformitat del color vermell en el fons fa pensar que l’encàrrec podria ser d’origen cortesà. Funció La seva utilitat és dubtosa; probablement fou dissenyat per a un absis o un baldaquí.
  1. A particular slide catching your eye?

    Clipping is a handy way to collect important slides you want to go back to later.

×