• Share
  • Email
  • Embed
  • Like
  • Save
  • Private Content
Tema 10: Art gòtic
 

Tema 10: Art gòtic

on

  • 2,225 views

 

Statistics

Views

Total Views
2,225
Views on SlideShare
2,135
Embed Views
90

Actions

Likes
1
Downloads
35
Comments
0

4 Embeds 90

http://artcopernic.blogspot.com.es 54
http://e-dicio.com 24
http://artcopernic.blogspot.com 8
http://www.artcopernic.blogspot.com.es 4

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Adobe PDF

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

    Tema 10: Art gòtic Tema 10: Art gòtic Presentation Transcript

    • Art gòtic
    • Art gòtic Referents Històrics Segle XII: Feudalisme, religió i monarquia. (creixement demogràfic) Pelegrinatges Segle XIII: Enriquiment mercantil Centres urbans Sorgiment d’una nova classe social: Burgesia Cultura dominada pels monestirs (rural) Ordes mendicals (ciutat) -franciscans -dominicans Segle XIV: Crisi de la Baixa Edat Mitjana: (daltabaix demogràfic i econòmic de les ciutats europees) -guerres -fam -epidèmies:Peste Negre del 1348 . Humanisme: -visió del món basada en l’experiència individual -reflexió crítica
    • Art gòtic art gòtic Es va desenvolupar en l’Europa occidental. Des de mitjans del XII fins a la implantació del Renaixement (començament XV). El terme "gòtic" va ser utilitzat per primera vegada al segle XVI per l’italià Giorgio Vasari (l’art dels bàrbars gots). -art inferior -causa de la destrucció de la cultura clàssica (Imperi Romà)
    • Art gòtic Condicions sòcio-culturals - Evolució del pensament teològic i filosòfic. - Reforma cistercenca. - Es deixa enrere el terror del any mil. - El cos humà no només com a suport de l’ànima. - substitució: dels pelegrinatges per rutes comercials. del món agrari pel món burgés. dels monestirs per les catedrals.
    • Art gòtic Localització i Evolució artística Illa de França (París i la seva rodalia) Primera època Segona època Tercera època Gòtic Primerenc Gòtic internacional Gòtic final o inicial o clàssic o flamíger½ segle XII finals XIII XIV XV Època de fe, d’amor. Guerra dels cent anys. Extinció de l’espiritualitat. Pau Política a França. Creixement de les Decoració exuberant. Construcció de molts temples. Universitats Època de riquesa material. Unitat d’estil. (la raó substitueix al pensament). El Papa es trasllada a Avinyó.
    • Art gòtic L’art gòtic es centra en l’arquitectura -àmbit urbà Les catedrals aconseguiran la llum que buscaven els temples romànics. Grans temples de línia vertical. Aprenentatge de la naturalesa. Gran alçada i amplitud Substitució: del arc de mig punt per l’arc apuntat o ogival de la volta de canó per la volta de creueria Aparició: de l’arcbotant, contrafort i el pinacle murs sense càrrega grans finestrals
    • Art gòtic 1-Absis 2-Creuer 3-Nau central 4-Torres 5-Volta de creueria 6-Girola 7-Absidíoles
    • Art gòtic Decoració Recreació de la naturalesa. Aparició de molts elements vegetals. Descomposició dels pilars en múltiples columnetes.
    • Art gòtic Escultura Desenvolupament de l’escultura de ple relleu (humanització). segle XIII - lligada a l’arquitectura; portalades/ adossada al mur segle XIV - portalades + interiors + funerària /és separen del mur Temes religiosos: Verges, Calvaris i funerals.
    • Art gòtic Característiques - Fetes en pedra. - Estilització i arrodoniment de les línies. - Elegància dels moviments. - Naturalisme en els gestos i en l’expressió dels gestos. - Corporeïtat i volumetria de les vestidures i cossos. Sentit narratiu de les figures. - Judici Final de l’Apocalipsi. - La Verge Maria. Segle XIV l’escultura comença el procés d’independència. Segle XV l’escultura es fa autònoma.
    • Art gòtic Vitralls i pintures Desenvolupament d’altres tècniques: - vitralls - tapissos - noves tècniques pictòriques - Les parets es comencen a cobrir de vitralls per deixar passar la llum. - Color aplicat als vitralls. - La pintura mural entre en retrocés. - Art en miniatures. - Temes religiosos: Vida de Jesús i la Verge Maria. Evangelis Apòcrifs. Hagiografia (vides de sants).
    • Art gòtic Pintura - cànon amb proporcions naturals. - gran expressivitat facial i gestual. - marc de les composicions definit per arquitectures i paisatges. Sensació d’espai real a partir de: perspectiva clar-obscur TÈCNIQUES Pintura sobre taula: Retaules (conjunt d’escenes emmarcades que narraven la història del sant a qui es dedicava l’altar. Pintura al tremp i fresc Pintura a l’oli
    • Art gòtic. França Sainte-Chapelle 1242-1248 Considerada una de les millors obres arquitectòniques del món occidental. Edificada a l’illa de la Cité per ordre de Sant Lluís per guardar la corona d’espines i un tros de la creu de Crist. Eliminació dels murs.
    • Art gòtic. França
    • Art gòtic. França
    • Art gòtic. Peninsular Evolució del gòtic hispànic Segle XII Primeres incursions amb l’ordre del Cister (impulsades per Alfons VII). austeritat en la decoració. avenç tècnic. arcs apuntats, ogives i increment de l’alçada. Segle XIII Influencies franceses / Influencies Mudèjars. Segle XIV Fre per la Reconquesta i la pesta. Segle XV El gòtic torna a aparèixer amb força.
    • Art gòtic. Peninsular Característiques del gòtic hispànic Arquitectura: -interès més reduït per l’alçada. -naus més amples que la resta d’Europa. -Catalunya, Valencia i Balears predomina la línia horitzontal. Estatuària: -segueix els models francesos. -talles amb fusta policromades. Pintura: -desenvolupament dels retaules.
    • MONESTIR DE POBLET
    • MONESTIR DE POBLET Monestir de Poblet Desconegut Cronologia 1163 - 1316 Estil gòtic Tipologia monestir Material pedra i fusta Localització Villbodí (Tarragona)
    • MONESTIR DE POBLETSant Benet (s. VI)-home de formació romana.-escriu l′anomenada Regla dels monjos (Regula monachorum) -síntesi de la tradició monàstica oriental i occidental. -condició modesta.
    • MONESTIR DE POBLETCONTEXT HISTÒRICCister és fundat el 1098 com a resposta a lostentació de poder en quèhavia caigut labadia de ClunyPoblet el 1150 a petició del comte Ramon Berenguer IV a labat del monestircistercenc de Fontfreda (França) perquè desplacés una comunitat de monjos aunes terres conquerides als musulmans.Miserere mei Deus secundum magnam misericordiam tuam, delsalm 50, el salm amb què sant Benet fa començar cada dia lalloança del matí, a trenc dalba, i a la recitació del qual vol que totsels monjos siguin presents (cf. Regla de sant Benet 13, 2).
    • MONESTIR DE POBLETCISTER Segles XI - XIIEls monjos de Molesme: Robert, Alberic i Esteve, inicien a Cîteaux(Cistells o Cister) a Bogonya, el que anomenen el Nou Monestir.una experiència monàstica diferent, essencialment benedictinaNo podem parlar de reforma. viure amb més radicalitat la Regla de sant Benet -funcionalitat i austeritat -una exagerada tendència a la prolixitat -solemnitat en la celebració del sobri cursus litúrgic benedictí intromissió en els afers de la vida mundanaRecerca de Déu en una vida de comunitat pautada per la pregària, lalectura i el treball.
    • MONESTIR DE POBLETASPECTES BÀSICSConstuit amb: pedra i fusta. arcs apuntatsIdeal de monestir de lordre del Cister estil cistercencSituat al peu de les muntanyes de Prades, comarca de la Conca de Barberà. Un dels conjunts arquitectònics monàstics més importants dEuropa.
    • MONESTIR DE POBLET Sala capitular Escriptori EsglésiaDormitori Claustre Refetor Ala dels conversos
    • MONESTIR DE POBLETLlevadorTemplet hexagonal romànicFont per rentar-se les mans Claustre Espai central. Centre vida monacal Voltes de creueria Capitells amb decoració floral
    • MONESTIR DE POBLET Sala capitular Espai quadrat amb quatre pilars octogonals Capitells poc decorats Voltes de creueria des dels capitellsTombes dantics abats
    • MONESTIR DE POBLET Naus laterals amb Nau central amb -volta de creueria -volta de canó apuntada -reforç amb arcs torals EsglésiaPlanta basilical de tres nausTranssepte amb sepulcres de reis de la Corona dAragóCapsalera amb deambulatori i absidioles
    • MONESTIR DE POBLET Sala de menjarRefetor
    • MONESTIR DE POBLETDormitori Sala de 87m de llargada Sostre de fusta dos aiguavessos 19 arcs apuntats
    • MONESTIR DE POBLETSuccessió de tres recintes emmurallats
    • MONESTIR DE POBLETPrimer recintePer la Porta de Prades. Arc de mig punt amb grans dovelles. Sobre la porta hi ha un nínxol amb una imatge de la Mare de Déu.Segon recintePer la Porta Daurada sarriba a una gran plaçaMajor.En línia recta amb la porta i al fons, es veu laporta daccés a latri de lesglésia del monestir,oberta a la muralla que envolta el Tercer recinte.
    • MONESTIR DE POBLET ESTIL Gòtic Ideal de monestir de lordre del Cister. - funcionalitat i austeritatCimbori octogonal Saló del Tinell Barcelona S. XIV
    • MONESTIR DE POBLETFUNCIONALITATOra et laboraMarcades per Sant Benet -distribució del monestir -determina les dependències principals Església per resar Sala capitular per la lectura diària Refetor per menjar Dormitori per dormir Biblioteca, celler, claustre, ....
    • SANTA MARIA DEL MAR
    • SANTA MARIA DEL MAR Santa Maria del Mar Berenger de Montagut i Ramon Despuig Cronologia 1329 - 1383 Estil gòtic Tipologia església Material pedra i vidre s. constructiu arquitravat i voltat Localització Barcelona
    • SANTA MARIA DEL MAR CONTEXT HISTÒRIC Construïda sobre Santa Maria de les Arenes, documentada des de 998. Va ser construïda sobre un temple paleocristià anterior, que shauria aixecat on la tradició ubica la troballa de les relíquies de Santa Eulàlia per part del bisbe Frodolí, el 887.
    • SANTA MARIA DEL MAR torre octogonalASPECTES BÀSICS contrafortsConstruïda amb carreus de la cantera de Montjuic.Sistema constructiu: Murs gruixuts amb contraforts i arcbotants. Arcs ogivals i voltes de creueria. Predomini de línies horitzontals. rosassa gablet
    • SANTA MARIA DEL MAR ESPAI INTERIOR Porta Absis Deambulatori o Girola 9 capelles radials Presbiteri Contraforts Columnes Nau lateral Nau central Porta lateralPlanta -de saló 22 capelles-tres naus -vuit columnes octogonals Portalada
    • SANTA MARIA DEL MARInteriorEspai molt ampli, vertical i diàfanVolta de creueriaColumnes octogonalsTres naus: 1 de 13 m damplada i 2 de 6,5 m
    • SANTA MARIA DEL MARDeambulatori Nau central Arcs apuntats Volta de creueria
    • SANTA MARIA DEL MARCriptaSota el presbiteri hi ha una petita cripta. arqueta amb les restes de sant Cugat.
    • SANTA MARIA DEL MAR ESPAI EXTERIOR Façana principal. -amb dues altes torres octogonals. (1496 i 1902) -gran portalada. -decoració escultòrica discreta. -rosassa de traceria flamígera (XV). pinacle contraforts
    • SANTA MARIA DEL MAR façana principal donaven al fossar Major (avui plaça de Santa Maria) arcs: -escultures de Sant Pere i Sant Pau timpà: el Salvador entre Maria i Sant Joan La porta principal -amb arquivoltes, gablet i escultures. rosassa -destruïda per un terratrèmol el 1428, fou refeta el 1459 pels mestres de cases Pere Joan, Andreu Escuder, Bernat Nadal i Bartomeu Mas.
    • SANTA MARIA DEL MAR Entorn Al nucli del barri de la Ribera. (centre de l’activitat econòmica de la ciutat durant l’Edat Mitjana) FUNCIÓ Temple religiós
    • SANTA MARIA DEL MARESTILGòticModels i Influències Recull la tradició cultural del Cister -sentit racional en les proporcions -austeritat decorativa Catedral de Palma (1229-1346)
    • MARE DE DÉU DE SALLENT
    • MARE DE DÉU DE SALLENT Mare de Déu de Sallent desconegut Cronologia 1350 Estil gòtic Tipologia escultura exempta dempeus Material alabastre policromat Tècnica talla (amb cisell) Dimensions 118 x 39 x 22 cm Tema religiós Localització MNAC
    • MARE DE DÉU DE SALLENT CONTEXT HISTÒRIC Tot i que sempre sha afirmat que aquesta imatge procedeix de Sallent de Sanaüja, no es coneix el seu emplaçament original o el context en què va ser creada.
    • MARE DE DÉU DE SALLENTGrup escultòric dempeus figuratiu de volum rodó110 x 42 x 25Tècnica: talla amb cisell sobre alabastre Mare de Déu: -proporcions harmonioses -coronada -braç esquerra; sosté al nen Jesús -braç dret; acaricia el peu del nen Nen Jesús: -mà esquerra; agafa la túnica de la seva mare -má dreta; soste un colom
    • MARE DE DÉU DE SALLENT Policromia Superfície polida -qualitat perlada -suau policromia blava al mantell -policromia vermella a les carnadures Curvatura de la mare de Déu compensa el pes del nen Jesús
    • MARE DE DÉU DE SALLENT ANÀLISI FORMAL Dinamisme compositiu marcat per la inclinació de la Mare de Déu: hanchement (trencament de la simetria) Línies en S amb contrapposto. Plecs naturals de la túnica. La corona es posterior, en substitució de la original.
    • MARE DE DÉU DE SALLENT Tractament Composició tancada. Personatges vestits. Suavitat de les formes, amb línies poc marcades. - naturalisme de la relació entre les figures i subtilitat dels gestos - les figures no es miren (com seria prototípic) Acabats arrodonits i polits. Equilibri i harmonia en les proporcions Verge com a mare.
    • MARE DE DÉU DE SALLENTESTILGòticÈpoca d’expansió dels ordes mendicantsque humanitzant allunyant-se de lesseveritats romàniques.Mare de Dèu que reflecteix sentimentsde dolor i tendresa.FinalitatApropar-se als fidels i fer-los partícips.Té influencies franceses i italianes.
    • MARE DE DÉU DE SALLENT Verge Verge gòtica romànica de de la catedral la catedral de de Toledo. Girona.Posició sedent DempeusActitud severa Dolçor i expressivitati estàtica Conseqüents Renaixement: recuperar els clàssics
    • MARE DE DÉU DE SALLENT ICONOGRAFIA Representació de la Mare de Déu coronada com a Reina dels Cels. Nen Jesús en braços de la seva mare. Tema Religiós
    • MARE DE DÉU DE SALLENT SIMBOLOGIA El colom que sosté el nen Jesús, fa referència als ocells de fang amb els que jugava i que es van convertir en reals La mare acarona el peuet del seu fill
    • MARE DE DÉU DE SALLENT En oposició a la tradicional del romànic, no hi ha severitat sinó que trobem dolçor i expressivitat en la cara i els gestos. Ceptre Carícia Severitat Sentiment Símbol de poder Gest dafecte
    • MARE DE DÉU DE SALLENT FUNCIÓ Doble funció Religiosa Funcions devocional de lectura fàcil per a la transmissió de la fe i de la relació entre una mare i un fill. Decorativa Contrapunt ornamental enfront lausteritat de larquitectura interior
    • EL MATRIMONI ARNOLFINI
    • EL MATRIMONI ARNOLFINI El matrimoni Arnolfindi Jan Van Eyck Cronologia 1434 Estil gòtic flamenc Tècnica oli sobre fusta Dimensions 0,820 x 0,595 m. Localització National Gallery
    • EL MATRIMONI ARNOLFINI CONTEXT HISTÒRICA les ciutats burgeses de Flandes (Brabant, Gant, Bruges...), sorgeix alllarg del segle XV un corrent pictòric que suposa moltes novetats i unalínia diferent a la pintura gòtica i renaixentista italiana.Flandes era un feu de França que a finals del s. XIV queda unit al Ducatde Borgonya (situat entre França i Alemanya), si bé a mitjans del s. XV(1435) es desvincula del vassallatge amb el rei francès. Es tracta dun territori amb un alt desenvolupament urbà lligat alcomerç amb fires, ports i tallers artesanals, especialment tèxtils: ciutatscom Bruges, Ambers, Gant, mantenen contactes comercials amb Itàlia,P. Ibèrica, Escandinàvia, etc. Trobem una rica burgesia que actua com a mecenes dart amb concursosartístics i literaris i una cort ducal molt refinada, per tant conflueixenlespiritualitat cristiana medieval amb el realisme pràctic burgès
    • EL MATRIMONI ARNOLFINIASPECTES BÀSICSQuadre pintat a loli sobre taula. -més brillantor en els colorsDimensions reduïdes Destinada per a estances domèstiques Parella a linterior duna habitació. Eix de simetria
    • EL MATRIMONI ARNOLFINI Jan van Eyck c. 1390 - 1441 Se li atribueix la invenció de la pintura a l’oli. Utilitza la tècnica de les “veladures” en contes de la dels punts de fuga per donar la sensació de profunditat. Utilitza suport de fusta (faig o roure). 1422- Entra al servei de Joan de Baviera a l’Haia. 1425- Esdevé pintor de la cort de Felip III el bo, La Verge del Canceller Rolin. C.1434, Louvre. duc de Borgonya. 1430- S’estableix a Bruges La seva manera de treballar, donaria més endavant el que es coneixerà com trompe dœil o trampantojo.
    • EL MATRIMONI ARNOLFINI Margarida Van Eyck Home del turbant vermell
    • EL MATRIMONI ARNOLFINIPintura a loliSuport de fustaPersonatges figuratius dins duna habitació - mobiliari dun dormitori - finestra oberta - molts elements simbólics
    • EL MATRIMONI ARNOLFINIANÀLISI FORMALcomposició característiquesbàsiques de la pinturaflamenca primitiva: oli colors dibuix volum i modelat línies convergents llum lateral detallisme minuciositat profunditat i espai Perspectiva
    • EL MATRIMONI ARNOLFINIMirall convex -tridimensionalitat -recrea l’espai que hiha davant dels esposos.Acusat detallisme obres per ser contemplades deprop (sales més petites) Pintades amb un tipus de plomífiníssim
    • EL MATRIMONI ARNOLFINIImatge rígida poc espontània teatralPredomini de la línia sobre el color
    • EL MATRIMONI ARNOLFINILlumEntra pel finestral, modela els Colorspersonatges i crea una atmosfera Predomini de:brillant i lluminosa -torrats vestit del nuvi -verds vestit nuvia -vermells llit
    • EL MATRIMONI ARNOLFINIMans juntes com unió de duespersonesMa de Giovanni aixecada com ajuramentGiovanna amb la ma al ventreCrist representat en lespelmaLlit com unió matrimonialGos com a fidelitatFruites com la inocencia dAdamPersonatges descalçosFirma com a testimoniMirall amb 10 estacions del Via CrucisDos testimonis en el mirall
    • EL MATRIMONI ARNOLFINI
    • EL MATRIMONI ARNOLFINI ESTIL Gòtic flamenc Art de la miniatura. Inventor de la pintura a loli Influenciarà en la pintura renaixentista.
    • EL MATRIMONI ARNOLFINI Mirall al fons i gos en primer pla.
    • EL MATRIMONI ARNOLFINIICONOGRAFIAEl tema representat és la cerimònia de matrimoni del banqueritalià Giovanni Arnolfini, que vivia a Bruges, amb Giovanna Cenami,filla dun altre banquer del mateix origen. Document visual i legal, amb la presència del mateix pintor qui indica"...fuit hic" a la paret del fons. Fins el Concili de Trent el matrimoni era celebrat pels mateixos nuvisi normalment en el dormitori sense capellà. (segle XVI) Fides levata vot nupcial
    • EL MATRIMONI ARNOLFINIHi ha tota una sèrie delements iconogràfics que ens remeten aprincipis religiosos darrel medieval.Obra en la que no queda clara la diferència o els límits entre art religióso sacre i art profà. ENCÀRREC Lencàrrec ve de la mateixa parella per simbolitzar la unió. Sumari d’obligacions d’un matrimoni. Certificat. “Johannes de Eyck fuit hic 1434” (testimoni)
    • EL MATRIMONI ARNOLFINIFUNCIÓDecorativa i Commemorativa(...fuit hic), com a testimoni del’enllaç matrimonial
    • MARE DE DÉU DELS CONSELLERS
    • MARE DE DÉU DELS CONSELLERS Mare de Déu dels Consellers Lluís Dalmau Cronologia 1443 - 1445 Estil gòtic flamenc Escola Flandes Tècnica oli i tremp sobre fusta Dimensions 311 x 311 cm Loc. original capella de la casa de la ciutat, Barcelona Loc. actual MNAC
    • MARE DE DÉU DELS CONSELLERSBIOGRAFIALluís DalmauPintor valencià que va treballar a la cort del rei Alfons V dAragó Viatge a Bruges en 1431 - estudia la tècnica del tapís - deixeble de Jan Van Eyck (escola flamenca) - tècnica de la pintura a loliLa particularitat estilística de Dalmau el feia diferent dels seuscontemporanis. Tot i que té punts febles, el que està ben aconseguitd’aquest quadre és el retrat dels 5 consellers i el paisatge de fons.
    • MARE DE DÉU DELS CONSELLERSCONTEXT HISTÒRICA finals de l’edat mitjana, el món està canviant, hi ha una nova manerade veure el món, interessa molt més tot lo relacionat amb l’ésser humà. Burgesia: -grup social que comença a adquirir una importància molt gran. -comença a dictar el seu gust. -imposen un canvi de mentalitat.
    • MARE DE DÉU DELS CONSELLERSASPECTES BÀSICSPintura a loli i tremp sobre taula(fa anys es creia que aquesta taula estava realitzada només al tremp)Escena emmarcada per una luxosa estructura arquitectònicaEscena figurativa. Devoció a la mare de Déu.Predomini dels colors: vermell, gris, verd i blauSuperposició de plans -Profunditat -PerspectivaIncorporació de paisatge
    • MARE DE DÉU DELS CONSELLERSANÀLISI FORMALEstructura tancadaComposició simètricaPredomini de la verticalitatPintura amb forma darc apuntatdegut a la seva ubicació
    • MARE DE DÉU DELS CONSELLERSEspai tridimensional -tractat a la manera flamenca -rajoles indiquen unes línies deperspectiva -s’intenta acostar a la perspectivalineal, però de manera intuïtiva nocientífica -els elements se situen segons laseva importància.Tractament de profunditat -a través de les finestres. -primer quadre que incorpora elpaisatge de fons a Catalunya
    • MARE DE DÉU DELS CONSELLERS ASPECTES PLÀSTICSPinzellada:Predominen les línies -contorns i perfils amb detall dibuixistic.LlumÉs un quadre amb llum pròpia. Les llums estan autoil·luminades.ExpressivitatLes úniques persones que denoten una certa expressivitat són els àngelsque estan a fora. L’expressió de sentiments no era el punt fort de Dalmau.
    • sobre MARE DE DÉU DELS CONSELLERS Quadre en forma punxeguda, té aquesta forma per a ser encabida en un altar, en una capella. Forma d’arc apuntat. FIGURES Ritme estàtic. Àngels que canten Sant Andreu Santa Eulàlia Dos consellers Tres consellers Respon a una ordenació geomètrica amb tres parts verticals, la central, la Mare de Déu en el tron i les altres dues són gairebé simètriques.
    • MARE DE DÉU DELS CONSELLERS ESTILEstil gòtic flamenc -va tenir els seus començaments a Flandes -durant el primer terç del segle XV -sestén a la resta dEuropa -principal realitzador el pintor Jan Van Eyck. Principal novetat implantació de la tècnica de la pintura a loli minuciositat a la representació de tots els detalls fidel retrat dels personatges representats Ús dels símbols (cada objecte acostuma a tenir un missatge)Es va estendre per tota Europa: a França va destacar Jean Fouquet a Alemanya Konrad Witz a la Corona dAragó Lluís Dalmau
    • MARE DE DÉU DELS CONSELLERS Mare de Déu del canonge Van der Paele, Jan van EyckComparativaTres anys després de la mort de van Eyck, Dalmau aplica a la sevaobra tot el que ha après durant la seva estada a Flandes. El caràcter principal daquesta pintura és la gran mestria quedemostra el pintor amb el retrat netament realista dels consellers.
    • MARE DE DÉU DELS CONSELLERSTEMAContingut (tema que tracta) i significació (missatge) que té lapintura a partir de a qui està dedicat, tema que l’inspiraEls cinc consellers estan en posició d’orant (de genolls) (també són donants, els que paguen)Devoció per la mare de Déu hi apareixen dos sants: -esquerra: Santa Eulàlia, antiga patrona de Barcelona -dreta: Sant Andreu, ja que el dia de Sant Andreu es feien les eleccions.
    • MARE DE DÉU DELS CONSELLERSENCÀRRECaparexen retratats els "donants" és a dir qui encarregava lobra al pintor.Retrats perfectes que imiten la realitat al mínim detall.. Encara que va seguir les pautes marcades en el contracte amb els consellers, en el suggeriment que el fons fos daurat, va imposar lartista la seva interpretació més a prop del flamenquisme, com va ser el canvi del daurat per la representació de paisatges al fons, després de les finestres de traceria gòtiques
    • MARE DE DÉU DELS CONSELLERSFUNCIÓ L’existència d’aquesta obra és fruit del desig d’immortalització delsmembres del Consell Executiu del Consell de Cent. La seva destinació fou decorar alguna de les dependències de la Casade la Ciutat
    • MARE DE DÉU DELS CONSELLERSSIGNIFICACIÓ Els consellers volien demostrar la seva devoció cap a la Mare de Déu.RELACIONS I INFLUENCIES El seu mestre, Van Eyck va ser la seva gran influència, va ser influït per lapintura flamenca.Aquesta obra pertany a l’estil gòtic flamenc; l’últim gòtic, és un art religiós, però cap al final, al s. XV, comença a esquerdar-se i comença a entrar latemàtica civil. La realitat comença a envair els quadres religiosos del s.XV.
    • CATEDRAL DE LLEÓ
    • CATEDRAL DE LLEÓ Catedral de Lleó Enrique de Burgos i Juan Perez Cronologia 1255 - 1301 Estil gòtic Tipologia catedral Material oli pedra, formigó i vidre Localització Lleó
    • CATEDRAL DE LLEÓBIOGRAFIASeguint les pautes del maestro Enrique, que ja havia treballat en lescatedral de Burgos i Lleó. -Les obres es comencen a mitjans del segle XIII. -En 1258 sestava construint la capçalera. Juan Pérez es lencarregat dacabar lobra. -En 1288 la catedral sobra al culte no estant acabada.
    • CATEDRAL DE LLEÓ ORIGENSÈpoca romana (segle II)La lejio VII Gemina havia construit termes i altres edificis públicsReconquesta cristianaEs converteixen en palau reial.916El rei Ordoño II expulsa als arabs i cedeix els terrenys per construir una catedral.S. XIEl bisbe Don Pelayo construeix una basílica.
    • CATEDRAL DE LLEÓ1067La catedral queda devastadaDoña Urraca (1109-1126)Comença la reconstrucció.1188Alfons IX convoca les Corts de Lleódonada le greu situació económica.1205Comença la tercera reconstrucció
    • CATEDRAL DE LLEÓASPECTES BÀSICSEsglésia construïda enpedra, formigó i vidre.Utilització de murs, arcsogivals, pilars, volta decreueria, contraforts iarcbotants.
    • CATEDRAL DE LLEÓANÀLISI FORMALESPAI INTERIORPlanta de creu llatina de tres naus de cinc trams - Nau central molt més alta que les laterals - Capçalera molt gran (macrocefàlia) - Transsepte de tres naus - Absis de dos trams rectes amb cinc capellesDues torresFaçana amb tres portes.
    • CATEDRAL DE LLEÓ Capçalera Capelles DeambulatoriANÀLISI FORMAL ESPAI INTERIOR Creuer Transsepte Nau central Naus laterals
    • CATEDRAL DE LLEÓ
    • CATEDRAL DE LLEÓ
    • CATEDRAL DE LLEÓ Claristori Trifori Tribuna ArcadesCatedral de Laon Catedral de Lleó
    • CATEDRAL DE LLEÓPilars rodons adosats a les mitges columnes. -arrenquen els arcsNo hi han murs.Voltes de creueria.Sostre a 30 metres.
    • CATEDRAL DE LLEÓVITRALL737 vitralls. 1200 m2 Absis Arbre de Jesé Costat nord Antic testament Costat sud Nou testament
    • CATEDRAL DE LLEÓ VITRALL1800 m2 3 rosetons de 8 metres de ø. 31 finestrals alts de 12 metres de 4 espais amb 2 lancetes i 83 roses polibulades 48 finestrals i 18 roses en les naus laterals 37 finestrals del trifori de 31/2 m
    • CATEDRAL DE LLEÓSituat al darrera de laltar trobem el sepulcre del rei Ordoño II. Va serconstruït en dues etapes ben diferenciades. Lestàtua jacent i les imatgesdel timpà, que representen la Crucifixió i el Davallament de la Creu, així coma Crist acompanyat per àngels i profetes van ser esculpides en el segle XIII.Posteriorment es va ampliar la decoració en el segle XV en estil flamenc.
    • CATEDRAL DE LLEÓTorre de la reina. Segle XIII
    • CATEDRAL DE LLEÓ ESPAI EXTERIORTorres quadrades Gablet Vitralls; representen Rosassaa la Verge Trifori Triple portalada ogival Entrada
    • CATEDRAL DE LLEÓGablet Pinacles Rossasa
    • CATEDRAL DE LLEÓArcbotantElement estructuralexterior amb forma de migarc que recull la presssióen el começament de lavolta i la transmet alcontrafort adossat al murde la nau lateral. Arcbotant Contrafort
    • CATEDRAL DE LLEÓ Façana amb tres portesPortalada central Pòrtic abocinat amb riques1270 decoracionsescultòtiques.-dedicada al Judici final. Hi van traballar:-Cris Varón de Dolores. El maestre Enrique-dintell amb Sant Miquel. Juan Pérez -arquivoltes amb escenes Pedro Cibriánezescatològiques.
    • CATEDRAL DE LLEÓ TORRES Torre del RelojTorre de Las Campanas -és la més moderna -és la més antiga -grans finestrals -reminiscències romàniques -estructura més complexa -aspecte més robust -acabament en forma dagulla
    • CATEDRAL DE LLEÓESTILEdifici característic del Gòtic - gran lluminositat interior. - planta copiada de la catedral de Reïms. - façana principal influenciada per la catedral de Chartres. - decoració escultórica hèrencia de lestil septentrional frances.
    • CATEDRAL DE LLEÓFUNCIÓReligiosaEdifici concebut per la pràctica de la religió cristiana.
    • CATEDRAL DE LLEÓ