Your SlideShare is downloading. ×
Segona revolució industrial
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Thanks for flagging this SlideShare!

Oops! An error has occurred.

×

Introducing the official SlideShare app

Stunning, full-screen experience for iPhone and Android

Text the download link to your phone

Standard text messaging rates apply

Segona revolució industrial

1,281
views

Published on

Published in: Education

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
1,281
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
1
Actions
Shares
0
Downloads
10
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

Report content
Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
No notes for slide

Transcript

  • 1. TEMA 6 (1ª part): SEGONA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
    Història del móncontemporani
    Batxillerat
    Curs 2010-2011
  • 2. LA SEGONA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL A ALEMANYA
    Alemanyava viure una industrialitzaciómoltràpidagràciesalssegüentsfactors:
    Aplicació de la ciència i les noves tecnologiesen el procés industrial.
    Implantaciód´unaxarxa de transportsper tot el país (ferrocarril, canals i carreteres).
    Concentració industrial i financera: es van crear gransempresesgràcies a la financiaciódelsbancs. Krupp o Thyssen (acers), Bayer i Basf (química), Siemens i AEG (electricitat), etc.
    Política proteccionista. Alemanya va dificultar ambimpostos(aranzels) la compra de productesestrangers, aprofitant que gairabé no necessitavamatèriesprimeres.
  • 3. LA SEGONA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL ALS ESTATS UNITS
    Al voltant de l´any1900 E.U.A. ja era la primera potència industrial del món (per davant del RegneUnit). Elsfactors que ho van permetre van ser:
    Gran mercat interior: E.U.A. és un país molt gran i ambmoltshabitants; per tant, té molta demanda interior.
    Al ser un país molt gran, té una gran abundància de recursos naturals (ferro, carbó, or, petroli…).
    Construcció en pocsanysd´una gran xarxa de ferrocarrils.
    El país va practicar ladivisiógeogràfica del treball (ideada per David Ricardo): el sud produïamatèriesprimeres (cotó, petroli, tabac); l´Oestproductesagrícoles i l´Est tenia la indústrial i el sector financer.
    Fabricació en gransquantitats de determinatsproductesindustrials (“sistema manufactureramericà”). Com la delsautomòbilsFord.
    La banca va finançar la consolidació de gransempreses: UnitedStatesSteel(acer), Standard Oil (petroli), General Electric (electricitat), Ford (automòbils), Western Union(comunicacions), etc.
  • 4. LA SEGONA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL AL JAPÓ
    Japó era una país feudal. L´any 1854 l´exèrcitnord-americà va amenaçar de bombardejarTòquio si el Japóno obria el mercat exterior: neix el “JapóMeiji” (lluminós), que s´industrialitza en pocsanys.
    Va ser l´Estat el que va crear les empreses que després va vendre a particulars (creant-se també gransempreses). Aquestesgransempresess´anomenenzaibatsu.
  • 5. LA MUNDIALITZACIÓ DE L´ECONOMIA
    Les petitesempreses que van protagonitzar la Primera Revolució industrial no teniendiners per expandir-se a nivell internacional (obrirnousmercats) o per fergransinverisonstecnològiques(innovació). Per crèixer, aquestesempreses van fer:
    SocietatsAnònimes: vendreaccions (participacions de l´empresa) per tal de recaptardiners, a canvi de repartir elsbeneficis.
    Processos de concentració empresarial: Alemanya, E.U.A. i Japó van crear empresesmoltgrans que van acabar amb la competènciad´altresempreses del mateix sector. Aquestespràctiquesmonopolístiquespermetienfixarelspreus de mercat i elssalaris. Aquestesconcentracionsempresarialspodien ser:
    • Trust: Fusió de la majoriad´empresesd´unmateix sector per dominar el mercat.
    • 6. Càrtel:Associació temporal d´empresesd´unmateix sector per posar-se d´acord a l´hora de fixarpreus i salaris.
    • 7. Hòlding:Societatfinancera que posseeix les accions de moltesempreses de sectorsdiferents.
    3) Participació de bancs en la indústria: els “bancs de negoci” (Morgan, Rockefeller) s´especialitzaren en fergranspréstecs a les gransindústries. Neix el capitalismefinancer.
  • 8. LA MUNDIALITZACIÓ DE L´ECONOMIA
    La milloradelsmitjans de comunicació (telègrafs i telèfons) i de transports (vaixells a vapor, ferrocarrils) van permetrel´establiment de gransxarxes de comerç internacional. En un primer moments´utilitzavapelsintercanvis la lliure esterlina (moneda britànica) que, méstard, es va canviarpel “patróor” (la moneda de cada país tenia un valor en or, fet que afavoriaelsintercanviscomercials entre països). Gràcies al mercat internacional, elspreus van baixar (la demanda era més gran). Europa lideravaelsintercanviscomercialsinternacionals (RegneUnit, Françai Alemanya).
    No només es va comercialitzarambproductes, també ambcapitals: RegneUnit, però també França i Alemanya van prestar diners a païsosestrangerscomels E.U.A. o Rússia.
  • 9. Apartat 2: L´EXPANSIÓ DEMOGRÀFICA I LES GRANS MIGRACIONS
    A partir del 1850 el creixement de la població europea es va disparar (de 270 a 400 milionsd´habitants el 1900). Aquestfet, conegutcom a “SegonaRevolucióDemogràfica”, es va produirgràcies a la devallada de les taxes de mortalitatdegut a les millores en matèriad´higiene i en medicina. La natalitat va continuar sentmolt elevada.
    L´excés de població a Europa va afavorirl´emigraciómassiva de milions de persones a la segonameitat del segle XIX i principis del XX.
  • 10. Apartat 2: L´EXPANSIÓ DEMOGRÀFICA I LES GRANS MIGRACIONS
    Aquestaemigració va ser possiblegràciesalssegüentsfactors:
    Excés de població a Europa, ambmoltjovessensefeina o amb ganes de prosperar econòmicament (buscantmillorssalaris).
    Abaritimentdelstransportsinternacionals.
    PaïsoscomE.U.A. i Canadà, Brasil i Argentina, Austràlia i Nova Zelanda, Sudàfrica o Sibèria (Rússiaasiàtica) necessitavenmàd´obra.
    Les fases de les gransmigracions van ser les següents:
    La crisi de mitjan del segle XIX (en torn el 1846) va afavorirl´emigraciód´irlandesos, anglesos i alemanyscap a Amèrica del Nord.
    Entre 1870 i 1880, milionsd´europeus (especialment del Sud i Estd´Europa) van emigrar cap a Amèrica del sud i del Nord o Oceania, degut al creixementdemogràfic.
    Milions de xinesos i indis van emigrar cap a Sudàfrica, Indonèsia o els E.U.A.