Revolucions liberals, restauració i nacionalisme

1,886 views
1,690 views

Published on

Published in: Education, News & Politics
0 Comments
1 Like
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

No Downloads
Views
Total views
1,886
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
42
Actions
Shares
0
Downloads
27
Comments
0
Likes
1
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Revolucions liberals, restauració i nacionalisme

  1. 1. TEMA 2: REVOLUCIONS LIBERALS, RESTAURACIÓ I NACIONALISME<br />Història del móncontemporani<br />Batxillerat (Curs 2010-2011)<br />
  2. 2. Revolucionsliberals i nacionalisme<br />Apartat 1: La Revolució Americana<br />Apartat 2: La Revolució Francesa<br />Apartat 3: Restauració, revolucionsliberals i nacionalisme a Europa<br />
  3. 3. Apartat 1: LA REVOLUCIÓ AMERICANA<br />El RegneUnit tenia al segle XVIII un total de 13 colònies a la costa Estd´Amèrica del Nord.<br />Les colòniesno tenienrepresentació al parlamentbritànic, que va decidir pujar elsimpostosalscolons.<br />El govern va atorgar el monopoli del comerç del te a la “Companyia de les ÍndiesOrientals”, fet que va perjudicar elsinteressosdelscomerciantsnord-americans. Això va provocar el “Motí del te”(1773).<br />
  4. 4. Apartat 1: LA REVOLUCIÓ AMERICANA<br />El 4 de juliol de 1776 les colònies es van independitzar del RegneUnitformantelsEstatsUnitsd´Amèrica. La “Declaraciód´Independència” la va redactar a Filadèlfial´il.lustratThomas Jefferson. Énaquestdocument es manifestaval´ideari de la Il.lustració: igualtat, llibertat, divisió de poders…<br />Aquestadeclaració va precipitar l´inici de la “Guerra d´Independènciadels EE.UU.”(1776-1783). Les colònies van ferfront a l´exèrcitbritànicamb una guerra de guerrilles dirigida pel general George Washington, guanyant les batalles de Saratoga (1777) i Yorktown (1781). França i Espanya van recolzarels EE.UU. La pau es va signar a Versalles(1783).<br />
  5. 5. Apartat 1: LA REVOLUCIÓ AMERICANA<br />L´any1789 es va aprovar la Constituciódels EE.UU. (encara vigent). Va ser la primera constitució (llei de lleis) liberal (basada en l´ideariil.lustrat) de la història. Era una constituciófederalista i basada en un sistema parlamentariambSufragi Universal masculí, i ambdivisiódels tres poders:<br /><ul><li>Poder Executiu: en mans del President (G.Washington), recolzatpelssecretarisd´estat (una mena de ministres).
  6. 6. Poder Legislatiu: dividit en duescambres: Senat(representació territorial) i Cambra de Representants (representaciódelsciutadans).
  7. 7. Poder Judicial: dirigit per un Tribunal SupremescollitpelPresident.</li></li></ul><li>Apartat 2: LA REVOLUCIÓ FRANCESA<br />A) ORÍGENS DE LA REVOLUCIÓ<br />B) LA REVOLUCIÓ<br />C) L´EUROPA NAPOLEÒNICA <br />
  8. 8. A) ORÍGENS DE LA REVOLUCIÓ<br />Françavivia una greucrisieconòmica a finals del segle XVIII. La crisifeiaminvar la recaptaciód´impostos i, per aquestmotiu, el ministre Turgot va decidir que elsprivilegiats (nobles i clergues) en paguessin també. Aquests es van negar i van forçar al Rei, Lluís XVI, a destituir Turgot.<br />El recolzament de França a la independènciadels EE.UU. va feraugmentar les despesesde l´Estat. Es va tornar a prendre la decissiód´obligaralsprivilegiats a pagar impostos. Indignats, els nobles van demanar la convocatòriadelsEstatsGenerals, assembleaon es reunienamb el Reielsrepresentantsdels tres estaments (noblesa, clergat i Tercer Estat) per demanar-li coses o assesorar al rei; el sistema absolutista establert per Lluís XIV va fer que no es convoquessin des de feiamés de 150 anys. <br />
  9. 9. A) ORÍGENS DE LA REVOLUCIÓ<br />ElsEstatsGenerals es van convocar en migd´unagreucrisi de subsistència (fam general provocada per les males collitesdegut a sequeres i inundacions) que va fer pujar l´atur a les ciutats i el preu del pa.<br />En resum, podemdir que les causes de la Revolució Francesa van ser bàsicamenteconòmiques, però també ideològiques (influència de les idees il.lustrades) i socials (cada grup social defensavaelsseusinteressos).<br />
  10. 10. B) LA REVOLUCIÓ<br />L´esclat de la revolució (primavera de 1789)<br />1er Període: L´Assemblea Nacional (1789-1792)<br />2on Període: La Convenció (1792-1794)<br />3er Període: La República conservadorao Directori(1794-1799)<br />
  11. 11. L´esclat de la revolució (primavera de 1789)<br />ElsEstatsGenerals van començar en maig del 1789. Cada braç (estament) tenia un vot, per tant, noblesa i clergat (que semprevotaven el mateix), guanyaven al Tercer Estat. Al Reiliinteressavarecolzar al Tercer Estat (pel tema delsimpostos), així que va doblar elsvots del Tercer Estat. La noblesa i el clergat no van estar d´acord i no es van presentar alsEstatsGenerals.<br />La reunió es va cel.lebrarúnicamentambelsrepresentants del Tercer Estat que, dirigits per l´abatSièyes, van proclamar-se representantslegítims del poblefrancès (Jurament del Joc de Pilota). Van crear un parlament, l´Assemblea Nacional, que voliafer una constitucióil.lustrada i parlamentària. La Revolució Francesa haviacomençat. Però el Rei no va reconéixerl´autoritat de l´A.N.<br />
  12. 12. 1er Període: L´ASSEMBLEA NACIONAL (1789-1792)<br />La fam i elscanvispolítics van animar al poble de París a ferl´assalt de la pressó de la Bastilla (14 de juliol de 1789). Aquestfet va fer que elrei, Lluís XVI, reconeixésl´autoritat de l´Assemblea Nacional.<br />L´A.N. va crear un nouexèrcitrevolucionari (diferent de l´exèrcit del Rei): la Guàrdia Nacional. La burgesiahavia pres el poder (de momentcompartitamb el Rei) i voliarestablirl´ordrepúblic i protegir-se.<br />La revolta es va estendre al camp. L´estiu de 1789 ésconegutcom el de la “Gran Por”. Elspagesos van ocupar elscamps i es van enfrontar ambmoltaviolènciaambelssenyors de les terres.<br />
  13. 13. 1er Període: L´ASSEMBLEA NACIONAL (1789-1792)<br />Les mesures mésimportants que va prendrel´Assemblea Nacional van ser:<br /><ul><li>Abolició del sistema feudal: es van acabar elsprivilegis i les diferènciesestamentals.
  14. 14. Van redactar la “DeclaraciódelsDrets de l´Home i el Ciutadà”, on van aplicar a Françal´ideariil.lustrat: llibertatsindividuals, dret a la propietat, tolerància religiosa, contracte social, etc.
  15. 15. Es van expropiar les terres de l´Església(1790) que ara ja no serien administradespel Papa de Roma, sinó per l´Estatfrancès.
  16. 16. Van fer la primera constitució liberal d´Europa: Constitució de 1791. Establia la separaciódels tres poders, amb un poder executiupelRei i un poder legislatiu per l´Assemblea Nacional. Es va imposar el SufragiCensitari: noméspodienexercir el dret de votelsanomenats“ciutadansactius” (propietaris, rics).</li></li></ul><li>2on Període: LA CONVENCIÓ (1792-1794)<br />La gent humil, afamada, no estavad´acordambunscanvispolítics que nomésbeneficiavenalsrics, i van volerpressionar a l´A.N. per què fes polítiquesmésradicalsamb la creació de petitsgrupsarmats: elsSans-culotte. <br />ElsSans-culotte van assaltar el Palau de les Tulleries, onvivia la famíliareial (juny de 1791). El rei va fugircap a l´estranger per formar un exèrcit que acabésamb la Revolució, peròva ser detingut a prop de la frontera (a Varennes). Aquestadetenció va fer que primer Àustria i desprésPrússialideclaressin la guerra a França.<br />SenseRei, l´A.N. va proclamar la República (1792)i així contentar al poble.<br />
  17. 17. 2on Període: LA CONVENCIÓ (1792-1794)<br />Amb la República neix un nouperíode de la R.F. anomenatConvenció, degut a que l´antigaAssemblea Nacional va ser dissolta, i es va escollirdemocràticament (per Sufragi Universal masculí) un nouParlamentanomenat “Convenció”.<br />Al Parlament es van definint tres grupspolítics:<br /><ul><li>Elsgirondins (seien a la dreta): eren revolucionaris, peròmoderats, provinents de la burgesia rica.
  18. 18. Elsjacobins o montagnards (seien a la esquerra): eren revolucionarisradicals, republicans, demòcrates i igualitaristes. Provenien de la petitaburgesia. Elsseuslíders eren Robespierre, Dantoni Marat.
  19. 19. “La Plana” (seien al mig): burgesosrics, monàrquics, moltmoderats i oportunistes.</li></ul>Finalment, la Convenció va decidir executar a la guillotina al Rei Lluís XVI, el gener de 1793. Aquestfet va provocar que el conjunt de monarquiesabsolutesd´Europalideclaressin la guerra a França (RegneUnit, Espanya, estatsitalians i ProvínciesUnides).<br />
  20. 20. 2on Període: LA CONVENCIÓ (1792-1794)<br />Girondins i jacobins es van alternar en el poder:<br /><ul><li>Convenció Girondina (1792-1793): van implantar el sufragiuniverdalmasculí, van ser els responsables de l´execució del rei i van reprimir ambduresa a grups de nobles contraris a la Revoluciódurant la “Rebel.lió de La Vendée”.
  21. 21. Convenció Jacobina o Montagnard (1793-1794): van guanyar les eleccions del 1793 i Robespierre es va erirgircom a màximmandatari. La política jacobina va consistir en:</li></ul>Nova Constitució (1793): demòcrata i republicana.<br />Política del Terror: per por de perdre el poder, Robespierre va començar a empresonar o executar a qualsevolsospitòs de ser enemic de la Revolució; fins i totalsseus propis companys de partit (es van guillotinar a 40.000 persones en un any).<br />Establiment del laicisme: es suprimeix per llei el cultereligiòs i s´estableix un noucalendari en quèl´any I era el 1792.<br />Polítiquessocials: es van repartir terres entre elspagesos, es va donar feina i habitatge a les persones méshumils de les ciutats i es van fixarpreusmàximspelsalimentsessencials. <br />
  22. 22. 3er Període: LA REPÚBLICA CONSERVADORA o DIRECTORI (1794-1799) <br />Elsmembres de la Convenció, farts de la Política del Terror de Robespierre, el van detenir i executar. Van ferdoncs un copd´Estatconegutcom el Cop de Termidor, 1794 (termidor era el nou mes de juliol al calendari).<br />El nougovern va dividir el poder legislatiu en duescambres (“Conselldels cinc-cents” i “Conselld´ancians”) i van deixarl´executiu en mansd´unDirectori de cinc membres.<br />Es va canviar el Sufragi Universal per, un altrecop, el SufragiCensitari.<br />Van fer una tercera Constitució (1795) o “Constitució de l´any III”, que garantia el poder alsrics.<br />El Directori es va centrar en duespolítiques: mantenirl´ordreintern per evitar excessos del poble humil (acabant, per exemple, ambelsSans-Culotte) i defensar la Revolució en la guerra contra les forcesabsolutistesd´Europa. <br />
  23. 23. C) L´EUROPA NAPOLEÒNICA <br />El Consolat(1799-1804)<br />L´ImperiNapoleònic (1804-1815)<br />
  24. 24. EL CONSOLAT (1799-1804)<br />El 18 de brumari de l´any VII (9 de novembre de 1799), elsmembres del govern (Directori) van prendre la decissió de fer-se un auto-copd´Estat i atorgaramplispoders a un militar: Napoleó Bonaparte, que va ser proclamatcònsol. L´explicació cal trobar-la en la por a perdre la guerra exterior.<br />Napoleó va fer que Françaobtinguésvictòriesmiltars i, al mateixtemps, va assegurarl´ordreintern. Principalspolítiques de Napoleódurant el Consolat:<br /><ul><li>Va signar la pauambl´Església (Concordatamb la Santa Seu, 1801). A canvid´amistat, Napoleó va retornar a l´Església totes les sevespossessions.
  25. 25. Codi Civil (1804): conjunt de lleis que avuisónvigents a gairabétotselspaïsosoccidentals.</li></li></ul><li>L´IMPERI NAPOLEÒNIC (1804-1815)<br />Napoleó va anar a Roma per què el Papa el fes coronar Emperador (1804). També va canviar la constitució per teniramplispoders: comença la Dictadura(1804-1815). Elsciutadans, en un plebiscit, van recolzarambvotsaquestes mesures.<br />Napoleó va deixar de defensar el territorifrancès per passar a l´atac i, en pocsanys, va conquerir un gran imperi a Europa que abarcava: França, Espanya, Itàlia, Alemanya, PaïsosBaixos, Suïssa i Polònia.<br />L´objectiu de Napoleó era estendreelsprincipisrevolucionaris i les idees il.lustrades per tot el continent i acabar ambl´absolutismemonàrquic. <br />
  26. 26. L´IMPERI NAPOLEÒNIC (1804-1815)<br />La primera derrota de Napoleó va ser a la batalla naval de Trafalgar (1806) contra l´almirallanglèsNelson. Aquesta derrota va impedir que Napoleóconquerís també el RegneUnit. Es va decretar el “Bloqueig Continental”: Napoleó va impedir qualsevolintercanvi comercial d´Europaamb les Illes Britàniques.<br />Peròl´ImperiNapoleònic va caure; les causes van ser:<br />Derrota militar contra Rússia (hivern de 1812): el fred i la guerra van matar a 500.000 soldatsfrancesos.<br />“Guerra del Francès”: a Espanya es va crear una guerrilla en contra de la dominació francesa i del nouReiJosep Bonaparte (“Pepe Botella”), germà de Napoleó.<br />Elsaliats anti-napleònics van entrar a la ciutat de París el 1814 i Napoleó va ser recluït a una presó a l´illad´Elba (Itàlia). Napoleó es va escapar i va reconstruir l´exèrcit (“Imperidels cent dies”), però la derrota definitiva es va produir a la batalla de Waterloo (1815). Napoleó va ser desterrat a l´illa de Santa Helena (al mig de l´Atlàntic), on va morir anysméstard.<br />
  27. 27. Apartat 3: RESTAURACIÓ, REVOLUCIONS LIBERALS I NACIONALISME A EUROPA<br />A) La Restauració (1815)<br />B) Les revolucionsliberals de la primera meitat del segle XIX (1820-1848)<br />C) Elsnacionalismes (1829-1871)<br />
  28. 28. A) LA RESTAURACIÓ (1815)<br />Napoleó va ser derrotat, i ambell, les idees revolucionàries. La Restauració va consistir en retornar a Europa l´absolutismemonàrquic i la societatd´AnticRègim(pensament legitimista).<br />Aquestprocés va ser dissenyat al Congrés de Viena (1815)pelcancelleraustríacMetternich. <br />
  29. 29. A) LA RESTAURACIÓ (1815)<br />Les mesures que es van prendre al Congrés de Viena van ser:<br />Establir un noumapa d´Europa:<br /><ul><li>Elspetitsestatsalemanys i Prússia formen la “ConfederacióGermànica”
  30. 30. Prússia, Rússia i Àustria es reparteixenPolònia, que desapareix.
  31. 31. La república de les ProvínciesUnides es transforma en un regne, elsPaïsosBaixos.
  32. 32. Suècia es reparteixFinlàndia i Noruega.
  33. 33. Àustria es queda territoris al nordd´Itàlia.</li></ul>2) Es crea la “Santa Aliança”. Àustria, Prússia i Rússia es comprometen a intervenir militarment per esclafar una nova revolució a Europa i protegir les monarquiesabsolutistes. La primera intervenció de la Santa Aliança va ser a Espanya: els “Cent Mil Fills de Sant Lluís” van retornar al tro al monarca absolutista Ferran VII, “el Deseado” (1823).<br />
  34. 34. B) LES REVOLUCIONS LIBERALS DE LA PRIMERA MEITAT DEL SEGLE XIX (1820-1848)<br />A Europa va tornar l´absolutisme, però les idees liberals i il.lustradess´havienescampat per tot el continent i s´acabarienimposant. La gentja no es consideravasúbdita del seurei, sinóciutadana (persona ambdrets) d´una nació. <br />Un conjunt de revolucionsliberals que es van ferals diversos estatseuropeus al segle XIX van acabar ambl´absolutisme. Aquestesrevolucions les van fermilitarsd´ideologia liberalfinançats per la nova i molt rica burgesia industrial. Societats secretes, com la masoneria o elscarbonaris les van planificar.<br />Elsprimersexemples de revolucionsliberals al segle XIX elstrobem a les colòniesespanyolesd´Amèrica que van acabar les sevesguerresd´independèncial´any1824.<br />
  35. 35. B) LES REVOLUCIONS LIBERALS DE LA PRIMERA MEITAT DEL SEGLE XIX (1820-1848)<br />Van haver-hiduesonadesrevolucionàries en aquestperíode (1830 i 1848).<br />Revolucions de 1830:<br /><ul><li>Independència de Grècia de l´ImperiTurc (1829).
  36. 36. Les “Tres JornadesGlorioses” a França(28, 29 i 30 de juliol de 1830). El reiCarles X va ser substituït per Felipd´Orleans.
  37. 37. Independència de BèlgicadelsPaïsosBaixos (1831).
  38. 38. Intentd´independència de Polònia, senseèxit.
  39. 39. Altresrevolucions per tota Europa.</li></ul>Revolucions de 1848:es van barrejarelsinteressos de la burgesia liberalambels de la incipientclasse obrera, en migd´unagreucrisieconòmica (agrícola i finançera). Les revolucions van ser: <br /><ul><li>Proclamació a Françade la II República. Es va establir el Sufragi Universal masculí i es van reconéixercertsdretslaborals (jornada laboral de 10 hores, dret de vaga, abolició de l´esclavitud…).
  40. 40. Revolucionsliberals a Itàlia i Alemanya.
  41. 41. Revoltes d´ hongaresos i txecs a l´ImperiAustríac.</li></li></ul><li>C) ELS NACIONALISMES (1829-1871)<br />Hemvistcom a partir del 1848, a l´ideologia liberal (il.lustrada) s´afegeixen les reclamacions de la nova classe obrera socialista en les revolucions del segle XIX. Però cal tenir en compte una tercera ideologia que neixamb la independència de Grècia en 1829: el nacionalisme.<br />El nacionalismecreu que cada nació ha de tenir el seu propi estat (país). Una nació seria “un conjunt de ciutadans que tenen en comú una mateixallengua, religió, història i tradicionscomuns”. És una ideologia que, per tant, creu que el mésimportant no ésl´individusinó la nació a la que pertany. <br />Hi ha dos tipus de nacionalisme: l´unificador(lluitar per construir un país més gran) i el disgregador (lluitar per la independència de la tevapetita nació que pertany a un gran imperi).<br />
  42. 42. C) ELS NACIONALISMES (1829-1871)<br />Elsexemples de revolucionsambinfluència del nacionalisme disgregador van ser:<br /><ul><li>Independències de Grècia (1829) i de Bèlgica (1831).
  43. 43. Intentsindependentistes a Polònia (1830) i a Hongria i Txèquia (1848).
  44. 44. Naixementdelsnacionalismesservi, búlgar o romanès (a dintre de l´ImperiTurc) o delsnacionalismescatalà i basc (Espanya). </li></ul>L´altrenacionalisme, l´unificador va ser el responsable del naixement de duesgransnacionseuropees: ItàliaiAlemanya.<br />Unificació italiana: <br /><ul><li>El rei del Piemont, Víctor Manuel de Savoia, i el primer ministre Cavour, van començarpelnord el procés militar d´unificaciód´Itàlia en 1849.
  45. 45. El sud va ser conqueritpelrevolucionariGaribladi, capdels “Camisesrojes” (1869).
  46. 46. L´any1870neix el Regned´Itàliaamb Víctor Manuel de Savoiacom a monarca i amb capital a Roma (un copressolt el conflicteamb el Papa).</li></li></ul><li>C) ELS NACIONALISMES (1829-1871)<br />Unificaciód´Alemanya:<br /><ul><li>La unificació va ser aprovada per la ConfederacióGermànica el 1848. Havia de néixer un estatdemocràticamb el rei de Prússiacom a nou monarca alemany. El primer pas va ser la unió duanera (Zollverein). Àustria va quedar fora del futurestat.
  47. 47. Prússia no volia la democràciai per aquestmotiu va fer la unificaciópelseucompte (des de 1862)amb el CancellerprussiàOtto von Bismarck (el “Canceller de ferro”) com a cap militar.
  48. 48. Aquestfet no va agradar a Àustria que va declarar-li la guerra a Prússia. França va fer el mateix (temien un estatalemanymassafort i expansionista).
  49. 49. Prússiava guanyar la guerra el 1870. En 1871 neixl´ImperiAlemanyamb capital a Berlín i amb el monarca prussià, Guillem Icom a emperador de l´anomenatII Reich(segonimperi).</li>

×