L´ imperialisme

  • 1,956 views
Uploaded on

 

More in: Education
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Be the first to comment
No Downloads

Views

Total Views
1,956
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0

Actions

Shares
Downloads
27
Comments
0
Likes
1

Embeds 0

No embeds

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
    No notes for slide

Transcript

  • 1. Tema 6 (2ª part): L´ IMPERIALISME

    Història del móncontemporani
    Batxillerat
    Curs2010-2011
  • 2. Apartat 3: L´ IMPERIALISME EUROPEU
    El colonialisme mercantilista propi de la edat moderna (segles XVI, XVII i XVIII) es basava en l´ explotaciódels recursos de païsosllunyans per vendreaquestsproductes a Europa a preusmoltalts: metalls preciosos, espècies, seda, ivori o esclaus.
    A l´ edatcontemporània es dóna un altretipus: el colonialisme imperialista (segle XIX i principis del XX). Es basava en la recerca de matèriesprimeres per a la indústria.
    L´ Imperialismeeuropeu va ser motivat per cinc tipus de causes: econòmiques, polítiques, ideològiques, religioses i cinetífiques.
  • 3. CAUSES DE L´ IMPERIALISME EUROPEU: Causes econòmiques
    El capitalisme de la Primera Revolución Industrial era lliurecanvista (lliureintercanvi de mercaderies entre països). A partir del 1873 (durant la SegonaRevolució Industrial) hi ha una greucrisifinancera que fa que elsgovernsprenguin mesures proteccionistes (posar aranzels -altsimpostos- alsproductesestrangers per defensarelsproductesnacionals).
    El proteccionisme va encarir el preu de les matèriesprimeres. Elspaïsosindustrialitzats van decidir buscar aquestesmatèries a continentsgairabédesconeguts: Àfrica, Àsia i Oceania.
    Altres causes econòmiques van ser el desig d´ expandir mercats (vendreelsproducteseuropeus a altreszones) o poder donar treball i un llocnou per viurealsexcedentsdemogràfics de la SegonaRevolució Industrial.
  • 4. CAUSES DE L´ IMPERIALISME EUROPEU: Causes polítiques
    Moltescolònies es conquerien o es conservaven per raonspolítiques, encara que no fossinrendibleseconomicament:
    • Colòniesestratègiques: Panamà o Egiptepermetien controlar elscanals; Gibraltar o Marrocpermetien vigilar el pas de l´ estret de Gibraltar; etc.
    • 5. A vegades es feiencolònies per evitar l´ enfortiment de païsosrivals (com la colòniaalemanya de Tanganica, que tallava el desigbritànic de enllaçarÀfrica de nord a sud).
  • CAUSES DE L´ IMPERIALISME EUROPEU: Causes ideològiques
    El nacionalismeera una ideologiamolt de moda a l´ Europa del segle XIX. La teva nació havia de ser forta, gran i dominar a la resta. Aquestsideals van afavorir el desig d´ expansió territorial.
    Una altraideologiasorgida al segle XIX era el racisme. La civilització europea (blanca i cristiana) era superior a la resta (a nivell moral, biològic, cultural, tecnològic, etc.); per tantelseuropeustenien la obligació de “civilitzar” a les “racesinferiors” (“darwinisme social”).
  • 6. CAUSES DE L´ IMPERIALISME EUROPEU: Causes religioses
    Una altrajustificació de l´ imperialisme va ser la de portar el cristianisme a tot el món. Les “missionsevangelitzadores” van ser practicadestant per païsoscatòlicscom per païsosprotestants.
  • 7. CAUSES DE L´ IMPERIALISME EUROPEU: Causes científiques
    La ciència moderna es va desenvolupar a Europa durant el segle XIX. Europa tenia el desig de conèixer el món, per això es van fer “viatges d´ exploració” organitzats per les “societatsgeogràfiques” (associacions de científics).
    El científics eren elsprimers en arribar a llocsdesconegutspelseuropeus i preparaven el terreny (fentmapes i descripcions del territori i de les poblacionsindígenes) alsmilitars de la potència imperialista. Desprèsdelsmilitarsarribavenelscomerciants i, per últim, elsmissioners.
  • 8. Apartat 3: L´ IMPERIALISME EUROPEU
    L´ imperialisme del segle XIX, a diferència del colonialisme mercantilista, rebia el suport militar de l´ estat.
    El país que practica l´ imperialismerep el nom de metròpoli, en front del país colonitzat o colònia. Les granspotènciescolonials van ser RegneUnit i França.
    Les metròpolis van practicar quatremodels d´ explotació colonial.
  • 9. MODELS D´ EXPLOTACIÓ COLONIAL: Colòniesconvencionals
    La majoria de les colònies es trobaven a regionstropicals o equatorials d´ Àfrica, sud d´ Àsia i zones d´ Oceania.
    En aquestescolònies, una petitaminoria europea encapcelada per un governadorcontrolava a la població indígena.
    L´ objectiudelscolonitzadors era explotar econòmicament la colònia i a les sevesgents.
  • 10. MODELS D´ EXPLOTACIÓ COLONIAL: Colònies de poblament i dominis
    Eren territorisamb un clima temperat, semblant al d´ Europa. Les colònies de poblamentbritàniques eren: Austràlia i Nova Zelanda (Oceania), Sud-Àfrica i Canadà (Amèrica del nord).
    Aqueststerritoris s´ utilitzaven per donar sortidaalsexcedents de població europea del segle XIX. Elscolonseuropeus es dedicaven a l´ explotació agrícola i ramadera.
    La colòniasolia ser part del territori de l´ estat i rebia el nom de “colònia de poblament” al RegneUnit o de “domini” a França (com el territori d´ Algèria).
  • 11. MODELS D´ EXPLOTACIÓ COLONIAL: Protectorats
    Elsprotectorats eren estats que jaexistienabans de la dominació colonial. Continuavensent, en teoria, païsosindependents encara que “tutelats” per una potència europea. És a dir, la metròpolidominava l´ economia i dirigia el govern del protectorat.
    Exemples: Egipte o Sudan (RegneUnit) o Marroc (França i Espanya).
  • 12. MODELS D´ EXPLOTACIÓ COLONIAL: Concessions
    Eren estatsindependentsamb un govern no controlatpelseuropeus. Això sí, les potèncieseuropeesforçaven a obrir el comerç d´ aquest país a empresesoccidentals que controlaven l´ economia).
    Exemples: Xina (fins a cinc països van arribar a tenirconcessions: RegneUnit, França, Japó, Alemanya i EstatsUnits) o Japó (ambconcessiódels E.U.A.).
  • 13. EL REPARTIMENT D´ ÀFRICA
    L´ imperialismeeuropeu va començar a Àfrica en torn el 1870. Finsllavor, l´ únic que es coneixia del continent eren les costes.
    França va començaramb les conquestes d´ Algèria i Tunísia (amb l´ objectiu d´ aconseguirtot el nord d´ Àfrica d´ est a oest). El RegneUnit va començar per Egipte per controlar el Canal de Suez i amb la intenció d´ ocupar tot l´ est d´ Àfrica de nor a sud.
    Exploradors-aventurerscomDavid Livingstone, Henry Stanley o Savognan de Brazza van fermapes i informes de l´ interior del continent a mitjan del segle XIX.
  • 14. LA CONFERÈNCIA DE BERLÍN (1885)
    L´ any1885 es va celebrar la “Conferència de Berlín” onelspaïsoseuropeuses van repartir el territoriafricàcom si fos un pastís, per evitar possiblesconflictesarmats. Aquests van ser elsacords que es van prendre:
    “Principi de l´ ocupació efectiva”: si un país estavapresent a un territoriafricà en el moment de la conferència, el territorija era seulegalment.
    Prohibició de l´ esclavitud. Encara que estavenreconegutselstreballsforçats o la feinadelsporteadors.
    Llibertat de comerç i navegaciópelsrius Congo i Níger.
    Concessió al reiLeopold II de Bèlgica d´ una colònia “personal” (propietatseva), el Congo belga.
  • 15. LLISTAT DE COLÒNIES BRITÀNIQUES
    Protectorat d´ Egipte
    Protectorat del Sudan
    Uganda
    Kenya
    Somàliabritànica
    Illes de l´ oceàÍndic: Zanzíbar (actualment a Tanzània), Seychelles i Maurici
    Rhodèsia del nord(Zàmbia i Malawi)
    Rhodèsia del sud (Zimbabwe)
    Batxuanalàndia(Botswana)
    Unió Sud-africana
    Nigèria
    Costa d´ Or(Ghana)
    Sierra Leone
    Gàmbia
  • 16. LLISTAT DE COLÒNIES FRANCESES
    Protectorat del Marroc
    Algèria
    Protectorat de Tunísia
    Àfrica occidental francesa (Mauritània, Malí, Burkina-Fasso, Níger, Benín, Costa d´ Ivori, Guinea i Senegal)
    Àfricaequatorial francesa (Txad, República Centrafricana i Congo)
    Gabon
    Somàlia francesa (Djibouti)
    Illes de l´ Índic: Comores i Reunió
    Madagascar
  • 17. LLISTAT DE COLÒNIES ALEMANYES I ITALIANES
    Colònies d´ Alemanya:
    • Camerun
    • 18. Àfrica oriental o Tanganica (Tanzània)
    • 19. Àfrica del sud-oest(Namíbia)
    Colònies d´ Itàlia:
  • LLISTAT DE COLÒNIES PORTUGUESES, ESPANYOLES I BELGA
    Colònies de Portugal:
    • Moçambic
    • 22. Angola
    • 23. Illes de Santo Tomé i Príncep
    • 24. Guinea portuguesa (Guinea-Bissau)
    • 25. Illes de CapVerd
    Colònies d´ Espanya:
    • Protectorat del Marroc
    • 26. Riu d´ Or(Sàhara occidental)
    • 27. Guinea espanyola(Guinea Ecuatorial)
    Colònia del rei de Bèlgica:
    - Congo belga (República Democràtica del Congo)
  • 28. EL REPARTIMENT D´ ÀFRICA
    Elsúnicspaïsosindependents d´ Àfrica el 1914 eren Abissínia(Etiòpia) i Libèria(territoricompratpels E.U.A. al RegneUnit per enviar anticsesclausafroamericans).
    La Conferència de Berlín no va evitar tres conflictesgreus entre païsoseuropeus. De fet, les disputes colonials van ser una de les causes de la Primera Guerra Mundial (1914-1918).
  • 29. CONFLICTES IMPERIALISTES A ÀFRICA
    Disputes entre França i RegneUnit: elsprojectescolonials a Àfrica de britànics i francesos va xocar a Fashoda (Sudan). No es va arribar a la guerra gràcies al triomf de la diplomàcia.
    “Guerra anglo-bòer” (1899-1902): l´ exèrcitbritànic va guanyar la guerra alscolonsholandesos i alemanys (els “bòers” o “afrikaners”) que vivien al sud d´ Àfrica de del segle XVI com a granjers. El conflicte va esclatarquen es van trobardiamants i or a la regió sud-africana del Transvaal.
    La “qüestiómarroquina” consistia en l´ oposició d´ Alemanya al dominifrancès del Marroc (França i Alemanya van estar en guerra a finals del segle XIX).
  • 30. L´ IMPERIALISME EUROPEU A ÀSIA: l´ Imperi Rus
    RússiahaviaocupatSibèria (extremnord d´ Àsia) durant el segle XVII. El segle XIX va conquerirÀsia central (Turquestan). Rússia va ser frenada pelsbritànics a Afganistan i Iran.
    L´ altreobjectiu rus era la Xina. La línia de tren del Transsiberià (que connectavaMuscouambVladivostock) va permetre la colonització de la regióxinesa de Manxúria; regió que van perdreelsrussos a la “Guerra russojaponesa” (1904-1905).
  • 31. L´ IMPERIALISME EUROPEU A ÀSIA: l´ Imperibritànic
    Índiaera la “joia de la corona” (la colòniamésvaluosa del RegneUnit). El major problema va ser el de la “Rebel.liódelssipais” (1857-1858). Elssipais eren indis que formavenpart de l´ exèrcit d´ ocupacióbritànic i es van rebel.lar per la manca de respecte religiòsdelseuropeus. La rebel.lió va fracasar.
    Les altrescolòniesbritàniques a Àsia i Oceania eren:
    • Protectorat de Birmània
    • 32. Malàisia i Singapur
    • 33. Sud d´ Aràbia (Iemen i Oman)
    • 34. Austràlia i Oceania
  • L´ IMPERIALISME EUROPEU A ÀSIA: França
    Les possessionscolonials franceses a Àsia es limitaven a Indoxina(actualment Vietnam, Cambodja i Laos).
    Per evitar un conflicteamb el RegneUnit, es va disposar que Siam (Tailàndia) es convertís en un estatindependent, “tutelat” per totes duespotències.
  • 35. L´ IMPERIALISME EUROPEU A ÀSIA: altrespaïsos
    PaïsosBaixostenien la colònia de les Índiesorientals(Indonèsia).
    AlemanyaposseiaGuinea oriental (Papúa-Nova Guinea).
    L´ ImperiOtomà (Turquia) controlava la majorpart d´ Aràbia.
  • 36. L´ IMPERIALISME EUROPEU A ÀSIA: el cas de la Xina
    Xina era desitjada per tots, peròera un país feudal i tancat a qualsevolinfluènciaestrangera.
    El RegneUnit va aconseguir la concessió de poder comerciar ambXinavers el “Tractat de Nanquín” (1842). Aquestacord va arribar desprès de duesguerresguanyadespelsbritànics: “Guerres de l´ opi” (mitjan del segle XIX). Elsbritànicsvenienopiindi a Xina a canvi de cotó, te i seda. A més, es van feramb la ciutat de Hong Kong.
    Altrespaïsos (França, E.U.A., Japó i Alemanya) també van aconseguir comerciar ambXina, el que va perjudicar alscomerciantsxinesos. Això va provocar la “Revoltadelsbòxers” (1900-1901) que va provocar un canvi de govern. [Elsbòxers eren elsnacionalistesxinesosradicals].
  • 37. Apartat 4: L´ IMPERIALISME NO EUROPEU: L´ expansionismejaponès
    El creixement industrial i econòmic del Japómeiji va impulsar a l´ emperador a conquerirnousterritoriscomCorea, l´ illa de Formosa (Taiwan) o Manxúriaa Xina.
    Elsobjectiusjaponesos eren:
    Cercar matèriesprimeres per a la indústria: petroli, carbó, ferro, coure, etc.
    Buscar una sortida a l´ excés de població de les illes.
    Desig nacionalista de convertir-se en un gran estat.
  • 38. L´ IMPERIALISME NO EUROPEU: EstatsUnitsd´Amèrica
    E.U.A. era un delspaïsosmésgrans del móngràcies a:
    La “Conquesta de l´ Oest”: ocupaciódelsterritorisoccidentals d´ Amèrica del nordonvivienelsindis.
    Conquestes de territoris del nord de Mèxic: Califòrnia, NouMèxic, Nevada, Utah i Arizona.
    Compra d´ Alaskaalsrussos.
    A finals del segle XIX, E.U.A. va voler convertir-se en la gran potència del móngràcies a:
    “Doctrina Monroe”: el president Monroe va pensar que el seu país havia de dominar economicamenttot el continentamericà, doncs ere el “pobletriat per Déu per dominar a la resta” (teoria del “destímanifest”). Per feraixò van enderrocargoverns a Latinoamèrica i expulsar a qualsevol país europeu (Espanya va perdre Cuba, Puerto Rico i Filipines el 1898 a la “Guerra de Cuba”).
  • 39. L´ IMPERIALISME NO EUROPEU: EstatsUnitsd´Amèrica
    2) Van fer una política d´ establiment de bases militars a territorisestratègics: el Carib, Panamà, illes del Pacífic, etc.
    3) Per últim, es va practicar la política del “bon bastó” (bigstick) per part del presidentTheodore Roosevelt. Consistia en intervenir militarmentsempre que calguésdefensar un objectiu comercial o econòmicdels E.U.A.