Número 57

L’ A G U L L A Desembre 2007 - Any XII - Número 57 El bisbe Blázquez i la guerra civil Cal agrair-li al bisbe Ricardo Blázquez el que va dir en el discurs inaugural de la sessió plenària de la Conferència Episcopal Espanyola, el passat dia 19 de novembre. Parlant de les beatificacions de màrtirs de la guerra civil, va dir bàsicament dues coses. La primera, aquesta: “En moltes ocasions tindrem motius per donar gràcies a Déu pel que es va fer i per les persones que van actuar; i probablement en altres moments, davant actuacions concretes, sense erigir-nos orgullosament en jutges dels altres, haurem de demanar perdó i reorientar-nos (...). Els que ens han precedit com a cristians en l’Església poden haver estat testimonis lluminosos de l’Evangeli, i en altres ocasions poden haver fet allò que l’Evangeli desaprova”. I la segona, aquesta altra: “La beatificació dels màrtirs per l’autoritat apostòlica de l’Església no suposa desconeixement ni minusvaloració del comportament moral d’altres persones, sostingut amb sacrificis i radicalitat. Davant tota persona que lluita honradament per la llibertat dels oprimits, per la defensa dels pobres i per la solidaritat entre tots els homes, inclinem el nostre cap, i remetem a Déu el judici últim de la seva vida i de la nostra”. Són unes afirmacions molt importants. I que ho són, ho demostra molt clarament el fet de les presses amb què alguns altres membres de la jerarquia es van afanyar a dir que aquí no hi havia cap petició de perdó, sinó que les paraules s’havien tret de context. I no és veritat. Aquí, parlant en el context de la guerra civil, certament que no es demana directament perdó, però es diu que caldrà demanar-ne. I es diu que l’Església ha d’inclinar-se davant els qui han lluitat pels oprimits. I es diu que és Déu qui jutja la vida de les persones, i no només “la seva”, sinó també “la nostra”. Pot ser que aquest camí encetat pel bisbe Blázquez quedi tallat aquí. Però tant de bo que no sigui així. Tant de bo que la nostra Església, a Catalunya i a Espanya, sàpiga afrontar la seva pròpia història reconeixent tant les seves llums com les seves ombres, perquè aquesta és l’única manera que les llums puguin créixer i les ombres es puguin anar fonent. Butlletí de reflexió i diàleg. C/e: agulla.revista@telefonica.net. Bloc: http://punxo.blogspot.com

Sumari L’Agulla Sumari - Sumari - Sumari - Sumari - Sumari - Sumari Veure, mirar Butlletí de reflexió i diàleg 03 Ens han tancat l’empresa per poder guanyar més?M.A. Jiménez Any XII. Número 57 04 La responsabilitat pública com a servei a les persones. J. Bosch desembre 2007 Periodicitat: la palmera i la font cinc números l’any. 05 Refer la vida. O. Garreta Subscripció anual: 10 € 07 Josep Maria Puxan, un bon amic. M. Solé Grup promotor: 08 Comunitats on conviure J.Martín Velasco Jaume Botey Joaquim M. Cervera amb entitat (i experiència) Salva Clarós Kitty Guirao 9 Plataforma “Salvem la Vall de la Riera de Pineda”. D. Pavón Maria J. Hernàndez Tere Jorge Josep Lligadas Receptes ràpides, bones i piadoses (o no) Josep Pascual 12 Gambes amb “xispa”. Mercè Solé T. Jorge 12 Okupes S.Clarós Coordinació: Josep Lligadas 11 Puntades Compaginació: Mercè Solé 14 per airejar el cervell Dibuixos: Montserrat Cabo La FE DE CADA DIA Capçalera: Mercè Gallifa 16 Jesús, els cristians, i la política (II). J. Lligadas Imprimeix: Multitext, S.L. D.L.: B - 41803 - 97 Molt bon Nadal! Adreça: Gran Via de les Corts Catalanes, 942, 5-1 08018 Barcelona Correu electrònic: agulla.revista@telefonica.net Telèfon: 93.308.37.37 (Josep Pascual) Bloc: http://punxo.blogspot.com Per subscriure’s a l’Agulla. Es tracta, simplement, d’omplir la butlleta de domiciliació bancària (si no voleu retallar la revista, es pot fotocopiar) i enviar-nos-la. També podeu enviar les dades per correu electrònic. Butlleta de subscripció Amics, Nom i cognoms: ____________________________________________ Us faig saber que desitjo fer NIF: ____________________________________________________ el pagament de la subscripció Adreça: _________________________________________________ anual de l’AGULLA a través del compte que us indico. Població: ______________________________________ CP: _____ Atentament, Telèfon: _________________________________________________ Firma Correu electrònic: __________________________________________ - - - Entitat Oficina Control Compte o llibreta

Veure, mirar... Veure, mirar... Veure, mirar... Veure, mirar... Veure, mirar... Veure, mirar... Veure, mirar... Ens han tancat l’empresa per poder guanyar més? Miquel Àngel Jiménez als estàndards de seguretat i volen el 12%,) creuen que en una salut laboral que es tenien a la projecció de cara al futur això ho empresa d’Esplugues, ja sigui podran aconseguir als països on per manca de legislació estatal ja tenen pensat portar la producció, sigui per manca de conscienciació amb una mà d’obra més barata. del propi treballador, i això Desprès d’aquesta notícia, vam evidentment repercuteix en fer manifestacions, tancades, inversions en les instal·lacions i comunicats, etc. Paral·lelament en definitiva en la precarietat i se’ns va anar donant el calendari en la manca de seguretat per al de tancament de l’empresa treballador. i el trasllat de les “línies de Les planxes de vapor estan producció” a Polònia i a Txèquia. He treballat 33 anys a Braun començant aquest procés de Española, comprada per Gillette A Polònia hi aniria a parar el trasllat en aquests mesos. en el seu dia i que últimament va producte estrella de l’empresa ser comprada per la Procter & Guanyaran més? Doncs no ho conegut com “Minipimer” i a Gamble (P&G), multinacional de sé, però crec que no. Però en Txèquia les planxes de vapor. productes de gran consum. El 30 definitiva el que hi surt sempre La meva impressió, després de setembre d’aquest any 2007 perdent és el treballador que es de quasi un any d’instal·lació em van acomiadar. veu obligat a patir i a rebre per i producció del Minipimer a totes bandes, per unes decisions La història d’aquest procés Polònia, és que el resultat no preses en uns despatxos en els comença el juny de 2005 amb és tan prometedor com “algú” quals no entenen de sentiments unes insinuacions de tancament havia pensat. Els està passant que ni de persones, sinó que tan sols de l’empresa, són rumors que no comença a haver-hi competència veuen el 6% o el 12%, sigui al passen d’aquí, però el veritable i els treballadors, un cop n’han preu que sigui. gerro d’aigua freda ens el dóna après, se’n van a treballar a Catalunya Ràdio a les 7h 30 En aquest cas crec que la decisió altres empreses que els ofereixen del matí del dia 17 de març de ja estava presa en el moment de millors sous, encara que només 2006 llegint la noticia del diari la compra de Gillette per P&G. siguin 50 € de diferència. Els Expansión. Fruit d’aquesta fusió van sortir mes especialitzats, com que declaracions dient que sobraven estan a 50-80 km de la frontera, Podeu imaginar l’ensurt, i tots 6.000 treballadors d’un total marxen a treballar a Alemanya, els adjectius que hi vulgueu de 140.000. El director general on els sous ja són més elevats. posar, per intentar assimilar la d’aquesta gran multinacional, Això comporta estar ensenyant notícia, quan des de la direcció Alan G. Lafley, en declaracions contínuament a persones, que deien que no en sabien res i que a El País de data 07-10-07 ja diu evidentment no fan la producció tot eren rumors. Així ens tenen que “...menys electrodomèstics que tenen prevista, ni tampoc fins el 19 de maig de 2006, que de cuina, planxes i coses així que amb els estàndards de qualitat ens comuniquen oficialment el volem abandonar”. que exigeix un producte com és tancament. el Minipimer. Per què tant d’enrenou, em Argumenten que no som pregunto? Què hi ha darrere de També s’ha de dir que el factor rendibles, que tot i que no tota la pantomima de muntar sous més baixos no són així tenim pèrdues (donem un 6% les línies en aquests països si perquè sí. Falta molt per arribar de benefici al grup, però ells

Mark Maremont en el diari The després no en voldran saber miliones de raons, per ser Wall Street Journal el 02/02/2005, res? Quants milers de dòlars exactes”. s’han emportat uns pocs sense “James Kilts tenia milions de Miquel Àngel Jiménez és expresident cap mena d’escrúpols a l’hora raons para vendre Gillette a de l’ACO (Acció Catòlica Obrera) de fer la fusió? Tal com va dir Procter & Gamble. Unes 153 La responsabilitat pública com a servei a les persones Jaume Bosch Fa quatre anys escrivia en aquestes mateixes planes unes reflexions a l’entorn del meu recentment estrenat compromís polític com a regidor, i en deia “del compromís social al compromís polític”. Han passat quatre anys, quatre intensos anys en què he viscut intensament la política municipal de Sant Boi i les peculiaritats que envolten tant l’administració pública com els mateixos partits polítics. Tot un món! I després d’aquests quatre anys em trobo fent d’alcalde. Quin canvi! Sembla un pas petit, només un petit canvi de responsabilitat, però realment trobar- te liderant un projecte polític des d’un ajuntament, tenir la darrera responsabilitat, esdevenir el cap visible de tota l’actuació municipal, és un gran pas que necessita anar-se paint de mica en mica. Portem només uns mesos, però encara em sobta quan algú m’anomena “Sr. Alcalde”. Sona fort això i em fa respecte, el respecte del compromís amb un del seu lloc. Aquests anys m’han servit també per poble que t’ha donat la seva confiança i que espera acostar-me a les diferents realitats de Sant Boi, per que responguis a les expectatives creades. conèixer-les i per estimar-les. Acostar-te als grans No sabeu quantes vegades he pensat en aquell reptes, però també ser proper a les coses del dia diàleg de Plató que diu: “Entra en política quan a dia, a les petites coses que fan avançar un poble siguis gran, quan tinguis experiència i saviesa, la i on descobreixes la veritable riquesa de la gent. vida resolta, els fills criats, quan hagis demostrat Això és el que m’ha ajudat a créixer, l’escolta activa. habilitat en algun ofici, i no hi vagis mai sol, ves-hi No és el mateix deixar parlar que escoltar, oi? Quin cuirassat amb un grup d’amics”. Quanta saviesa que repte més impressionant! I des que l’Agrupació del traspuen els clàssics oi? Doncs aquest pensament PSC em va proposar anar de cap de llista, fins al el tinc molt i molt present. Aquest ja és una mica dia de les eleccions, quin procés més apassionant! el camí que jo he triat per entrar en política i ara, Totes les reflexions personals i valoracions amb assumint l’alcaldia, se’m fa molt més present i em amics, l’aprovació de l’Assemblea, el pes de la demana, em demano a mi mateix saber aportar pre-campanya i de la campanya, veure’t “penjat” tota aquesta experiència i saviesa adquirida al dels fanals i sobretot ser conscient del grau de llarg d’aquests anys, i transformar-la en una acció responsabilitat que estàs disposat a assumir. política oberta, propera, compromesa i eficaç. I tot aquest llarg camí m’ha portat a ser alcalde del La política local és un compromís compartit. meu poble. I alcalde, per què? Per ser el primer M’agrada el nou concepte de governança, és a dir, servidor de les persones de Sant Boi, per liderar govern en xarxa, polítics i societat civil, cadascú des aquest nou impuls que Sant Boi necessita i afrontar

La palmera i la font els nous temps que vivim amb la certesa de que som capaços de seguir transformant la nostra societat, de fer-la més humana, propera, solidària, justa... i no només amb bones paraules, Refer la vida sinó amb els petits avenços de cada dia. Jo sóc escolta, i una de les nostres fites és treballar per “deixar el món una mica millor Oriol Garreta de com l’hem trobat”, només una mica, però... us adoneu quina transformació tant gran “Ja sé prou que no em puc casar per l’Església. Sóc representa la suma de tantes i divorciada. De jove vaig quedar embarassada i els meus tantes miques? pares, contra la meva voluntat, em van obligar a casar- I assumeixo aquest gran repte me. Vaig plorar molt. Al mig any de casada ja estava en uns moments difícils per a la separada i obrint el procés de divorci. Ara, després de set política. Massa contradiccions, anys, he decidit refer la meva vida. Ja fa temps que surto massa distància amb els amb un jove amb qui em vull casar civilment. Tots dos ciutadans i ciutadanes, massa som creients, i desitgem acompanyar el nostre casament decisions allunyades del sentit pel civil amb alguna celebració religiosa. No sé si podrà comú han fet de la política una ser. Però, especialment jo, vull mena de pou negre que genera donar gràcies a Déu per tot el desconfiança i temor. Ens cal que ha fet per a mi i per la meva prestigiar de bell nou la política, filla, com m’ha acompanyat perquè és l’art de governar amb durant la vida, com m’ha donat seny i l’oportunitat de fer-ho de l’oportunitat de refer-la trobant forma propera a aquells que ens i estimant el qui serà aviat el han donat la seva confiança. Ens meu espòs”. cal cercar complicitats i tenir Què faria Jesús davant clares les tres “C” que haurien de d’aquestes persones? Les presidir les nostres actuacions: exclouria del seu redós? Els compromís, credibilitat i negaria la seva benedicció? confiança. Ho va fer amb les persones i Quin gran repte per aquests situacions semblants en què es propers quatre anys! Veri- va trobar? tablement és un estímul personal Tinc ben clara la resposta. La que em porta a treballar per fer-me fe d’aquesta dona, el testimoni mereixedor d’aquest honor que el que ens dóna Jesús a l’Evangeli, poble m’ha donat. No sé si hi ha la revelació que ens va fer de honor més gran que fer d’alcalde Déu Pare que ens estima, ens del teu poble i tenir l’oportunitat perdona, ens acull com a fills de fer un pas més, juntament estimats, em va fer repetir les paraules de Jesús: “La teva amb tots els homes i dones amb fe t’ha salvat. Vés-te’n en pau” (Lc 7,50). qui caminem plegats, colze a colze, cap a la “difícil i merescuda I hem decidit preparar una celebració cristiana del llibertat” com diu l’Espriu. A ser seu casament civil, malgrat que no hi hagi encara la capaç de crear les condicions que possibilitat de celebrar “com caldria” el sagrament del ens facin sentir part d’un mateix matrimoni. Davant de Déu seran els seus fills estimats poble, membres de la mateixa que han constituït una nova família cristiana. Davant de comunitat , siguin quins siguin l’Església...? els orígens de cadascú. Estic convençut que la il.lusió per fer- ho em donarà forces per afrontar Oriol Garreta és rector de Santa Maria del Taulat les dificultats. i Sant Bernat Calvó de Barcelona Jaume Bosch i Pugès és alcalde de Sant Boi de Llobregat

Josep Maria Puxan, un bon amic Mercè Solé els anys de capellà a Martorell i Ja ho sabíem, que estava a les parròquies de Santa Maria malalt. Tenia un càncer amb Magdalena i de Santa Engràcia, metàstasi, que s’anava medicant a Nou Barris de Barcelona. Va amb un nou tractament. Amb ser consiliari de la JOBAC, de sornegueria, explicava que es la JOC i de l’ACO, amb diverses prenia un parell de pastilles pel responsabilitats. I en la seva tasca càncer i una dotzena més pels parroquial va animar tot allò que efectes secundaris d’aquestes es podia animar, posant-hi el cor, pastilles. Però anava fent. i, també, un cap assenyat. A mi L’aturada cardíaca del dilluns 5 em produïa una certa admiració de novembre ens va deixar tots que als seus cinquanta anys – ben parats i amb la necessitat de l’edat en què vaig tenir la sort de plorar-lo col·lectivament. No hi tractar-lo– encara tingués energia va haver enterrament, perquè per anar de colònies i per estar havia deixat el cos a la ciència. tan al costat dels més joves. I gairebé no hi va haver funeral. El dimecres següent, a la missa Sempre en moviments de de difunts de la parròquia, es va treballadors cristians i en pregar també per ell, amb una parròquies de barri sabia bé cridar per renyar-lo, però que total discreció, com ell mateix què era el treball que requeria després no va gosar ni tan sols havia deixat dit, entre tots els esforç físic. Va ser conegut com treure el tema. Tenia la necessitat altres difunts. El bisbe Carrera a “Mossèn Garrafa” perquè va d’una vida espiritual intensa, va presidir l’Eucaristia i es va treballar molt de temps com a que desenvolupava a monestirs mossegar la llengua com hagués repartidor de vi fins a herniar- diversos, com Puiggraciós i volgut en Puxan i va defugir se. A mi m’impressionava també Solius. qualsevol referència explícita a el seu esperit de pregària. Vam Tot i la situació eclesial, ell. L’església de Santa Engràcia, coincidir amb en Toni, la Cristina i especialment en l’època del a Nou Barris, plena de gom en Javier a la comissió permanent cardenal Carles, en Puxan no era a gom, va mantenir el to i la de l’ACO i sempre encetàvem persona de crítica continuada complicitat. la reunió amb una pregària, o fàcil a l’Església. De fet el que em sembla que ha estat de Alguns, però, no vam ser tant preocupava que els moviments les més serioses en què mai he disciplinats. L’Agulla primer va i les parròquies estiguéssim pel participat. Ell es llevava a les 6 muntar-li un petit homenatge en que havíem d’estar: que fóssim del matí i ja s’hi posava. La seva el seu bloc. Després vam muntar- acollidors, especialment amb els era una pregària de les persones, li un bloc sencer, perquè tothom més pobres, que coneguéssim de disponibilitat total, de posar pogués expressar-se (http:// l’evangeli, que estiguéssim davant de Déu el que entenia puxan.blogspot.com). I encara compromesos al servei de la gent. i el preocupava i de vegades el un parell d’amics van organitzar Tampoc no era especialment que no entenia i el que el feia una trobada de gent simplement amable amb les jerarquies, a les sentir impotent. Sempre. Amb per compartir-ne records, a la quals segurament irritava amb regularitat. Ens va explicar una qual van assistir alguns dels seus la seva actitud una mica burleta. vegada que un seminarista que germans. Li disgustava l’ambient llagoter i hi havia a la parròquia l’havia tan poc evangèlic que de vegades Quan algú mor, semblem obligats denunciat a l’arquebisbe, perquè envolta “les altures”. a fer una mena de panegíric, quan deia missa a primera hora però la veritat és que en Josep A part del seu sempre bon humor, del matí –amb la presència d’un Maria Puxan va deixar una forta assenyalaria la seva absoluta molt reduït nombre de persones empremta en molta gent, i una manca de protagonisme a l’hora al voltant d’una taula– no es empremta d’evangeli. En els de fer les coses. Defugia tot allò revestia com diuen els cànons. seus 58 anys de vida, va passar que el fes destacar i hi podies Diu que el cardenal Carles el va

comptar sempre que s’havia Era conegut i estimat al barri. de fer alguna cosa feixuga o Recordo que alguna entitat desagradable. Era un treballador totalment laica del barri me infatigable, que, no obstant, n’havia parlat en termes molt feia confiança a les persones i elogiosos, sense saber que ens sabia treballar en equip. De fet coneixíem, pel seu esforç per ho va demostrar amb escreix en mantenir una actitud positiva moments de crisi: quan va obrir respecte als musulmans i a la parròquia als immigrants sense les persones immigrades en papers perquè s’hi tanquessin, general. però comprometent-hi les De fet, en Puxan ja feia temps entitats del barri interessades a que formava part del meu fer-ho, conscient que ell ni era santoral particular. No era pas l’amo de la parròquia ni podia perfecte ni té miracles coneguts, responsabilitzar-se sol de tot allò. ni ningú al darrere amb molt de Quan va haver de ser intervingut poder o de diners, i ha mort per quirúrgicament va saber delegar un correntíssim càncer. O sigui en la comunitat parroquial totes que no prosperaria cap causa les tasques pastorals. I n’estava per beatificar-lo. Però no feia orgullós, que la parròquia trampes, era honestíssim i ens va funcionés sense ell! Quan va ensenyar com es podien viure, a recaure en la malaltia va saber fons, les benaurances. Segur que plegar veles en moltes activitats, continuarà acompanyant-nos delegar de veritat. I cuidar-se, com ha fet sempre i que, com o almenys això deia. I des d’un diu la Carme Gomà, en el bloc, segon o tercer terme continuava el nostre retrobament serà una animant el personal. I va saber festa! valorar l’amistat i les relacions Mercè Solé és expresidenta de humanes, que va cultivar fins al l’ACO (Acció Catòlica Obrera) final. Benvolguts amics de L’Agulla. Després de llegir l’article “Jesús, els cristians i la política”, estic més convençut que mai de que, si hi ha una ideologia que s’acosta al que proposava Jesús, aquesta és l’anarquista. Ja sé que molts la titllen de massa idealista i poc pràctica, però... potser l’excessiu idealisme és un problema pels que demanem i lluitem perquè s’instauri el Regne de Déu a la terra? És cert que en nom d’aquesta ideologia s’han fet actes i coses terribles, però, no es pot dir el mateix de la resta d’ideologies? i fins i tot de la majoria de creences? Gràcies, Josep, per l’article, el guardaré ben guardat pel dia que, en el grup de revisió de vida, revisi la meva filiació anarcosindicalista. Anuncies una segona part, però les cites utilitzades en aquesta primera són prou contundents i aclaridores. Aprofito per agrair a tots els que feu l’Agulla, el miracle de rebre-la periòdicament i poder-la llegir. Rebeu una abraçada Benjamí Mercader

Comunitats on conviure Juan Martín Velasco Tot sembla indicar que les nostres societats no són llocs propicis per al creixement d’aquestes persones equilibrades, harmòniques, confiades, animoses, generoses que a tots, en el fons, ens agradaria ser. L’extensió de la cursa desenfrenada per la possessió, l’activisme desmesurat, l’oblit sistemàtic d’un mateix en la diversió, i la presència de formes extremes de violència són clars indicis d’una cultura que genera malestar als que hi vivim immersos. Les causes d’aquesta situació són nombroses i complexes, però una d’elles rau, sens dubte, en la crisi de les comunitats naturals d’acolliment indispensables per al creixement i la maduració d’aquest animal extremadament vulnerable que som els éssers humans. Les manifestacions de violència, la marginalitat buscada o imposada, la manca de brúixola mental i moral que caracteritza tants joves té a veure, sense cap mena de dubte, amb la crisi de moltes famílies, la deterioració de tants centres escolars que els impedeix de complir amb la seva tasca educativa, la falta de credibilitat de les religions establertes i el desvertebrament de l’àmbit ciutadà. Tal vegada, en el que segueix, pequi d’optimisme, però penso que en no pocs barris, parròquies aparentment no gens florents, amb un nombre reduït de fidels assidus amb edats més aviat avançades i que se senten incapaços de guanyar prosèlits en els seus ambients, estan realitzant amb ells la tasca valuosa de procurar-los un entorn humà en què se sentin acollits, reconeguts, estimats, protegits de la intempèrie sociocultural de l’entorn, rebent-hi raons per viure amb confiança. Són petites comunitats, en el si de parròquies amb un cercle molt més ampli de practicants dominicals, compostes per homes i dones que es coneixen, que es tracten i que a més d’aprendre a llegir les Escriptures, de realitzar petits serveis socials i d’oferir catequesi d’iniciació als més joves, es reuneixen amb freqüència, comparteixen en determinades ocasions festius àpats fraternals, es visiten quan estan malalts, surten de tant en tant d’excursió per gaudir de la natura i conèixer altres llocs i realitzen, a una escala senzilla i modesta, l’ideal de les primeres comunitats cristianes descrites en el llibre dels Fets. L’acolliment dels que s’hi acosten, com està passant amb no pocs emigrants, mostra que han superat la temptació de l’esperit sectari. Alguns les consideren com una petita resta de la gran Església d’altres temps. A mi em semblen més aviat brots d’un cristianisme capaç d’actuar en el seu entorn per a la transformació de la societat inhòspita en què viuen.

Amb entitat (i experiència) Amb entitat (i experiència) Amb entitat (i experiència) Plataforma La plataforma “Salvem la Vall de la Riera de Pineda” va néixer l’any 2001 amb la voluntat “Salvem la Vall de la d’incidir en les problemàtiques de caire mediambiental, urbanístic i territorial a la zona de l’Alt Riera de Pineda” Maresme i, més específicament, al municipi de Pineda de Mar i les seves rodalies. En aquells David Pavón moments, un grup de persones de procedència diversa decidí aplegar- fou la recollida de més de 3.000 se per denunciar els seriosos riscos signatures i s’han dut a terme que amenaçaven espais d’interès tant d’abast municipal com de un bon nombre de xerrades natural, paisatgístic i patrimonial més general. Hauríem de citar informatives, visites o campanyes davant un creixement urbanístic aquí plans parcials urbanístics, de neteja de la riera. Cal destacar desmesurat i per la implantació el Pla Director Urbanístic del aquí la restauració del molí fariner poc raonada de determinades Sistema Costaner (PDUSC), el Pla de Can Marquès que, de trobar-se infraestructures. Aquests perills d’Infraestructures del Transport de totalment arruïnat, ara és un edifici es focalitzaven en un paratge com Catalunya (PITC) o la instal·lació posat en valor i amb una petita la vall de la Riera de Pineda, l’àrea de la depuradora de l’Alt Maresme exposició a l’interior per entendre agrícola més extensa del municipi, Nord promoguda per l’Agència el seu funcionament. També la situada entre la plana litoral i Catalana de l’Aigua. En darrer instal·lació de plafons explicatius les derivacions de la serralada terme la plataforma ha presentat dels elements patrimonials amb Litoral, a tocar del parc natural alternatives i ha formulat les seves un interès més remarcable. del Montnegre i el Corredor. És pròpies propostes vinculades a una raconada que és travessada La preservació de la vall de la riera aquests plans. per la tercera riera més important de Pineda serví per anar obrint Sent conscients que els problemes del Maresme i esdevé un bon l’interès per tractar problemàtiques en que s’intervé són, sovint, connector ecològic i paisatgístic, territorials similars d’altres indrets l’expressió de dinàmiques que entre la muntanya i la plana. A del municipi i de les rodalies. Un es donen a escala superior, la diferència de moltes altres rieres dels objectius de la plataforma, plataforma s’ha integrat en la encara manté un bon grau de com a entitat cívica desvinculada coordinadora comarcal “Xarxa naturalització i és possible trobar dels partits polítics, ha estat la Maresme” que reuneix altres bons retalls de vegetació de ribera d’influenciar activament, en la entitats similars. Igualment ha i d’espècies tan característiques presa de decisions lligades al medi col·laborat amb el projecte Rius com l’aloc. A més a més, a la ambient i a l’ordenació del territori. i en el Projecte Aloc, impulsat vall hi ha elements patrimonials Així, es mantenen reunions per a fomentar la coneixença i la històrics prou reconeguts com periòdiques amb els representants preservació dels alocars arreu de diversos masos centenaris, torres polítics de l’ajuntament, es forma les rieres del Maresme. de defensa, ermites, les restes del part del Consell Municipal de Medi castell de Montpalau o l’aqüeducte Tan sols ens resta convidar-vos a Ambient, s’edita un butlletí propi, romà de Can Cua, entre d’altres. visitar la vall de la riera de Pineda “L’Aloc”, i es disposa de pàgina per descobrir els seus racons. web. Igualment es participa en La pretensió absolutament Serà, sens dubte, una bona ocasió esdeveniments locals com la Fira injustificada d’urbanitzar la vall per entendre la necessitat de la d’Entitats o les 24 hores de Cultura. i d’actuacions desencertades com preservació i millora de paratges Per altra banda s’ha col·laborat fer passar els col·lectors d’una com aquest. en processos com l’elaboració de depuradora al llarg de 3 km. l’Agenda 21 local i s’ha intervingut d’aquesta riera foren els detonants en la fase d’informació pública últims per determinar la formació de diversos projectes i plans, de l’entitat. La urgència era més gran pel fet que ni a Pineda ni als municipis propers existien entitats Per a més informació: similars. D’aleshores ençà s’han www.pangea.org/salvemlarieradepineda efectuat múltiples campanyes a C/e: salvemlariera@yahoo.es favor de la preservació de l’indret i de la seva millora. La primera

RECEPTES RÀPIDES, BONES I PIADOSES (O NO) Receptes Receptes Gambes amb “xispa” Okupes Tere Jorge Salva Clarós Tot sovint sentim parlar dels antisistema, uns activistes Es diu que les gambes són les escombriaires del d’ampli espectre que, a diferència d’altres combatents mar, perquè s’alimenten de restes d’altres crustacis, socials, es caracteritzen per presentar una lluita que no plantes o peixos. És, en definitiva, la llagosta dels focalitza cap objectiu concret sinó l’alternativa global. pobres, i per Nadal, un dia o altre, apareix aquest Quina? Això ja és una altra qüestió que no els pertoca crustaci a les nostres taules. En sabem molt poc d’elles a ells, perquè cercar alternatives és fer política, i la i com sempre, ens pot arribar a sorprendre i ajudar- política resulta que és inherent al sistema. Arribats a nos a entendre que “la natura és la natura” i no cal aquest carreró sense sortida, caldrà acceptar que alguna escandalitzar-se. No sé si sabeu que la vida de les cosa no funciona en aquest plantejament. D’entrada se gambes és molt curta (viuen al voltant de cinc anys) i m’acut que quan un ha decidit anar contra el “sistema” que podem trobar gambes mascles i gambes femelles. sencer és que ha perdut l’esperança de discriminar entre A més, alguns mascles quan arriben a la meitat de la el bo i el dolent. És que ha renunciat a considerar la seva vida (aproximadament als dos anys), es poden complexitat de les coses i, pres pel desànim, envesteix transformar en femelles i que les femelles, com més contra els molins de vent del poder, ja siguin ideològics, velles són, més fèrtils (però tinguem en compte que econòmics, polítics, culturals, àdhuc socials, simplement la seva vida és molt curta). Tot això de forma molt perquè creu que representen una amenaça. natural. Viuen durant el dia enterrades a la sorra, no sé si ve d’aquí l’expressió posar-se com una gamba La confusió augmenta quan es consideren antisistema els (a banda del sospitós “to vermellós” que adquireix okupes. Ells es mouen en la intersticialitat del sistema, l’individu). Bé, avui us faig arribar una recepta en és a dir, entre els racons incòmodes i contradictoris què probablement les gambes no passarien el control com ara les cases abandonades. Intenten treure profit d’alcoholèmia però que té l’èxit assegurat. d’aquestes situacions, cosa ben legítima. Les seves accions persegueixen visualitzar la injustícia establerta. Ingredients: 4 gambes llagostineres per persona No volen, però, disputar el poder als injustos sinó (poden ser congelades); un raig de whisky, vi només legitimar-se ells com a opció també vàlida. No blanc o vermut; el suc de 2 llimones; 3 grans hi ha manera més eficaç de fer volar pels aires una tesi d’all; julivert; 150 grams de mantega; un raig que poder demostrar igualment la veracitat de l’antítesi. d’oli d’oliva; sal i pebre. És per això que el okupes no son antisistema sinó una Preparació: En una paella desfem, a foc baix, la “cara” essencial del sistema: diguem-ne la “creu”. mantega (convé posar-hi una mica d’oli, perquè No us crida l’atenció que els sectors progressistes de no es cremi la mantega) i posem a daurar les la societat, les esquerres -per dir-ho en paraules potser gambes, prèviament salpebrades, però només ara un pèl ambigües-, simpatitzin amb els okupes? volta i volta. Passem per la batedora els alls i el Sobretot, quan aquestes esquerres tenen alguna petita julivert amb una mica d’oli (molt poc). Quan les parcel·la de poder és quan més simpatitzen amb els gambes hagin agafat color, hi afegim la barreja okupes. Serà que aquests polítics creuen que els okupes d’all i julivert. Ho deixem uns minuts i abaixem representen una punta de llança del canvi o bé perquè el foc per afegir a la cassola el raig generós creuen d’amagat que aquesta dissidència pot empènyer d’alcohol (whisky, vi blanc o vermut, segons un canvi social? Res de tot això. En realitat, els okupes el vostre gust o el que tingueu a mà). Deixem només preocupen alguns directors de diaris i altres que s’evapori i hi afegim el suc de les llimones. mediadors socials que els fan servir de “sparring” per Hem d’esperar uns minuts fins que el líquid exemplificar on estan els límits del dret a la propietat s’hagi reduït i la salsa estigui ben lligada. No privada. Però a algunes esquerres en el poder el que hem d’utilitzar cap estri de cuina per remenar realment els angoixa són els crítics actius del sistema, aquesta cassola, sinó que ho farem agafant la els que treballen des del teixit social plantejant cassola per les nanses i movent-la amb petits constantment alternatives que generen incomoditat al vaivens. Aquest plat s’ha de servir calent. Ja ho 10 propis polítics de l’esquerra. Per això intenten ignorar- veieu: és un plat molt senzill i ràpid de fer i el los. Ignorats els crítics socials, visquen els okupes! resultat és per sucar-hi pa.

Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades L El que ’AM OR HA DE SER LLI URE . any s pen so d’aq ues t mít ic lem a dels V mit at, 70 pert any a la meva estr icta inti OL UN TAT. Vén en que sí i per tant , no ho com enta ré. El vac anc es o vac anc ete s. a és que per que mer eix una pun tada a L’A gull Alg ú ha vis t que hi ha l aco rd amb prim er cop puc afir mar el meu tota ma ssa cue s de gen t per mot iu del Dia una cam pan ya inst ituc iona l amb obt eni r den eís i pas sap orts i ha envers la don a. Inte rnac iona l con tra la Vio lènc ia dec idit am plia r l’ho rar i de les com si foss in Altr es cam pan yes s’ha n enfo cat ofic ine s que els exp ede ixe n. Res sit: ima tges anu ncis con tra els acci den ts de tràn a dir. Al con trar i, per a aix ò hi ha i bara lles a un de don es amb cop s de pun y, crit s per son es am b cap acit at per veu re i es pels fills ... anu nci, situ acio ns de viol ènc ia vist dec idir. Sim ple me nt, dem ana r que eixe n i res no Aqu este s cam pan yes de poc serv aix ò tam bé es fac i am b les cue s de sap la real itat i can vien , perq uè qui ho pate ix ja fora ster s que dem ane n info rma ció fos tota lme nt qui no ho pate ix, ho mir a com si allò i pap ers . Tot és qüe stió de vol er est any l’ha n aliè a la seva vida . En can vi, aqu veu re i de vol er pre ndr e me sur es. enc ió, diri gida enc erta t amb una cam pan ya de prev Jose p Pas cua l cte: “L’a mor als jove s i amb un llen gua tge dire De bro nqu es. ha de ser lliu re. De mas clis me. s.” S’aj uda els De gelo sia. De con trol de truc ade prin cipi de jove s a dete ctar i allu nya r-se de bon de con trol i con duc tes de pos sess ió, de dom ini, A ada men t par t agre ssiv itat, con duc tes que mal aur a inhe rent s de L NOST de la nos tra soci etat con side ra com R E B IS B per prevenir i E DE BA les rela cion s de par ella . Per això , RCELON A. n cam pan yes. A ra q u e so fer pren dre con sciè ncia , sí que cale u c a rd e n a ció efec tiva l i la re la Per a les víct ime s el que cal és aten c ió a m b b is b e d e R amb això dels el o m a i l’ e n i recu rsos . La rest a és com èdia , i to rn v a ti c à se g u r q u e ta, de com èdia . de se rà u n x ic “Di es inte rnac iona ls... ” se’n fa mol m é s fl u id a n o p o d rí e u p ro p o sa , Mar ia-Jo sep Her nàn dez r des de m a te ix q u d in s e e s d e ix i d e d ir e ls c a rd e n que a ls só n “ p rí n c e p s” l’ E sg lé si a E de ? Evang è li c a m e n t e s d e u ju st NSENYAMEN T I CRISI. Estudi de no if ic a r p e r e n ll o c i se e n d e rr o c a r la Fundac ió Jaume Bofill, propos ta ri a u n p e ti t o b st a c le d e ta n ts q u e del consell er del ram d’una nova ls de vegad e s n o sa lt re m a te ix o s llei, inform es PISA, Quade rn s e n s p o se m n o st re . I d a l v o lt a n t Cristia nisme i Justícia 146... són només e fe t é s u n d e ta ll se n se im p o rt à n c alguns docum ents que assegu t davant ia q u e n o h a d e c o st g e n s, i u l’ordin ador em vénen a la memòr ia. Aquest s ar n d e ta ll é s u n g e st e ls g e st o s i d’altres s’hauri en de debatr e a fons amb ,i de bona v o lu n ta t re fl e c te ix e una volunt at política , en el sentit noble de la si na m a i n o só n q u e st a v o lu n ta t b o n a paraul a, per al bé de tots. En una manife stació in ú ti ls . J o se p P a sc u tan import ant de l’organ ització de la societa t al −l’ense nyame nt−, hi ha molts avisos que això no rutlla −recon eixent l’esforç de tanta gent que s’hi implica seriosa ment−. Hauríe m de buscar un bon consen s de cap on cal anar i, llavors , res de capgira r-ho tot!, sinó més aviat un munt de petits passos , l’un darrere l’altre, sense parar, per acostar-nos a compli r l’establ ert per consen s. Josep Pascua l 11

T emb olic. Els mitja ns de URI SME DE QUA LITAT. Estic feta un “tur isme de qual itat” , en com unic ació cada cop parle n més de ra”, que deia amb ence rt prin cipi en opos ició al “tur isme de borr atxe atxe ra” s’ent én el turis me la Mon tserr at Tura . I per turis me “de borr a i molt moti vat a gaud ir a baix a flor de pell poc inter essa t en allò que visit la seva qual itat) , molt d’alc ohol , preu de sol, platj a (sem bla que impo rta poc que deix a molt s guan ys econ òmic s, i sexe amb prop is i estra nys. Un turis me cime nt, la dest rossa del pais atge , la però que acab a conf igur ant un ento rn de , una conv ivèn cia amb el pers onal degr adac ió de les “pae lles” i de la “san gría” leme s sanit aris. I on l’inte rcan vi de del país poc resp ectu osa i fins i tot prob ció més cons umis ta. cultu res desa pare ix engo lit per la mass ifica contraposa només el “turisme de Però el problema és que a aquest turisme es a dir, el turisme en bons –i cars– qualitat”, entès com a turisme “de pasta” és assistència als millors festivals hotels, amb compres al Passeig de Gràcia i amb I es parla amb preocupació del fet musicals, posem per cas, de la Costa Brava. n molt de turisme a Catalunya, que les noves companyies aèries de baix cost porte però aquest turisme gasta poc. ho és que molts treballadors –els Doncs a mi això em sembla fantàstic. ¿O no per Europa d’una forma molt més menys precaris, tot sigui dit– puguin viatjar de qualitat” més aviat m’evoca un accessible que anys enrere? A mi, el “turisme tges, altres pobles, altres cultures… interès per conèixer altres ciutats, altres paisa mitjans. Un respecte per la natura Un fer accessible el viatge a persones amb pocs idiana d’altres països i a les seves i per la gent. Una aproximació a la vida quot turístiques, precisament (i aquí el infrastructures. Un sortir de les rutes més ports de ciutats considerades de fet que en els vols de baix cost s’utilitzin aero em sembla turisme de qualitat el segona fila em sembla molt interessant). També Per a mi la qualitat del turisme és, dels campistes, el dels albergs, els d’Interrail. bàsicament, la qualitat humana. Mercè Solé. L A MISSA DE FESTA MAJOR. Aquest any, per la Mercè, els regidors d’ICV-EUiA de Barcelona van anunciar, en una mena d’acte profètic, que no anirien a la missa de festa major amb la resta del consistori. I van explicar que no hi anaven per defensar la separació dels afers religiosos dels institucionals i polítics, i la laïcitat de les institucions, i perquè així totes les religions se sentin bé. De fet, val a dir que la missa de la Mercè és una celebració que mai no ha acabat de trobar el to ni el format adequats, i a més tampoc no ha arribat a tenir mai gaire ressò popular, de manera que la presència municipal hi queda també una mica estranya. Però més enllà del cas concret d’aquesta missa, el que crec que no s’aguanta són les argumentacions que es donen per no anar-hi. Perquè resulta que a molts llocs la presència del consistori a la missa de festa major, o en algun altre acte religiós de la festa, forma part d’una tradició ben arrelada que només des d’una perspectiva molt fonamentalista i ideologitzada es pot considerar com negativa: aquestes presències, de fet, hi són perquè aquell acte religiós no és només religiós, sinó que té un valor de símbol popular i forma part de les arrels de la festa. Seguint l’argumentació d’aquests regidors, també caldria propugnar el canvi de nom i de data de la festa major de Barcelona, perquè actualment se celebra amb ocasió d’una festa catòlica, la de la Mare de Déu de la Mercè. I també caldria defensar que se suprimeixi, per exemple, la festa del Dilluns de Pasqua a tot Catalunya i la del Dilluns de la Segona Pasqua a Barcelona, perquè són festes d’origen òbviament catòlic. El cristianisme té un pes cultural molt fort a Catalunya, que va més enllà del fet religiós pròpiament dit. I voler negar-ho i fer com si no fos així, és un error notable. I el fet que determinades actuacions eclesiàstiques puguin resultar profundament antipàtiques, no és motiu per carregar- se tot un patrimoni popular pacíficament viscut per la majoria de la gent. Josep Lligadas 1

A I NAR A 80. Reduir la N JU S T ÍC IE S M E D IÀT velocitat de l’entorn IQ U E S . H a fo to s d el R n cr em a t ei . H o h a n de Barcelona a 80 fe t d a va n t le E l p er io d is ta s cà m er es . és o b li g a t a km. per hora deu ser, en tr eg a r le s jo ves só n ju fo to s. E ls tj a ts . segurament, una de les mesures Un dibuixan t fa una port més impopulars del tripartit, ada a El Juev la seva dona es del Prínce degudament contestada a tots en una actitu pi d sexual. Co és greu i ofen els mitjans de comunicació, nsideren que siva. Es segre sta la revista és condemnat alguns com si els anés la vida, i el dibuixan . t com a “El Club” de TV3. Però Però una don a és portada el cert és que, essent conscients enganyada a de televisió-e un programa scombraries que aquesta reducció per si sola (de grandíssi siguem realis ma audiènci tes). Es troba no resoldrà les coses, sinó que a, el seu marit en el plató. E maltractador lla el rebutja calen moltes altres mesures, no i ell la mata Ara tothom es dies després. posa les man deixa de sorprendre’m tanta s al cap, però d’El diario de els mètodes Patricia i de ràbia col·lectiva. Passar de 120 merdes telev ja eren ben co isives similar neguts. Els re a 80 des del nus del Llobregat s sponsables d seran condem el programa nats a res? fins als túnels del Garraf són programa se Segurament, gueix en ante tres minuts, segons publicava no, i el na. I és que són vulnerab els més feble “El Periódico”. Els que vivim les i anònim s s, i, és clar, n reial. Maria-J o són de san a la zona, veiem que poques osep Hernànde g z vegades podem anar a 120 per l’autopista, perquè és de les que van plenes. Si amb la reducció millora la qualitat de vida de conductors actius i “passius”, o LA . N A PE L. LÍ C U sigui dels veïns metropolitans, L A N O ÉS U ss a re s, no A V ID ul a, si no pa on és el problema? Recordo que En un a pe l·l íc hi st òr ia . En ar, no hi ha a “El Club” algú comentava que hi ha re s a fi lm e pa ss i re s: re al , no ca l qu sempre acabaven pagant els més ca nv i, a la vi da se ’n s tr an sc or re nt i febles, referint-se als conductors vi da po t an ar ra da m en t, al lò si m pl em en t, la el s di ts . M al au d’automòbils. Però jo com a es co la r en tr e en t en ta rà so bt ad am po t més febles en aquest cas entenc à do lo r es pr es qu e en s fa rà qu e en s po rt ar En ca nv i, al lò tots els qui tenen o poden tenir ns e ce rc ar-h o. ob ri r- o a bu sc ar o a i se problemes de salut, molts dels vi r- se a an ar-h on cs re co rd eu fe li ço s ca l at re un a pr ova? D quals segurament ni condueixen la po rt a. Vol eu es ta t un te u- vo s: ha li ni tenen cotxe propi. En totes les t fe li ç i pr eg al gu n m om en crítiques que s’han fet a aquesta ? fr uï t de l’a tz ar vim parlar. reducció de velocitat, sempre es però no ens atre sovint pensem ços de fer diu que el que cal és tenir una Massa rò no som capa vint esperem, pe bona xarxa de transport públic. neguem Massa so miem però ens Massa sovint so Però el que no es diu és que vida un sol pas. m, somiem... i la I pensem, espere una bona xarxa de transport ens els somnis. d a la vida que es de la gratitu públic comporta necessàriament passi com si va passant. D deixem la vida dificultar l’ús del cotxe privat. De tat donada, no tant, el dia ha es pel·lícula i per vida no és una fet una de les coses observables nar i tornar res. La podrem rebobi en tota la crisi de Renfe al Baix s acomiadem no que en Hernàndez y”. Maria-Josep Llobregat és que, quan finalment a prémer el “pla s’han posat les piles, les línies regulars d’autobús han millorat considerablement: molt millor servei, noves línies i prioritat absoluta a la via pública. Això no hagués servit de res si la gent hagués respost massivament a la manca de trens amb l’ús del seu cotxe, perquè tots haguéssim 1 estat col·lapsats. Mercè Solé

Per airejar el cervell Per airejar el cervell Per airejar el cervell Per airejar el cervell avant o enrere”, amb el Ter i el fundador va ser un terrassenc Llobregat que “treballen i ajuden que es deia Josep Oller?) us ho als pobles que s’han assegut en passareu la mar de bé. La relació ses riberes”. entre Oscar Wilde i Toulouse- Lautrec és el que motiva els dos Un altre lloc clau és l’ermita de protagonistes de la novel·la, la Damunt, enmig d’un bell una dona jueva supervivent paisatge que, diu Verdaguer, li va de l’holocaust i un alemany la fer descobrir el que era la poesia. família del qual va col·laborar I, sobretot, l’altra ermita, la de amb els nazis, a treballar junts Sant Jordi de Puigseslloses, que per trobar els punts de contacte cal arribar-hi per un camí força entre l’escriptor i el pintor. De complicat, però que és tota una fet el llibre esdevé un pretext sorpresa: una ermita enganxada per reflexionar sobre el sentit de en un dolmen, al capdamunt l’art, sobre el paper dels artistes, d’un turó “rodó com fet amb un Folgueroles, la Damunt, Sant sobre la pau i els mètodes per torn”, que domina tota la plana Jordi de Puigseslloses... a la aconseguir-la, sobre el patiment de Vic, i des de la qual es veu recerca de mossèn Cinto. i el perdó… I fins i tot sobre la “l’altívol Montseny i la meitat Hi vam ser a principis d’octubre, família Masllorens. Hi trobareu dels nostres Pirineus”. Allà és on a l’inici de la tardor, i el clima i moltes referències a l’actualitat mossèn Cinto va voler dir la seva el paisatge eren molt amables. i a Barcelona i la seva gent, cosa primera missa: l’acte central de Ara, que deu fer més fred i hi que ho fa encara més divertit. la fe cristiana celebrat en un lloc deu haver més boira, potser seria Mercè Solé. que enfonsa les arrels en les més més incòmode: si voleu anar-hi, antigues històries dels homes i més valdrà esperar que arribi dones que han viscut en aquesta la primavera. Però en tot cas, la terra... Certament, mossèn Cinto sortida val la pena. dóna per molt. Josep Lligadas Folgueroles, prop de Vic, és, com tothom sap, el poble de mossèn Jacint Verdaguer. A dintre l’església, sobre la pica baptismal, hi ha una fotocòpia dins un plàstic penjat amb un cordill, que reprodueix la seva partida de baptisme, amb una La pell de la memòria. Jordi Sierra laudatòria anotació al marge que i Fabra. Ed. Baula, 1995 (català); hi va fer el bisbe Torres i Bages. Ed. Edelvives, 2006 Colección Podrien posar el record de Alandar (castellà). Narrativa manera més digna, sens dubte... juvenil. El poble és agradable de visitar, Jordi Sierra es defineix com i repassar les indicacions dels “anticonvencional, franctirador, llocs on va estar mossèn Cinto. inclassificable, inetiquetable i I, sobretot, visitar el museu, individualista”, però el cert és El poeta indecente. Àlex que el porten unes noies que que ens ajuda a pensar i conèixer Masllorens. Deriva Editorial, transmeten un gran entusiasme el món en què vivim a través Barcelona 2007. pel personatge. Al final, passen dels sentiments que provoca un vídeo en què s’hi evoca tant L’Àlex ens ha enviat la seva nova en el lector i sobretot s’adreça el Verdaguer èpic i entusiasta del novel·la, acabada de sortir del especialment al lector juvenil. final del poema del Canigó, com forn, a L’Agulla. La veritat és Potser amb l’esperança que quan el Verdaguer quotidià que des de que fa de molt bon llegir. Si us siguin adults ho facin millor que Sant Petersburg compara el Neva agraden Oscar Wilde, Toulouse- nosaltres. 1 d’aigües “emperesides... que Lautrec o sou fans del “Moulin un dubta a vegades si caminen Només obrir el llibre trobem Rouge” (sabíeu que el seu

aquesta frase: “Cadascuna de les Hi ha molts tòpics, prejudicis i que Dolors Bramon, l’any 2001, ja parts d’aquesta història està succeint va publicar Obertura a l’islam, una buits en la percepció que tenim ara mateix”. I, per desgràcia, té d’aquesta qüestió, i sovint ens introducció al coneixement de tota la raó. Aquesta història dura n’arriben només els aspectes més l’islam: conceptes fonamentals, i tendra alhora, ens transporta a polèmics. evolució, vida religiosa, l’Àfrica amb la intenció d’explicar branques de l’islam i corrents de Dolors Bramon, que és professora pensament. Ernestina Ródenas a través dels ulls innocents d’un d’estudis àrabs i islàmics a la nen d’onze anys, el Kalil Mtube, Universitat de Barcelona, tracta com viu una situació dramàtica, el tema amb molt de respecte. el seu propi drama, quan el seu Ens vol acostar al món musulmà pare el ven com a esclau, i per tant per fer-nos conèixer aquesta és arrencat de casa seva i obligat cultura i religió tan desconeguda a treballar brutalment. En Kalil per la majoria de nosaltres. haurà de recórrer un llarg camí Amb el seu estudi sobre la abans d’aconseguir la llibertat. situació de les dones en el món Aquesta novel·la no pretén islàmic, desfà molts tòpics, ser un estudi social, polític, ni argumentant amb coneixement religiós, sinó simplement la el lloc que ocupen les dones en veu transparent d’un de tants els diferents països de tradició protagonistes de l’horror humà. Kronos Karavan. Quartet islàmica. És una bona proposta com a Kronos amb Zakir Hussain, Taraf Fa una clara distinció entre el regal de Nadal per als nostres de Haidouks, Kayhan Kalhor, que hi ha escrit a l’Alcorà i el que joves, és una història que no Ziya Tabbassian, Ali Jihad Racy, s’imposa com a llei i que prové els deixarà indiferents ja que Souhail Kaspar, Martyn Jones. de les tradicions patriarcals de reflecteix l’explotació, la lluita Publicat l’any 2000. cada país, moltes anteriors a per sobreviure i el desempar a El Quartet Kronos és un quartet l’arribada de l’islam, i que encara què estan sotmesos una bona clàssic nord-americà amb 40 perduren en moltes cultures. part de la població mundial. anys d’història aparentment Sorprèn comprovar que en la A més cal dir que el 0,7% de la d’allò més formal: dos violins, major part de l’Alcorà es dóna venda d’aquest llibre es destina viola, violoncel. Tots músics valor i reconeixement a les a la construcció de l’escola que de primera. S’han especialitzat dones, i que, en canvi, si hi ha l’ONG “Solidaridad, Educación, en música contemporània alguna part que va en contra Desarrollo” (SED) gestiona a San (Riley, Glass, Gorécki, Pärt, de les dones és aquesta la que Julián (El Salvador). Tere Jorge Piazzola…), però el que em ha passat davant de tot i s’ha resulta més atractiu és la seva convertit en llei discriminatòria i manca de prejudicis. Mirant la culpabilitzadora de les dones. Els seva discografia, el quartet fa homes musulmans s’aprofiten incursions a la música africana, a d’aquestes aleias per fer prevaler la música gitana, mexicana i fins el seu domini sobre elles. i tot a Bollywood. Ha col·laborat també en bandes sonores del Això m’ha fet pensar en la nostra cinema. tradició cultural dita cristiana, que també ha abusat llargament Us recomano “Caravan”, un de textos de l’Antic i el Nou viatge musical amb compositors Testament per carregar a les nascuts a Iugoslàvia, Portugal, dones el farcell pesat de la culpa i Índia, Mèxic, Romania, tenir-les en la inferioritat. Encara Hongria, Califòrnia, Argentina, avui no som aptes per presidir Iran i Líban. Osvaldo Golijov, l’assemblea eucarística de les Ser dona i musulmana. Dolors argentí, és qui dóna unitat a nostres comunitats cristianes. Bramon. Ed. Cruïlla i Fundació les composicions. El quartet Joan Maragall, Barcelona, 2007. compta amb la col·laboració Us recomano la lectura de Ser d’instrumentistes dels països dona i musulmana, lectura fàcil La condició de les dones en les orientals i són una mostra de per la claredat i senzillesa amb societats islàmiques és una de les virtuosisme conjunt i de música què està escrit tot i l’amplitud i qüestions que més ha interessat en majúscula. En fi, un goig. 1 complexitat del tema. i escandalitzat els homes i les Mercè Solé dones de les societats occidentals. I per acabar, val la pena recordar

La fe de cada dia La fe de cada dia - La fe de cada dia - La fe de cada dia - La fe de cada dia Jesús, els cristians, i la política (II) Josep Lligadas Els criteris evangèlics duts a la pràctica pels dei- De fet, com en temps de Jesús, continuen exis- xebles de Jesús, van provocar un fort contrast tint els poderosos que dominen les nacions, i amb la manera de fer de l’imperi romà. L’amor el diable continua repartint autoritat i glòria que Jesús predicava per a totes les persones, als qui l’adoren, com li va proposar a Jesús a que de fet significava posar en un pla d’igualtat la muntanya de les temptacions (Mt 4,8-10; Lc a pobres i rics, no era de cap manera un pensa- 4,5-8). El sistema d’aquest món continua es- ment comú en aquell imperi tan estratificat i en sent un sistema basat en uns poders que fan què el sentiment de compassió i de proximitat que milions de persones visquin sotmeses als als pobres era considerat cosa de gent de poca horrors de la fam, de la guerra i de la impossi- altura. I l’afirmació de Jesús com a únic Senyor, bilitat d’aspirar a una vida mínimament digna qüestionava allò que cada cop era vist com i feliç; i que fan també que, allà on no es donen a més determinant en la cohesió de l’imperi: aquests horrors, també siguin presents injustíci- l’emperador com a amo absolut de tot, divinitat es, insensateses i dolors provocats per la duresa última a la qual tothom havia de retre obedi- de cor dels que busquen poder i riquesa per ència, submissió i culte. Com diu el professor damunt de tot. italià Mario Pesce, “el missatge de Jesús, si bé Però, davant d’aquesta situació, nosaltres hem no era polític en els mètodes, de fet esdevenia après una cosa que Jesús no sabia ni sospita- polític en els continguts i en les conseqüències va. I és el fet que és possible actuar per canvi- indirectes”. A Jesús no li interessava la política, ar aquestes situacions, no només veient-les i però darrere el seu missatge hi ha continguts i denunciant-les, i no només acostant-se als qui conseqüències d’una forta incidència política. les pateixen i alleujant el seu patiment, i no Ara, afortunadament, les coses són molt dife- només treballant per transformar el cor de les rents de com eren en temps de Jesús i dels pri- persones. Ara, nosaltres sabem que és possible mers cristians. Paraules com “govern”, o “auto- actuar perquè la gestió de la cosa pública es faci ritat”, o “política”, ja no volen dir el mateix que de manera que afavoreixi el conjunt dels ciuta- volien dir llavors. Entremig, llargues i doloroses dans, i no només els interessos d’uns pocs. històries de lluita per la llibertat, per la dignitat, Però, com? Alguns, com diu Benjamí Mercader a la pàgina 7 d’aquest mateix número de L’Agu- per la justícia, per la igualtat de tots els éssers lla, defensen que allunyant-se al màxim del humans, fins a aconseguir que, almenys en una part del món, el poder polític i la gestió de la poder, com Jesús. Altres, en canvi, com expressa cosa pública siguin considerats com un afer que Jaume Bosch a la pàgina 4, creuen que el que correspon a tots els ciutadans i ciutadanes, i no cal és utilitzar bé el poder. Al proper número, com un privilegi que s’aconsegueix per naixen- en l’últim article d’aquesta sèrie, reflexionarem ça o per la força de les armes o del diner. sobre aquest tema. No us prengueu la vida massa seriosament, El retall de totes maneres no en sortireu vius. 1 Bernard de Fontenelle, escriptor francès

Número 57

by agulla on Dec 12, 2007

Accessibility

Categories

Tags

Upload Details

Usage Rights

1 Embed 1

Statistics

Número 57 — Presentation Transcript