• Share
  • Email
  • Embed
  • Like
  • Save
  • Private Content
L Agulla 054
 

L Agulla 054

on

  • 2,751 views

Butlletí de reflexió i diàleg. Núm. 54

Butlletí de reflexió i diàleg. Núm. 54

Statistics

Views

Total Views
2,751
Views on SlideShare
2,748
Embed Views
3

Actions

Likes
0
Downloads
33
Comments
0

1 Embed 3

http://www.slideshare.net 3

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Adobe PDF

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

    L Agulla 054 L Agulla 054 Presentation Transcript

    • Abril 2007 - Any XII - Número 54 La festa de L’Agulla És senzillament encoratjador. El passat 4 de març ens vàrem trobar per celebrar els deu anys d’aquesta revista que teniu a les mans. Una publicació modesta, casolana i, com hem pogut comprovar pels vostres comentaris, molt propera. Va ser una sensació molt agradable compartir aquesta estona amb vosaltres. Sentir que formem part plegats d’un grup d’opinió que té el seu espai en una societat en canvi que cerca els seus models. Vàrem ser una cinquantena de persones, és curiós, tants com números que s’han publicat de la revista: alguns coneguts, altres nous, més grans, més joves, però tots amb ganes de compartir una estona de reflexió i de festa. Des del primer moment es palpava la bona sintonia. El concert de música de La Bicicleta va obrir la celebració (som així de trencadors), la xerrada del Quim Cervera que a dins trobareu resumida ens va oferir una visió en perspectiva dels models i els poders que han influït i que marquen una societat com la nostra. Però per sobre de tot, i potser el més important per nosaltres, és que ens vàrem regalar un espai presencial on posar rostre a les persones que fem i que llegim aquesta revista. És un regal mutu, que fa lligam i que anima a tirar endavant. I és per això que us volem donar les gràcies per la vostra fidelitat. Entre tots hem aconseguit posar fil a l’Agulla, vetllar per a que, número darrere número, continuï tenint punxa i així assegurar-nos que estem ben desperts a la realitat que ens envolta.
    • Sumari Sumari Sumari Sumari Sumari Sumari Sumari Sumari Sumari Sumari Sumari sumari L’AguLLA ButLLetí de refLexió i diàLeg Veure, mirar Any XII. Número 54 03 Josep Maria Huertas Claveria. J. Pascual abril 2007 04 Expectatives davant d’un canvi global: les veritats incòmodes (I). Periodicitat: S. Clarós cinc números l’any. 05 Paritat ara mateix. C. Torelló Subscripció anual: 10 € La palmera i la font Grup promotor: 06 Els mitjans de comunicació en l’actual situació social i política: de la Jaume Botey Cope a L’Agulla. J.M. Cervera Joaquim M. Cervera Salva Clarós 08 Viva el Beato Ceferino, “El Pelé”. I. Marqués Kitty Guirao 09 Vent de Déu, Foc de Déu, Llengua de Déu. Maria J. Hernàndez Tere Jorge amb entitat (i experiència) Josep Lligadas Josep Pascual 10 La Vinya. M.C. de la Fuente Mercè Solé Coordinació: Receptes ràpides, bones i piadoses (o no) Josep Lligadas 11 Salmó primavera. T. Jorge Compaginació: 11 Fer cua. S.Clarós Mercè Solé Avui parlem amb... Dibuixos: 1 Josep Maria Romaguera, amb la JOC d’arreu del món. J. Lligadas Montserrat Cabo Capçalera: 15 Puntades Mercè Gallifa Imprimeix: Multitext, S.L. 16 PER AIREJAR EL CERVELL D.L.: B - 41803 - 97 Adreça: Gran Via de les Corts Catalanes, 942, 5-1 08018 Barcelona C/e: soletey@terra.es Telèfon: 93.308.37.37 (Josep Pascual)  Per subscriure’s a l’Agulla. Es tracta, simplement, d’omplir la butlleta de domiciliació bancària (si no voleu retallar la revista, es pot fotocopiar) i enviar-nos-la. Butlleta de subscripció Amics, Nom i cognoms: ____________________________________________ Us faig saber que desitjo fer NIF: ____________________________________________________ el pagament de la subscripció anual de l’AGULLA a través del Adreça: _________________________________________________ compte que us indico. Població: ______________________________________ CP: _____ Atentament, Firma Telèfon: _________________________________________________ Correu electrònic: __________________________________________ - - - Entitat Oficina Control Compte o llibreta
    • Veure, mirar... Veure, mirar... Veure, mirar... Veure, mirar... Veure, mirar... Veure, mirar... Veure, mirar... Veure, mirar... Veure, mirar... Veure, mirar... . Josep MAriA HuertAs CLAveriA Josep Pascual Segur que els lectors de L’Agulla heu llegit un ment personal, han comptat amb ell fins al darrer article o altre dels molts que s’han publicat aquests moment. Aquest servei l’havia portat a acceptar de dies a la premsa (general, comarcal, de barri...) formar part de comissions i consells assessors (del amb motiu de la mort inesperada del Josep M. bisbat, també) sense fer escarafalls. Ara, com hem Huertas Claveria. dit abans, anava a l’essencial: si veia que no hi ser- via o que allò no servia, plegava amb la mateixa La valoració d’ell com a periodista ja ha es- naturalitat, sense fer escarafalls, tampoc. Diria que tat feta pels que hi entenen, i se n’ha parlat prou. va poder experimentar que si t’acostes sincera- Des de la nostra petita revista, que volem que ajudi ment amb esperit de servei als senzills, els poders a la reflexió des d’una opció cristiana i d’esquerra et mantenen a una certa distància. (sense cap pretensió de tenir cap exclusiva cristia- na ni d’esquerra), voldria destacar alguns trets del Estar despert, obert a la vida, a la realitat, Josep Maria vist per un company seu del grup de al món, més enllà del que superficialment et deixen 3 l’ACO. L’ordre amb què els presento no indiquen veure. O per veure què hi ha sota dels vels, del que cap gradació (tot i que s’entrellacen), els exposo et tapen o t’amaguen. Obres seves sobre barris, com m’han sortit pensant-hi. sobre la classe obrera o persones del moviment obrer, ho acrediten. També el seu afany lector i la Anar a l’essencial. El Josep Maria no di- seva afició i estimació pel bon cinema trasllueixen vagava, més aviat simplificava, per fer propostes aquesta obertura al món. operatives, pràctiques, directes, per no deixar-te in- actiu o desarmat davant la realitat, que sabem prou Capacitat de reacció, d’indignació, de no com n’és de complexa. Si et fixes en l’essencial, conformisme. Quan les situacions d’injustícia, d’es- malgrat tots els “malgrats”, hi ha alguna cosa a fer. I peculació, de desigualtat, de manca de llibertat es en les situacions complexes valorava les persones, feien manifestes, aquesta indignació no era de crit eren l’essencial, i més si eren anònimes, amb tot el impotent davant la magnitud d’aquestes situacions, que comporta. També en la fe tenia uns referents sinó motora d’actuació malgrat les complexitats, essencials, em fa la impressió (i perdoneu que em com dèiem a l’inici. posi en un fet tan íntim): el Jesús de les benau- Tots aquests trets i altres que em deixo rances, el de la paràbola del judici final, el que cri- (com la fidelitat en l’amistat) els va viure plenament da els cansats i afeixugats, aquesta humanitat de immers en els àmbits en què es movia i per això el Jesús radicalment divina. Josep Maria “era” de molta gent, com s’ha posat de Estar a disposició. Entitats, moviments, as- manifest arran de la seva mort. sociacions, persones... defensors de causes justes, de pensar en benefici del col·lectiu i no de l’enriqui- Josep Pascual és militant d’ACO
    • expeCtAtives dAvAnt d’un CAnvi gLoBAL: Les veritAts inCòModes (i) Salva Clarós tenim completa evidencia no no- Si des d’un cim dels alts més de canvis visibles en el pai- Pirineus contemplem al voltant satge, sinó d’altres impactes que veurem un paisatge que, format es manifesten amb altres signes en el decurs de milions d’anys, vitals com per exemple el clima. roman bàsicament estable grà- Les advertències de la doctora cies a complexos equilibris entre Meadows, sobre les dures con- les forces i els processos natu- seqüències del soprepassament rals que interactuen. Reconei- de certs límits, posen novament xerem amb assossec que som de manifest una veritat incòmo- a casa, al planeta Terra. Si pu- da (“An Inconvenient Truth” Para- gem al cim del Tibidabo veurem mount Home Entertainment, 21 la ciutat extensa que es perd de novembre de 2006 EEUU, A. fins allà on abasta la mirada: és Gore): l’escalfament global, que Barcelona, obra del homes. Hem es deu fonamentalment a l’emis- Universe Books, 1972) alertava transformat el territori per fer-lo sió cap a l’atmosfera de CO2 pro- a la humanitat del perill que su- més habitable i adequat a les cedent de la combustió del car- posa la dinàmica del creixement nostres necessitats i a les nos- bó, el petroli i la biomassa. L’in- en un món finit amb recursos fi- tres fragilitats. Fa cent-cinquanta forme d’un equip de científics fet nits. Els creixements exponenci- anys, el pla de Barcelona mos- públic a començament del 2007 als que experimenten la població trava un aspecte completament confirma definitivament la relació mundial i la producció industrial diferent. En un curt i recent pe- entre l’economia del carboni i el són una força que desborda els ríode de temps, aquesta zona canvi climàtic, una realitat a la límits del planeta i que condueix del planeta ha experimentat un qual el món havia tancant els ulls al col·lapse. Com a conseqüèn- canvi espectacular i inesperat malgrat les resolucions pactades cia hi ha exhauriments també a perquè els homes som capaços a la ciutat japonesa de Kyoto ritme exponencial: la davallada de transformar enormement l’en- l’any 1997 en el marc del conve- del nivell dels aqüífers en tot el torn. La raó fonamental és que 4 ni internacional auspiciat per les planeta; la disminució de les cap- ara som molts més individus: Nacions Unides per la prevenció tures a les principals pesqueries uns 7.500 milions sobre la Terra, del canvi climàtic. oceàniques; la disminució de la el doble que fa cinquanta anys, i capa vegetal... Aquella veritat in- 4,3 vegades més que a mitjans El canvi climàtic és una de còmoda va ser motiu de polèmi- del segle XIX, quan Barcelona les manifestacions de la crisi ca. Uns van intentar desacreditar encara no havia sortit de les se- mediambiental desencadenada l’estudi davant de l’opinió pública ves muralles. I continuem crei- per un sistema econòmic basat qualificant-lo d’apocalíptic, però xent de forma exponencial. Un en el creixement i l’acumulació el pitjor és que els polítics i els creixement demogràfic que com- del capital. Els seus efectes es agents econòmics el van sim- porta altres creixements: el de la deixen sentir sobre enormes ca- plement ignorar. Vint anys més producció industrial i l’augment pes de població que veuen dis- tard, el 1991, el Club de Roma d’emissions de diòxid de carboni minuir els recursos hídrics i que va publicar una revisió d’aquell (CO2), la producció de cereals, i veuen disminuir dràsticament les estudi que no només confirmava també la colonització i la urbanit- produccions agrícoles en llargs les tesis inicials sinó que adver- zació del territori, per exemple. períodes de sequera. I que co- tia seriosament que el món havia mencen a patir les conseqüèn- A començament dels anys sobrepassat els límits del crei- cies d’inundacions i de noves 70 del segle passat un estudi xement sostenible, i que calia plagues degudes a la desestabi- realitzat per científics del Mas- actuar sense demora per evitar lització dels ecosistemes. Indica sachusets Institute of Tecnology el pitjor. que el benestar que gaudim no- MIT (“Los límites del crecimiento” saltres està generant una hipote- Una dècada i mitja més tard, Donella H. Meadows. Nova York;
    • pAritAt per ArA MAteix Carme Torelló A les properes eleccions munici- mentar la baixa per maternitat; cobrar el pals del dia 27 de maig les llistes que mateix sou per la mateixa feina; elimi- presentin els partits hauran de complir nar els continguts discriminatoris de la la llei d’igualtat aprovada el passat 15 publicitat i dels llibres de text, utilitzar un de març al Congrés, la qual obliga les llenguatge no sexista, etc. formacions a confeccionar llistes parità- En definitiva hi ha un desequilibri ries, en les quals la proporció des can- entre les exigències i les demandes so- didats del mateix sexe no pot superar el cials que reben les dones i els recursos 60%. de què disposen i aquesta dinàmica Per ara, la norma només afecta- condiciona la seva salut i la seva qua- rà els 197 municipis de més des 5000 litat de vida. habitants. Els partits reconeixen que També hauríem de parlar de crea- hauran de fer un esforç per aplicar-la, ció com ara: la literatura, les arts plàs- sobretot perquè la situació de partida, tiques o la presència de les dones als amb les dades del 2003 a la mà, està mitjans des comunicació. lluny de la desitjada paritat. Per desgràcia també hi ha temes, que són Però tot i que aquesta només és una qüestió els que surten més, com les dones en situació de de la llei de paritat volem dir que a cops de decret violència i a la vegada sabem que hi ha entitats no es sensibilitza la gent, i que si bé és cert que que es dediquen a treballar sobre aquests aspec- convé tenir un marc legal de referència també ho tes, com per exemple, l’Institut Català de les Dones és que altres lleis, com la d’ incorporar a l’empresa que disposa d’un Centre de Documentació que ens privada d’un determinat nombre de treballadors, permet tenir al nostre abast tota la informació so- persones amb algun tipus de discapacitat, i això bre nosaltres, les dones, ens dóna la perspectiva fa anys i panys que ningú ho controla i la majoria de saber d’on venim, qui som, què representem, de la gent no ho té en compte. on anem i què volem ser i representar dins de la Per tant, i tornant a l’aplicació immediata societat. d’aquesta llei diria que és una manera de forçar la El Centre de Documentació té com a objectiu implicació de la dona en política, però que les llis- recollir, tractar tècnicament i difondre informació i 5 tes electorals s’han de fer tenint en compte les và- documentació sobre la igualtat d’oportunitats, la lues de tots.(Anna Pagans, alcaldessa de Girona) promoció de les dones i la seva participació als A la vegada hi ha moltes altres coses a fer: àmbits social, polític, cultural i econòmic. treballar per aconseguir la conciliació dels horaris Per cert, ho desconec però crec que no hi ha familiars i la vida laboral; treballar en equip a la fa- cap Institut Català dels Homes, oi? mília perquè encara hi ha moltíssimes feines que recauen sobre la dona; dotar el país de places a Reflexionem-hi tots, perquè ens queda molta les llars d’infants suficients per a tots i a uns preus feina per fer i moltes coses per dir. assequibles mentre no s’arriba a la gratuïtat; incre- Carme Torelló és mestra ca als nostres fills que potser no gaire a substituir l’economia per posa doncs una nova disciplina podran pagar. l’ecologia. Si bé el mercat ha de- enfocada al redreçament i a l’es- mostrat ser un mecanisme efici- tabilització del clima i a l’estabilit- Avui els governs dirigeixen ent per equilibrar el proveïment zació de la població. Dos reptes la nau de l’Estat a través dels amb la demanda, ha demostrat indispensables per a la supervi- seus ministres d’economia, ges- però el seu fracàs i la seva inca- vència. tionant la renda nacional, les pacitat per respectar els llindars inversions i l’assignació de re- de la producció sostenible. S’im- cursos, etc. però no es pot trigar Salva Clarós és sindicalista
    • La palmera i la font La palmera i la font La palmera i la font La palmera i la font La palmera i la font eLs MitJAns de CoMuniCACió en L’ACtuAL situACió soCiAL i poLítiCA: de LA Cope A L’AguLLA Quim Cervera Aquesta és la síntesi de la xerrada que va tenir lloc el passat 4 de març, a la parròquia de Sant Josep Oriol de Barcelona, amb motiu dels 50 números de L’Agulla La transició econòmica, políti- també creen i tutelen en molta tota religió té: “relliguen” (cohe- ca, cultural, religiosa part, avui, les formes de sentir, sionen i socialitzen, segons la de pensar i d´actuar de la pobla- cultura de l´època) i “rellegeixen” La transició econòmica, po- ció, i competeixen amb la famí- la realitat (la filtren, seleccionen, lítica, cultural, religiosa l’experi- lia, l´escola i les esglésies en el dogmatitzen, ordenen, simplifi- mentem tots i totes, personalment seva tasca socialitzadora i edu- quen, amaguen, falsifiquen, se- i col·lectivament. cadora. gresten) i ho fan al servei dels in- Cada persona i grup soci- teressos de la mateixa institució L´Església tenia la funció al transita amb els seus ritmes i del sistema establert. Utilitzen social de mitjà de comunicació i i posicions d´una situació a una normalment la part irracional, per tant d´empresa de publicitat altra, d´una cultura dominant més sentimental i visceral de les de productes ideològics, simbò- de cristiandat a una cultura do- persones. lics, religiosos, ètics, de compor- minant liberal i moderna, d´uns taments, de normes, de valors, i valors forts a uns altres, d´un de creences (justificacions, i legi- monopoli del camp religiós per timacions) i a vegades també de part de l´Església catòlica a un productes polítics i econòmics, pluralisme religiós i cultural. materials... 6 Les institucions eix en les cul- Els mitjans de comunicació tures dominants o empreses de publicitat avui, Quin és l’edifici que arriba sobretot en les masses, tenen més amunt, a Barcelona? La ba- un funció quasi-religiosa, i es sílica del Sagrat Cor del Tibida- comporten com una església (de bo o la torre de comunicacions fet han substituït a l´església) de Collserola? És la torre de que justifica i legitima una soci- Cal distingir entre Església Collserola, i això és un magnífic etat global de consum, una soci- alta (Conferències Episcopals, signe de la situació actual. etat del tecnoconeixement i de la Cúries, la “COPE” i altres...) i informació (?), que reprodueix la L´Església com a institució Església baixa (les persones, desigualtat i la depredació de la ha estat l´eix en la cultura domi- grups, comunitats i moviments natura; que consola, ajuda a fan- nant de Cristiandat, ha estat la que es poden sentir reflectits en tasiar, a desitjar millors “vides”, que ha creat, i tutelat les nor- L´Agulla i altres...) com cal dis- i està repleta de credulitats (el mes, els valors, les creences, tingir els grans mitjans de comu- que és “televisible” és més fort, l’ètica, el pensament, les formes nicació (potències econòmiques, segur, acceptable, veritable que de viure, de sentir i d´actuar. com la COPE i altres...) dels petits el que és “invisible” i que el que mitjans locals, familiars, de barri, Els mitjans de comunicació és purament “visible”). de moviments, associacions, de són les institucions-eix en la cul- grups (com els que s´expressen Totes dues són institucions tura dominant liberal-moderna i en L´Agulla)... L´Església baixa i amb funcions integradores com
    • els mitjans petits, tot i que tam- arraconada estratègicament, o bé de produir programes per bé poden legitimar, i justificar el cerca de mil maneres retrobar el vendre´ls a les empreses de la sistema, estan més ben situats poder social perdut a través de comunicació, o influir directa- per la seva relació amb les capes temàtiques en les quals pot re- ment dins dels mitjans, i això de- socials baixes, per deslegitimar, i cuperar poblacions que encara mana molts diners i a la vegada estimular la crítica, el canvi, i les que no siguin plenament catòli- assumir les “regles de joc” que alternatives a favor d´elles. ques, puguin estar d´acord amb són majoritàriament poc o gens els seus plantejaments (avorta- evangèliques (l´afany de lucre Les arrels dels conflictes en- ment, terrorisme, nacionalisme capitalista, la potenciació de la tre l´Església i els mitjans de perifèric, matrimonis homosexu- irracionalitat). comunicació als, classes de religió, concor- Els mitjans de comunicació Els conflictes no vénen tant dats, presència pública en ma- no dubtaran en destacar aquells dels continguts diferents que una nifestacions conservadores...). fets d´Església que reforcen i altres manifesten, sinó sobre aquesta imatge retrògrada, o tot per “l´enveja” que l´Església com a complement exòtic algu- té, ja que els mitjans l´han subs- nes manifestacions eclesials més tituïda, i l´han desplaçada a ser obertes, però sense anar a fons, una institució no eix, en procés convertint-ho tot en mercadeig i de marginació social, cultural, i teatre del dolent. El conflicte està religiosa, i per tant també políti- cantat (són com dos nens que es ca i ètica. barallen). L´Església, un cop la socie- La baixa Església s´ha tat laica, democràtica, pluralista adequat més a la societat mo- s´ha emancipat quasi totalment derna tot i que en molts aspec- de la seva tutela, ja no sols no tes n´és crítica i participa en la és la creadora de cultura, sinó construcció de la cultura de la que ni tan sols pot intervenir i solidaritat, de la pau, de la vida influir en el terreny públic. Així i en això també té els seus mit- l´Església és vista i tractada pels jans de comunicació petits (com mitjans (aquí es nota perfecta- L´Agulla), amb el preu de ser mi- ment el conflicte, el desplaça- noritaris, però amb l´avantatge Normalment són temàtiques de ment i l´estratègia de retirar-la) que en ells es diu lliurement el caire sexual, moralista, i de polí- d´antiquada i que manifesta posi- que es pensa, i s’és més evan- tica pre-democràtica. cions morals i de coneixement no gèlic i més a favor de les capes atractives. Si a més l´Església a L´Església té el dilema de més necessitades de la societat vegades ho posa “en bandeja” la continuar influint socialment, o (l´Eglésia dels pobres demana cosa es fa més fàcil. bé de crear els seus propis mit-  mitjans pobres). jans de comunicació (COPE, di- L´Església (l´alta Església), Quim Cervera és capellà i sociòleg aris, ràdios, televisions pròpies),
    • vivA eL BeAto Ceferino, “eL peLé” Ignasi Marqués Intuí que tales reacciones escon- dían algo relacionado con el sexo. Con disimulo pregunté a Franticek mientras me señalaba el bajo vien- tre “¿Pelé?”. Él, con ojos brillantes y mondándose de risa afirmaba repe- tidamente con la cabeza. Sobraban las palabras. Posteriormente tuve ocasión de explicar mi descubrimiento a un grupo de obispos españoles allí presentes: Yanes de Zaragoza, Sánchez de Guadalajara, Carrera de Barcelona etc. “Ah, ¿es eso?” me contestaron sorprendidos. Se- Hace diez años, era 1997, mi obispo me en- guro que el papa, políglota como vió a estudiar un mes de reciclaje en el Colegio era, conocía tal significado y no obstante pronun- Español de Roma. Antes del domingo 4 de mayo ció ‘El Pelé’ varias veces en su homilía. pidieron sacerdotes voluntarios para distribuir la Un año después mi obispo me confió la anima- comunión durante la misa que el papa iba a ce- ción de la pastoral con el pueblo gitano de mi dióce- lebrar en la plaza de San Pedro con motivo de la sis de Barcelona. ¡Cuántas veces he recordado la beatificación del primer gitano elevado a los alta- escena, al hablarles del testimonio de su paisano, res, Ceferino Jiménez Malla, “El Pelé”. Poco sabía gitano de ley, hombre de gran tesón, consecuente entonces yo de los gitanos. Nada de Ceferino. Ni hasta el final, cosa que lo movió a no desprender- idea sobre el significado de su mote “El Pelé”. se de su rosario en la misma prisión de Barbastro Me ofrecí para ese servicio. Me cedieron so- aún sabiendo que esa decisión en aquellas circuns- tana y roquete para ejercerlo. La celebración fue tancias le valía la vida! Y ¡cuántas veces han reac- solemnísima. Desde mi colocación privilegiada la cionado con total espontaneidad, afirmando “¡Los 8 seguí muy bien. No lejos tenía un grupo de gitanos tenía bien puestos!”, quizás sin saber que ese pre- que la enriquecía con sus instrumentos y cantos. cisamente es el significado del mote “El Pelé”! Distribuida la comunión el monseñor que nos diri- Ya que ahora muy pocos gitanos españoles gía a los 300 ministros dio unas palmadas y dijo hablan o entienden el romanó, su lengua interna- “Vuélvanse a la sacristía”. Yo no me resigné a re- cional, imagino que de vivir hoy Ceferino tendría tirarme antes del final que preveía solemne. Me por sobrenombre “El tío Pelotas”. coloqué prudentemente junto al grupo musical de En Barbastro, frente al paredón del cemente- gitanos. Eran de Eslovaquia. Chapurreando el in- rio donde el Beato Ceferino fue fusilado, he reen- glés me lo comunicó Franticek Hannobick, un es- contrado a Franticek que aún recuerda la embara- pabilado adolescente violinista. zosa anécdota. Quizás lo vuelva a ver a finales de Cuando el papa Juan Pablo II se retiraba ha- abril, con ocasión de la peregrinación internacional cia la sacristía, y acabada la música de mis veci- que allí organizamos para conmemorar el décimo nos gitanos, todos gritaban “¡Viva el papa!”. Yo, lle- aniversario de la beatificación de Ceferino. vado de aquel entusiasmo colectivo, añadía “¡Viva El Beato, que algo influiría para que me fuera ‘El Pelé’!”. Unas religiosas eslovacas, al oírme en- confiado el acompañamiento de los suyos en Bar- rojecieron de repente y me decían en mal italiano celona, desde el cielo debe de sonreírse cuando “Padre, diga sólo Ceferino”. Pero yo añadía “Cefe- escribo esto. rino, sí, pero ‘El Pelé’”. Noté que los adolescentes reían, disimulándolo cada vez peor, mientras las Ignasi Marqués és director del Secretariat de Pastoral Gitana de mejillas de las monjas se ponían como tomates. la diòcesi de Barcelona
    • vent de déu, foC de déu, LLenguA de déu Pregària dita al final de les Vespres d’un diumenge a la catedral anglicana de Rochester. Traducció de Jordi Guàrdia Déu de gràcia, us preguem per la pau, la justícia i la reconciliació arreu del món; us preguem perquè siguin honorats els drets humans i siguin alliberats els oprimits; us donem gràcies per tot el que hi ha de gràcia en les vides dels homes, do- nes i infants; camineu avui junt amb: – els que surten de llargs tractaments psiquiàtrics i assegureu-los el lloc i la benvinguda en les comunitats on vulguin viure; – els que surten de la presó després de llargues condemnes, i assegureu-los la seva capacitat per trencar amb les anteriors conductes i associacions; – els que surten de la foscor després d’anys d’angoixes, marginació i hostilitat oberta i que aprenen a no avergonyir-se de ser gais o lesbianes; – els que passen per la duresa d’abandonar la droga o l’alcohol, i assegureu- los la seva capacitat d’afrontar la vida sense aquests suports; – els que surten de les aigües del dol i la pèrdua, i assegureu-los la seva ca- pacitat de viure sols; camineu amb els que han estat captius en el seu camí cap a la llibertat; di- gueu-los com ens dieu a nosaltres: “Jo seré el vostre Déu i vosaltres sereu el meu poble”. Amén. Vent de Déu, seguiu bufant, – trenqueu les barreres que construïm per a separar-nos els uns dels altres; – recolliu les vostres llavors de llibertat i veritat allí on floreixin; 9 – porteu-les enllà les fronteres perquè arrelin en altres terres; – perquè duguin un creixement fresc i noves formes; – amb el vostre buf desfeu el vel que manté els nostres ulls fits només en el passat, repetint la seva violència, aprofundint les seves divisions, afegint-hi desesperació; – reveleu el nou futur que teniu pensat per a nosaltres. Foc de Déu, seguiu cremant, – enceneu el cor de la gent allí on l’opressió els manté encadenats, on l’atur i la pobresa devaluen la seva humanitat, i on la fam afebleix l’esperit; – cremeu en ells, com la bardissa de Moisès, i no permeteu que siguin destruïts. Llengua de Déu, seguiu parlant, – perquè els pobles del món parlin el vostre llenguatge entre ells i tots puguin sentir-vos per ells sols; – parleu de pau on les nacions s’enfronten, de justícia on les idees es bara- llen, de misericòrdia on el poder regna, de guariment on les ments i els cossos pateixen, i d’amor allí on les esglésies cerquen la vostra unitat. Amén. Que Déu, el nostre Redemptor, ens mostri compassió i amor. Amén. Beneïm el Senyor. Donem gràcies a Déu.
    • AMB ENTITAT (I EXPERIÈNCIA) AMB ENTITAT (i experiència) AMB ENTITAT (i experiència) LA vinyA Mari Carmen de la Fuente La Vinya és una associació que va néixer a en accions formatives on adquirir coneixements iniciativa de les comunitats parroquials de Santa útils que facilitin la seva integració social i laboral. Maria del Gornal, Mare de Déu de Bellvitge i Sant Actualment es realitzen tallers d’informàtica, ca- Joan Evangelista. Tres comunitats que compar- talà, pintura, alfabetitizació en llengua castellana, tien iniciatives i projectes d’acció social adreçats geriatria i cuina. a la població amb més necessitats dels barris de Gent gran: les persones més grans dels bar- Bellvitge i Gornal de L’Hospitalet de Llobregat i que ris de Bellvitge i Gornal poden gaudir d’uns espais van decidir sumar esforços per aconseguir un ma- setmanals en els quals es realtizen activitats ma- jor impacte social i més recolzament. nuals, físiques i de formació dirigides a millorar la Des dels seus inicis La Vinya ha treballat en seva qualitat de vida. A més d’aquestes activitats l’àmbit de la solidaritat, donant suport a projectes setmanals es realitzen tres accions puntuals: una que ja funcionaven i promovent-ne altres per donar trobada mensual, deu dies de colònies al mes de resposta a les necessitats actuals de la societat. juliol i un dinar de Nadal. Tota l’acció de La Vinya s’adreça a l’atenció de Assessoria jurídica: Servei adreçat a per- persones que no disposen dels mitjans necessaris sones i famílies que tenen algun problema de per a un desenvolupament tipus jurídic i no disposen dels recursos ni de digne i complert. Tenint les eines per afrontar-los. com a punt de referència Atenció psicològica: Servei que ofereix aquesta finalitat, els seus atenció psicològica tant a nivell individual, de objectius fonamentals són: parella com familiar, a persones que ens con- treballar per la solidaritat sulten per problemes o malestars de caire psi- i el desenvolupament de cològic donant assessorament o psicoteràpia. projectes que promoguin la integració de col·lectius Ajuda fraterna: Servei d’acollida de en situació de marginació persones i famílies amb necessitats econò- o risc d’exclusió social; do- miques greus. Aquest servei consisteix en el 10 nar resposta a situacions lliurament d’aliments, però preten també crear d’injustícia social; i sensibilitzar als veïns i veïnes un espai de trobada i comunicacíon entre els usu- dels nostres barris, Bellvitge i Gornal. aris i els voluntaris. A l’actualitat, La Vinya està portant a terme Tots aquests projectes es realitzen amb el suport projectes en els següents àmbits: de més de 200 voluntaris i amb la col·laboració econòmica dels socis i institucions que Infància i adolescència: amb diversos pro- comparteixen els nostres objectius i donen suport jectes educatius i de lleure adreçats a infants i ado- a les activitats. Gràcies a aquestes persones, lescents en risc de marginació social i qualsevol La Vinya pot realitzar els seus objectius i de tipus de carència: econòmica, desestructuració fa- forma continuada revisar, millorar i ampliar els miliar, problemes derivats de la immigració, etc. seus projectes envers la població amb més Persones recluses – Portes Obertes: un dificultats. projecte adreçat als veïns privats de llibertat que consta de dues activitats diferenciades, les visites ASSOCIACIÓ PER L’ACCIÓ SOCIAL periòdiques a persones recluses als centres peni- BELLVITGE GORNAL tenciaris i la realizació d’un taller setmanal de cerà- LA VINYA mica al centre penitenciari de joves de la Trinitat. Avda. Europa, 30 Immigració: activitats dirigides a persones 08907 L’Hospitalet de Llobregat Tel. 933359999 nouvingudes que tenen per objectiu oferir recursos C/e: alavinya@gmail.com que permetin la trobada, el diàleg i la participació
    • Receptes ràpides, bones i piadoses (o no) fer CuA sALMó priMAverA Salva Clarós Tere Jorge Aquests dies passejant pels carrers dels bar- Em pensava que les cues eren pròpies de ris, ja es comença a intuir en els aparadors de societats del benestar febles. Que eren una con- les botigues de roba quina és la moda que ens seqüència de l’escassesa, del racionament, de les amenaça per aquesta primavera: molts colors cri- carreteres massa estretes, d’una despesa insufi- daners, combinacions inversemblants, grans es- cient en serveis socials, i també d’un funcionariat tampats que recorden el paper pintat dels anys 60, inepte. Que fer cua era un càstig, una manera més uns dissenys tipus Karina i el baúl de los recuer- de perdre la dignitat. Una forma de pidolar, aban- dos. Ja que una servidora no s’atrevirà a lluir-los, donat a la sort dels pobres. Però no! Es veu que he pensat una recepta que complirà perfectament l’augment de la riquesa per càpita no evita les cues. amb els cànons de la moda primavera i que segur Al contrari: la gent fem cua per anar a un concert que sí que us atrevireu tots a tastar. de Lluís Llach o per anar a veure una pel·lícula al cine. Fem cua als aeroports independentment de Ingredients per a 4 persones: 500 gr. de si som executius que anem a treballar o som turis- salmó fresc; 1 ceba petita dolça; 1 pebrot vermell; tes. Fem cua per pagar a la sortida del supermer- 1 pebrot verd; 4 o 5 tomàquets petits; 1 llauna cat. Fem cua a les andanes esperant un tren que d’anxoves; 1 llauna petita de tonyina; 2 ous durs. s’ha avariat, com de costum, però fem cua també Preparació: Hem de bullir el salmó i deixar-ho a la ronda de dalt o als peatges de les autopistes refredar. Per fer una cocció correcta, hem de posar al tornar de la segona residencia. També fem cua a al foc aigua amb sal i quan arrenqui el bull afegir- peu de telèfon, quan demanem un servei o una in- hi el salmó i deixar coure’l uns 10 minuts (per a formació esperant, sovint amb desesperació, que cada 500 gr. de peix). Un cop està fred el netegem, finalment ens atengui un contestador o una opera- tenint molta cura d’enretirar totes les espines. dora. Fem cua per una intervenció quirúrgica o una simple visita mèdica en el sistema sanitari públic, En un bol piquem molt petits la resta i també per entrar a les rebaixes, per comprar la d’ingredients crus: la ceba, els pebrots, els tomà- playstation 3, que és molt cara, i també per com- quets. Hi afegim la llauna de tonyina, les anxoves prar una barra de pa un diumenge al migdia, que i els ous (tot tallat a trossets petits). Hi afegim el 11 està a l’abast de tothom. Bé, no de tothom. Només salmó tallat a daus i ho barregem amb un bon oli dels que tinguin la paciència necessària. d’oliva. Si voleu hi podeu afegir, molt picat, algun tipus de condiment com ara julivert, cibulet o anet Les cues ens recorden que les coses no valen (“eneldo”). només el que s’estigui disposat a pagar per elles sinó també el temps que s’estigui disposat a inver- Nota: el fumet que resulta de bullir el salmó tir per aconseguir-les. No són signe de decadència és molt suau i el podeu aprofitar perfectament per sinó d’opulència. El mercat ha trobat un indicador altres plats de peix o fideuà. que s’estira i s’arronsa, per a desesperació del cli- ent, que permet mesurar el punt òptim entre l’ofer- ta i la demanda. No es tracta doncs de preu sinó de temps i de paciència. Com que el temps és un recurs cada vegada més escàs la longitud de la cua esdevindrà un paràmetre definitiu per inclinar les preferències dels soferts consumidors. Les ofertes tendeixen a diferenciar-se poc i el preu deixa de ser l’únic factor d’equilibri. Hi ha al- tres valors que influeixen en la demanda que són de tipus ètic, mediambiental, ideològics... i també el temps. Està a les mans dels ciutadans la capaci- tat de modificar el comportament del mercat.
    • Avui parlem amb... Avui parlem amb... Avui parlem amb... Avui parlem amb...Avui parlem amb... Josep MAriA roMAguerA, AMB LA JoC d’Arreu deL Món Josep Lligadas acompanyat el Camilo en visites - El setembre te’n vas cap a Josep Maria Romaguera i a diversos països d’Amèrica Lla- Roma. Quina serà la teva feina? Bach va néixer a Capellades tina, i el Jean Philippe a la troba- el 6 de novembre de 1957, - Acompanyar la tasca del secre- da que tingué lloc al Camerun de tariat internacional de la CIJOC. o sigui que és a punt de responsables i consiliaris nacio- Fer camí junts amb aquells que fer 50 anys. Va entrar al nals de sis països. En aquestes són els responsables del movi- seminari el 1980, i va ser visites i trobades, a part de ser-hi ment que són els joves. Acom- i dir-hi la meva, se’m demanaven ordenat capellà el 1987. I panyar com Un repte és que realment la tasca des de llavors ha estat vicari a adult, com a Sant Andreu de la Barca, a capellà, en del consiliari sigui acompanyar i on va iniciar el contacte amb nom de l’Es- no suplantar els responsables, cosa glésia. Una el moviment de la JOBAC que en segons quins països, és cosa bàsica que després es va fusionar és tenir en realment difícil, per raons culturals, amb la JOC (Joventut Obrera compte que Catòlica), després vicari o per clericalisme. els altres són a Santa Engràcia, a Nou joves, i són també feines específiques: con- Barris de Barcelona, després els responsables reals del mo- vocar els consiliaris per parlar de rector al Bon Pastor també viment, com és propi de la JOC la nostra tasca, dirigir algun taller des dels seus orígens, i com és de Barcelona, i després de formació tant per a consiliaris propi també en tot moviment dels s’ha dedicat de ple a la com també per a responsables, anomenats d’Acció Catòlica. JOC, primer com a consiliari etc. - Però en concret, què faràs? nacional, de 2001 a 2005, 1 De fet, en aquests últims anys, després com a consiliari - No ho sé gaire. Sé el que he un repte que tenim és que real- internacional adjunt de vist que el meu antecessor fa. A ment la tasca del consiliari sigui Roma, per una banda, ser a to- la CIJOC (que és el nom acompanyar i no suplantar els tes les reunions del secretariat, i que rep la Coordinació responsables, cosa que en se- després tenir relacions amb els Internacional de la JOC), gons quins països és realment bisbes de diversos llocs del món difícil, per raons culturals, o per i ara, a partir del proper que arriben a la ciutat, per sa- clericalisme. A Catalunya, en setembre, com a consiliari ber les seves opinions sobre la canvi, aquesta és una cosa que internacional pròpiament, situació de la JOC en els seus tenim més treballada, però el amb residència a Roma. bisbats, per interessar-los per risc és passar-se per l’altra ban- la JOC, etc. I també fer de pont Josep Maria Romaguera da: com que els capellans som amb determinats organismes ro- és, també, membre de pocs i tothom té molta feina, i a mans. l’Associació de Preveres del més tenim molt clar que els res- ponsables són els joves, la cosa I, fora de Roma, acompanyar en Pradó, una entitat fundada pot acabar que no ens vegin el el que calgui els membres del a França al segle XIX per un pèl… secretariat que coordinen un de- capellà, Antoni Chevrier, terminat continent, o que tenen - En el moment actual, quina és preocupat per la poca una missió determinada. Això és la feina de la JOC? atenció que els capellans una cosa que ja he anat practi- - És complex… Per exemple, dedicaven als pobres. cant com a consiliari adjunt. He
    • Equador. Allà la JOC vol deixar visitant grups o fent reunions, la la vida de cadascú tal com és, clar que entre les diverses opci- pregunta sortia immediata: “I els els fets que passen, les relaci- ons pastorals cal que n’hi hagi viatges, qui els paga?”. Jo això ons amb el seu entorn… És aju- dar-se a mirar aquesta vida amb A molts llocs els capellans diocesans són ulls nous, diferents, per desco- brir el valor que cadascú té, el pobres, i per viure depenen del que cobren valor que tenen els altres, des- dels sagraments, i per tant hi dediquen molt cobrir com Déu hi és present. I, a partir d’aquesta mirada, veure de temps, que no poden dedicar a altres com hi ha coses que cal que si- coses. guin transformades, i descobrir el que cadascú pot fer per can- viar allò que ha de ser canviat una que tingui com a objectiu no m’ho havia plantejat mai, per- de la pròpia vida personal, o de arribar als joves treballadors i què mai no he necessitat que les condicions de la feina, o de als joves d’ambients populars. I ningú em pagués la gasolina les dinàmiques que es donen per poder-ho fer, han canviat la dels viatges. Però allà sí. al barri, o a la família, o on si- “O” d’obrer per la “T” de treballa- En canvi, les congregacions reli- gui. La revisió de vida porta a la dor, perquè per la llei del pèndol gioses, sobretot femenines, s’hi transformació de la realitat des respecte a èpoques passades, poden dedicar més, perquè te- del realisme, des de la mateixa la paraula obrer provoca distan- nen cobertura comunitària a ni- ciament… Ara es diuen JTCE, La revisió de vida porta a la transformació de Joves Treballadors Catòlics d’Equador. la realitat des del realisme, des de la mateixa El punt de partida del treball és realitat que s’ha vist. I des de la perspectiva creure que els joves poden ser del projecte de Déu que hem vist en aquesta protagonistes de la seva vida, i que poden ser evangelitzats en realitat. els seus ambients. I que per tant es poden organitzar per dur a vell mundial. Europa ho paga. I realitat que s’ha vist. I des de la terme aquesta missió. El repte això no vol dir que siguin riques: perspectiva del projecte de Déu és que hi hagi algun capellà que simplement, que tenen mitjans que hem vist en aquesta reali- s’ho cregui i ho pugui acompa- per viure. tat. nyar, i que hi hagi laics i religi- - Estàvem amb els joves de l’Equador. - Recordo que em va cridar 13 l’atenció un grup que tenien com a lloc de reunió el propi lloc de treball. Tots eren d’una coopera- tiva de missatgeria, i la relació amb els companys de treball era La JOC només pot oses que acompanyin el dia a - Un grup de la JOC, a l’Equa- dia. Hi ha pocs capellans, i es- dor, què fa? ajudar perquè els tan agafats per altres tasques. I - Bàsicament, revisió de vida. joves actuïn. No és a més, el problema és que, més Que vol dir revisar la vida que un lloc de solucionar- enllà de mentalitats i opcions, tenim al costat dels altres joves, els capellans diocesans són los els problemes. cosa que ens porta a veure quin pobres, i per viure depenen del tipus d’acció podem fer amb que cobren dels sagraments, ells. i per tant hi dediquen molt de un tema molt central de les se- - Pots explicar-ho més, què és la temps, que no poden dedicar a ves reunions. Aquí seria impen- revisió de vida? altres coses. Costa d’entendre sable fer una activitat diguem-ne des d’aquí, però és la realitat. I confessional en el lloc de treball, - És ajudar-se, en grup, a fer jo, quan els explicava la meva però allà això, almenys de mo- una mirada sobre el que els experiència d’anar amunt i avall ment, no és problema. membres del grup viuen, mirant
    • A Quito hi ha també grups de d’Aturats, per ajudar els joves evangelitzar (no només del ca- la JOC que estan en un Centre a organitzar-se i buscar feina. pellà, però del capellà molt cla- Juvenil, i la seva preocupació es Aquí el problema va ser que hi rament), és a dir, anunciar la treballar amb el que s’anome- anaven molts joves pensant que persona de Jesucrist. Presen- nen “pandillas”, i intentar ofe- allà els donarien feina, i quan tar-lo. I presentar Jesucrist no es rir alternatives d’oci, ja que les veien que no, que era per orga- pot fer fent anuncis publicitaris ni “pandillas” poden acabar en de- nitzar-se i buscar-ne, marxaven. escrivint llibres, tot i que hi ha lli- linqüència. I busquen locals per Però és que la JOC el que pot bres que ajuden molt. Presentar desenvolupar activitats, etc. oferir és ajudar perquè els joves Jesucrist només es pot fer de tu actuïn. No és un lloc de solucio- a tu. Com deia Joseph Cardijn, Una altra cosa que fan és oferir nar-los els problemes. el fundador de la JOC, una fe la possibilitat de formar grups encén una altra fe com una es- a joves treballadors de centres I una altra cosa era un projecte pelma n’encén una altra quan de formació professional. No d’educació sexual, per fer front es toquen. esperen que els joves els vin- al problema de la sida. El tema guin, sinó que van a buscar-los de la sida és molt dur, i allà hi A la JOC hi trobo la possibilitat i a proposar-los ser de la JOC. ha moltes campanyes de sensi- d’anar compartint els uns amb Per exemple, hi ha un centre de bilització amb cartells, missat- els altres aquesta fe, viscuda en joves amb risc, que porta una ges de televisió, i missatges als la vida. És la possibilitat real que congregació religiosa. Aquest vestits (allà, els vestits són un Jesucrist no sigui un concepte, centre té com a objectiu formar magnífic lloc per incloure mis- ni un personatge mític (interes- esportistes d’elit, però hi passa satges: recordo el dia de la dona sant, però mític), ni la icona d’un molta gent, a la qual es dóna treballadora, que moltes noies i sistema doctrinal, sinó una per- dones duien vestits amb missat- sona, el vivent, el que dóna una El punt de partida del ges sobre el tema). Doncs bé, novetat de vida. I això, si no es aquestes campanyes tenen un descobreix personalment, no es treball és creure que resultat molt limitat, perquè els descobreix. els joves poden ser joves tendeixen a tenir relacions La JOC és un mitjà que serveix sexuals de qualsevol manera, protagonistes de la per a uns joves determinats, per molt primàriament, i les campa- a uns ambients concrets. I això, seva vida. nyes poc influeixen. I per tant, la per a mi, com a capellà, és molt gent de la JOC va proposar-se important, perquè el mitjà mateix iniciar un programa educatiu re- formació de tot tipus. Alguns ar- permet un contacte regular amb unint un grup de quatre o cinc riben a ser esportistes, però els els joves en equip, i un contacte joves, conscienciar-los bé, i que altres com a mínim es formen. I també més personal, i sobretot cada un d’ells reunís grupets entre classe i classe i entre taller perquè quan hi ets, quedes im- semblants i anar ampliant el pro- i taller, els de la JOC ofereixen la plicat i qüestionat i exigit. A mi 14 cés de conscienciació. possibilitat de formar grups. se’m demana comptes de la - I tu, per què estàs ficat en tot meva fe, de la meva experiència - I a l’Àfrica? de fe. No se’m demana només - A l’Àfrica hi he estat poc. Vaig No se’m demana que expliqui coses i ajudi a en- ser als locals de la JOC de Ya- tendre l’evangeli, que també, només que expliqui oundé, al Camerun, i allà la JOC sinó que expliqui què visc i com coses i ajudi a ofereix un espai als que s’ano- ho visc. Els joves volen veure menen “handicapés”, que són que el Jesucrist que anuncies entendre l’evangeli, joves mutilats per les guerres. és algú que et marca i que està sinó que expliqui què Una secció específica de la JOC al centre de la teva vida. els ofereix de reunir-se, sentir-se visc i com ho visc. No considero que la JOC sigui protagonistes de la seva vida, “el” mitjà, l’únic o el millor, sinó elaborar projectes de futur. Des això? que jo a la JOC hi trobo el mitjà de la nostra perspectiva potser que em permet veure i viure el diríem que aquests joves s’hau- - M’hi he trobat abocat, en això meu ministeri de capellà com un rien d’integrar amb els altres, en de la JOC, i com més va més ho servei evangelitzador, que es re- activitats normals. Però la seva visc com un regal que se m’ha alitza per a uns joves concrets. situació és tan dura, que un pro- fet. És un mitjà realment evan- blema com aquest necessita un gelitzador, i per tant com a cape- tractament específic. llà m’hi trobo com peix a l’aigua, perquè la missió del capellà és Després hi ha també el Comitè
    • Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades bisbes tiren pedres a Jon Sobrino, a San Carlos Borromeo i a tots els que no pensen com ells. Pot- D ser no recorden que Jesús va dir: “Qui estigui lliure de culpa, que tiri la primera pedra”. Mentrestant, E JON SOBRINO A SAN CARLOS un dels capellans de San Carlos Borromeo, Pepe BORROMEO. El Vaticà marca les di- Díaz, ha dit: “Esperem que algun dia l’Església Ofi- rectrius. Déu sabrà el per què, podent cial es converteixi a l’Evangeli”. sembrar més esperit d’acolliment i entesa, opten per sembrar amones- Us recomano que visiteu la web: www.sancar- tacions i incomprensió. I aquesta bel·ligerància, losborromeo.org. Aquesta comunitat tem que els que podria ser només verbal però que refermen tancaran l’església quan baixi l’atenció de la prem- passant a l’acció, es manifesta contra la Teologia sa (és una estratègia habitual de qualsevol poder, de l’Alliberament i contra l’església dels pobres i no només l’eclesial). No ho hem de permetre. Des del poble; i de forma concreta, contra Jon Sobrino de la base hem de fer pinya, no callar i sumar-nos a El Salvador i contra la comunitat de San Car- a les iniciatives de suport que es puguin anar con- los Borromeo, a Vallecas. Aquests dos casos ple- firmant. Maria-Josep Hernàndez nament actuals estan estretament lligats. Mentre distreuen les masses amb la beatificació del papa Joan Pau II (intentant ofegar, de passada, el record de Joan XXIII i el Concili Vaticà II) realimenten la N desqualificació de la Teologia de l’Alliberament. EGOCI I EDUCACIÓ. Una editori- La segona setmana de març es va fer pública al especialitzada en llibre educa- la notificació a Jon Sobrino des de la Congregació tiu i en literatura infantil i juvenil, per a la Doctrina de la Fe; la sanció, que l’impedirà que premia bones novel·les pels ensenyar en institucions catòliques, es basa en seus valors literaris i humans per que Sobrino defensa, segons han dit, la naturalesa publicar a les seves col·leccions estrella, resulta humana de Jesús, però no tant la consciència de que per animar la venda d’aquests llibres et con- la seva divinitat. Jo ho interpreto d’una altra forma: vida a participar en un sorteig tantes vegades com han mirat amb lupa tot el que ha escrit, i de cente- llibres compres. I quins són els premis? Ni més nars de pàgines i textos han extret algunes frases ni menys que quads (motocicletes tot terreny de per poder arribar a la conclusió que no s’adiu amb quatre rodes amb tracció total)! Una bona manera la “doctrina de l’Església” i així poder desqualificar- d’anar introduint la canalla en l’adoració del sacro- lo. Això, pel Vaticà, ha passat per damunt de tota sant ídol del cotxe (acte criminal: pregunteu-ho, si la lluita pacífica, evangèlica i també profètica de 15 no, a l’Associació de Víctimes del Trànsit), i una Jon Sobrino al costat del poble de El Salvador i bona manera d’ajudar-los a estimar la contamina- no dels poderosos, com també va fer monsenyor ció acústica i atmosfèrica i a gaudir carregant-se la Romero, assassinat a mans dels militars, i que, per pau del camp. És ben bé un fruit del nostre siste- cert, no ha estat beatificat. ma! Josep Pascual I a Madrid, seguint l’exemple Vaticà, Rouco ha ordenat tancar l’església de San Carlos Borromeo perquè considera que ni la litúrgia ni la cateque- V si s’ajusten a les directrius eclesials. Fer la missa amb roba de carrer, beneir pa de pagès, la celebra- ENTDELPLÀ. I, com Ventdelplà, El ció del perdó... es veu que tot això justifica tancar cor de la ciutat, i Mar de fons… Té una església, ferir una comunitat. L’estricta doctri- raó Duran Lleida quan en el seu re- na ha passat també pel damunt de la tasca més cent llibre Entre una Espanya i l’altra evangèlica: ajudar els pobres, viure amb ells i per es queixa que cap sèrie televisiva di- ells, i fer costat als marginats. Però a l’arquebisbe li fongui els valors d’una família estructurada. Ja sé importen més les sotanes, els confessionaris i la que les sèries s’alimenten de situacions conflicti- litúrgia estricta... sobretot si aspira a arribar al Vati- ves i inestables. Però realment, si les sèries de TV3 cà. (Aquesta pot ser la clau que ho expliqui tot. Ja són un símptoma del país, anem malament. No sé deu estar repassant el seu llatí...) si queda carca dir això, però jo crec que la nostra Disculpeu-me la ironia, però amb dolor, com televisió pública, en aquest camp, està fent un mal molts creients de base, veig com el Vaticà i els servei. Josep Lligadas
    • Per airejar el cervell Per airejar el cervell Per airejar el cervell Per airejar el cervell que no és el seu: el de Shanti, de la vida contemplativa resulten que va optar per exercir la seva molt més accessibles i propers. professió a Londres en lloc de Molt recomanable per veu- tornar a casa, el de la Henny, re’l a casa, o, millor, amb altres una persona que va viure amb persones amb qui poder-lo co- impotència la destrucció de la mentar. El DVD pot adquirir-se seva família i que tampoc no va per 10 euros a la comunitat del retornar a la cultura alemanya de Carmel de Mataró, a la llibreria Re-crear solituds. Les la seva infància i joventut. A tra- Claret i a Eulogos Media (www. paraules de Cristina Kauffman vés d’aquestes persones, Vikram eulogosmedia.com o bé info@ recollides en el DVD editat per Seth s’aproxima des d’una pers- eulogosmedia.com). Mercè Solé Eulogos Media. Barcelona, 2006. pectiva no europea a l’experièn- cia de l’holocaust i d’una Europa Trenta-un minuts d’espiri- profundament commocionada tualitat intensa. Francesc Gra- que hauria d’anar abandonant el né va tenir l’encert de recollir en colonialisme. Mercè Solé. una llarga entrevista l’any 1996 el pensament de Cristina Kauffman, carmelita de Mataró, punt de refe- rència pel seu paper jugat a favor de les noves constitucions carme- litanes reformades arran del Con- cili Vaticà II. Però la Cristina va Dues vides. Vikram Seth. ser punt de referència també per Empúries, 49. Anagrama, la seva autenticitat espiritual, per Barcelona, 2005. la seva capacitat d’acollida, per la seva senzillesa, per la seva intel- Vikram Seth és un escriptor, La Flauta Màgica. Kenneth ligència, per la seva sensibilitat poeta i novel·lista, en llengua an- Branagh, una adaptació cinema- poètica. Recordo l’impacte que va glesa, nascut a Calcuta el 1952. togràfica de l’òpera de Mozart. fer l’entrevista que l’any 1984 li va Dues vides, però, no és una fer Mercedes Milà per TVE. Jo no Tornar a escoltar amb aten- novel·la, sinó una biografia de la vaig veure pas, però l’endemà, ció La Flauta Màgica sempre és dos dels seus familiars: Shanti i a la feina, gent que més aviat te- una delícia, i més si està ben Henny. Shanti, el seu besoncle, nia poca simpatia per l’Església, 16 cantada. Tanmateix, l’adaptació va néixer a l’Índia i durant els en parlava amb sorpresa i un punt que Branagh fa de l’òpera al con- anys trenta va estudiar odonto- d’admiració. text de la I Guerra Mundial resul- logia a Berlín; allà va conèixer ta desconcertant. Més que res, Henny, una jueva alemanya obli- El DVD resulta impactant perquè l’argument de la Flauta gada a abandonar el país i deixar justament perquè se centra en les Màgica continua sent igual de enrere la seva mare i la seva ger- paraules –pausades, senzilles, confús i de màgic i conté alguns mana, víctimes a Auschwitz. Fi- entenedores- de la Cristina i el seu elements políticament poc cor- nalitzada la guerra es van casar i rostre tan comunicatiu. Parla de rectes. Més val gaudir al màxim van viure a Londres fins a la seva les persones i d’allò que les fa viu- de la seva música i no donar-hi mort. L’acurada i respectuosa bi- re, de la bellesa, de l’Església, de tantes voltes. Sense complexos. ografia ens aproxima a dos mons Déu, en definitiva. Joan de la Creu, Mercè Solé singulars situats en un context Teresa de Jesús i la llarga història eL RetaLL L’alegria està en la lluita, l’esforç i el patiment que suposa la lluita, i no en la victòria en si mateixa. (Mahatma Gandhi)