Entrevista Sobre Haití

  • 260 views
Uploaded on

Entrevista a Ramiro Pàmpols, jesuïta, capellà obrer, resident a Haití.

Entrevista a Ramiro Pàmpols, jesuïta, capellà obrer, resident a Haití.

  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Be the first to comment
    Be the first to like this
No Downloads

Views

Total Views
260
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0

Actions

Shares
Downloads
0
Comments
0
Likes
0

Embeds 0

No embeds

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
    No notes for slide

Transcript

  • 1. Entrevista amb el Ramir Pàmpols. Publicada a Catalunya Cristiana març 2010 separata Jesuïtes de Catalunya servei informatiu 607 març 2010 1
  • 2. 1.Quina és la situació d’Haití, dos mesos després del terratrèmol? Només puc donar algunes pinzellades, tal com m'ho permet la meua situació dins del país. Doncs, estic tot el dia en el Novici- at dels jesuïtes haitians, fent-me càrrec del magatzem de me- dicines que reparteixo als Hospitals i Dispensaris d'Haití. Són ajuts internacionals, arribats sobretot de República Dominica- na, Itàlia, Portugal, Puerto Rico, etc. Responent a la pregunta, crec que es dóna molt poc a poc, pe- rò amb continuïtat, una lenta recuperació del país. Per exem- ple, ja tenim la llum pública als carrers i les cases on hi ha ins- tal·lació elèctrica (que són les de la gent més adinerada), es va fent la neteja de les runes dels carrers i s'acaben d'enderro- car les cases semi destruïdes pel terratrèmol. Alguns negocis han començat des de fa dies: bancs, benzine- res, comerços i molt especialment els venedors dels carrers que són sobretot dones que posen a les voravies de tota la ciutat productes vegetals, fruites, carbó de llenya, etc., fins i tot llaminadures que en diuen molt pomposament “bombons” i són senzilles gale- tes... Però el que més marca Port-au-Prince és la gran quantitat de campaments estesos pertot arreu, on malviuen milers de famílies. És veritat que s’han distribuït tendes de campanya, encara que no per a tothom, però no hi ha serveis mínims en aquests indrets improvisats al bell mig de la ciutat i en zones encara perilloses quan plou intensament. Falta llum, aigua, serveis mèdics, recollida d’escombraries, espais prou amples per evitar la gran promiscuïtat existent, sorolls durant la nit, etc. Aquest serà el gran repte pel President Preval: acceptar l’exigència de la gent dels cam- paments que volen tornar als seus barris i no crear noves ciutats satèl·lits al voltant de la capital. La resta del país, fora de ciutats molt castigades com Leogane, que viu el mateix drama que la capital: hospitals destruïts, cases enderrocades, gent amuntegada en campaments improvisats, ha començat fa dies la vida normal, en la mesura que es pot parlar així. Qui no ho ha fet són les víctimes del terratrèmol i les famílies respectives que cuiden els ferits o els qui estan encara psicològicament traumatitzats. De tal forma que tots els haitians encara dormen fora de les cases, fins i tot d’aquelles que segueixen en bon estat. Jo dormo dins la casa des del primer dia del terratrèmol, pe- rò reconec que es tracta d'una reacció diguem-ne cultural, tant en ells com en mi mateix. 2.A la capital es torna a recuperar la normalitat? Crec que he donat ja resposta a la pregunta sobre la capital. Sí, es viu una certa nor- malitat a Port-au-Prince. Tenint present que hi ha com dues classes de persones: les que des de ben aviat van començar a sortir al carrer, posant en marxa els “mercadets” de sempre, per a guanyar-se la vida diària: són els treballadors i treballadores de l’economia informal que a Haití arriba fins un 80% de la població, especialment femenina i que és molt creativa, i els que s'han quedat reclosos en els campaments, esperant l'ajut estatal o de les ONG, i altres cuidant els ferits i víctimes del terratrèmol. 2 Jesuïtes de Catalunya servei informatiu 607 març 2010
  • 3. 3.Quines són les necessitats de la població, especialment dels infants i de les dones? 3. Les necessitats de la població són les de sempre, aquelles que podem dir-ne estructurals i que ja eren pre- sents abans del terratrèmol i que ara s'han aguditzat molt més: disposar d’una vivenda en condicions mínimes de seguretat i salubritat i tenir un lloc de treball per a guanyar-se la vida dignament. Les dones i els nens pateixen més l’angúnia de poder menjar alguna co- sa, encara que només sigui una vega- da al dia. Per això les mares surten ben aviat al carrer per a vendre qualsevol cosa: des de roba de segona mà, fins uns quants mangos o plàtans que han pogut arreplegar en alguna finca. En aquest moment, resta per resoldre el problema escolar. S’estan organitzant escoles en els campaments a càrrec de l´Unicef i altres ONG internacionals que estan sobre el terreny i tenen experiència docent. Nosaltres, com Fe i Alegria, també ens hem fet presents en set campaments posant en marxa a partir d'aquest mes de març, activi- tats paraescolars que preparin la continuació del curs el mes d'abril. La resta d'escoles faran el mateix a Port-au-Prince, mentre que a la resta del país ja van recomençar els cursos bastant aviat, després del terratrèmol. 4.Estan protegits els infants? Especialment els infants orfes? 4. La pregunta sobre la protecció als infants és una pregunta difícil i delicada a la ve- gada. Ja sabeu per la premsa internacional, que es va impedir que sortissin del país una trentena d´infants duts per una ONG confessional. Sembla que hi va haver-hi en aquest cas una alarma excessiva, ja que els responsables han estat alliberats pocs di- es després. El fet és que hi ha mares que en no poder fer-se càrrec dels seus fills els porten als orfenats. El problema és quan els potencials adoptants tenen coneixement d'aquest fet. Tinc entès que el govern espanyol no té un protocol d'adopció d'infants haitians per aquesta raó. He visitat abans del terratrèmol un d'aquests orfenats on tots els infants estaven ja donats en adopció. Suposo que a causa del terratrèmol, l'orfandat s'ha fet més nombrosa i és ben cert que avui per avui, l´Estat haitià no és capaç de donar una resposta adequada a aquesta greu necessitat. Hi ha ONG que estant intentant crear alguns orfenats i de moment el que sembla que ha ajudat a pal·liar aquesta situació, han estat els menjadors populars per a infants del carrer i orfes... 3 Jesuïtes de Catalunya servei informatiu 607 març 2010
  • 4. 5.Quina és l’actitud del president i del govern d’Haití? 5. La reacció del President d'Haití i del seu Govern ha anat millorant poc a poc amb el pas dels dies i les set- manes. Inicialment va haver-hi un si- lenci absolut. Les primeres 24 hores ni tan sols es va crear un gabinet d´emergència. M'imagino que la presència massiva de les legacions d'altres governs i de les ONG que són molt nombroses a Haití, va forçar, diguem-ne, a Preval a fer-se més present en un drama que evidentment el superava comple- tament:el propi Palau presidencial de la Nació havia estat destruït, com un símbol d'aquesta desfeta física i moral. Després, quan ha pres la paraula, ho ha fet, crec jo, amb encert. Primerament amb motiu de la visita de Lula al país, acceptant un recolzament del líder d'Amèrica llati- na, segurament per damunt d'altres lideratges d'Amèrica del Nord. Després, entrant en diàleg amb la població per a reiniciar la vida dels seus barris, reconstruint allà mateix les seves vivendes. Finalment, aquest dies ha fet unes declaracions prou lúcides, demanant que es minvi l'ajut internacional a Haití, perquè pot impedir l’autonomia necessària dels propis haitians per a fer-se càrrec ells mateixos, de la producció dels aliments bàsics. Però no és pot negar el greu risc que suposa poder disposar ara més que mai de mi- lions de dòlars. Pot conduir vers una direcció radicalment equivocada: fer definitiva- ment crònica la dependència del país. I això no inclou tan sols la dimensió econòmi- ca, que ja és molt greu (ara depèn en un 60% de l’exterior en la aprovisionament dels aliments bàsics), sinó molt especialment la cultural i sobretot la dependència po- lítica. 6.Com valoreu des d’Haití l’ajuda rebuda de l’exterior? És suficient? Ha estat ben gestionada...? 6. No és gens fàcil fer una valoració el més objectiva possible dels ajuts que Haití ha rebut aquests dos mesos i els que encara rebrà amb motiu de la seva reconstrucció i a partir de les tres Conferències Internacionals que tindran lloc a Santo Domingo, Nova York i Washington entre aquest mes de març i el mes d'abril. Insisteixo: personalment penso que aquest allau de dòlars pot més aviat dificultar un creixement just i harmoniós del país, sotmetent-lo a influències polítiques que mai es fan clares, especialment quan venen del nord europeu o americà i contribueix a re- forçar unes dependències que gairebé són cròniques. Les paraules de Preval, poden ser un bon revulsiu enfront d’aquest risc evident. I també responen d'alguna manera a la pregunta de si “ha estat suficient l'ajut rebut”. 4 Jesuïtes de Catalunya servei informatiu 607 març 2010
  • 5. Respecte a la seva gestió, aquest és un altre gran capí- tol difícil d'explicitar. Tothom parla que Haití és un país (amb una història, una llengua, una cultura, una religio- sitat,...) que viu una determinada unitat geogràfica i humana, però no ha estat capaç fins ara (a part d'algun període anterior), de ser una Nació-Estat. Haití és com un gran cos sense braços ni cames: li manquen els ca- nals propis d'un Estat amb els funcionaris del govern central i dels Ajuntaments, que facin arribar “la sang del cor fins a la resta del cos”. Si afegim a aquesta greu deficiència una subcultura molt arrelada de corrupció que cobreix des de l'Estat fins als més humils comerciants, tenim una perspectiva bastant preocupant de quins són els nous reptes de l'Haití que a partir d'ara es vol construir (més que re- construir)...Evidentment, aquest tema reclama un apro- fundiment més afinat i aquesta entrevista no es prou adient per a fer-ho... 7.Com actua l’Església davant del drama? 7. L'actuació de l'Església penso honestament que ha estat, en conjunt, notablement feble. És cert que ella mateixa ha patit pèrdues molt sensibles, des de l’arquebisbe de Port-au-Prince, mort a la seva mateixa residència en el moment del terratrèmol, fins l’esfondrament de la Catedral, també com un símbol de l’abast de la destrucció que ha patit el poble catòlic d'Haití. Van morir al mateix edifici del Seminari set estudiants seminaristes quan intentaven sortir precipitadament de l'edifici. Altres religiosos i religioses, fins una setantena, han també mort... Tanmateix, penso que a penes hi ha hagut una veu que s'hagi fet sentir clarament venint de l'església jeràrquica. Sí que Justícia i Pau ha publicat una carta adreçada al Govern de la Na- ció, des del President i el Primer Ministre, fins als Diputats i Senadors, assenyalant quines són les urgències del moment. Potser és l'únic document que s'ha fet eco, veritablement, d'aquest sinistre... He d'afegir que Càritas Haití i especialment CRS (Catholic Relief Services), estan fent un im- portant esforç per a pal·liar els sofriments de tota la població, sense distinció de creences. 8.Quina crida faríeu des d’Haití a través d’un mitjà com Catalunya Cristiana? 8. La meva senzilla crida que em sembla puc fer als meus germans i germanes creients, em ve inspirada per un metge mexicà Cuautémoc Abarca que parlant-nos d'aquest terratrèmol va proposar que un sisme no és un mal, és senzillament expressió de la Mare Terra que és mani- festa vivent. El problema està en nosaltres, els humans, que creem “societats fragilitzades”, que no tenim en compte la mateixa naturalesa per l’egoisme de no voler establir mesures de seguretat, entre altres coses, enfront d’aquests moviments teutònics. En el fons volia dir-nos que la responsabilitat és humana i no de la naturalesa. D’aquesta reflexió, voldria deduir-ne que el terratrèmol que acabem de patir a Haití amb milers de morts, ha de ser una crida a un compromís per un món més just, que tingui en compte no sols la mateixa naturalesa, amb tot el que reclamen avui dia els moviments ecològics, sinó també els mateixos éssers humans, tan lligats per la creació, a la terra i al dret a viure amb condicions de seguretat i dignitat, de tal manera que l’afany de obtenir beneficis sense límit no passi per davant del respecte radical a la natura i a la vida humana. 5 Jesuïtes de Catalunya servei informatiu 607 març 2010
  • 6. 9.Finalment, a nivell personal, com ha viscut la tragèdia? 9. Finalment, se’m demana com estic vivint aquesta tragèdia...Personalment, en no haver estat una víctima del sisme, no he patit cap de les conseqüències que tanta gent encara està sofrint. És molt difícil i potser pretensiós, posar-se en la pell d'un amputat o d'una família que ha perdut gairebé tots els seus membres...o la vivenda humil de tota la vida. Prefereixo guardar un silenci que té a veure amb una pregària al Crist d'una escola de Port-au-Prince on van morir gairebé tots els 300 infants, i que va quedar trencat i en- sorrat entre les runes de la capella del col·legi. Encara que no és fàcil identificar-se amb tant de sofriment i dolor, prefereixo pensar en servir un poble ressuscitat, diferent d'aquell d'abans del terratrèmol, unit ara més que mai per llaços d'una nova fraternitat, on els més pobres, els infants, les dones, els ancians, els orfes, siguin considerats en primer lloc, encara que tots aquells que vénen a ajudar-nos no ho entenguin massa. Ni ha prou que el poble haitià ho vulgui i ho defensi. Ramir Pàmpols, sj., capellà obrer jubilat. Port-au-Prince, març del 2010 6 Jesuïtes de Catalunya servei informatiu 607 març 2010
  • 7. Oración Esperanzada ante el terremoto de Haití Señor: ¿Dónde estabas? ¿Y dónde estás ahora? ¿Dónde te podemos encontrar? ¿Dónde estabas cuando la gente sufría? ¿Dónde estabas cuando sucedió el terre- moto Son las preguntas que te hago, Señor, cuando mis pensamientos se ofuscan al contemplar tanto dolor y tanta tragedia; tanto edificio derrumbado y tantos muer- tos por las calles. Ante el terremoto, no solo ha temblado la tierra sino también los corazones. No estabas lejos de tantos hermanos nuestros; estabas en cada persona y morías cuando moría un hermano nues- tro aplastado por los escombros o por el vaivén de la tierra movediza. Y siempre, Señor, sufren las catástrofes los mismos, y siempre sufren las des- trucciones los mismos, y siempre mueren los mismos. Miles de heridos, miles de muertos y muchísimos más los damnificados. Y en el horizonte: Un futuro incierto. Las escenas son aterradoras: Dolor y llanto sin consuelo por los muertos, fami- lias enteras que han desaparecido. El terremoto no es, pues, Señor, sólo una tragedia, sino que es también una radio- grafía del país. Muy mayoritariamente mueren los po- bres, quedan soterrados los pobres, tie- nen que salir corriendo con las cuatro co- sas que les quedan los pobres, duermen a la intemperie los pobres, se angustian por el futuro los pobres, encuentran in- mensos escollos para rehacer sus vidas los pobres. Señor: La tragedia ha sido grande para los pobres. Y en medio de la tragedia la vida sigue pujando, atrayendo y moviendo con fuerza. Y junto al impulso del propio vivir, surge también la fuerza de la solidaridad. Es la santidad del sufrimiento. Puede sonar exagerado, pero ante estos pobres, quizás podamos repetir lo que dijo el centurión ante Jesús crucificado: “Verdaderamente éstos son hijos e hijas de Dios”. 7 Jesuïtes de Catalunya servei informatiu 607 març 2010
  • 8. En los pueblos sufrientes, crucificados, Se- ñor: ¿Dónde estabas? Y dónde estás ahora? ¿Dónde te podemos encontrar? ¿Dónde estabas cuando la gente sufría? Las preguntas siguen resonando: También las hizo Jesús, y Pablo tuvo la audacia de responder: En la Cruz. Dios está en entre los escombros de las ciudades rotas, refugio de damnificados sin nada. Dios está entre los muertos y destruidos por la rabia de la tierra que se balancea a su antojo. Señor: La mayor esperanza es seguir cami- nando, practicando la justicia y amando con ternura. Ojalá la solidaridad ayude a reconstruir una nueva historia pero sobre todo perso- nas y pueblos; ayude a reparar caminos, pero sobre todo modos de caminar en la vida; ayude a construir templos, pero sobre todo pueblo de Dios Ojalá la solidaridad dé esperanza a este pueblo que sufre y muere. Con ella ya encontrará la gente modos de valerse por sí misma. Ayúdanos, Señor. Amén. Antonio DÍAZ TORTAJADA Sacerdote-Periodista 8 Jesuïtes de Catalunya servei informatiu 607 març 2010