Crit                            Solidari                                                                                  ...
2En aquest número de Crit Solidari,          conquerits legítimament al llarg        Cortés i l’abat de Montserrat que esq...
3                          Decàleg de consideracions i propostes1.     La crisi és a tots els nivells, no ùnicament l’econ...
43.	 Formatiu: Analfabetisme, nivell d’instrucció insufi-       6.	 Relacional: Solitud, manca de família, manca de su-   ...
5       Des de l’Obra Social Santa Lluïsa de MarillacPermeteu-me que em presenti i             tius (tot està per fer ique...
6Desprès ha estat molt coneguda so-        En tots els casos, se segueix un pla      Com a coordinadora de voluntariat,bre...
7                                                                   Sanitat un 40 % del PIB, cosa que ja      Hi ha molts ...
8    guàrdies (passant la jornada ordi-     3.2.2. Professionals de la sa- •	Continuarem fent educació sani-    nària a jo...
9                               Ningú no és estranger a Montserrat.                               Conversa amb l’abat Jose...
10–	Al meu equip d’ACO l’altre dia comentàvem  com als fills els costa rebre i viure allò que els  seus pares havien viscu...
11  treballar, les famílies també pateixen l’atur. Tot plegat ge-      l’estructura eclesial... El contacte amb els immigr...
12             Jornades de Formació i Animació PastoralLa Casa de l’Església                                              ...
13                                                             L’Església davant la crisiTranscrivim aquí part de la inter...
14                                                      La Plataforma d’afectats                                          ...
15                                   Reflexions a l’entorn d’EurovegasArran de la possibilitat que, a Catalunya, i dinsdel...
Crit solidari 9
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Crit solidari 9

262

Published on

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
262
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0
Actions
Shares
0
Downloads
1
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Transcript of "Crit solidari 9"

  1. 1. Crit Solidari Butlletí periòdic de l’Equip de Pastoral Obrera del Bisbat de Sant FeliuSumari: Un estiu Magníficat2 Taula rodona sobre la crisi a Molins de Rei. No, no és cap errada de redacció, no parlem d’un estiu magnífic, sinó Magnifi- X. Aymerichl cat. Magnífic no ho pot ser de cap manera per tanta gent que està rebent totes les patacades de la crisi i de les retallades de tota mena: salarials, laborals,3 Decàleg de considera- socials, educatives, sanitàries, culturals... No ho pot ser l’estiu que ja s’acosta, cions i propostes J.M. ni ho són tots aquests mesos que, en comptes d’anar endavant anem endarrera Fisa en l’experiència de vida i de realització personal i familiar. No, res de magnífic.3 Des de Càritas Molins. Parlem de Magníficat, ja ho endevineu, a propòsit del nom amb què és cone- J.F. Canal gut l’himne o càntic de Maria que es troba a l’evangeli de sant Lluc al capítol 1, versets 46-55. Un himne que la pregària de l’Església posa cada vespre als5 Des de l’obra social llavis dels qui preguen, personalment o en comunitat, i que comença amb les “Santa Lluïsa de Mari- paraules La meva ànima magnifica al Senyor i el meu esperit celebra el Déu que em llac”. P. Férriz salva... Darrerament l’he escoltat diverses vegades en context de pregària, la Vetlla de Santa Maria a Montserrat, unes vespres feliçment cantades, i m’ha6 Una mirada a la sanitat vingut de nou un pensament molt comú i que molts comentaristes de l’evan- pública. M. Vidal geli subratllen: la força, l’energia transformadora que tenen aquestes paraules que són un destil·lat del corrent profètic de tot l’antic testament , de la conjun-9 Ningú no és estranger ció del clam dels pobres i del projecte alliberador de Déu. a Montserrat. Conversa amb l’abat Josep M. La força del costum, l’ornamentació artística i musical que ha inspirat obres Soler d’art esplèndides no pot esmussar la punta revolucionària i sorprenent que té aquesta pregària. Ho podem constatar en una de les introduccions a l’oració12 Jornades de Formació del Parenostre que apareix en l’orde de la missa i que diu: sentint-nos pobres i Animació Pastoral. C. i confiant plenament en el Senyor que ha derrocat els poderosos del soli i ha exalçat Gomà els humils... Llegir aquestes paraules en un moment solemne de l’Eucaristia, abans de recitar l’oració del Senyor, dóna una idea de la seriositat d’aquest13 L’Església davant la compromís i introdueix un factor de contrast, d’aquells contrastos que només crisi. A. Cortés la saviesa variada i múltiple de l’Esperit Sant pot encaminar. ¿Com es concilia l’afany de germanor, la invitació al perdó, la dolçor podríem dir de l’aplec14 La PAH de Sant Boi. R. cristià amb la severitat i la cruesa de les paraules genuïnament evangèliques: Vega Ha derrocat els poderosos del soli i ha exalçat els humils, omple de béns els pobres i els15 Reflexions a l’entorn rics se’n tornen sense res...? d’Eurovegas ¿Com podem resar sovintejadament aquestes pregàries sense sentir-nos ur- gits no només a una contemplació admirada de la misericòrdia del Senyor que16 Les institucions reco- s’estén als humils de generació en generació, sinó també a una acció potent, neixen la tasca de la decidida, eficaç? Cal capgirar un sistema econòmic, social, polític, cultural que Fundació Marianao. es manifesta com a radicalment injust en tant que causa opressió i sofriment a una munió immensa de fills i filles de Déu. Alguna cosa s’ha d’enfonsar, derrocar, i alguna cosa nova ha d’emergir i exalçar-se. Número 9 any 4 juny 2012
  2. 2. 2En aquest número de Crit Solidari, conquerits legítimament al llarg Cortés i l’abat de Montserrat que esque s’ha fet esperar perquè volíem d’un segle i mig, l’espoli de l’habi- manifesten en aquest sentit a partiraplegar col·laboracions molt inte- tatge i les hipoteques, les operaci- de criteris estrictament evangèlics.ressants, presentem tot un panora- ons especulatives i agressives tipus Venim tot just de celebrar la Pente-ma d’algunes d’aquests situacions el projecte Eurovegas al Delta del costa, en la qual invoquem l’Esperitque, sense rancúnia, però amb un Llobregat, les retallades duríssimes del Senyor com a Pare dels pobres.profètic esperit evangèlic, creiem en educació, sanitat, serveis soci- Que aquest Esperit Sant ens ajudique cal capgirar. La situació dels als.... tot això reclama clarament a viure la nostra fe i la nostra ac-immigrants, sobretot els sense pa- una acció de canvi de sistema. En- ció, amb humilitat i decisió segonspers, els internats en centres, la si- tre d’altres declaracions recollim el programa que Maria cantà en eltuació dels treballadors empobrits i aquí les de dues personalitats de Magnificat.desposseïts del seus drets històrics l’església catalana, el bisbe Agustí Josep Maria Domingo Delegat de Pastoral Obrera Taula rodona sobre la crisi a Molins de ReiEl dijous 10 de novembre de 2011la Sala Gòtica de Molins de Rei esva omplir de gom a gom per par-ticipar en la taula rodona titulada“Atents al món en temps de crisi”,organitzada per l’Equip de PastoralObrera del bisbat de Sant Feliu deLlobregat. Sota la moderació de lamolinenca Maria Bargalló, els di-ferents ponents van prendre la pa-raula en una intervenció inicial de10 minuts.En primer lloc, el treballador soci-al de Càritas a Molins de Rei JosepFrancesc Canal, més conegut coma “Júnior”, va presentar des de lapròpia experiència els diversos indi-cadors que mostren els efectes que conegut a Molins de Rei per l’època tatar que la crisi no és només eco-la crisi està tenint en persones con- que en va ser vicari i que ha con- nòmica sinó de cultura en general,cretes, moltes de les quals cauen en servat moltes relacions i contactes. i que cal estar tots ben units perl’exclusió social. Seguint el títol de la Mossèn Fisa va presentar un inte- afrontar-la, ja que la solució no estaula rodona, va convidar els assis- ressant decàleg d’allò que podem preveu sinó a llarg termini. En tottents a estar atents a aquestes reali- fer a partir de la situació actual, cas, la gran aportació de la fe cristia-tats que cada com tenim més a prop. amb pistes concretes i possibilitats na, més enllà de tot el que l’Església d’actuar. està fent per aquells que pateixen laEn segon lloc va intervenir Pilar crisi, que és molt i bo, és l’esperan-Férriz, coordinadora de voluntari- La Marta Vidal, metgessa, membre ça que anima el que es fa i que calat de l’Obra Social Santa Lluïsa de de l’ACO i consiliària de la JOC, de transmetre a tohom davant els pro-Marillac (a la Barceloneta). El seu Castellbisbal, va presentar una inte- blemes i de cara al futur.testimoni també va incloure l’ex- ressant anàlisi de les conseqüènciesperiència del treball amb els “sense que la crisi està portant especial- Posteriorment es va obrir un tornllar” que realitza aquesta institució ment a la Sanitat per causa de les de paraules en les quals no nomésde les Filles de la Caritat (paüles) retallades. Amb una reflexió molt es van fer preguntes, sinó que tam-sota la direcció de la coneguda ger- lúcida, va reconèixer que hem d’es- bé alguns dels assistents van apor-mana Genoveva Masip. La Pilar forçar-nos per tirar endavant en un tar les seves reflexions i fins i tottambé va acabar la seva aportació moment difícil en el qual tots ens testimonis. Sens dubte una interes-convidant a tothom a actuar i com- hem de sacrificar, però alhora tenint sant reflexió de fons sobre la crisiprometre’s amb els més petits i fe- una visió objectiva i no conformista que estem vivint i davant la qual elsbles amb el propi testimoni de vida. per aplicar les mesures més ade- cristians es volen mostrar atents i quades. solidaris.A continuació va ser el torn de Jo-sep Maria Fisa, consiliari de Justícia Finalment, el bisbe de Sant Feliu de Xavier Aymerichi Pau i president de Solidança, tan Llobreat, Agustí Cortés, va cons-
  3. 3. 3 Decàleg de consideracions i propostes1.  La crisi és a tots els nivells, no ùnicament l’econò- mic. Però la major responsabilitat es concentra allàon hi ha el poder econòmic i les transaccions mercan-tils. Afecta a tot i ens afecta a tots.2.   Les consequències de la crisi s’han anat aproxi- mant: del tercer món cap al primer i del quart cap aamplis sectors socials propers. Atur. Depressions. Em-pobriment progressiu. Habitatge. Malestar social.3.  Hi ha una consciència creixent per part de la ciu- tadania que les coses haurien de funcionar millor.Que cal canviar models i estructures econòmiques, demercat, de control polític. Aquests canvis s’han de ferd’acord amb els drets de les persones. Indignats.4. Ara hi ha una alerta col·lectiva, però ja fa temps que moltes personalitats i entitats i iniciatives avi-saven i denunciaven problemes urgents: precarització 8.  Hi ha tot un camp personal enorme de caminar en la sostenibilitat individual, familiar, social, d’en-laboral, desnonaments, drets socials retallats. titats...Austeritat. Solidaritat. Voluntariat. Informació compartida. Serveis d’intercanvi. Banc del temps.5. Moltes respostes i encara poques:  Informació i denúncia (plataforma habitatge, Ada Colau); sen-se sostre (cens que s’ha fet amb voluntaris d’entitats el 9. El Tercer Món sempre està en crisi. També és aquí. També podem actuar allà a través d’agermana-dimecres propassat) Migrastudium. Respostes socials ment de projectes comuns, delegacions...cooperació.(manifestacions; xarxes socials blogs), twitter...webs, Kassumoy i Fandema-Solidança en són un exemple. 10.Avaaz.  Respostes polítiques: programes dels partits, El canvi comença per nosaltres mateixos. Canvi desindicats, mobilitzacions...Alternatives laborals solidà- xip, de mentalitat, de valors. D’estil de vida.ries (cooperatives, convenis...) De tota la persona, perquè ha de canviar la filosofia6. Camps de l’economia social que són també respos- de la vida, dels dels aspectes materials als més espi- ta. I empreses que han entrat en el camp de la res- rituals. Canvi en la relació amb la casa-mare-planeta.ponsabilitat social, contractant persones amb dificultatsespecífiques, conciliant problemes familiars. Centres Aquests 10 principis i orientacions es resumeixen enespecials de treball. Empreses d’economia social. dos: Canvi de model de vida, menys consumista i mer-7. Podem construïr algunes alternatives financeres, cantil. Canvi d’objectius: persona i bé comú.  encara que siguin, de moment, gairebé testimoni- Josep Maria Fisaals. La banca ètica. La banca cívica. La banca no especu- Justícia i Paulativa. Fiare. Tríodos, Coop57, Fets... Des de Càritas Molins Atents a 7 indicadors: Aquests indicadors en apunten a possibles situacions d’exclusió: 1. Econòmic: Manca d’ingressos o ingressos insufici- ents (quines ajudes tenim avui en dia, quina quanti- tat es dóna per l’ajuda familiar, pensem per un mo- ment en les persones beneficiaries de la RMI, hi ha persones que no han cobrat des de juny del 2011). 2. Laboral: Atur, precarietat ocupacional (la majoria de les persones que acollim es trobem en una situació molt precària a nivell laboral).
  4. 4. 43. Formatiu: Analfabetisme, nivell d’instrucció insufi- 6. Relacional: Solitud, manca de família, manca de su- cient (la formació que s’ofereix no garanteix obtenir port social (moltes famílies han esgotat els seus re- una feina de qualitat). cursos, altres han trencat vincles, ens trobem també que la dona es queda sola amb el càrrec dels fills i el4. Socio-sanitari: Discapacitats, dependències, addicci- marit ha marxat a un altre lloc). ons (ens trobem moltes situacions d’engoixa per la situació en la que viu molta gent). 7. Polític: Manca de drets socials, manca de documen- tació (comencen a sortir brots racistes).5. Habitatge: Sense llar, amuntegaments (moltes famí- lies han perdut el seu pis hi ha passat d’un pis a una Tot això empitjora segons el sexe, l’edat, l’origen i la habitació compartida). classe social. D’una entrevista, l’any 2011: D’activitats extraescolars no ens hen podem permetre, Ja fa tres setmanes que m’apropo a Càritas cercant una sabem que son bones pels fills, però no les podem pagar resposta a la meva situació, estic fart d’aportar docu- i si ens ajuden a pagar-les desprès ariben les altres coses: mentació sobre la meva situació personal, econòmica. que si material, que si la roba, etc. A tot arreu on vaig, sempre la mateixa història: quanta Creure que els politics en resoldran la situació ja no em- gent som a la família, quins ingressos tinc, quins són els serveix. No crec en els sindicats, no m’han defensat mai meus estudis, com m’ho faig per arribar a fi de mes. i, si ho fan, a més he de pagar a un advocat que no s’in- teressa realment del meu cas, sinó de quant li podem I tot això per arribar a gaudir d’un banc d’aliments, d’uns treure a l’empresari. I ara ve la campanya electoral. No productes que molts cops no tinc amb què cuinar-los; els sé qui ens defensarà la nostra família, sé que s’ha d’anar meus fills estan farts de menjar sempre el mateix; si no a votar, però no en tinc ganes, tots son uns mentiders. faig cas de les indicacions dels tècnics de serveis socials puc perdre la beca del menjador dels meus fills, tot i No ho vull veure tot fosc, sé que hi ha alguna cosa que que becats no ho estan pas, perquè jo he de pagar-ne m’ajuda a tirar endavant, potser són els amics, la famí- una part. lia, les ganes de viure, la fe, no li sé posar un nom en concret, però no vull esgotar els meus esforços a lluitar Vaig a fer formació però el que m’ofereixen no em ser- i pensar que algun dia no gaire llunyà sortiré d’aquesta veix per integrar-me laboralment. Tinc un currículum situació. molt extens, però a la pràctica, si no tinc experiència en la feina concreta que se’m demana no m’agafen. Realment necessito que se’m tracti com a persona, que no sigui un número més en la vostra entitat, que no de- La meva família s’angoixa de veure la nostra situació. pengui de la vostra ajuda i que els meus fills no s’acos- La meva dona plora, motiu pel qual més d’un cop hem tumin a demanar o si més no que no ho vegin com una aixecat el to de veu davant dels nostres fills, perquè no cosa que ells també hauran de fer. No, no ho vull. hi veiem sortida. Quan veig els meus fills fent els deures de l’escola, pen- El somni de fer vacances ja no el tenim, sabem que som so: i jo, ¿quins deures tinc si no faig res mes que cercar dels que no podrem fer més vacances. i trucar a les portes que no s’obren? quines il·lusions, a qui presentar les meves inquietuds, si cada dia que pas- Anar a la perruqueria, anar a sopar amb la dona, gaudir sa és com si no hagués existit? qui m’avalua la feina feta d’un temps de lleure, són coses que ja hem deixat de si no tinc feina? banda.Atents a la nostra comunitat cristiana: Atents a l’Administració:Potser hi ha persones dins la nostra comunitat que tam- Ells han d’assumir la seva responsabilitat, hi hem d’es-bé ho estan passant malament i no se’ns acosten i pen- tar a la vora, però no hem d’assumir-ho tot les institu-sen que ells estan pitjor. I que s’ajuda més a la gent de cions privades.fora Atents a nosaltres mateixos,Atents a les Càritas Parroquials: Amb la nostra família, hem de detectar que podem fer oHem de veure que el problema no és seu i que ells no que hem de deixar de fer, dediquem espais a la reflexió-tenen la solució, aquesta s’ha de buscar entre tots. oració que ens aportin serenor i claredatSortiran brots de racisme que hem de rebatre, hem de Josep Francesc Canal, “Junior”tenir clar que cada persona es un món i que cadascú te Càritas interparroquialun ritme. Molins de Rei
  5. 5. 5 Des de l’Obra Social Santa Lluïsa de MarillacPermeteu-me que em presenti i tius (tot està per fer ique us faci cinc cèntims de la meva tot és possible) en latrajectòria. Sóc Pilar Ferriz, casada recerca de recursos iamb tres fills, i treballo a l’Obra So- ser capaços amb pe-cial Santa Lluïsa de Marillac. tits detalls de crear espais dignes queFa 12 anys vaig deixar la meva pla- recuperin la perso-ça de farmacèutica per dedicar-me, na sempre pensantprimer com a voluntària i desprès a millorar la quali-com a assalariada, a treballar en l’ac- tat de la relació, noció social. Primer vaig acostar-me a oblidem que estemla realitat d’una ONG d’acció en el davant de personesTercer món i vaig col·laborar amb molt vulnerables.una entitat d’alfabetització i deformació per al graduat d’ESO al 2. La tasca prin-Raval. Això m’ha permès conèixer cipal d’un cristià és estardones marroquines, paquistaneses, sos i veure què fan els altres.... comhindús, i, a traves d’elles, la seva atent a aquestes persones.. podem millorar. La xarxa permetcultura. També vaig estar amb una Si recordeu Mt 25, quan parla del aconseguir resultats que cada unaaltra entitat amb dones de carrer. judici final, se’ns mesurarà per allò de les entitats, per separat, no po-Ara treballo amb homes que, per si- que fem per als més petits. Cada dria mai assolir.tuacions dificils, s’han trobat al car- un de nosaltres, sigui quina sigui la Hauríem d’aprendre a treballar ambrer. Són persones malaltes, o que no nostra edat, la nostra ocupació o el altres grups que persegueixen leshan pogut sortir del cercle de la po- nostre nivell d’involucració a altres mateixes fites que nosaltres, encarabresa, de la desestructuració famili- serveis religiosos, hauríem de dedi- que no tinguin les mateixes creences.ar, de les addiccions, de la presó... car una part del nostre temps i de laA més a més porto la coordinació nostra atenció a estar amb aquestes De la mateixa forma que dins les en-del voluntariat i continuo dinamit- persones vulnerables. titats d’acció social religioses, hi hazant alguns tallers d’informàtica i excel·lents professionals no creients, Qualsevol cristià ha de fer una op-de música. Fora de l’horari, volun- també cal que els creients –treballa- ció decidida per aquestes persones.tàriament, faig acompanyament a dors o voluntaris– ens fem presents Creurens’ho de veritat... Estem enpresons. a altres entitats. Ser sal a la terra. canvi continu perquè les experièn- Unir-nos per les fites. L’augment deHi ha tres idees essencials que he cies que vivim i compartim provo- la crisi ens obliga a prendre’ns moltanat veient al llarg dels anys que em quen en nosaltres canvis i ens fan seriosament el fer xarxa i construirdedico a aquesta tasca. adonar que no sempre tenim res- una alternativa robusta i útil. posta... Estar, interioritzar, mirar, tocar i deixar se mirar i tocar per1.Hi ha un segment de la po- ¿Què és l’Obra Social Santa l’altre. Però que sempre porti a lablació que sempre necessita- transformació, a l’acció, a la impli- Lluïsa de Marillac?rà l’ajuda dels altres. cació. És el nostre testimoni de vida L’Obra Social Santa Lluïsa de Ma-Per pròspera que sigui la societat i el que evangelitza i ho fa molt a poc rillac és un projecte que depèn deper justes que siguin les lleis, hi ha a poc. La paciència és fonamental i les filles de la caritat de sant Vicençun segment d’exclusió que no es no l’anar de salvadors. de Paul. Treballa de forma integralbeneficia mai dels progressos i ser- amb les persones sense llar en in- 3. Els creients no hem deveis de la societat. En temps de cri- clusió social i fa mes de 25 anys quesi, aquest segment de població aug- treballar tan sols en entitats les acompanya, intentant recuperarmenta molt més, però això ha existit d’acció social de l’església. primer de tot la seva dignitat.sempre, quan les coses anaven bé i Un del problemes del mon de L’entitat neix gràcies al carisma dequan anaven malament. l’atenció social és que hi ha multi- sor Genoveva Massip, filla de la ca-Amb la crisi veiem que ha crescut tud d’organitzacions petites fent el ritat, que en els anys en què la sidaaquest nombre de persones que mateix i sovint d’una manera des- no es coneixia gaire, atenia els ma-necessiten la nostra ajuda i s’han coordinada. Ens costa un esforç lalts que estaven al carrer fins qued’agilitzar al màxim tots els recur- gran com a entitats fer xarxa amb es morien.sos, aprofitar-los... hem de ser crea- altres. Busquem no duplicar recur-
  6. 6. 6Desprès ha estat molt coneguda so- En tots els casos, se segueix un pla Com a coordinadora de voluntariat,bretot en el món de les presons. Ella de treball personalitzat, juntament he tingut la oportunitat d’acompa-ha estat referent i inspiradora per amb el seu referent extern. S’esmor- nyar moltes persones que tenen in-a moltes persones. Tracta els altres za, es dina, fan tallers allà mateix quietuds de conèixer altres realitatssense jutjar-los, des de la tendresa. o a altres entitats, arreglen papers, (és com obrir la porta al món i queEntén la història de cada un i les fan sortides i aixi van entrant en la el mon entri a casa teva) i ofereixencircumstàncies que l’han portat a normalitat. Molts es van recuperant el seu temps lliure. Aproximada-aquella situació. Té sempre una mi- molt a poc a poc. Després de les re- ment uns 80 voluntaris van col·rada de comprensió, de delicadesa, caigudes comencen de nou. Algu- laborant setmanalment i dedicant elde compassió. Només te paraules nes persones no es recuperen mai.. seu temps en diferents serveis.per explicar-te històries dels altres. són el que diem causes perdudes, Voldria acabar amb tres imatges però estem per a ells perquè sónelsA l’entitat hi ha diferents serveis: breus: més petits i febles.a) Un servei d’Acollida i Orientació En Frank, de 22 anys, és a la presó, d) El servei de lliurament d’ali-que atén persones sense llar amb li queden 17 anys, està desesperat, ments. Es recullen aliments delun servei d’esmorzar, psicologia, l’ha deixat la seva novia i està sol, banc d’aliments i de donació d’en-jurídic, equip d’acompanyament a sense ningú. No pot més. Gràcies a titats i es reparteixen previ informecentres penitenciaris i servei de lliu- l’Emilia una voluntària que l’acom- de la treballadora social de serveisrament d’aliments.. panya i l’escolta, aconsegueix no socials del barri a les famílies que perdre l’esperança.b) Un centre de dia per a 40-50 per- ho necessitin.sones, derivades de Serveis Socials, En Josep Ma. participa al taller de S’acompanya sempre en la recupe-del carrer, de la presó, amb proble- música de l’Obra Social i ha escrit ració física, psicològica i emocionalmes de malalties mentals tutelats, una lletra per una cançó. És una mica de les persones. I veiem que per totde centres de rehabilitació de addic- trista, li recorda la seva vida, però se això es necessita una formació ade-cions diverses..... sent feliç en aquest moment per cre- quada i constant. Estem sempre en ar quelcom que li surt de dins.c) Un centre d’estada limitada. És un continu aprenentatge.recurs residencial temporal d’ho- En Carles, un altre voluntari, va A part des de la Fundació Filles demes sense llar que es troben en una acompanyar el Joaquim al metge i li la Caritat hi ha altres projectes: Icà-situació particularment vulnerable: va explicar la seva vida de 15 anys ria, d’habitatges d’inclusió social iconvalescents o malalts. Durant la al carrer, com estava de desesperat la Fundació Mambré (on participenseva estada se’ls ajuda a buscar un i com la Ma. Angels el va ajudar i el altres entitats) i el projecte Enllaçdomicili estable i adequat. va animar a anar a un centre on es va per persones que surten de presó. poder començar a sentir-se persona. Pilar Férriz Coordinadora de Voluntariat de l’Obra Social Sta. Lluïsa de Marillac Una mirada a la Sanitat Pública... Em dic Marta Vidal. Tinc 41 anys. He plantejat la meva intervenció Sóc mare de 3 fills. Sóc militant com una revisió de vida. d’ACO i amb el Lluís, el meu marit, acompanyem com a consiliaris un 1. Veure grup de la JOC. 1.1. D’on venim? Sóc metgessa, especialista en Me- dicina Interna. Em vaig formar a Tenim un dels millors sistemes sani- l’Hospital de Bellvitge i, des de fa taris del món, amb professionals al- 10 anys, treballo a l’Hospital de tament qualificats i recursos sanita- Martorell, en una unitat que atèn ris i sociosanitaris que garanteixen pacients geriàtrics i en situació de tot el procés assistencial. Utilitzem malaltia avançada o terminal, la una tecnologia novedosa, en tècni- unitat s’anomena UFISS. També faig ques diagnòstiques i tractaments guàrdies com especialista en Medi- farmacològics. Gaudim d’un alt ni- cina Interna al meu hospital. vell quirúrgic i d’unes línies d’excel·
  7. 7. 7 Sanitat un 40 % del PIB, cosa que ja Hi ha molts manifests de diferents Mitjana de remuneracions es veu que és insostenible. col·lectius del món de la sanitat que dels metges europeus* La gestió de tot plegat es fa difícil estan en contra de com s’han dut Atenció Atenció a terme les retallades: Societats de País quan entra en joc la salut de les per- especialitzada Primària Medicina i Infermeria de totes les sones. Gastem més del que podem i especialitats, el president del Col·Suïssa 128.500 106.000 ens hem tornat més còmodes i exi- legi de Metges de Barcelona, el pre-Holanda 116.500 47.848 gents. sident del Sindicat de Metges deBèlgica 107.932 47.525 Catalunya...Irlanda 100.229 66.700 1.2. Cap on anem? Tot plegat ens afecta i sentim preo-França 98.428 52.742 El problema de la retallada sani- cupació, indignació, un gran males-Dinamarca 94.700 49.978 tària és que s’ha plantejat sense tar i incertesa de cara al futur. concreció i sense planificació. ARegne Unit 91.730 92.100 L’evangeli, però, ens parla de saber la pràctica s’ha materialitzat en elLuxemburg 90.867 45.987 tancament d’unitats d’hospitalit- viure en la comoditat i en l’estretorNoruega 65.100 48.915 zació, en la disminució de places (Filipencs 4,10-14): M’ha alegrat moltItàlia 84.520 46.000 de cures intensives, en l’espaiat de en el Senyor que darrerament hàgiu 71.870 55.850 les visites de control i en l’allarga- renovat el vostre interès per mi. Ja elSuècia ment en temps d’espera quirúrgics. teníeu, però us faltava l’ocasió de dmos-Finlàndia 62.380 49.080 trar-lo. No vull pas dir que en aquests És, doncs, una baixada de la quali-Portugal 61.752 39.135 tat assistencial i cal valorar si no és moments passi necessitat, perquè ja heAlemanya 60.220 58.027 també un risc per a la salut. après a acontentar-me en qualsevol si-Espanya 57.479 35.072 tuació. Sé viure enmig de privacions i Quan dic que les retallades s’han sé viure en l’abundància. Estic avesat aEslovènia 33.000 27.000 plantejat sense planificació, vull tot: a menjar molt i a patir gana, a viureLetònia 26.109 19.624 dir que les decisions recauen en els en l’abundor i a passar necessitat. EmRep. Xeca 16.003 13.221 professionals que treballem directa- veig capaç de tot gràcies a aquell qui em ment amb els pacients i amb crite- fa fort. Tanmateix, heu fet bé de solida-Polònia 6.070 4.290 ris economicistes. La major part de ritzar-vos amb la meva estretor.Hongria 715 635 l’estalvi recau en els professionals: * Euros bruts per any. Les quantitats són la mitjana excep- l’acomiadament de metges i infer- te en els països en què es donen màximes i mínimes. Fonts: meres, els canvis en les jornades 3. Actuar Instituts mèdics de cada país, col·legis i organitzacions mèdi- ques i Associació Europea de Metges d’Hospitals. laborals, la baixada de sous i el no 3.1. Àmbit de la gestió cobrar complements, cosa que halència investigadora. Cal afegir-hi creat força malestar en els professi- 3.1.1. Governque el sistema és totalment gratuït onals de la salut. • Cal valorar retallar en altres pres-i que està distribuït al territori amb Cal tenir present que el salari dels supostos que no posin en perillcriteris d’equitat. metges espanyols és un dels més el sistema de protecció social. LaEls metges de l’Hospital de Bellvit- baixos d’Europa en comparació sanitat és un dret fonamental quege, l’abril del 2011, ho expressaven amb el dels facultatius de la resta iguala tots els ciutadans.així: L’actual sistema sanitari públic de països de la UE. Dins del nostre • Millorar la planificació; refer elsde Catalunya, que persegueix l’excel· país també hi ha diferències. Els es- Plans de salut amb una guia i rutalència en l’atenció a tota la població, és pecialistes gallecs són els més ben a seguir pels professionals. Ambreconegut com un dels millors del món. pagats d’Espanya, i els catalans els concreció de mesures a adoptar.S’ha aconseguit amb el consens i l’es- pitjors, segons les dades de l’estudiforç continuat de tota la societat durant Anàlisi de les remuneracions dels • Adaptar les retallades en funciómolts anys. El grau de satisfacció dels metges a Espanya 2005. Els metges del tipus de centre i de processosseus usuaris és alt. El cost, en termes especialistes a Espanya reben un (prioritzar serveis que requerei-de percentatge del PIB, és moderat, si salari mitjà, sense comptar factors xen una atenció especial).es compara amb els sistemes d’altres pa- variables com guàrdies o comple- • No pot ser que a cada centre esïsos desenvolupats que, a més, obtenen ments de productivitat, de 41.186 prenguin mesures diferents. Jaresultats pitjors. euros anuals. està passant que als diferents hos-Actualment [octubre 2011], a l’Estat pitals s’han pres mesures dife-espanyol, es destina a sanitat pú- 2. Jutjar rents en funció dels acords entreblica un 6,63 % del PIB, que vénen Els professionals sanitaris no estem empresa i professionals. En al-a ser uns 1.500 euros per habitant i d’acord en com s’han plantejat les guns centres s’estalvien les DPO,any. Però el creixement de la des- solucions. No es pot posar en perill en altres fan més acomiadaments,pesa sanitària és superior al creixe- un sistema sanitari que ha costat en altres s’afecten més unes espe-ment del PIB. Seguint aquest ritme, tant d’esforç construir i del qual ens cialitats que altres, en altres s’abai-en uns 40 anys, caldria destinar a sentim orgullosos. xa l’activitat i el salari dels que fan
  8. 8. 8 guàrdies (passant la jornada ordi- 3.2.2. Professionals de la sa- • Continuarem fent educació sani- nària a jornada complementària lut tària a l’usuari, sense alarmisme i donant hores de festa…)… Per ni victimismes. tant, cal aplicar mesures iguals • Cal prendre consciència d’aquesta nova realitat; no podem fer com • Si ens retallen el sou, cal que ens per a tots els centres i professio- si no passés res (“jo sóc metge, no retallin la jornada. Aprofitar que nals. gestor...no deixaré de fer el millor treballarem menys per millorar• Fer Educació sanitària a la pobla- pel meu pacient...”). la nostra qualitat de vida, dedi- ció; conscienciar la població de la car més temps als de casa, a nos- nova situació. • Cal fer un procés d’acceptació i altres…etc. Els metges treballem adaptació a aquesta nova realitat. molt i molts dediquen poc temps3.1.2. Empresa Costa molt baixar el nivell a què a les seves famílies, pel fet d’haver estem acostumats, tant els profes- de treballar en festius, nits, caps• Evitar la pèrdua de llocs de tre- sionals com els usuaris. de setmana etc… ball, augmentant les ja elevades taxes d’atur, amb la impossibilitat • Cal usar encara més el sentit comú, de tornar a trobar feina en relació per tal de fer un ús racional dels 3.3. Usuaris de la salut a la salut i pèrdua d’efectius alta- recursos de què disposem; ponde- • Millorar les estratègies de preven- ment qualificats. rant amb molta vigilància els cri- ció. teris economicistes en la presa de• Adequar les jornades laborals en decisions: exploracions comple- • Ser més conscients de la nova situ- funció de l’activitat, però amb mentàries (proves diagnòstiques), ació, adaptar-nos a la nova realitat equitat. (exemple del que està tractaments farmacològics, dispo- d’una disminució en la qualitat passant al meu hospital amb els sitius assistencials. Això implica del servei que fins ara es prestava. metges que fem guàrdies). un gran esforç per part nostra. • Usar o sol·licitar recursos de for-• Fer participar els treballadors en • Continuarem treballant amb la ma racional (servei d’urgències, la presa de decisions, alhora que mateixa competència professio- llei de dependència). això afavoreix la millora en la pre- nal, malgrat disposarem de menys • Buscar o demanar alternatives sa de consciència d’aquesta nova temps i menys sou. Seguirem fent realitat. formació continuada per estar a • Disposar de mecanismes per po- l’alçada (encara que hagi de ser der denunciar situacions insoste-• Fomentar estratègies de motiva- fora del nostre horari professio- nibles. ció dels professionals en temps de crisi; la situació actual és justa- nal). Seguirem tractant el pacient ment al revés, ens sentim agredits amb el mateix respecte i atenció Valors: perquè l’estalvi en sanitat recau que totes les persones mereixen. • Acceptació (no és resignació). molt directament en exigir al pro- • Caldrà buscar eines per a denun- • Aprendre a valorar el que tenim, fessional un gran esforç a canvi ciar situacions d’injustícia, tant prendre consciència que tot té un d’empitjorar les seves condicions des del punt de vista de la nostra cost, no només econòmic, també laborals. situació laboral com en referència social.• Educació sanitària a la població. a tot allò que impliqui posar en pe- rill la salut dels nostres pacients: • Oportunitat de millora, buscar as- No pot recaure només en el pro- llistes d’espera insuportables, ne- pectes positius davant les adversi- fessional el fet d’anar explicant cessitats de recursos urgents..etc. tats. constantment que les coses estan canviant, intentant no fer alarmis- • Esforç. me; alhora que l’usuari no pot exi- • Justícia i equitat; hem de ser justos gir al professional allò que aquest perquè els recursos arribin a tot- no li pot continuar oferint. hom.3.2. Professionals de la salut • Compassió: implicació davant d’una situació injusta, no justifi-3.2.1. Societats científiques car-ho tot per la crisi.Els grans experts de totes les es- • Esperit de lluita i reivindicació depecialitats i els responsables de les drets, com a professionals i usua-diferents societats científiques, hau- ris. Tenir clar quins són els nostresrien de fer una revisió de les guies drets (i els nostres deures).clíniques per fomentar l’estalvi eco- • Esperança: Ens en sortirem, la si-nòmic amb el menor impacte en la tuació millorarà. Definir quin mo-qualitat. del de societat volem Marta Vidal, metgessa
  9. 9. 9 Ningú no és estranger a Montserrat. Conversa amb l’abat Josep M. SolerVam pujar a veure l’abat Josep Maria Soler tot l’equip de Pastoral Obrera del bisbat de Sant Feliu –el bisbat de Montserrat- alcomplet. Teníem ganes de conversar amb una de les persones d’Església amb més autoritat moral de Catalunya i, sobretot,teníem ganes de fer-li arribar la nostra inquietud per les conseqüències de la crisi entre la gent del nostre entorn, i molt especi-alment, per la situació de les persones immigrades. El que segueix, doncs, més que una entrevista és una conversa. En cursivaparlem l’equip de pastoral obrera, en rodona, el pare abat.– Al nostre voltant veiem una gran necessitat d’esperança, de poder aixecar-nos, com el paralític, i caminar. Hi ha persones que estan realment molt afeixugades...– Jo crec que el desig que aquesta crisi sigui una ocasió de trobar una societat més justa i més solidària i una economia més ètica i més humana, per dir-ho en pa- raules de Benet XVI, hi és en molta gent. El problema és com arribar als que realment mouen el fons d’espe- culació que hi ha al darrere de tota la crisi, com fer-ho per trencar els canals que tenen per imposar-se. Perquè hi ha una guerra soterrada entre interessos molt poc transparents davant dels quals els governs són impo- tents. Hi ha unes persones que no han estat elegides democràticament per ningú, que marquen les grans lí- nies de l’economia i per tant de la política. Tota la gent que pateix a causa de la crisi, i no cal dir de les retalla- des, en el fons és a causa d’aquesta gent sense rostre.– Ens preocupa aquesta sensació que la política no serveix per res, que ve acompanyada pel desencís respecte a l’actu- ació de molts polítics i per la sensació general de corrupció. En aquest context, els immigrants poden convertir-se fà- cilment en cap de turc. De fet, a les darreres municipals, interpel·la per aprendre a fer comunió amb gent d’altres cul- va quedar clar que carregar contra els immigrants donava tures i d’altres creences. És una altra manera de viure Deu. bons rèdits polítics. Aquesta és la punt de l’iceberg, però continua havent-hi molta gent que, des d’un punt de vista – Això planteja una altra qüestió; la de quina manera po- més políticament correcte, veu la immigració com una cosa dem mantenir la nostra identitat com a poble i com a negativa. Ens preguntem què hi podem fer com a Església. cultura; com podem acollir-los, i fins on cal respectar la diferència. Nosaltres venim d’una tradició cristiana.– A Catalunya, hi ha hagut una immigració forta des del temps de l’Exposició Universal de Barcelona, de – És que el paper del cristianisme queda qüestionat no només la qual s’ha integrat un tant per cent molt elevat. Una per la convivència amb altres religions, sinó també per la altra onada d’immigració va ser els anys 50-60-70, que necessitat de resituar-se en una societat laica. Hi ha una fonamentalment era gent d’Espanya que es movia laïcitat molt comprensible i positiva, i hi ha un laïcisme que dins del territori. Aquesta potser no s’ha integrat tant mira totes les religions amb desconfiança i que vol reduir la com la primera, però Déu n’hi do, sobretot la segona religió a l’àmbit estrictament privat. generació. La immigració actual ve d’altres cultures, – Aquesta incomprensió més aviat es dóna entre els que d’entrada ens poden semblar allunyades, però que som aquí. Perquè els musulmans, per exemple, amb algunes de les quals compartim història, llengua més aviat s’estranyen del poc religiosos que som. Un o fe. Com a cristians, sabem que tots som fills de Déu musulmà difícilment s’oposarà a què en una escola i que els immigrants tenen els mateixos drets i deures hi hagi un pessebre. Perquè Maria, Jesucrist, formen fonamentals que nosaltres i que és legítim que si en el part de la seva tradició, que arriba fins a Mahoma. A seu país no troben un nivell de vida just, el busquin l’Alcorà, Jesús és un profeta dels més eminents, Maria en una altra banda. Per tant, jo crec que aquí no se’ls hi té un lloc destacat. El problema aquí el tenim amb pot marginar, ni deixar com a ciutadans de segona. el laïcisme, en tant que oposat a les manifestacions– Això interpel·la els cristians, que ens havíem acostumat religioses externes, no amb la laïcitat que proposa la a viure amb la seguretat que dóna una certa uniformitat separació respectuosa però la col·laboració en tot allò cultural. Però la seguretat no és de Jesús i la nostra fe ens que afecta el bé comú.
  10. 10. 10– Al meu equip d’ACO l’altre dia comentàvem com als fills els costa rebre i viure allò que els seus pares havien viscut. A l’escola els nois i noies no parlen mai de qüestions transcendents. L’única persona que els interpel·la és una com- panya musulmana que es manifesta creient i practicant. És motiu de parlar de la fe a casa, a partir dels musulmans. En aquest sentit la im- migració actua com a provocació. Vist des de Montserrat, com a monjo, hi ha ha- gut alguna evolució en aquests anys en el con- tacte amb el món immigrant?– D’una banda, a les romeries i als grups que hindú. A Europa, però, s’hi inclouen també els mu- vénen ha anat augmentant el nombre de gent immi- sulmans, encara que pròpiament no tenen monjos. El grada, fonamentalment llatinoamericana o de l’Euro- responsable de la nostra zona és un monjo de Mont- pa de l’Est, que són de fe cristiana i que es van adherint serrat i hem celebrat trobades del DIM en el mones- a les comunitats cristianes, i que van aprenent el català. tir. Una vegada hi vam tenir convidat, com a assessor, Alguns s’han fet seu Montserrat, com els filipins. Fins el pare Christian de Chergé, prior del monestir de Ti- i tot tenim un noi de l’Escolania de pares filipins. Per béhirine (Algèria), tot just un any abans que matessin altra banda, en el recinte del Santuari augmenta la pre- la comunitat. El tipus de contacte és més aviat a nivell sència de magribins que senzillament vénen a passejar d’intercanvi d’experiència espiritual, no pas de diàleg els dies de festa, o els diumenges a la tarda, com un teològic. Es parla, es comparteix el silenci, es prega moment d’esplai, en un ambient familiar. És una forma conjuntament. de fer-se seu Montserrat. De fet, entre els treballadors En un altre nivell, hi ha contacte més o menys perma- del santuari, n’hi ha uns quants de musulmans, de lla- nent amb el Consell Islàmic de Catalunya i amb altres tinoamericans, de l’Europa de l’Est, i molt bé. Al cos- grups. He participat també en els diàlegs organitzats tat d’aquestes experiències positives, detecto una mica per la comunitat de Sant Egidi. I també vaig tenir més de prevenció, de prejudici en relació a alguns col· l’oportunitat de prendre part en un encontre cristi- lectius,c om els romanesos o els magribins. anoislàmic on vam coincidir amb el propietari d’Al- És important també mantenir una relació fraterna Jazeera. Hi havia des de l’Islam més ortodox i més amb les altres esglésies cristianes. Estic pensant, per integrista als més renovadors, que encara són molt exemple, en la comunitat copta de Cervera. Els cop- minoritaris, favorables a una interpretació de l’Alcorà tes són una Església originària d’Egipte, dels descen- on té més importància el missatge que el text. dents de l’Egipte dels faraons. Parlen àrab però no ho – De vegades en els barris la trobada interreligiosa, que so- són. A Cervera tenen una comunitat molt nombrosa, bre el paper estaria molt bé, és complicada. En primer lloc ortodoxa, encapçalada per un laic, perquè no hi ha perquè molts cristians no ho viuen com una cosa necessà- capellans. La parròquia de santa Maria de Cervera els ria. I en segon lloc perquè no sempre és fàcil acostar-se a deixa una capella com a lloc de culte. Els vam conèi- les comunitats islàmiques. Ens és un món desconegut i els xer per casualitat, en una sortida de la nostra comu- imams de vegades ni tan sols parlen català o castellà... Però nitat. Va coincidir que nosaltres celebràvem el dijous hem vist que coses que han estat viscudes inicialment com de Pasqua i ells dijous sant. Els varem saludar, varem un problema, com les tancades d’immigrants en algunes pregar amb ells i d’aquí n’ha sortit una relació que, parròquies, han acabat generant un apreci mutu i unes ga- entre d’altres coses, els fa sentir-se valorats. Perquè es nes de fer pregària conjuntament. troben amb un doble rebuig. La gent d’aquí els veu com a musulmans, i el col·lectiu musulmà els veu De fet una de les dificultats és que veiem aquests col·lectius com a infidels perquè són cristians. amb prevenció, però de relació personal no n’hi tenim gaire. Sí que existeix la relació professional, com a metge, mestra, A la diòcesi de Lleida hi ha molts romanesos i tam- treballador social, però d’alguna manera no és una relació bé ucraïnesos. La majoria dels ucraïnesos són catòlics d’igualtat. Els prejudicis se’n van quan coneixes el teu veí però de tradició bizantina. Són una Església força amb nom i cognoms. Les comunitats cristianes en aquest nombrosa de ritu oriental amb la qual tenim contacte. sentit poden ser un espai de relació privilegiat. Pugen de tant en tant. També han vingut a fer recés amb nosaltres alguns capellans i bisbes ucraïnesos. Certament Montserrat té una colla d’antenes que connec- ten la comunitat amb gent de mena molt diversa. Entre ells– I amb els musulmans, hi teniu alguna mena de relació? la gent de la presó, per als quals ja hem experimentat que– Hi ha dos tipus de contacte. El més freqüent és a tra- la Moreneta és un punt de referència. Hi ha presons més vés del DIM (Diàleg Interreligiós Monàstic) que és actives, però en alguns centres els presos no poden fer res. un organisme dins del món monàstic catòlic originà- Hi ha gent de totes les procedències, majoritàriament per riament per al diàleg amb el monaquisme budista i petits delictes de tràfic de drogues. La crisi que vivim no ho posa fàcil, ni als presos ni als seus familiars. Ells no poden
  11. 11. 11 treballar, les famílies també pateixen l’atur. Tot plegat ge- l’estructura eclesial... El contacte amb els immigrants ens nera conflictes. fa canviar les prioritats i ens fa deturar-nos en el camí per atendre qui ho necessita. A les comunitats està sorgint una– Hi ha tres o quatre monjos que s’escriuen amb algun solidaritat que feia anys que no es veia pres. També alguna vegada han vingut aquests que els deixen sortir un dia. Vénen amb els vigilants, i alguna Això també es constata aquí. A les col·lectes habituals vegada han menjat a l’hostatgeria del monestir. Hi ha de Càritas la gent hi aporta amb moderació, però a una certa relació. M’han convidat també a visitar un mesura que la crisi s’ha anat agreujant, hem fet col· centre, per donar a conèixer la feina que fan i la manera lectes extraordinàries que han obtingut una bona res- de col·laborar-hi. És probable que hi vagi ben aviat. posta. La gent és sensible.– Finalment, què pensa que aporta la immigració, aquí, avui, – A més a més d’això que segur que s’ha de fer és poder trobar de positiu? maneres de traduir totes aquestes necessitats que veiem en propostes polítiques factible des de la política. La realitat– Ens qüestionen la nostra indiferència o la nostra su- que veu Càritas sovint és invisible per a moltes persones perficialitat a nivell religiós. Tant els de tradició cris- i cal donar-la a conèixer, junt amb la reflexió sobre com, tiana, que solen viure més la dimensió religiosa que des de les administracions públiques, amb grans o petites molts de la nostra societat, com els musulmans. Un mesures polítiques i econòmiques, es pot evitar que la gent exemple que explica el que vull dir: cada any fem les pateixi. Qui ho viu més de prop, pot formular-ho millor. nostres interpretacions sobre la quaresma, si hem de Estan sorgint noves iniciatives, eficaces i integradores, com fer dejuni o no n’hem de fer. Vaig passar un any a la comunitat que teníem a Tantur, tocant a Jerusalem, on el cap de cuina era musulmà i durant el ramadà no tastava absolutament res en tot el dia. Nosaltres hauríem picat amb qualsevol pretext. Ell s’ho feia tas- tar per una altra persona no musulmana, però ell no ho provava. Aporten també una ajuda material. Han vingut aquí quan se’ls necessitava, per fer feines que nosaltres no volem fer. Tot un servei de cura i atenció a perso- nes grans, per exemple, és a les seves mans. I cal va- lorar-lo i l’actitud amb què ho fan. Aporten, doncs, també una ajuda a nivell social molt important. Els que són cristians i són són presents en parròqui- es aporten una vitalitat que potser sense ells aquestes comunitats parroquials no tindrien. A nosaltres ens ajuden a desvetllar-nos d’un cert cofoisme i d’un cert mirar només el nostre interès. Ens fan obrir el cap, el pensament i el cor i desvetllen el nostre compromís, quan ens fan veure que més enllà de casa nostra no s’acaba el món, sinó que hi ha altres necessitats i per- la plataforma contra els desnonaments. Si escoltes la gent sones. de debò, no tens més remei que posar-te al seu costat. Ens cal una actitud profètica. I en aquest sentit valorem les de-– Tenen un sentit de la providència i de la paciència que pot- claracions que solen fer-se a Montserrat, tant per part de ser nosaltres hem abandonat: “Si Déu vol”, “és a les mans l’abat com d’alguns monjos. En aquest sentit va ser relle- de Déu” “In-xa-Al·lah”. Potser la vida els ha fet mesells. vant l’escrit a La Vanguardia del monjo Lluís Duch i Albert Nosaltres ens indignem per qualsevol cosa, i ells, que han Chillón (El desgovern de la salut, 6 de gener de 2012) de patir moltes complicacions a la vida no es desesperen. – Crec que forma part també de la missió de Montserrat, El discurs de prevenció davant dels immigrants sol dir que això. És la tradició de Montserrat, com a lloc d’acollida. tenen només drets i no tenen deures. Però de fet és a l’inre- És cert que per la seva trajectòria, Montserrat té for- vés, perquè amb la llei han de respondre igual que tothom. ça crèdit davant del món agnòstic i no tan creient de Veiem moltes famílies separades, amb els nens allà, la por Catalunya. El monestir és com ha una antena cristiana a l’expulsió, o l’angoixa perquè la feina s’acaba i perdran el molt sensible a les realitats humanes. Cal tenir present, permís de treball. És una càrrega feixuga de què no sempre però, que oferim un missatge, que ho fem amb uns ens fem càrrec. És un col·lectiu que nota molt la crisi, que mitjans determinats i la gent pot ser-hi sensible... o no. no té mitjans per tornar al seu país i a qui, a més, el retorn tampoc no arreglaria gran cosa. Nosaltres estem segurs que aquesta petita conversa serà sig- ne d’esperança per a moltes persones, immigrants o no, que Els immigrants ens compliquen la vida, ens treuen de la pateixen la crisi. I amb aquest convenciment ens acomiadem, instal·lació. Sovint els cristians estem preocupats per la amb agraïment de l’abat. transmissió de la fe, per una litúrgia més participada, per
  12. 12. 12 Jornades de Formació i Animació PastoralLa Casa de l’Església Josep M. Carbonell,del Bisbat de Sant Feliu president de la Funda-de Llobregat va acollir ció Joan Maragall fou eldel 14 al 17 de novem- ponent de la tercera jor-bre de l’any passat la ce- nada, i centrà la ponèn-lebració de la 6a. edició cia en: “Els catòlics en lade les Jornades de For- societat actual”, amb 3mació i Animació Pas- punts de reflexió: d’ontoral, organitzades per venim, on som i cap onla Delegació Diocesana anem. Fent un repàs delde Pobles i Comarques que ha representat elamb la col·laboració del catolicisme els darrersCentre d’Estudis Pasto- 50 anys, animà a conti-rals. En la presentació el nuar amb l’esperit delbisbe Agustí Cortés va Concili Vaticà II; encaravalorar el tema d’aquest que el context actual ésany: “El compromís social dels cristians. Dret i deure” molt diferent i el cristianisme ha passat a ser més mar-perquè entronca amb l’objectiu diocesà de formar els ginal. Cal mantenir l’herència rebuda i sembrar-la per acreients per donar resposta a la qüestió social, concreta- futures generacions, des d’un compromís personal queda en la crisi actual. es faci notar en el conjunt de la societat i es visqui des de l’humilitat i la sensatesa. Toca d’anar contra corrent,La primera ponència, “El clam per la justícia a la Bíblia” actuant des del pluralisme i des d’un catolicisme que téla pronuncià Fra Jordi Cervera, caputxí i professor de la una paraula pública en l’espai públic. Principalment enFacultat de Teologia. Destacà que l’Antic Testament és dos grans àmbits: la mediació cultural i l’acció social deric i contundent pel que fa a la justícia social. La Torà l’Església entre els pobres i marginats. El catolicisme haera el referent socio-religiós en la societat jueva on els d’aparèixer centrat en Jesús i en els pobres.profetes aixecaven el seu clam. Especialment Amós fouun provocador i sacsejador de consciències. La missió Finalment la taula rodona: “Presència de cristians en laprofètica de Jesús està amarada de pietat divina per societat actual”, dirigida per la periodista Teresa Pou,l’educació familiar i religiosa. Jueu practicant exporta concretà amb tres testimonis el compromís social delsla fina sensibilitat social del judaisme a partir de l’ex- cristians. Mercè Solé, de Viladecans i militant d’ICV iperiència religiosa del feble que el porta a la compas- de l’ACO, explicà que la fe no es pot deslligar del temasió ben entesa i a la confraternització. Deixà clar que a social perquè, si una persona no pot viure dignament,l’Antic Testament trobem moltes de les reivindicacions no es pot sentir estimada per Déu. Treballant a Càri-de moviments actuals, com el dels indignats, però sem- tas s’adonà que calia anar a les causes de la pobresa ipre tenint present que l’amor a Déu no es pot separar també a les mesures polítiques per a poder-les resoldre.de l’amor al proïsme. L’acció política és fonamental pels que tenen menys. Subratllà la importància del pluralisme de partits i queEl segon dia l’Arcadi Oliveres, president de Justícia i també es pot fer política des de les entitats. Joan Seguer,Pau, va exposar “El panorama social i econòmic i la de Parets del Vallès, mestre i membre del PSC, des-nostra solidaritat”. Parlà d’aquests punts: la crisi ali- prés d’haver estat 21 anys d’alcalde d’aquesta poblaciómentaria és la pitjor de totes perquè fa milers de morts com a conseqüència del seu compromís polític i cristià,cada any i denuncià el poc que fan els governs per atu- va remarcar que, per a ell, la clau és trobar Déu treba-rar aquesta tragèdia. Les retallades de serveis socials llant pels altres sense servir-se’n. Montserrat Llop, delen part no caldrien si es perseguís el frau fiscal, sobre- Papiol, mestre als Jesuïtes i militant de CD, amb unestot de les grans fortunes. L’escàndol de la injecció de arrels de família creient i servidora dels altres, ha tingutliquidat als Bancs sense processar cap banquer per la diversos compromisos, tot avançant amb Jesús. Volent,gestió fraudulenta. Apostà per la Banca Ètica que no com Jesús, anar més enllà, també s’animà al compromísespecula i genera ocupació. I encara una altra perversió polític en el municipi per tal de treballar per la justíciade l’economia: els 100 habitatges buits per cada “sense social i sobretot, pels problemes de proximitat. Consi-sostre” d’aquest país. L’única solució al greu problema derà que els cristians són una veu interessant i incòmo-de l’atur és repartir el treball, ser solidaris i adaptar-se da, però que s’ha de fer sentir.a les circumstàncies. Finalment els focus de racisme ixenofòbia, sorgits arran de la crisi, cal vèncer-los amb Carme Gomà Graelll’intercanvi de cultures.
  13. 13. 13 L’Església davant la crisiTranscrivim aquí part de la intervenció del promís, amb constància, ambbisbe Agustí Cortés a la taula rodona sobre disponibilitat, i amb amor pràc-la crisi celebrada al Prat de Llobregat el 29 tic i concret, ha d’estar al costatde febrer de 2012. Hi participaren també del pobre i de l’indigent.Margarita García (regidora de Serveis So-cials del Prat), Cata González (directora L’Església s’afegeix a tot l’esforçde SAÓ-Prat), Olivia Ortega (directora que fa la societat i la gent queCPS Francesc Palau) i Roser Vilaró (co- vol ajudar, s’afegeix a tot el mo-ordinadora de Càritas a l’Arxiprestat de viment d’atenció a les necessitatsBruguers). immediates, en el món de l’assis- tència.Voldria esmentar un importantís-sim informe encarregat per Càritas Aquestes necessitats que cadaque ha fet Foessa, una institució dia estem constatant tenen unmolt prestigiosa des del punt de vista de l’anàlisi social, origen cultural, ideològic i sobretot estructural. Quani que ha estat publicada el dia 22 d’aquest mes. És un aprofundim en aquesta experiencia de la pobresa o de lainforme de la situació de la pobresa actual a tota Espa- injustícia, detectem estructures de pecat, o bé injustíciesnya. S’ha parlat de la intensificació de la pobresa i dels institucionalizades o bé sistemes econòmics o financersproblemes socials. El més escandalós és que el 22 % de que no resisteixen la valoració moral objectiva.les llars d’Espanya estan sota el llindar de la pobresa. En aquest sentit, voldria fer esment d’un documentAixò vol dir que ens estem apropant a una quarta part molt recent, publicat fa pocs dies de la Comissió dede la població espanyola amb problemes seriosos de Conferències Episcopals Europees, que sempre hansusbsistència. La causa més greu de la pobresa és l’atur. tingut una sensibilitat social molt especial. Han fet unD’aquests desocupats, un de cada dos és de llarga du- document titulat “L’objectiu de l’economia social derada, que vol dir que fa més d’un any que és en atur. mercat competitiva i solidària”. Plantegen el futur de laEl 9 % de les famílies pateix l’atur total de tots els seus Unió Europea, qüestionada per la crisi econòmica, peròmembres. Cap membre de la família rep cap tipus de que compta al llarg de la seva història amb un rerefonsdiners com a compensació del treball. El 3,3 % de les filosòfic i cultural d’inspiració humanista, en gran partfamílies no reben cap ingrés. cristiana. Defensen que la creativitat de la societat i deAixò colpeix el cor sensible de l’Església, que està com- l’individu és absolutament necessària i respectable,promesa en la qüestió social. En definitiva, perquè creu però entre l’economia de mercat pura i dura i l’econo-en un Déu de la història, que s’ha fet història nostra i mia solidària, s’ha de subratllar més l’aspecte solidari,ha compartit tot el sofriment humà, i més immediata- de manera que el treball no està en funció de la produc-ment perquè l’Església des de l’eclosió social, a finals tivitat merament capitalista, sinó que està en funció dedel segle XIX, va anar elaborant tot una doctrina social, la societat humana solidària. La productivitat, la pro-política, econòmica, que és l’aplicació de l’Evangeli a la pietat, l’esforç creatiu han de tenir com a objectiu crearrealitat social i estructural de l’entorn. aquesta comunitat que inspira la UE, que reparteix els beneficis, que mira d’apaivagar les desigualtats, etc. EnDe manera que no hi ha un deure social individual, aquest sentit, aquest document subratlla la política so-sinó que també, sobretot a partir de la Gaudium et Spes cial i fins i tot promou el desenvolupament sostenibledel Vaticà II, l’Església es planteja que és compromís des del punt de vista ecològic.del cristià canviar la societat, millorar el món, aproparel món al projecte de Regne de Déu que ens predicà i L’Església contempla que el subjecte és el més impor-ens transmeté el mateix Jesucrist. tant, la persona que teniu al davant, el tracte personal, l’acompanyament. Però no podem deixem de mirar comL’estil i les motivacions de l’Església en el món social està la nostra economia i la nostra política estructurada,són peculiars: la prioritat de la persona, la prioritat de quina és la ideologia que està tenint aquesta economia ila qualitat de l’ajuda per sobre de l’eficàcia o l’eficiència, aquesta política, i la responsabilitat de cada cristià en ella preocupació també per la comunitat familiar com a seu àmbit. Un pare de família ha d’intervenir més en elnucli fonamental, que de fet està avui comprovant-se col·legi, o un empresari o un empleat d’una gran em-com un dels recursos per sortir de la crisi de moltíssima presa gran o mitjana té al seu abast canvis importantís-gent, i, finalment, l’afirmació que s’ha repetit després sims i per descomptat un polític, o qualsevol associacióde la darrera carta del papa Benet XVI, Caritas in veri- ciutadana. Ens hem de plantejar la dimensió social detate, aquesta afirmació que sempre serà insuficient tota la nostra fe. Des d’aquí, com li agradava dir a joan Pausolució tècnica, o estructural o merament política. Sem- II, hi ha un Evangeli social que nosaltres hem de portarpre caldrà el voluntari que, amb gratuïtat, amb com- endavant i ens hem de comprometre a complir.
  14. 14. 14 La Plataforma d’afectats per la hipoteca de Sant BoiLa plataforma d’afectats per la Hipoteca està formada gran difusió i en un dia plujós ens vam reunir més depels propis afectats i per les persones que de forma so- cent persones a la porta de l’afectada i vam aconseguirlidària treballen per donar solució al problema de les parar aquest dia el desnonament, encara que en qualse-hipoteques. Neix arran dels desnonaments als afectats vol moment li poden venir a desnonar.dels pisos que no han pogut pagar la hipoteca contreta Durant aquest temps ens hem manifestat en repetidesamb el banc a causa de no disposar de recursos econò- ocasions davant el banc que hipoteca per veure d’acon-mics, normalment per haver-se quedat en atur. S’esti- seguir la Dació, cosa que a dia d’avui no hem aconse-ma que a Espanya hi ha cinc-cents mil pisos que estan guit per la qual cosa continuem realitzant accions rei-desnonats o en procés de desnonament. Només a Sant vindicatives davant el banc.Boi es desnonen més de cinc pis setmanals; a Barcelona,vint al dia. La plataforma hem acompanyat l’afectada en els seus diversos problemes: amb els bancs, amb els jutges, ambCom a conseqüència de tot això s’engega un procés ju- l’ajuntament. Hem aconseguit que no desnonin el pis sen-dicial les conseqüències del qual fan que el pis impagat se avisar els Serveis Socials de l’Ajuntament i est li acon-surti a subhasta i el banc amb el qual ha hipotecat el pis seguirà un pis social en lloguer i un Pirmi per a l’afectadaes queda amb aquest pis per la meitat del seu valor. Elpropietari, a més de perdre el pis, es veu obligat a con- Voldria acabar desmontant l’errònia creença que elstinuar pagant fins que finalitzi el total del deute que sol bancs farien fallida si donessin la Dació en pagament.ser molt elevat, perquè al capital més els interessos s’afe- Això és mentida, perquè ara per ara els pisos desnonatsgeixen els costos elevadíssims de les despeses judicials. són el 2,7 % dels pisos hipotecats. També destacar queÉs de notar que la llei actual està a favor que el banc són moltes les famílies que sofreixen en silenci el seucobri el total del deute. problema i no acudeixen a la plataforma amb la qualDavant d’aquest greu problema, la Plataforma general cosa surten molt mal paradesd’afectats per la Hipoteca demana l’anomenada Dació Ramiro Vega (Goac)en Pagament (que en lliurar el pis hipotecat al banc Membre de la PAH de Sant Boiquedi resolt el deute). octubre de 2011També va a promoure la Iniciativa Legislativa Popularamb la finalitat de portar al Congrés dels Ddiputats mésde cinc-centes mil signatures perquè es modifiqui la llei.El desitjable seria que l’hipotecat pugui quedar-se enel seu pis de lloguer pagant un terç del que guanya launitat familiar.La plataforma ens reunim una vegada a la setmana aSant Boi i una vegada també a la setmana a Barcelona.Existeixen moltes plataformes tant a Catalunya com al’estat Español i la cosa va a més. En aquestes assem-blees els afectats expliquen els seus problemes i la pla-taforma els assessora i expressa el suport. Els mateixosafectats decideixen solucionar els seus problemes co-munitàriament.Experiència del primer desnonament que hapassat per la plataforma de Sant BoiL’afectada del desnonament és una dona separada iamb quatre fills que havia estat pagant la hipoteca du-rant vuit anys. En no poder pagar el deute per diversesraons, entre elles l’atur, el banc va subhastar el pis i esva quedar amb ell per la meitat del seu valor, i va reque- La Plataforma d’Afectats per la Hipoteca va rebre recentment el premi Mercè Conesa que concedeix El Periódico de Catalunya. Us recomanem vivament que escolteu larir a l’afectada pagar la resta del deute. Posteriorment li intervenció de la seva portaveu i que podeu trobar a: http://afectadosporlahipoteca.va arribar el desnonament. La plataforma vam fer una wordpress.com/
  15. 15. 15 Reflexions a l’entorn d’EurovegasArran de la possibilitat que, a Catalunya, i dinsdel territori del nostre bisbat, s’instal·li el projected’Eurovegas, volem fer pública la nostra reflexió sobreuna qüestió que pot afectar les vides de moltes persones.1. El projecte d’Eurovegas es basa en els mateixos valors econòmics que ens han portat a la crisi: l’especulació financera, la construcció desvinculada a la necessitat real d’habitatge, el desequilibri territorial, la dependència d’altri, la immediatesa del guany, la desregulació del capital, la progressiva desigualtat social.2. Els canals democràtics no han funcionat. En un projecte d’aquestes dimensions, que es planteja en la zona més poblada de Catalunya i que, si es tira endavant, canviarà l’activitat econòmica i la vida social de molta gent, no s’ha facilitat la informació 7. El model estètic, energètic, turístic, ciutadà que necessària a les poblacions afectades, ni s’ha obert s’imposà està lluny de la sostenibilitat ecològica i cap canal de consulta, de participació i de reflexió de la cultura catalana i fins i tot mediterrània. Els més enllà d’un debat parlamentari, i encara posterior precedents en altres zones han aportat corrupció a la negociació amb el promotor. a gran escala i han malmès definitivament el medi3. Els principis constitucionals desapareixen: natural. la llei ja no és igual per a tothom, perquè 8. El joc i la prostitució no ens fan millors. L’activitat s’aplicarà discriminadament en matèries laborals, que es proposa, amb l’eufemisme d’entreteniment d’estrangeria, fiscals, de protecció de menors, per a adults, comporta a la pràctica activitats com el d’habitatge... joc i la prostitució, que solen atraure amb tota mena4. Eurovegas fa més gran la diferència entre rics de màfies i que arriben amb la demanda expressa de i pobres. Mentre es retalla una vegada i una altra desprotegir-ne menors i ludòpates, i amb el propòsit l’Estat del Benestar en matèries tan sensibles com implícit de fer-ne promoció. Creiem que els valors l’educació, la salut i els serveis socials, desapareix cristians –que són en definitiva els valors humans– el concepte de redistribució de la riquesa a través són totalment contraris a aquesta mena d’activitat. del sistema fiscal, que es reduiria sensiblement Eurovegas, doncs, significa a la pràctica una mena a Eurovegas. El sistema polític i fiscal deixa de de privatització d’un ampli espai de Catalunya, un protegir la gent. El patrimoni col·lectiu que també país amb lleis pròpies, dins d’un altre país. Esdevé són els guanys socials i laborals aconseguits per la un trencament del nostre sistema social, jurídic i lluita de molta gent va desapareixent. democràtic, sacrificats pels valors del mercat.5. Catalunya es fa més depenent econòmicament de Els treballadors cristians som molt conscients, perquè la voluntat d’una persona que no viu al país i per també ho vivim en la nostra pell, de què significa l’atur, a la qual Eurovegas senzillament és una inversió la por davant del futur, la pèrdua de l’habitatge, la econòmica que haurà de ser rendible i que a la llarga retallada de la qualitat del nostre sistema educatiu, pot esdevenir un instrument de pressió per continuar sanitari, de serveis socials. Però justament per això obtenint privilegis legals, fiscals i econòmics amb creiem que la crisi s’ha de combatre amb una forma l’amenaça de deslocalitzacions. Ens preguntem d’actuar que ens faci més solidaris, més responsables, també quin paper i quin reconeixement tindran la menys depenents econòmicament d’altres, més llengua i la cultura del nostre país en el projecte. protectors dels més vulnerables. Hem de treballar6. Eurovegas significa la destrucció d’uns espais per una economia respectuosa amb les persones i amb naturals que ha costat molt de preservar i de el medi ambient, i sostenible de cara al futur, capaç conservar. L’activitat agrícola, en una zona d’integrar els valors que veiem a l’Evangeli de Jesús, extraordinàriament fèrtil, quedarà greument on els més petits, els més pobres, són els autèntics amenaçada, i els aqüífers del Delta, veritable reserva protagonistes del Regne de Déu. I Eurovegas significa d’un bé comú com és l’aigua, tindrà destinacions justament el contrari d’aquests valors. força més frívoles, com el manteniment de camps de Equip de Pastoral Obrera golf. del bisbat de Sant Feliu de Llobregat

×