Your SlideShare is downloading. ×
Crit solidari 6
Crit solidari 6
Crit solidari 6
Crit solidari 6
Crit solidari 6
Crit solidari 6
Crit solidari 6
Crit solidari 6
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Thanks for flagging this SlideShare!

Oops! An error has occurred.

×
Saving this for later? Get the SlideShare app to save on your phone or tablet. Read anywhere, anytime – even offline.
Text the download link to your phone
Standard text messaging rates apply

Crit solidari 6

376

Published on

Butlletí de l'Equip de Pastoral Obrera del Bisbat de Sant Feliu de Llobregat

Butlletí de l'Equip de Pastoral Obrera del Bisbat de Sant Feliu de Llobregat

Published in: Education
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
376
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0
Actions
Shares
0
Downloads
0
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

Report content
Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
No notes for slide

Transcript

  • 1. Crit Solidari Butlletí periòdic de l’Equip de Pastoral Obrera del Bisbat de Sant Feliu La catedral dels pobres Aquest és el títol – sembla que suggerit per Torras i Bages– d’una coneguda pin- tura de Joaquim Mir (nascut a Barcelona el 1873 i molt vinculat a Vilanova i la Geltrú on morí el 1940) que presenta una composició ben interessant: en primer terme les figures d’uns captaires, una família empobrida potser, una humanitatSumari: ferida que sobta la mirada, i en segon terme el temple de la Sagrada Família en les primeres fases de la seva2 Lluís Barrera. J Gon- construcció –la pintura està zález datada el 1898.2 La situación de M’ha vingut a la ment Lactalis - Nestlé. aquesta pintura en aquests Comitè d’empresa dies que els nostres ulls han pogut contemplar la bellesa3 I després de la sorprenent d’aquest temple vaga del 29 de que el Papa Benet XVI ha setembre, què? vingut a dedicar. Els dos A. Collado termes: bellesa i pobresa no són contradictoris, el ma-4 Carles Muñiz, acollir teix Papa ho va dir aquell els joves. M. Solé diumenge: la caritat és el signe distintiu del cristia-6 Asemblea dioce- nisme. La bellesa artística sana de la Goac impressiona, però el sofri- de Barcelona i Sant ment de la humanitat encara és més colpidor. I tot el treball de justícia social i Feliu. R. Vega de caritat creativa i activa és una acció tan noble i tan admirable com l’enginy i6 Immigració i elec- la ciència dels arquitectes i artistes que han creat una obra tan extraordinària. El cions. E. Palau mateix Gaudí ho va tenir ben present des del començament: alhora que bastia les primeres parets i torres del temple, va construir unes escoles – que encara perdu-7 Anunciar Jesús ren – perquè els fills dels obrers poguessin tenir instrucció i promoció. als joves del món És curiós i instructiu que diversos artistes, pintors, poetes, hagin estat els pri- obrer. J. Domingo mers a copsar el significat profund d’aquesta obra. Joan Maragall en l’Oda Nova a Barcelona ja parlava d’aquest temple “meravellat d’haver nascut aquí (...) enmig de la misèria i la ràbia i la fumera (...) esperant uns fidels que han de venir”. En els nostres dies ha estat David Jou, poeta i científic eminent, qui ha expressat de manera excel·lent l’anhel de la Sagrada Família, la catedral dels pobres: “que la trencadisssa del món tingui un sentit”. Aquest és també l’anhel del treball que procurem fer des de la pastoral obrera. Permeteu que transcrivim uns fragments d’aquest text poètic: Benvingut a aquest temple desmesurat i únic, a aquesta vella nació d’Europa, inquieta, incòmoda, perplexa, a aquestes torres que ascendeixen al·lucinadament per poder dir des de ben enlaire i a tothom: «Glòria a Déu a les altures.» Aquest temple va néixer de la fúria: singularitat i desafiament, Naixement i Passió, tiges cap al cel i llamp a punt de caure, Número vertigen en estat pur, natura que s’alegra de saber-se creada. Està bé que sigueu aquí, amb nosaltres, consagrant tant d’art, tanta fe, tanta voluntat, no un simple monument sinó un 6 espai exasperadament vital, despert, obert: bosc, sostre, far, ventada de debat i turbulència de l’ànima que cerca. El nostre arquitecte va saber convertir en bellesa una trencadissa d’objectes humils i fràgils; i és això el que demanem avui, entre tantes altres coses, en any 2 la nostra i la vostra pregària: que la trencadissa del món tingui un sentit, que la nostra novembre petitesa sàpiga acollir la glòria immensa de l’Amor, que la fragilitat de la vida culmini en 2010 una Vida perdurable.
  • 2. 2 La situación de Lactalis-Nestlé Vivimos en una época de crisis donde Gobierno y demás estamentos políticos deciden sobre el futuro de los trabaja- dores dictando leyes y reformas con las que supuestamente fomentarán el trabajo y las nuevas contrataciones. Lluís barrera Las grandes empresas y multinacionales, como es en esteAquest estiu passat, una trucada em donava caso Lactalis y Nestlé, se aprovechan de la situación actualuna molt mala noticia, en Lluís Barrera, ha- para trasladar su producción de Viladecans a Guadalajaravia tingut un accident de trànsit i era mort. y con ella a todos sus trabajadores y aunque ofrecen lasEncara avui recordo quines paraules va uti- mismas condiciones laborales no tienen en cuenta hijos, hi-litzar qui em va trucar: “ara mateix deu estar potecas y en resumen nuestra vida familiar.contemplant el rostre del nostre Pare del cel”. La sola idea de un traslado es impensable para muchos tra-Aquesta notícia va fer aturar-nos, en sec, tot bajadores y las empresas son conscientes de ello, con lo quel’estiu. la indemnización que les ofrecen a cambio de quedarse esMolta gent coneixia el Lluís. Era una persona ridícula.molt activa, inquieta, alegre, implicada, com- En definitiva, las empresas son las que ganan más a costapromesa, coherent, ... tenia moltes ganes de del que menos tiene y disfrazan un cierre en un trasladofer coses i sempre les duia a terme. Era extre- con lo cual hoy en día en nuestro país realizar estas gestio-madament fàcil ser amic seu. Des de molt jove nes es más barato.va començar a participar en moltes tasquesde la parròquia i també en d’altres projectes Lactalis y Nestlé, dos multinacionales que predican sude Vilafranca. Compartir amb ell moltes esto- apoyo a “la vida familiar y la conciliación laboral” han de-nes en l’equip de catequesi de confirmació, a mostrado con el cierre de la fábrica de Viladecans, que lola Jarc, a Joves Cristians de Vilafranca, al Bis- más importante son los beneficios aunque sea a costa debat de Sant Feliu i veient com feia de monitor 180 familias.en l’esplai de Vilafranca i en d’altres activitats Comitè d’Empresa. Lactalis-Nestlé Viladecansvinculades a infants i joves, trobaves un jove Publicat a la revista Viladecans Punt de Trobada, nú.37que es creia el que feia i que sempre partici-pava amb un somriure als llavis.La seva mort ens va fer aturar, reflexionar, in-tentar buscar respostes per saber el motiu pelqual havia succeït. Però nosaltres mateixosvèiem que aquestes respostes no arribarien.Aquella tarda, davant la Basílica i l’Esplai, elsque ens vam reunir, pel sol fet d’estar acompa-nyats en aquells moments, recordàvem mol-tes etapes viscudes amb el Lluís. Tot i estarmolt tristos, recordàvem l’alegria que sempreemanava d’ell i les seves ganes de treballar.Aquest estiu ha estat llarg, moltes coses et fe-ien recordar-lo. Començar el curs és difícil, jaque és continuar fent allò que, també ell hau-ria fet. Ens ha deixat el seu testimoni, i aixòens fa tirar endavant perquè volem seguirfent aquell projecte que estava fent el Lluís.Perquè el nostre món, sigui una mica millor,reflex del “rostre del nostre Pare del cel”.Gràcies Lluis. Joanjo González
  • 3. 3Voldria fer d’inici tres afirmacions: I després de la vaga• El Govern socialista de l’Estat ha iniciat des de maig d’aquest any del 29 de setembre, què ? un procés de reformes de gran intensitat que el conservadors no La reforma del mercat de treball a haguessin fet. Els socialistes junt Espanya és necessària i cal assumir amb els ecosocialistes i els sindi- que això comporta canvis i potser cats haurien fet una vaga general sacrificis. de veritat, ja fa setmanes, no pas com la de l’altre dia i haguessin La solidaritat no pot estar en cri- impedit aquesta intensitat. si: cal compartir el treball i el sou disponible entre els qui treballen• Un valor de la democràcia és la en una mateixa empresa; cal desti- seva capacitat de canviar els go- nar recursos dels impostos de tots, vernants a través del vot. facin l’opció de dedicar-se a la po- a ajudar els més desfavorits, a la lítica. Perquè les seves decisions si-• La solidaritat no pot estar en crisi. formació i al reciclatge; destinar el guin fruit del treball intens i honest. nostre temps a la formació, a la su- Perquè no enganyen, ni en les pro-L’atur tant elevat crec que és el gran peració professional; compartir les meses ni en les justificacions.drama de la nostra societat. Un atur feines familiars per possibilitar laque, en ser tan diferenciat –compa- Alhora que proposem l’acció, fem la superació professional i l’autoesti-rat amb els països del nostre entorn reflexió: ma de l’esposa o del marit (feinesés el doble– em porta a la convicció de la llar, de l’educació dels fills, de Corintis 11, 17-34. Pau critica la for-que en el nostre país, ni govern, ni la cura dels pares ancians...). ma en què els cristians de Corint ce-empresaris ni sindicats no ho estemfent bé. Amb diferent grau de res- La solidaritat no pot estar en crisi. lebren l’Eucaristia. El motiu és l’ac-ponsabilitat cadascú, evidentment, I convé augmentar l’afiliació sin- titud insolidària que tenen els méstampoc el problema ve d’ara. Redu- dical, perquè les nostres quotes rics envers el mes pobres. No es potir l’atur és la meva resposta a la pre- permetin que els millors siguin els tenir comunió amb Jesús a l’Euca-gunta “ I després de la vaga què?”. sindicalistes que alliberem. Perquè ristia, si no s’és en comunió amb els siguin lliures en la defensa dels pobres, és a dir si no és té un interèsEl treball el generen les empreses, efectiu i real pel seu bé. treballadors, perquè siguin valentscal millorar la seva competitivitat en les propostes als empresaris i al Lluc 9, 10-17 . Hi ha una multitudperquè l’economia es reactivi ràpi- companys, perquè siguin exigents i que té gana, ...doneu-los de menjardament. I quan es reactivi ha de ser rigurosos en el seguiment dels con- vosaltres.una prioritat, per a tothom, la cre- trols i dels compromisos.ació de llocs de treball, d’uns llocs Mateu 20, 1-16. Aquests darrers hande treball que han de ser de qualitat La solidaritat no pot estar en crisi. treballat només una hora i els pa-(reducció del treball temporal, con- Per això és bo que els més ben pre- gues igual que a nosaltres.tractació de les dones, dels joves, parats en capacitat i valors humansdels adults propers a la jubilació...). (que per ser-ho, son valors cristians) Alfons Collado Un llibre que pot ajudar Aquest llibre és fruit del treball d’un grup de capellans de Bar- El llibre recull les pregàries amb què s’inicia la reunió del PAI. Par- celona que habitualment es reuneixen per reflexionar sobre la teixen d’un fet de vida en relació a la feina tasca que fan amb les persones immigrants que s’adrecen a les que fan amb els immigrants, continuen amb un seves parròquies. És el PAI (Pastoral Amb Immigrants). fragment de la Bíblia, i hi afegeixen una pre- gària més personal. Una aportació interessant Al llarg del temps que porten treballant, el PAI ha publicat di- és la incorporació de fragments d’uns quants versos materials de suggeriments, dels quals ens hem fet ressò documents “oficials” de l’Església, que solen en aquest butlletí. I aquests materials porten l’empremta de la passar desapercebuts. vida dels immigrants en molts vessants: l’arribada i els primers contactes, la por de viure en situació irregular, els temes labo- És un llibre de pregària, útil per a qui es vulgui rals, la crisi i l’atur, la relació amb els veïns, l’habitatge, l’arri- plantejar, en grup o sol, des de la seva fe, una bada dels fills, la separació forçosa de la família, el desarrela- aproximació a la immigració. Crec que pot ajudar a interioritzar ment, el dol, la relació amb la parròquia (catequesi, celebracions, moltes coses i a animar una major i millor atenció a les persones grups diversos), la religiositat popular, l’ecumenisme, les relacions immigrades. L’ha editat el CPL (Emaus Maior 18) en català i en entre les diverses confessions religioses, les polítiques socials. castellà. Mercè Solé
  • 4. 4Guia per a unes parròquies i comunitats atentes al món Carles Muñiz, acollir els jovesEn Carles Muñiz té 34 anys, és vicari de la parrò- - Això no és anar moltquia de Sant Pere i Sant Pau del Prat de Llobregat, contracorrent respecte dei actualment Delegat de Joventut del nostre bisbat. la societat en què vivim?Tot prenent cafè, li ensenyem la guia d’acollida i Sí i no. Tu obres unaparlem dels joves i de la seva feina com a delegat ampolla de coca-cola i- La sensació és que culturalment la gent jove i la al tap posa “te abres agent de les nostres comunitats es troben a una gran la felicidad”. És a dir,distància. És aixi de debò? molts connecten amb aquell desig de felicitatSí, i tant. Avui hi ha una gran distància entre que avui és molt impor-generacions. A mi mateix de vegades em costa tant. Però si agaféssimd’aproximar-me als adolescents i joves, perquè els joves que fa un mo-hem viscut experiències molt diferents, tot i ment eren a la placeta i els preguntéssim què t’ofereixque jo sóc relativament jove. Però aquesta distància en- avui l’Església dirien probablement coses negatives.cara s’accentua més a les parròquies, on el salt d’edat és L’Església ens ofereix “no a tal cosa”, “no a tal altra “important. I d’altra banda, en els llocs on hi ha joves, els Hem de fer una evangelització més afirmativa, méscosta molt d’identificar-se amb aquella parròquia. Físi- propositiva i no tant de la negació. Hem de despullar-cament hi són, se senten cristians, però no es fan seva nos d’aquest no.aquella comunitat, aquella història, aquella tradició Nos’hi senten vinculats. Per això de vegades hi ha parrò- - Quins penses que són els principals obstacles per connectarquies amb dues vides paral·leles (celebracions, eucaris- amb els joves?ties, reunions, consells). Jo sóc del parer que hem de fer El principal crec que és que han desaparegut els itine-unes parròquies on hi càpiga tothom. raris i els processos que abans els joves seguíem i que- No hi caben, els joves? eren clars. Tots els camins que teníem per als joves se’ns han desfet a les mans. I a l’hora de reconstruir ens ésQuan parlem d’acollir els joves, hauríem de parlar d’aco- difícil, perquè no mirem realment els joves, sinó quellir-los tal com són. Amb piercing i ensenyant la veta ens mirem nosaltres mateixos com a adults.dels calçotets. Som nosaltres que hauriem de canviar, ino pas esperar que canviïn ells. Hem de fer un esforç en Quan fem una ruta amb els joves, celebrem l’Eucaristiales formes i en els llenguatges. Després, els joves, amb amb facilitat, fins i tot amb xavals no batejats. Llarguesel temps ja faran el seu procés i segurament s’adonaran Eucaristies, on tothom hi és convidat. I la gent accepta,que un piercing és una agressió innecessària. perquè se sent acollida i respectada. I jo els ho intento explicar així: la taula de Jesús és per a tothom. I hi ha un- Però als joves tot això de la fe no els queda molt lluny? moment en què tu decideixes si t’hi apropes o no, peròJo diria que el jove és creient, ho tinc claríssim. Creu la taula és parada per a tots. En l’ambient de la ruta ésque les coses no són merament el que veiem, que hi ha fàcil. Quan tornem no ho es tant. Què hem de fer? unauna trascendència. Es pregunta pel sentit de les coses. missa cada mes en aquell format? els convidem a unaI com que encara està en aquesta cultura cristianocatò- missa familiar i intentem que se la vagin fent seva? Enslica molts li posem el nom de Déu. A la parròquia hem quedem tranquils?d’ajudar a posar nom a les coses. Potser avui hauríem De fet a mi mateix em qüestiona l’ambient de moltesde parlar d’intel·ligència espiritual. El somni seria que misses, que nosaltres considerem normal: la gent disper-veiessin en la parròquia el lloc on canalitzar les seves sa, ambient fosc, cadascú a la seva, rutines i un cert avor-inquietuds religioses o trascendentals, o fonamentals. riment. Ja sé que Jesús hi és present, sigui com sigui.Per què n’hi ha que són capaços de tirar-se les cartes Però pastoralment cal reconèixer que no funciona. Potserperò no de participar en un grup per pensar? Després faríem bé de revisar el funcionament de les misses.ho veuen i agraeixen la tasca d’un grup que els va béper reflexionar, per compartir allò que van vivint però - Recentment he pogut fer l’experiència de treballar conjunta-començar costa molt. ment en la Festa Major junt amb entitats molt diverses, amb joves, i ens ha anat bé. Uns aporten frescor, els altres potser- Què és el prioritari, amb el treball amb joves? solidesa, però hem tingut la sort de fer una cosa comuna quePrimer, la trobada amb Jesús. L’acollida, sigui en una ens ha unit a tots. A l’Església sembla difícil trobar un espaipregària, en un esplai, ha de portar a la trobada d’aquell i un sentit comuns.jove amb Jesús i que aquell Jesús li obri un horitzó de De vegades sembla que els dos col·lectius es repel-vida. leixin. No només perquè a nosaltres ens costi acollir-
  • 5. 5los, sinó potser també perquè ells no ens perceben com presents, per poder fer una proposta d’anunci, de troba-a necessaris. Avui diem tant i des de tants llocs que da amb Jesús. No té gaire sentit que s’adaptin massa alsl’aportació dels joves és tan important, que ells no se itineraris parroquials dels joves o que s’alimentin delssenten en procés. Si jo ja sóc tan perfecte i tan bo, per què grups de confirmació. És bo que connectin amb la rea-he d’actuar diferent? Però arribarà un dia que aquests litat parroquial, en el sentit que transmeten una inquie-mateixos joves necessitaran un referent adult, algú que tud evangelitzadora estimulant per a tots, però sobretotordeni les idees, que aporti un horitzó a la seva vida. I han de sortir al món. Potser caldrà partir també d’espaisaquest és el paper de la parròquia. Saber estar aquí, estar diferents als llocs de treball, com centres relacionat ambatents. Jo estaria en contra d’unes parròquies que es li- el lleure… Segur que quan es produeix aquest contactemiten a cedir espais als joves. Si deixem espais és perquè el llenguatge canvia, i les estructures se simplifiquen.han de ser espais de trobada. Cal pactar, cal veure com Som persones del consum. Em va fer pensar el temahan de ser aquestes trobades, amb els mitjans que siguin, de la vaga del 29-S. M’escandalitza que molts joves noa través d’un videofòrum, d’una trobada, d’un contacte vegin la necessitat d’aquesta vaga. Hi ha un sistema queesporàdic amb un adult. no funciona i que et fa mal i que va- Jo he viscut com en alguna entitat la contra teu. Que això no mobilitzi,crida als joves es feia oferint-los tots els no passi res, això m’escandalitza.mitjans i sense cap exigència educati- Què ens està passant? Intentemva visibilitzar l’opinió que això no va, però això no hi és entre els joves.De fet tenir joves a les pròpies filesllueix. Però no sempre ens plan- - Bé, jo als dotze anys ja vaig tenir con-tegem si estem fent alguna feina tacte amb el món del treball Avui aixòamb aquells joves, si són creients, es produeix molt més tardsi segueixen algun itinerari. El que Vaig anar a una trobada de joves, enimporta és que es vegin. El dia de què n’hi havia una trentena entre 20l’aplec, pressiones els monitors per- i 22 anys: només dos van dir que tre-què vinguin. És per estar jo tran- ballaven. En sortir, vaig comentar-liquil? És per dir que formen part de a un: però tu no vas fer de monitorla parròquia? És per enllunernar la gent, amb aquell cobrant? Ah, però això no és treballar. La percepció ésvicari nou que tenim? Se’ns barregen molts elements. molt diferent. I és molt important el nom que posem aHem de ser curosos a l’hora de fer el discerniment. Què les coses. Si ens equivoquem en el nom, també ens equi-s’està movent quan parlem dels joves? És només per la voquem en els atributs, en els drets, en les obligacions Sinostra perdurabilitat? No ens preocupem tant de què aquesta persona no és conscient que ell és un treballadornecessiten sinó de quedar bé. De fet, enlloc de l’evangeli poden fer d’ell el que vulguin.no diu que s’hagi de ser jove. Diu que hem d’estimar. A mi m’agrada molt un concepte que vam treballar ambMolts dels dèficits que nosaltres creiem observar en els en Xavier Morlans, en l’objectiu del curs passat: l’atri.joves, són comuns entre els adults. Els joves no van a És a dir, aquell espai que és davant de l’església, que ésmissa, però, ¿hi van totes les catequistes?; molts joves espai de trobada amb els de dins i els de fora i que calno participen gaire en la vida participativa, però, ¿no- travessar per arribar allà on se celebra l’Eucaristia. Hemsaltres hi som?; molts joves no estan compromesos ¿i de construir espais-atris, que ho siguin d’acollida.nosaltres?- En aquest context, què et semblen els moviments especia- - Finalitzem l’entrevista llegint el fragment en relació als jo-litzats? ves que l’equip de pastoral obrera hem posat a la guia…El context social ha canviat molt. Però continua vigent Sobre els joves, jo hi afegiria que les joves han de serl’esperit de Cardijn, la seva preocupació, en comprovar protagonistes. Hem d’acompanyar-los, d’ajudar-los aque l’Església s’havia allunyat del món obrer. Avui la posar normes no arbitràries per a la convivència. Ne-consciència de món obrer costa d’explicar a uns joves tejar un espai després d’utilitzar-lo no els resulta obvi,que entren molt tard en el món del treball, però la llu- perquè no estan acostumats a fer res a casa, i no s’esfor-nyania respecte a l’Església continua existint. Aquests cen gaire. Els demanem una cosa que no se’ls sol dema-moviments, la JOC, la JARC, han de ser punta de llança nar. Ningú no s’esforça a llegir un llibre. Ens n’hem deper conectar amb els joves en els llocs on els joves són fer càrrec, però ho hem de treballar. Mercè Solé
  • 6. 6 Assemblea diocesana de la Goac de Barcelona i Sant feliuA l’Alberg de Cabrera de Mar, la ca, especialment de la PastoralGoac hem celebrat el passat 5 i 6 de Obrera.juny l’Assemblea Diocesana de fi- El tema central va ser la revisió a ni-nalització de curs. vell diocesà de l’estructura del mo-Entre els temes que hem tractat des- viment de cara a una possible mo-taquem el fet de compartir: dificació. Es tracta d’anar cap a una estructura que, d’acord als temps• Els moments especials viscuts que ens toca viure, respongui a la aquest curs, personals, famili- missió evangelitzadora del Món ars i d’equip. Obrer i als criteris d’austeritat, co-• Les experiències viscudes a munió i servei d’acord amb la fe que l’equip com a concreció de la ens mou. L’organització ha de tenir del govern de l’Estat espanyol per triple comunió. sempre presents les diverses identi- –segons diu– sortir de la crisi eco- tats nacionals, la dificultat dels alli- nòmica que estem patint.• La valoració dels moments d’oració i celebració, tant perso- berats per deixar la seva feina i el Per acabar, dir que durant tota l’as- nals, com a l’equip i la diòcesi. territori on viuen i ha d’afavorir la semblea hem tingut un viu record disponibilitat dels i les militants al de la Pilar Espuña que recentment• La vivència de l’animació dels servei del moviment quan calgui. ens havia dit adéu per anar a la casa nostres compromisos familiars A l’assemblea es va fer el relleu de del Pare; des del dolor de la sepa- i sociopolítics. les persones que durant quatre anys ració tenim l’experiència que en• La concreció i actualització del han fet un servei en la Comissió Di- aquests temps que ens prediquen la nostre projecte evangelitzador. ocesana: Grego Contreras (presi- caiguda de les utopies i del profetis-• El compromís comunitari. denta), Llum Mascaray (Formació) me, hem de dir que en aquesta dona i RamiroVega (Animador de la Fe). s’ha complert la utopia de ser dona,• La valoració de la formació rea- Han estat escollits respectivament: mare, feminista, militant obrera litzada al llarg del curs. Fermín Rodrigo, Miguel Miranda cristiana... durant tota la seva vida.• Les experiències d’acompanya- i Pili Calle. Tot això es va fer en el D’això som tots i totes testimonis i ment als i els ex-militants . marc de l’Eucaristia, on també vam això ens enforteix i ens dóna la con- subscriure el manifest elaborat per vicció que quan ens posem del cos-• Les trobades i moments com- la Delegació Episcopal de Pastoral tat dels més vulnerables estem en partits amb d’altres moviments del treball i la comissió Diocesana l’únic bon camí. especialitzats d’Acció Catòli- de Justícia i Pau, davant les mesures Ramiro Vega (Goac Barcelona i Sant Feliu)Immigració i eleccionsEl passat 21 d’octubre la Plataforma d’entitats cristianes amb laimmigració va organitzar una taula rodona al Centre d’EstudisPastorals de Barcelona, amb representants dels diversos partits po-lítics. Tres qüestions que havia plantejat la plataforma centraren lesintervencions: les prioritats polítiques que cal desenvolupar a Ca-talunya en relació a la immigració en un context de crisi i amb lesnoves competències de la Generalitat; el posicionament davant lanova Llei d’Acollida (pendent de possibles impugnacions davantdel Constitucional), i l’ús de la immigració com a argument elec-toral. Hi assistiren Consol Prados del PSC, Oriol Amorós d’ERC,Rafael López del PP i Dolors Camats d’ICV. A tall de resum, desta-quem algunes de les qüestions que es plantejaren:
  • 7. 7El PSC va insistir que cal treballar per a una única societat iposar els mitjans perquè les persones nouvingudes puguintrobar-se en igualtat d’oportunitats. En aquest sentit la Lleid’Acollida, el Pacte Nacional per a la Immigració (signat per Anunciar Jesústots els partits llevat del PP i de Ciutadans), la Llei de Llenguai els programes de formació ocupacional són instruments pera fer-ho realitat. Un altre eix fonamental és consolidar l’Estat als jovesdel Benestar per evitar la percepció de competència entre veïnsimmigrants i veïns autòctons. La Llei de Barris, les aules d’aco-llida, els plans d’entorn,i la priorització de la integració de les del món obrerdones van per aquest camí.És important mantenir l’empadronament com a instrument ad-ministratiu que serveix per comptar els recursos que necessitala població. Si es deixa de banda, creixerà la marginalitat i seràdifícil que l’accés a la salut i a l’educació mantingui la qualitat.Un ús electoral de la Immigració pot atemptar contra la con-vivència i incrementar els conflictes. Cal evitar que els immi-grants es converteixin en el cap de turc.ERC assenyalava la diversitat del perfil de la població immi-grada i la necessitat de fomentar les iniciatives emprenedoresdels propis immigrants i promoure la formació, tant laboral Més que anunciar Jesús, com si d’un anuncicom el coneixement de la llengua, combatre l’analfabetisme i publicitari es tractés, jo diria que hem d’ofe-potenciar una societat d’acollida amb drets i deures. La pro- rir-lo; el problema és: a qui? on? en quin mo-moció del voluntariat lingüístic, la distribució equitativa dels ment? És clar que si estem envoltats de joves tot és molt més fàcil; ara bé, la forma en quèalumnes immigrats a les escoles s’encaminen en aquesta di- ho fem ho deixo a criteri de cadascú. El querecció. El padró ha de reflectir en nombre i característiques la vull deixar ben clar és que l’opció pels jovespoblació real d’un indret. que fem els militants és l’opció pels jovesEls partits tenen el deure de plantejar solucions estables i no de exclosos, els complicats, els que ens portencanviar el discurs segons l’entorn i el moment. Cal tenir present problemes, els que mai ningú no ha escoltat.que amb la crisi arriben menys immigrants i que a Catalunya Alguna cosa així m’ha semblat sentir a l’evan-s’ha passat d’un 33 % d’irregulars al 7 % actual. geli, sobre les accions de Jesús. Ve a ser quel- com semblant al que anomenem “El QuintoEl PP és partidari d’admetre només la migració legal que pot Evangelio”, aquell que fas tu.aborbir la nostra societat. Es proposa, doncs, controlar-ne elflux i lluitar contra la immigració irregular. Pensa que els im- Bé, no us vull parlar de mi, encara que és unmigrants han d’aprendre les llengües del país on viuen –sense testimoni, sinó dels joves que Déu m’ha po-que ningú li digui quina-i es queixa que no hi ha fons per a sat en el camí: en Marcos, el Keko, en Toni, enl’ensenyament del castellà. El PP és contrari als ghettos i als Joni, el Salva. Potser els coneixeu pel sobre-pisos pastera. Creuen que és molt important respectar les nor- nom dels Sentaitos. Amb ells no vam aconse-mes de convivència. guir mai fer un grup de revisió de vida, tot i que el seu sobrenom fes honors a seure. ErenICV va posar l’accent en la crisi i va insistir que cal aten- rumberos i no podien parar de tocar palmes,dre les persones més vulnerables, prescidint del seu ori- cantar i ballar, però dono gràcies perquè totsgen. Valora la necessitat de canviar el model de l’economia cinc van poder fer reflexió sobre el momentespeculativa,d’incrementar les mesures fiscals i de controlar en què es trobaven i cadascun d’ells van anarel frau fiscal i la irregularitat laboral. El Pacte Nacional per la acabant els estudis i trobant feines tant di-Immigració i la Llei d’Acollida són el marc idoni perquè els verses com camioner, taxista, infermer, a laajuntaments treballin l’acollida i surtin al pas de problemes de fàbrica, paleta...convivència. Les mediacions són un bon instrument. Opinen També hi han passat gent con en Dani, la Lau-que tota persona ha d’estar empadronada i té drets i deures. ra (aquesta sí que es va fer militant) la Noelia,Invisibilitzar les persones és condemnar-les a la vulnerabilitat. en Javi, en Fran, en Barda, l’Isra , la Míriam.Pensen que el millor instrument d’integració és l’escola públi- També tot un seguit de nois i noies que durantca i qüestionen els espais de benvinguda. En qualsevol cas, tres anys han agafat el compromís de la Co-l’esforç per a la integració ha de ser per part dels immigrants ordinadora Nacional d’Iniciació, un exemplei per part dels autòctons. Cal evitar de totes totes els discursos per a tots nosaltres, i altres nois que durantracistes. I per això ICV opta per denunciar-los, en el criteri que quatre anys hem compartit, cursos de forma-Catalunya és un sol poble. ció ocupacional, PGS’s, PQPI’s, i CFGM.Després d’aquestes intervencions s’obrí un torn obert de pa- Quan tot un seguit de nois i noies et verbalit-raules entre els assistents. Eva Palau
  • 8. 8zen fil per randa, la seva vida, les seves pors, les se- Benvinguda a Benet XVIves alegries, les penes, les precarietats, la família,etc... i quan et diuen que tu ets diferent, en realitat, Jo que només volia la pau d’una capella i una biblioteca,aquí és on hi ha Jesús, tu no cal que anunciïs res, i afinar la meva raó fins a la Raó de Déu,només cal que els estimis. Primer de tot estimar, i voltat de paraules de teòlegs i de místics,després Déu dirà. i ser només pensament i pregària,També us podria parlar de la meva pròpia família, em trobo ara, aquí, voltat de la bellesa salvatge i grandiosamalalties, incomprensions, etc... dels companys d’aquest temple desmesurat i únic,de feina: “tu eres raro, eres un cristiano atípico...”, i recordo els boscos de la meva infantesa,bé, això és el que cal, donar testimoni, remoure com si les branques dels arbres s’haguessin fetconsciències. Penso que Jesús mateix no era típic, tan fortes i desafiadores que sostinguessin el celera diferent, raro. com aquestes columnes ramificades sostenen, aquí, la volta.Tot això fa que la nostra vida es compliqui perquè, M’oblido del pes dels aplaudiments, afalacs i reverències,per fer tota la feina que us he volgut descriure,cal que ens organitzem. Aquí hi ha el “quid” de de l’esterilitat de debats que només busquen el poderla cosa. Calen hores de reunió, comissions, revi- i no la veritat,sions de vida, coordinadores, comitès, comissions i deixo gronxar l’ànima en la músicaextraordinàries,etc. Tot això cansa, és clar que sí, i en el vertigen de les torres altíssimes,però no pas més que carregar una creu enorme en aclaparadores com el lloc on la història m’ha posat.la qual saps que quan acabis de donar tota la volta I espero el moment del sermó,pel barri, mentre els altres t’insulten i et tiren pe- sense saber què n’escoltaran ni de què servirà.dres, hi acabaràs clavat dalt del turó, esperant laresurrecció. Depèn de com ho miris pot semblar Si creus que ja ho saps totcòmic, però la vida dels joves dels quals t’envoltes o que no pots saber res més,no ho és. ¿de què serveix que et parlin de Déu?Cansa, però dona fruit, com diu Benedetti: “Lento, Paraules, paraules.pero llega”. És una feina en equip, en comunitat, Però no sóc pas jo qui sap on van les paraules:no vull oblidar mai que som comunitat i que el jo sembro, escampo, ofereixo i prego.Regne de Déu no el construeixo jo, el construïmtots. Envejo els artistes, la fe d’aquest arquitecteSovint no faig més que renegar que si jo estic arrauxat i savi que va saber convertiraquí..., que si jo he estat allà..., que si sempre som una trencadissa d’objectes en una bellesa nova i perdurable.els mateixos..., i aquesta no és la línia. Tornant al I mentre la música se m’enduu, i la multitud m’escruta,testimoni, només us puc dir que si oferim allò que i els teleobjectius busquen en el meu rostreestimem, Jesús es farà present. un indici de ganyota, de cansament o de badall,Per acabar vull agrair a la Luna, la meva compa- prego per saber fer com ell:nya de vida, més que la meva dona, la paciència, reunir, en un sentit nou, tantes ànimes trencades,la comprensió, les hores d’espera de reunions eter- invitar-les a una altura impetuosa,nes, i el meu mal geni quan torno a casa enfadat a una bellesa que canti i explori la glòria de Déu,per la impuntualitat dels nanos. Y gracias a todos a ser un recer obert a tothom.vosotros por darme el gustazo de construir juntosel Reino de Dios. Per això sóc aquí, avui, fatigat, feliç, atònit, Joan Domingo en la consagració d’aquest temple. Consell de la JOC, juny 2010 David Jou i Mirabent Membres de la redacció: Maria Bargalló, Paula Carrillo, Josep M. Domingo, Miquel Àngel Jiménez, Pere Pujol, Ramiro Vega i Mercè Solé. Adreça web: http://www.bisbatsantfeliu.org Correu electrònic: p.obrera@bisbatsantfeliu.catNúmero 6. Novembre 2010 Imprimeix: Multitext, S.L. Dipòsit legal: B-7823-2009Edita: Bisbat de Sant Feliu.Equip de Pastoral Obrera Si vols fer-nos arribar la teva opinió o algun article, o bé fer-nos algun sugge-Armenteres, 35 riment, la teva aportació serà benvinguda! Igualment, si ho desitges, podem08980 Sant Feliu de Llobregat enviar-te periòdicament aquest butlletí per correu electrònic.

×