Contra la retallada de les pensions

495
-1

Published on

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
495
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0
Actions
Shares
0
Downloads
3
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Contra la retallada de les pensions

  1. 1. JA N’HI HA PROU! Edició especial de les publicacions Catalunya, l’Accent i la Directa GENER 2011 - 40.000 EXEMPLARS - DISTRIBUCIÓ GRATUÏTA Les pensions,amenaçades pel govern Després de la reforma laboral, ara volen passar les tisores per les pensions i amenacen amb una privatització de la sanitat. Els bancs i els seus fons privats de pensions, principals beneficiaris del clima d’incertesa. E l Govern espanyol ha previst per al proper 28 de gener aprovar una retallada en l’edat de jubila- ció i situar-la als 67 anys. Mig any després de la vaga general, i un cop aprovada la reforma laboral, l’objectiu del govern és retallar les pensions. Mentre això passa, cada vegada se sent més el discurs de pluja fina sobre un “inevitable” pagament dels ser- veis sanitaris per part dels malalts. L’actual Govern espanyol, tal com abans feren alguns països com ara Xile durant l’època de Pinochet, ha esdevingut un apli- cat alumne de les directrius neoliberals.Gener de mobilitzacions Economistes denuncien 30 anys decontra la retallada pàg. 3 les mentides de l’estat 4-5 pàg. retallades socials pàg. 6D E L esenes de plataformes d’arreu del territori s’han n l’ofensiva per a retallar les pensions, a política pac- coordinat per establir un calendari de mobilitzacions la propaganda governamental ha uti- tista dels sindi- per aquest proper mes de gener. L’objectiu d’aques- litzat diverses fal·làcies com per cats oficials, lates mobilitzacions és ajudar a generar un clima social sufi- exemple basar exclusivament un suposat dretanització política icientment contestatari per tal que el govern decideixi sus- problema d’equilibri financer de la Segure- el procés d’integraciópendre l’aprovació del decret sobre pensions. L’objectiu de tat Social en l’envelliment de la població, o europea han suposatfons d’aquestes mobilitzacions també és el de subvertir insinuar que les pensions actuals són in- Vicenç Navarro importants retalladesl’actual dinàmica derrotista en el camp social i començar a sostenibles quan és un dels sistemes amb retribucions més en drets laborals. Rasengruixir el múscul de la classe treballadora per plantar ca- baixes de l’occident europeu. Diversos economistes ho de- i curt, la classe obrera Assemblea de Roca (1976)ra a les polítiques antisocials. nuncien en publicacions silenciades pels grans mitjans. tenia més drets laborals el 1976 que avui en dia.
  2. 2. 2 JA N’HI HA PROU! Aturem la retallada de les pensions JA N’HI HA PROU, LES NOSTRES VIDES NO SÓN UN NEGOCI! Qui hi ha al darrera D esprés de la vaga ge- ments s’amaga una voluntat litat, relaxar les lleis d’immi- públic representa un model neral del 29 de se- especulativa i neoliberal: eli- gració, reduir la precarietat i de solidaritat i redistribució d’aquesta publicació? tembre del 2010, el Govern espanyol con- minar el sistema públic de pensions i substituir-lo per fer el sistema més progressiu per tal que els més rics paguin que, lluny de ser el millor pos- sible, aconsegueix disminuir tinua amb la seva política de plans privats de pensions en més, ja que així es podria la desigualtat que imposa elD es de ja fa molts mesos, un seguit de col·lectius i orga- retallades socials i, lluny de mans del capital financer incrementar el nivell de cotit- capitalisme. nitzacions socials hem iniciat dinàmiques de treball de derogar la Reforma laboral o (bancs, caixes i assegurado- zació i es milloraria el nivell denúncia i autoorganització davant la crisi. Denun- els Plans d’ajust del sector res), els mateixos que ens han de pensions existent. L’aprovació de la reformaciem no només que la crisi l’estem pagant els treballadors i públic, ha engegat noves reta- està prevista pel 28 de gener itreballadores mentre que els qui l’han provocada són qui llades socials (com l’acaba- davant aquest nou atac cre-amb més lleugeresa se n’estan sortint, sinó també que ment de les ajudes als aturats Fem una crida a fer sentir la nostra iem que són la lluita i la mobi-aquestes crisis són inherents al sistema capitalista, i que i les privatitzacions d’aero- lització unitàries les que ensaprofitant l’actual crisi s’està intentant imposar les polítiques ports). La darrera, i possible- veu d’una forma clara i contundent permetran encarar amb forçaneoliberals i antisocials que el capitalisme fa temps que ment la més greu d’aquestes un moment històric, on ambsomia. retallades socials serà la Re- a les mobilitzacions que es faran la nostra acció i determinació A banda d’això, també treballem per l’autoorganització forma del sistema públic de pensions, incrementant l’edat arreu del territori del 17 al 23 haurem de demostrar en qui- na societat volem viure. La dedels treballadors i treballadores, conscients que les conques-tes socials no han vingut mai atorgades per poders polítics de jubilació i el període neces- sari de cotització. Això impli- de gener i en les mobilitzacions l’explotació i la soledat més salvatges o aquella on mitjan-aliens sinó arrancades a l’estat per la força de les organitza- carà que aquells que ara som generals del 27 de gener çant el repartiment de la ri-cions obreres. Per això hem impulsat un seguit de mobilitza- treballadors, i molt especial- quesa, el treball i la solidaritatcions i d’espais de participació on poder proposar les accions ment els joves i les dones, tin- portat a la crisi i que prete- Si amb un sistema públic el ens permeti desenvolupar enper intentar subvertir la dinàmica derrotista a què ens volen drem pensions de jubilació nen, dia a dia, fer de les nos- 73,5% de les pensions està al llibertat la nostra vida.sotmetre les forces del capitalisme. cada vegada més baixes. tres vides un negoci per enri- llindar de la pobresa i més del quir-se encara més. Ens 10% d’avis i àvies no reben Fem una crida a fer sentir És en aquesta doble línia que ens hem coordinat per pro- Per dur a terme aquesta menteixen quan diuen que el cap ingrés, què podria arribar la nostra veu d’una forma cla-testar contra la retallada de les pensions i per dir que ja n’hi nova retallada, la classe polí- sistema de pensions farà fal- a passar amb un sistema pri- ra i contundent a les mobilit-ha prou de retrocedir i que ara és l’hora de plantar cara i fer tica, molts dels “experts” eco- lida, perquè no és el nombre vat? Les pensions públiques zacions que es faran arreu delun cop de força per aturar l’onada antisocial que ens cau al nomistes que ens van vendre de treballadors el que deter- representen un pilar fona- territori durant la setmana deldamunt. les receptes que ens han por- mina la sostenibilitat de les mental del nostre sistema de 17 al 23 de gener i en la jor- tat a aquesta crisi i la major pensions, sinó la seva capaci- drets socials i s’ha aconseguit nada de mobilitzacions gene- Som plataformes i col·lectius d’arreu del territori. L’As- part dels mitjans de comuni- tat de produir riquesa, capaci- gràcies a la lluita obrera sos- rals convocada pel 27 de ge-semblea de Barcelona i la Plataforma pels Drets Socials de cació, ens intenten convèncer tat que cada vegada és major. tinguda durant molts anys ner.València. La Mesa Cívica pels Drets Socials de Girona i la Pla- del fet que l’actual sistema I si el que falta són treballa- d’esforç i en condicions políti-taforma de Lluita contra les Retallades d’Alacant. Les Coordi- públic de pensions és inviable, dors cotitzants, sembla que ques molt difícils per la mil- ATUREM LA RETALLADAnadores Repartim el Treball i la Riquesa de Castelló de la a causa de l’envelliment de la amb un 20% d’atur el que cal lora de les nostres condicions DE LES PENSIONSPlana i del Camp de Tarragona. Col·lectius de Lleida i població, pronosticant la seva no és allargar l’edat de jubila- de vida. En temps on s’imposa Ja n’hi ha prou,Mallorca. Assemblees comarcals pels drets socials de l’A- suposada insostenibilitat. Pe- ció dels 65 als 67 anys, sinó l’individualisme i el benefici les nostres videsnoia, del Garraf, del Penedès i del Maresme. Els moviments rò darrere d’aquests argu- polítiques d’ocupació de qua- privat, el sistema de pensions no són un negoci!populars de Sabadell i Terrassa, l’Assemblea de Barri deSants. I desenes de col·lectius que arreu s’estan sumant dia adia a participar en les mobilitzacions d’aquest gener i arepartir els 40.000 exemplars d’aquesta publicació. I la publicació que teniu a les mans l’hem elaborat elsequips de redacció de tres publicacions vinculades als movi-ments populars: el Catalunya -portaveu de la ConfederacióGeneral del Treball de Catalunya i les Illes Balears-, L’ACCENT-periòdic quinzenal de l’esquerra independentista- i el set-manari La Directa -publicació dels moviments socials-.www.revistacatalunya.cat - com-cgt-cat@cgtcatalunya.cat977 340 883 (dimecres tarda).Raval Sta. Anna, 13, 2n. 43201 Reus www.laccent.cat - ppcc@laccent.cat Subscripcions: 646 981 697 Distribució: 615 544 715 Publicitat: 616 073 328. c. Maldonado, 46 baixos, 46001 València. c. Tordera, 34 baixos, 08012 Barcelona SETMANARI DE COMUNICACIÓ DIRECTA www.setmanaridirecta.info directa@setmanaridirecta.info 935 270 982 - 661 493 117 c. Radas 27, 08004 Barcelona
  3. 3. JA N’HI HA PROU! 3 Comença la batalla per les pensions✑ JA N’HI HA PROU! ment drets socials. Però n’hi ha més. Una d’elles gira al vol-E l 28 de gener el Govern tant del fet que aquetes me- espanyol pretén tancar sures semblen cercar promo- una proposta de refor- ure els anomenats “plans de ma del sistema públic pensió privats”. Aquests, ende pensions que traslladarà al definitiva, són simplementCongrés de diputats per a la plans d’estalvi gestionats perseva aprovació. Si es concreten entitats financeres. Actual-les propostes que han trans- ment, en el conjunt del pla-cendit en les diverses reunions neta, algunes de les principalsdel pacte de Toledo, les pen- reserves de capital estan ensions perdran entre un 20 i un aquests plans privats que, a30% de poder adquisitiu i una l’Estat espanyol, els gestionenpart de la població veurà res- les mateixes entitats que fatringit el seu dret a accedir-hi. anys aventuren el col·lapseLa contestació social a aques- del sistema públic de pensi-tes mesures seran claus per al ons. Paradoxalment, a dife-desenllaç final de la batalla que rència de la Seguretat Socials’obre entorn un dret social tan que mai ha tingut dèficit, elsbàsic com són les pensions. plans de pensions privats so- vint han perdut part del seu La Reforma de la Seguretat valor, com l’any 2008 que vanSocial que està preparant el caure un 9% i el 2010 al vol-Govern espanyol serà la reta- tant d’un 2,6%. De fet, única-llada més important dels dar- deixarà de cobrar entre un 30 i da en el marc del Pacte de To- El Govern espanyol prepa- En definitiva, la reforma de ment els plans de més de 15rers 30 anys. Una devaluació un 40% de la pensió, mentre ledo és l’ampliació del període ra a més la restricció de la la seguretat social portarà a anys d’antiguitat, que són lade drets que es dóna en el greu que la penalització actual os- que es demana per tenir una viduïtat només per a aquells una minva considerable del minoria, han donat rendibili-context social en el que el 55% cil·la entre el 12 i el 18%. pensió del 100%, que passarà cònjuges que depenguin eco- poder adquisitiu de les pen- tats superiors a la inflació. dels actuals 35 anys a 40 nòmicament de forma abso- sions i en limitarà l’accés a anys. Aquest canvi afectarà luta del treballador mort, i es una part de la població treba- Només un suport ampli de Serà la retallada més important previsiblement a tots els tre- preparen noves restriccions lladora. Les implicacions polí- la campanya de mobilitzacions balladors, atenent al fet que de les invalideses, mitjançant tiques d’aquestes mesures ciutadanes i de la possible vaga dels darrers 30 anys probablement es reduirà la la modificació de la forma de són moltes i profundes. Per general previstes per aquest pensió un 2% per cada any càlcul i a través de les direc- una banda, s’empitjoren unes gener podran aturar o condi-dels pensionistes actuals no Una segona mesura plante- que no s’arribi als 40 de cotit- trius als tribunals mèdics per percepcions per jubilació que cionar la proposta de reformaarriben al Salari Mínim Inter- jada és l’ampliació del període zació, reduint una mitja del tal que donin menys baixes i ja són les més baixes de l’Eu- plantejada des del govern i elprofessional. La prestació de de cotitzacions que s’agafa per 10% més les prestacions. declarin menys incapacitats. ropa dels 15, retallant nova- parlament espanyols.jubilació novament serà la més a calcular la prestació (baseafectada, i no només amb l’a- reguladora), que passarà dels PRINCIPALS PUNTS DE LA REFORMA DE LA SEGURETAT SOCIAL PROPOSADAugment de l’edat ordinària als actuals 15 anys a 20 anys. PRESTACIÓ FINS ARA PROPOSTA DE REFORMA PROPOSTA CEOE67 anys, sinó sobretot amb im- Segons les estadístiques que Jubilacióportants modificacions del càl- elabora la mateixa Seguretat - Edat ordinària de jubilació 65 anys 67 anys 70 anyscul que reduiran fins a un 30% Social, aquesta mesura reduiràles prestacions finals. un 8,3% les prestacions finals - Mínim cotització per jubilació 15 anys 20 anys 25/30 anys del conjunt dels pensionistes. - Cotització per tenir 100% jubilació 35 anys 40 anys 50 anys La modificació de l’edat or- També es pretén ampliar de 15 - Cotitzacions per calcular jubilació 15 anys 20/25 anys Tota la vidadinària de jubilació a 67 anys a 20 anys el període mínim per Jubilació parcial Augment requisits, restriccionscausarà una penalització de a tenir dret a la jubilació. A- Viduïtatdos anys més a totes les perso- quest augment pot deixar sen- - Dret a la prestació casats No cal dependència Han de dependre econòmicament Important reducciónes que es jubilin anticipada- se dret a aquesta prestació a Invalidesament (reducció d’entre un 6% i totes aquelles persones, sobre- - Dret a la prestació Es farà dependre la pensió de les cotitzacionsun 8% per any). Aquest fet tot dones i precaris, amb vides Subsidi d’atur majors 52 anysreduirà entre un 12% i un 16% laborals més baixes. - Dret a la prestació Augment requisits, restriccionsles actuals prestacions. Així, Recàrrec manca de mesures en Accidents de Treballuna persona que vulgui jubilar- Una altra mesura anunci-se anticipadament als 62 anys ada i aparentment ja acorda- - Dret al recàrrec Possible progressiva eliminació✑ JA N’HI HA PROU! L’atac a la jubilació, una retallada També és important recor- dar com el 1985 la quantia aL a Seguretat Social és un percebre es calculava fent la terreny especialment sen- sible, ja que afecta les més de la Seguretat Social mitja dels dos millors anys dels darrers 10 anys (a triar pel tre-rendes de les capes socials més ballador), després va augmen-vulnerables. Els diferents go- verses reformes. En cadascuna ceben les visions més catastro- ledo de 1995. En definitiva, per poder mantenir-se. Però a- tar per ser la mitja dels darrersverns espanyols posteriors al de les modificacions legals els fistes i conservadores i que, de a la majoria de la població sig- quest concepte solidari està 8 anys, per incrementar-se a 10franquisme han anat promul- mateixos agents socials sig- moment, mai ha existit- i fer, nifica treballar més anys per a en crisi, amb les contínues re- anys, i posteriorment als 15gant lleis que han dificultat l’ac- nants (Govern, patronals i sin- per fi, sostenible el sistema. rebre menys prestacions. tallades en aquestes presta- anys actuals.cés de la població a les presta- dicats CCOO i UGT) han argu- cions en els darrers anys. Acions i refent els càlculs de les mentat els canvis sobre la base L’enduriment gradual de les LA JUBILACIÓ, SEMPRE inicis dels anys 80 es podia Alhora, el 2007 es va res-pensions per aconseguir im- d’unes suposades millores molt condicions per percebre pres- EN EL PUNT DE MIRA accedir a la prestació havent tringir considerablement l’ac-portants reduccions. Com a re- difícilment apreciables, però tacions i a la seva reducció pro- Les pensions de jubilació pro- cotitzat només 8 anys, límit cés a la jubilació parcial, la méssultat, actualment la majoria sobretot han defensat les con- gressiva (tant en les presta- venen del reconeixement so- que va augmentar a 10 anys el beneficiosa pels treballadorsdels pensionistes no arriben als tínues retallades en presta- cions d’atur com en les de cial del fet que a partir de 1985, a 12,5 anys el 1997, i que menors de 65 anys i creada per600 € mensuals. cions i drets socials apel·lant a jubilació, viduïtat o incapaci- determinada edat els treba- actualment es troba en 15 preservar els drets en proces- la responsabilitat de la ciutada- tat), ha tingut en els darrers lladors ja no han de prestar anys. Milers de treballadors sos d’acomiadaments col·lec- La Seguretat Social ha vis- nia per contenir un suposat anys una preocupant accelera- serveis i tenen dret a una s’han quedat sense prestació tius, amb un enduriment gene-cut en les darreres dècades di- dèficit públic -que només per- ció a partir dels Pactes de To- prestació substitutiva per a a causa d’aquestes reformes. ral dels requisits per accedir-hi.
  4. 4. 4 JA N’HI HA PROU! Economistes de prestigi despuNombrosos economistes de ✑ JA N’HI HA PROU! fins i tot durant la crisi actual,prestigi internacional s’han quan s’han perdut, al conjunt L’posicionat darrerament en argument demogrà- de l’Estat, més d’un milió decontra la reforma del sistema fic per a justificar la cotitzants. Per a poder dir sipúblic de pensions impulsada privatització de les aquest es pot mantenir, calpel govern espanyol. Plante- pensions. tenir presents tots els factorsgen que els arguments utilit- Des de fa 15 anys s’argumenta que el condicionen i els dife-zats per a justificar la que l’envelliment de la pobla- rents problemes que els podenreforma, plens de falsedats i ció farà perillar la suficiència condicionar.mitges veritats, són un dels econòmica del sistema deexemples més clars del frau pensions. L’increment de jubi- De quins factors depèn l’equi-intel·lectual en que es basa lats/des i la reducció de la libri financer del sistema dela política actual. És fals, natalitat faran disminuir el pensions?diuen, que mantenir el sis- nombre de cotitzants a la Se- Els ingressos que nodreixen eltema públic de pensions guretat Social mentre creixe- sistema públic de pensions aactual comporti costos que ran aquells/es que en cobren través de la Seguretat Socialenfonsaran l’economia a mig una pensió. Això provocarà depenen de les cotitzacionstermini. Darrere aquests que no hi hagi prous recursos socials, aportades per la po-arguments hi ha la voluntat per a finançar el conjunt de blació que treballa. El volumde traspassar als bancs el pensions públiques. d’aquests ingressos no noméscontrol de l’estalvi col·lectiu depèn de l’envelliment. Altresen forma de plans de pen- Com influeix l’envelliment de factors que també el condicio-sions privats. L’alternativa ha la població en la taxa de de- nen són: - El nivell d’ocupacióde ser garantir un sistema de pendència? i d’atur existents; - El nivellpensions basat en l’equitat i L’envelliment de la població salarial; - El volum d’activitatla solidaritat entre genera- comporta un increment de la econòmica i la seva evolució alcions. Tot això és possible taxa de dependència, és a dir, llarg del temps, és a dir, elfer-ho. Vicenç Navarro, Juan del número de pensionistes en creixement econòmic; - La dis-Torres López i Alberto Gar- relació el de cotitzants. Aquest tribució de la renda; - La quali-zón Espinosa (*) ho exposen increment implica que cada tat de l’ocupació; - La produc-en un llibre publicat recent- treballador que cotitza sufragui tivitat del treball; - L’extensióment, on destrien les claus les pensions de cada vegada de l’economia submergida; -per entendre la proposta de més persones. Augmenten, La taxa d’ocupació i de treballreforma de les pensions. doncs, les despeses (pensions femení. Només quan tots o la satisfetes) mentre cauen els majoria d’aquests factors evo- ingressos (cotitzacions efectua- lucionessin negativament po- des) generant el desequilibri dria parlar-se de problemes Segons l’informe de La Caixa de l’any 1995, el 2005 el principals amenaces a l’equili- financer del sistema de pen- financers en el sistema públic bri financer del sistema públic dèficit de la Seguretat Social havia de ser del -2,6% del sions. de pensions. de pensions. PIB el 2005 i, segons el BBVA, de -1,61%. En realitat va tenir un superàvit del 0,33% i, comptant només la part Com influeix la qualitat de l’o- contributiva, del 3,39%. L’estudi de FUNCAS del 2007, L’envelliment de la població establia que el 2011 començaria el dèficit. De moment cupació? La generalització de l’ocupació no necessàriament comporta sabem que el superàvit continua aquest 2010 (per exem- precària o de baixa qualitat ple, del 0,9% del PIB el setembre de 2010 -9,48 milions també afecta molt negativa- un desequilibri financer del sistema €) i es preveu també superàvit pel 2011. ment a l’equilibri financer del (FONT: Elena Idoate, Seminari Taifa) sistema públic de pensions per- de pensions què implica salaris més reduïts. Això suposa un menor nivell deVicenç Navarro És inevitable que l’envelli- Com afecta l’atur en el sis- des. Per tant, fins i tot en condi- produeixi aquest creixement, cotitzacions socials. ment de la població afecti de tema de pensions? cions d’un marcat envelliment, pot suposar un procés de des- manera negativa el sistema Els alts nivells d’atur, especial- el sistema públic de pensions trucció de recursos i de deterio- de pensions? ment en la població jove, i d’a- pot quedar plenament asse- rament econòmic. Els anàlisis No. L’envelliment de la població turats/des de llarga durada gurat si l’economia és capaç de dels defensors de la privatitza- no necessàriament comporta redueixen els ingressos a la garantir ritmes adequats d’acti- ció de les pensions es basen en un desequilibri financer del sis- Seguretat Social. Els/les atura- vitat. Amb tot, cal remarcar que una anàlisis del creixement eco- tema de pensions. L’augment des no poden cotitzar i, en con- la mera existència de taxes po- nòmic a partir de l’evolució del del número de pensionistes es seqüència, no poden dedicar sitives de creixement econòmic PIB. L’experiència ha mostrat pot compensar modificant al- recursos al sistema de pen- no garanteix per si sola la viabi- que les seves previsions no es tres factors que també incidei- sions. Per contra, la disminució litat del sistema ni l’assoliment poden considerar ni creïbles ni xen en l’equilibri entre ingres- de l’atur permetria incrementar d’un major progrés econòmic i rigoroses i que no han estat sos i despeses de la Seguretat notablement els ingressos i en social. El creixement econòmic capaços de proporcionar pre- Social. facilitaria l’equilibri. mesurat únicament a partir de diccions realistes.Juan Torres López Què és l’equilibri financer del Com influeix la distribució de sistema de pensions? S’anomena equilibri financer La disminució dels salaris reals que la renta a la inviabilitat del sistema? del sistema de pensions a la si- s’arrossega des de fa anys i l’increment La desigual distribució de la tuació on els ingressos gene- renta afecta molt negativament rats pel propi sistema són sufi- dels beneficis empresarials minva la el manteniment de l’equilibri cients per fer front al pagament financer de les pensions. La dis- de les pensions. L’equilibri fi- quantia recaptada de cotitzacions socials minució dels salaris reals que nancer existeix quan les cotit- s’arrossega des de fa anys i l’in- zacions socials en un determi- Quin paper té la major o l’evolució del Producte Interior crement dels beneficis empre- nat moment són suficients per menor capacitat de generar Brut (PIB) no té en compte va- sarials minva la quantia recap- fer front a les pensions d’aquest activitat econòmica sobre el riables com la qualitat de l’acti- tada de cotitzacions socials. A mateix moment. Fins ara, a- sistema de pensions? vitat econòmica, les activitats l’Estat espanyol la caiguda de quest equilibri mai ha perillat i Quan el nivell d’activitat d’una no monetàries, els danys al me- més d’un 10% en els darrers 30 el sistema públic de pensions economia és alt, les cotitzacions di ambient o el malbaratament anys de la participació delsAlberto Garzón Espinosa sempre ha generat superàvit, socials solen ser també eleva- de recursos. Segons com es salaris en el PIB és una de les
  5. 5. JA N’HI HA PROU! 5llen la reforma de les pensions Com influeix en les pensions cada que, ja amb 60 anys, té un sions són aquells que tenen un la baixa participació de les nivell de salut similar a la del menor percentatge de població dones en el mercat de tre- ball? professor universitari als 70. Proposar una edat de jubilació S’han utilitzat sovint les prejubilacions de 50 a 65 anys treballant. Les prejubilacions danyen la viabili- Els ingressos que financen les igual per a tothom amb inde- per a reduir plantilles i la massa salarial. tat de la Seguretat Social. La pensions vénen de les cotitza- pendència del desgast i condi- precarietat laboral dels joves, cions socials dels treballadors i cions de salut que comporten Prejubilar un treballador amb molts que els comporta feines inesta- de les quotes empresarials. les diferents feines és profun- bles, implica unes cotitzacions Depenen, per tant, del volum dament injust. anys d’antiguitat minva les cotitzacions socials baixes i discontínues. d’ocupació que hi hagi en una Aquesta precarietat, lluny d’as- economia. Per això és impor- Algunes conseqüències de anys més que un petit burgès Com afecta en les pensions la segurar l’estabilitat dels treba- tant que hi hagi la major taxa l’endarreriment obligatori de que, alhora, viu 2 anys més que discriminació salarial basada lladors de més edat, és fruit del d’ocupació possible. A l’Estat l’edat de jubilació. un professional de classe mitja en l’edat? creixent poder empresarial i fa- espanyol la taxa de participació En el nostre país, els anys de alta, que viu 2 anys més que un A l’Estat espanyol s’han utilitzat cilita la reducció general de femenina en el mercat de tre- vida d’una persona depenen de treballador no qualificat, que molt sovint les prejubilacions salaris i de capacitat de defensa ball és una de les més baixes de la seva classe social. En gene- viu 2 anys més que un treballa- per a reduir plantilles i la massa del conjunt dels treballadors. la UE. Si fos similar a la de Suè- ral, un gran empresari viu 2 dor no qualificat amb més de 5 salarial. Prejubilar un treballa- anys d’atur. La diferència entre dor amb molts anys d’antiguitat el primer i l’últim és de 10 anys, que, en el millor dels casos és Extret del llibre: ¿Están en peligro las Una edat de jubilació igual per a una de les mortalitats diferen- cials més elevades de la UE (la substituït per un de jove amb menor salari, minva les cotitza- pensiones públicas?. ATTAC 2010 // 3 euros // 72 pàgs. // (http;//www.attac.es) tothom amb independència del desgast mitjana és de 7 anys). Una per- cions a la Seguretat Social. A (*) V. Navarro, és catedràtic de la John sona treballadora no qualifi- més, el treballador prejubilat Hopkins University (EUA) i de la Pompeu i condicions de salut que comporten les cada cotitza per pagar les pen- passa de cotitzant a beneficiari, Fabra (Barcelona); J. Torres, és catedràtic sions els mateixos anys que un afectant els comptes de la Se- d’economia de la Universidad de Sevilla; diferents feines és profundament injust professional que li sobreviurà 6 guretat Social. De fet, els estats A. Garzón, és llicenciat en Ciències Econó- anys. amb majors despeses en pen- miques. cia, en canvi, hi hauria tres milions de treballadores més cotitzant, amb el consegüent increment d’ingressos a la Se- guretat Social. Les pensions a l’Estat espanyol És bo allargar la vida laboral? Aquesta mesura afecta a tothom igual? no són gens generosesQuè succeeix quan hi ha un Allargar la vida laboral pot servolum elevat d’economia sub- un benefici per a un catedràtic ✑ JA N’HI HA PROU! tema públic de pensions,mergida? d’universitat, que gaudeix amb que comportarà una dis- CL’activitat econòmica que es la seva feina. En canvi, exigir-li om en d’altres drets socials, l’Es- minució d’entre el 20% i eldesenvolupa fora de la llei, com 2 o 5 anys més de treball a una tat espanyol se situa a la cua de 30% de les pensions en-la denominada economia sub- persona de neteja de la ma- la Unió Europea dels 15 (UE-15) cara agreujarà més aques-mergida, no genera cotitza- teixa universitat, que ha fet una en les pensions de jubilació. L’anun- ta situació i incrementaràcions socials. Per tant, no con- feina pesada i repetitiva tota la ciada reforma del sistema públic de les taxes de pobresa i ex-tribueix al sosteniment del seva vida, és una injustícia. De pensions incrementarà encara més clusió social en la tercerasistema públic de pensions. En fet, varis estudis epidemiolò- aquesta diferència. edat.paral·lel, el frau en la contrac- gics demostren com la salut deltació generalment també min- professional universitari als 70 A l’Estat espanyol la pensió contri- Fins i tot ara, abans deva la recaptació de recursos per anys és molt millor que la d’una butiva mitjana, és a dir, les obtingu- les retallades anunciades,al sistema públic de pensions. treballadora manual no qualifi- des després d’haver cotitzat durant l’Estat espanyol es troba a la vida laboral, és de 778,3 € nets al la cua de la UE en els re- mes, amb 14 pagues. Aquesta xifra se cursos que dedica a les situa molt per sota del salari mitjà a pensions. Hi dedica només temps complert que, l’any 2010, el 9% del PIB, mentre la ronda els 1400 € (un dels més baixos mitjana de la UE-15 és del de la UE-15 i la meitat dels d’Anglate- 12%. La seva despesa per rra o Holanda). Del total de pensio- cada pensionista és de nistes, el 27,5% cobren la pensió 995€, la més baixa de la mínima amb complements. Les quan- UE-15, lluny dels 2.785 € de ties mínimes més freqüents oscil·len França. entre 557,5€ i 725,2€, per a jubilació, i 587,8€, per viduïtat. Els ingressos de la majoria dels receptors de pensions contributives, el 55%, són inferiors al salari mínim interprofessional. Els que tenen in- gressos per sota del salari mitjà són encara molts més, un 90% del total. De mitjana, les pensions contributi- ves cobreixen poc més del 80% dels ingressos salarials previs. Són princi- palment les dones, que han tingut ni- vells salarials inferiors als dels ho- mes al llarg de les seves vides laborals i sovint han cotitzat menys anys i de manera més interrompuda, les més afectades per les pensions baixes. L’anunciada reforma del sis-
  6. 6. 6 JA N’HI HA PROU! Reformes laborals: CRONOLOGIES DE LA RETALLADA DE DRETS LABORALS 30 anys de retallades de drets Principals regressions en els drets laborals 1984. S’incorporen nous✑ JA N’HI HA PROU! sevol forma de prestamisme tipus de contractes even- laboral, d’ETT, que van ser tuals i precaris.U n moment com l’ac- legalitzades i es van estendre 1985. S’augmenta de 10 a 15 tual de contínues mo- arreu els Països Catalans des els anys mínims de cotitza- dificacions de la nor- de l’any 1994, passant a ser ció per tenir dret a jubilació. mativa laboral és un part del nostre paisatge urbà. 1994. Legalització del pres-bon moment per a girar la vista El llistat de retallades en els tamisme laboral, les ETT.enrere i fer balanç de les refor- drets laborals i les prestacions Nova ampliació dels con-mes laborals que s’han dut a continua amb els enduriments tractes temporals, amb mésterme a l’Estat espanyol des de dels requisits per accedir a les tipus de contractes d’obra ila mort del dictador Francisco prestacions d’atur i jubilació, eventuals.Franco. I el resultat no pot ser que ha vist minvar les quanties, Incorporació del contractemés descoratjador: la classe la introducció lenta de múlti- d’aprenentatge, sense cotit-treballadora tenia més drets ples formes de contractes tem- zació a la Seguretat Social.laborals l’any 1976 que actual- porals i precaris, alguns d’ells Legalització de l’acomiada-ment, i els ha perdut durant les sense ni tan sols obligació de ment dels treballadors entres dècades de monarquia cotització a la Seguretat Social, situació de baixa mèdica.parlamentària en cada una de i un rosari de bonificacions a 1997. Els treballadors enles reformes laborals. les empreses en les cotitza- situació de baixa que són a- cions. comiadats no continuaranLES INDEMNITZACIONS Desallotjament d’una fàbrica a Parets del Vallès (agost, 1986) rebent la prestació d’incapa-ES REDUEIXEN A LA MEITAT Una simple lectura de les citat temporal, sinó la d’atur.Un repàs de la normativa de anualitats. Actualment, el ma- anualitats (en la gran majoria criminant pel seu estat de sa- reformes laborals d’aquests Augment de les bonifica-1976 ens duu a observar com, teix treballador acomiadat de de contractes). Per tant, la in- lut. Aquesta actuació empresa- 30 anys posa en evidència cions a la Seguretat Socialfruit de la pressió d’un potent manera “improcedent” no pot demnització s’ha reduït a la rial va ser legalitzada a partir que pràcticament s’ha retallat per a les empreses.moviment obrer, existien drets triar si tornar a l’empresa o no, meitat en només 30 anys de de la Reforma Laboral de 1994, els drets dels treballadors en 2002. Enduriment de leslaborals que actualment han opció que està en mans de monarquia constitucional. fet que ha “legalitzat” alguns tots els àmbits: en la contrac- condicions per a l’accés a lesdesaparegut, fins i tot de qual- dels darrers escàndols medià- tació, el control empresarial i prestacions d’atur.sevol debat públic en la matè- tics dels darrers mesos, com l’acomiadament. Aquestes re- 2007. Enduriment de lesria, realitat que ens podria fer Un repàs de la normativa de 1976 ens l’acomiadament d’un treballa- tallades dels drets laborals condicions per a l’accés a lespensar que mai haurien existit dor amb diagnòstic de càncer han tingut lloc en paral·lel prestacions de jubilació ia l’Estat espanyol. duu a observar com existien drets de pulmó o d’una treballadora amb un augment de la capaci- reducció de les prestacions en estat de coma. tat de consum d’àmplies ca- d’invalidesa. Però hem de recordar que que actualment han desaparegut pes de la població, que han 2010. Facilitats per no apli-l’any 1976 un treballador aco- ALTRES COMPARACIONS vist augmentar els seus sala- car Convenis Col·lectius.miadat de manera “improce- l’empresari, que haurà de pa- A més a més, l’any 1976 ODIOSES ris mentre es precaritzava la Extensió ETT a totes lesdent” tenia dret a triar entre gar una indemnització clara- l’empresari no podia acomia- Però aquestes diferències abis- seva situació en el mercat branques productives.quedar-se a l’empresa o una ment inferior, de 45 dies, amb dar el treballador si estava de mals no només es troben en les laboral, amb un augment de Facilitats per pagar salarisindemnització de 60 dies per el límit de 3 anualitats i mitja, o baixa mèdica, ja que la norma- indemnitzacions. L’any 1976 la temporalitat i del poder e- per sota del Conveni Col·lec-any treballat, amb un límit de 5 de 33 dies, amb un límit de 2 tiva entenia que se l’estava dis- estava totalment prohibit qual- fectiu dels empresaris. tiu Evolució de l’acomia- dament improcedentEls drets i les millores no cauen del cel 1977. Indemnització de 60 dies per any treballat, amb el límit de 5 anualitats.✑ JA N’HI HA PROU! l’economia es basa en la força Els darrers temps ens en- El treballador té l’opció d’in- de treball que venen els obrers, senyen, però, que una victòria corporar-se de nou a l’em-E ls drets socials contem- aquests es comencen a orga- momentània pot acabar esde- presa o d’optar per la in- poranis s’han aconse- nitzar i a utilitzar instruments venint una derrota si l’autoor- demnització. guit només a través de de pressió per a aconseguir ganització i la vigilància no és 1980. Indemnització de 45 l’autoorganització i la dignificar les seves vides. Quan permanent. Malgrat l’èxit ro- dies, amb el límit de 3,5 a-lluita dels treballadors i treba- aquesta consciència és substi- tund de vagues com la de 1988, nualitats.lladores. Cap d’aquests drets tuïda pel fatalisme de pensar malgrat haver paralitzat l’In- El treballador ja no té l’opcióha estat atorgat pel poder polí- que l’ofensiva antisocial és forme Abril per a la privatitza- d’incorporar-se de nou atic sense que abans hi hagi inevitable i que oposar-s’hi no ció de la sanitat el 1991, mal- l’empresa.hagut una pressió important de serveix per a res és quan els grat que els partits es veiessin 1994. Ampliació dels casosles forces obreres en diversos drets socials comencen a retro- abocats a fer un pacte que ex- d’aplicació de “l’acomiada-camps. Aquesta perspectiva cedir. Des de la consecució del clogués les pensions de la lluita ment objectiu”, amb indem-pot semblar una obvietat però dret a l’associació obrera, fins a política, per la porta del dar- nització de 20 dies.és quelcom que es tendeix a la jornada de vuit hores o l’es- Imatge de La Canadenca, l’actual Endesa, al Paral·lel barceloní rera s’han anat escolant amb 1997. Nou contracte “bonifi-oblidar davant el discurs que tabliment de la Seguretat So- comptagotes moltes d’aquelles cat” (per col·lectius de do-ens presenta l’estat com un ens cial, les millores en la vida de la principal elèctrica del país, aconsegueix arrencar avenços mesures que la mobilització nes, aturats i majors de 45neutral i arbitrari entre conflic- treballadors i treballadores desembocà en més de qua- socials. popular massiva però puntual anys) amb acomiadamenttes contraposats. han anat de la mà de les pàgi- ranta dies de vaga general a semblava haver aconseguit a- de 33 dies, amb un límit de 2 Barcelona, que s’estengué tam- Tampoc és d’estranyar que turar. Els sindicats oficials s’han anualitats. bé puntualment per altres loca- el franquisme promulgués la dedicat a mercadejar a la baixa Nova ampliació dels casos Els drets socials s’han aconseguit litats. Malgrat que la vaga no va Llei de Bases de la Seguretat amb l’estat del qual ells matei- d’aplicació de “l’acomiada- aconseguir tots els seus objec- Social el 1963, dins un paquet xos formen part a la pràctica ment objectiu”. només a través de l’autoorganització tius, sí que va servir per a una de mesures destinades a atra- 2010. Extensió a tota la fita molt important de la qual ure les simpaties dels treballa- Construir moviment obrer i població de l’acomiadament La classe treballadora co- nes més glorioses del movi- encara avui en dia ens en bene- dors, mesos després de les va- moviments socials autònoms, de 33 dies, amb un límit de 2mença a arrencar drets a l’estat ment obrer. ficiem. L’estat va establir legal- gues mineres a Astúries que al marge de l’engranatge esta- anualitats.quan és conscient del paper ment la jornada diària màxima suposaren la reactivació de l’o- tal, es presenta com una de les Facilitats per a “l’acomiada-que ocupa dins l’engranatge El 1919 un conflicte localit- de 8 hores. És una de les prin- posició sindical a la dictadura i condicions per a canviar l’ac- ment objectiu”, amb 20 dieseconòmic. En el moment en zat en una única empresa, La cipals demostracions de com la el naixement de les primigè- tual dinàmica derrotista en el amb un límit d’1 anualitatquè sorgeix la consciència que Canadenca, que aleshores era solidaritat entre treballadors nies Comissions Obreres. camp de la lluita social.
  7. 7. JA N’HI HA PROU! 7 Quan de pagar dues vegades li’n diuen copagament✑ JA N’HI HA PROU! El pastís sanitari és una places per a mantenir el sis- peça tan llaminera que la tema privat.L a pròpia paraula ja pressió de les empreses pri- produeix confusió. Co- vades per aconseguir ficar-hi Actualment, cap polític s’a- pagament: una part la mà està essent molt forta. Ja treveix explícitament a parlar a paga l’estat i l’altra hi ha múltiples serveis -cada favor del “copagament”, peròpart la paga el ciutadà. Si no vegada més- del sistema tots van insinuant, dia sí diafos pel petit detall que els sanitari que estan externalit- també, que aquest haurà dediners de l’estat també prove- zats. La connivència d’aques- ser “el mal menor” per a man-nen de la butxaca d’aquest tes empreses amb el poder tenir un sistema públic. Aques-mateix ciutadà en forma d’im- polític a les diferents autono- ta estratègia ja ve de lluny.postos, i que precisament sónles rendes mitjanes-baixes lesque proporcionalment pa- L’actual conseller de Sanitat delguen més impostos. Vèncer,però, la forta oposició popu- Principat havia estat anteriorment ellar a la privatització sanitàriaha obligat als poders públics a cap de la patronal privada d’hospitalspresentar batalla també en elcamp semàntic. mies dels Països Catalans és L’any 1991 el govern espanyol molt elevada. Només a tall presentava al congrés l’anome- La campanya mediàtica a d’exemple, l’actual conseller nat Informe Abril, on ja s’esta-favor del repagament es basa de Sanitat del Principat havia blien les directrius de privatit-en un seguit de fal·làcies que, estat anteriorment el cap de zació del sistema. La fortade tant repetir-les a través darrers llocs en percentatge els països de la UE-15 veurem sent que l’Estat espanyol va al la patronal privada d’hospi- oposició popular obligà a des-dels mitjans, han acabat qua- de despesa sanitària per habi- com països on sí que hi ha re- vagó de cua dels països de la tals. De fet, l’actual xarxa sa- estimar aquell informe, però lallant en la mentalitat de molta tant, juntament amb Grècia i pagament (França, per exem- UE-15 pel que fa a percentatge nitària privada difícilment ha- poca actitud de vigilància socialgent. En primer lloc, se’ns diu Portugal. ple), tenen una despesa far- de treballadors del sistema gués pogut sobreviure al permeté que al llarg dels pri-que la despesa sanitària es macèutica superior a la de sanitari sobre el conjunt de la Principat si no l’hagués resca- mers anys del segle XXI algu-troba totalment disparada. Si Un altre mite és que amb el l’Estat espanyol. D’altra ban- població. I el País Valencià és tada el primer Govern de la nes de les mesures neoliberalsho comparem amb els països repagament s’evitarà l’ús “a- da, per a poder valorar la sen- alhora el territori de l’estat on Generalitat, quan en comptes que aquest proposava fossinde la UE-15 veurem, en canvi, busiu” del sistema sanitari. Si sació de sobresaturació del aquest dèficit de professionals de passar-la a la xarxa pública adoptades per les diverses ad-que l’Estat espanyol ocupa els tornem a la comparativa amb sistema sanitari cal tenir pre- sanitaris és més important. es dedicà a concertar-ne les ministracions. Les polítiques i mesures antisocials colpeixen les classes populars✑ JA N’HI HA PROU! de manteniment i la factura mantenint per damunt del mi- elèctrica no ha deixat d’aug- lió de persones als Països Cata-L es polítiques antiso- mentar. Els suposats beneficis lans. cials de l’estat també de la competència entre ope- tenen la seva plasma- radores només s’han traduït Posem xifres als diversos ció en diversos àmbits en una possibilitat d’estalvi actors. El cost del subsidi dede la quotidianitat de les clas- d’un màxim de 16 euros a- 426 euros des de la seva po-ses populars. nuals entre la tarifa més ba- sada en marxa l’estiu de 2009 rata i la més cara del mercat. ha estat de 1.392 milions d’e- En el camp de la factura L’augment d’enguany és del uros, i n’han fet ús més deelèctrica, el govern ha decidit 9,8%, i des de 2006 la llum ha 700.000 ciutadans aturats decarregar als usuaris la totalitat pujat pràcticament el doble llarga durada. Els beneficis dedel cost exigit per les empre- que l’IPC. Per cada 100 euros l’elèctrica Endesa durant elsses. Des de 1998, quan la xarxa que es pagaven de llum el tres primers mesos de 2010elèctrica fou privatitzada, el 2005, el 2011 se’n pagaran foren de 1.535 milions d’euros.govern assumia una part del 155,7 euros. La ministra d’economia Elena Salgado reconeixia aquest pas- sat estiu que ja s’havien injectat En la factura elèctrica, el govern ha 11.000 milions d’euros de diner públic a fons perdut per ajudar decidit carregar als usuaris la totalitat bancs i caixes. Aquests bancs i caixes han presentat als jutjats del cost exigit per les empreses d’hipoteques. A aquestes xi- en un secret a veus del que de ciutadans restaran sense en els darrers tres anys 90 fres cal sumar les de famílies s’informa poc i amb poques cap ingrés estable en un mo- sol·licituds diàries de desnona-cost exigit per les empreses La crisi econòmica també que han hagut d’abandonar xifres. ment en què l’atur es continua ments.per tal que la privatització fos ha deixat literalment al carrer les seves llars per no poderrendible. Després d’anys de a milers de famílies. Segons fer front al pagament del llo- D’altra banda, el govern es- DEMANDES D’EXECUCIONS HIPOTECÀRIESvendre que la privatització i la dades del propi Consell Gene- guer. Malgrat la capacitat que tatal ha retirat el subsidi de 426 PRESENTADES ALS JUTJATScompetència en el mercat ral del Poder Judicial, a Cata- tenen les administracions per euros pels aturats que no co- 2008 2009 2010 (fins setembre)elèctric faria que aquest fos lunya, País Valencià i Illes Bale- aturar aquests desallotja- braven cap prestació. Això sig- Principat 11.240 18.053 14.007més eficient i més barat, ens ars s’han presentat 90.436 ments, l’estat ha decidit mirar nifica que a partir d’ara un cop País Valencià 10.591 16.290 14.082trobem amb el fet que la xarxa demandes de desnonament cap a una altra banda i ha esgotats els 2 anys màxims de Illes Balears 1.759 2.677 1.737presenta moltes mancances des de 2008 per impagament convertit els desnonaments prestació d’atur, milers i milers

×