Your SlideShare is downloading. ×
Agulla 84
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Thanks for flagging this SlideShare!

Oops! An error has occurred.

×
Saving this for later? Get the SlideShare app to save on your phone or tablet. Read anywhere, anytime – even offline.
Text the download link to your phone
Standard text messaging rates apply

Agulla 84

125

Published on

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
125
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0
Actions
Shares
0
Downloads
1
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

Report content
Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
No notes for slide

Transcript

  • 1. L’ A G U L L A Abril 2013 - Any XVIII - Número 84 Tanmateix, alguna cosa es mou… L’esclat de la crisi va comportar un cert qüestionament sobre la nostra manera de viure: ens preguntàvem si no havíem estirat més el braç que la màniga, tant personalment com col· lectivament. Semblava que la crisi podia ser una bona oportunitat per posar les coses a lloc: restablir prioritats, viure l’austeritat, distribuir millor la riquesa. Però no. A mesura que han anat passant els mesos, hem anat constatant molt dolorosament que al darrere la crisi hi ha hagut conductes irresponsables, frau, abusos, corrupció, que no sembla que trobin resposta judicial adequada; que la majoria de partits polítics no semblen reconèi· xer ni la seva responsabilitat ni la necessitat de revisar no només càrrecs, sinó també finan· çament i formes de funcionament; que els recursos públics s’han destinat a rescatar bancs i no persones i que aquest desviament de diners, que ens endeuta pel futur, està portant com a conseqüència el desmantellament de l’Estat de Benestar i, amb ell, la desatenció de la població més vulnerable i el creixement de la desigualtat social; que enmig del temporal el govern del PP aprofita per atacar la cultura i la llibertat de Catalunya. Els projectes polí· tics i econòmics continuen amb el mateix nord que ens va portar a la crisi (l’Eurovegas que s’intal·la a Madrid o el projecte de Barcelona World o la reforma del Port Vell en són una mostra), Europa desapareix rere el mercat i la política tendeix a centralitzar-se cada dia una mica més en lloc d’aproximar-se a la gent. A la desesperança general, la figura d’un papa plegant sense haver pogut incidir com hagués volgut en els mals de l’Església no aportava precisament optimisme. Però malgrat tot, malgrat l’apatia i el desconcert que acompanyen moltes d’aquestes situaci· ons, l’esperança reneix: reneix en l’Església amb la renúncia valenta, lúcida i humana de Benet XVI, l’elecció del bisbe de Roma Francesc; reneix amb la PAH i la seva acció contra els desno· naments; reneix amb la recent iniciativa del manifest per a la convocatòria d’un procés cons· tituent a Catalunya; reneix amb les diverses iniciatives de solidaritat; reneix amb la creativitat que es manifesta en l’art; reneix amb el suport mutu familiar de vegades a través d’avis i àvies amb pensions minses, i reneix amb la bona actuació de molts ciutadans crítics i compromesos en el món associatiu veïnal, sindical, polític, encara que la seva acció passi desapercebuda o sigui poc valorada. Caldrà molt d’esforç per al consens i molta imaginació per a la utopia. El món nou no es fa a base de seguretats, sinó de confiança mútua. Però l’Esperit es manifesta en la confiança en les persones, la creativitat, la capacitat de treballar per al bé comú i de compar· tir allò que s’és i allò que es té. Som-hi, doncs.Butlletí de reflexió i diàleg. C/e: agulla.revista@gmail.com Bloc: http://www.catalunyareligio.cat/blocs/puntada
  • 2. L’Agulla Sumari Sumari - Sumari - Sumari - Sumari - Sumari - Sumari Butlletí de reflexió i diàleg lA PALMERA I LA FONT Any XVIII. Número 84 abril 2013 03 El papa Francesc, sorpresa i incògnita. J.Gomis Periodicitat: 04 Ens retornarà la dignitat aquest Papa? S. Amell 5 números l’any. Subscripció anual: 10 € VEURE, MIRAR Grup promotor: M. Antònia Bogònez 05 Quan es retalla en tot menys en defensa. X. Moya Joaquim M. Cervera 06 Apropem-nos: Immigració i suport veïnal en xarxa al Poble- Salva Clarós nou. M. Milà Quitèria Guirao 07 Encara ens cal el Dia de la Dona. M.A.Bogónez Albert Farriol Maria-Josep Hernàndez 09 Enterramorts i Jutgessa de Pau. T. Ahicart Tere Jorge 10 Iraq: 10 anys després. J. Botey i P. Massana Josep Lligadas Marta Moya Josep Pascual RECEPTES PER ANAR CANVIANT Mercè Solé 11 Ous benedictine (o Francesco). T. Jorge Coordinació: 11 Escrache. S. Clarós Maria-Josep Hernàndez Amb entitat i experiència Compaginació: Mercè Solé 12 La Fundació MARPI de l’Alt Maresme Dibuixos: a peu Montserrat Cabo 13 Ermita de la Trinitat, estampa grega al Garraf. J. Roig Capçalera: Mercè Gallifa 14 Puntades Imprimeix: 15 PER AIREJAR EL CERVELL Multitext, S.L. D.L.: B - 41803 - 97 La fe de cada dia Adreça: Gran Via de les Corts 16 El papa. J. Lligadas Catalanes, 942, 5-1 08018 Barcelona Correu electrònic: agulla.revista@gmail.com Telèfon: 93.308.37.37 (Josep Pascual) Bloc: www.catalunyareligio.cat/ blogs/la-puntada Per subscriure’s a l’Agulla. Es tracta, simplement, d’omplir la butlleta de domiciliació bancària (si no voleu retallar la revista, es pot fotocopiar) i enviar-nos-la. També podeu enviar les dades per correu electrò- nic. Butlleta de subscripció Amics, Nom i cognoms: ____________________________________________ Us faig saber que desitjo fer el pagament de la subscripció NIF: ____________________________________________________ anual de l’AGULLA a través del Adreça: _________________________________________________ compte que us indico. Atentament, Població: ______________________________________ CP: _____ Firma Telèfon: _________________________________________________ Correu electrònic: __________________________________________2 Entitat - Oficina - Control - Compte o llibreta
  • 3. La palmera i la font La palmera i la font La palmera i la font La palmera i la font El papa Francesc: sorpresa i incògnita Joaquim GomisQuan escric aquest comentari, el 6 veladores. “Cal que l’església surti ded’abril, encara domina la sorpresa. si mateixa i miri cap a les perifèries,Però intueixo que comença a sorgir, no només geogràfiques sinó tambépreocupant, la incògnita. Parlem existencials. Quan l’església no surtprimer de la sorpresa, perquè passi de si mateixa per evangelitzar, es tor·el que passi, la sorpresa ha valgut la na autoreferencial (com una mena depena. Que en aquesta Església nostra, narcisisme teològic) i llavors emma·sovint tan avorrida, previsible, surti lalteix”. ”L’Església autoreferencialal balcó vaticà un senyor que ningú pretén tenir Jesús dins d’ella matei·s’esperava, somrient, senzill, gairebé xa i no el deixa sortir. És l’Esglésiatímid, però que ha tingut la gosadia mundana que viu en si mateixa, de side triar el nom de Francesc, que no mateixa i per a si mateixa”. Per aixòesmenta que sigui el papa sinó que a mi m’agrada que després dels qui,repeteix que és el bisbe de Roma i cadascú a la seva manera, es podenaconsegueix que la gent calli perquè considerar “grans” papes, Pau VI,demana que preguin per ell..., és una Joan Pau II, Benet XVI, vingui ara unsorpresa ben agradable. Després la sorpresa sembla de més senzill, que parla de “la veritat, la bondat, laconfirmar-se i ens van descobrint que aquest bisbe bellesa” sense fer-ne teories sinó afablement, plane·argentí i jesuïta preferia allà agafar el transport pú· rament. I així pot acabar la salutació dominical deblic i no el cotxe oficial, que sovint feia ell el dinar, l’àngelus tot desitjant un bon pranzo (un bon dinar).que de ben jove va començar a treballar. Amb tot, És clar que no a tothom li agrada Jorge Mario Ber·més important que tot això, són les paraules que se goglio. Hi ha gent que, per exemple, no capten elli escapen com a expansió personal quan deixa de que significa que entre tots els sants, triés Francescllegir els papers preparats. Sobretot aquestes que d’Assís. Hi ha savis eclesiàstics que s’escandalitzenressonen a íntima convicció i ferma opció: ”Ah! perquè rentés els peus a dues noies quan la normati·Com voldria una Església pobre i per als pobres”. va litúrgica mana que siguin “homes dignes”. O queO quan, a les seves habitualment senzilles i breus troben excessiu que es passegi per la plaça de Santhomilies, repeteix coses com “no tingueu por de la Pere tot petonejant criatures. Ja ho sé, aquestes críti·bondat, àdhuc de la tendresa”, “la misericòrdia, és ques o reticències en realitat amaguen que Francescel missatge més important”, “no us deixeu robar els fa por o, si més no, n’esperen poc (són els qui jal’esperança”. Confesso que feia temps que no sentia demanen que abans d’acabar l’any sigui canonitzathomilies tan planerament evangèliques. I aquesta és Joan Pau II).la sorpresa. Però prescindint d’aquests a qui el nou papa, –ar·Deien els periodistes –una vegada més massa des· gentí i jesuïta!–, no els plau, i tot respectant que tot·pistats, perduts sense voler-ho reconèixer– que a hom és lliure de valorar més o menys el cardenall’homilia de la missa d’inici del que en diuen minis· elegit, la qüestió ara més important és una altra. Ésteri petrí el presentaria el seu programa de govern. la que en començar aquest comentari en deia la in·Sí, ho feu: el seu programa de govern és comentar cògnita. La sorpresa, per a molts, ha estat positiva.les lectures de la missa. Perquè “el centre és Crist, Però no assegura el futur. De fet, Francesc, bisbe deno el successor de Pere”. Tot això no significa que Roma i papa, és una incògnita. També per a aquellsJorge Mario Bergoglio no tingui un projecte clar. a qui ens ha agradat el seu inicial comportament,Algú l’ha comparat amb el papa Roncalli “que tam· les seves primeres paraules. La situació de l’Esglésiabé semblava un bon home però sense projecte...” i actual, i no només de la Cúria romana com sovintdel seu projecte encara en viu el millor de l’Església. s’ha dit aquests dies, és suficientment greu, preocu·Penso que la comparació és exagerada (Bergoglio és pant, com per necessitar una força renovadora queun jesuïta i amb anys de govern!). I sense fer-ne ex· és una incògnita que aquest bon cristià anomenatcessiu rebombori, no ha deixat de dir el que pensa Francesc vulgui i pugui assumir.que cal fer. Les filtracions del que va dir a les con·gregacions dels cardenals abans de l’elecció són re· Joaquim Gomis és escriptor 3
  • 4. Ens retornarà la dignitat aquest papa? Sefa Amell Que el Papa Francesc té un taran· volença, el respecte, ens seran lles de Déu i de manera paritària nà diferent i es fa simpàtic, salta restablerts? Encara és vigent allò amb els homes. És clar que sí! a la vista. Contrasta fortament que va dir Pau VI: “ Només un Malauradament el catolicisme, amb el comportament habitual home, per indigne que sigui, pot –com altres religions–, té les do· dels papes, hieràtics, incommo· representar el Crist”. S’arribarà nes en un segon terme, desclas· vibles, seriosos, de posat majes· algun dia a poder dir això d’una sificades, exercint papers canvi· tuós. Aquest fins i tot fa petons! dona? No és que aquesta fra· Em sembla una bona cosa i ens se signifiqui cap ideal però, per alegrem d’aquest seu posat, nou què en un baró es pot admetre en un Papa. la indignitat i no es pot acceptar cap dona en· No sé si quan es publiquin cara que sigui digne? aquestes ratlles sabrem una mica Molt em temo que més de la vida d’aquest home aquest pa· que solament coneixen a l’Ar· pat no resol· gentina, i allà les opinions són drà aquesta ambivalents. Pel que ens ha ar· qüestió. Hi ha tantes ribat, abans de ser bisbe era un coses més importants home molt estricte i fins i tot an· abans! Les dones hem de tenir tipàtic, després es va suavitzar i paciència i esperar que tot arri· ara sembla molt proper i senzill. barà. Aquest raonament l’hem De moments tot són suposici· escoltat manta vegades i val a dir ons. La maquinària aduladora que ens revolta. s’ha desfermat com ho hauria fet ants, secundaris i irrellevants, en qualsevol altre cas, amb un Les dones hem esperat ja molt. sense cap poder decisori ni cap Papa qualsevol, fins i tot si un Se’ns ha tractat com a menors capacitat reconeguda de mane· ninot disfressat de papa hagués d’edat, però estem a l’alçada dels ra, diguem-ne, oficial. Éssers de aparegut en aquell balcó i això millors homes, dels més instruïts segona a qui no s’escolta, perquè fa molta angúnia. La papolatria i entenimentats, dels més clarivi· no cal. Se’ls demana submissió i és nefasta. Sempre ha d’actuar dents i més sants. Què més ens obediència a les directrius ema· l’esperit crític, que no és l’esperit cal, germans? Algunes dones nades del clergat masculí siguin negatiu. La ponderació és bona han dit, amb raó, ha arribat l’ho- aquestes oportunes, intel·ligents, i no s’han d’inventar personali· ra. L’hora de ser reconegudes del justes, o no. No és possible el di· tats desmesurades, excel·lents o tot, íntegrament com a persones àleg perquè les posicions es tro· sobrenaturals. amb totes les capacitats, apreci· ben molt allunyades. ades i, per què no, admirades. Les opinions de Francesc sobre Aquesta és una demanda que va Dignes amb la dignitat de fi· els temes tabú en l’Església, pel sorgint, cada vegada amb més que sabem, estan d’acord amb força, des de molts àmbits de els estàndards oficials i sembla l’Església. Joan Pau II va parlar que les manté. Res de celibat en l’encíclica Mulieris Dignitatem, opcional, res d’avortaments en de la dignitat de la dona. En re· qualsevol cas, res d’homosexu· alitat ell parlava d’una dignitat als i menys casats entre si, res de depenent del masculí, perquè la divorciats tornats a casar, res de veritable dignitat corresponia al dones al presbiteri! El llistó, en baró. aquestes qüestions és, ara per Ara que ens il·lusionem amb les ara, on era. coses que podria decidir el nou Ens sabrà retornar la dignitat Papa, ens preguntem si restituirà aquest Papa? És la pregunta que la veritable dignitat a les dones. ens fem moltes dones davant les4 Sefa Amell és sòcia fundadora del incògnites que se’ns plantegen. Col·lectiu de Dones en l’Església La confiança, la justícia, la ben·
  • 5. Veure, mirar... Veure, mirar... Veure, mirar... Veure, mirar... Veure, mirar... Veure, mirar... Veure, mirar... Objecció Fiscal: quan es retalla en tot menys en Defensa Xema MoyaEn els últims mesos hem assis· sense escrúpols, moviment a la restatit amb impotència al desman· que no respecten els de la societat, com vatellament de l’estat del benestar drets humans. passar amb el Movi·guanyat en els últims anys de ment d’Objecció de Amb aquests an·la nostra democràcia. Els aspec· Consciència. A dife· tecedents, hem detes socials més importants de la rencia d’altres paï· ser nosaltres elssocietat: la sanitat, l’educació, el sos, perquè sigui de· que comencem, dedret al treball, el dret a un habi· licte fiscal, l’import manera col·lectiva,tatge, etc., s’han vist retallats en defraudat ha de ser a manifestant-nosles seves partides pressupostà· d’uns 100.000€ i sem· per reclamar al Go·ries per tal d’equilibrar el dèficit pre que sigui amb in· vern l’aplicació defiscal de l’Estat. Si l’any passat el tenció de defraudar, retallades més im·govern d’Espanya va pressupos· cosa que no succeeix portants en l’àmbittar retallades amb una mitjana amb l’objecció fiscal, militar per desti·del 17% respecte l’any anterior ja que es fa de mane· nar-les a despesa(Educació i Cultura 21,20%, Sa· ra clara i oberta. social; i de manera individual,nitat 13,7%, Ajuda al Desenvolu· a desobeir civilment en la con· Però davant la realitat de sispament 71,20%..) per al Ministeri tribució al manteniment de l’es· milions de parats, una pobresade Defensa era de l’11,04%; però tructura militar en el moment de del 24% de la població infantil,posteriorment la realitat ha estat fer la declaració de renda amb atur juvenil al 55%, salaris mésdel 6,33%. Aquest any els nous els nostres impostos, practicant baixos, desnonaments, sanitat ipressupostos continuaran en la objecció fiscal a la despesa mili· educació sense recursos, ¿commateixa línia d’inversió mínima tar. L’objecció fiscal no és deixar podem permetre que l’estat es·en temes socials, però no en De· de pagar impostos; consisteix panyol es gasti 45 milions diarisfensa. D’alguna manera, a tots a desviar l’import de l’objecció a mantenir una estructura queens han afectat aquestes retalla· fiscal a projectes socials, a enti· implica mort i destrucció sen·des aplicades sense cap consul· tats que treballen per la pau, per se fer res? Com podem restarta, i la població ho ha manifestat al desenvolupament i els drets impassibles davant la comprapúblicament al carrer amb gran humans. I es fa de manera clara d’armament sofisticat que en elsindignació. Però aquesta indig· davant Hisenda, marcant-ho a la propers deu anys incrementarànació seria més gran si tothom declaració de renda, amb una car· el deute en uns 30.000 milionssabés que ens gastem 45 mili· ta adreçada al ministre i el com· d’euros? Actualment, els milersons d’euros cada dia en Defensa provant d’ingrés fet a l’entitat. d’objectors i objectores fiscals(gairebé 1 € per espanyol al dia); a la despesa militar tenim claro que només retallant aquesta Com tota desobediència, aquesta que només amb una desobedi·despesa durant 7 dies no caldria desobediència només pot impli· ència global de tota la societathaver fet congelacions i rebaixes car que Hisenda no accepti l’ob· negant-se a continuar mantenintsalarials dels treballadors públics jecció fiscal i ens pot reclamar la despesa militar desorbitada,de la Generalitat de Catalunya? aquesta quantitat desviada, més exercirà una pressió al govern deDesgraciadament, els partits po· els interessos de demora: mai manera real i el forçarà a dismi·lítics que governen o han gover· una sanció. La realitat és que no· nuir aquesta amb el conseqüentnat callen i s’estimen més retallar més un 5% de les declaracions augment en temes socials.socialment i tenir feliços els mili· amb OF són reclamades i creiem 5tars i empreses que negocien amb que l’estat espanyol intenta ama· Xema Moya és membre de Justícia i Paula venda d’armes també a països gar el fet, i que no s’estengui el Totes les indicacions a http://www.objecciofiscal.org
  • 6. “Apropem-nos”: Immigració i suport veïnal en xarxa al Poblenou Montse Milà El Poblenou de Barcelona té una llarga tradició de en van sorgir bones amistats, tant amb veïns que solidaritat amb els immigrants. Per a un país d’emi· abans no coneixia com amb els nois que van viure al grants, la immigració pis. Per ells vaig conèixer la seva no havia estat mai un terra, quines il·lusions i esperan· tema de preocupació, ces els havien impulsat a migrar, però l’any 2001 va escla· quina importància tenia per a ells tar amb força a Barce· la religió... A dia d’avui, la majo· lona. La tancada d’im· ria han fet el seu camí, han rea· migrants a l’església del grupat els fills o n’han tingut de Pi, demanant “Papers nous. per a tothom”, ens va fer Paral·lelament, Apropem-nos, una evident la gravetat del xarxa formada per diferents enti· problema i al Poblenou tats del barri, els Serveis Socials i ho vam viure de prime· altres serveis de l’administració, ra mà. A l’església del anava creixent amb l’objectiu de Sagrat Cor s’hi van tan· treballar per la convivència en· car una trentena d’ho· tre tots els veïns del Poblenou. mes, la majoria asiàtics Es van oferir classes de llengua, procedents del Pakistan. es van celebrar les festes tradici· Aquest va ser el meu onals segons els costums “d’aquí primer contacte amb la i d’allà”, es va promoure l’inter· duresa de la immigració canvi de menjars de les diferents i amb les xarxes de soli· procedències, per assaborir con· daritat que es van teixir juntament a les Festes de Maig... i, a la revista de al barri. El veïnat s’hi va abocar portant-los menjar l’Associació de Veïns, vam obrir una secció on, amb i establint torns per fer-los companyia; l’Associació el format d’entrevista, persones de diferents països de Veïns va difondre el problema a la resta de veïnat ens explicaven el seu fet migratori. El desconeixe· mitjançant una paradeta de la Rambla del Poble· ment genera pors i pensàvem com n’era d’impor· nou. I es van recollir flassades per minorar el fred tant saber qui era “l’altre”. del hivern. Quan van iniciar la vaga de fam, aquest suport es va fer més necessari i va anar acompanyat Va ser en l’àmbit d’Apropem-nos que vaig entrar en de la supervisió mèdica d’una metgessa, veïna del contacte amb els assentaments. Gran quantitat de barri. Eren altres temps, la seva lluita i la pressió naus buides al barri s’han convertit en l’habitatge ciutadana, van possibilitar la regularització de mol· d’aquells que no tenen on anar i en lloc de treball tes persones però calia ajudar-los a obrir-se camí i a per als qui han perdut la feina o mai no l’han ar· fer-se un espai al barri. L’aportació del veïnat amb el ribat a tenir. Estem parlant majoritàriament de la suport dels capellans de la parròquia del Sagrat Cor ferralla, però també d’artistes, músics... El maig de va anar des d’ajudar-los a confeccionar el currícu· 2011 i amb motiu d’un incendi es desallotja la nau lum, acompanyar-los en la tramitació dels papers i del carrer Puigcerdà; el novembre del mateix any al metge per suplir les seves mancances en el conei· se’ls fa fora del carrer Badajoz, i el juliol de 2012 xement del idioma; fins i tot alguns veïns van allot· hi ha el primer intent de desallotjament de la nau jar algunes persones, durant un temps, a casa seva. del carrerPuigcerdà/Josep Pla. A aquests desallot· Va ser per donar suport a aquells nouvinguts que jaments n’han seguit d’altres: vuit famílies galaico- es va crear la primera Xarxa Solidària al Poblenou: portugueses que tenien els fills escolaritzats al barri Uns veïns van gestionar el lloguer d’un pis al barri, i què han hagut de plegar; carrer Dr. Trueta, carrer i la solidaritat econòmica de la resta es va fer càrrec Muntanya, dos assentaments del carrer Zamora, un d’equipar-lo i de pagar el lloguer i les despeses fins del Passatge Ratés... La manca de llum i aigua, la que ells mateixos van poder afrontar-ho. Durant un insalubritat, les rates i el fred terrible del hivern fan6 any la solidaritat veïnal va possibilitar la vida al bar· ri de vuit joves pakistanesos. D’aquella experiència que les condicions de vida als assentaments es pu· guin qualificar d’inhumanes, però, res és més inhu·
  • 7. mà que l’assetjament a què estan sotmesos fent-los de gas. Sabíem que no era una solució però volíemfora sense oferir-los un nou espai on viure. cobrir les primeres urgències. Posteriorment es va connectar amb l’equip mèdic del CAP que va oferirVaig veure com estava la nau de Puigcerdà quan la seva col·laboració, tant en l’aspecte d’atenció coms’hi van instal·lar i el treball tan gran que van fer per en el de formació sanitària en l’àmbit de salut, va·desenrunar-la i treure porqueria; després, de mica cunes....; actualment i, en funció de la disponibilitata mica, van anar convertint aquell espai tan inhòs· pressupostària, s’ha establert un sistema de micro-pit en quelcom semblant a una casa. Són experts en crèdits per cobrir necessitats com la tramitació dereciclatge perquè adoben aquella cuina que nosal· papers, la compra d’ulleres...tres hem llençat, una taula, un sofà.... (aquest pro·cés es repeteix en totes les naus que ocupen). Quan La proximitat amb la gent de les naus esborra moltels fan fora ho perden tot, han de marxar amb les prejudicis. Descobreixes la vàlua d’aquells que ambquatre coses que els caben a les mans i novament una bona cultura, cerquen possibilitats que el seuhan de buscar on viure i començar de nou. I tam· país no els ofereix; la importància que donen a labé la convivència és difícil. Son moltes persones, de família, a qui envien part dels pocs diners que acon·procedències diverses (africans, llatins, d’Europa de segueixen amb la venda de ferralla; com la solitud il’Est...), alguns d’ells malalts, lluny del seu país, amb les dificultats poden afectar a la salut mental... Peròil·lusions frustrades i sotmesos a una gran pressió. la greu situació de crisi genera malauradament acti· tuds xenòfobes que cal contrarestar amb fortes do·Quan des d’Apropem-nos es tenia coneixement de sis de pedagogia i defensa dels drets humans. Nola possibilitat d’un desnonament es procurava fer- és possible que la “loteria de néixer” faci desigualslos costat. Un dia ens va arribar el crit d’alerta de les persones. El nostre barri també trobem aquestesCEPAIM, una entitat que treballa amb immigrants actituds però jo he après de la implicació de perso·africans: “a les naus hi ha gana” i, novament al Po· nes diferents, d’esglésies diferents i d’entitats moltblenou es va constituir una xarxa solidària. Un grup diverses. A l’Ateneu La Flor de Maig, recentmentde veïns vam agafar el compromís de fer una apor· ocupat pels veïns del barri, s’ha creat l’Assembleatació econòmica per comprar menjar i repartir-lo. Es solidària contra els desallotjaments en la que es discu·va crear la Xarxa de Suport als Assentaments en la que teix quinzenalment les mesures a impulsar i a la queparticipen veïns a títol individual i representants participen representants dels afectats, de diferentsd’entitats diverses. No es té cap subvenció oficial. Es entitats i de veïns a títol individual.van constituir equips de repartiment de menjar i esvan subministrar bombones de butà i petites cuines Montse Milà és membre de la xarxa de suport als assentaments del Poblenou de Barcelona Encara ens cal el Dia de la Dona Maria Antònia Bogónez AguadoJa han passat unes quantes set· les víctimes de la violència de trar en temes de remuneracionsmanes des del dia 8 de març, el gènere (reguitzell sangonós que diferenciades, la precarietat dedia de la dona. Sí, estaria bé no malauradament continua aug· moltes de les feines bàsicamenthaver-lo de marcar en el calen· mentant)... No, no viuen aques· desenvolupades per dones... Ai! Idari. O que es convertís en una tes “agressions” només una part les creients catòliques, veient comfesta joiosa, no de reivindicació, de les dones... Les mesures aus· uns quants homes decideixen elsinó de celebració perquè ja no tericides tenen un major impac· futur de la nostra –sí, la nostra,té raó de ser! Però com n’estem te sobre les dones. La pobresa també nostra– Església... Sort quede lluny! Cal continuar recor· té rostre femení. A prop nostre, la Ruah ha bufat i ens obre por·dant les noies violades a la Índia, entre nosaltres, potser nosaltres tes a l’esperança... Que tant de boaquelles que no poden anar a mateixes... I en el món laboral, la seva alenada faci una Esglésiaescola a l’Afganistan, les dones dues amigues m’explicaven l’al· més igualitària i que es posicionisaudís rastrejades electrònica· tre dia com el seu sostre no és radicalment pels pobres, sovintment, les mares coratge colombi· de vidre: és blindat! Cap possi· dones! Sí, l’any vinent ens torna·anes, les que pateixen malalties bilitat d’ascendir en l’empresa, rem a trobar al carrer!acusadament femenines (i per retrets per no haver contestat latant, sovint incompreses: fibro·miàlgia, SQM, fatiga crònica...), Blackberry quinze dies després d’haver parit, i això sense en· Maria Antònia Bogónez és secretària 7
  • 8. Enterramorts i jutgessa de pau Teresa Ahicart Hem demanat a M. Teresa Ahircart, veïna de 80 anys del Papiol i ciutadana compromesa amb el seu poble, que ens faci cinc cèntims de com viu les dues feines que fa, dues feines delicades que li permeten ser molt al costat de la seva gent, en moments molt diversos. Sóc ajudant del cementi· diu una frase que vaig lle· ri parroquial del Papiol. gir no sé on: La mort és d’una Aquesta és la versió suau. rudesa incalculable. És el fet De fet, se’n diu: “enterra· més brutal que els humans ens morts”. La meva feina con· veiem obligats a acceptar. Per trasta amb la meva forma sort tenim la mort de Jesús. de ser, perquè sóc optimista Aquí hi és tot ben represen· i alegre, i m’agrada mirar tat: la mort, la pietat ,el per· les coses pel costat positiu. dó, el gran sofriment i per fi Sempre he tingut comerç i la resurrecció. m’he relacionat molt amb la I aquí ve l’altra part de la gent, i com que visc en un meva feina i és que sóc Jut· poble petit on tots ens co· gessa de Pau del meu poble. neixem, sempre havia anat a al qui hem d’enterrar. Els fami· A mi, que sóc molt de la tots els enterraments. liars no solen ser-hi en aquest broma, m’ha ajudat a relativitzar Fa catorze anys l’administrador moment, però sempre em dema· les coses fer dos serveis tan dife· del cementiri es va posar malalt, nen que ho faci amb compte: les rents. Ser jutgessa potser té més just en el moment en què hi ha· restes són per a ells aquell pare “rang”, però jo he après molt en via canvi de rector. El mossèn no o aquella àvia estimada, o algun totes dues tasques. Aquí he ha· sabia gaire què havia de fer. Pri· fillet, que sempre és el més do· gut de fer cursets per casar la mer va demanar al meu marit, lorós. Sento una responsabilitat gent. Jo de fet, encara que siguin que acabava de jubilar-se, que molt gran en veure la confiança cerimònies civils, de vegades els s’ocupés d’aquesta feina, però que dipositen en mi. llegeixo poemes de la Mare Tere· el meu marit després de rumi· sa de Calcuta, i ens emocionem ar-s’ho tota una nit va dir que També hi ha nínxols que no re· i tot. no. I com que jo sempre intento ben gaire visites i els netejo els vidres o trec les flors que ja han No m’agrada gens fer judicis i donar un cop de mà a l’hora de quedat caduques. El cementiri fa no sempre les coses són tan cla· resoldre els problemes, m’ho va goig, i molta gent hi va a passe· res com per jutjar ningú. El que proposar a mi. Doncs allà va, jo jar. Hi ha sis tombes, i alguna de sí que m’agrada i no se’m dóna no m’hi vaig pensar gaire. preparada per si algun rector la malament és fer conciliacions. No va ser fàcil. No pas per la vol fer servir. Les altres tombes Fa deu anys que sóc en el càrrec, feina en si mateixa, que no em són particulars. Les reguem i te· que es renova cada quatre anys. va agafar de nou després de tre· nim cura de les plantes. És el ple municipal que tria entre ballar tota la vida, sinó perquè la gent que es presenta i la presa quan coneixes les persones, s’hi A mi tot això m’ha ajudat a va· de possessió es jura a Sant Feliu barregen els sentiments. També lorar la vida, a sentir-me útil. de Llobregat. m’ocupo d’anar a les cases en També he patit pèrdues familiars doloroses i la meva feina m’ha A més a més, a la parròquia aju· el moment en què em truquen i ajudat a acceptar-les millor. El do tant com puc i sempre pre· sovint he estat allà amb la famí· temps és or i cal aprofitar tots els parem sortides o peregrinatges. lia fent companyia i esperant el moments,fent tot el que puguem Estic a diverses societats com La moment final. Jo procuro estar treballant per a tots. Per això Setmana Cultural, al grup de pa· disponible: em truquen encara disfruto molt de la vida agraint trimoni i al Museu, i canto Gos· que sigui a la matinada i dormo cada minut que respiro,esperant pel.Quan tinc una estona vaig ben a prop del telèfon. No tinc tranquil·lament quan arribi la a caminar amb el grup que fem mandra. meva hora . gimnàstica.8 Una de les meves feines és aju· dar a reduir les restes per fer lloc No és gens fàcil desprendre’s dels qui estimem, perquè com M. Teresa Ahircart és jutgessa de Pau i enterramorts
  • 9. IRAQ, 10 anys després: 10 raons del fracàs de la invasió i 10 criteris d’actuació Jaume Botey i Pilar MassanaParlar del fracàs de la invasió no és dir res de nou.Per això us fem un guió d’alguns dels seus aspec·tes. Així podreu tenir més sistematitzat el que jaheu llegit a d’altres bandes. No parlo de les raonsde la invasió, que ja coneixem, sinó de les del fra·càs. En una segona part, també com a guió, expo·sem què és el que creiem que s’hauria de fer.Les raons del fracàs1. Els morts, els ferits i els desplaçats. Davantd’una guerra il·lícita i immoral, provocada nomésper l’ambició del petroli, un sol mort hauria estatun fracàs. 1.000.000 de morts iraquians, la majoríapoblació civil innocent, 70.000 soldats morts de lacoalició, 2.500.000 milions de desplaçats o exiliats, guit exactament el contrari: desvetllar el sentimentel país destrossat… Són milions de fracassos. nacional enfront de la invasió.2. No van poder amagar que el pretext que van 6. De moment no hi ha els negocis. Es produeixutilitzar per a la invasió era una mentida. Aques· menys petroli que abans de la invasió. Van destruirta mentida va quedar clara davant el món: que hi de manera quasi irreversible la majoria dels poushavia armes de destrucció massiva, l’acusació de la de petroli que abans de la invasió estaven en fun·vinculació de Saddam amb al Qaida, que buscaven cionament. No hi ha inversions per fer-ne de nous.la democratització del país… Utilitzant fins i tot I a sobre, fins i tot el govern-titella, el president Ta·l’ONU per difondre-les. labani i el primer ministre Al-Maliki entreguen les noves concessions a la Xina.3. No comptaven amb la tenacitat de la resistèn-cia. L’Irak és un poble digne, savi, culte i altiu. Van 7. Falta d’inversions internacionals i de les Confe-ser els iraquians que fa milers d’anys van inventar rències de Donants. La inseguretat física, econòmi·l’escriptura, el dret, la saviesa dels astres, el mono· ca i política ha fet que fins i tot les empreses d’EUAteisme. Un poble així no pot acceptar ser humiliat ja no vegin l’Irak com la xauxa que havien previst.d’aquesta manera. L’odi que s’ha creat contra occi· El govern ocupant va fer totes les lleis per facilitar eldent el pagarem car i per generacions. D’entrada, robatori. Però ni així! A més, les condicions imposa·van fer perdre militarment la guerra a l’exèrcit més des pels EUA, que qualsevol inversió ha de tenir elpoderós del món quan després dels bombardeigs vist-i-plau de Cheney i de Haliburton ha fet desistirvan haver d’entrar en el cos a cos. possibles col·laboracions internacionals, sobretot de França, Gran Bretanya i Alemanya.4. Tampoc no havien comptat bé els costos. Laguerra del Golf del 91 va costar 60.000 M$, que van 8. Caos. Desaparició de l’Estat. La situació d’ara és·pagar Aràbia, Kuwait i Japó. La de l’Iraq ha costat pitjor que la d’abans. Sota la sospita de ser col.labo·1,7 bilions de dòlars per als Estats Units, als quals radors del Baas, els invasors van suprimir tot vestigise sumen 490.000 milions més addicionals en be· de l’Estat anterior i van acomiadar tothom. Ara ellsneficis pels veterans de guerra. Quasi 10 vegades mateixos reconeixen aquest fet com un greu error:més que el que Bush i Cheney havien pressupostat. ni electricitat, ni telèfons, ni aigua potable, ni esco· les. Els serveis que funcionen ho fan per autogestió.5. Fracàs en la voluntat de dividir Irak en tres No hi ha estat, només caos i repressió. Es tan desas·trossos. Un dels objectius de la invasió era dividir trosa la situació que es lícit preguntar si realment elel territori segons confessions religioses o ètniques: que pretenien era exactament això: el caos.sunites, xiítes, kurds etc. L’estratègia era cantona·litzar la zona. Es tractava d’implantar el nou mapa 9. El desprestigi dels EUA. A nivell internacionalpolític que Brzezinski havia dissenyat per l’orient el desprestigi dels EUA com a potència ha arribatMitjà a “El gran tauler d’escacs”. Però han aconse· a cotes mai previstes. Fins i tot en la seva explícita 9
  • 10. voluntat de desacreditar l’ONU haurà treva mentre quedi un sol en van sortir malparats. La coa· soldat. L’afirmació que cal que· lició, formada per pressions dels dar-se per a poder garantir la EUA va fracassar. Tot eren pres· seguretat i la transició és una di· ses per marxar-ne. Paradoxal· lació per intentar quedar-se. ment els organismes de decisió 5. Mentre quedi un sol soldat multilaterals han sortit enfortits. cal donar suport a la resistèn- L’empantanagament actual és cia. La resistència a la invasió no semblant al que van patir a Viet· solament és legítima sinó que en nam. El cruel setge de Faluja, les actuals circumstàncies repre· veritable genocidi, és comparat senta una clara defensa del món ja a la ofensiva del Teth al Viet· lliure enfront de la voluntat de nam, que va marcar l’inici de la domini mundial de l’Imperi. derrota. 7. El nou govern. Es un nou go· 10. Final de la impunitat. La vern sense tutelatge ni controls exteriors qui ha proposta de “Guerra preventiva” de Bush, Che· d’assumir l’enorme tasca de tancar ferides, donar ney, Rumsfeld, Wolfowitz, Rice, Perle, Kagan etc. suport a tots els que han patit, reconstruir les es· que havia d’inaugurar “El gran segle americà” ha tructures de l’Estat i els serveis públics. Sembla fracassat. obvi que el nou govern hauria de suprimir totes les institucions polítiques, econòmiques, militars Què fer? creades per l’invasor. 1. Portar Bush, Tony Blair, Aznar i Durão Barroso 8. Constitució laica i govern laic. Considerem mà· al Tribunal Penal Internacional. Ells, els prota· ximament important que es mantingui l’esperit gonistes de la reunió de les Açores, i els seus col· laic i progressista que ha estat present fins el pre· laboradors, han de judicats com a genocides i cri· sent a la vida de la població de l’Irak: la defensa minals, estigmatitzats i condemnats. dels drets de la dona, el respecte a la llibertat reli· 2. Les destruccions han de ser pagades i recons- giosa i de consciència, la possibilitat de formar una truïdes pels agressors. La invasió ha pretès des· comunitat nacional suma de diferents comunitats truir l’estructura física i les conquestes socials. La ètniques. reconstrucció del país ha d’anar a càrrec dels inva· 9. Control sobre el petroli. El nou govern ha de po· sors que actuaren il·legalment i com a terroristes. der disposar de la pròpia riquesa petrolera i definir 3. Deute extern i la necessària condonació. FMI amb autonomia i dins de les organitzacions inter· i BM pretenen condicionar el futur de l’Irak, sigui nacionals de les que lliurement decideixi pertànyer quin sigui el nou govern. Així el tindran sempre la producció i venda de la seva riquesa bàsica. amb la corda al coll. La invasió encara no s’havia 10. Dignitat del món àrab. Irak i la causa pales· acabat i el 10 i l’11 d’abril es va acordar a Washing· tina van juntes. La causa de l’Irak, la invasió i el ton fixar el deute exterior de l’Irak en 380.000 M$. sofriment de la seva població no pot desvincularse Segons això Irak seria el país més endeutat del Ter· del destí del món àrab en general i en especial del cer Món. Si no es condona el deute seguim con· poble Palestí. demnant a la població de l’irak a la misèria. Honor i gratitud a la població màrtir de l’Irak. Es· 4. Totes les tropes han d’abandonar Irak imme- tem obligats a un enorme deure de gratitud amb diatament. La resistència ha anunciat que no hi aquests pobles màrtirs. Atorgueu-vos sense defallences, ara i en créixer, de grans i de vells, una al- moina recíproca de perdó i tolerància. Eviteu el màxim crim, el pecat de la guerra entre germans. Penseu que el mirall de la veritat s’esmicolà a l’origen en fragments petitíssims, i cada un dels trossos recull tanmateix una engru- na d’autèntica llum.10 Salvador Espriu, del monòleg final de Primera història d’Esther
  • 11. RECEPTES per anar canviant Receptes per amar canviant Receptes per anar canviant Ous benedictine (o Francesco) “Escrache” Tere Jorge Salva ClarósEstrenem un nou pontificat i confesso que, en un pri- La casa reial ha mostrat sorpresa per la imputa·mer moment, volia oferir-vos una recepta argentina en ció de la infanta Cristina per presumptes delicteshonor al nou bisbe de Roma. Però no he trobat cap que relacionats amb els negocis que compartia amb elm’acabés de fer el pes. No obstant, i fent ús de l’opor- seu marit. Fèlix Millet també va quedar atònit entunisme mediàtic, he rebatejat una recepta (ja de per si ser detingut per pagar unes obres a casa seva i laamb un nom bastant piadós) donant-li el sobrenom del festa de casament de la seva filla, entre altres, ambnou cap de la nostra església. A mi em sembla una recep- diners del Palau de la Música Catalana. Luis Bárce·ta diferent i divertida que, com sempre, dóna joc a la vos- nas, indignat per les acusacions de comissionista itra iniciativa a l’hora de combinar i afegir ingredients, d’evadir capitals, ha demandat a la seva empresa,econòmica i amable per un sopar informal. D’entrada el PP, per acomiadament improcedent. L’ex-capsón les sensacions que també m’ofereix “Francesco” i dels empresaris espanyols, Gerardo Díaz Ferranque espero pugui mantenir. no entén com per no pagar unes nòmines als seusIngredients: vuit ous, vuit talls de llom prims, empleats, i amagar els diners a Suïssa després dequatre panets rodons, dos pebrots vermells, 25 g. la fallida de les seves empreses, ha anat a la presó.mantega, una cullerada d’oli d’oliva, 50 g. de fari· A Yolanda Barcina, presidenta del govern de Na·na, ½ litre de llet, formatge per gratinar, all tallat varra, li va causar també estranyesa la recriminaciópetit (opcional). per haver cobrat dietes dobles i triples en un sol dia com a consellera de Caja Navarra. Oriol Pujol i Ma·Elaboració: nel Bustos van reclamar la presumpció d’innocèn·Escaliveu els pebrots i un cop nets talleu-los a tires cia només conèixer també que estaven imputats perpetites. Reserveu-los. Torreu lleugerament els pa· assumptes de tràfic d’influències. El denominadornets oberts per la meitat i poseu-los en una plata comú de tots ells és la manca de consciència ètica dede forn. Passeu el llom per la paella (volta i volta) les seves malifetes, cosa que explica la poca cura quei els anem posant sobre els panets. Fem el mateix van tenir per amagar proves incriminatòries com e-amb els ous. Per fregir els ous podeu donar-li un mails, converses telefòniques o converses captadestoc especial si hi incorporeu all tallat petit. amb micròfons amagats, comptes corrents, transfe· rències bancàries, ostentosos rellotges d’or, bossesAra és el moment de fer la beixamel. Posarem un cares o factures de cal sastre, i tantes altres.cassó a foc suau i hi desfarem la mantega amb l’oli.Quan sigui ben desfeta hi afegirem la farina i la La ignorància fingida per inspectors d’hisenda,torrarem una mica fins que vulgui començar a can· per jutges, notaris, registradors, banquers, políticsviar de color i llavors és el moment de afegir-hi la i empresaris... ha convertit en normal el robatori,llet barrejant amb energia fins que es desfaci tota l’abús i l’estafa, fins el punt que alguns s’havienla farina. Hi afegim sal i pebre al gust i les tires de cregut impunes. El consentiment i el relaxament apebrot escalivat que teníem reservades. l’hora d’aplicar les lleis ha fet semblar normal que ningú sigui senyalat pel fet d’estafar, no pagar im·A partir d’aquí la deixarem a foc baix, durant cinc postos, cobrar en negre, evadir capitals... o fer unaminuts (perquè no tingui gust de farina) remenant bretolada. Sense la consciència ètica, s’evita la res·contínuament. Cobrim els panets que tenim ja pre· ponsabilitat personal dels actes. Però no s’evita és·parats a la safata i afegirem el formatge que més ser senyalat pel carrer, i menys encara si qui és asse·ens agradi per sobre. Posem la plata al forn per nyalat i escridassat és un representant electe, perquègratinar-ho. la condició d’”electe” no és eximent sinó agreujant de l’acció u omissió èticament reprovable. 11
  • 12. Amb entitat (i experiència) Amb entitat (i experiència) Amb entitat (i experiència) La Fundació MARPI de l’Alt Maresme La Fundació Privada MARPI és una entitat sense Moments difícils afany de lucre que atén persones amb discapaci· Són temps de crisi, i com sempre, els col·lectius tat intel·lectual a la zona de l’Alt Maresme, i el seu més febles són els grans perjudicats. Els diferents objectiu principal és la integració laboral i governs de la Generalitat i de social. La Fundació té la finalitat que tots l’Estat han fet grans retallades en els aspectes de la vida estiguin garantits, l’àrea social i per tant, al col·lectiu treball, habitatge i lleure. Per arribar a de discapacitats també. Tenim aquestes finalitats la fundació disposa de menys ajudes, no podem ampli· diferents serveis i recursos: ar les places als diferents serveis El Taller Horitzó té l’objectiu d’inserir la· perquè no ens les subvencionen, boralment les persones discapacitades. Ac· i per tant, moltes famílies que te· tualment tenim contractades en el nostre nen fills a casa no poden gaudir Centre Especial de Treball 55 persones, que d’aquests serveis. cobren el salari mínim interprofessional, i Però on patim considerablement alguns per la seva elevada productivitat te· és al Centre Especial de Treball, nen complements salarials. La nostra acti· ja que ens ha retallat el 25% d’aju· vitat principal és el muntatge d’aparellatge des. No podem contractar ningú elèctric, també tenim una secció de neteja més i per tant no podem crear viària i d’espais públics i una altre de construcció, ocupació i estan en perill llocs de treball. Ja hi ha obres i serveis. Hi ha un grup de 45 persones que Fundacions similars a la nostra que han acomiadat per les seves característiques no poden treballar i treballadors discapacitats, altres han fet ERO’S i al· per tant tenen un contracte d’assistència: aquests tres han tancat. Això fa que l’element més important realitzen en el seu servei de Centre Ocupacional ac· d’integració i vertebració, que és el treball, se l’estan tivitats d’ajust personal i social, educatives i rehabi· carregant, i les famílies tindran una sobrecàrrega, ja litadores, com tallers diversos, hort, piscina, música, que hauran d’atendre el discapacitat i menys recur· equinoteràpia, etc. sos econòmics, per tant, augmentaran els problemes Un altre servei de què disposa la Fundació MARPI de salut mental i pobresa. són les Llars Residències, que tenen l’ objectiu de També cal pensar, cosa que nosaltres sempre ho dotar d’una llar a tots aquells usuaris que no en dis· hem expressat, que a l’Administració li surt més posin, o perquè els seus pares són grans o falten. La a compte tenir un discapacitat amb feina que no a fundació disposa de tres llars: una Llar Residència a l’atur. És cert que haurà de pagar una subvenció a Canet de Mar amb capacitat per a 18 persones que la Fundació, però li sortirà més a compte pagar en necessitin un gran suport, i dues Llars a Pineda de aquest concepte, i tenir-lo integrat, amb bones con· Mar de cinc persones a cada pis amb usuaris amb dicions i amb recursos econòmics propis, que no pas més autonomia personal. Aquests realitzen activi· al carrer, ja que en molts casos els haurà de pagar un tats de la vida diària, higiene, alimentació, suport pensió no contributiva, o pagar una plaça al centre emocional, oci... L’objectiu és que els nostres usua· de dia. Tampoc no es valora el cost social i sanitari ris adquireixin un alt grau d’autonomia. Tenim un que aquesta persona pot provocar si no té feina. Per personal molt divers i hi ha diferents graus de su· tant, aquesta manera de fer no l’entenem, i pensem port, tot i que la finalitat és que siguin capaços de que és injust que els que menys tenen siguin els que fer les activitats domèstiques per ells sols, també cal més sacrificis han de fer. Per tant, el nostre col·lectiu dir que sempre tenen ajuda, suport i supervisió per integrat a la Plataforma DINCAT, discapacitat intel· part dels monitors. lectual de Catalunya, estem en lluita, ja que no ens La Fundació té també l’Esplai Mediterrània, servei poden retallar aquests drets i a més a les persones que té com a finalitat organitzar activitats espor· mes més vulnerables, per tant nosaltres i des de tives, culturals i de lleure, l’Esplai té un equip de DINCAT diem #AIXÒSIQUENO Futbol Sala i de Bàsquet, tallers de teatre i música, i12 també organitzem sortides, casals, viatges i colònies. Fundació Marpi: www.fundaciomarpi.org
  • 13. A PEU A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu Ermita de la Trinitat, estampa grega al Garraf Jaume RoigQuan passeu per les costes de Garraf, per la C31,entre la cimentera de Vallcarca i Sitges, trobareu ala dreta, a 200 m del km 167, una pista que s’enfilaen direcció al turó de l’ermita de la Trinitat. Hi po·dreu accedir amb vehicle si és quart diumenge demes o la festa de la Trinitat (el diumenge abans deCorpus); altrament una tanca barra el pas.L’ermita, a tocar del mar, és coquetona, un lloc tran·quil per passejar, llegir, vagarejar, menjar, dormiri omplir-se els ulls de mar i cel blau. Si ens hi du·guessin amb els ullstapats, en obrir-los,creuríem que som enuna illa grega. Peròno, ens trobem apocs quilòmetres deBarcelona.L’origen cal bus·car-lo en algun ermi·tà que hauria escollit Seguiu el sender (el GR92) vers la dreta, i entre bos·aquest lloc desert cúries i vistes meravelloses –el Garraf no és nomési feréstec per dedi· pedregam i eixutesa–, fareu cap a un camí ample;car-se a la pregària i seguiu-lo també cap a la dreta. Ara l’excursió esdevéla penitència. Consta un veritable passeig. El punt culminant és la Penyaque durant els segles del Llamp i amb un suau descens arribareu davantXVII i XVIII l’ermita unes antenes. No us espanteu, darrere mateix us es·prestà bon servei als pera l’ermita i les antenes s’hauran fet fonedisses.habitants de Sitges, alertant del perill de les naus L’ermita té una façana molt original en forma depirates que aterrien les costes. porxada, realitzada amb pedra “corcada” del país.També hi ha un bonic itinerari, de menys de 10 Dins la porxada hi ha la font del Remei amb unaquilòmetres entre anada i tornada, per accedir-hi imatge d’aquesta marededéu. El campanaret d’es·a peu. Arribeu-vos a Sitges. A la segona rotonda padanya té dos finestrals amb dues campanes.que hi ha a l’entrada de la població venint de Bar· Un cop dins, a mà esquerra, es venera la imatgecelona, preneu la sortida que indica Urbanització de l’Ecce Homo, coneguda popularment pel SantLlevantina i Quint Mar i, sempre seguint els tren· Crist del Mal de Cap, pel fet que hom l’invoca con·calls que s’enfilen, trobareu el carrer Malvasia. Se· tra aquesta malaltia i els devots s’emporten unaguiu-lo fins al final que és l’espectacular Mirador agulla de cap de les que hi ha en un coixinet i n’hide la Llevantina, amb unes vistes precioses de Sit· deixen una altra.ges i els voltants. Aquí deixarem el cotxe. No deixeu de visitar el mirador amb la glorieta i lesAl cantó muntanya veureu un indicador del GR92, magnífiques vistes. Per tornar us aconsello seguirque entre altres llocs assenyala el Puig de Sant An· el camí d’anada.toni i la Penya del Llamp, llocs per on passarem. Ara Que tingueu una bona sortida. Ep, i no us descui·cal enfilar cap al dipòsit d’aigua que hi ha a sobre. deu de dur aigua, un bon calçat, l’agulla de capNo us espanteu: un cop hi arribeu tot es fa més fàcil amb les vostres angúnies i pors, i... bon humor ii veureu que l’esforç ha valgut la pena. valentia, per si aquella ens falla. 13
  • 14. Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades R ETALLADES… COMPENSADES. Els als o futures que ens puguem trobar (alló del “pro· funcionaris de la Generalitat estan patint pòsit d’esmena” de la confessió). I, en aquesta línia, retallades notables des de fa gairebé un el “dolor d’atrició” (per la por al càstig) servia quan parell d’anys: sou, pagues extres, etc. I el de “contrició” (convicció de que alló estaba ma· això, aparentment, també afecta els càrrecs polítics. lament) no funcionava… Penso que seria molt útil Com “compensar” la pèrdua? Molt senzill: als di· cara a pocavergonyes que han estat i estan estafant rectors generals dels Departaments se’ls dóna una a tort i dret. La “mala consciència” per por al càstig plaça als consells d’administració de diverses em· podria ser útil quan no hi ha cap referent ètic per· preses públiques (del mateix departament o d’un sonal. Jesús Lanao altre) i cobren, en concepte de dieta per assistir a aquells consells, el que els han retallat del sou. No· més cal repassar el nombre de persones que teni· G en algunes empreses públiques en l’anterior etapa ENT GRAN. AL JAPÓ? A CASA NOS- (Govern tripartit) i els que tenen des de fa dos anys; TRA? Una notícia a la premsa m’ha fet un en concret, ha passat de 4 a 10. Si es cobren 300 viatjar en el temps. Era el 1984. El CAP· € de cada un d’ells al mes i s’està en cinc, el total SA, un dels anomenats cinema d’art i as· (1.500 €) compensa la retallada… A, i tot en la més saig. I a la pantalla “La balada de Narayama”, una absoluta legalitat! Jesús Lanao pel·lícula japonesa de Shohei Imamura, on es re· tratava el costum que feia que els avis i àvies, quan arribaven als 70 anys pugessin a una muntanya N per esperar que els arribés la seva mort, sense fer otícies “casuals”? Resulta força nosa. En la cinta, l’Orin, la protagonista anciana, curiós aquest allau de notícies sobre cor· ho accepta i ho viu amb dignitat. Ho tenia assumit: rupció de molts càrrecs polítics que, cada calia deixar els aliments, l’espai, als més joves. Dur, dia, estan sortint als mitjans de comuni· colpidor. 2013. Un altre japonès, el ministre de Fi· cació, fins i tot de fets de fa 10, 15 o 20 anys… Per nances, és capaç de demanar a la gent gran del seu què surten ara? Qui o què hi ha al darrera? A qui país que “que s’afanyin i es morin” per així alleu· interessa? Està clar que el nostre sistema no és de· jar la càrrega fiscal i les despeses mèdiques del go· mocràtic… si no hi ha democràcia econòmica no vern. Després va demanar disculpes, però ja estava pot haver democràcia política (en el sentit autèntic dit... Quantes vegades les mesures que es prenen del terme). Ara bé, l’alternativa que pot aparèixer “castiguen” la gent gran, malalta? On queda el sen· –i que alguns grups poden estar forçant– és la del tit de vetllar per la seva vida? I agrair la saviesa i “líder carismàtic” que ho arregli tot… I això encara l’existència acumulada? Ser la memòria del nostre és molt pitjor. Jesús Lanao passat? Què ens passa que només valorem el quan· tificable, el rendible, el que és bonic de veure? Avui llegia que a Catalunya s’han tancat 107 residències M en els darrers 5 anys, just quan tenim una esperan· ALA CONSCIÈNCIA. Resulta curiós ça de vida altíssima (79,25 anys els barons; 85,15 les com aquesta expressió “mala consci· dones). No serà que estem retallant en allò que dig· ència”, ha tingut un procés de “negati· nifica un poble: cuidar dels febles, educar els in· vitat” creixent. Si fa 50 anys tenia una fants i joves, agrair i rendir homenatge als nostres valoració bastant positiva (per la connotació moral grans? Potser els fets s’adiuen amb la recomanació del terme), en el transcurs del temps ha esdevingut del ministre nipó... Maria Antònia Bogónez Aguado un terme mal vist perquè sembla referir-se a una ètica (o moral) “dolenta”, superada… Com si te· nir mala consciència impedís una visió ” objectiva” P del comportament personal que hom ha tingut en· vers una situació o un fet concret de la vida. I això ASSAR EL MORT ALS JOVES. Són dos (figura) ens bloqueja i ens fa mal… I penso ¿no serà quarts d’onze quan arribo a sopar i els una trampa? Si bé és cert que convé alliberar-nos de casa, és clar, ja són a les postres. -D’on de fixacions envers actuacions passades negatives vens amb aquesta cara?, em diu la meva o poc encertades que ens paralitzen, no és menys filla. -D’una reunió del partit... N’estic fins als nas·14 cert que hem d’esmenar-nos cara a situacions actu· sos de reunions interminables i de discussions eter· nes sobre si s’ha d’anar contra el “capitalisme” o si
  • 15. els dolents són els “neoliberals”, de si l’objectiu és nyia... i al món hi ha tants problemes concrets, que“el dret a decidir” o “l’estat propi”, si la culpa és de si només podem lluitar contra ells, un després dela Merkel o del Mas !.... i el pitjor és que ara són els l’altre, no acabarem mai!. També cal reconèixer quejoves els que gaudeixen discutint d’això, tot refre· guixar un eslògan original i amb gràcia en un trosgant-te per la cara la seva llicenciatura en Ciències de cartró també costa ben poc... però, d’altra ban·Polítiques. A més, són de pensament únic i uns car· da, com us podeu fiar de joves que s’integren enques! No són capaços de posar en qüestió res del estructures tan carques com els partits polítics?...que vingui “de dalt”. Per sort no he dit que “abans només poden ser això, conservadors i carques, perno passava”, perquè no és cert. Però ho he dit amb més d’esquerres que sigui el partit! I alguns, no totsmala llet. S’ha fet un silenci. Al cap d’una estona, però n’hi ha i en conec, ho fan com qui busca ratllesl’Anna diu: és normal que t’hi enfadis i la culpa és per posar al curriculum... “militant del partit X desde tots. Calla. Me la miro per si, sense demanar-li, de...”. M’he quedat amb la cullera a la mà i la bocam’explica què vol dir. Em mira amb els ulls oberts, oberta. Ella acaba: no us fieu dels joves que s’inte·com dient-me ximplet o alguna cosa semblant: És gren a aquestes estructures tant grosses, lentes i ve·normal perquè els grans (m’ha dolgut la paraula), lles, partits polítics, l’Església. Fixa’t amb els jovesesteu dient que ho tenim fotut, que hem de llui· cristians de “l’equis-uve-palito”! Te’n recordes? Itar i arreglar-ho tot els joves... però no ens doneu tant si me’n recordo! I prometo no tornar a parlarles eines!!!. Fixa’t amb el 15-M, entusiasme i bona per sistema de la força i la bondat dels joves pervoluntat que només ha generat més frustració... canviar el món. No, si no som capaços de donarsense eines només tenim possibilitats de solucio· eines. No els hi podem passar el mort. Albert Farriolnar problemes concrets com l’Ada Colau i compa·Per airejar el cervell Per airejar el cervell Per airejar el cervell Per airejar el cervell maduresa del nen o l’adolescent, però sense amagar-ho, “perquè sinó la imaginació pot fer que pensi que està passant una cosa encara pitjor”. Cal dir-ho, sí, però només si hi ha un diagnòs· tic segur, ubicant el lloc del cos La fe cristiana. Una saviesa ober- on està el mal i sense necessitat ta al món d’avui. Gerd Theissen. de fer servir, el primer dia, la CPL Libri 12. Barcelona: CPL paraula “càncer”, encara social· 2013. ment massa estigmatitzada. El Acaba de sortir, i és un llibre llibre “El silenci dels nens” està esplèndid del teòleg protestantEl Silenci dels Nens. Sònia escrit per acompanyar en un Gerd Theissen. La barreja de te·Fuentes Sanmartín. Barcelona: moment emocionalment molt ologia, filosofia i poesia, no esClaret 2013. complex, té un llenguatge ente· resol en l’espessor dels textos nedor; no és pas un tractat mèdic erudits, sinó en la senzillesa deLa psicooncòloga l’ICO, l’Ins· sinó una explicació propera per la divulgació del pensament cris·titut Català d’Oncologia, Sònia a unes persones que han de lle· tià a partir de l’experiència de feFuentes treballa a l’hospital de gir-lo quan ho necessiten. També viscuda. És un llibre per meditarCan Ruti de Badalona atenent pot servir a mestres, metges de i per contemplar i requereix lle·les famílies amb casos de càn· família, psicòlegs i altres profes· gir a poc a poc, no pas perquè elcer. El seu somni era publicar un sionals. Sònia Fuentes explica llenguatge no sigui entenedor,llibre que recollís la seva experi· que algun cop, més que ajudar, sinó perquè la poesia demana unència professional per ajudar les ha anat “a apagar un foc”, com altre ritme.famílies que han de comunicar en el cas d’una nena de 12 anysa un infant o adolescent que un a l’hospital a qui ningú havia dit La seva visió de Déu, de Jesús, defamiliar, pare o mare, avi, germà que la seva mare tenia càncer, i l’Esperit, de les Esglésies, del móno tiet, pateix un càncer. Perquè, en aquell moment era a punt de segur que captivarà molts lectorsinsisteix, cal dir-ho, però la gran morir. Per això, cal remarcar que de l’Agulla, i posa en relleu la ne·por dels adults és com fer-ho. cessitat del camí ecumènic com a 15 és un llibre ple de tendresa i hu·Ella explica que amb tacte, amb manitat, i també molt necessari. mutu estímul en la nostra formatendresa, tenint en compte la Maria-Josep Hernàndez de viure la fe. Mercè Solé
  • 16. La fe de cada dia La fe de cada dia - La fe de cada dia - La fe de cada dia - La fe de cada dia El papa Josep Lligadas Pot ser interessant, en el moment actual, atu· de l’imperi, va fer que s’anés considerant el bisbe rar-nos un moment a veure l’evolució històrica de de Roma com a hereu del paper de Pere dins el la funció del bisbe de Roma, és a dir, del papa. conjunt de les Esglésies. Però, certament, això no comportava tampoc cap poder de decisió. És clar que, en el grup dels dotze apòstols, Pere hi té un paper destacat. En les llistes dels dotze Quan l’any 313 s’acabin les persecucions i Cons· que apareixen als evangelis sempre és el primer, i tantí doni la llibertat a l’Església, i més encara quan Jesús els pregunta què en pensen d’ell, Pere quan el cristianisme esdevingui religió oficial de és qui fa de portaveu (Mateu 16,13-20; Marc 8,27- l’imperi, el bisbe de Roma anirà tenint cada cop 30; Lluc 9,18-21; Joan 6,66-69). I també veiem que, més poder, fins a esdevenir, després de la caigu· en determinats moments, Jesús encomana a Pere da de l’imperi, sobirà d’un estat. Això tampoc no una funció de punt de referència quan Jesús no hi voldrà dir tampoc que tingui poder de decisió sigui (Mateu 16,13-20; Lluc 22,31; Joan 21,15-19). sobre les altres Esglésies, però sí que la seva veu tindrà cada cop més pes. Certament que, com passa en tots els relats evangèlics, es pot discutir si determinada escena Durant l’Edat Mitjana, a poc a poc, els bisbes de va esdevenir realment així com els evangelis ens Roma aniran concentrant poder, tant en les qües· la narren o no, però en tot cas aquesta funció tions de govern com en les qüestions de contingut rellevant de Pere queda clara. I més clara queda de la fe. I no serà només per ganes de manar. Serà la seva funció després de la mort de Jesús, com a també perquè, en aquella època de senyors feu· primer testimoni de la resurrecció (testimoni amb dals, cada cop més els bisbes eren triats en funció valor formal: recordem que les dones no podien dels interessos del senyor de cada lloc, i, com que tenir aquest valor). La frase “El Senyor ha ressus· les diòcesis posseïen grans propietats, el càrrec citat i s’ha aparegut a Simó!” (Lluc 24,34) queda de bisbe era objecte de pura i descarada compra· com a record històric d’aquest fet, així com també venda. La centralització romana, encara que soni la síntesi de fe que trobem a 1 Corintis 15,5, on estrany, va fer una Església més lliure, almenys Pere és esmentat amb el nom arameu de Cefes. en alguns aspectes. Pere, per aquest motiu, lidera la comunitat en els Però certament que aquesta centralització no va seus primers passos i n’és portaveu públic (Fets ser cap cosa globalment positiva. I, a més, cada 1,15; 2,14; 2,37…), fins que se’n va de Jerusalem cop creixia més. El moment culminant és quan, (Fets 12,17). Pere serà, doncs, el punt de referèn· durant el setge de Roma per les tropes de Ga· cia de la primera comunitat cristiana, però això ribaldi, l’any 1870, el Concili Vaticà I declara el no vol dir que tingués cap poder de decisió sobre dogma de la infal·libilitat pontifícia quan el papa el que la comunitat havia de pensar o fer. De fet, parla ex cathedra. les discussions i divergències seran notòries entre La pèrdua dels Estats Pontificis aquest mateix tots plegats, i intentaran solucionar-les parlant-ne. any 1870 serà, però, un pas important perquè el Pere, segons la tradició, va morir màrtir a Roma. papa perdi moltes adherències de sobirà d’aquest Una tradició molt antiga i fonamentada però no món i es dediqui més a la tasca eclesial. I el Con· demostrable amb certesa total. En tot cas, des de cili Vaticà II obrirà el camí cap a una re-situació ben al començament, l’Església de Roma va tenir de la funció papal que prevegi una participació una certa precedència davant les altres Esglésies, més gran del conjunt dels bisbes i de tot el poble i els seus bisbes van ser vistos com a successors cristià en la gestió de l’Església. de Pere. I això, unit al fet de ser Roma la capital El sincer diu les veritats inoportunes perquè són veritats;El retall el cínic només perquè són inoportunes Joan Fuster

×