L’              A             G                                      U              L               L                     ...
L’Agulla                          Sumari                                                                Sumari - Sumari - ...
Veure, mirar...                                      Veure, mirar... Veure, mirar... Veure, mirar... Veure, mirar... Veure...
Pors davant l’independentisme                                                                                             ...
No és hora de casinos                                                ni de jocs temàticsS’ha argumentat, en defensa delpro...
la presó a canvi de diners, fets      més pertorbada: John Rosillo,         tal com venien advertint llavors    pels quals...
La palmera i la font                                                          La palmera i la font      La palmera i la fo...
Els Rolling, la Marilyn                                           i el Concili Vaticà II                                  ...
tents (no sabem si ressuscitaran), en altres s’ha anat      trobem de nou les arrels evangèliques de la confian-enrere, i ...
RECEPTES per anar canviant                                                     Receptes per amar canviant Receptes per ana...
Amb entitat (i experiència)                                                                             Amb entitat (i exp...
A PEU                      A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu...
Puntades                               Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades Pu...
Per airejar el cervell                                                                 Per airejar el cervell   Per aireja...
Relleus                     Relleus Relleus Relleus Relleus Relleus Relleus Relleus Relleus Relleus Relleus Relleus Relleu...
La fe de cada dia                                                    La fe de cada dia - La fe de cada dia - La fe de cada...
Upcoming SlideShare
Loading in …5
×

Agulla 81

541 views
424 views

Published on

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
541
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
2
Actions
Shares
0
Downloads
1
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Agulla 81

  1. 1. L’ A G U L L A Octubre 2012 - Any XVII - Número 81 Per un nou horitzó Entre els catalans creix la percepció que, en l’Estat dins el qual vivim la majoria, no paren d’augmentar les traves per avançar cap a un reconeixement ple de la llengua i la cultura, cap a un equilibri econòmic i territorial més just. La Constitució ja posava traves a un Estat pluricultural i, no cal dir, plurinacional, però entre molts catalans hi havia l’esperança que era un punt de partida i es podria avançar cap a un federalisme o confederalisme de debò. Bona part dels partits catalans d’esquerra apuntaven aquest camí, encara que potser amb horitzons llunyans diferents. Han passat més de trenta anys i creix la percepció que aquestes perspectives han fracassat. I tot això passa en un context de crisis diverses, d’algunes de les quals la població n’és més conscient que d’altres i en pateix les conseqüències de manera immediata. I molta gent, que tant costa que s’il·lusioni, s’ha anat engrescant amb la proposta de passar a ser un nou Estat d’Europa. Com a persones que volem ser cristianes i d’esquerres, hi hem d’aportar el nostre esforç, treball i perspectiva des dels llocs i partits en què estem compromesos, cadascun amb els seus projectes. Què hi hem d’aportar? Garantir el respecte per qui pensa diferent, garantir la pluralitat que permet la convivència, fer palès que creiem en la igualtat dels pobles i cultures, continuar treballant per la solidaritat dins Europa i en el món, establir una llei electoral més justa, cercar canals de participació democràtica més eficaços i directes, treballar per minimitzar els obstacles i dificultats que caldrà superar, lluitar perquè els plans d’austeritat que requereixen l’economia i la sobreexplotació del planeta es carreguin sobretot en qui té més i garanteixin l’educació, la salut i l’habitatge a tothom tot redistribuint el treball, potenciar l’economia social, intensificar la lluita contra la resolució armada dels conflictes, contra les polítiques armamentístiques i per la desaparició de l’armament nuclear, reglamentar bancs i finances... Drets humans, drets dels pobles i drets de la Terra han d’anar de bracet, han de ser per nosaltres els tres caps d’una mateixa trena.Butlletí de reflexió i diàleg. C/e: agulla.revista@gmail.com Bloc: http://www.catalunyareligio.cat/blocs/puntada
  2. 2. L’Agulla Sumari Sumari - Sumari - Sumari - Sumari - Sumari - Sumari Butlletí de reflexió i diàleg VEURE, MIRAR Any XVII. Número 81 03 Independència, Nació i Justícia. J. Torrens octubre 2012 04 Pors davant l’independentisme. M. Solé Periodicitat: 5 números l’any. 05 No és hora de casinos ni de jocs temàtics. S. Clarós Subscripció anual: 10 € Grup promotor: lA PALMERA I LA FONT Joaquim M. Cervera Salva Clarós 07 S’estimen. R.Masachs Kitty Guirao 08 Els Rolling, la Marilyn i el Concili Vaticà II. Q. Cervera Albert Farriol Maria-Josep Hernàndez 09 L’Església que no volem. Fòrum Alsina Tere Jorge Josep Lligadas RECEPTES PER ANAR CANVIANT Marta Moya 10 Crema de rovellons. T. Jorge Josep Pascual Mercè Solé 10 Ara que serem independents. S. Clarós Coordinació: Amb entitat i experiència Maria-Josep Hernàndez 11 Mas Franch. M. Clapés Compaginació: a peu Mercè Solé Dibuixos: 12 En terres d’en Serrallonga, Sant Miquel de les Formigues. J. Pascual Montserrat Cabo Capçalera: Mercè Gallifa 13 Puntades Imprimeix: Multitext, S.L. 14 Per airejar el cervell D.L.: B - 41803 - 97 relleus Adreça: Gran Via de les Corts 15 Guillem Pla: anem transformant a partir del nostre entorn. M. Catalanes, 942, 5-1 Moya 08018 Barcelona La fe de cada dia Correu electrònic: agulla.revista@gmail.com 16 L’esclat de l’octubre de 1962. J. lligadas Telèfon: 93.308.37.37 (Josep Pascual) Bloc: www.catalunyareligio.cat/ blogs/la-puntada Per subscriure’s a l’Agulla. Es tracta, simplement, d’omplir la butlleta de domiciliació bancària (si no voleu retallar la revista, es pot fotocopiar) i enviar-nos-la. També podeu enviar les dades per correu electrò- nic. Butlleta de subscripció Amics, Nom i cognoms: ____________________________________________ Us faig saber que desitjo fer el pagament de la subscripció NIF: ____________________________________________________ anual de l’AGULLA a través del Adreça: _________________________________________________ compte que us indico. Atentament, Població: ______________________________________ CP: _____ Firma Telèfon: _________________________________________________ Correu electrònic: __________________________________________2 Entitat - Oficina - Control - Compte o llibreta
  3. 3. Veure, mirar... Veure, mirar... Veure, mirar... Veure, mirar... Veure, mirar... Veure, mirar... Veure, mirar... Independència, Nació i Justícia Social Josep TorrensDefensar la independència de Catalunya és un federal, etc. D’això, la comunitat internacional entema és complex i té moltes possibles respostes, ja diu el Dret a l’Autodeterminació.sigui des del vessant econòmic, social, identitari, Fins ara no hem parlat d’independència perquè nosentimental, etc... La primera de les meves raons és hi ha una relació automàtica entre dret a decidirpel dret que crec que té tota persona i tot poble a o autodeterminació i independència. Aquesta noésser, a portar a terme el seu pro- deixa de ser, en tot cas, una con-jecte personal i comunitari d’una seqüència del dret a decidir, siforma lliure i responsable. No hi el poble escull democràticamentha ningú que si li preguntes, digui que vol crear un estat propi. I enque no està a favor dels Drets Hu- aquest moment és quan enllaçomans, aquest és un concepte molt amb la segona de les meves ra-interioritzat per gairebé tothom ons pel que he fet una opció per–una altra cosa és el nivell de res- la independència.pecte que en fem- Però quan par-les dels Drets dels Pobles, la cosa Vull un país on les seves lleisja no és tan clara, no se sap prou siguin justes i equitatives per abé amb què identificar-ho, pot ser tothom. Un país que cregui en launa causa indigenista, quelcom redistribució de la riquesa i en laque té a veure amb la fam al món, solidaritat. Un país que ajudi a lao el dret que té tot estat a que se li plenitud humana de les personesrespecti la seva sobirania. El que i no deixi fora de joc als qui tenenés cert és que poca gent relacio- menys de tot, recursos, capaci-na els Drets dels Pobles amb els tats, salut, joventut, etc. Un paísDrets Humans, i que un poble sensible amb l’entorn, el món ino té per què identificar-se amb l’univers, que cerqui l’equilibriun estat, sinó que té més a veure amb una nació. entre el benestar material i el benestar ecològic,Mentre un estat és una manera que els pobles i les que es senti responsable del món que deixarà anacions tenen de relacionar-se entre elles i de re- les generacions futures. Un país que treballi per laconèixer-se sobiranes, un poble o una nació és la cultura en totes les seves expressions. Que tinguiunitat bàsica de la convivència entre persones que com a bandera els valors del diàleg, el pacifisme,comparteixen una cultura, una llengua, una histò- l’esforç i la col·laboració i solidaritat amb el món,ria, i especialment una voluntat de reconèixer-se començant pels seus veïns. Vull un país que impul-com a tal. De tal manera que els Drets Humans de si a les persones a descobrir la seva dimensió espi-les persones que en formen part tenen continuïtat ritual, perquè aquest és l’únic camí per superar elsen la nació que han format. De fet hi ha nacions egoismes personals i col·lectius. I tinc per cert queque estan distribuïdes per diferents estats, com és aquest país que vull no el podré assolir dins d’Es-el cas de la nació catalana i la basca. panya, perquè som dues nacions que hem crescut a partir de valors diferents, que ara no tinc espai perDes del moment que entenem aquest concepte de explicar, però el cert és que tenim una cosmovisiónació, tot hauria de resultar més fàcil. Si jo, nació diametralment oposada, i això no voldria pas sercatalana, tinc dignitat i sobirania natural, una de un judici de valor.les primeres coses que he de poder fer és decidircom vull organitzar-me políticament. Si vull dispo- Decidir què volem ser, és un dret. Construir unsar d’un estat propi amb el qual relacionar-me amb país millor pel futur, és una obligació, i crec ho-el món. Si vull estar integrat dins d’un estat pluri- nestament que ja n’hi ha prou de dir que no somnacional on ens reconeguem recíprocament com a el què volem ser per culpa d’un altre. Ara podem,nacions les que en formem part. Si vull fusionar la si volem.meva nació amb una altra i així esdevenir-ne unaúnica nació-estat, si vull una relació federal o con- Josep Torrens és membre fundador d’Església Plural 3
  4. 4. Pors davant l’independentisme Mercè Solé La por que la visceralitat nacio- com ja fa temps que va passant. ni em fa feliç. nalista domini les nostres vides, La por que el nacionalisme no Amb o sense independència, amb potència, irracionalitat i ar- s’ocupi de la cultura catalana, crec que cal continuar lluitant rogància. sinó, com fins ara, només de po- sense defugir conflictes per co- La por que els mitjans de comu- sar-la a l’aparador. ses que, al meu parer, són molt nicació i els estirabots naciona- valuoses: La por que el sentiment indepen- listes de signe espanyolista i de dentista i nacionalista no es cana- • erquè el català pugui desen- P signe catalanista em canviïn la litzi cap a un projecte polític sòlid volupar-se plenament en un percepció amable de molts es- i amb capacitat de consens. L’ex- context de diversitat cultural. panyols, que també formen part periència de l’Estatut no va anar de la meva identitat i que sento i • erquè Catalunya i la resta P gens acompanyada d’unitat,al vull propers. I que ni són del PP d’autonomies encaixin de ma- contrari. ni de la Conferència Episcopal. nera més satisfactòria per a La por que davant la provable tothom en el context espanyol La por que ens manipulin la nos- duresa de la confrontació amb i europeu. tra història, uns i altres, més del Espanya, la gent quedi molt més que ja ho està. • erquè Europa deixi d’estar se- P decebuda del que ja està, perquè grestada per l’economicisme. La por que tots plegats acabem la il·lusió és gran, però no sé si refugiant-nos en la demagògia l’assumpció de riscos també ho • er no perdre el sentit autocrí- P abandonant la complexitat de és. tic ni el pluralisme. les coses. • er arribar a una societat més P La por al feixisme espanyol i ca- La por que tot allò en què he po- talà, a la xenofòbia i a les reacci- igualitària sense discriminaci- sat l’ànima amb voluntat cohesi- ons violentes. ons de cap mena. onadora salti pels aires perquè • er una política transparent i P La por que la independència res- l’ambient s’enrareixi fins a fer participada, amb la imprescin- pecte a Espanya no contempli en impossible la convivència. dible transformació dels par- absolut la independència respec- La por que els temes socials, en te als mercats i ens convertim en tits i de les institucions plena crisi, quedin ofegats sota un casino més. • erquè l’art i la cultura estiguin P les banderes en benefici dels de a l’abast de tothom. La por que un divorci forçat sempre, d’aquí i d’allà. d’Espanya comporti una pèrdua • er garantir els drets laborals, P La por que els treballadors aca- definitiva de drets socials (els educatius, sanitaris, socials. bem barallant-nos com a gats fons de la Seguretat Social, les al partit, al sindicat, al veïnat, caixes...). Espanya amb o sen- • er conservar l’entorn natural P mentre la màquina sense ànima se independència sempre és un • er desenvolupar una econo- P del mercat ens fa perdre bous i bon pretext i en qualsevol cas si mia productiva, sostenible, au- esquelles sense esma per respon- algú s’ha d’empobrir no seran les tònoma i raonable dre. classes benestants. • er permetre als joves accedir P La por que el meu partit (ICV), La por que els que estimem la cul- a feines dignes. on ja tenim per costum escin- tura que es fa a Catalunya però dir-nos plens d’entusiasme, torni que no som independentistes ni • Per reduir el consum de tonte- a fer-ho. nacionalistes acabem rebent de ries i especialment de tonteries totes bandes (com els va passar, tecnològiques. La por que els corruptes, com a la guerra civil, als republicans • er promoure la solidaritat i la P sempre, continuïn amagant els cristians). pau entre els pobles seus delictes sota la bandera. I la por que a les Esglésies canvi- ... I per tantes altres coses La por que ens fem cada dia una em l’Evangeli per la pàtria. mica més insolidaris. Mercè Solé és militant d’ACO Entenc que tots els pobles tenen La por que la cultura catalana dret a expressar la seva volun-4 esdevingui excloent amb la gent tat de sobirania. Però a mi ni d’altres parles i altres orígens m’agrada ni em sembla oportú
  5. 5. No és hora de casinos ni de jocs temàticsS’ha argumentat, en defensa delprojecte Eurovegas i de la sevaversió light Barcelona World, queaquestes inversions creen ri-quesa i llocs de treball i que nohem de ser primmirats perquètota inversió és benvinguda entemps de crisi. Ho han dit altsdirigents de l’Estat a Madrid itambé a Catalunya -en això hancoincidit nacionalistes espanyolsi catalans- fet que és molt preo- llocs d’oportunitat en moments Diagonal Mar, un mal pre-cupant perquè rebel·la una gran de crisi. El que ens hauria de sor- cedentignorància o bé intenció de con- prendre, si no fos perquè ja els coneixem, és que aquests gover- L’aventura dels casinos i delsfondre. parcs d’entreteniment té alguna nants a Madrid i també a Barce-L’economia de casino, per ano- lona, amb el suport d’entitats com semblança amb el complex ur-menar d’alguna forma les inver- La Caixa, es disputin aquestes in- banístic Diagonal Mar projectat,sions especulatives, emergeix versions abraçant la palanca de prop de la desembocadura delquan hi ha un canvi de para- l’economia terciària, el turisme, el Besòs després dels Jocs Olímpicsdigma productiu –la crisi actu- joc, la diversió i el diner fàcil amb del 92, quan la ciutat es troba-al- que fa que el capital busqui l’excusa que serveix de reclam de va ofegada per la forta hipote-refugi en la realització de nego- capitals estrangers en comptes ca econòmica dels Jocs i el paíscis immediatistes a l’espera de de bolcar-se en els programes de travessava una depressió econò-que creixi la confiança en noves canvi de model productiu amb mica que tocaria fons l’any 93.empreses tecnològiques, consoli- inversions públiques i privades L’inversor també era americà,dant el nou model productiu. Per a l’empresa productiva. Estem la Corporació financera Kemperdir-ho de forma més entenedora, encara pagant les conseqüències Co. de Chicago, a través de lael senyors Sands i Bañuelos, pos- d’haver generat una bombolla seva immobiliària Kepro. El sociseïdors de dos grans fortunes, immobiliària, i ja comencem a local necessari va instrumentarinverteixen en casinos i parcs pensar en alimentar-ne una altra: la societat Diagonal Mar, dar-temàtics perquè no veuen enca- la turistico-recreativa. rera de la qual hi havia la con-ra com a valors segurs les acci- versió de Macosa, una empresaons d’empreses transnacionals Estem assistint a un gran desori. industrial en crisi i carregada dede l‘automoció que no produei- Mentre tots els indicis racionals deutes, en una promotora im-xen encara massivament models aconsellen invertir en l’economia mobiliària. Els actius industrialselèctrics en comptes del conven- productiva, la Generalitat pre- de Macosa es van transferir alcional cotxe de combustió inter- senta Barcelona World com la més consorci GEC-Alsthom i el solarna. Ni veuen del tot clar com les gran expectativa inversora. Da- que ocupava l’antiga fàbrica esrenovables poden ja substituir vant de la manca de política in- convertiria en una urbanitzacióles nuclears, perquè els governs dustrial, a Espanya i a Catalunya de luxe. Els ex-directius de Ma-no s’ho acaben de creure. Ni encara es vol fer creure que els cosa Eduardo Santos i Federicotampoc creuen prou en les mo- casinos i el turisme ens apuntala- Albinyana, al front de l’operació,dernes biofactories i biorefineri- ran. Alguna cosa no encaixa. Hi van ser acusats i condemnats peres per la producció de materials, ha alguna veritat inconfessable apropiació indeguda d’uns 1.000de fàrmacs, etc. Els capitalistes que es pot endevinar només que milions de pessetes per la vendasón molt covards, i sovint molt fem memòria. Els projectes com dels solars de Macosa. El jutgeignorants. I alguns governants Eurovegas i semblants serveixen instructor d’aquell cas, Lluís Pas-com els nostres, encara més. sobretot per finançar partits po- cual Estivill, junt amb l’advocat lítics i per omplir les butxaques Joan Piqué Vidal, van ordir una 5No ha de sorprendre que capitals de polítics corruptes. Fixem-nos trama per extorsionar presump-especulatius busquin invertir en en el cas de Diagonal Mar: tes delinqüents a qui estalviarien
  6. 6. la presó a canvi de diners, fets més pertorbada: John Rosillo, tal com venien advertint llavors pels quals acabarien també a la que va morir finalment el 2007 a els “crítics”, es va convertir en presó. Panamà, fugit de la justícia espa- un nefast gueto, mostra del pit- nyola i amb una ordre de cerca jor urbanisme des de l’època de L’hispanotexà, president de la i captura internacional, va inter- la dictadura. La proposta dels in- promotora  Kepro, que es feia dir posar, junt als seus socis els ger- versors texans va tirar endavant John Rosillo, es va encarregar el mans Saenger, una societat pan- amb el vist-i-plau d’un Ajunta- 1990 de la compra dels terrenys talla Profimar per comprar els ment agenollat que va requali- de l’antiga Macosa on s’edificaria solars de Macosa on tenien pen- ficar els terrenys, una part dels el gran complex de DM. El 2002, sat edificar DM. Van col·locar quals era propietat del Holding el Tribunal Suprem va condem- al capdavant una persona amb Olímpic, per tant públics; no va nar Rosillo a més de cinc anys de disminució mental a qui van in- reclamar al promotor ni un sol presó i a una multa de 3.500 mi- tentar matar després de l’opera- pis de protecció oficial, malgrat lions de pessetes per tres delictes ció. Rosillo encara va ser acusat i la gravíssima manca d’habitatge fiscals relacionats amb aquella condemnat ja entrat el nou segle assequible a la ciutat; i va per- compra de terrenys. Aquell ric per un homicidi involuntari en metre construir pisos de luxe a empresari feia negocis amb el atropellar una persona mentre l’interior d’un parc públic. Tot vist-i-plau de la Generalitat i de conduïa en estat d’embriaguesa facilitats! l’Ajuntament. En ser condemnat el seu flamant Bentley. pel frau de Diagonal Mar, va de- Aventures com Diagonal Mar, nunciar l’inspector d’Hisenda Però les coses no van trigar gai- Les Vegas Sands o Barcelona Álvaro Pernas, que el va intentar re temps a torçar-se perquè la World no tenen res a veure amb extorquir demanant-li 50 mili- promotora Kepro, tot i tenir els la creació de llocs de treball ni ons de pessetes per silenciar el permisos governamentals, no amb cap recuperació econòmi- que havia descobert durant la disposava de tot el capital i ne- ca sinó més aviat, com acaben inspecció fiscal de la firma Kepro cessitava crèdits. Kepro va fer demostrant els fets al cap del promotora de DM. A l’exinspec- suspensió de pagaments el 1995. temps, es tracta d’operacions tor Álvaro Pernas li van caure 10 Llavors va arribar un altre in- de blanqueig de diner, de finan- anys de presó, que no va com- versor, la immobiliària texana çament de partits polítics i de plir perquè va fugir a Cuba. I a Hines. Davant del temor que corrupció. Malauradament, per la Delegació d’Hisenda de Bar- aquell projecte quedés “penjat”, comptes d’invertir i posar faci- celona es va destapar una trama l’Ajuntament va claudicar no- litats per impulsar les empreses corrupta que demostrava allò vament redefinint-lo a gust del industrials pròpies i crear eco- que ja tothom sospitava: tractes nou promotor que volia més pi- nomia productiva, se solen apro- de favor fiscal al sector immo- sos i menys oficines. Es va refer fitar moments de defalliment i biliari català en les persones de el projecte donant entrada a la desconcert per realitzar negocis Josep Lluís Núñez (l’expresident immobiliària Habitat. Els interes- especulatius de curt termini que del Barça) i Baltasar Aznar de la sos especulatius de propietaris, acaben deixant les coses encara immobiliària Metro 3. Les mali- compradors, intermediaris, etcè- pitjor. Un preu que acabarem fetes al voltant de Diagonal Mar tera, van dominar per sobre de pagant entre tots. superaven de molt la imaginació l’interès públic, i Diagonal Mar, Salvador Clarós és sindicalista Canvis en la redacció de l’Agulla Els qui sou observadors, ja us deveu haver fixat que des de fa un parell de números comptem amb dues per- sones més en el grup promotor de l’Agulla: l’Albert Farriol i la Marta Moya, que s’ocupa d’una nova secció: “Relleus”, en la qual entrevistarà joves compromesos en diversos àmbits. Per allò dels relleus generacionals i per allò, també, de passar el testimoni, i, encara, perquè cal posar en relleu tot allò de bo, generós, imagi- natiu, alternatiu que es du a terme a prop nostre. I encara n’hi ha un altre, de canvi: a partir d’aquest número, la coordinadora de la revista passa a ser la Maria-Josep Hernàndez, periodista que ja coneixeu per la seva intensa col·laboració amb l’Agulla. En Josep Lligadas, després de setze anys de fer aquesta funció ens ha demanat poder descansar una mica. Des d’aquí volem agrair-li la seva constant, fidel, generosa tasca al llarg de tots aquests anys, però no l’acomiadem perquè continua a la redacció i reprendrà la secció “La fe de cada dia”. Doncs ja ho veieu, continuarem6 treballant amb moltes ganes!
  7. 7. La palmera i la font La palmera i la font La palmera i la font La palmera i la font S’estimen Ramon MasachsVolen viure junts, fer una vida en comú, viure al que s’estimen. No fem res més que expres-mateix sostre. sar la nostra estima, compartir la nostra fe, expressar els nostresAixò és el que passa: en Pau i desigs de bona voluntat...en Jordi s’estimen. Prou que lesseves mares i pares han hagut de No, no us equivoqueu: no estemfer el procés d’acceptació d’aques- celebrant cap sagrament de l’es-ta realitat. I com estimen els seus glésia que no ens deixa fer. Estemfills! Jo tampoc no he pas d’explicar celebrant estimació i fe, família iel procés que he hagut de fer amb amics, unió i compartir....al voltantpersones properes a mi -amics, co- de Jesús (“allà on hi ha dos o tres re-neguts i estimats-, que també s’han units en el meu nom, allà hi sóc jo”),sentit alliberats quan han fet el pas i érem més de tres, us ho asseguro.de dir-ho i viure-ho amb tota la normalitat que Vaig acabar llegint la lletra de la cançóhan pogut. que es va fer servir en una trobada de ca-En Pau i en Jordi tenen, a més, fe. Com la que tequesi aquest curs del bisbat de Girona, quetinc jo i pots tenir tu. Se senten seguidors en Je- diu així:sús, creients, i han viscut aquesta fe dins la nos-tra església, un d’ells fa temps que el conec. Feiengrup i s’ajudaven a viure-la. S’havien allunyat,com molts, d’aquesta nostra església perquè no els JESÚS T’ESTIMAdeixava espai, ni pensament, ni conducta lliure ni Deixa’t estimar per Jesucrist. Seràs lliure.coherència. Ell t’estima tal i com tu ets. Seràs jove.S’han fet grans. Han trobat parella, la seva. La que Ell t’accepta sempre. Et coneix molt bé.s’estimen, amb la que volen fer projecte comú. Ho Deixa’t estimar per Jesucrist.regularitzen perquè troben una societat que els re- Cerca amb alegria Jesucrist. Seràs lliure.coneix. Volen també, dirigir-se a Déu i donar gràci- Ell t’espera des de fa molts anys. Seràs jove.es de la seva estimació que viuran juntament amb Ell no et classifica. Mai no et jutjarà.la família i els amics. L’Església però, no els dóna Cerca amb alegria Jesucrist.cap dret, cap sagrament ni cap forat on poder diri- PERQUÈ JESÚS T’ESTIMA.gir-se a Déu. Busquen un espai i algú que els parli JESÚS CONFIAde Déu, que sigui una referència. Em coneixen, em QUE SERÀS CAPAÇdemanen fer una pregària d’acció de gràcies. En D’ESTIMAR COM ELL. (x3)parlem. Conec la parella de l’altre, conec la seva Fes conscient que Ell ha ressuscitat. Seràs lliure.fe profunda, conec alguns amics, em fan conèixer Fes conscient que sempre és vora teu. Seràs jove.la família... Davant d’aquestes ganes de posar-se T’ha donat la vida. Ha mort a la creu.davant Déu i donar gràcies, amb cants, joia de la Fes conscient que Ell ha ressuscitat.família i amics, els ofereixo l’espai que els puc pro- Cal que tu esdevinguis Jesucrist. Seràs lliure.porcionar, i jo també participar-hi. Quan preparem Cal que estimis tots els teus germans. Seràs jove.la pregària, “veig tanta fe” (com deia Jesús) que els Fes-ho amb senzillesa i amb humilitat.ofereixo convertir aquella pregària en una eucaris- Cal que tu esdevinguis Jesucrist.tia, ben preparada i participada per tots.Ens trobem en la celebració. Pares i mares, amics iamigues, família i alguna mare que tampoc hagués Ramon Masachs és capellàpensat res de semblant per als seus fills, però que a la Parròquia de Poblenou (Pineda de Mar)una vegada acceptat són tan felices que només pot 7ser motiu de donar gràcies. Al voltant d’una tau-leta petita, amb el pa i vi, i al voltant, les persones
  8. 8. Els Rolling, la Marilyn i el Concili Vaticà II Quim Cervera L’octubre del 1962 els Ro- que ens fa de mirall i lling Stones fan la seva anticipació per desco- primera actuació en públic brir-nos la part fosca: el i s’inicia, el dia 11, el Con- món de la droga (en què cili Vaticà II a Roma. El 5 els Rolling també hi van d’agost, també del 1962, es entrar) que va produir va suïcidar (o la van assas- la desfeta de bona part sinar) Marilyn Monroe. La de la nostra generació i cronologia uneix curiosa- de generacions futures. ment aquests tres fets ara Amb tot, no es poden fa 50 anys. Ens trobem al oblidar les escenes de principi dels “mítics” anys gran vitalitat d’aquesta seixanta, quan la meva ge- dona, genial, en el seu neració inicia l’adolescèn- fer i en la seva bellesa. cia. Què hi ha en comú en El Vaticà II va mostrar aquesta triple efemèride, a també la seva genialitat part de coincidir amb l’ex- i la seva bellesa, mal- plosió vital, optimista i jove grat fos convocat per de la dècada dels seixanta? un home gran, però bo, Els Rolling i la Marilyn representen l’eclosió d’una savi, prudent, intuïtiu i viu, com fou Joan XXIII. Ara espontaneïtat, d’una nova estètica i sensualitat que bé, ens podem preguntar si estem satisfets del recor- tipificarà aquells anys, i són algunes de les icones regut de l’església fins ara. Podríem cantar la cançó significatives de la nostra joventut. dels Rolling, Satisfaction, aplicada a l’església? En què l’església s’ha “drogat” per no desenvolupar la El Concili representà pels catòlics i per tota la huma- creativitat disparada en el Concili? Per què s’ha dei- nitat, una frescor, una obertura, una espontaneïtat, xat portar per la por a les innovacions, percebudes una posada al dia de l’església, amb unes potenciali- com a caos i com a infidelitats, i no s’ha deixat sedu- tats creatives que van satisfer les esperances de mol- ir per la confiança en el futur que s’obria, nou i evan- ta gent i van estimular canvis tant a l’església com a gèlic? Per què ha arribat a prendre tants barbitúrics la societat. En especial, al nostre país va comportar com la Marilyn, sentint-se potser sola, abandonada una deslegitimació del franquisme i del nacionalca- i amb por de ser marginada, perquè encara confia- tolicisme, una legitimació dels grups catòlics crítics va massa en els poderosos d’aquest món? L’Església i un procés accelerat de solidaritat de moviments, s’ha vist vella davant la societat nova i jove, i no ha convents i parròquies amb l’oposició clandestina sabut respondre als nous reptes amb alçada. Alguns antifranquista. A més, l’apropament de catòlics amb sectors eclesials ho han intentat, i s’han vist dece- sectors d’ideologia marxista o anarquista va pos- buts, pel recalcitrant integrisme que s’ha fet senyor sibilitar una complementarietat fecunda, en quant de l’aparell directiu eclesial. molts dels joves cristians van ser socialitzats en l’acció sociopolítica contra la dictadura. Així, edu- Els Rolling Stones i la Marilyn Monroe també re- cats en l’acció, van ser acollits pels diversos partits presenten un trencament amb totes les repressions, i sindicats, que d’aquesta manera van augmentar sobretot sexuals, mentre que l’església s’ha encer- els seus militants, i van aportar processos necessa- clat massa en les prohibicions sexuals i no ha trobat ris per la transició democràtica i nacional catalana. la forma d’expressar el valor del plaer de l’amor, i Possiblement molts d’aquests, llavors joves, havíem l’apropament al Déu-Amor de tota parella que s’es- vist les pel·lícules de la Marilyn i escoltat la musica tima i segueix l’obra de Déu creant vida. dels Rolling (i altres als Beatles). Els Rolling perduren i han anat agregant noves ge- Els Rolling tenen la peça musical Satisfaction, molt neracions al seu rock and roll. Ens podem pregun- coneguda per la nostra generació. Podríem dir que tar: el Concili Vaticà II perdura? Ha agregat noves expressava la revolta i la satisfacció d’una generació generacions, quan molts joves s’han desafectat de8 que volia viure en llibertat. L’altra cara de la moneda de l’època és el suïcidi (o assassinat) de la Marilyn l’església? Moltes actituds i activitats de l’església són avui vigents gràcies al Concili, altres estan la-
  9. 9. tents (no sabem si ressuscitaran), en altres s’ha anat trobem de nou les arrels evangèliques de la confian-enrere, i altres estan per inaugurar. ça que mata tota por, a veure si ens entronquem de nou amb la vitalitat i anhel de llibertat dels seixanta,Aquestes icones dels anys seixanta són pel nostre amb l’esplendor de la bellesa i no ens deixem por-imaginari col·lectiu signes universals de llibertat, de tar per les “sirenes” de les alienacions inhumanescanvi, de revolució i d’esperança. En elles hi podem del diner, del poder i de la fama. El Concili Vaticàtrobar, com en totes les dimensions bondadoses de II ha de seguir cantant-me, encara que amb melodi-tota obra humana, la veu i les crides del Déu del Se- es ajustades a la gran revolució global i tecnològicanyor. Procurem seguir cantant Satisfaction (els Ro-lling, ja setantons, la segueixen cantant), a veure si que vivim. Quim Cervera és sociòleg i capellà L’Església que no volem El Fòrum Joan Alsina, de capellans del Bisbat de Girona, ha emès un comunicat arran de la jubilació del fins ara rector de la parròquia de Sant Pau de Girona, Ignasi Forcano, de 75 anys. Ell mateix i la comunitat parroquial de Sant Pau havien defensat la seva continuïtat. Aquest és l’escrit del Fòrum Alsina.Amb motiu del tracte que han fer callar qualse-rebut del bisbat aquest estiu Mn. vol dissidència.Ignasi Forcano i Isern i la seva En aquests mo-comunitat parroquial, fem pú- ments, el tarannàblica aquesta reflexió. Sempre del nostre bisbathem volgut i desitjat una esglé- és calcat sobre elsia oberta, dialogant, acollido- de la jerarquiara i participativa. Una Església eclesiàstica en Mn. Ignasi Forcano en la celebració de comiat de laque accepti el pluralisme, que general. Es fan seva parròquia. Foto: Aniol Resclosade cap manera és enemic de la callar els teòlegsunitat. Estem fermament con- que ajuden avençuts que la diversitat ens en- pensar, es fan callar grups reli- tadament el Concili Vaticà II? Onriqueix. Creiem, per tant, que el giosos que suggereixen una altra és la corresponsabilitat?tracte que han rebut l’Ignasi i la manera de viure l’Església, escomunitatde Sant Pau no ajuda Som dels indignats amb tot el posen bisbes contra la voluntatgens a construir aquesta Església que ha passat a Girona aquest de les comunitats, com passa alpromoguda pel Concili del bon estiu amb els nomenaments. país basc, o es relleven bisbes dePapa Joan XXIII. Donem suport total a l’Ignasi, tendència progressista sense cap a la seva comunitat i a tots elsÉs clar que, des del poder ecle- consulta ni diàleg previ, com és col·lectius: Fòrum Joan Alsina,siàstic, com passa també a la so- el cas del bisbe Joan Godayol, Barris, Comunitats Cristianes,cietat civil, es pretén imposar la salesià, d’Ayaviri (Perú), que es Xarxa Cristiana, Àkan, i entitatssubmissió i la uniformitat, a fi va trobar substituït per un bisbe del veïnat, que hi trobaven aco-que imperi el pensament únic. molt conservador, sense cap in- llida i reconeixement. La decisióLa jubilació de l’Ignasi és un gest formació que ho justifiqués. del Bisbat suposa no solamentindiscutible d’aquest autoritaris- Que quedi ben clar que si discu- l’allunyament de l’Ignasi sinó lame intolerant. En el desè aniver- tim o denunciem aquests fets és total desatenció al Consell Parro-sari del Fòrum vàrem dir que “la perquè volem una altra forma i quial, la negació de la correspon-veritat només esdevé viva i real un altre fons d’Església. En el cas sabilitat dels laics i l’exclusió dequan s’aconsegueix convertir les de l’Ignasi, no s’ha consultat ni molts grups singulars del si de ladivergències en complementa- el Consell parroquial i, si no es comunitat parroquial.rietats”. La línia conservadora té en compte la comunitat cristi-d’avui tendeix, al contrari, a con-vertir-les en enfrontaments i a ana, quina idea tenim del Poble de Déu, que va definir tan encer- Fòrum Joan Alsina, de capellans del Bisbat de Girona 9
  10. 10. RECEPTES per anar canviant Receptes per amar canviant Receptes per anar canviant Crema de rovellons Ara que serem Tere Jorge independents… Els rovellons són els reis dels bolets, una de les es- Salvador Clarós pècies més conegudes a Catalunya. Hi ha qui prefe- reix altres espècies, però quan es parla d’anar a bus- i lliures, com vaig sentir dir no fa gaire a un home que car bolets, la gran majoria de persones es refereix prenia la paraula en un acte públic, i que, encara que als rovellons, aquests preuats bolets de color rosat no venia a tomb, va deixar anar la proclama mentre que s’amaguen entre la pinassa. Els més experts amorosia el rostre i la mirada se li perdia a l’infinit. són capaços de trobar rovellons a la primavera i a Em vaig preguntar: què té a veure la llibertat amb la principi d’estiu, però l’època durant la qual són més independència? És que un home atrapat per sempre abundants és a partir de setembre i fins ben entrat en una cadira de rodes no serà mai lliure? Vull creure el novembre. Els qui coneixen bé la muntanya, di- que si bé hi ha dependències que empresonen, la in- uen que cal comptar tres setmanes des de la primera dependència no és garantia suficient de llibertat. pluja estival de més de 40 litres. Si ens hem de refi- ar d’aquesta dada, després de l’estiu que hem patit, Catalunya té una mala relació d’encaix a l’Estat espa- i si la memòria no em traeix, engeguem el compte nyol, sense cap mena de dubte, de la que els ciutadans enrere a partir del passat 29 de setembre (Sant Mi- ja han manifestat que se’n volen deslliurar. Molt ben quel). Això ens dóna una collita més aviat tardana fet! Pot passar, i de fet així és, que no sigui l’espanyola (ja veurem). la única dependència que s’interposa a la nostra lli- bertat. Depenem de la Unió Europea, que condiciona La recepta que us proposo avui és una mica de “re- també la sobirania econòmica i nacional: la depen- tallada” i molt adequada a l’època de crisi que tra- dència Europea, en canvi, és ben vista per ara, a jutjar vessem. Com es tracta d’una crema, podem utilitzar pels comentaris que ha aixecat la possibilitat de ser-ne trossos de rovellons que sempre es vénen a millor expulsats en cas de consumar la secessió. Caldrà veu- preu, i mentre siguin sans, no cal que siguin bonics. re, però, si les draconianes condicions d’un eventual Ingredients: 1 kg de rovellons; 1 litre de brou i proper rescat canviaran o no aquesta percepció. Hi de carn; 1 ceba; 1 porro; 1 pastanaga; Picatos- ha també una dependència dels “mercats” tant pel tes; Pernil salat tallat molt petit; oli, sal i pebre que fa al deute que hem acumulat com a país, que ens empresona, com pel que fa a la tirania del capital Elaboració: Posem els rovellons en una paella internacional que vol imposar-se per sobre del poder amb una mica d’oli, deixem que treguin l’aigua democràtic. Un país petit i molt endeutat com el nos- i que se la tornin a beure i els reservem. Podem tre, amb unes infraestructures avui per avui en el seu apartar uns quants trossos per posar-los per conjunt insostenibles, i amb un desgavell econòmic sobre la crema a l’hora de servir-la. (indústria en recessió, i negocis especulatius a l’alça) En una cassola sofregim les verdures tallades és un país dependent del finançament, dependent de petites, quan estiguin hi afegim els rovellons i recursos externs i de mercats exteriors. Depenem tant el brou i ho deixem coure uns 20 minuts. del petroli com del turisme, igual que els nostres veïns espanyols depenen de la nostra energia nuclear. Rectifiquem de sal i pebre i ho passem per la batedora i el xinès. És convenient servir-la ben Un món interdependent, que fa que un dels principals calenta amb uns quans trossos petits de rove- reptes de la humanitat, el canvi climàtic, sigui inabor- llons per sobre, trossets de pa torrat o fregit i el dable des de cap lloc en concret ni des de ningú en pernil salat tallat molt petit i saltejat breument particular... En un racó del planeta on no hi ha alter- a la paella. nativa de subministrament si no és gestionant enor- mes xarxes elèctriques o infraestructures hídriques, Nota: aquesta recepta la podeu fer amb altres l’únic camí que mena a la llibertat és negociar les nos- tipus de bolets, segons el vostre gust i la vostra tres dependències. En aquest sentit la independència butxaca. no pot ser mai una fugida sinó un pacte. Els sindica- listes saben que el cop de porta no tanca mai res. I que evitar o esquivar el problema únicament en retarda10 la seva aparició. Ens agradi o no per ser lliures estem condemnats a negociar i posar-nos d’acord.
  11. 11. Amb entitat (i experiència) Amb entitat (i experiència) Amb entitat (i experiència) Mas Franch Maria ClapésJa fa tres anys, durant els campaments d’es- sonalment vaig aprendre que totes les cosestiu que vaig fer amb el cau, vaig anar a pa- amaguen una explicació, un per què a partirrar al Mas Franch, una masia situada a la Garrotxa, del qual es duen a terme. Per altra banda, l’esforç,concretament als afores de Sant Feliu de Pallerols. el cansament i les hores em van portar a reflexionarEn aquest Mas hi viuen una parella amb un fill que sobre la balança de temps invertit en l’elaboracióal llarg de l’any comparteixen els seus espais amb d’una cosa i del valor i importància que després entota mena de voluntaris que participen dels seus donem, que es desequilibra totalment.projectes. En aquests temps de crisi i de reflexió ens qüestio-El projecte que proposen és de caire social i eco- nem si realment hi ha l’alternativa a la situació ac-lògic, d’una forma autogestionada, oberta al món tual, i si és així, quina és. Segurament aquesta n’ésal qual pertanyem, cap al decreixement, i sense una. Vivim en un món on el capitalisme i els dinerscap ànim de lucre. Ofereixen una llar o acampar ens enceguen i ens fan oblidar el valor de les coses.al terreny d’acampada a canvi d’ajudar i compar- Oblidem els recursos que la natura ens ofereix, detir un dels projectes o activitats que ells et propo- la seva presència, oblidem els valors, l’esforç i elsen, en els quals sovint participen gent d’arreu del temps que s’exerceix creant-les. En aquest sentit,món. Volen ser un centre on es puguin investigar i cal tenir fe i creure en l’alternativa. Cal ser valentspracticar noves i diferents tècniques constructives, i assimilar la situació. A dia d’avui, encara em sor-energètiques, agrícoles, educatives... buscant sem- prèn la dedicació, constància i eficàcia envers elpre la màxima raó social, el mínim impacte amb el treball que fan dia a dia. Són constructors de petitsmedi i l’eficiència més alta. projectes i grans resultats. A poc a poc i de manera col·lectiva van construint nous recursos, nous pro-Viuen d’allò que els proporciona la natura, reuti- jectes que els fan evolucionar.litzant materials, combinant elements naturals iaprofitant els espais i formes creades per la natura Ens cal viure noves experiències que ens facin veu-que els envolta. Disposen d’un gran hort on cullen re que hi ha alternativa, que podem viure reduintaquells aliments necessaris per menjar i que reuti- les nostres necessitats i aprofitant aquells recursoslitzen per tal d’aprofitar totes i cadascuna de les so- que ens ofereix el medi natural.bres per fer-ne adob. Han creat una bassa naturalon a l’estiu pots refrescar-te i imaginar-te que perun moment et submergeixes a les aigües d’un riunatural.Concretament, jo hi vaig estar una setmana. Vamacampar en un terreny a prop del Mas i a canvi,vam estar cada matí col·laborant en la construcciód’una casa elaborada a partir de productes i ma-terials tots naturals. Sembla mentida que això pu-gui existir, que combinant materials puguem arri-bar-nos a construir la nostra llar. Vam treballar devalent, fent la “massa”, pujant parets dia a dia, apoc a poc. Era un procés lent, calia tenir paciència,treballar en equip i organitzar-se.En una setmana vam aprendre altres maneres de Mas Franch. Veïnat de St Miquel de Pineda, 8.viure, perspectives noves sobre una mateixa reali- 17174 Sant Feliu de Pallerols,tat que fins llavors desconeixíem. Vam aprendre a La Garrotxa,Girona.viure amb menys i de manera més ecològica. No és Tel. 972444345 Mòbil 626831714.més difícil, simplement cal plantejar-s’ho i pensarquè cal fer per viure de l’autogestió, de tots aquellsproductes que et pot proporcionar la natura. Per- masfranch@masfranch.org. www.masfranch.org 11
  12. 12. A PEU A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu En terres d’en Serrallonga, Sant Miquel de les Formigues Josep Pascual Avui pujarem a Sant Mi- Arran de la pista i a tocar de la font dels Abeura- quel de les Formigues, dors hi ha un pal vertical amb un plànol de la pas- el punt més alt de les sejada i una breu explicació de les característiques Guilleries, aquesta del recorregut: “Entre avets, alzines, roures, casta- “subcomarca natu- nyers i faigs, la pujada al puig de Sant Miquel de ral muntanyosa molt Solterra (1.204 m), també anomenat Sant Miquel de accidentada i densa de les Formigues, permet gaudir d’una imponent vis- vegetació, situada en- ta panoràmica sobre la Selva boscosa i la topogra- tre la Selva i la Pla- fia peculiar de les Guilleries, amb el teló de fons del na de Vic i que té Montseny, al sud, i les cingleres del Collsacabra, al per principal po- nord”. I hi afegeixo del Puigsacalm i les parets de blació Sant Hilari Tavertet i el Far. Sacalm” (DCVB). No us dono gaires detalls del camí, que és ample – En aquest cim, 1.204 m, en una estreta carena de gairebé una pista– fins al tram final quan esdevé un blocs de granit, hi ha les restes gairebé invisibles corriolet, perquè està molt ben senyalitzat sobretot de la capella de Sant Miquel del castell de Solterra a les cruïlles de camins més definits. Estigueu al (s. x-xv), i una creu amb tres formigues de forja al cas, doncs, de les indicacions que hi ha al llarg dels peu, ben bé de 30 cm cadascuna. 4 km de l’ascensió, que es fa suau llevat d’alguns A Sant Hilari val la pena que passeu per l’oficina moments i del caminoi del quilòmetre final. de turisme i recolliu la informació abundant que El camí transcorre per bosc, en què dominen els ofereixen sobre la vila i el seu entorn. Hi ha un castanyers al comença- munt de passejades a llocs d’inte- ment i els faigs al final, rès, fonts i rieres, una de les quals que de tant en tant tenen és la que us convidem a fer avui. la companyia d’alguns El punt de partida de la pujada a peu pins, cirerers, alzines, és la font dels Abeuradors, a uns 7 roures i alguns freixes km de Sant Hilari, en un revolt molt molt alts. En molts trams pronunciat de la pista que va de les falgueres destaquen Sant Hilari a Santa Creu d’Horta i el en el sotabosc. Ja deveu Sobirà, pista coneguda també com pensar que amb aquesta la carretera de Villavecchia, perquè mena de bosc la passe- uns centenars de metres abans d’ar- jada serà molt diferent ribar a la font hi ha el trencall que segons l’estació de l’any. porta a “el casal o castell de Villa- Ara bé, fins i tot quan vecchia, prop del mas Joanuix, a 920 m d’altitud, l’arbrat està esplendorós de fulles, de tant en tant obra de l’arquitecte Enric Sagnier i Villavecchia del podrem gaudir de vistes molt belles quan el camí 1893... Té l’aparença d’un castell d’època romànti- és més aeri o passa per espais més oberts. ca; conté mobles, quadres i tapisseries de mèrit, i és Les guies de l’Editorial Alpina, Vall de Sau/Collsa- envoltat d’un frondós parc, on el 2 de setembre de cabra i les dues de les Guilleries/Collsacabra 1898 tingué lloc una famosa entrevista entre Jacint (aquestes dins la col·lecció Els camins de l’Alba) us Verdaguer i el bisbe Morgades” (GEC) –són els mo- ajudaran a situar i a conèixer molt més la passejada ments més forts de l’enfrontament que mantingue- d’avui i el seu entorn.12 ren. Compte amb aquesta pista carretera, perquè hi circulen camions de gran tonatge. Josep Pascual
  13. 13. Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades PuntadesD UES PRIMERES COMUNIONS. Avui, ves a saber qui? Són superiors als metges, als engi- una nena ha estat molt contenta, ha es- nyers, als capitans? La justícia ha de ser igual per a trenat vestit llarg, blanc i fet a mida; ha tots. O com deia el meu avi, que era  d’Alcoi: o tots recitat unes pregàries molt ben pensades moros o tots cristians. Pau Hernández Prats.i ha fet la Primera Comunió. Sens dubte els paresn’han estat molt cofois i els familiars també. Però Dtambé n’hi ha hagut una altre, i aquesta amb festa ONES ASSASSINADES. Una altra donamés grossa allà dalt. En la nostra església un cor in- morta per la parella. I una altra... I unavisible cantava l’Al·leluia més solemne que puguin altra... Obvio, a posta, el possessiu “seva”cantar els àngels, perquè un noi-nen també feia la davant del mot “parella”. I és que crecseva primera comunió, que serà seguida de mol- que el gran problema ve d’aquí, dels possessius,tes altres. Perquè per fi Jesús ha pogut abraçar el interioritzats de forma natural per la societat arranmés innocent de tota la cleda, i més encara perquè d’una herència que els homes porten a l’ADN, finsaquella mare, que tenia clavada des de feia anys i tot els que no tenen actituds masclistes. L’homeno una espina sinó un cactus d’espines grosses, ha viu una contradicció interna entre l’amor i el de-pogut veure com el seu noi feia la primera comu- sig cap a la dona, i la por i la inseguretat davantnió i ella mateixa li donava amb amor el pa. Un d’aquesta. L’home adora, alhora que tem, la força inoi amb síndrome de Down, membre de la nostra la tendresa de la dona. Aquesta contradicció mas-comunitat i que comparteix des de fa molt temps la culina, en bona part dels casos, crec que és viscudaCelebració del diumenge amb nosaltres. Ell també des d’un punt de vista constructiu. Però en algunsha fet la seva primera comunió, que li havia estat homes pot derivar en els comportaments primarisnegada més d’una vegada per culpa de la seva ma- i criminals. Aquests assassinats es fan en el contextlaltia, i que en la nostra comunitat l’ha pogut fer fi- d’una societat hipòcrita, plena de clixés masclistes.nalment. Sí, avui en la nostra petita església els àn- Només posaré dos exemples senzills en el nostregels i el mateix Jesús han fet festa grossa i solemne, context social: si un home expressa el seu desig “ésla més gran potser de les primeres comunions en humà”; si una dona expressa el seu desig “és unafa d’anys. Ni que només fos per la felicitat d’aques- puta”; si un home expressa els seus sentiments “ésta mare es pot suportar els blasmes dels puristes molt bonic”, si una dona expressa els seus senti-i dels canònics, i dels fariseus i mestres de la llei ments “és una bleda”. Així, anem pensant plegats,d’avui dia. No sabeu com agraeixo formar part de des dels exemples més senzills als més greus, elsla meva comunitat. Francesc Gimbernat fets que acaben justificant, normalitzant i alimen- tant la cadena del masclisme a la societat, a la polí- tica i a les religions. Maria-Josep HernàndezE LS BANQUERS I LA LLETERA DE LA E FAULA. Si per culpa d’un error o d’una mala praxis, a un capità se li enfonsa el LS POLITICS NO HAN DE COBRAR? vaixell; a un arquitecte li cau una casa; a Dolores de Cospedal, secretària generalun enginyer se li enfonsa un pont; a un metge se del PP, parla de treure el sou als polí-li mor un pacient o a un cuiner se li posen malalts tics. D’entrada, la gent podria dir: “Quèels comensals... segons la Llei va a judici i pot aca- bé, que justa i encertada, què solidària, quin bonbar a la presó. És lògic, n’era responsable. I els ban- exemple!”. Però pensem-hi més enllà: si els políticsquers, no són responsables quan deixen els jubilats no tenen un sou, i no parlo de xifres astronòmiquessense diners, els treballadors a l’atur? No se´ls ha de ni de pensions vitalícies desmesurades, qui es po-jutjar? Tan difícil és la seva feina? Veiem una faula drà dedicar a la política? Només aquells que viuenclàssica: La jove lletera porta la llet al mercat i so- de renda, o propietaris de grans empreses i gransmia comprar-se una ovella, un ramat, fer formatges, capitals, que poden dedicar-se a fer política sensecomprar-se un vestit, anar a la fira i casar-se amb el preocupar-se d’alimentar i donar sostre a la famí-príncep. S’entrebanca, cau i se li trenca el pot, i perd lia. I quina mena de política faran aquests? Sensla llet, el ramat, el vestit... Havia calculat malament dubte, no serà la mateixa política que defensaràels riscos. I si fos un banquer? Segur que li pagaríem per la societat un treballador o treballadora, unala llet, l’ovella, el ramat i fins i tot un príncep (en for- mare, un petit empresari autònom o un jove que hama de jubilació). A què es deuen aquests privilegis? de lluitar per tirar endavant i pagar-se els estudis.Ningú demana disculpes ni reconeix errors. Al con-trari.  O serà que estan al servei (i estan protegits) de En fi, que la dreta va molt ben encaminada, ja sa- ben el que es fan. Maria Josep Hernàndez 13
  14. 14. Per airejar el cervell Per airejar el cervell Per airejar el cervell Per airejar el cervell Converses amb Teresa Forca- vull deixar de recomanar-vos La JOC, un missatge viu. Per Ro- des. Eulàlia Tort. Edicions Dau aquest llibre com a imprescindi- ger Aubert. 104 de la Col·lecció ble, com a “lectura obligatòria” Emaús, CPL Editorial. He tingut el goig de començar de qualsevol lector de l’Agulla. aquest octubre un curs de Teolo- Roger Aubert, professor a la Són veritablement converses de gia sobre La Trinitat, de la mà de Universitat de Lovaina (Bélgica) vivències, de coneixements, de Teresa Forcades, i m’ha vingut al ens apropa a la persona i a l’ac- pensament i de fe, que podeu cap la primera vegada que vaig ció pastoral de Joseph Cardijn compartir o no, però que de ben descobrir la lluminositat del seu entre els i les joves treballadors. segur us enriquiran. I a l’Eulàlia pensament i la seva veu en pro Ho fa d’una manera molt prope- Tort cal posar-li un excel.lent per d’una església renovada. Va ser ra i que traspua admiració, amb l’any 2005: a la meva parròquia una primera part de hi havia unes fotocòpies amb relat històric de la vida una entrevista que li feia Josep compromesa, iniciada Lligadas a l’Agulla, revista que al 1914, amb l’allibera- llavors jo no coneixia. Tant em ment humà i espiritual va impactar el contingut de l’en- dels treballadors i tre- trevista i el fet que un mitjà s’in- balladores joves. I amb teressés per una veu tan profè- una segona part de tica i llavors poc coneguda, que transcripció de textos, no vaig restar de braços plegats. elaborats pel propi Car- Vaig demanar l’original de la re- dijn o col·laboradors, vista i, amb la butlleta de subs- on trobarem l’essència cripció emplenada i en un sobre, de la JOC i la seva raó vaig fer una nota oferint-me com d’existir. a periodista i com a persona a saber conduir aquestes conver- Podem tenir aquest llibre a les col.laborar amb el mitjà en el que ses, aprofundir en les respostes, i mans gràcies a la iniciativa de la calgués. Tot l’equip ho recorda no limitar-se a un formulari sinó, JOC de Catalunya i les Illes de amb un somriure, i a mi, aquí em ben al contrari, saber fer un di- traduir un text que es trobava es- teniu, set anys després. àleg enriquidor i planer que ens gotat i que ara, els i les jocistes, Parlar ara de Teresa Forcades acosti a la profunditat impactant com també la resta de militats de és parlar ja d’algú molt cone- d’una persona excepcional. Ma- moviments de pastoral obrera, gut, i me n’alegro amb l’ànima ria-Josep Hernàndez podrem llegir –i regalar–. Quitè- perquè cal la seva veu. Però no ria Guirao. 1L’Agulla, al Facebook. Si teniu compte al facebook, i si l’Agulla us agrada, ja ho sabeu: Busqueu l’Agulla i digueu “m’agrada”. Fàcil, oi? Així podrem comentar tots plegats la jugada de manera més participada. 2 l’agulla, en format electrònic. I, per cert, si voleu rebre l’Agulla en format “pdf” no- més ens ho heu de dir. Iniciem aquesta nova forma de comunicació per arribar a moltes altres perso- nes. Només ens ho heu de comunicar al correu: 3 ... I recordeu que molts dels articles de l’Agulla podeu llegir-los també al nostre bloc a Catalunya Religió: http:// agulla.revista@gmail.com www.catalunyareligio.cat/blocs/puntada14
  15. 15. Relleus Relleus Relleus Relleus Relleus Relleus Relleus Relleus Relleus Relleus Relleus Relleus Relleus Relleus Relleus Relleus Relleus Guillem Pla: “Anem Transformant partint del nostre entorn” Marta MoyaTinc el plaer de xerrar una estona amb A Badalona estàs ficat en unen Guillem Pla, manlleuenc de 32 anys. hort urbà...Ens coneixem per la nostra militància a Sí, tot va sorgir un dia alla JOC. Després de dedicar-se un temps mercat, quan un jove immi-a la pintura, actualment viu a Badalona i grant em va demanar quetreballa de tallerista/educador en la Uni- l’ajudés a acabar la compra.tat d’Educació Compartida de la Mina. I Ho vaig fer, vam estar par-el seu compromís passa també pels Indig- lant i em va comentar quenats i la creació del “Nucli d’Autogestió”. vivia en una fàbrica. Amb laPer què comences a implicar-te a Sant Adrià quan aca- Mireia, la meva parella, vam estar fent indagacionsbes l’alliberació a la JOC? i al final vam localitzar-la, i hem fet un hort amb ells en un solar al costat de la fàbrica. Bé, ja hem fet unaFa un any que visc al Gorg. Veia millor comprome- plantada i n’hem menjat!! Però de moment noméstre’m allà, però St. Adrià el conec més. No m’aca- un dels qui hi viu treballa a l’hort activament. Libava de decidir, però vaig anar de viatge a Mèxic i hem proposat de fer una assemblea a la fàbrica, aallò em va regirar: aquella gent no tenen res i mun- veure si algú més s’anima. I així estem...ten unes històries espectaculars! Per això començoa participar a Sant Adrià. A Indignats hi ha de tot, El teu compromís també passa per l’ACO i la JOC.accions de protesta i propostes per començar a can- Sí, formo part de l’equip de consiliaris de la JOCviar el sistema. Ara estem muntant un “Nucli d’Au- d’Osona, tot i que de moment no acompanyo captogestió”. grup.En què consisteix? I en totes aquestes lluites, quines llums hi veus?La idea és aconseguir un local on no haguem de pa- Per mi estan naixent alternatives reals al sistemagar lloguer. Si disposem de recursos econòmics han capitalista. Podem fer lectures super pessimistes od’anar a parar directament a la gent, als projectes. no. A poc a poc vas descobrint un munt d’iniciati-En aquest espai hi volem muntar una botiga gratis, ves, experiències d’autogestió... ens estem donantun banc del temps i un punt d’informació. un cop de mà entre tots, i això crea comunitat. SiGratis? el veí les passa putes, o li foto un cop de mà o no ens en sortirem. Ens hem de reinventar, i a petar elLa idea de la botiga gratis gira al voltant de les ne- sistema capitalista!cessitats de la gent; que sigui un lloc on trobar el quenecessites sense haver de pagar i on puguis donar el Com?que ja no facis servir (pot haver-hi o no intercanvi). És cert que aquest camí no pot ser de flors i violes,I el punt d’informació? per força ha de ser caòtic, perquè anem cap a la idea de compartir, que és tot el contrari del que ensTé l’objectiu de donar a conèixer projectes i iniciati- estan fent creure. T’ajudes, aprens, i mica en micaves. La Cooperativa Integral Catalana n’és un exem- anem canviant el model, recuperant maneres mésple, amb iniciatives com el “creuament de lloguers” sanes de viure, de fer comunitat. Anem transfor-entre gent a qui en un futur proper el banc podria mant partint del nostre entorn. Està bé moure’s idesnonar la casa: dos propietaris en aquesta situ- protestar en massa, però hem de començar pel nos-ació es lloguen els respectius pisos al mateix preu tre entorn més proper. I el macro-canvi ja vindrà, a(posem 300€), intercanviant-se així els pisos a cost través de la desobediència civil massiva, que pensozero i frenant el banc almenys per un temps. El Punt que és la clau. Mentrestant, podem anar construintd’Informació també està pensat com a punt de di- allà on estem.fusió d’accions que es vagin convocant, des de 15Mo des de qui sigui. I el banc del temps l’hem d’anar Podeu consultar l’obra artística de Guillem Pla al blog:definint. http://guillempla.wordpress.com/2011/09/28/guillem- pla-berdier/ 15
  16. 16. La fe de cada dia La fe de cada dia - La fe de cada dia - La fe de cada dia - La fe de cada dia L’esclat de l’octubre de 1962 Josep Lligadas Fa un parell d’anys, aquesta secció que ocupa- vinguda estructura de poder trontollava per va la darrera pàgina de L’Agulla es va aturar. tot arreu. Les revolucions alliberadores inici- Les coses no són eternes, i el seu autor va ades amb la Revolució Francesa havien anat considerar que de moment ja n’hi havia prou. desmuntant aquesta manera tan poc evan- Però ara, a petició de la nova coordinadora gèlica tenia de mostrar Jesucrist, i ho feien, a d’aquesta revista, la secció ha decidit tornar a més, sovint en nom d’una principis i objectius posar-se en marxa, per anar comentant temes en els quals era molt fàcil reconèixer-hi els de fe cristiana, per ajudar a reflexionar-la i a criteris evangèlics que l’Església més aviat conèixer-la millor. amagava. I a l’Església li costava moltíssim d’adonar-se de la immensa contradicció que I és que, a més, l’ocasió de la represa és bona. tot això significava. Com ja és ben sabut, aquest mes d’octubre, concretament el dia 11, fa cinquanta anys No sabrem mai, certament, quina anàlisi feia d’aquell esdeveniment que tan decisiu va ser Joan XXIII de tota aquesta realitat, i quina en la vida de l’Església. Fa cinquanta anys consciència tenia de tot el que calia canviar que el papa Joan XXIII va inaugurar el Con- en l’Església perquè realment esdevingués la cili Vaticà II. I parlar de temes de fe en aquest sal de la terra i la llum del món que Jesús li aniversari provoca com una especial alegria. havia encomanat de ser. Però el que sí que és segur és que el Concili el va convocar perquè Perquè, de fet, el Concili Vaticà II va ser, po- veia clar que calia obrir nous camins i canvi- dríem dir, com una proclamació d’allò de més ar el rumb que l’Església portava des de feia net, de més valuós, de més ric en humanitat tants de segles. I, en una decisió carregada de que té la fe cristiana. voluntat de fidelitat a les crides de l’Esperit, Perquè la fe cristiana, després d’aquells pri- va fer aquella inesperada proposta que tant mers segles de testimoni enmig de l’hostilitat va sorprendre als ben instal·lats dirigents i de tant en tant la persecució, s’havia anat eclesiàstics que havien fet de l’Església la seva acomodant al sistema d’aquest món i havia intocable empresa, i tantes il·lusions va obrir anat esdevenint una estructura de poder, i a molts altres eclesiàstics, i després a molts sovint de molt de poder. Capes i capes de altres cristians més de carrer, que veien que pols s’havien anat dipositant sobre la frescor l’Església s’estava allunyant de manera cada i la vivesa de la paraula de Jesús i sobre el cop més tràgica del camí de Jesús. missatge que la comunitat dels seus seguidors Del Concili Vaticà II en van néixer moltes estava cridat a transmetre al món a través de coses, que continuen vives malgrat tots els la seva manera de viure, com a ferment capaç intents d’ofegar-les. Una d’elles, la possibilitat d’encaminar la història humana pel camí tan de reflexionar la fe amb llibertat, per buscar profundament humà i humanitzador que una manera de pensar-la i de viure-la més oferia l’Evangeli. propera a Jesús i més propera a la nostra reali- De fet, quan Joan XXIII va convocar el Concili, tat. Doncs en aquesta línia intentarem repren- ja feia molts anys que aquesta Església esde- dre aquesta secció. El que mana vol que els manats siguin dòcils.El retall Hem de partir d’aquesta obvietat Joan Fuster

×