Your SlideShare is downloading. ×
Agulla 64
Agulla 64
Agulla 64
Agulla 64
Agulla 64
Agulla 64
Agulla 64
Agulla 64
Agulla 64
Agulla 64
Agulla 64
Agulla 64
Agulla 64
Agulla 64
Agulla 64
Agulla 64
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Thanks for flagging this SlideShare!

Oops! An error has occurred.

×
Saving this for later? Get the SlideShare app to save on your phone or tablet. Read anywhere, anytime – even offline.
Text the download link to your phone
Standard text messaging rates apply

Agulla 64

522

Published on

Published in: Spiritual
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
522
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0
Actions
Shares
0
Downloads
1
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

Report content
Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
No notes for slide

Transcript

  • 1. L’ A G U L L A Abril 2009 - Any XIV - Número 64 Pasqua Pasqua és passar, caminar... Pas de mort a Vida... Traspàs de la creu a la resurrecció... Pas de Jesús enmig de la nostra vida... Pas del Déu veritat, bondat i bellesa, estimant-nos sempre... Pas de l´Esperit Sant dins nostre per transportar-nos als altres. Pas a la dignificació dels petits, l´alliberament dels desvalguts, la valoració dels exclosos, la pacificació dels cors i dels pobles... Quan hem passat de la infantesa a la joventut, de la joventut a la maduresa, i més endavant a la vellesa, Déu sempre és present en el que hem rebut de gestos, somriures, paraules escoltades... de tanta gent que ha passat al costat nostre. Quan hem passat d´una malaltia a la salut, d´una mort d´una persona estimada, a fer-la cor en el nostre cor, és que el Déu Pare- Mare que està endinsat en el més profund de cada persona, ens acompanya a través dels fets i de les persones. Quan hem passat de la soledat a l´amistat, podem experimentar aquesta realitat subterrània divina, com a riu vital que està en el fons de la vida. Quan hem passat de la dictadura a la democràcia, hem transitat per viaranys dolorosos, però quanta vida, i de quanta fraternitat hem gaudit! Jesucrist, en els rostres, les accions, en les tortures sofertes de molta gent, es féu poble enmig nostre, esperonant l´amnistia, la llibertat, l´autonomia del país. Quan hem passat d´una Església prepotent en la societat, molt piramidal, culpabilitzadora... a una Església dialogant amb tothom, humil, sense protagonismes socials, on els més senzills hi tenen veu i vot, corresponsable... és que l´alè de l´Esperit hi ha passat, obrint finestres i portes. Quan la natura s´obre en les flors i en els fruits en totes les primaveres, tornem a creure que l´hivern i els terratrèmols no són el tot. En què hem de cooperar perquè la nostra Terra no esdevingui la gàbia de la humanitat sinó la Casa-Mare de tothom? Cap on hem esperonar la nostra creativitat perquè no es refundi el neo-neocapitalisme, enmig de la crisi, sinó que es posi com a “far” la dignitat de les persones, i en especial del tercer i quart món? Com retrobar l´esperança perquè el nostre país retrobi la il·lusió, l´horitzó de germanor amb les altres nacionalitats des d´una sobirania que ens permeti distribuir millor els nostre béns i serveis? “Déu va passar-hi en primavera...”. Com farem costat del pas de Déu en la primavera actual? Què ens cal fer perquè l´evangeli s´obri més pas, sense les traves d´una organització eclesial caduca? Butlletí de reflexió i diàleg. C/e: agulla.revista@telefonica.net. Bloc: http://punxo.blogspot.com
  • 2. Sumari L’Agulla Sumari - Sumari - Sumari - Sumari - Sumari - Sumari Veure, mirar Butlletí de reflexió i diàleg 03 Un llibre homenatge a Xesco Boix. M.-J. Hernàndez Any XIV. Número 64 05 Belem 2009. J.M. Fisa abril 2009 06 Sorra i te. Una mirada al poble saharauí. P. Basart Periodicitat: cinc números l’any. la palmera i la font Subscripció anual: 10 € 07 Al servei de servir. M. Coll Grup promotor: Jaume Botey 08 Del sacrifici de braus al “sacrifici” de persones. Q.Cervera Joaquim M. Cervera 10 Un capellà rebel, un sacerdot lliure. J. Botey Salva Clarós 11 Quan l’autoritat dels bisbes funciona. M. Solé Kitty Guirao Maria-Josep Hernàndez Tere Jorge amb entitat (i experiència) Josep Lligadas Josep Pascual 12 Drets humans i advocats defensors. J. Ordóñez Mercè Solé Coordinació: Receptes ràpides, bones i piadoses (o no) Josep Lligadas 13 Amanida de crisi. T. Jorge Compaginació: Mercè Solé 13 Psicòlegs S.Clarós Dibuixos: 14 Puntades Montserrat Cabo Capçalera: 15 per airejar el cervell Mercè Gallifa Imprimeix: La FE DE CADA DIA Multitext, S.L. D.L.: B - 41803 - 97 16 L’Eucaristia, tot un repte (IV). J. Lligadas Adreça: Gran Via de les Corts Catalanes, 942, 5-1 08018 Barcelona Bona Correu electrònic: agulla.revista@telefonica.net Pasqua, Telèfon: 93.308.37.37 (Josep Pascual) Bona Bloc: primavera! http://punxo.blogspot.com Per subscriure’s a l’Agulla. Es tracta, simplement, d’omplir la butlleta de domiciliació bancària (si no voleu retallar la revista, es pot fotocopiar) i enviar-nos-la. També podeu enviar les dades per correu electrònic. Butlleta de subscripció Amics, Nom i cognoms: ____________________________________________ Us faig saber que desitjo fer NIF: ____________________________________________________ el pagament de la subscripció Adreça: _________________________________________________ anual de l’AGULLA a través del compte que us indico. Població: ______________________________________ CP: _____ Atentament, Telèfon: _________________________________________________ Firma Correu electrònic: __________________________________________ - - - 2 Entitat Oficina Control Compte o llibreta
  • 3. Veure, mirar... Veure, mirar... Veure, mirar... Veure, mirar... Veure, mirar... Veure, mirar... Veure, mirar... Un llibre-homenatge a Xesco Boix Maria-Josep Hernàndez Fa cosa d’un any i mig, amb en Lluís M. Panyella, vam plantejar-nos d’escriure un llibre d’homenatge a Xesco Boix (1946-1984), un dels pares del folk a Catalunya i pioner a casa nostra, amb el grup Ara va de bo, del que va ser una nova visió dels espectacles infantils: l’animació per a la mainada. En Xesco, de qui es compleix ara el 25è aniversari del seu traspàs, va ser un home amb una gran capacitat de treball, amb uns ideals coherents en la lluita per la llibertat i per un món més just, i, alhora, un ésser humà ple de fe i d’esperança, malgrat haver d’enfrontar-se a una complexa malaltia mental, que només el va vèncer en el darrer moment de la seva vida, quan tràgicament va morir atropellat pel tren a Malgrat de Mar. Vam pensar que en Xesco mereixia un llibre que recollís el seu record real i positiu, i la llavor que ens ha deixat; i que havia de ser un veritable homenatge amb la suma de moltes veus. cor ben net” –com deia ell–, són les principals Xesco Boix. Història de la nostra història és el títol del constants que tots els que intervenen en aquest llibre, i Publicacions de l’Abadia de Montserrat llibre, sense cap excepció, ens transmeten quan és l’editorial que ens ha fet confiança perquè el parlen del Xesco home i del Xesco professional. projecte sigui una realitat. El llibre el formen una I l’altra realitat que comparteixen ha estat la petja quarantena d’entrevistes a familiars, companys profunda que va deixar en cada persona que el d’escenari (Jaume Arnella, Eduard Estivill, Els Cinc va conèixer: mai ningú no va restar indiferent a Dits d’Una Mà...), companys de la cançó i d’altres la seva força comunicativa i a la seva humanitat disciplines artístiques (Pete Seeger, Raimon, Marina transparent. Amb aquesta base, cada entrevistat Rossell, Miquel Pujadó, Tortell Potrona, Pilarín ens ha aportat una visió diferent, confirmant el Bayés, Fina Rifà...), persones rellevants que el van que un dia, per definir-lo, ens deia en Jordi Roura: conèixer de prop (Jordi Pujol, l’historiador Josep “Va ser un home polièdric”. Doncs sí, el lector ho Maria Solé i Sabaté, el periodista Xevi Planas...) i podrà corroborar, i conèixer la suma de realitats, cantants animadors actuals que segueixen les seves algun cop aparentment contradictòries, que va passes. El llibre ve acompanyat d’un CD inèdit d’en ser en Xesco Boix: l’amic, el pedagog, el cantant, Xesco, una gravació en què ensenya les cançons del el company, el mestre, el poeta, el filòsof, el seu repertori a un amic cantant de Mallorca, Jaume bromista, el treballador, l’artista, el revolucionari, Barceló. En Xesco li explica com les canta, com el pacifista, l’ecologista, el somiador, el realista, el les presenta, quins acords de guitarra fa servir... catalanista i universalista alhora, l’home de rialla i alhora, comparteix algunes reflexions sobre el contagiosa i de profunditat gairebé mística, el país, la professió, la vida... És en Xesco en primera coherent, el respectuós, el reivindicatiu, el proper, persona. el distant, el candorós, el lluitador, l’honest... i molts altres adjectius encertats que trobareu en La capacitat de Xesco Boix de donar, d’estimar i el conjunt de veus plurals que configuren aquest de preocupar-se pels altres; el treball rigorós per llibre. Un treball en el qual veureu també que la cançó, la cultura popular i la llengua catalana, 3 cadascun dels entrevistats és alhora una història, i la preocupació per la formació adequada dels una realitat molt important del nostre país que, en infants perquè creixessin amb “el cap clar i el
  • 4. alguns casos, és la primera vegada que s’explica ens va ensenyar en Xesco, tota la saviesa del món en un treball en profunditat. es pot acabar resumint en una paraula, i la paraula és potser. Mai no hi pot haver una sola visió, ni d’en Xesco ni de ningú, per això els autors hem volgut sumar Maria-Josep Hernàndez és periodista i forma també, amb en Lluís M. Panyella, veus i perspectives, i alhora, deixar la porta oberta del Grup d’Animació La Bicicleta. a que cadascú tregui les pròpies conclusions. Perquè, com clou el conte El Seny i la Saviesa, que Més informació del llibre: www.labicicleta.cat Belem 2009 Josep M. Fisa A la regió amazònica del Brasil, social i econòmica, i amb uns que els volen imitar, no estan una ciutat emergent encara mal altres objectius, no veu la crisi disposats a continuar essent mà comunicada, Belem, ha estat actual com una victòria, entre d’obra barata i consumidors de l’escenari del IX Fòrum Social altres raons perquè qui pagarà segona categoria o, encara pitjor, Mundial. Belem està situada a la factura, com sempre, és el recollir només les engrunes del l’immens delta del riu Amazones Tercer Món. Però sí que tot festí dels del Nord. i es va triar com a seu, perquè és un plegat, el desgavell que ha fet Més de 100.000 participants, dels espai especialment emblemàtic desplomar la bastida econòmica quals 20.000 joves. Més de 5.000 i fràgil en aquesta cruïlla mundial, dóna la raó a l’anàlisi organitzacions representades. històrica. La regió amazònica té que els diversos fòrums han anat Milers de periodistes, encara la superfície d’Europa, però ja ha fent fins ara. Era una crònica que després tinguin dificultats perdut gairebé un 20% de selva d’una crisi anunciada, perquè a publicar les seves cròniques... i continua la seva deforestació a el creixement no es pot fer a Més de 2.000 activitats. 150 càrrec de les grans empreses de l’esquena dels països pobres i comunitats indígenes del Brasil i fusta. Encara hi podem trobar malbaratant indefinidament els de tota Amèrica Llatina. Presència el 40% de la biodiversitat del recursos naturals, cada vegada qualitativa de més de 140 món i hi sobreviuen algunes més escassos. països. Un centenar de catalans, dotzenes de cultures indígenes, No solament no és sostenible representant el mosaic d’entitats contínuament assetjades per un benestar només per a una socials de tot Catalunya i també terrratinents, empreses de cinquena part de la població de l’administració pública... Tot mineria i projectes agropecuaris mundial,–caldrien actualment aquest potencial humà, plural de gran envergadura i sense els recursos de dos planetes per i divers, s’ha mantingut viu escrúpols per fer fora o destruir fer possible el nostre benestar durant aquests nou Fòrums les poblacions indígenes i el seu per als més de 6.000 milions de i, segons la meva opinió, ha hàbitat. persones que vivim al món– sinó madurat i s’ha afermat, no sense Com cada any, el Fòrum Social que la desigualtat que genera, contradiccions. Mundial coincideix amb el Fòrum pot portar conflictes socials En el seu haver, i potser l’actiu Econòmic de Davos, a Suïssa, gravíssims, només apuntats més important, és la mobilització com a resposta alternativa a les fins ara. L’alarma sobre el canvi àmplia des de la base social. propostes neoliberals que han climàtic, la crisi alimentària, Una base que no exclou ningú estat l’objectiu del club dels rics la fragilitat energètica, els i en la qual participen grups del planeta. El lliure mercat és moviments migratoris... indiquen i moviments que aglutinen encara la consigna dels rics, tot que cal canviar urgentment de treballadors, intel·lectuals, i que la crisi “global” ha estat un rumb. I, evidentment, el nord ric, sindicats, professionals de gerro d’aigua freda a l’entusiasme és a dir nosaltres, no està gaire l’educació, cooperatives, i a l’alegria amb què cada any se disposat a canviar d’estil de vida entitats religioses, ecologistes, celebrava l’esdeveniment. i de consum. I, evidentment, els moviments veïnals... Brasil hi ha 4 països emergents com la Xina, El moviment altermundialista, aportat, des dels seus inicis, una l’Índia, el Brasil... i els altres, fonamentat en una altra visió experiència nova de participació
  • 5. Les qualitats de la política i dels polítics “... ¿Quines són les qualitats que la política podria aprofitar del “cas Guardiola”? Una: envoltar-se dels millors sense por a compartir protagonisme, perquè, encara que els millors demanen una vigilància intensiva, fan bons tots els altres, incloent-hi el líder, que no pot saber-ho ni fer- ho tot. Dues: actuar sense por al risc necessari. Decidint allò que convé, al marge, si ciutadana que cristal·litzà a cal, d’opinions publicades i excessivament els compromisos Porto Alegre. Però ha quallat, concrets, que cada organització índexs de popularitat. mundialment, la consciència i cada proposta coordinada, ha Però, és clar, per aconseguir que calia trobar alternatives a d’adaptar en els seus països i en un model econòmic i polític que els seus contextos. Al lema “Un tot això, cal que el polític serveix a la causa d’una minoria altre món és possible” s’hi ha tingui una gran confiança i que no fa justícia al conjunt afegit “Compromís local en una en ell mateix i en la dels pobles de la terra i al seu lluita global”. societat, i que cregui en futur. Cada any s’han fet fòrums La reflexió i el compromís regionals locals i s’han portat uns objectius clars més del Fòrum Social Mundial a terme reunions i trobades enllà del poder a qualsevol ha madurat i s’ha afermat. inspirades en aquest moviment Considero que és un ferment de preu. Probablement, la crisi transversal. Una setmana abans futur, un laboratori permanent de lideratge que s’observa del Fòrum també es troben de crítica i autocrítica de models, alguns centenars de teòlegs per aquí i a fora sigui, de fet, que ha de portar cap a nous estils tal de fer una reflexió des de una crisi de confiança dels de vida i d’organització social i la perspectiva religiosa. No és política a escala planetària. Hi líders i dels partits en ells casual que la intuïció del Fòrum, ha cada vegada més consens que mateixos i en les seves vides. tingués una base important en ens cal un canvi de paradigma, la teologia de l’alliberament Per superar-ho, preguntem- o de paradigmes, i això exigeix a llatinoamericana. nos si la política ha deixat la vegada una maduració lenta i A cada Fòrum s’ha obert el urgent... Moltes veus profètiques, de ser una opció atractiva debat de si calia anar més enllà tant des del camp científic com per als més qualificats i si als de l’intercanvi d’experiències des del camp religiós, ens alerten partits prosperen els millors entre les organitzacions i que estem en situació de risc. El o els més fidels. I a partir crear una plataforma política Fòrum Social Mundial és un mundial, però sempre s’ha de les respostes, buscar les signe dels temps d’aquesta crida optat per a mantenir debats profètica. solucions”. oberts i ser fidels a no marcar Josep M. Fisa és consiliari diocesà de Antoni Bassas. 5 Justícia i Pau de Barcelona “El Periódico”, 17-4-2009
  • 6. Sorra i te. Una mirada al poble saharauí. Pep Basart ben oberts, però també negats Quan vaig entrar a casa vaig Però segur que ell ara riu i és de llàgrimes. He tingut algun estar content de ser-hi, però feliç. No ho sé però ho crec així. moment tovet com el dia que també em vaig qüestionar si tot I la resta de persones i famílies vaig veure en Lagzal, un nen que el que tinc, realment em fa falta. que es van creuar al nostre camí ha passat estius a Pineda, i que Acabava d’arribar d’un lloc amb ens van ajudar en tot i em van ens vam endur de campaments poquíssimes coses materials, impressionar. amb el Cau a Vallfogona del però tan ric en somriures, i El sol, el cel, els grocs, la pell dels Ripollès. Li vaig prometre que esperit, que estava impressionat. saharauís, els seus amplíssims l’aniria a veure a casa seva i així El viatge als campaments somriures, els seus ulls i la lluna, ha estat. Va ser un encontre molt saharauís ha estat magnífic i ara van donar color al nostre viatge. emotiu i xocant pels dos, però el començo a pair algunes coses No pots restar indiferent. Només vaig veure tal i com l’imaginava. que he viscut. Per una banda, saps que hi tornaràs. De veritat que va ser un moment és una aventura moure’s a l’estil potentíssim, no sé perquè, però Una amiga em deia: “Quan saharauí, però també és un és així. Quina canya de nanos! tornes del Sàhara no saps mai aprenentatge vital. Al mateix poble, a Un grup de quatre pinedencs Auserd, ens va venir del Cau de Pineda, ben enredats a rebre un infant molt per en Toni, hem anat als petit, potser de dos campaments saharauís a viure anys, en Mayud, brut, com ells. Ni més ni menys. En petitó, d’ulls oberts Toni em va dir abans de marxar: i que només deixava “Als campaments saharauís, o hi anar monosíl·labs. tornes... o no hi tornes més”. I és Tampoc no sé per què ben veritat. però hi vaig veure el Hi vaig anar ben nu, obert a tot, poble saharauí sencer. a descobrir, a sentir-me com Per mi, ell, significava ells en la mesura que pogués. què és el Sàhara. I m’he trobat amb totes les Dificil d’explicar portes obertes, amb ulls nets però la seva mirada, què explicar”. I això em va i mirada transparent, amb l’empenta, el somriure, la soledat passar a mi. Costa explicar una fortalesa d’esperit, amb cares que desprenia, la força, la cosa d’entre tantes. Com explicar netes de debò, encara que ben intel·ligència, la companyia que un somriure, o un plor, el gust brutes de pols. Quina meravella ens va donar tots els dies... uf! del te, o la sorra dins els ulls i les sentir com riuen! Quina lliçó de em va impressionar. El comiat orelles? germanor, de compartir-no tot. va ser ploraner per mi. Veure’l I quan dic tot, és tot. Però tot, des del cotxe destartalat i sense Només els puc donar les gràcies és poc o molt, sobretot per uns seients, i mirar-lo com corria per aquesta experiència de vida, ulls com els nostres, acostumats darrere nostre per dir-nos adéu, de demostració de superació a l’abundància. Mireu... a les em va fer plorar. Una duna el cada dia. Perquè això també persones que tenen poques va fer desaparèixer de la meva t’ajuda a tu des de casa i et coses materials, no els fa falta mirada. qüestiones tantes coses! Potser gairebé res. Només la vida. I us un altre món, sí. Però tan llunyà Nosaltres, deixàvem enrera un puc assegurat que en tenen, i la i tan a prop! món difícil, oblidat pels mals viuen! governs, fet pols, però alhora ple Pep Basart és Cap de l’Agrupament Escolta i Guia Montpalau de Pineda Als campaments de refugiats dels de força, d’energia i esperança. saharauís, he tingut moments de 6 Justament un poble que corre tot. De riure molt i molt, d’ulls per no aturar-se. Com en Mayud.
  • 7. La palmera i la font La palmera i la font La palmera i la font La palmera i la font Al servei de servir Montserrat Coll El Pla de Govern 2007-2010 de la Generalitat de Catalunya preveu ciutadana (12’5%), la inserció econòmica “impulsar el respecte democràtic per i/o social (11%), la beneficència (9’5%) i a totes i cadascuna de les opcions la promoció de la salut (8’9%). Aquests religioses”. Amb aquesta finalitat, un serveis es concreten en activitats dels objectius de la Direcció General d’alfabetització i formació (22%); d’Afers Religiosos és donar a conèixer d’atenció residencial, hospitalària i la realitat religiosa de Catalunya, domiciliària (13’8%); de recol·lecció per ajudar a superar prejudicis i o distribució d’aliments, roba i altres malentesos. productes (10’2%); de foment del voluntariat (6’4%) i d’acollida temporal Podria semblar que això fes referència (5’3%). L’informe també assenyala a les minories i a la diversitat religiosa altres activitats com assessorament que s’ha fet més evident amb la legal, suport en la cerca d’habitatge i immigració. Però hi ha una realitat de feina, menjadors socials o habitatges religiosa en el nucli de la nostra tutelats. En coherència amb la fe societat, estesa de fa segles per tot el cristiana, com va remarcar la Germana territori català, avui poc reflectida en els Cristina Martínez, Presidenta de la mitjans de comunicació, i que incideix URC, i també amb l’esperit del Concili de manera fonamental en el benestar Vaticà II, com va dir el catedràtic de social a Catalunya i en la transformació sociologia Joan Estruch. de les situacions injustes: és la tasca social dels religiosos i de les religioses cristians catòlics a La Consellera d’Acció Social i Ciutadania, Carme favor dels col·lectius marginats i desafavorits de la Capdevila, va destacar que els religiosos i les nostra societat. religioses ens recorden el valor d’oferir ajuda sense esperar res a canvi. El Vicepresident del Govern, Calia que el Govern de Catalunya la conegués –ni Josep-Lluís Carod-Rovira, va subratllar que, a més la mateixa Unió de Religiosos de Catalunya (URC) del volum que significa el servei que realitzen, hi ha era conscient de totes les actuacions que estaven l’aspecte qualitatiu d’aquest servei: per una banda, realitzant en conjunt– i la donés a conèixer, també cal valorar la calidesa humana tant o més que la per desfer tòpics erronis; i calia també que, gairebé feina: l’acompanyament personal, la comprensió com un gest de justícia, reconegués de manera i la comunicació; i, per una altra, el fet que no es ben forta i decidida com n’és d’important aquesta tracta d’una mera assistència social que contribuís tasca. a mantenir el sistema, sinó d’un esforç de canvi Vam comptar amb la col·laboració de la URC i amb social, de promoció de les persones i, per tant, d’un l’eficàcia del grup d’Investigacions en Sociologia horitzó d’esperança. de la Religió, de la Universitat Autònoma de Al costat, hi ha altres actuacions semblants, Barcelona. El resultat de la recerca és un informe d’altres institucions de l’Església Catòlica, d’altres titulat Al servei de servir, presentat al Palau de la confessions religioses minoritàries a Catalunya, Generalitat el dia 2 de març, i mostra un panorama de les ONG (moltes d’elles impulsades també per esplèndid de dedicació i d’efectivitat, en favor de organitzacions religioses), i dels serveis públics, noves oportunitats de moltes persones o en favor que sovint formen bons equips amb entitats “del futur dels altres”, com ha escrit una de les col·laboradores. Encara que no s’han pogut recollir autores, Clara Fons. Les actuacions dels religiosos totes en l’estudi realitzat, tampoc no es poden i de les religioses, fonamentalment anònimes i oblidar. desinteressades, formen, en silenci, una autèntica xarxa d’espais de profunda humanitat. Montserrat Coll és Directora General d’Afers Religiosos 7 de la Generalitat de Catalunya Són 776 serveis. La majoria es concentren en àmbits com la immigració (14’4%), la sensibilització
  • 8. Del sacrifici de braus al “sacrifici” de persones Quim Cervera L´altre dia veient la plaça de braus de Les Arenes de la plaça Espanya, per on passo sovint i em vaig adonant del lent procés de les obres del nou centre comercial, que ara pel que sembla s’ha aturat, em va venir una imatge suggerent. Les Arenes ha estat molt de temps tancada però havia estat una plaça on es sacrificaven braus en les tradicionals curses, amb tot el ritual ancestral procedent, possiblement, dels sacrificis d’animals als déus. La mateixa paraula sacrifici prové de fer quelcom sagrat. Normalment el vessament de sang dels animals tenia moltes connotacions psicològiques i antropològiques, que fins i tot podia contenir l´agressivitat humana acumulada, per no llançar-la vers els propis contemporanis propers. La sang, en els sacrificis circs on es realitzaven aquests mateix espai ha transicionat del de diferents religions, sobretot espectacles. sacrifici de braus al sacrifici de mediterrànies, s´aspergia una persones. Passa sovint que els Doncs bé, resulta que en el mateix part a la gent i una altra part territoris canvien de mans, de terreny, en la mateixa arena de vers al cel, vers als déus. Així propietat, de formes, però hi ha les Arenes ara es construeix un es significava que compartien com un “fantasma del passat” “temple” comercial, no massa la vida humans i divinitats (la que reapareix per dedicar lluny d´altres. El Granvia 2 està sang és un dels signes de la aquell mateix espai a una funció a prop i, no tan lluny, els grans vida). Els déus d´alguna manera perdurable que satisfà i omple centres del Prat, Gavà, Viladecans, es solidaritzaven amb les joies i una dimensió humana i social. Cornellà... Ens trobem, avui dia, penes dels humans. Els humans En aquest cas la del sacrifici. a Barcelona i entorns, amb una rebien ajuda, llum, força dels concentració d´espais dedicats al Es tracta de cohesionar el déus. I els déus així aplacaven “sagrat” consum, a “l´adorable” personal, amb un mecanisme de les seves “ires” contra la població diner, a l’espectacle del comerç. construcció de la identitat, de la imperfecta i infidel. Era un ritual Uns locals on hi pots trobar de pertinença i vinculació a la nostra cruent però impedia la violència tot per comprar, però també per societat (si no consumeixes no dels déus i dels humans contra disfrutar del cinema, del joc, de ets ningú) i amb un procés de ells mateixos. És veritat que en l´esport... Unes noves Arenes diferenciació i de reconeixement algunes religions es sacrificaven que demanen, com totes les mutu (ets “etiquetat”, valorat, persones, dones, infants, o com a “religions” que adoren el “sagrat” d´una capa social o una altra Roma, es feia espectacle de lluites de l´època, sacrificis, veneració, segons el que consumeixes, on entre gladiadors, o entre bèsties i dejunis, cues per arribar a “tocar” consumeixes i com consumeixes). persones, que acabaven amb la 8 l´objecte “divinitzat” i cues per Tot plegat demana molts mort. De fet, el nom d´Arenes, tornar a casa. En definitiva, un “sacrificis”: paciència, cues, ens transporta a aquest tipus de
  • 9. temps dedicat, diners, aguantar un “sacrifici”, com el darrer exprimir-la, inferioritzar-la amb la massificació d´aquests llocs, “sacrifici”. No crec que sigui la premis i càstigs. Tots som iguals i soroll, dependents que no saben millor manera d´interpretar-la, ja germans limitats, que se´ns crida atendre´t bé (“miri l´etiqueta”, et que es fa difícil oblidar la relació a “adorar” i a confiar en un Déu diuen!), etc. I anem seguint, a base amb la necessitat d´aplacar Déu, que ens és Pare-Mare, que no vol d´un conjunt de premis i càstigs o de pagar un “rescat” pels sacrifics sinó justícia i pau. La que sovint acríticament ens pecats dels humans. Nosaltres nostra identitat és la de germans empassem: descomptes “falsos”, cristians creiem en un Déu i germanes. La mateixa vida si concursos, rebaixes, regalets... És misericordiós (que té un cor gran la volem entregada als altres ja la nova forma d´escurar-nos els pels “miserables”), no en un Déu ens porta renúncies en nom del nostres petits estalvis, la nova que necessita ser aplacat o que servei. manera d´explotar-nos, la sublim demana “sang”. Però amb tot, Els sacrificis de braus eren acció per fer-nos “vessar la sang, les teologies basades en la mort cruents. El sacrifici de les persones la vida”, en favor dels nous déus de Jesús com a sacrifici, pensen en els centres comercials no són del diner, del capital, de la banca que amb ell, s´ha acabat l´època cruents, però no són més crus i que com sempre tenen els seus dels sacrificis. Ningú s´ha de cruels que els altres? Aquests “sacerdots” que se n´aprofiten. sacrificar més, ni pels déus, ni sacrificis de persones no maten, Només cal veure com es tapen per ningú. Jesucrist no solament però no ens van matant l´esperit, avui dia els responsables de ha realitzar el darrer sacrifici el “cor” per dins? No ens estan la crisi, corruptes il·legals i els (segons aquests teòlegs) sinó que degradant el millor de nosaltres legals dins d´una legislació ha sentenciat a mort el model mateixos? A veure si haurem de capitalista que és bàsicament sacrificial i per tant sacerdotal (els tornar als braus, com a “bocs usurera i injusta per al poble. que es cuidaven de sacrificar). expiatoris”! Ningú no té dret a situar-se La mort de Jesús també ha estat Quim Cervera és capellà i sociòleg per sobre d´una altra persona i interpretada per molts com La gran crisi econòmica actual és una crisi global d’Humanitat que no es resol amb cap tipus de capitalisme, perquè no hi cap un capitalisme humà; el capitalisme continua sent homicida, ecocida, suïcida. No hi ha manera de servir simultàniament al déu dels bancs i al Déu de la Vida, conjugar la prepotència i l’usura amb la convivència fraterna. La qüestió axial és: Es tracta de salvar el sistema o es tracta de salvar la Humanitat? A grans crisis, grans oportunitats. En la llengua xinesa la paraula crisi es desdobla en dos sentits: crisi com a perill, crisi com a oportunitat.(...) Avui, nosaltres, en l’agitada conjuntura actual, professem la vigència de molts somnis, socials, polítics, eclesials, als quals de cap manera podem renunciar. Seguim rebutjant el capitalisme neoliberal, el neoimperialisme del diner i de les armes, una economia de mercat i de consumisme que condemna a la pobresa i a la fam a una gran majoria de la Humanitat. I seguirem rebutjant tota discriminació per motius de gènere, de cultura, de raça. Exigim la transformació substancial dels organismes mundials (ONU, FMI, Banc Mundial, OMC…)(...) Ens comprometem a viure una «ecologia profunda i integral» promovent una política agrària-agrícola alternativa a la política depredadora del latifundi, del monocultiu, de l’agrotòxic. Participarem a les transformacions socials, politiques i econòmiques, per una democràcia d’«alta intensitat»(...). Amb humilitat i coratge, en el seguiment del Crist, mirarem de viure aquests somnis en el cada dia de les nostres vides. Continuarà havent-hi crisi... però no faltaran les campanyes universals de solidaritat, els Fòrums Socials, les “Vias Campesinas”, els Moviments Populars, les consultes dels SenseTerra, els pactes ecològics, els camins alternatius de la Nostra Amèrica,, els processos de reconciliació entre el Shalom i el Salam, les victòries indígenes i afro i, en tot cas, un cop més, i sempre «jo m’atenc al que ja és dit: l’Esperança». 9 Pere Casaldàliga (gener 2009)
  • 10. Un cAPellà reBel, Un SAcerDot lliUre. Memòries de mossèn Josep Dalmau (1926-1969) Jaume Botey de Jesús i que vol ser com ell. Causa respecte que Me l’he empassat d’una tirada. Amb els llibres aquest “capellà rebel” confessi sense fingiments, de memòries de persones conegudes acostuma obertament, que des de petit el referent concret de a passar així. Ens hi empeny el desig de conèixer la seva vida ha sigut la figura de Jesús de Natzaret. més a fons l’amic, de saber allò que no coneixíem i segurament dirà. En aquest cas, això passa de Les memòries d’aquelles persones amb qui has manera destacada. viscut els mateixos fets acaben sent també les teves pròpies memòries. Et trobes reflectit en les situacions, L’estereotip ha fet d’ell la figura del “capellà lliure i saps de les circumstàncies, veus una perspectiva rebel” del títol del llibre, incansable buscador, des de nova que no coneixies. En el llibre hi ha una part sempre, d’una altra manera d’entendre l’Església i important de la història de l’Església a Catalunya les relacions entre Església i país. Ha intervingut en des de la postguerra, però sobretot des dels seixanta política, impulsor de la manifestació de capellans de hi apareixen les figures que per molts han sigut l’any 1966, nacionalista proper a Lluís Maria Xirinacs, referents principals de l’esforç de transformació de fustigador irònic del pensament de l’Opus des dels l’Església catalana des del postconcili. seus “Contrapunts” al “Camí” d’Escrivà de Balaguer i tantes coses més. Certament, en ell, el tòpic correspon En Dalmau ja havia començat abans, en el moment força a la realitat. Molts dels que somniàvem aquella del naixement dels moviments especialitzats Església conciliar, vinculada a les bases, col·legial, d’Acció Catòlica, d’en Guillem Rovirosa des de propera a les preocupacions del món, hem vist com la direcció de la HOAC, dels capellans obrers, de ell defensava les nostres causes millor que nosaltres la influència d’Emmanuel Mounier, de González mateixos. Reconèixer ara això, als seus vuitanta- Ruiz, de l’editorial ZYX. S’inspira en els grans quatre anys, és un ineludible deure d’agraïment. pares intel·lectuals, aleshores condemnats, que van facilitar la vinguda del concili: de Lubac, Congar, I de la mateixa manera que hem d’agrair a tots els que Teilhard de Chardin, tots ells situats a la frontera han impulsat moviments socials de transformació entre la ciència i la fe, buscant el transcendent com i han remogut consciències que expliquin quines una necessitat sorgida del cor mateix de l’ésser han sigut les raons fonamentals que han mogut la humà, intentant esborrar els límits entre el natural seva vida o d’on han tret la força, a Mn. Dalmau i el sobrenatural, i per tant també, en les actituds li hem d’agrair especialment l’esforç i la sinceritat pastorals, entre el creient i el no-creient, des del d’explicar-nos les seves motivacions. Ell ho fa, a convenciment que el Regne de Déu és per a tots. més, amb una senzillesa i naturalitat notables. Dalmau intervé socialment des d’aquesta Des del començament descobrim d’on li ve perspectiva. La salvació de la persona no és només l’inconformisme. Li va venir donat pel seu origen de qüestió del més enllà, sinó d’ara i aquí. Per això família de pagès, marcada pel ritme de la naturalesa la seva lluita permanent a favor de la persona, per en el treball i l’ordre auster, i pels valors rebuts a sobre de qualsevol llei humana o divina, sempre al casa, a l’escola amb un bon mestre, a la parròquia servei dels més fora llei, i a la recerca constant de i la religiositat com a vertebradora de la vida del la llibertat i la pau, per les llibertats individuals i poble. Una de les coses més boniques del llibre és el col·lectives i contra tota mena d’autoritarismes. Pel reconeixement del pes que en ell van tenir els seus llibre desfilen les seves propostes contra la guerra pares. El pare, treballador i eixut com la majoria de del Vietnam, el seu entusiasme pel Vaticà II, contra pagesos, mort prematurament, i la mare, l’amiga el franquisme i pel reconeixement dels drets de i confident. Fins i tot el trasbals del 36 en aquell Catalunya, a favor de la llibertat en les expressions ambient rural es va viure en l’ambient de noblesa sexuals, sempre en la recerca d’aquelles escletxes i amistats sòlides, fins al punt que el responsable de llibertat i de dignitat. Òbviament això li portà de la CNT local, que seria proclamat alcalde, avisà continuats conflictes amb les autoritats civils i al capellà perquè fugis quan va veure que corria 10 eclesiàstiques, pels quals fou processat i condemnat perill. I enmig del joc i l’aventura, de la cura dels en més d’una ocasió. Li agraeixo el record que animals de la granja familiar, es confessa enamorat
  • 11. fa de mi mateix i del meu germà Francesc en va a batzegades, i per molt que s’hi entestin, les l’anècdota, quasi histriònica, del judici al TOP als jerarquies no poden posar portes al vent, i tots organitzadors de la manifestació de capellans de aquells ideals i propostes tornaran. l’11 de maig del 1966. Per això, en els moments actuals en què des de la Els anys que relata foren d’una extraordinària riquesa. jerarquia de l’Església es pretén donar per tancada El debat de les idees no era només teòric, sinó amb l’obertura conciliar, els textos que pretenen els fets al carrer. Fent de rector de poble, caramelles recuperar la memòria del que van ser uns anys no incloses, i des del racó de Gallifa, ha exercit durant tan llunyans, són imprescindibles. Amb seguretat més de cinquanta anys de mestre-provocador del aquesta serà una de les funcions que compliran debat. Fou tan intens –coincidia renovació conciliar aquestes memòries. No es tracta de mirar enrere amb transició política– que a vegades vam tenir la nostàlgicament sinó fer de la memòria una arma sensació de tocar la lluna amb els dits. de futur, amb la finalitat que els més joves, passat el mal moment present, trobin en els antecedents Quaranta anys després les coses són molt possibles criteris que els ajudin a avançar. diferents. La grisor política i eclesial d’avui, el postmodernisme i una “societat líquida” sense Mossèn Dalmau pertany a una generació referents evidents, acomodada a una ortodòxia d’incombustibles. A vegades tinc la sensació que progressivament allunyada de la vida i d’esquena aquest tipus de personalitats se’ns acaben. Ells a les necessitats de la gent, ens pot semblar el tenen el desig i el deure de transmetre l’experiència. fracàs d’allò que vam somniar. És cert que aquells Nosaltres l’obligació d’aprofitar-los. En Dalmau ha ideals, aquell model d’Església i de societat han fet ja la part que li tocava. Ara som nosaltres que estat derrotats, però la història no té mai un hem de complir. sentit lineal, fa pujades i baixades, intermitències, Jaume Botey és professor de la Facultat de Ciències de l’Educació de la Universitat Autònoma de Barcelona. Quan l’autoritat dels bisbes funciona Mercè Solé amb escreix els objectius: uns 120 podia interessar realment l’altra assistents, entre els quals hi havia gent i hem procurat arribar-hi. gent de parròquies, comunitats Sovint ens comportem com si religioses, de Càritas, alguns allò que viu l’Església només regidors, el síndic de greuges afectés els cristians. local, persones significatives del Un altre, i molt important, és que món associatiu i polític... Creients, la implicació personal del bisbe no creients, i alguna apòstata Al bisbat de Sant Feliu l’Equip de ha suposat per a cristians i per inclosa... També aquí hi havia un Pastoral Obrera hem organitzat a no cristians, fer ús de la seva denominador comú: la inquietud un parell de taules rodones sobre autoritat en el millor dels sentits. per la crisi, les ganes de buscar-hi la crisi, una a Viladecans el 27 de I que, en les seves intervencions, sortida, i una profunda actitud de març i una altra a Vilanova el 29 el bisbe no va pretendre en diàleg i de respecte. d’abril. En el moment d’escriure absolut fer valer aquesta autoritat aquest article, ha tingut lloc A mi em va emocionar realment a sobre de ningú. No va defugir només la de Viladecans. veure el conjunt de persones que els qüestionaments que des de s’hi havien aplegat. I encara em la sala se li van fer en relació a Hi ha pres part Agustí Cortés, el va emocionar més veure el to l’Església i tampoc no va parlar bisbe de la diòcesi, i un conjunt tant de la taula rodona com de amb prepotència. Això apropa, força variat de persones amb el les diverses intervencions dels perquè no és habitual. denominador comú de viure la assistents... crisi des d’una forta implicació En fi, cal continuar treballant per personal. La taula rodona tenia Crec que això ha estat possible apropar persones, i per aprofitar la voluntat d’arribar no només per diferents factors que no són el millor de nosaltres mateixos. als cristians, sinó a persones amb habituals. Un d’ells el fet que l’acte Mercè Solé és membre de l’Equip de sensibilitat i responsabilitats s’ha publicitat a fora de l’Església Pastoral Obrera del bisbat de Sant 11 socials i polítiques. En aquest sentit, tant com ha estat possible. És Feliu de Llobregat. l’acte de Viladecans va assolir a dir, hem partit de la base que
  • 12. Amb entitat (i experiència) Amb entitat (i experiència) Amb entitat (i experiència) Drets humans i advocats defensors Josetxo Ordóñez l’àmbit dels drets humans. En aquest sentit, l’Associació Des del 1970, existeix com a comissió és membre actiu de la Federació d’ONG pels Drets interna del Col·legi d’Advocats de Humans, i de la FOCIR (Federació d’Organitzacions Barcelona la Comissió de Defensa dels Catalanes Internacionalment Reconegudes). Drets de la Persona. És l’única comissió col·legial creada per assemblea dels Un aspecte especialment rellevant de la nostra activitat advocats. A més, per iniciativa del grup que constituïa consisteix en l’exercici davant dels tribunals de l’acció el nucli més actiu de la Comissió de Defensa va ser popular en nombroses causes penals seguides per creada el 1986 l’Associació Catalana per a la Defensa vulneració de drets humans així com la interposició dels Drets Humans, associació sense ànim de lucre i de demandes contencioses contra actuacions lesives constituïda exclusivament per advocats en exercici. de l’Administració. Bé des de la Comissió de Defensa, dins del Col·legi Una activitat específica de l’Associació és l’aportació d’Advocats, bé des de l’Associació, dins de la d’assessorament jurídic obert als ciutadans. En aquests xarxa dels moviments socials, els advocats que moments, tenim establerts convenis de col·laboració hi pertanyem hem orientat la nostra professió a amb l’Ajuntament de Barcelona, consistent en la gestió la defensa dels drets fonamentals de la persona, jurídica de l’OND (Oficina per la No Discriminació), individuals i col·lectius, reconeguts en els diversos i amb els Ajuntament de Vilanova i la Geltrú i Gavà, tractats i convenis internacionals constitutius del cos pel que fa a les Oficines de Drets Civils d’aquests jurídic que anomenem drets humans. municipis. El servei d’assessorament està relacionat amb possibles actes discriminatoris o de vulneració Entre la Comissió de Defensa i l’Associació existeix dels drets humans. una total identificació d’objectius i plantejaments. L’activitat de la Comissió de Defensa incideix en L’Associació és membre fundador de l’associació AED reunions periòdiques, oferta de formació continuada (Advocats Europeus Demòcrates; http://www.aeud. al col·lectiu d’advocats barcelonins, i en especial, en org/), que agrupa sindicats i associacions d’advocats el seguiment de l’actualitat legal i pràctica dels temes dels diferents països de la Unió Europea, units en la d’estrangeria i presons. defensa dels drets dels ciutadans, en la preservació de la independència dels advocats, i en la lluita per En relació a l’exercici professional de l’advocacia, un dret europeu democràtic i progressista. lluitem per la protecció i ampliació dels drets de la defensa davant de qualsevol instància judicial o Constatem que el sistema de garanties democràtiques administrativa, així com per la independència i el i el respecte dels drets i llibertats dels ciutadans es lliure exercici de la nostra professió. veuen amenaçats per processos legislatius i pràctiques policials i judicials que progressivament redueixen Estem atents a les reformes de la legislació en els àmbits l’àmbit de vigència dels drets humans fonamentals, penal, processal i social, amb especial dedicació a la tot prioritzant la lògica de la guerra permanent contra legislació antiterrorista, a les qüestions penitenciàries el terrorisme i la ideologia de la seguretat i el control i als drets i llibertats dels ciutadans estrangers. com valors suprems. L’hegemonia de les tendències Igualment, ens ocupem de l’accés de tots els ciutadans polítiques autoritàries i repressives és un fet present a a la justícia, en el marc de la defensa d’ofici. tot Europa, que condiciona la realitat social i l’exercici En tots aquests camps, el nostre objectiu és constituir de la nostra professió. Considerem que cal lluitar un instrument eficaç de lluita contra les vulneracions per consolidar el, ara en qüestió, sistema de drets i dels drets fonamentals dels ciutadans i la promoció i llibertats assolits a partir de 1945. En aquesta lluita, defensa dels drets cívics i les llibertats democràtiques. els advocats hi volem tenir un lloc. Per assolir aquests objectius, celebrem actes públics Comissió de Defensa dels Drets de la Persona d’estudi i debat; participem en la formació de l’opinió (Col·legi d’Advocats) pública exposant les seves propostes i denúncies Carrer Mallorca, 283, 4a planta, 08037 Barcelona en publicacions, comunicats i rodes de premsa; Adreça electrònica: comissions@icab.cat la intervenció activa en els debats socials, com Associació Catalana de Defensa dels Drets Humans interlocutors amb les autoritats administratives, els 12 Carrer Portaferrissa, 18, entl. 2a, 08002 Barcelona partits polítics i els moviments socials de base, així Adreça electrònica: acddh@acddh.org com amb altres entitats i associacions que treballen en
  • 13. RECEPTES RÀPIDES, BONES I PIADOSES (O NO) Receptes Receptes Amanida Psicòlegs de crisi Salvador Clarós Una mestra comentava, en relació a la indecisió dels alumnes de l’ESO per encarrilar el seu esdevenidor, que Tere Jorge n’hi ha molts que volen ser psicòlegs, pobra canalla, va afegir la mestra. Sí, pobres, vaig pensar jo, a veure si La pasta és un aliment complet, fàcil de preparar, acabaran ells a la consulta del psicòleg. S’ha estès la idea molt creatiu i econòmic. Normalment els plats de que hi ha molta gent que necessita ajuda i segurament, els pasta són saludables i ens aporten molta energia. nois i noies de l’ESO veuen en el psicòleg algú disposat Just els ingredients que necessitem en època de a ajudar els altres, com abans veien la figura del metge o crisi. del mestre. Ara se senten cridats a donar consells i posar, en definitiva, sensatesa i sentit comú allà on no n’hi ha. Tot i que Itàlia es el regne de la pasta, tota la cultura mediterrània l’ha incorporada en els seus Res a dir contra els professionals que exerceixen la receptaris populars. psicologia clínica, ho aclareixo perquè no es malentengui el que diré a continuació. Els psicòlegs s’han convertit, Per tots aquests motius i perquè podem dir, sense d’un temps cap aquí, en una força de xoc i contenció. por d’equivocar-nos gaire, que es tracta d’un En primer lloc perquè són tants que constitueixen aliment universal que a tothom agrada, avui gairebé un exèrcit. També perquè se’ls troba exercint a oferim una combinació fresca i que admet molts tot arreu: a les escoles, lloc delicat per a la convivència; tipus de variacions en el seus ingredients que ens davant de les catàstrofes naturals i dels traumes socials permet fer un plat d’aprofitament o “amanida de derivats de la violència quotidiana; a les empreses, crisi” al gust. animant el personal a encaixar esportivament els canvis Ingredients (per a 4 persones): un carbassó; i les decisions de la direcció, sense protestes inútils que 100 gr. de xampinyons tallats a làmines; 3 acabarien per traumatitzar-los; darrerament, se’ls està penques d’api; 1/2 tassa de iogurt desnatat; veient també acompanyant aquell moment crític de 1/2 ceba; suc d’una llimona; 1/2 cullerada de l’acomiadament col·lectiu. Les empreses amb Expedients curry en pols; 50 gr. de formatge rocafort; de Regulació d’Ocupació, els famosos ERO, no tenen 500 gr. de pasta al gust (margarides, taurons, avui gaire problema per pagar els serveis d’un equip de macarrons de verdures...); 1 pastilla de psicòlegs que ajudi a esmorteir el cop als afectats, i fer caldo. teràpia a continuació amb els que queden a l’empresa Preparació: Tallar a trossos el carbassó i l’api. per tal de treure’ls com més aviat millor el tremolor de Saltejar juntament amb els xampinyons fins cames. No sé per què no es posen també els psicòlegs a que estiguin daurats. la sortida dels camps de futbol: l’afició de determinats equips segurament ho agrairia. Finalment, una tasca Bullir la pasta en aigua abundant afegint-hi més solitària però no menys important per la seva una pastilla de caldo perquè li doni més gust. transcendència popular: escriure llibres d’autoajuda. Hi Afegir les verdures saltejades. ha lectures d’autoajuda que són obligatòries en algunes En un altre recipient barrejar el iogurt, la ceba empreses. Qui no hagi treballat en una multinacional ratllada, el suc de la llimona i el curry. Afegir- potser no s’ho creurà. ho a la pasta. Abans de servir, abocar-hi per Aquesta societat genera importants dosis d’angoixa per sobre el formatge rocafort esmicolat. la por a perdre allò que es té. L’interès creixent per la psicologia no fa sinó confirmar que som febles i inestables. La fortalesa emocional només pot descansar sobre els valors, la fe, les conviccions, l’estima. I l’acompanyament, l’ajut i el sentit comú hauria de formar part de les habilitats de metges, mestres, encarregats o caps de departament, capellans, pares i mares, de tothom... però des de l’individualisme, el consumisme i l’egoisme no es 13 pot ser fort. Llavors acudim al psicòleg...
  • 14. Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades Q C UAN EL PAPA S’EQUIVOCA. La ANVI PER REFER PONTS. Els situació, certament, és insòlita. No resultats de les eleccions al Parlament sé jo si hi ha hagut un papa que Basc del passat u de març ens van hagi hagut de rectificar i demanar deixar clar que el nacionalisme disculpes tantes vegades per les coses que moderat, de la mà d’Ibarretxe, es mantenia ha dit i fet com ha hagut de fer el papa Benet com a primera força política, però perdent XVI en els seus quatre anys de pontificat. qualsevol possibilitat d’assolir el govern; Rectificacions i disculpes a vegades directes és el que té portar deu anys alimentant i explícites i a vegades matisades més o estratègies de dinamitar ponts per aglutinar menys dissimuladament. Segurament que la forces. El PSE-EE, portat pel seu compromís rectificació més òbvia va ser quan va haver electoral de canvi, no pot renunciar a oferir- d’acceptar fer-se enrere en el nomenament se com a alternativa, que es xifra en recuperar del bisbe auxiliar de la diòcesi austríaca el valor que té l’Estatut de Gernika com de Linz, el capellà Gerhard Wagner, el que a superior marc jurídic institucional, tan deia que Harry Potter era una obra satànica danyat en aquests temps, i guanyar espai i que l’huracà Katrina havia estat un càstig per al diàleg i l’acord, on guanyi valor el de Déu. I després, el reconeixement que si pluralisme i la diversitat. Després de tant hagués mirat més Internet hauria vist el que de temps que el nacionalisme s’esforçà en pensava el bisbe lefebvrista Williamson. I la segmentar el País entre nacionalistes i no rectificació (sota capa de matisació) de la seva nacionalistes, els socialistes ens proposem afirmació que els preservatius no servien per construir ciutadania d’una altra manera, combatre la sida. I així successivament. Què sense dicotomies estèrils. El contingut de deu estar passant al Vaticà? Evidentment, l’acord amb el PP, titulat “bases pel canvi és bo que un papa reconegui errors. Però democràtic” no tan sols no suposa cap no ho és gens que faci tant la sensació que concessió al Partit Popular o un desistiment les coses es fan sense consultar, sense tenir en aquest esforç, sinó que compendia i la informació necessària, sense preveure ressalta una part significativa del nostre les conseqüències del que es diu i de les propi programa electoral, oferint un decisions que es prenen... com si n’hi hagués panorama d’estabilitat al País que permet al prou amb tenir uns principis doctrinals socialisme basc regenerar relacions amb el suposadament sòlids i anar-los transmetent, món nacionalista; això sí, haurem de tapar independentment del que viuen els creients les trinxeres que aquests van excavar. I pot i del que viu el món. Potser el problema està portar-nos temps, això. Óscar Seco (diputat en la suposada solidesa d’aquests principis... del PSE-EE, membre de Cristians Socialistes) Josep Lligadas H EM MORT EL LLOP... NOMÉS EL LLOP? El passat 17 d’abril va tenir lloc, al teatre Àtrium de Viladecans, l’estrena de l’obra Terra baixa d’Àngel Guimerà, en una adaptació impulsada per Calixto Bieito, dirigida per l’alemany Hasko Weber, i convertint en Manelic en un immigrant sense papers i l’amo Sebastià en un cap mafiós de barri. Ara, l’obra la fan al Romea. A mi em van oferir un parell d’entrades gratuïtes per a l’estrena viladecanenca i no les vaig voler. I no l’aniré a veure, aquesta obra, perquè, simplement, és un engany. Si Calixto Bieito té ganes de fer una obra teatral en què un mafiós vol muntar-li a la seva amant un matrimoni amb un immigrant que faci de tapadora de les seves relacions, a mi em sembla esplèndid. Però aleshores, que no en digui Terra baixa ni hi fiqui l’Àngel Guimerà pel mig. Si vol, que en un subtítol petitó digui que s’hi ha inspirat, però prou. Però que no vulgui apropiar-se de la fama dels bons escriptors per aconseguir els seus èxits. Guimerà va escriure l’obra que va escriure, amb una gran potència tant dramatúrgica com de contingut, i si algú vol representar Terra baixa ha de representar Terra baixa, no una altra obra. Alguna cosa caldria fer per impedir a tots els Calixtos Bieitos del món continuar pensant que els espectadors som tan idiotes que si no ens “actualitzen” els clàssics no serem capaços d’entendre’ls. Josep Lligadas 14
  • 15. Per airejar el cervell Per airejar el cervell Per airejar el cervell Per airejar el cervell l’estudi de la filosofia. Les grans amistats esdevé, en canvi, una obra de divulgació, un tastet del pensament dels Maritain. Mercè Solé Les grans amistats. Raïssa Maritain. Col·lecció Torsimany 6. Cartes des de la presó. Dietrich Claret, Barcelona 2003. Bonhoeffer. Editorial Pòrtic, 2a. Traduït i introduït pel bisbe Joan edició, Barcelona, 2008. Carrera, aquest llibre és una molt Ha estat una bona lectura per bona aproximació al pensament a la Setmana Santa. Dietrich de Jacques i Raïssa Maritain, Bonhoeffer va ser un pastor i dos pensadors que van exercir teòleg luterà que es va implicar El lado oscuro del amor. Rafik –i continuen exercint– una gran fortament contra el nazisme i Schami. Editorial Salamandra. influència en la configuració contra el model d’Església que Barcelona, 2008. del pensament cristià del segle aquest propugnava. Això li va XX que s’expressà en el Concili No us deixéssiu espantar per les costar la detenció, l’estada durant Vaticà II. 825 planes d’aquesta magnífica dos anys a la presó, i finalment, novel·la de l’escriptor sirià El llibre és una autobiografia la mort a la forca l’any 1945. resident a Alemanya Rafik de Raïssa Oumançoff, nascuda El llibre recull cartes escrites Schami. Cristià catòlic va néixer a Rússia d’una família jueva, als seus pares i al seu amic, a Damasc el 1946. Es va exilià a instal·lada després a Paris. també pastor i teòleg, Eberhard Heidelberg el 1971 i allí va obtenir Estudiant a la Sorbona, va Bethge. Commou la seva el doctorat en Químiques. Des conéixer qui hauria de ser el serenor, inquietud intel·lectual, del 1982 es dedica plenament a seu marit i junts van continuar profunditat, el seu interès per la literatura. aquesta recerca de la veritat, no preocupar encara més la de l’ètica i del sentit de la vida, Aquesta novel·la és una mena família o per la situació dels que els estudis universitaris no de mosaic, una història feta seus companys de presidi, i la aconseguien satisfer. Va ser a d’històries, que van confegint seva generositat. Escriure com través de “grans amistats” amb una història, la de debò, social, ho fa ell enmig d’una guerra, personatges com Bergson, Péguy, política, religiosa, de Síria i dels amb bombardejos continuats i i Léon Bloy, que van acabar per països àrabs durant la primera a la presó ja denota una qualitat convertir-se al cristianisme. meitat del segle XX. Rafik humana extraordinària. Dir que van acabar, de fet, no parteix de l’odi i la rivalitat entre és correcte. Mai no van deixar Amb tot, alguns dels seus escrits dues famílies cristianes, una de preguntar-se, d’anar més a són ben bé fruit d’una època. És d’ortodoxa i l’altra de catòlica, fons, de pensar, d’escriure, de una persona clarament d’ordre, al bell mig del món àrab. I fa un comprometre’s... Com molt bé que avui ens sembla conservadora retrat de costums, valors, formes recordava, per cert, recentment (llegir la seva obra en clau feminista d’entendre la vida... Té la gràcia Joan Rigol en la presentació de la no és gens aconsellable!). La seva que ho fa des del punt de vista publicació de la seva tesi doctoral, valentia i honestedat el van portar sirià i amb coneixement de quins que acaba d’editar la Facultat de a la mort. Junt amb la seva forma són els estereotips occidentals Teologia de Catalunya. Però, a d’entendre la fe, que situa el sobre el món àrab. És un llibre diferència de Les grans amistats, seguiment de Jesús enmig de la que estimula a llegir una mica ja és matèria per a persones 15 vida concreta i encarnada de les més sobre la història de l’Orient especialment motivades per a persones. Mercè Solé Mitjà. Mercè Solé
  • 16. La fe de cada dia La fe de cada dia - La fe de cada dia - La fe de cada dia - La fe de cada dia l’eucaristia, tot un repte (i iV) Josep Lligadas Acabarem aquesta sèrie sobre l’Eucaristia mirant Perquè això pugui ser així, cal, certament, que una mica cap a la nostra realitat. Si aquesta mi- la celebració tingui una mínima dignitat, que rada la fem des de fora, segurament que podrem estigui feta amb ganes, que el capellà que la pre- concloure que la majoria d’elements que s’hau- sideix vulgui transmetre fe i esperança encara rien de fer visibles en les nostres celebracions que a vegades no li surti gaire bé, que amb la de l’Eucaristia, de fet queden bastant invisibles. gent amb la qual ens trobem hi hagi una certa Vull dir que difícilment, vist des de fora, les ce- sintonia... Ja ho hem dit en números anteriors, lebracions de l’Eucaristia poden ser percebudes que l’Eucaristia, com els altres sagraments, ens com a moments intensos de trobada comunità- transmeten la presència de Jesús a través de ria amb Jesucrist que empenyen a viure la fe i paraules i signes: com més propers i significatius l’Evangeli en el món... siguin els signes, i com més nostres ens sonin les Les celebracions de l’Eucaristia porten a sobre paraules, més podrem viure allò que celebrem. segles i segles de recorregut, amb el desgast De manera que sempre serà aconsellable buscar que això comporta. Un desgast que, en part, és una celebració de l’Eucaristia que ens hi sentim inevitable: les coses, si han de perdurar, s’han mínimament còmodes. Sense pretensions de d’institucionalitzar, i això els fa perdre frescor grans coses, ja ho he dit, però que no ens grinyo- i proximitat. Però en part, també, aquest des- li innecessàriament. I si podem col·laborar-hi gast podria corregir-se i redreçar-se força, si es sortint a llegir o fent qualsevol altre servei, mi- volgués continuar en l’esperit de reforma que llor. I encara una altra cosa: si pot ser, no estaria va encetar el Concili Vaticà II: tant en els textos i gens malament que la gent més propera amb signes de les celebracions, com en l’estil d’Esglé- qui compartim la fe (els del grup de reflexió o de sia que hi ha al darrera. revisió de vida, per exemple) ens trobéssim a la El fet, però, és que el desgast hi és. I això podria mateixa celebració de l’Eucaristia... portar, a qui no estigui gaire implicat en el camí I, assegurat en la mesura que es pugui tot això, eclesial, a considerar que són una cosa obsoleta i aleshores del que es tracta és d’anar a la celebra- destinada a desaparèixer. Qui sap. Però el cas és ció de l’Eucaristia amb pau, amb ganes de tro- que, en realitat, continua havent-hi molta gent bar-hi allò que ens pot donar: un espai cristià de que troba, en aquesta reunió setmanal, un punt trobada col·lectiva amb Jesucrist, que ens arrela de referència bàsic per a la seva vida cristiana. en tota la història mil·lenària de la nostra comu- I no estic parlant només de gent “tradicional” o nitat cristiana. És cert, també, que amb el nostre “conformista”. També hi ha prou gent seriosa- ritme agitat actual, aquesta trobada setmanal a ment cristiana i seriosament compromesa que, vegades ve molt de trascantó. I, evidentment, els en aquest espai pacífic, en el qual potser no hi cops en què hi ve realment molt, no serà molt ha gaires emocions (a vegades sí, a vegades, en greu no d’anar-hi. Però més valdrà no prendre- ocasions, un pot experimentar-hi molt de prop la s’ho gaire per costum. Perquè a l’Eucaristia ens força de la fe i la força de la vida comunitària), hi hi trobem amb l’Església més quotidiana, més troba la manera quotidiana per anar-se alimen- normal: amb la gent que, amb més o menys em- tant de la Paraula que se’ns proclama, del pa i el penta, vol continuar el camí que van iniciar els vi en el qual hi reconeixem Jesús, de l’encontre primers seguidors de Jesús, i per això continua amb els altres cristians i cristianes... repetint la trobada que ells van iniciar... Estic en la política pel que vaig aprendre en la teologia. La connexió entre El retall totes dues és l’amor. La política és l’expressió concreta de l’amor! Fernando Cardenal Jesuïta, ministre d’Educació del govern sandinista de Nicaragua de 1984 a 1990. “El Periódico”, 17 d’abril de 2009

×