Renaixenca

IES Arxiduc 2n Batxillerat 2008-09 LA RENAIXENÇA

Introducció
La literatura del s. XIX i la Renaixença
Els Jocs Florals
La Renaixença a les Balears
La Renaixença al País Valencià
Consolidació de la Renaixença

a. Jacint Verdaguer; la consolidació poètica b. Narcís Oller; la novel·la realista-naturalista c. Àngel Guimerà; el drama de base realista

1. Introducció moviment de redreçament de la cultura i la llengua catalanes

1833 publicació de l'oda “ La pàtria” Bonaventura Carles Aribau

Antecedents

historiadors de la Il·lustració que estudiaren la història i la llengua catalanes
influències del Romanticisme

[Romanticisme i Renaixença comparteixen el mite de l‘edat mitjana; es descobreix l'esplendor de la nació i de la literatura catalanes]

Programa de la Renaixença

Reconstruir la història de l‘edat mitjana
Descobrir i divulgar els clàssics medievals
Recollir les llegendes i la poesia de tradició oral
Crear uns models depurats de llengua
Crear una literatura en tots els seus gèneres
Crear una premsa i unes editorials
Crear institucions que potenciïn la cultura catalana (Jocs Florals)

Etapes Bonaventura Carles Aribau Joaquim Rubió i Ors (lo Gayter del Llobregat) a- Inicis (1830-1840) – ROMANTICISME

Adéu-siau, turons, per sempre adéu-siau, oh serres desiguals, que allí, en la pàtria mia, dels núvols e del cel de lluny vos distingia, per lo repòs etern, per lo color més blau. Adéu, tu, vell Montseny, que des ton alt palau, com guarda vigilant, cobert de boira e neu, guaites per un forat la tomba del Jueu, e al mig del mar immens la mallorquina nau. ... Bonaventura Carles Aribau

« L'ardenta afició que té i ha tingut sempre a las coses de sa pàtria; lo gust que li cabria de que sos compatricis coneguessen més a fondo nostre antic, melodiós i abundant idioma, que desgraciadament se perd de dia en dia, a pesar de ser com una taula de marbre on estan gravades nostres glòries, perdent-se la qual han de desaparèixer per precisió los records d'aquelles; i en fi lo desig de despertar en los demés eix sentiment noble i digne d'alabança, son las úniques causes que han mogut a l'autor d'estes poesies a dar-les a la llum pública. » Joaquim Rubió i Ors (Lo Gayter del Llobregat)

b- Consolidació (1840-1860) – ROMANTICISME - REALISME

Reinstaurats el 1859
Donen cohesió al moviment
Serveixen de punt de trobada d'escriptors
Plataforma per donar a conèixer els escriptors
Inici dels intents de normativització
Diversificació de gèneres literaris

Jocs Florals 1868

c- Plenitud (1870-1880) – ROMANTICISME – REALISME – NATURALISME

Més edicions en català
Importància premsa en divulgació literatura
Inicis literaris de Jacint Verdaguer Àngel Guimerà Narcís Oller

2. La literatura del s. XIX i la Renaixença Europa - s. XVIII-XIX: Romanticisme: a. llibertat, individualisme b. interès per l‘edat mitjana c. valoració de la cultura tradicional RENAIXENÇA

a nivell personal a. Llibertat Individualisme respecte un grup origen de les nacionalitats - reivindicació dels sentiments SUBJECTIVITAT - reivindicació de la imaginació - ànsies de llibertat esperit rebel b. Interès per l‘edat mitjana :

llegendes
poesia èpica
mites
costums
cançons
danses

c. Valoració de la cultura tradicional: Misteri d’Elx

Delacroix- La llibertat guiant el poble a. Llibertat, individualisme

Caspar David Friedrich, El viatger davant un mar de núvols,1818

b. Interès per l‘edat mitjana

c. Valoració de la cultura tradicional: VERDAGUER

Reculls de

-cançons de Nadal -cançons de Montserrat

Llegenda de Montserrat
Col·lecció càntics religiosos per al poble
Canigó. Llegenda pirenaica

ALCOVER

Contarelles
Aplec de Rondaies Mallorquines d’En Jordi d’es Racó

Característiques literàries del Romanticisme

Originalitat i imaginació
Lleig i grotesc és bell
Commouen, no alliçonen
Inspiració i expressió
Adjectivació rica, suggerent

Llenguatge expressiu
Sintaxi forçada
Hipèrboles
Antítesis
Exclamacions
Punts suspensius

Diferències Romanticisme-Renaixença

Els primers antecedents de la Renaixença són a la Il·lustració

Fa servir els recursos del Romanticisme, però més atenuats

La Renaixença supera l'estètica romàntica adoptant els corrents realistes i naturalistes

3. Els Jocs Florals Reinstauració 1859: LEMES: PÀTRIA FE AMOR anhel d'enllaçar novament amb la rica tradició medieval catalana

Promotors ■ Joaquim Rubió i Ors Lo Gayter del Llobregat ■ Antoni de Bofarull Los trobadors nous ■ Víctor Balaguer Los trobadors moderns ■ Manuel Milà i Fontanals ■ J. L. Pons i Gallarza Conta’m, vella olivera, mentre sec alenant sobre la roca, noves del temps d’enrera que escrites veig en ta surenca soca .

4. La Renaixença a les Balears Tomàs Aguiló Marià Aguiló Pons i Gallarza Conta’m, vella olivera, mentre sec alenant sobre la roca, noves del temps d’enrera que escrites veig en ta surenca soca. Jeroni Rosselló

SETMANARI LA PALMA Fundació 1840 Col·laboradors principals: Tomàs Aguiló Josep Mª Quadrado Introducció Idees romàntiques història Tradició local

Personalitat més important Marià Aguiló -féu sorgir els primers poetes de l'escola mallorquina -restauració de la llengua literària: origen erudit (llengua antiga) + llengua popular (parla viva) ↓ SALVACIÓ LLENGUA LITERÀRIA

POETES ROMÀNTICS MALLORQUINS

5. La Renaixença al País Valencià - Difusió de l’obra literària a través de la premsa -> composicions esparses producció culta: llenguatge arcaïtzat - Diferència important producció populista: l lenguatge castellanitzat ↓ premsa satírica

Dialectalització llengua literària

Anarquia ortogràfica

Principal representant:

TEODOR LLORENTE

6. Consolidació de la Renaixença - Reinstauració dels Jocs Florals - 1871 – Barcelona – La Renaixensa - Anys 70 PLENITUD augment nombre escriptors obres més qualitat diversificació propostes literàries

Èxit

Jacint Verdaguer Narcís Oller Àngel Guimerà

a- JACINT VERDAGUER Folgueroles 1845 Vallvidrera 1902

Obra L’Atlàntida narrativa (1868-1877) ( tema patriòtic) Canigó religiosa lírica temes pàtria Creació i paisatge Voluntat patriòtica relacionats amb divina “ L’emigrant”, “Virolai” A – POESIA

1886 Excursions i viatges 1889 Diari d’un pelegrí a Terra Santa 1895 En defensa pròpia 1905 Rondalles B- PROSA

MODEL als autors posteriors CREADOR DE LA LLENGUA LITERÀRIA MODERNA Literatura culta + Llengua parlada consistent llenguatge flexible

b- NARCÍS OLLER Antecedents

1490 Tirant lo Blanc , Joanot Martorell

1760-1816 Calaix de sastre

Baró de Maldà

1862 L'Orfeneta de Menargues Antoni de Bofarull

1874 Julita Martí Genís i Aguilar

Narrativa catalana : ▪ influència -de la literatura estrangera -de la novel·la castellana -antecedents catalans: Baró de Maldà, C alaix de sastre ▪ nous costums [Antic Règim societat industrial] ▪ estaments : menestralia i burgesia ▪ descripció d’ambients i de personatges de forma tipificada ▪ actitud de nostàlgia i d’enyorança de costums

ROMANTICISME REALISME PROSA COSTUMISTA [QUADRE DE COSTUMS] ► Descobriment de la realitat immediata com a matèria literària. ► Tractament extern i superficial de personatges i situacions. ► Absència d'argument i escassa mobilitat dramàtica.

ESCENES balls tertúlies botiguer TIPUS sereno fuster ... APORTACIONS DES DEL PUNT DE VISTA TÈCNIC ► Descripció detallada d'escenes de la realitat ► Incorporació d'un diàleg real, molt viu ► Creació d'un llenguatge molt dinàmic: frase feta girs populars dialectalismes ...

COSTUMISME: dues tendències Narracions costumistes NOVEL·LA REALISTA Costumisme rural idealista i conservador lligat al Romanticisme Costumisme urbà progressista considerable dosi d’ironia Barcelona Robert Robert

Narcís Oller Valls 1846 – Barcelona 1930 Influència Josep Yxart Joan Sardà Escriu en català Coneix els corrents literaris europeus Valls Josep Yxart

Trajectòria literària obres ROMANTICISME ■ La papallona 1882 (prologada per Zola) REALISME ■ L’escanyapobres (1884) ■ Vilaniu (1885) NATURALISME ■ La febre d’or (1890-92) ■ La bogeria (1898) MODERNISME ■ Pilar Prim (1906)

c- Àngel Guimerà Antecedents de la vida picaresca del triangle amorós de tipus polític de costums de la menestralia sainet comèdia de costums burgesa

melodrama drama/tragèdia històrica preocupació per la professió teatral creació d'escoles de teatre teories sobre la formació teatral Teatre romàntic Paròdies teatre romàntic

Autors Frederic Soler – Serafí Pitarra Àngel Guimerà Frederic Soler – Serafí Pitarra Àngel Guimerà

Àngel Guimerà (Santa Cruz de Tenerife 1845-Barcelona 1924) Romanticisme tardà Idíl·lic i nostàlgic Realisme i naturalisme Inspiració francesa Estructura : divisió obra en tres actes Arguments : lineals Hi domina una llei de causalitat històrica

Etapes en què es pot dividir la seva obra I (de 1879 a 1890) Predomini del corrent històrico-romàntic . Tragèdies en vers : personatges que pertanyen a l'alta noblesa rural i cosmopolita. Sis obres; hi destaquen Gal·la Placídia , La boja , Mar i cel II (de 1890 a 1900) Transició romanticisme-realisme La sala d’espera Terra Baixa La filla del mar

III (de 1900 a 1911) Renovació sense èxit Realisme cosmopolita Arran de terra IV (de 1917 a 1924) Intent de repetició dels èxits de la I etapa, sense tant d’èxit Indíbil i Mandoni (1917), Al cor de la nit (1918)