SlideShare a Scribd company logo
1 of 18
LA 
HIDROSFERA
CARACTERÍSTIQUES DE LA HIDROSFERA 
La hidrosfera és la capa formada per l´aigua que 
es troba a la superfície del nostre planeta. 
L´aigua no és l´unica substància que trobem en 
aquesta capa de la Terra . A la hidrosfera es 
dissolen nombrosos minerals de les roques i 
també gasos de l´atmosfera. 
L´aigua 
L´aigua està formada per molècules de dos àtoms 
d´hidrogen i un d´oxigen.
L´aigua en estat pur és una substància incolora, 
inodora i insípida que presenta les següents 
propietats: 
L´aigua es troba en estat sòlid, lÍquid i gasós a la 
superfície de la Terra. 
L´aigua és un bon dissolvent. 
L´aigua té una capacitat calorífica elevada. 
L´aigua és menys densa en estat sòlid que en estat 
líquid.
Substàncies dissoltes a la hidrosfera 
En estat líquid, l´aigua de la hidrosfera conté una 
sèrie de substàncies dissoltes que són de gran 
importància per als processos geològics i per als 
éssers vius. Es tracta de les sals minerals i dels 
gasos. 
Sals minerals L´aigua entra en contacte amb 
roques que contenen minerals solubles, las sals 
minerals. Aquestes sals es dissolen en l´aigua. 
L´aigua de mar té una gran varietat de sals 
dissoltes. Els elements més importants 
d´aquestes sals són el sodi, el potassi i el clor.
Gasos Com que la superfície de l´aigua es troba 
en contacte amb l´aire,els gasos de la atmosfera 
passen a l´aigua i s´hi dissolen. 
Característiques d´una massa d´aigua 
Quan estudiem una massa d´aigua, podem 
mesurar una sèrie de magnituds que permeten 
conèixer-ne les característiques. Les magnituds 
més importants són: 
Temperatura. És una magnitud que indica el grau 
de calor o fred d´un cos. Es mesura en graus 
centígrads. Per mesurar la temperatura s´empra 
el termòmetre.
Pressió hidrostàtica. És el pes de la massa 
d´aigua que es troba per sobre el punt estudiat. 
Es mesura en Pascals o en atmosferes. Per 
mesurar la pressió es fa servir el manòmetre. 
Salinitat.És la quantitat de sals dissoltes en una 
quantitat determinada d´aigua.Es mesura en 
grams de sal per cada 1000grams d´aigua. Per a 
mesurar la salinitat es fa servir el salinòmetre. 
Cabal És el volum d´aigua que passa per un lloc 
determinat en una unitat de temps. S´expresa 
habitualment en litres per segon o en metres 
cúbics per segon. Per a mesurar el cabal es fa 
servir el molinet .
LES PARTS DE LA HIDROSFERA 
L´aigua del nostre planeta canvia d´estat, es 
desplaça i és emprada pels éssers vius. 
El cicle de l´aigua 
1. Evaporació de l'aigua del mar i dels continents 
2. Condensació del vapor d'aigua amb la 
conseqüent formació de núvols 
3. Unió de les petites gotes d'aigua o dels petits 
cristalls de gel fins arribar a la mida per caure, 
originant així precipitacions de líquids (pluges) i 
de sòlids (nevades).
4. L'aigua caiguda que s'infiltra nodreix els 
aqüífers que van a parar al mar. Una part d'ella 
s'acumula en llacs subterranis. 
5. L'aigua caiguda que queda a la superfície 
nodreix rius, torrents, llacs, etc. Una part es 
captada per les arrels de les plantes. 
6. A l'estiu es fon la neu i el gel acumulat a les 
altes muntanyes, que aporten noves aigües 
superficials. 
7. Els rius i els aqüífers aporten aigua al 
mar tancant així el cicle.
Els processos que tenen lloc al cicle de l´aigua 
provoquen una sèrie de canvis sobre el medi que 
amb el pas del temps, modifiquen i modelen el 
paisatge . En el modelatge del relleu causat per 
láigua es distingeixen els processos següents: 
L´erosió consisteix en el desgast i la fragmentació 
de la superfície terrestre per l´aigua i les partícules 
que aquesta transporta. 
El transport de les partícules erosionades es duu a 
terme principalment pels cursos d´aigua, que 
traslladen els materials dissolts o els arrosseguen.
La sedimentació consisteix en el dipòsit dels 
materials transportats. Normalment es produeix 
en planures o depressions. 
Quasi tota l´aigua de la hidrosfera es troba als 
oceans i als mars, i es coneix amb el nom d´aigües 
oceàniques. De la resta, les anomenades aigües 
continentals,la major part correspon als casquets 
glacials dels pols i a les glaceres.
Aigües oceàniques 
Les aigües oceàniques constitueixen el 97% del 
total de l´aigua de la hidrosfera. Els mars i els 
oceans ocupen el 71% de la superfície del 
planeta i formen una gran massa d´aigua 
contínua ,ja que la majoria d´ells es 
comuniquen entre si. 
Els oceans estan formats per aigua salada. 
Al mar, l´aigua està continuament en 
moviment. Els moviments més importants de 
l´aigua oceànica són :
Les onades són oscil-lacions locals de la 
superfície de l´aigua causades pel vent. 
Les marees són variacions verticals del nivell del 
mar que es poden apreciar de manera periòdica 
a les costes. 
Els corrents horitzontals són desplaçaments de 
grans masses d´aigua que recorren els mars i 
oceans. 
Els corrents verticals poden ser descendents o 
ascendents. Els primers transporten aigües 
oxigenades de la superfície al fons del mar, i els 
ascendents aigües riques en minerals del fons 
fins a la superfície.
Aigües continentals 
Es tracta generalment d´aigua dolça. Els 
principals tipus d´aigües continentals són: 
Rius Són corrents d´aigua que flueixen a favor 
del pendent. S´originen a partir de fonts o per la 
fusió del glaç a les muntanyes. Al llarg del seu 
recorregut canalitzen l´aigua de pluja i reben 
aigües d´altres rius que s´hi uneixen: els afluents 
.D´aquesta manera, el cabal del riu augmenta 
fins a desembocar les seves aigües al mar.
Els torrents es diferencien dels rius per la seva 
longitud més petita i per tenir sempre un 
pendent pronunciat i un cabal molt irregular. 
Llacs i llacunes Són masses d´aigua que 
s´acumulen en aquelles en què el pendent del 
terreny ho permet. 
Aigües subterrànies La major part de l´aigua 
liquida dels continents es troba al subsòl. 
L´aigua es filtra des de la superfície i omple els 
porus de les roques. Els dipòsits d´aigües 
subterrànies s´anomenen aqüifers. 
Aigua sòlida La major part de l´aigua dolça de la 
Terra es troba en forma de glaç a les zones de 
clima fred.
Aigua atmosfèrica 
Com a conseqüència de la calor del Sol, l´aigua 
s´evapora a la superfície dels llacs i dels mars,i 
passa a l´atmosfera. El vapor d´aigua es troba 
mesclat amb la resta de gasos de l´atmosfera, i 
només es fa visible en produir-se la condensació , 
és a dir, quan passa de l´estat gasós a l´estat líquid. 
Aquest procés es produeix quan l´aire es refreda,i 
també quan el vapor d´aigua ascendeix fins a una 
gran altitud, on la temperatura és inferior a la de 
la superfície.
D´aquesta manera s´originen els núvols, que són 
una mescla de vapor d´aigua amb petites gotes 
d´aigua liquida, i fins i tot, minusculs cristalls de 
glaç en suspensió, si la temperatura és prou 
baixa. 
Hi ha molts tipus de núvols, segons la seva forma 
i l´altitud a què es troben . 
Els cúmuls són núvols de gran grossària, de 
forma arrodonida i compactes. 
Els estratus són núvols que formen capes 
compactes i poc gruixudes. 
Els cirrus són núvols amb forma allargada i 
prima.

More Related Content

What's hot

Aigues oceàniques i continentals
Aigues oceàniques i continentalsAigues oceàniques i continentals
Aigues oceàniques i continentalsgemamoncayola
 
Aigües continentals
Aigües continentalsAigües continentals
Aigües continentalsisamper
 
Dinámica dels oceans
Dinámica dels oceansDinámica dels oceans
Dinámica dels oceansjargerich
 
1r eso tema 3: LA HIDROSFERA.L'AIGUA DE LA TERRA
1r eso tema 3: LA HIDROSFERA.L'AIGUA DE LA TERRA1r eso tema 3: LA HIDROSFERA.L'AIGUA DE LA TERRA
1r eso tema 3: LA HIDROSFERA.L'AIGUA DE LA TERRAMario Vicedo pellin
 
Projecte oceà. lucia, adrià, júlia, anna b
Projecte oceà. lucia, adrià, júlia, anna bProjecte oceà. lucia, adrià, júlia, anna b
Projecte oceà. lucia, adrià, júlia, anna bpepcuenca71
 
Aguaingles
AguainglesAguaingles
Aguainglesbenienge
 
Projecte oceà. miriam, alba, carles gs, jaume montilla
Projecte oceà. miriam, alba, carles gs, jaume montillaProjecte oceà. miriam, alba, carles gs, jaume montilla
Projecte oceà. miriam, alba, carles gs, jaume montillapepcuenca71
 
L'aigua al nostre planeta
L'aigua al nostre planetaL'aigua al nostre planeta
L'aigua al nostre planetaJosep Broch
 
Projecte ocea. anna m, pol, nico g, helena
Projecte  ocea. anna m, pol, nico g, helenaProjecte  ocea. anna m, pol, nico g, helena
Projecte ocea. anna m, pol, nico g, helenapepcuenca71
 
Projecte oceà. pol, maria, gàlvez, marin
Projecte oceà. pol, maria, gàlvez, marinProjecte oceà. pol, maria, gàlvez, marin
Projecte oceà. pol, maria, gàlvez, marinpepcuenca71
 
L'aigua a la terra
L'aigua a la terra L'aigua a la terra
L'aigua a la terra Concep Mas
 
Rius I Mars_Tema 4
Rius I Mars_Tema 4Rius I Mars_Tema 4
Rius I Mars_Tema 4jestiarte
 
Ud 2 Viatge a l’interior de la terra
Ud 2 Viatge a l’interior de la terraUd 2 Viatge a l’interior de la terra
Ud 2 Viatge a l’interior de la terraJavierEugenio
 

What's hot (19)

Aigues oceàniques i continentals
Aigues oceàniques i continentalsAigues oceàniques i continentals
Aigues oceàniques i continentals
 
La hidrosfera i_l_atmosferasafaeisalud
La hidrosfera i_l_atmosferasafaeisaludLa hidrosfera i_l_atmosferasafaeisalud
La hidrosfera i_l_atmosferasafaeisalud
 
Aigües continentals
Aigües continentalsAigües continentals
Aigües continentals
 
Dinámica dels oceans
Dinámica dels oceansDinámica dels oceans
Dinámica dels oceans
 
1r eso tema 3: LA HIDROSFERA.L'AIGUA DE LA TERRA
1r eso tema 3: LA HIDROSFERA.L'AIGUA DE LA TERRA1r eso tema 3: LA HIDROSFERA.L'AIGUA DE LA TERRA
1r eso tema 3: LA HIDROSFERA.L'AIGUA DE LA TERRA
 
Projecte oceà. lucia, adrià, júlia, anna b
Projecte oceà. lucia, adrià, júlia, anna bProjecte oceà. lucia, adrià, júlia, anna b
Projecte oceà. lucia, adrià, júlia, anna b
 
Aguaingles
AguainglesAguaingles
Aguaingles
 
Rius i mars
Rius i marsRius i mars
Rius i mars
 
RIUS I MARS
RIUS I MARSRIUS I MARS
RIUS I MARS
 
L'aigua a la terra
L'aigua a la terraL'aigua a la terra
L'aigua a la terra
 
Projecte oceà. miriam, alba, carles gs, jaume montilla
Projecte oceà. miriam, alba, carles gs, jaume montillaProjecte oceà. miriam, alba, carles gs, jaume montilla
Projecte oceà. miriam, alba, carles gs, jaume montilla
 
L'aigua al nostre planeta
L'aigua al nostre planetaL'aigua al nostre planeta
L'aigua al nostre planeta
 
Projecte ocea. anna m, pol, nico g, helena
Projecte  ocea. anna m, pol, nico g, helenaProjecte  ocea. anna m, pol, nico g, helena
Projecte ocea. anna m, pol, nico g, helena
 
Projecte oceà. pol, maria, gàlvez, marin
Projecte oceà. pol, maria, gàlvez, marinProjecte oceà. pol, maria, gàlvez, marin
Projecte oceà. pol, maria, gàlvez, marin
 
L'aigua a la terra
L'aigua a la terra L'aigua a la terra
L'aigua a la terra
 
Rius I Mars_Tema 4
Rius I Mars_Tema 4Rius I Mars_Tema 4
Rius I Mars_Tema 4
 
l'aigua de la terra
 l'aigua de la terra l'aigua de la terra
l'aigua de la terra
 
Ud 2 Viatge a l’interior de la terra
Ud 2 Viatge a l’interior de la terraUd 2 Viatge a l’interior de la terra
Ud 2 Viatge a l’interior de la terra
 
Tema 2 les_aigues
Tema 2 les_aiguesTema 2 les_aigues
Tema 2 les_aigues
 

Viewers also liked

Viewers also liked (11)

La hidrosfera
La hidrosferaLa hidrosfera
La hidrosfera
 
Tema 3: La hidrosfera, el agua en la Tierra. 1º eso
Tema 3: La hidrosfera, el agua en la Tierra. 1º esoTema 3: La hidrosfera, el agua en la Tierra. 1º eso
Tema 3: La hidrosfera, el agua en la Tierra. 1º eso
 
Presentacion de la hidrosfera
Presentacion de la hidrosferaPresentacion de la hidrosfera
Presentacion de la hidrosfera
 
Power point tema 6 : la hidrosfera
Power point tema 6 : la hidrosferaPower point tema 6 : la hidrosfera
Power point tema 6 : la hidrosfera
 
La Hidrosfera y la Atmósfera Irene
La Hidrosfera y la Atmósfera IreneLa Hidrosfera y la Atmósfera Irene
La Hidrosfera y la Atmósfera Irene
 
Hidrosfera
HidrosferaHidrosfera
Hidrosfera
 
HIDROSFERA
HIDROSFERAHIDROSFERA
HIDROSFERA
 
La hidrosfera
La hidrosferaLa hidrosfera
La hidrosfera
 
La hidrosfera
La hidrosferaLa hidrosfera
La hidrosfera
 
LA HIDROSFERA
LA HIDROSFERALA HIDROSFERA
LA HIDROSFERA
 
UD 3. La hidrosfera
UD 3. La hidrosferaUD 3. La hidrosfera
UD 3. La hidrosfera
 

Similar to La hidrosfera

Resum aigua de power point
Resum aigua de power pointResum aigua de power point
Resum aigua de power pointfarcadi
 
L' estructura de la terra
L' estructura de la terraL' estructura de la terra
L' estructura de la terraRubén Moreno
 
Powerpoint tema 4 (grup classe)
Powerpoint tema 4 (grup classe)Powerpoint tema 4 (grup classe)
Powerpoint tema 4 (grup classe)amayans
 
Powerpoint tema 4 (grup classe)
Powerpoint tema 4 (grup classe)Powerpoint tema 4 (grup classe)
Powerpoint tema 4 (grup classe)amayans
 
L´activitat geològica externa
L´activitat geològica externaL´activitat geològica externa
L´activitat geològica externaAnna Fané
 
Processos Externs geològics
Processos Externs geològicsProcessos Externs geològics
Processos Externs geològicskitusT
 
L´activitat geològica externa
L´activitat geològica externaL´activitat geològica externa
L´activitat geològica externaAnna Fané
 
El cicle del aigua
El cicle del aiguaEl cicle del aigua
El cicle del aiguaaitana2013
 
Tema 8 Els agents geològics externs
Tema 8 Els agents geològics externsTema 8 Els agents geològics externs
Tema 8 Els agents geològics externsAlba Traguany
 
Tema 3 les aigües
Tema 3 les aigüesTema 3 les aigües
Tema 3 les aigüesxgoterris
 
Unit 2 relief
Unit 2                                                           reliefUnit 2                                                           relief
Unit 2 reliefbenienge
 
U7 Ct2 0910(Hidrosfera)
U7 Ct2 0910(Hidrosfera)U7 Ct2 0910(Hidrosfera)
U7 Ct2 0910(Hidrosfera)tiotavio
 
presentació_francina_mar
presentació_francina_marpresentació_francina_mar
presentació_francina_marGuillem
 

Similar to La hidrosfera (20)

La hidrosfera
La hidrosferaLa hidrosfera
La hidrosfera
 
Resum aigua de power point
Resum aigua de power pointResum aigua de power point
Resum aigua de power point
 
L' estructura de la terra
L' estructura de la terraL' estructura de la terra
L' estructura de la terra
 
Powerpoint tema 4 (grup classe)
Powerpoint tema 4 (grup classe)Powerpoint tema 4 (grup classe)
Powerpoint tema 4 (grup classe)
 
Powerpoint tema 4 (grup classe)
Powerpoint tema 4 (grup classe)Powerpoint tema 4 (grup classe)
Powerpoint tema 4 (grup classe)
 
PRIMER ESO: Rius i mars
PRIMER ESO: Rius i marsPRIMER ESO: Rius i mars
PRIMER ESO: Rius i mars
 
L´activitat geològica externa
L´activitat geològica externaL´activitat geològica externa
L´activitat geològica externa
 
Processos Externs geològics
Processos Externs geològicsProcessos Externs geològics
Processos Externs geològics
 
L´activitat geològica externa
L´activitat geològica externaL´activitat geològica externa
L´activitat geològica externa
 
El cicle del aigua
El cicle del aiguaEl cicle del aigua
El cicle del aigua
 
Pp la terra,t3 4
Pp la terra,t3 4Pp la terra,t3 4
Pp la terra,t3 4
 
Tema 8 Els agents geològics externs
Tema 8 Els agents geològics externsTema 8 Els agents geològics externs
Tema 8 Els agents geològics externs
 
Tema 3 les aigües
Tema 3 les aigüesTema 3 les aigües
Tema 3 les aigües
 
El aigua
El aiguaEl aigua
El aigua
 
Unitat 7. coneguem l'aigua
Unitat 7. coneguem l'aiguaUnitat 7. coneguem l'aigua
Unitat 7. coneguem l'aigua
 
Unitat 7. coneguem l'aigua
Unitat 7. coneguem l'aiguaUnitat 7. coneguem l'aigua
Unitat 7. coneguem l'aigua
 
Unit 2 relief
Unit 2                                                           reliefUnit 2                                                           relief
Unit 2 relief
 
U7 Ct2 0910(Hidrosfera)
U7 Ct2 0910(Hidrosfera)U7 Ct2 0910(Hidrosfera)
U7 Ct2 0910(Hidrosfera)
 
presentació_francina_mar
presentació_francina_marpresentació_francina_mar
presentació_francina_mar
 
T3terracontoceans
T3terracontoceansT3terracontoceans
T3terracontoceans
 

More from Anna Fané

La reproducció
La reproduccióLa reproducció
La reproduccióAnna Fané
 
Les plantes amb flor
Les plantes amb florLes plantes amb flor
Les plantes amb florAnna Fané
 
La reproducció
La reproduccióLa reproducció
La reproduccióAnna Fané
 
Els animals vertebrats
Els animals vertebratsEls animals vertebrats
Els animals vertebratsAnna Fané
 
La nutrició animal
La nutrició animalLa nutrició animal
La nutrició animalAnna Fané
 
La nutrició animal
La nutrició animalLa nutrició animal
La nutrició animalAnna Fané
 
Els animals invertebrats
Els animals invertebratsEls animals invertebrats
Els animals invertebratsAnna Fané
 
Els éssers vius
Els éssers viusEls éssers vius
Els éssers viusAnna Fané
 
Les funcions vitals
Les funcions vitalsLes funcions vitals
Les funcions vitalsAnna Fané
 
El medi natural
El medi naturalEl medi natural
El medi naturalAnna Fané
 
El medi natural
El medi naturalEl medi natural
El medi naturalAnna Fané
 
El medi natural
El medi naturalEl medi natural
El medi naturalAnna Fané
 
Unitat 2 risc geològic i roques endogenes
Unitat 2 risc geològic i roques endogenesUnitat 2 risc geològic i roques endogenes
Unitat 2 risc geològic i roques endogenesAnna Fané
 
L´activitat geològica interna
L´activitat geològica internaL´activitat geològica interna
L´activitat geològica internaAnna Fané
 
Unitat2lageosfera 140912014335-phpapp01
Unitat2lageosfera 140912014335-phpapp01Unitat2lageosfera 140912014335-phpapp01
Unitat2lageosfera 140912014335-phpapp01Anna Fané
 

More from Anna Fané (18)

La reproducció
La reproduccióLa reproducció
La reproducció
 
Les plantes amb flor
Les plantes amb florLes plantes amb flor
Les plantes amb flor
 
La reproducció
La reproduccióLa reproducció
La reproducció
 
Els fongs
Els fongsEls fongs
Els fongs
 
La relació
La relacióLa relació
La relació
 
Els animals vertebrats
Els animals vertebratsEls animals vertebrats
Els animals vertebrats
 
La nutrició animal
La nutrició animalLa nutrició animal
La nutrició animal
 
La nutrició animal
La nutrició animalLa nutrició animal
La nutrició animal
 
Els animals invertebrats
Els animals invertebratsEls animals invertebrats
Els animals invertebrats
 
Els éssers vius
Els éssers viusEls éssers vius
Els éssers vius
 
Les funcions vitals
Les funcions vitalsLes funcions vitals
Les funcions vitals
 
El medi natural
El medi naturalEl medi natural
El medi natural
 
L´atmosfera
L´atmosferaL´atmosfera
L´atmosfera
 
El medi natural
El medi naturalEl medi natural
El medi natural
 
El medi natural
El medi naturalEl medi natural
El medi natural
 
Unitat 2 risc geològic i roques endogenes
Unitat 2 risc geològic i roques endogenesUnitat 2 risc geològic i roques endogenes
Unitat 2 risc geològic i roques endogenes
 
L´activitat geològica interna
L´activitat geològica internaL´activitat geològica interna
L´activitat geològica interna
 
Unitat2lageosfera 140912014335-phpapp01
Unitat2lageosfera 140912014335-phpapp01Unitat2lageosfera 140912014335-phpapp01
Unitat2lageosfera 140912014335-phpapp01
 

Recently uploaded

Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes SaPrograma Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes SaISMAELALVAREZCABRERA
 
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdfINFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdfErnest Lluch
 
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.Lasilviatecno
 
feedback.pdf55555555555555555555555555555
feedback.pdf55555555555555555555555555555feedback.pdf55555555555555555555555555555
feedback.pdf55555555555555555555555555555twunt
 
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfISMAELALVAREZCABRERA
 
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfISMAELALVAREZCABRERA
 
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERSSuperAdmin9
 

Recently uploaded (7)

Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes SaPrograma Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
 
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdfINFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
 
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
 
feedback.pdf55555555555555555555555555555
feedback.pdf55555555555555555555555555555feedback.pdf55555555555555555555555555555
feedback.pdf55555555555555555555555555555
 
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
 
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
 
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
 

La hidrosfera

  • 2. CARACTERÍSTIQUES DE LA HIDROSFERA La hidrosfera és la capa formada per l´aigua que es troba a la superfície del nostre planeta. L´aigua no és l´unica substància que trobem en aquesta capa de la Terra . A la hidrosfera es dissolen nombrosos minerals de les roques i també gasos de l´atmosfera. L´aigua L´aigua està formada per molècules de dos àtoms d´hidrogen i un d´oxigen.
  • 3. L´aigua en estat pur és una substància incolora, inodora i insípida que presenta les següents propietats: L´aigua es troba en estat sòlid, lÍquid i gasós a la superfície de la Terra. L´aigua és un bon dissolvent. L´aigua té una capacitat calorífica elevada. L´aigua és menys densa en estat sòlid que en estat líquid.
  • 4. Substàncies dissoltes a la hidrosfera En estat líquid, l´aigua de la hidrosfera conté una sèrie de substàncies dissoltes que són de gran importància per als processos geològics i per als éssers vius. Es tracta de les sals minerals i dels gasos. Sals minerals L´aigua entra en contacte amb roques que contenen minerals solubles, las sals minerals. Aquestes sals es dissolen en l´aigua. L´aigua de mar té una gran varietat de sals dissoltes. Els elements més importants d´aquestes sals són el sodi, el potassi i el clor.
  • 5. Gasos Com que la superfície de l´aigua es troba en contacte amb l´aire,els gasos de la atmosfera passen a l´aigua i s´hi dissolen. Característiques d´una massa d´aigua Quan estudiem una massa d´aigua, podem mesurar una sèrie de magnituds que permeten conèixer-ne les característiques. Les magnituds més importants són: Temperatura. És una magnitud que indica el grau de calor o fred d´un cos. Es mesura en graus centígrads. Per mesurar la temperatura s´empra el termòmetre.
  • 6. Pressió hidrostàtica. És el pes de la massa d´aigua que es troba per sobre el punt estudiat. Es mesura en Pascals o en atmosferes. Per mesurar la pressió es fa servir el manòmetre. Salinitat.És la quantitat de sals dissoltes en una quantitat determinada d´aigua.Es mesura en grams de sal per cada 1000grams d´aigua. Per a mesurar la salinitat es fa servir el salinòmetre. Cabal És el volum d´aigua que passa per un lloc determinat en una unitat de temps. S´expresa habitualment en litres per segon o en metres cúbics per segon. Per a mesurar el cabal es fa servir el molinet .
  • 7. LES PARTS DE LA HIDROSFERA L´aigua del nostre planeta canvia d´estat, es desplaça i és emprada pels éssers vius. El cicle de l´aigua 1. Evaporació de l'aigua del mar i dels continents 2. Condensació del vapor d'aigua amb la conseqüent formació de núvols 3. Unió de les petites gotes d'aigua o dels petits cristalls de gel fins arribar a la mida per caure, originant així precipitacions de líquids (pluges) i de sòlids (nevades).
  • 8. 4. L'aigua caiguda que s'infiltra nodreix els aqüífers que van a parar al mar. Una part d'ella s'acumula en llacs subterranis. 5. L'aigua caiguda que queda a la superfície nodreix rius, torrents, llacs, etc. Una part es captada per les arrels de les plantes. 6. A l'estiu es fon la neu i el gel acumulat a les altes muntanyes, que aporten noves aigües superficials. 7. Els rius i els aqüífers aporten aigua al mar tancant així el cicle.
  • 9.
  • 10. Els processos que tenen lloc al cicle de l´aigua provoquen una sèrie de canvis sobre el medi que amb el pas del temps, modifiquen i modelen el paisatge . En el modelatge del relleu causat per láigua es distingeixen els processos següents: L´erosió consisteix en el desgast i la fragmentació de la superfície terrestre per l´aigua i les partícules que aquesta transporta. El transport de les partícules erosionades es duu a terme principalment pels cursos d´aigua, que traslladen els materials dissolts o els arrosseguen.
  • 11. La sedimentació consisteix en el dipòsit dels materials transportats. Normalment es produeix en planures o depressions. Quasi tota l´aigua de la hidrosfera es troba als oceans i als mars, i es coneix amb el nom d´aigües oceàniques. De la resta, les anomenades aigües continentals,la major part correspon als casquets glacials dels pols i a les glaceres.
  • 12.
  • 13. Aigües oceàniques Les aigües oceàniques constitueixen el 97% del total de l´aigua de la hidrosfera. Els mars i els oceans ocupen el 71% de la superfície del planeta i formen una gran massa d´aigua contínua ,ja que la majoria d´ells es comuniquen entre si. Els oceans estan formats per aigua salada. Al mar, l´aigua està continuament en moviment. Els moviments més importants de l´aigua oceànica són :
  • 14. Les onades són oscil-lacions locals de la superfície de l´aigua causades pel vent. Les marees són variacions verticals del nivell del mar que es poden apreciar de manera periòdica a les costes. Els corrents horitzontals són desplaçaments de grans masses d´aigua que recorren els mars i oceans. Els corrents verticals poden ser descendents o ascendents. Els primers transporten aigües oxigenades de la superfície al fons del mar, i els ascendents aigües riques en minerals del fons fins a la superfície.
  • 15. Aigües continentals Es tracta generalment d´aigua dolça. Els principals tipus d´aigües continentals són: Rius Són corrents d´aigua que flueixen a favor del pendent. S´originen a partir de fonts o per la fusió del glaç a les muntanyes. Al llarg del seu recorregut canalitzen l´aigua de pluja i reben aigües d´altres rius que s´hi uneixen: els afluents .D´aquesta manera, el cabal del riu augmenta fins a desembocar les seves aigües al mar.
  • 16. Els torrents es diferencien dels rius per la seva longitud més petita i per tenir sempre un pendent pronunciat i un cabal molt irregular. Llacs i llacunes Són masses d´aigua que s´acumulen en aquelles en què el pendent del terreny ho permet. Aigües subterrànies La major part de l´aigua liquida dels continents es troba al subsòl. L´aigua es filtra des de la superfície i omple els porus de les roques. Els dipòsits d´aigües subterrànies s´anomenen aqüifers. Aigua sòlida La major part de l´aigua dolça de la Terra es troba en forma de glaç a les zones de clima fred.
  • 17. Aigua atmosfèrica Com a conseqüència de la calor del Sol, l´aigua s´evapora a la superfície dels llacs i dels mars,i passa a l´atmosfera. El vapor d´aigua es troba mesclat amb la resta de gasos de l´atmosfera, i només es fa visible en produir-se la condensació , és a dir, quan passa de l´estat gasós a l´estat líquid. Aquest procés es produeix quan l´aire es refreda,i també quan el vapor d´aigua ascendeix fins a una gran altitud, on la temperatura és inferior a la de la superfície.
  • 18. D´aquesta manera s´originen els núvols, que són una mescla de vapor d´aigua amb petites gotes d´aigua liquida, i fins i tot, minusculs cristalls de glaç en suspensió, si la temperatura és prou baixa. Hi ha molts tipus de núvols, segons la seva forma i l´altitud a què es troben . Els cúmuls són núvols de gran grossària, de forma arrodonida i compactes. Els estratus són núvols que formen capes compactes i poc gruixudes. Els cirrus són núvols amb forma allargada i prima.