ANTECEDENTS FILOSÒFICS DEL PENSAMENT DE PLATÓ Heràclit Pitàgores Sòcrates Parmènides Plató

INFLUÈNCIES EN LA FILOSOFIA DE PLATÓ Els físics jonis Heràclit d’Efes Escola pitagòrica Parmènides d’Elea JÒNIA SUD-ITÀLIA EXPERIÈNCIA SENSIBLE RAONAMENT ABSTRACTE FILÒSOFS DE LA NATURALESA IL·LUSTRACIÓ ATENESA Segle VII-VI a. C Segle V a. C Problema filosòfic : LA NATURALESA Problema filosòfic: LA SOCIETAT,L’ÉSSER HUMÀ, LA POLÍTICA ATENAS Sòcrates Els sofistes PAS DEL MITE AL LOGOS

Els físics jonis

Heràclit d’Efes

Escola pitagòrica

Parmènides d’Elea

1. Elea : Parménides 2. Crotona : Escuela pitagórica 3. Agrigento : Empédocles 4. Leontino : Gorgias 5. Siracusa : 6. Estagira : Aristóteles 7. Abdera : Demócrito; Protágoras 8. Atenas : Sócrates; Platón 9. Clazomene : Anaxágoras 10. Colofón : Jenófanes 11. Éfeso : Heráclito 12. Mileto : Tales; Anaximandro; Anaxímenes LES CIUTATS DELS PRESOCRÀTICS

ELS FÍSICS JONIS FILOSOFIA ÉS COSMOLOGIA CONEIXEMENT COMPRENSIBLE Experiències sensibles Matemàtica Θαλής ο Μιλήσιος UNIVERS COSMOS CAOS PRINCIPIS FÍSICS DESORDRE NECESSITAT ARBITRARIETAT ORDRE NATURAL REGULARITAT IMPREVISIBILITAT ACCIONS DE LA DIVINITAT IMPREVISIBLE RELIGIÓ MITES

HERÀCLIT D’EFES (544-484 AC) ARJÉ FOC ETERN RETORN Principi material Substrat Totes les coses naturals CANVI DESORDRE APARENT CAOS ALS SENTITS ARMONIA INVISIBLE ORDRE LOGOS OCULT ALS SENTITS RAÓ Ἡράκλειτος ὁ Ἐφέσιος “ En el mismo río entramos y no entramos, pues somos y no somos [los mismos] ” en Diels-Kranz, Fragmente der Vorsokratiker , 22 B12 Devenir OPINIONS NO CONEIXEMENT

PITÀGORES DE SAMOS (571-497 aC) ESCOLA PITAGÒRICA Πυθαγόρας Comunitat místico-religiosa Plató pren contacte amb ella als seus viatges a Sicília COSMOLOGIA CONEIXEMENT DOCTRINA DE L’ÀNIMA L’univers és un COSMOS TOT ORDENAT ESTRUCTURA MATEMÀTICA mesurable relacions dels números Prové del RAONAMENTABSTRACTE NEGACIÓ DELS SENTITS MÈTODE DEDUCTIU Religió òrfica SUPERIORITAT ANIMA sobre cos ALLIBERAMENT DEL COS Reencarnacions succesives PURIFICACIÓ PER L’ESTUDI (MATEM. I FILO) Funció: CONEIXEMENT de l’HARMONIA de l’Univers Harmonia de les esferes MÚSICA

PARMÈNIDES D’ELEA (540-470 aC) DOS VIES DE CONEIXEMENT VIA DE L’OPINIÓ VIA DE LA VERITAT Apariència contradictòria de les coses “ El ser es y no es” Les experiències sensibles són enganyoses DOXA POEMA DE LA DIOSA A ^ ¬A A =A; ¬A = ¬A MULTIPLICITAT D’ÈSSERS El pur raonament lògic du a la veritat UNITAT Ser de les coses Immutable Ingènit Indivisible Impereceder Complet “ El ser es y el no ser no es” ALETHEIA !!!

ELS SOFISTES (segona meitat s.V a C) EDUCADORS DELS CIUTADANS Πρωταγόρας Estrangers sense drets polítics. Gran prestigi i influència a la democràcia Mestres de retòrica, oratòria, erística (arts de la persuasió per obtenir èxit social o polític) No són una escola de pensament RELATIVISME ESCEPTICISME CONVENCIONALISME NO hi ha VERITATS ABSOLUTES Allò vertader, bell o just és el que opina cadascú que és vertader, bell o just NO hi ha SABER Es IMPOSSIBLE CONÉIXER la veritat FILÒSOFS EMPIRISME POLÍTIC CONEIXEMENT = OPINIÓ Incapacitat humana per al coneixement objectiu i universal El llenguatge sols serveix per persuadir o emocionar Les LLEIS I ELS CODIS MORALS són producte d’ACORDS No tenen origen diví No són eternes Són relatives Allò bo, just és el que LA MAJORIA considera bo, just

SÒCRATES (470-399 a C) ABSOLUTISME INTEL.LECTUALISME MORAL MÈTODE DIALÈCTIC IRONIA MAJÈUTICA FASES DEFINICIONS ESSENCIALS INDUCCIÓ Virtuts morals DOCTRINA MORAL VIRTUT S’ENSENYA VIRTUT ES COGNOSCIBLE Hi ha UNA VERITAT UNIVERSAL I OBJECTIVA Objectiu de la FILOSOFIA Recerca col·lectiva DIÀLEG Crítica als sofistes Participació activa “ Sols sé que no sé res” Descoberta de la veritat en un mateix Σωκράτης Relativisme Escepticisme