Your SlideShare is downloading. ×
0
Els Inicis De La Modernitat
Els Inicis De La Modernitat
Els Inicis De La Modernitat
Els Inicis De La Modernitat
Els Inicis De La Modernitat
Els Inicis De La Modernitat
Els Inicis De La Modernitat
Els Inicis De La Modernitat
Els Inicis De La Modernitat
Els Inicis De La Modernitat
Els Inicis De La Modernitat
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Thanks for flagging this SlideShare!

Oops! An error has occurred.

×
Saving this for later? Get the SlideShare app to save on your phone or tablet. Read anywhere, anytime – even offline.
Text the download link to your phone
Standard text messaging rates apply

Els Inicis De La Modernitat

2,003

Published on

Breu presentació causes crisi món medieval i naixement modernitat

Breu presentació causes crisi món medieval i naixement modernitat

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
2,003
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
1
Actions
Shares
0
Downloads
17
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

Report content
Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
No notes for slide

Transcript

  • 1. ELS INICIS DE LA MODERNITAT EL SEGLE XVII
  • 2. CRISI DEL MON MEDIEVAL RENAIXEMENT NAIXEMENT DEL MÓN MODERN LA MODERNITAT S. XVII S. XVI IL·LUSTRACIÓ Antecedents en Italia al s. XV (Quattrocento) S. XVIII BARROC EIX CRONOLÒGIC
  • 3. CONTEXT HISTÒRIC <ul><ul><li>Trencament de l’ordre feudal </li></ul></ul><ul><ul><li>Ruptura de la unitat de la Cristiandat per la Reforma i Contrarreforma </li></ul></ul><ul><ul><li>Crisi del Model d’Estat medieval </li></ul></ul><ul><ul><li>Crisi de l’Escolàstica i de la autoritat aristotèlica </li></ul></ul>EL SEGLE XVII ÉS EL SEGLE DE LA CRISI DE LA EDAT MITJANA I DE LA CONFIGURACIÓ DE LA MODERNITAT Els canvis fonamentals són:
  • 4. CRISI DE L’ORDRE FEUDAL NOUS PROCESSOS EN MARXA: El mode de producció capitalista basat en la propietat privada, la llibertat d’empresa, la competència i la voluntat de guanys. Noves formes de treball: el treball assalariat Cultura de l’endeutament: sorgiment de la banca, el crèdit, les societats d’accions, etc. Economia comercial i urbana basada en el mercantilisme Augment del pes polític i social del poder personal (burgesia) front al poder heredat (aristocràcia) Resistència de l’aristocràcia Revoltes camperoles afins al protestantisme
  • 5. REFORMA I CONTRARREFORMA RUPTURA DE LA UNITAT DE LA CRISTIANDAT AL S. XVI Reforma : Procés d’expansió de diferents religions protestants per Europa. Fou liderat per Luter en Alemanya <ul><li>Contrarreforma : Intent fracassat dels catòlics d’unir de nou a tots els cristians sota el poder Papal. </li></ul><ul><ul><li>Concili de Trento (1545-1563) </li></ul></ul><ul><ul><li>Els jesuïtes: Vot d’obediència al Papa i gran activitat contra els protestants </li></ul></ul>
  • 6. REFORMA I CONTRARREFORMA II GUERRAS DE RELIGIÓ ARREU TOTA EUROPA Espanya : Líder del bàndol catòlic. Guerra durant 80 anys als Països Baixos front als calvinistes França : Guerra civil entre hugonots i catòlics. Alternança de períodes de llibertat religiosa i repressió durant tot el s. XVII Imperi Alemany : Guerra dels 30 Anys (1618-1648): Un problema successori esdevé un conflicte en tota Europa entre dos modes de vida: el feudal-catòlic i el burgés-protestant
  • 7. LES CONSEQÜÈNCIES DE LA CRISI RELIGIOSA <ul><li>CLIMA D'INTOLERÀNCIA RELIGIOSA LIDERAT PER LA INQUISICIÓ </li></ul><ul><li>SUPRESSIÓ DE LA LLIBERTAT DE PENSAMENT </li></ul><ul><li>RETARD DEL DESENVOLUPAMENT CIENTÍFIC (Persecucions i condemnes de científics com G. Bruno, G. Galilei) </li></ul><ul><li>EXTENSIÓ DE LA LLIBERTAT DE CONSCIÈNCIA COM A LÍMIT AL PODER SECULAR </li></ul><ul><li>SECULARITZACIÓ DE LA SOCIETAT </li></ul><ul><li>DEFENSA DE LA INDEPENDENCIA DE L’ESTAT RESPECTE DE L'ESGLÉSIA COM UN MITJÀ PER ASSEGURAR LA PAU </li></ul>DOS PROCESSOS CONTRARIS: Als països catòlics Als països protestants
  • 8. CRISI DE L’ESTAT MEDIEVAL ES UNA CRISI DEL MODEL MEDIEVAL D’ESTAT ON EL PODER TEMPORAL ESTAVA SUBORDINAT AL PODER ESPIRITUAL El poder temporal és d’origen diví El poder terrenal és un instrument per al poder espiritual Els fins polítics estan subordinats als espirituals <ul><li>AUTONOMIA DE L’ESTAT RESPECTE DE L'ESGLÉSIA </li></ul><ul><li>FORMA: MONARQUIA ABSOLUTA </li></ul><ul><li>FINALITAT: SEGURETAT DELS SUBDITS. </li></ul>Th. Hobbes
  • 9. CRISI DE LA CULTURA MEDIEVAL <ul><li>Els objectes del coneixement seran l’home i la natura </li></ul><ul><li>La font del saber és la Raó, no la Revelació o l’autoritat </li></ul><ul><li>La justificació de l’Estat deriva de la natura humana </li></ul><ul><li>El saber té una finalitat pragmàtica, no especulativa. Comença el domini de la racionalitat científic-tècnica </li></ul>PAS D’UNA CULTURA TEOCÈNTRICA A UNA ANTROPOCÈNTRICA
  • 10. El Naixement de Venus. S. Botticelli (1482)
  • 11. <ul><li>Mercantilisme: </li></ul><ul><li>Doctrina de pensament econòmic que domina Europa al llarg dels s. XVI, XVII y XVIII i que defensava que l’ Estat deu exercir un sever control sobre la indústria i el comerç per augmentar el poder de la nació. </li></ul><ul><li>Es un conjunt de creences més que una teoria entre las que cal destacar la idea de què la riquesa de una nació depèn de la acumulació d’ or i argent; i per tant la intervenció pública de la economia està justificada si està adreçada a aquestos objetius. </li></ul>

×