Poemes de Nadal per al bloc

1. Ara ve Nadal...
Aquest any, per Nadal
tocava matar el gall,
el capità cresta,
el rei de la festa.
L’àvia s’ha equivocat
i ha matat el pollastre.
Quin desastre!
Quan el dia clarejava
el gall cantava i cantava.
L’àvia s’ha despertat,
avui una mica sapastre
i com que el gall ha parat
s’ha confós amb el pollastre
i en un no res l’ha matat.
Anna Cuadrado

2. Poema per al Gael
Estimat Gael, el teu correu
ha sigut el millor regal,
que hem rebut aquest Nadal.
Ni joguines ni tonteries,
el que ens importa de veritat
és la nostra amistat.
Dius que la Terra tremola,
com un nen espantat.
Ves en compte no caiguis
que t’estem esperant.
Encara que la distància és gran
i el teu país llunyà,
estàs dintre el nostre cor
i t’enviem el nostre amor.
Serà un gran plaer
que aquest any el Pare Noël,
ens porti de tornada
el nostre amic GAEL!
Dani Vargas

3. Ja s’acosta el Nadal
Quan arriba el fred gelat, el Nadal ha arribat
i una capa espessa ha inundat la ciutat.
La llar de foc encesa és un sol de primavera
i un ninot de neu, saluda mentre neva;
les campanades estan tocant i nosaltres disfrutant,
tres figures passejant, porten regals i felicitat.
Aquesta nit m’he aixecat
i m’he trobat els tres reis mags,
m’he assegut amb ells
i hem jugat als escacs.
Els he fet una abraçada i un petó a cada galta,
se n’han anat cap a la Xina a portar moltes joguines.
Andrea Álvarez

4. Nadal
El Nadal és un regal
el sopar a ca l’àvia
i la nit de reis
llarga com un dia sense pa...
La il·lusió de la neu per la finestra,
i el germà maldestre
que es llença a la neu
com un gos al seu os.
La xocolata desfeta
que “incendia”, fumejant
d’una olor dolça i calenta
la finestra on està nevant.
A la nit de reis
posa orelles d’elefant,
per escoltar a un rei
que potser estarà menjant.
El Nadal és un resum
d’un món fred i feliç...
En conclusió, el Nadal és un
caramel
i trigues tant en tenir-lo
i passa tan ràpid com el vent.
Bernat Ortega

5. La màgia del Nadal
Quan m’aboco a la finestra, i miro al cel, allà està l’estrella que brilla
més de l’univers.
Està fent pampallugues, em vol avisar? Potser els tres reis ja han arribat.
Quina alegria pensar que els nens ja tindran regals, perquè els de l’any
passat ja els hem donat.
Al costat de la xemeneia, el meu avi explica rondalles i avui tocava una
de nadales.
Paraula rere paraula, les meves parpelles es van anar tancant, i de
sobte, una imatge del Pare Noël em va aparèixer al cap:
Sortia amb un gran somriure,
tan gran que les seves dents eren gegants,
mastegava una galeta,
em sembla que era de xocolata i ametlla.
Se la va acabar en un tres i no res,
tant ràpid com un pensament,
va pujar al trineu i...
Ja no hi era, m’havia despertat, potser havia sigut la màgia del Nadal,
que havia fet que tingués un somni tan dolç com el gelat.
Alba Blanch