Programació de Ciències Naturals
Curs 2013-14

PROGRAMACIÓ DEL DEPARTAMENT
DE CIÈNCIES NATURALS
IES XARC

CURS 2013-14

1
Programació de Ciències Naturals
Curs 2013-14

ÍNDEX
1
1.1
2
2.1
2.2
2.3
2.4
3
3.1
4
4.1
4.2
4.3
4.4
4.5
4.6
4.7
5
5.1
5.2...
Programació de Ciències Naturals
Curs 2013-14
8
8.1
8.2
8.3
8.4
8.5
8.6
8.7
9
9.1
9.2
9.3
9.4
9.5
9.6
9.7
10
10.1
10.2
10....
Programació de Ciències Naturals
Curs 2013-14
17

Sortides i activitats complementaries curs 2013-14

Pàgina 136

1- INTRO...
Programació de Ciències Naturals
Curs 2013-14

complementa impartint les Ciències de la natura de segon i els
desdoblament...
Programació de Ciències Naturals
Curs 2013-14

L‘optativa Taller de Ciències Experimentals de tercer d'ESO no
s‘usa llibre...
Programació de Ciències Naturals
Curs 2013-14

- Experiència docent: setze anys
-

Ma. del Carmen Bibiloni Torres :
- Form...
Programació de Ciències Naturals
Curs 2013-14

2.3.-REUNIONS DE DEPARTAMENT:
Les reunions de departament es realitzaran se...
Programació de Ciències Naturals
Curs 2013-14

omplert amb algunes hores de grups, ja que al laboratori hi cabem un
màxim ...
Programació de Ciències Naturals
Curs 2013-14

08:00 A 08:55

08:55 A 09:50

DILLUNS
BIO
2n BATX A
SALVA
TCE
3r ESO A,D,B
...
Programació de Ciències Naturals
Curs - 2013-14

DESDOBLAMENTS
GRUP

PROF. TITULAR

PROF. DESDOBL.

DIA I HORA DD

1A

CAR...
Programació de Ciències Naturals
Curs - 2013-14

3.-Contribució de l’àrea de Ciències de la Natura al desenvolupament
de l...
Programació de Ciències Naturals
Curs - 2013-14

progressivament al llarg de l’etapa, un major grau de profunditat.
Aquest...
Programació de Ciències Naturals
Curs - 2013-14

l’estudi de l’estructura i la funció del cos humà i, des de la perspectiv...
Programació de Ciències Naturals
Curs - 2013-14

ecosistemes insulars.
- L’impacte que la pressió dels humans ha causat al...
Programació de Ciències Naturals
Curs - 2013-14

sentits: el pas d’una visió globalitzadora a una visió també més analític...
Programació de Ciències Naturals
Curs - 2013-14

fenòmens, etc.
La cura en la precisió dels termes utilitzats, en l’encade...
Programació de Ciències Naturals
Curs - 2013-14

Els continguts associats a la forma de construir i transmetre el coneixem...
Programació de Ciències Naturals
Curs - 2013-14
ACTITUDS
Sentiments de competència personal.
Confiança en si mateix.
Gaudi...
Programació de Ciències Naturals
Curs - 2013-14
Adquirir sensibilitat i sentit estètic per poder comprendre, valorar, emoc...
Programació de Ciències Naturals
Curs - 2013-14
Valoració de les qüestions ètiques associades al coneixement científic.

X...
Programació de Ciències Naturals
Curs - 2013-14
situacions.
Actitud favorable al raonament lògic.
Valoració i respecte per...
Programació de Ciències Naturals
Curs - 2013-14
ACTITUDS
Sentiment de ciutadania global compatible amb la identitat local....
Programació de Ciències Naturals
Curs - 2013-14

necessitat de recerca i aplicació de solucions adients per avançar cap a ...
Programació de Ciències Naturals
Curs - 2013-14
socialment controvertides.
Tendir a actuar en funció d ’actituds i
hàbits ...
Programació de Ciències Naturals
Curs - 2013-14

5.-Diferenciar els nivells d’organització dels sers vius i identificar la...
Programació de Ciències Naturals
Curs - 2013-14

tecnològic i en la vida de les persones.
- Utilització curosa dels materi...
Programació de Ciències Naturals
Curs - 2013-14

- Elaboració de taules de dades i gràfiques de paràmetres com temperatura...
Programació de Ciències Naturals
Curs - 2013-14

d’organismes unicel·lulars, fongs, plantes i animals.
- Valoració de la i...
Programació de Ciències Naturals
Curs - 2013-14
BLOC
B0.1
B0.2
B0.5
B1.4
B2.3
B2.4
B3.3
B3.4
B3.8
B3.15
B3.16
B4.5
B4.11

...
Programació de Ciències Naturals
Curs - 2013-14
abundants a les Illes Balears.
presentació de memòries,
Importància,
utili...
Programació de Ciències Naturals
Curs - 2013-14
B4.3.- La unitat dels éssers vius: B3.7.La
hidrosfera.
La
el descobriment ...
Programació de Ciències Naturals
Curs - 2013-14
geocentrisme
a
l’heliocentrisme
com
a
primera i gran revolució
Científica....
Programació de Ciències Naturals
Curs - 2013-14
irracional, el maltractament i
la mort innecessària d’éssers
vius.
Es cons...
Programació de Ciències Naturals
Curs - 2013-14
4.-La

hidrosfera

terrestre.

6.Explicar els efectes de la Lluna sobre la...
Programació de Ciències Naturals
Curs - 2013-14
15.Utilitzar els aparells i unitats adequats per
dur a terme mesures en di...
Programació de Ciències Naturals
Curs - 2013-14

següent:
TRIMESTRE

UNITAT
1.-L’univers i el

PRÀCTICA LABORATORI
- Const...
Programació de Ciències Naturals
Curs - 2013-14

Sortides complementàries:
TRIMESTRE

PRIMER

ACTIVITAT
COMPLEMENTÀRIA

SE...
Programació de Ciències Naturals
Curs - 2013-14
1r Trimestre

1.-L’univers i

-Es tracta de comprovar si l’alumnat

és

el...
Programació de Ciències Naturals
Curs - 2013-14
l’aigua ,i conèixer i assumir actuacions
personals que potenciïn la reducc...
Programació de Ciències Naturals
Curs - 2013-14
11.-Els

éssers

constituïts per cèl·lules i que porten a terme

capaç

mé...
Programació de Ciències Naturals
Curs - 2013-14

Els exàmens no realitzats sense justificar comptaran com un zero, i per t...
Programació del departament de Biologia i Geologia
Programació del departament de Biologia i Geologia
Programació del departament de Biologia i Geologia
Programació del departament de Biologia i Geologia
Programació del departament de Biologia i Geologia
Programació del departament de Biologia i Geologia
Programació del departament de Biologia i Geologia
Programació del departament de Biologia i Geologia
Programació del departament de Biologia i Geologia
Programació del departament de Biologia i Geologia
Programació del departament de Biologia i Geologia
Programació del departament de Biologia i Geologia
Programació del departament de Biologia i Geologia
Programació del departament de Biologia i Geologia
Programació del departament de Biologia i Geologia
Programació del departament de Biologia i Geologia
Programació del departament de Biologia i Geologia
Programació del departament de Biologia i Geologia
Programació del departament de Biologia i Geologia
Programació del departament de Biologia i Geologia
Programació del departament de Biologia i Geologia
Programació del departament de Biologia i Geologia
Programació del departament de Biologia i Geologia
Programació del departament de Biologia i Geologia
Programació del departament de Biologia i Geologia
Programació del departament de Biologia i Geologia
Programació del departament de Biologia i Geologia
Programació del departament de Biologia i Geologia
Programació del departament de Biologia i Geologia
Programació del departament de Biologia i Geologia
Programació del departament de Biologia i Geologia
Programació del departament de Biologia i Geologia
Programació del departament de Biologia i Geologia
Programació del departament de Biologia i Geologia
Programació del departament de Biologia i Geologia
Programació del departament de Biologia i Geologia
Programació del departament de Biologia i Geologia
Programació del departament de Biologia i Geologia
Programació del departament de Biologia i Geologia
Programació del departament de Biologia i Geologia
Programació del departament de Biologia i Geologia
Programació del departament de Biologia i Geologia
Programació del departament de Biologia i Geologia
Programació del departament de Biologia i Geologia
Programació del departament de Biologia i Geologia
Programació del departament de Biologia i Geologia
Programació del departament de Biologia i Geologia
Programació del departament de Biologia i Geologia
Programació del departament de Biologia i Geologia
Programació del departament de Biologia i Geologia
Programació del departament de Biologia i Geologia
Programació del departament de Biologia i Geologia
Programació del departament de Biologia i Geologia
Programació del departament de Biologia i Geologia
Programació del departament de Biologia i Geologia
Programació del departament de Biologia i Geologia
Programació del departament de Biologia i Geologia
Programació del departament de Biologia i Geologia
Programació del departament de Biologia i Geologia
Programació del departament de Biologia i Geologia
Programació del departament de Biologia i Geologia
Programació del departament de Biologia i Geologia
Programació del departament de Biologia i Geologia
Programació del departament de Biologia i Geologia
Programació del departament de Biologia i Geologia
Programació del departament de Biologia i Geologia
Programació del departament de Biologia i Geologia
Programació del departament de Biologia i Geologia
Programació del departament de Biologia i Geologia
Programació del departament de Biologia i Geologia
Programació del departament de Biologia i Geologia
Programació del departament de Biologia i Geologia
Programació del departament de Biologia i Geologia
Programació del departament de Biologia i Geologia
Programació del departament de Biologia i Geologia
Programació del departament de Biologia i Geologia
Programació del departament de Biologia i Geologia
Programació del departament de Biologia i Geologia
Programació del departament de Biologia i Geologia
Programació del departament de Biologia i Geologia
Programació del departament de Biologia i Geologia
Programació del departament de Biologia i Geologia
Programació del departament de Biologia i Geologia
Programació del departament de Biologia i Geologia
Programació del departament de Biologia i Geologia
Programació del departament de Biologia i Geologia
Programació del departament de Biologia i Geologia
Programació del departament de Biologia i Geologia
Programació del departament de Biologia i Geologia
Programació del departament de Biologia i Geologia
Programació del departament de Biologia i Geologia
Programació del departament de Biologia i Geologia
Programació del departament de Biologia i Geologia
Upcoming SlideShare
Loading in …5
×

Programació del departament de Biologia i Geologia

1,616 views
1,370 views

Published on

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
1,616
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
107
Actions
Shares
0
Downloads
14
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Programació del departament de Biologia i Geologia

  1. 1. Programació de Ciències Naturals Curs 2013-14 PROGRAMACIÓ DEL DEPARTAMENT DE CIÈNCIES NATURALS IES XARC CURS 2013-14 1
  2. 2. Programació de Ciències Naturals Curs 2013-14 ÍNDEX 1 1.1 2 2.1 2.2 2.3 2.4 3 3.1 4 4.1 4.2 4.3 4.4 4.5 4.6 4.7 5 5.1 5.2 5.3 5.4 5.5 5.6 5.7 5.8 5.9 5.10 5.11 5.12 5.13 6 6.1 6.2 6.3 6.4 6.5 6.6 6.7 7 7.1 7.2 7.3 7.4 7.5 7.6 7.7 Introducció Materials i recursos didàctics Organització del departament Components del departament Distribució de grups Reunions de departaments Ocupació del laboratori Contribució de l’àrea de Ciències de la Natura al desenvolupament de les competències bàsiques Relació entre les dimensions de les cb i els objectius de l’àrea per l’ESO Programació de primer d’ESO Objectius generals: adequació i seqüència Continguts Contribució de la matèria a l’adquisició de les cb Seqüenciació d’unitats didàctiques i temporalització. Desdoblaments i complementàries Criteris d’avaluació Criteris de qualificació Programació de segon d’ESO Objectius específics Contribució de la matèria a l'adquisició de cb Criteris d'avaluació Criteris de qualificació Continguts Temporalització. Material i recursos Desdoblaments Sortides complementàries Criteris per al disseny de les activitats amb atenció a les competències bàsiques Mesures de suport Criteris per a l'organització de temps i espai de l'aula Avaluació del procés ensenyament-aprenentatge Programació de tercer d’ESO Objectius generals Continguts Contribució de la matèria a l'adquisició de cb Seqüenciació d’unitats didàctiques i temporalització Desdoblaments i complementàries Criteris d’avaluació Criteris de qualificació Programació de quart d’ESO Objectius generals Continguts Contribució de la matèria a l'adquisició de cb Seqüenciació d’unitats didàctiques i temporalització Desdoblaments i complementàries Criteris d’avaluació Criteris de qualificació 2 Pàgina 5 Pàgina 7 Pàgina 12 Pàgina 26 Pàgina 43 Pàgina 50 Pàgina 63
  3. 3. Programació de Ciències Naturals Curs 2013-14 8 8.1 8.2 8.3 8.4 8.5 8.6 8.7 9 9.1 9.2 9.3 9.4 9.5 9.6 9.7 10 10.1 10.2 10.3 10.4 10.5 10.6 10.7 11 11.1 11.2 11.3 11.4 11.5 11.6 11.7 12 13 13.1 13.2 13.3 13.4 13.5 14 14.1 14.2 14.3 15 16 Taller de Ciències Experimentals 3r d'ESO Introducció Contribució del taller de ciències experimentals a l'adquisició de competències bàsiques Objectius Continguts Metodologia Criteris d’avaluació Criteris de qualificació Programació de Ciències del Món Contemporani 1r batxillerat Introducció Contribució específica de la matèria de CMC a les competències bàsiques Objectius Continguts Seqüenciació d'unitats didàctiques Criteris d'avaluació. Criteris de qualificació. Programació Biologia i Geologia 1r batxiller Introducció. Objectius. Continguts Seqüenciació d’unitats didàctiques Orientacions didàctiques Criteris d’avaluació Criteris de qualificació Programació de Biologia 2n batxiller Introducció Objectius Continguts Seqüenciació d’unitats didàctiques Orientacions didàctiques Criteris d’avaluació Criteris de qualificació Mesures de suport i les adaptacions necessàries per a l'alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu Avaluació del procés d’ ensenyament-aprenentatge Característiques Procediments: mètodes i instruments Criteris de qualificació de l'aprenentatge de l'alumnat Criteris per elaborar els plans personalitzats de recuperació dels aprenentatges. Avaluacions de pendents de Ciències de la Naturalesa. Enfocaments metodològics Criteris per al disseny de les activitats amb atenció a les competències bàsiques i als diferents nivells d'aprenentatge (activitats d'ampliació i reforç) Criteris per a l'organització del temps i dels espais. Formes d'organització de l'aula Assignatures vinculades Tractament de llengües Tractament de la lectura, de les tecnologies de la informació i la comunicació i de l'educació en valors 3 Pàgina 75 Pàgina 88 Pàgina 99 Pàgina 113 Pàgina 123 Pàgina 124 Pàgina 132 Pàgina 135 Pàgina 135
  4. 4. Programació de Ciències Naturals Curs 2013-14 17 Sortides i activitats complementaries curs 2013-14 Pàgina 136 1- INTRODUCCIÓ Les programacions han estat elaborades pel conjunt del professorat del departament. Cadascú s’ha encarregat de les matèries i nivells que imparteix. És el cinquè any que ens coordinam amb el departament de Física i Química per impartir les Ciències de la Naturalesa dels nivells de l'ESO. Enguany, igual que els cursos anteriors, el nostre departament impartirà les Ciències de la natura de primer d'ESO i realitzarà els desdoblament de segon i per tant, el departament de Física i Química ens 4
  5. 5. Programació de Ciències Naturals Curs 2013-14 complementa impartint les Ciències de la natura de segon i els desdoblaments de primer d'ESO. Així els dos departaments treballam conjuntament per millorar el procés d'ensenyament-aprenentatge dels nostres alumnes. Aquest curs 2013-14 les reunions del nostre departament i del de Física i Química seran conjuntes ja que són el mateix dia i a la mateixa hora i ens reunirem cada quinze dies per coordinar-mos i fer el seguiment de la programació. 1.1-Materials i recursos didàctics : LLIBRES DE TEXT ESO : En tota l’etapa, com l’any passat, s’utilitzen els llibres de text de l’editorial Santillana, i ja a tots els nivells el projecte de l’editorial és els camins del saber. 1r D’ESO. Ed. Santillana. Ciències de la Naturalesa - Projecte: Els camins del saber Illes Balears. 3r D’ESO. Ed. Santillana. Biologia i Geologia. Projecte: Els camins del saber. Illes Balears. 4t D’ESO. Ed. Santillana. Biologia i Geologia. Projecte: Els camins del saber. Illes Balears. Respecte al material de laboratori el departament elabora uns materials de pràctiques de laboratori de cada nivell programades per a realitzar al llarg del curs i s’utilitza el volum 4 del llibre de text per a desenvolupar activitats i contingut complementari a l’aula. El departament de Biologia i Geologia ,a més, disposa d'un ampli assortiment de vídeos i DVD de temàtica relacionada amb les matèries impartides. A més a més utilitzam com a eina de comunicació i de treball amb les famílies i l’alumnat el bloc del departament CN XARC, el canal de youtube , el compte de facebook i el correu electrònic de gmail cnxarc. BATXILLERAT: BIOLOGIA - Biologia i Geologia 1er de Batxillerat: Biologia i Geologia. Ed. Santillana, com el curs anterior. - Biologia 2n de Batxillerat: Biologia. Ed. Santillana . TALLER DE CIÈNCIES EXPERIMENTALS 5
  6. 6. Programació de Ciències Naturals Curs 2013-14 L‘optativa Taller de Ciències Experimentals de tercer d'ESO no s‘usa llibre de text però sí altres recursos didàctics com els ordinadors portàtils, fotocòpies i quadern de treball. Pel desenvolupament d’aquestes matèries és necessari i imprescindible treballar al laboratori. CIÈNCIES DEL MÓN CONTEMPORANI El llibre que s’emprarà és el mateix que els cursos anteriors: -Ciències del món contemporani, 1r de batxillerat. Projecte: La casa del saber. Ed. Santillana. 2- ORGANITZACIÓ DEL DEPARTAMENT 2.1.-COMPONENTS DEL DEPARTAMENT El departament de Ciències Naturals està integrat per: - Salvador Llopis Moreno: - Formació: Llicenciat en Ciències Biològiques - Situació administrativa: definitiu - Antiguitat al centre: tretze anys 6
  7. 7. Programació de Ciències Naturals Curs 2013-14 - Experiència docent: setze anys - Ma. del Carmen Bibiloni Torres : - Formació: Llicencia en Ciències Biològiques - Situació administrativa: interina - Antiguitat al centre: primer any - Experiència docent: cinc anys - Andrea Daura Tur : cap de departament - Formació: Llicenciada en Ciències Biològiques. - Situació administrativa: definitiva. - Antiguitat al centre: onzè any - Experiència docent: tretze anys 2.2 DISTRIBUCIÓ DELS GRUPS Al present curs els nostres alumnes es distribuiran així: E.S.O. - Primer: 6 grups.( desdoblaments FIQ) - Segon: 6grups.(només desdoblaments) - Tercer: 5 grups de Biologia i Geologia i 2 grups de TCE - Quart: 1 grup de Biologia i Geologia. BATXILLERAT - Primer: 1 grup Biologia i Geologia. 2 grups de CMC - Segon: 1 grup Biologia. ANDREA DAURA TUR Cap De departament Biologia de 1r batxillerat A 1 x Biologia i geologia 4t A 2 x Desdoblament 2n ESO C, E, F 2 x1r ESO B, E Coordinadora biblioteca TOTAL Ma. del CARMEN BIBILONI 2x 1r BATX CMC A,B 2 x1r ESO A,D 3 x3r ESO C,D,E 1 x Desdoblament 3r ESO 2 x Desdoblament 2n ESO B,D 1 x Desdoblament 4t ESO TOTAL SALVADOR LLOPIS MORENO Biologia de 2n batxillerat A 2 x 3r ESO TCE 2 x 3r ESO A, B 1x Desdoblament 3r ESO 1xDesdoblament de 2n ESO A 2 x1r ESO C,F TOTAL 3h 4h 3h 3h 6h 2h 21h 4h 6h 6h 1h 2h 1h 20h 7 4h 4h 4h 1h 1h 6h 20h
  8. 8. Programació de Ciències Naturals Curs 2013-14 2.3.-REUNIONS DE DEPARTAMENT: Les reunions de departament es realitzaran setmanalment, i tindran lloc els dimecres de 11,05h a 12,00 h. Cada 15 dies es realitzaran reunions conjuntes amb el departament de Física i Química amb la finalitat de coordinar el seguiment dels desdoblaments i dels continguts que es desenvolupen a 1r, 2n i 3r d’ESO. En ells es tractaran almenys els següents punts: • Informar dels acords presos a la Comissió de Coordinació Pedagògica. • Possibles despeses del departament. • Informacions rebudes de les Administracions Públiques, d’editorials, etc. • Anàlisi del desenvolupament dels desdoblaments i de les activitats programades a principi de curs, per veure si s’està complint la programació o cal modificar-la. (Seguiment de la programació) • Per nivells, anàlisi el desenvolupament del currículum i els criteris d’avaluació per a cadascuna de les unitats. (Seguiment de la programació). • Proposar el desenvolupament de les activitats complementàries i extraescolars programades. • Revisar el llistat de l’alumnat amb l’àrea pendent i el seu seguiment durant el curs, ja que cal que presenten periòdicament tasques així com la realització d’una prova escrita per a poder recuperar l’àrea. • Proposar les necessitats immediates del departament així com les futures, sobre tot en aspectes relacionats amb els recursos materials. La necessitat d’aquestes reunions queda palesa amb les importants decisions que hi tenen lloc, sobretot, la coordinació en els desdoblaments ja que sinó es realitzàs, l’aprofitament dels mateixos per part de l’alumnat i el desenvolupament de determinats aspectes curriculars, és veuria afectat seriosament. 2.4 OCUPACIÓ DEL LABORATORI. DESDOBLAMENTS Enguany, igual que els cursos passats, es va tornar a sol·licitar a prefectura poder impartir les classes de batxillerat al laboratori així com tots els desdoblaments de pràctiques dels grups de l’ESO i les optatives. A més a més els buits que havien quedat a l’horari del laboratori s’han 8
  9. 9. Programació de Ciències Naturals Curs 2013-14 omplert amb algunes hores de grups, ja que al laboratori hi cabem un màxim de 28 alumnes. L’horari d’ocupació del laboratori a quedat de la següent manera: 9
  10. 10. Programació de Ciències Naturals Curs 2013-14 08:00 A 08:55 08:55 A 09:50 DILLUNS BIO 2n BATX A SALVA TCE 3r ESO A,D,B SALVA DIMARTS DIMECRES DD BIG 3r ESO C CARMEN / MATOSES 12:00 A 12:55 BG 4t ESO A ANDREA 14:05 A 15:00 DD CN 1r ESO C SALVA/ ANA DD CN 1r ESO F SALVA/ ANA DD CN 1r ESO B ANDREA/ JAVI BG 1r BATX A ANDREA BIO 2n BATX A SALVA ESPLAI BG 1r BAT X A ANDREA DD CN 1r ESO E ANDREA/ JAVI BG 1r BATX A ANDREA BIO 2n BATX A SALVA 12:55 A 13:10 13:10 A 14:05 TCE 3r ESO A,D,B SALVA BG 1r BATX A ANDREA 10:45 A 11:05 11:05 A 12:00 DIVENDRES DD CN 1r ESO D CARMEN/ ANA TCE 3r ESO C, E SALVA CMC 1r BATX A CARMEN TCE 3r ESO C, E SALVA 09:50 A 10:45 DIJOUS BG 4t ESO A ANDREA REUNIÓ DEPARTAMENT DD BIG 3r ESO A,B SALVA / CARMEN ESPLAI DD BIG 3r ESO D,E CARMEN / SALVA DD CN 1r ESO A CARMEN/MATOSES CMC 1r BATX B CARMEN 10 BIO 2n BATX A SALVA BG 4t ESO A DD ANDREA /CARMEN
  11. 11. Programació de Ciències Naturals Curs - 2013-14 DESDOBLAMENTS GRUP PROF. TITULAR PROF. DESDOBL. DIA I HORA DD 1A CARME B. VICENT MATOSES DIMARTS 7a 1B ANDREA JAVI MORENO DIJOUS 5a 1C SALVA ANA R. DIVENDRES 3a 1D CARME ANA R. DIVENDRES 1a 1E ANDREA JAVI MORENO DILLUNS 5a 1F SALVA ANA R. DIJOUS 4a 2A JAVI MORENO SALVA DIMECRES 3a 2B ANA R. CARMEN DIVENDRES 2a 2C LOURDDES ANDREA DIJOUS 4a 2D ANA R. CARMEN DIMARTS 5a 2E LOURDES ANDREA DIVENDRES 3a 2F LOURDES ANDREA DIMARTS 3a 3A CARME DIMECRES 5a 3B SALVA /ANA R. Biologia 1r. quadrim. SALVA /ANA R. CARME DIMECRES 5a 3C CARME/LOURDES VICENT MATOSES DIMARTS 2a 3D LOURDES/CARME SALVA DIMECRES 6a 3E LOURDES /CARME Biologia 1r. quadrim. ANDREA SALVA DIMECRES 6a CARME B. DIVENDRES 6a 4A 11
  12. 12. Programació de Ciències Naturals Curs - 2013-14 3.-Contribució de l’àrea de Ciències de la Natura al desenvolupament de les competències bàsiques -Introducció Un dels objectius de l’educació secundària obligatòria (ESO), que prescriu la Llei orgànica d’educació, és el de concebre el coneixement científic de manera integrada i conèixer els mètodes per identificar i resoldre problemes en els diversos àmbits del coneixement i de l’experiència. La matèria de ciències de la naturalesa, que s ’ha de cursar obligatòriament a cadascun dels tres primers cursos de l ’etapa i com a matèria d’opció al quart curs, ha de ser el fil conductor que permeti assolir aquest objectiu en tota la seva extensió, contribuir que l’alumnat adquireixi una formació que asseguri les diferents competències bàsiques que assenyala la normativa vigent i, també, possibilitar l’alfabetització científica que faci possible, a tota la ciutadania, la familiarització amb la naturalesa i els principis bàsics de la ciència. Les ciències de la naturalesa constitueixen la sistematització i formalització del coneixement sobre el món natural amb la finalitat de generar models que ajudin a comprendre’l i a preveure quin serà el comportament dels fenòmens i processos naturals. La construcció d’aquests models –alhora explicatius i predictius – es du a terme mitjançant procediments propis del quefer científic, com ara la identificació de problemes, la formulació d ’hipòtesis, el disseny d’experiments, l’observació, etc., que han permès la construcció del coneixement científic i la millora de les condicions de vida de la humanitat. Aquest coneixement ha de formar part, sens dubte, de la cultura bàsica que ha de tenir l ’alumnat en acabar l ’ESO per a una inserció adequada en la societat. En coherència amb els aprenentatges realitzats a l ’etapa d ’educació primària, convé presentar una ciència que arribi a tothom, una ciència bàsica per a tots. Això implica una selecció i un tractament de continguts que facin especial referència als aspectes de la ciència relacionats amb l’entorn més proper de l’alumnat. Per realitzar aquest procés cal utilitzar una metodologia adient, d’acord amb les propostes més acceptades en la didàctica de les ciències (la significació lògica i psicològica dels continguts que se seleccionen; el reconeixement de l’existència d ’unes idees prèvies en l’alumnat i la consideració d’aquestes per a l’adquisició de nous coneixements; l’atenció al procés de construcció mental dels nous coneixements; la capacitat per aplicar a situacions noves els coneixements científics apresos, etc.). Tot i que el cos conceptual bàsic de la matèria prové de disciplines com la física, la química, la biologia i la geologia, en connexió amb aquestes s’incorporen també camps d ’estudi que requereixen un tractament interdisciplinari, com són el medi ambient, el clima o l ’univers. Això ha de permetre anar precisant les activitats d’ensenyament -aprenentatge en la mesura que els conceptes respectius exigeixin, 12
  13. 13. Programació de Ciències Naturals Curs - 2013-14 progressivament al llarg de l’etapa, un major grau de profunditat. Aquesta diferenciació progressiva no ha de restar importància a allò que és comú i global en l’aprenentatge científic, perquè l ’experiència amb el medi natural sol integrar gairebé sempre aspectes diversos, perquè l’actuació sobre el medi requereix la col·laboració entre les distintes ciències i perquè els procediments per a la construcció del coneixement són bàsicament comuns. En la recerca de l’equilibri entre globalitat i especialització, sembla necessari inclinar-se al començament de l ’etapa per la primera, i diferenciar progressivament cadascuna de les ciències. Per tot això, els continguts es presenten de manera unificada en els dos primers cursos, mentre que al tercer curs es palesa la diferència entre els continguts que corresponen a biologia o geologia i a física o química, respectivament. Al quart curs de l’etapa la diferenciació és taxativa, ja que s ’han d’impartir necessàriament en matèries separades i de manera opcional per a l’alumnat. En cada curs, els blocs de continguts s’han d’entendre com a un conjunt de sabers relacionats, que permeten organitzar-los al voltant de conceptes estructurants que serveixen de fil conductor per a la selecció, l’organització i la seqüenciació de continguts. Els conceptes de matèria, energia, unitat i diversitat són el fil conductor en un primer moment per passar més endavant, per la major complexitat d’aquests, als d’interacció i canvi . Altres criteris que s’han tingut en compte a l ’hora de seleccionar i seqüenciar els continguts han estat el caràcter obligatori dels tres primers cursos, el nivell divers de desenvolupament cognitiu de l ’alumnat i l’objectiu d ’afavorir la familiarització progressiva amb la cultura científica, així com desenvolupar actituds positives cap a la ciència i el treball científic. L’estudi de la Terra a l ’Univers configura el primer curs. Després de començar amb una visió general de l ’Univers, es situa la Terra com a planeta i s ’estudien les característiques de la matèria que la constitueix per seguir amb la introducció al coneixement de la geosfera i iniciar l’estudi de la diversitat dels éssers vius que l’habiten. Al segon curs el nucli central és l’energia, les seves diverses formes de transferència, i s’estudia la calor, la llum i el so, així com els problemes associats a l’obtenció i l’ús dels recursos energètics. També s’aborda la transferència d ’energia interna que es produeix a la Terra i les seves conseqüències, i s’estudien a continuació les característiques funcionals dels éssers vius i les relacions entre aquests i el medi físic en relació a necessitats energètiques. La unitat i diversitat de la matèria és l’eix central dels continguts de física i química al tercer curs. Se n’estudien les propietats, s’introdueixen els primers models interpretatius i predictius del seu comportament des d’una perspectiva macroscòpica, i s’arriba fins als primers models atòmics. En aquest mateix curs, els continguts de biologia i geologia parteixen de 13
  14. 14. Programació de Ciències Naturals Curs - 2013-14 l’estudi de l’estructura i la funció del cos humà i, des de la perspectiva d’educació per a la salut, s’estableix la importància de les conductes saludables i s ’assenyala la relació de cada sistema orgànic amb la higiene i la prevenció de les principals malalties. Així mateix, es proposa una visió integradora de l’ésser humà amb el seu entorn, mitjançant l’estudi de les interaccions i interdependències entre les persones i el medi ambient. Finalment, s’aborda l’activitat geològica deguda a l’energia externa al planeta, que converteix la superfície terrestre en el marc de referència fonamental i dinàmic on tenen lloc aquelles interaccions. La biologia i geologia de l’últim curs plantegen la introducció de les grans teories biològiques i geològiques que determinen les perspectives actuals de les dues disciplines. El coneixement de la història de la Terra i de la seva activitat permeten conèixer els grans canvis produïts en la interpretació dels fenòmens geològics sota el paradigma de la tectònica de plaques. Per la seva banda, la biologia d’aquest curs se centra en la teoria cel·lular, el paper unificador de la qual afecta tota la disciplina; el coneixement de l’herència biològica i la transmissió de la informació genètica, amb aplicacions i implicacions de gran abast social, i la teoria de l’evolució, que dóna sentit a tota la biologia. Finalment, es torna a reprendre l’estudi dels ecosistemes des d’un enfocament dinàmic i s’analitzen les necessitats energètiques dels éssers vius i la interdependència entre els organismes i el medi fisicoquímic, relacionant-los amb la comprensió dels problemes mediambientals. La física i química del quart curs inclou, d ’una banda, l’estudi del moviment, les forces i l ’energia des del punt de vista mecànic, fet que permet mostrar el difícil sorgiment de la ciència moderna i la seva ruptura amb visions simplistes basades en un suposat “sentit comú ”. D’altra banda, s ’inicia l ’estudi de la química orgànica, centrada en un nou nivell d’organització de la matèria, fonamental en els processos vitals. Finalment, el bloc 7 permet analitzar alguns dels grans problemes globals amb què s ’enfronta la humanitat, i incideix en la necessitat d’actuar per avançar i aconseguir un desenvolupament sostenible. En tots els cursos es recullen conjuntament els continguts relacionats amb les maneres de construir la ciència i de transmetre l’experiència i el coneixement científics. Es remarca així el seu paper transversal, en la mesura que són continguts que es relacionen igualment amb tots els blocs i que s’han de desenvolupar de la manera més integrada possible amb el conjunt dels continguts del curs. Per a la contextualització d’aquesta matèria dins l’entorn de les Illes Balears en el qual vivim, cal considerar aspectes com són ara: - Les singularitats de cada illa quant a climatologia, relleu, ecosistemes, espècies endèmiques, etc. que conformen un patrimoni únic i irrepetible. - La fragilitat de la naturalesa del nostre territori des de la consideració que pertorbacions tolerables al continent poden tenir efectes catastròfics sobre els 14
  15. 15. Programació de Ciències Naturals Curs - 2013-14 ecosistemes insulars. - L’impacte que la pressió dels humans ha causat als recursos naturals i als éssers vius de la nostra geografia. A partir d ’aquests fets, cal subratllar la importància que el professorat d’aquesta matèria de ciències de la naturalesa tengui un bon coneixement de tota la problemàtica ambiental que afecta les Illes Balears –problemes relacionats amb la utilització de recursos com l’aigua, l’energia, els sòls, el territori, etc.– i que la transmeti a l’alumnat amb la metodologia més adient per tal que aquest pugui comprendre la necessitat d ’un desenvolupament sostenible per a les nostres illes. Les illes són, tant des del punt de vista natural com cultural, mons en miniatura. Això presenta el seu caire negatiu, ja que aquesta escala afecta igualment els problemes i les alteracions ambientals. Pertorbacions tolerables al continent poden tenir efectes catastròfics sobre els ecosistemes insulars. Només el coneixement i la comprensió dels problemes ambientals ens pot permetre la possibilitat de trobar solucions o alternatives per tal de reduir-los. És per això que és molt important que el professorat de ciències de la naturalesa tengui un bon coneixement de tota la problemàtica ambiental de les Illes Balears (problemes relacionats amb la utilització de recursos com l’aigua, l’energia, els sòls, l’ocupació de l’espai, etc.), i que la sàpiga fer arribar a l’alumnat amb la metodologia més adequada, perquè aquest també contribueixi, dintre de les seves possibilitats, a la recerca i l’aplicació d’alternatives més respectuoses amb l’entorn. Atès que la llengua ens permet conèixer i comprendre la nostra realitat, la llengua catalana, amb la riquesa de les seves variants insulars, ha de ser la llengua vehicular per a l ’ensenyament i aprenentatge de les ciències de la naturalesa dins el context de les nostres illes i de l’entorn geogràfic i cultural més pròxim. Així, és imprescindible el coneixement en la nostra llengua de la terminologia científica, com també el de la toponímia i dels noms populars de la biota illenca. L’educació científica que rep l ’alumnat durant l ’etapa de secundària obligatòria ha de contribuir, juntament amb les altres matèries, al desenvolupament de les competències bàsiques i a la formació dels ciutadans i ciutadanes expressats en els objectius generals de l ’ESO perquè puguin participar amb drets i deures en els diversos àmbits en què hauran de viure: àmbit polític, econòmic, social, cultural, natural, etc. L’ensenyament de les ciències pot contribuir de forma molt important a l’adquisició de valors racionalment fonamentals. En aquest sentit, resulta essencial el seu paper en el desenvolupament dels anomenats temes transversals del currículum, i de forma molt especial a l’educació ambiental i a l’educació per a la salut. L’àrea de Ciències de la naturalesa en l’educació secundària obligatòria ha d’enllaçar, sense perdre continuïtat, amb l’àrea de Coneixement del medi natural, social i cultural de l’educació primària. Ha de servir de consolidació per a aquells objectius assolits, al mateix temps que ha d’eixamplar i aprofundir els objectius més graduals. Ha d’aconseguir un avanç qualitatiu en la visió de la naturalesa, en tres 15
  16. 16. Programació de Ciències Naturals Curs - 2013-14 sentits: el pas d’una visió globalitzadora a una visió també més analítica; el canvi d’un punt de vista que es fixa en allò més proper, a un altre que pretén copsar també el més llunyà; el desenvolupament d’una visió fixada en aspectes molt concrets, per assolir-ne una de més abstracta. -Contribució específica de l’àrea de Ciències de la Natura al desenvolupament de les competències bàsiques de l’ESO: La competència científica es troba del tot relacionada amb la capacitat per conèixer i interactuar amb el món físic. Un coneixement correcte del món físic requereix precisament, l’aprenentatge dels conceptes i procediments essencials de cadascuna de les ciències de la naturalesa i l’ús de les seves relacions. A més, aquesta competència també requereix els aprenentatges relatius a la manera de generar el coneixement sobre els fenòmens naturals. És necessari, per això, aconseguir la familiarització amb les diverses maneres pròpies del treball científic: discussió sobre problemes d ’interès social relacionats amb la ciència I la tecnologia; plantejament de conjectures i inferències fonamentades; elaboració d ’estratègies per obtenir conclusions; planificació i implementació de dissenys experimentals; anàlisi i comunicació dels resultats mitjançant l’ús de la terminologia científica adient per a cada cas, etc. D’altra part, convé tenir en compte que alguns aspectes d’aquesta competència requereixen una atenció específica. És el cas, per exemple, del coneixement del propi cos i les relacions entre els hàbits i les formes de vida i la salut. També ho són les implicacions que determinats comportaments individuals i col·lectius i la utilització dels desenvolupaments cientificotecnològics, derivats d ’un model econòmic concret, tenen en el medi ambient. En aquest sentit, és necessari evitar caure en actituds simplistes d ’exaltació o de rebuig del paper de la tecnociència, afavorir el coneixement de la naturalesa i les arrels dels grans problemes als quals s ’enfronta avui la humanitat i cercar solucions per avançar cap a la sostenibilitat. La competència matemàtica està íntimament associada als aprenentatges de les ciències de la naturalesa. En el treball científic es presenten sovint situacions de resolució de problemes de solució més o menys oberta, que exigeixen posar en joc estratègies associades a aquesta competència i la utilització adequada de les eines matemàtiques a cada context: mesura, tractament de dades, elaboració i interpretació de gràfiques, representacions geomètriques, ús de models matemàtics, etc. que convé treballar en la recerca de respostes a cada problema concret relacionat amb els fenòmens de la naturalesa. La contribució d’aquesta matèria a la competència en comunicació lingüística, oral i escrita, es realitza a partir del coneixement i de l’ús del llenguatge de la ciència, imprescindible per descriure fets i fenòmens. D’altra banda, la configuració i la transmissió de les idees i les informacions sobre la naturalesa, posa en joc una manera específica de construcció del discurs, dirigit a argumentar o a fer explícites les relacions entre conceptes, idees, fets, 16
  17. 17. Programació de Ciències Naturals Curs - 2013-14 fenòmens, etc. La cura en la precisió dels termes utilitzats, en l’encadenament adequat de les idees o en l ’expressió verbal d ’aquestes relacions farà efectiva la contribució. La utilització del català com a llengua vehicular en l’estudi de les matèries científiques pot contribuir de manera molt important a capacitar els alumnes per poder-se expressar en aquesta llengua en tots els àmbits de la seva activitat. La competència en el tractament de la informació i la competència digital pot dur-se a terme a partir de la consideració que el treball científic té maneres específiques per a la recerca, la recollida, la selecció, el processament i la presentació de la informació que s’utilitza, a més, de formes molt diferents: verbal, numèrica, simbòlica o gràfica. Així, afavoreix l’adquisició d ’aquesta competència la utilització de recursos com són els esquemes, els mapes conceptuals, la producció i la presentació de memòries, textos, etc. D’altra banda, en la faceta de competència digital, també es contribueix, mitjançant la utilització de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC), a l’aprenentatge de les ciències per comunicar-se, recollir informació, retroalimentarla, simular i visualitzar situacions, obtenir i tractar dades, etc. Els recursos propis de les TIC també permeten, de manera especial, la modelització de fenòmens, la qual cosa permet mostrar una visió actualitzada de l’activitat científica. La contribució de les ciències de la naturalesa a la competència social i ciutadana està lligada, en primer lloc, al paper de la ciència en la preparació de futurs ciutadans d’una societat democràtica per a la seva participació activa en la presa fonamentada de decisions: la realitat de cada dia ens diu que l’art, la ciència, la tècnica, la política, l’economia i els interessos de la societat en general, no es troben compartimentats segons el model de disciplines acadèmiques sinó que, de manera conjunta i integrada, constitueixen el coneixement i el saber, o sigui, la cultura. En segon lloc, el coneixement sobre determinats debats que han estat essencials per a l’avanç de la ciència, contribueix a comprendre millor l’evolució de la societat en èpoques passades i el món actual. En aquesta línia de consideració global del coneixement, cal subratllar també la contribució que la ciència pot aportar també a la competència cultural i artística. Efectivament, el desenvolupament científic i les seves aplicacions s’acompanyen sovint d’estratègies basades en l’observació, la intuïció, la imaginació, la creativitat , etc., pròpies de l’art i de les diverses formes en què es manifesta. A més, per expressar idees, conceptes i principis de les ciències de la naturalesa, la utilització de distints codis per representar i explicar fenòmens és una constant en el quefer quotidià dels científics. Sens dubte, els museus de la ciència, amb els seus mitjans interpretatius, han de constituir un àmbit privilegiat per explorar com es manifesten les maneres de pensar relacionades amb la ciència que tenen les diferents cultures. 17
  18. 18. Programació de Ciències Naturals Curs - 2013-14 Els continguts associats a la forma de construir i transmetre el coneixement científic constitueixen una oportunitat per al desenvolupament de la competència per aprendre a aprendre. L’aprenentatge al llarg de la vida, en el cas del coneixement de la naturalesa, es va produint per la incorporació d’informacions provinents unes vegades de la mateixa experiència i, altres, de mitjans escrits o audiovisuals. La integració d’aquesta informació en l’estructura de coneixement de cada persona es produeix si es tenen adquirits, d’una part, els conceptes i teories essencials lligats al nostre coneixement del món natural i, d’altra banda, els procediments i destreses que són habituals en el treball científic. Això comporta la necessitat de plantejar-se qüestions sobre els fenòmens del nostre entorn i de donar-hi respostes coherents, de tenir la capacitat de treballar en grup i de saber compartir el coneixement amb els altres. Finalment, la contribució al desenvolupament de l’autonomia i la iniciativa personal pot abordar-se des de la formació d ’un esperit crític, capaç de qüestionar dogmes i prejudicis, propi del treball científic. És important, en aquest sentit, assenyalar el paper de l ’estudi de les ciències com a potenciador de les capacitats d ’enfrontar -se a problemes oberts, de saber resoldre les dificultats, d’assumir els errors com a part del procés de descobriment, de participar en l a construcció temptativa de solucions i, en síntesi, d’implicar –se en allò que sol anomenar-se l’aventura de fer ciència: gràfiques, taules, mapes, i altres models de representació, i utilitzar expressions matemàtiques elementals i codis científics diversos, per tal de poder-se comunicar en l ’àmbit de la ciència. -Coneixements, destreses i actituds que contribuiran al desenvolupament de cadascuna de les competències bàsiques: 1.COMPETÉNCIA APRENDRE A APRENDRE CONEIXEMENTS Coneixement de les pròpies capacitats intel·lectuals, emocionals i físiques. Consciència d’allò que un pot fer per si mateix i del que pot fer amb ajuda dels altres o de recursos. Consciència del que se sap i del que cal aprendre. Comprensió dels processos bàsics d’aprenentatge. Coneixement de les capacitats que permeten l’aprenentatge: atenció, concentració, memòria,... DESTRESES Dominar les tècniques d’estudi, d’observació i registre sistemàtic de fets i relacions. Treballar de manera cooperativa i per projectes. Resoldre problemes. Usar diferents recursos i fonts per obtenir, seleccionar i tractar la informació. Transformar la informació en coneixements propi, relacionant-la amb els coneixements previs, per aplicar-la en situacions i contextos diversos. Planificar i organitzar activitats i temps. Manejar de manera eficient recursos i tècniques de treball. CN X X X X X CN X X X X X X X 18
  19. 19. Programació de Ciències Naturals Curs - 2013-14 ACTITUDS Sentiments de competència personal. Confiança en si mateix. Gaudir per aprendre. Curiositat per plantejar-me preguntes i manejar diversitat de respostes. Plantejar-se fites a curt, mitjà i llarg termini i complir-les. Perseverança en l’aprenentatge, administrant l’esforç. Responsabilitat i compromís personal. Acceptació dels errors i aprenentatge de i amb els altres. CN X X X X X X X X 2.-COMPETÈNCIA EN AUTONOMIA I INICIATIVA PERSONAL CONEIXEMENTS Visió estratègica dels reptes i les oportunitats. Identificació i compliment d’objectius. Manteniment de la motivació per arribar a l’èxit en les tasques. Control emocional. Capacitat per relacionar l’oferta acadèmica amb la laboral o la d’oci. DESTRESES Elegir, calcular riscos i afrontar problemes. Transformar les idees en accions: proposar-se objectius i planificar i dur a terme projectes. Cercar solucions i dur-les a la pràctica. Analitzar possibilitats i limitacions. Prendre decisions, actuar, avaluar i autoavaluar-se, extreure conclusions i valorar-ne d’altres. Relacionar-se i treballar en equip. Liderar projectes. Imaginar, emprendre i avaluar projectes individuals o col·lectius amb creativitat, confiança, responsabilitat i sentit crític. ACTITUDS Autoestima, creativitat, autocrítica i control emocional. Responsabilitat, perseverança i coneixement d’un mateix. Actitud positiva front als canvis. Adaptació crítica i constructiva. Valoració dels errors com a font d’aprenentatge. Valoració de la necessitat d’assumir riscos. Esperit de superació. Empatia. CN X X X X X CN X X X X X X X X CN X X X X X X X 3.-COMPETÈNCIA CULTURAL I ARTÍSTICA CONEIXEMENTS Coneixement de les tècniques, recursos i convencions dels principals llenguatges artístics. Coneixement de les obres i manifestacions més destacades del patrimoni cultural. Identificació de les relacions existents entre aquestes manifestacions i la societat. Consciència de l’evolució del pensament i dels corrents estètics, les modes i els gustos. Importància que els factors estètics tenen en la vida quotidiana de les persones i les societats. DESTRESES CN X X X CN 19
  20. 20. Programació de Ciències Naturals Curs - 2013-14 Adquirir sensibilitat i sentit estètic per poder comprendre, valorar, emocionar-se i gaudir de les distintes manifestacions culturals i artístiques. Disposar d’habilitats de pensament, perceptives i comunicatives que permeten apreciar l’art. Emprar recursos de l’expressió artística per realitzar creacions pròpies. Treballar en equip cooperant per a la consecució d’un objectiu final. Planificar, avaluar i ajustar els processos necessaris per arribar a uns resultats. Expressar-se per mitjà de codis artístics amb iniciativa, imaginació i creativitat. ACTITUDS Actitud oberta, respectuosa i crítica front a la diversitat d’expressions artístiques. Apreciació de la creativitat a través de la música, la literatura, les arts visuals o escèniques. Desig i voluntat de cultivar la pròpia capacitat estètica i creadora. Interès per participar en la vida cultural i en la conservació del patrimoni cultural i artístic. Valoració de la llibertat d’expressió, del dret a la diversitat cultural i del diàleg intercultural. Valoració de la realització d’experiències artístiques compartides. X X X CN X X X X X 4.-COMPETÈNCIA EN EL CONEIXEMENT I LA INTERACCIÓ AMB EL MÓN FÍSIC CONEIXEMENTS Conceptes bàsics que permeten l’anàlisi de fenòmens. Conceptes que permeten associar les causes amb els efectes i la quantificació d’ambdós. CN X X Coneixement de les magnituds físiques elementals, les substàncies i els seus canvis i els efectes que poden produir. X Comprensió dels processos bàsics de les transformacions a la natura i del paper que hi juguen les accions humanes. X Coneixement dels beneficis i dels riscos per a la salut de determinades pràctiques. X Coneixement de l’espai natural i de les interaccions de les persones amb aquest. X DESTRESES Aplicar el pensament científic que permet comprendre i resoldre problemes. CN X Observar, comparar en funció de criteris no directament observables. X Plantejar hipòtesis i formular prediccions. Obtenir informació qualitativa i quantitativa. Plantejar i manejar solucions tècniques per cobrir les necessitats habituals seguint criteris d’economia i eficàcia. X X X Destreses associades al manteniment i millora de la salut, la biodiversitat i les condicions saludables de l’entorn. X ACTITUDS Ús responsable dels recursos naturals. Conservació del medi ambient i de la diversitat. Valoració de la incidència de l’activitat humana en el medi. Manteniment d’hàbits de vida saludable, alimentació adequada i rebuig del consum de substàncies perjudicials. Valoració del coneixement científic. Valoració de les formes d’obtenir la informació del coneixement científic enfront de formes no científiques d’apropar-se a la realitat. CN X X X X X X 20
  21. 21. Programació de Ciències Naturals Curs - 2013-14 Valoració de les qüestions ètiques associades al coneixement científic. X 5.-COMPETÈNCIA TRACTAMENT DE LA INFORMACIÓ I COMPETÈNCIA DIGITAL CONEIXEMENTS Coneixement dels diferents tipus d’informació i de la seva localització. Coneixement dels llenguatges i suports més freqüents en què sol expressar-se la informació. Tècniques i estratègies diverses per accedir a la informació. Comprensió del mode d’operar dels sistemes tecnològics Coneixement de les xarxes en general i d’Internet, del seu funcionament i dels riscos i les proteccions necessàries per garantir la seguretat en el seu ús. Coneixement dels canvis en tecnologies de la informació i la comunicació i de la seva influencia en tots els àmbits de la vida actual. DESTRESES Cercar i seleccionar informació de fonts tradicionals i de les TIC. Processar, organitzar, analitzar, sintetitzar i comprendre la informació. Manejar els recursos adients per a comunicar-la a públic diversos. Navegar amb destresa per la xarxa, usar el correu electrònic, participar en grups de discussió (xat) i en l’ús de diaris (blogs). Identificar i resoldre problemes de software i hardware en l’ús habitual. Usar els recursos tecnològics disponibles per resoldre problemes reals de manera eficient. ACTITUDS Actitud crítica i reflexiva en la valoració de la informació disponible. Reconeixement de la importància de contrastar la informació. Valoració positiva de les TIC. Interès per usar les TIC com a eina d’aprenentatge i de comunicació. Valoració de l’ús de les tecnologies per treballar en grup. Respecte per les normes de conducta que regulen l’ús de la informació. Consciència dels riscos associats a un ús excessiu de les TIC. CN X X X X X X CN X X X X X X CN X X X X X X X 6.-COMPETÈNCIA MATEMÀTICA CONEIXEMENTS Coneixement i maneig dels elements matemàtics: distints tipus de nombres, mesures, símbols, elements geomètrics, etc. Coneixement i comprensió de les operacions i relacions bàsiques entre els elements matemàtics. Domini dels processos de raonament que duen a solucionar problemes. Domini dels processos que duen a l’obtenció d’informació. DESTRESES Saber aplicar els principis i processos matemàtics bàsics en qualsevol tipus de situacions quotidiana. Operar amb nombres o símbols. Analitzar i produir informació amb continguts matemàtic. Aplicar estratègies bàsiques en la resolució de problemes. Seguir i valorar cadenes argumentals identificant les idees bàsiques i la validesa dels raonaments. Valorar el grau de certesa associat als resultats. Comprendre una demostració matemàtica. Comunicar-se en el llenguatge matemàtic. ACTITUDS Seguretat i confiança davant la informació que conté elements o suports matemàtics. Seguretat i confiança en si mateix en l’ús d’elements o suports matemàtics en distintes CN X X X X CN X X X X X X X CN X X 21
  22. 22. Programació de Ciències Naturals Curs - 2013-14 situacions. Actitud favorable al raonament lògic. Valoració i respecte per la certesa. X X 7.-COMPETÈNCIA LINGÜÍSTICA CONEIXEMENTS Coneixement del funcionament del sistema de la llengua i les seves normes d’ús. Domini de la llengua oral i escrita en contextos múltiples. Coneixement de la diversitat de textos i de la seva estructura. Coherència i cohesió en textos orals i escrits. Consciència de la versatilitat del llenguatge en funció del context i de la intenció comunicativa. Coneixement de les estructures lingüístiques, de la gramàtica funcional, de l’entonació i la pronunciació d’una llengua estrangera. DESTRESES Habilitat per formular i expressar arguments propis. Rebre, produir i organitzar missatges orals de forma crítica i creativa. Resumir, redactar un informe. Verbalitzar conceptes. Iniciar, mantenir i concloure converses. Expressar-se en públic adaptant la comunicació a la situació. Saber composar un text. Producció de textos a partir de models. Poder-se comunicar en una llengua estrangera ACTITUDS Capacitat d’empatia. Saber escoltar. Saber contrastar opinions. Tenir en compte les idees i opinions dels altres. Refusar estereotips. Refusar expressions sexistes o discriminatòries. Valoració de la precisió en el llenguatge. Confiança en si mateix per expressar-se en públic i per escrit. Actitud favorable a la lectura. Valoració de les llengües estrangeres. CN X X X X X X CN X X X X X X X X X CN X X X X X X X X X X 8.-COMPETÈNCIA SOCIAL I CIUTADANA CONEIXEMENTS Entendre els trets de les societats actuals, la seva pluralitat i el seu caràcter canviant. Coneixement dels valors de l’entorn per crear un sistema de valors propi. Respecte a principis o valors universals com els de la Declaració dels Drets Humans en les posicions personals. Coneixement i comprensió dels valors dels estats democràtics, dels seus modes d’organització i de funcionament. Drets i deures reconeguts en la Constitució Espanyola i en l’Estatut i la legislació autonòmica. DESTRESES Saber resoldre conflictes de valors i interessos amb actitud constructiva. Prendre decisions amb autonomia i usant el sistema de valors del marc social i cultural propi. Valorar les diferències i a la vegada reconèixer la igualtat de drets entre diferents col·lectius, especialment entre homes i dones. Practicar el diàleg i la negociació per arribar a acords com a manera de resoldre conflictes. Exercir els drets i les responsabilitats i defensar els drets dels altres. CN X X X CN X X X X X 22
  23. 23. Programació de Ciències Naturals Curs - 2013-14 ACTITUDS Sentiment de ciutadania global compatible amb la identitat local. Exercici d’una ciutadania activa i integradora mostrant un comportament coherent amb els valors democràtics. Consciència dels propis pensaments, valors, sentiments i accions i el seu control. Actitud constructiva, solidària i responsable enfront del compliment dels deures i les obligacions cíviques. Judici basat en els valors democràtics per afrontar la convivència i la resolució dels conflictes. CN X X X X X 3.1.-Relació entre les dimensions de les cb i els objectius de l’àrea per l’ESO OBJECTIUS GENERALS DE L’ÀREA DE CIÈNCIES DE LA NATURA A L’ESO Les ciències de la naturalesa en l ’educació secundària obligatòria tenen com a objectiu el desenvolupament de les capacitats següents: 1. Comprendre i expressar missatges de contingut científic utilitzant el llenguatge oral i escrit amb propietat; elaborar i interpretar diagrames, gràfiques, taules, mapes, i altres models de representació, i utilitzar expressions matemàtiques elementals i codis científics diversos, per tal de poder-se comunicar en l’àmbit de la ciència. 2. Utilitzar els conceptes, principis, lleis i teories fonamentals de la ciència, així com les estratègies pròpies del treball científic, per comprendre els principals fenòmens naturals, els fets rellevants de la vida quotidiana i les repercussions del desenvolupament tecnocientífic. 3. Aplicar, en la resolució de problemes, estratègies pròpies de la metodologia científica, com ara la identificació de problemes, la formulació d’hipòtesis fonamentades i deduccions lògiques, els dissenys experimentals, l’anàlisi de resultats, la consideració d’aplicacions i repercussions de l ’estudi realitzat, i la recerca de coherència global. 4. Obtenir informació sobre temes científics utilitzant diversos mitjans i fonts, especialment els relacionats amb les tecnologies de la informació i la comunicació, transmetre-la emprant diferents suports, valorar críticament el contingut d ’aquesta i emprar -la per orientar i fonamentar les pròpies opinions i actuacions. 5. Adoptar actituds crítiques, basades en el coneixement científic, per analitzar, individualment o en grup, qüestions científiques i tecnològiques rellevants i socialment controvertides. 6. Tendir a actuar en funció d ’actituds i hàbits favorables a la cura i promoció de la salut personal i comunitària, fonamentats en el coneixement científic, per tal d’assumir els riscos de la societat actual en aspectes relacionats amb l'alimentació, el consum, les addiccions, la sexualitat i la prevenció de les malalties en general. 7.Comprendre la importància d’utilitzar els coneixements provinents de les ciències de la naturalesa per satisfer les necessitats humanes i per prendre decisions en relació amb els problemes locals i globals que ens afecten. 8.Conèixer i valorar les interaccions de la ciència i la tecnologia amb la societat i el medi ambient, amb atenció als problemes amb què es troba avui la humanitat, i especialment a aquells que afecten més directament les Illes Balears, així com la 23
  24. 24. Programació de Ciències Naturals Curs - 2013-14 necessitat de recerca i aplicació de solucions adients per avançar cap a la sostenibilitat. 9.Reconèixer el caràcter creatiu i provisional del coneixement científic i les seves aportacions al pensament humà al llarg de la història, apreciant la importància del debat obert i lliure de dogmatismes dins l’evolució cultural de la humanitat, així com la contribució de la ciència i la tecnologia a la millora de les condicions de vida dels humans. 10.Adquirir coneixements sobre els elements naturals i socioculturals del medi a les Illes Balears i en altres àmbits geogràfics de major abast, i utilitzar-los per fonamentar valors, actituds i comportaments favorables a la conservació dels recursos, així com a la millora de la qualitat ambiental. -Relació entre les dimensions de les competències i els objectius de l’àrea de Ciències de la Natura a l’ESO: OBJECTIUS/CB Comprendre i expressar missatges de contingut científic utilitzant el llenguatge oral i escrit amb propietat Elaborar i interpretar diagrames, gràfiques, taules, mapes, i altres models de representació, i utilitzar expressions matemàtiques elementals i codis científics diversos. Utilitzar els conceptes, principis, lleis i teories fonamentals de la ciència, així com les estratègies pròpies del treball científic, per comprendre els principals fenòmens naturals, els fets rellevants de la vida quotidiana i les repercussions del desenvolupament tecnocientífic. Aplicar, en la resolució de problemes, estratègies pròpies de la metodologia científica, com ara la identificació de problemes, la formulació d’hipòtesis fonamentades i deduccions lògiques, els dissenys experimentals, l’anàlisi de resultats, la consideració d’aplicacions i repercussions de l ’estudi realitzat, i la recerca de coherència global Obtenir informació sobre temes científics utilitzant diversos mitjans i fonts, especialment els relacionats amb les tecnologies de la informació i la comunicació, transmetre-la emprant diferents suports, valorar críticament el contingut d ’aquesta i emprar -la per orientar i fonamentar les pròpies opinions i actuacions. Adoptar actituds crítiques, basades en el coneixement científic, per analitzar, individualment o en grup, qüestions científiques i tecnològiques rellevants i CB1 AA CB2 AIP CB3 CA CB4 CIMF CB5 TICD CB6 MAT CB7 LING X CB8 SC X X X X X 24
  25. 25. Programació de Ciències Naturals Curs - 2013-14 socialment controvertides. Tendir a actuar en funció d ’actituds i hàbits favorables a la cura i promoció de la salut personal i comunitària, fonamentats en el coneixement científic, per tal d’assumir els riscos de la societat actual en aspectes relacionats amb l'alimentació, el consum, les addiccions, la sexualitat i la prevenció de les malalties en general Comprendre la importància d’utilitzar els coneixements provinents de les ciències de la naturalesa per satisfer les necessitats humanes i per prendre decisions en relació amb els problemes locals i globals que ens afecten. Conèixer i valorar les interaccions de la ciència i la tecnologia amb la societat i el medi ambient, amb atenció als problemes amb què es troba avui la humanitat, i especialment a aquells que afecten més directament les Illes Balears, així com la necessitat de recerca i aplicació de solucions adients per avançar cap a la sostenibilitat. Reconèixer el caràcter creatiu i provisional del coneixement científic i les seves aportacions al pensament humà al llarg de la història, apreciant la importància del debat obert i lliure de dogmatismes dins l’evolució cultural de la humanitat, així com la contribució de la ciència i la tecnologia a la millora de les condicions de vida dels humans. Adquirir coneixements sobre els elements naturals i socioculturals del medi a les Illes Balears i en altres àmbits geogràfics de major abast, i utilitzar-los per fonamentar valors, actituds i comportaments favorables a la conservació dels recursos, així com a la millora de la qualitat ambiental. X X X X X X X X X 4- PROGRAMACIÓ DE PRIMER D’ESO 4.1.-OBJECTIUS GENERALS DE PRIMER D’ESO: ADEQUACIÓ I SEQÜÈNCIA 1.-Expressar correctament, mitjançant la utilització de la terminologia adequada, les característiques i propietats de les roques, els minerals i els éssers vius. 2.-Emprar el lèxic adient per expressar correctament les característiques i propietats dels materials. 3.-Reconèixer l’estructura general de l’Univers, del Sistema Solar i de la Terra i dels principals fenòmens relacionats amb els moviments i interaccions dels astres. 4.-Conèixer les propietats més rellevants de l'aire i de l'aigua. 25
  26. 26. Programació de Ciències Naturals Curs - 2013-14 5.-Diferenciar els nivells d’organització dels sers vius i identificar la cèl·lula com la unitat estructural de tots els sers vius. 6.-Explicar els efectes de la Lluna sobre la Terra, el cicle hidrològic, la dinàmica atmosfèrica, etc. aplicant propietats, principis i lleis fonamentals. 7.-Interpretar, des del punt de vista científic, els principals fenòmens atmosfèrics i comprendre la informació dels mapes meteorològics. 8.-Desenvolupar una estratègia personal per classificar i determinar els principals minerals i roques de les Illes Balears. 9.-Dissenyar, planificar i elaborar activitats pràctiques en equip que permetin estudiar la tensió superficial de l’aigua. 10.-Analitzar taules, gràfiques, texts que permetin conèixer els ecosistemes i les grans unitats geològiques de les illes Balears. 11.-Relacionar la salut humana amb la necessitat d'evitar-ne la contaminació de l’aigua i de l'aire. 12.-Conèixer les característiques més importants dels principals grups de sers vius i classificar un organisme dins de les categories taxonòmiques més rellevants. 13.-Apreciar la gran diversitat de sers vius i comprendre la necessitat d'establir mecanismes per preservar l'estabilitat de l'hàbitat natural de les espècies. 14.-Reconèixer els principals tipus d'energia utilitzats en les Illes Balears i la seva incidència sobre el medi natural. 15.-Utilitzar els aparells i unitats adequats per dur a terme mesures en diferents situacions: massa d’un sòlid o d’un líquid, densitat, etc. 16.-Reconèixer l’aportació de les noves teories (origen de l’Univers, Tectònica de Plaques, Teoria cel·lular, etc.) a la comprensió de l’entorn natural. 4.2.-CONTINGUTS Bloc 0.Continguts comuns - Familiarització amb les característiques bàsiques del treball científic: plantejament de problemes, formulació d ’hipòtesis, descripció d ’objectes i fenòmens, realització d ’experiments i petites investigacions, per comprendre millor els fenòmens naturals i resoldre els problemes que el seu estudi planteja. - Utilització dels mitjans de comunicació i les tecnologies de la informació per seleccionar informació sobre el medi natural. - Interpretació de dades i informacions sobre la naturalesa i la utilització d ’aquesta informació per conèixer -la. - Reconeixement del paper del coneixement científic en el desenvolupament 26
  27. 27. Programació de Ciències Naturals Curs - 2013-14 tecnològic i en la vida de les persones. - Utilització curosa dels materials i els instruments bàsics d ’un laboratori i respecte per les normes de seguretat en el laboratori. - Respecte per l ’entorn natural i fiançament d ’actituds favorables a la seva conservació i protecció, tot fent atenció a les circumstàncies ambientals relatives a la insularitat de la nostra comunitat. - Reconeixement de la importància del treball en equip i el respecte a les aportacions dels altres en la labor científica i tècnica. - Adquisició de les actituds característiques del treball científic: raonament de les solucions, rigor, precisió, creativitat, curiositat i obertura a noves idees. Bloc 1.La Terra a l ’Univers - L’Univers, estrelles i galàxies. La Via Làctia i el Sistema Solar. - Els planetes del Sistema Solar. La Terra com a planeta. Altres components del Sistema Solar. - Els moviment dels astres. Moviments de la Terra i els fenòmens relacionats: durada de l ’any, estacions, dia i nit. Moviments de la Lluna i les seves fases. Els eclipsis. - Utilització de tècniques d ’orientació. Observació del cel diürn i nocturn de les Illes Balears, a simple vista i amb instruments senzills. - L ’astronomia a les Illes Balears. - Evolució històrica de les concepcions del lloc de la Terra a l’Univers: el pas del geocentrisme a l ’heliocentrisme com a primera i gran revolució Científica. Bloc 2.La matèria a l ’Univers - La matèria. Propietats generals de la matèria. - Estats en què es presenta la matèria a l ’Univers. Característiques i relació amb la temperatura. Canvis d ’estat. - Realització d ’experiències senzilles en què es manifestin les propietats generals de sòlids, líquids i gasos. - Identificació de mescles i substàncies pures. Utilització de tècniques de separació de mescles. - Els elements que hi ha a l ’Univers. - Els materials i la seva utilització en la vida quotidiana. - La generació de residus i la gestió sostenible: reducció, reutilització, recuperació i reciclatge. - El problema i la gestió dels residus a les Illes Balears. Bloc 3. Materials terrestres - L ’atmosfera. Estructura, composició i propietats de l ’atmosfera. Importància del debat que va portar a establir-ne l ’existència. -Fenòmens atmosfèrics. Variables que condicionen el temps atmosfèric. Distinció entre temps i clima. La predicció del temps a les Illes Balears. L’estació meteorològica. - Maneig d ’instruments per mesurar la temperatura, la pressió, la velocitat i la humitat de l ’aire. 27
  28. 28. Programació de Ciències Naturals Curs - 2013-14 - Elaboració de taules de dades i gràfiques de paràmetres com temperatura i pluges. Interpretació de mapes del temps senzills. - Reconeixement del paper de l ’atmosfera, de la importància de l ’aire per als éssers vius i per a la salut humana, i de la necessitat de contribuir a tenir-ne cura. - La contaminació atmosfèrica i el canvi climàtic. Els efectes del canvi climàtic a les Illes Balears.. - La hidrosfera. La importància de l ’aigua en el clima, en la configuració del paisatge i en els éssers vius. La distribució de l ’aigua a la Terra en les seves formes líquida, sòlida i gasosa. - Estudi experimental d ’algunes de les propietats de l ’aigua. - El cicle de l ’aigua a la Terra i la seva relació amb el Sol com a font d’energia. - Reserves d ’aigua dolça a la Terra: aigües superficials i subterrànies. Importància de la seva conservació. Les reserves d ’aigua a les Illes Balears. - Aigua i salut. La potabilització. La contaminació de l ’aigua i la seva depuració. - Els problemes de l ’aigua a les Illes Balears: malbaratament, sobreexplotació, salinització i contaminació. - La gestió sostenible de l ’aigua. Necessitat d ’adoptar mesures d ’estalvi d ’aigua. La dessalinització i l ’ús de l ’aigua depurada. - La geosfera. Introducció a l ’estructura interna de la Terra. - Diversitat de minerals i característiques que permeten identificar-los. Observació i descripció dels minerals més freqüents. - Tipus de roques i característiques que permeten diferenciar-les. Observació i descripció de les roques més freqüents. Utilització de claus senzilles per identificar roques. Les roques més abundants a les Illes Balears. - Importància, utilitat i explotació dels minerals i les roques. Les pedreres a les Illes Balears: explotació, usos i impacte. Bloc 4. Els éssers vius i la seva diversitat - Factors que fan possible la vida a la Terra. - Característiques comunes dels éssers vius. Les funcions vitals: nutrició, relació i reproducció. - La unitat dels éssers vius: el descobriment de la cèl·lula. - Introducció a l ’estudi de la biodiversitat. Aproximació a la classificació dels éssers vius. Els cinc regnes. - Utilització de claus senzilles d ’identificació d ’éssers vius. - La diversitat com a resultat del procés evolutiu. Els fòssils i la història de la vida. - Els éssers vius més senzills: virus, bacteris, protozous i algues. - Els fongs: característiques generals. Els bolets, les floridures i els llevats. - Els vegetals: característiques generals. Les molses, les falgueres i les plantes amb flors. Les plantes de les Illes Balears. - Els animals: característiques generals. Els animals més senzills, els mol·luscs, els artròpodes i els vertebrats. Els animals de les Illes Balears. - Utilització de la lupa i el microscopi òptic per a l ’observació i la descripció 28
  29. 29. Programació de Ciències Naturals Curs - 2013-14 d’organismes unicel·lulars, fongs, plantes i animals. - Valoració de la importància de mantenir la diversitat dels éssers vius. Anàlisi dels problemes associats a la seva pèrdua. - Les espècies en perill a les Illes Balears. Els espais protegits de les Illes Balears: situació, extensió i tipus de protecció. - Responsabilitat davant la necessitat de conservar la flora i la fauna de les Illes Balears com a part del patrimoni natural. - Respecte per totes les formes de vida i actitud crítica davant l’explotació irracional, el maltractament i la mort innecessària d ’éssers vius. 4.3.- Contribució de la matèria a l’adquisició de les competències bàsiques: En primer lloc apareixen els llistats dels descriptors estrets dels documents anteriors diferenciats en els quatre elements constitutius de les competències bàsiques: Continguts, Habilitats, Actituds i valors, Estratègies d’aprenentatge. BLOC B1.1 B1.2 B1.3 B1.5 B1.6 B2.1 B2.6 B2.7 B3.1 B3.2 B3.6 B3.7 B3.9 B3.11 B3.14 B3.15 B3.16 B3.17 B4.2 B4.3 B4.4 B4.6 B4.7 B4.8 B4.9 B4.10 B4.13 CONCEPTES L ’Univers, estrelles i galàxies. La Via Làctia i el Sistema Solar. Els planetes del Sistema Solar. La Terra com a planeta. Altres components del Sistema Solar. Els moviment dels astres. Moviments de la Terra i els fenòmens relacionats: durada de l’any, estacions, dia i nit. Moviments de la Lluna i les seves fases. Els eclipsis. L ’astronomia a les Illes Balears. Evolució històrica de les concepcions del lloc de la Terra a l’Univers: el pas del geocentrisme a l’heliocentrisme com a primera i gran revolució Científica. La matèria. Propietats generals de la matèria. Estats en què es presenta la matèria a l ’Univers. Característiques i relació amb la temperatura. Canvis d ’estat. Els materials i la seva utilització en la vida quotidiana. La generació de residus i la gestió sostenible: reducció, reutilització, recuperació i reciclatge. El problema i la gestió dels residus a les Illes Balears. L ’atmosfera. Estructura, composició i propietats de l ’atmosfera. Fenòmens atmosfèrics. Variables que condicionen el temps atmosfèric. Distinció entre temps i clima. La predicció del temps a les Illes Balears. L’estació meteorològica La contaminació atmosfèrica i el canvi climàtic. Els efectes del canvi climàtic a les Illes Balears.. La hidrosfera. La importància de l ’aigua en el clima, en la configuració del paisatge i en els éssers vius. La distribució de l ’aigua a la Terra en les seves formes líquida, sòlida i gasosa. El cicle de l ’aigua a la Terra i la seva relació amb el Sol com a font d’energia. Reserves d ’aigua dolça a la Terra: aigües superficials i subterrànies. Importància de la seva conservació. Les reserves d ’aigua a les Illes Balears. Aigua i salut. La potabilització. La contaminació de l ’aigua i la seva depuració. La geosfera. Introducció a l ’estructura interna de la Terra. Diversitat de minerals i característiques que permeten identificar-los. Tipus de roques i característiques que permeten diferenciar-les. Les roques més abundants a les Illes Balears. Importància, utilitat i explotació dels minerals i les roques. Les pedreres a les Illes Balears: explotació, usos i impacte. Característiques comunes dels éssers vius. Les funcions vitals: nutrició, relació i reproducció. La unitat dels éssers vius: el descobriment de la cèl·lula. Introducció a l ’estudi de la biodiversitat. Aproximació a la classificació dels éssers vius. Els cinc regnes. La diversitat com a resultat del procés evolutiu. Els fòssils i la història de la vida. Els éssers vius més senzills: virus, bacteris, protozous i algues. Els fongs: característiques generals. Els bolets, les floridures i els llevats. Els vegetals: característiques generals. Les molses, les falgueres i les plantes amb flors. Les plantes de les Illes Balears. Els animals: característiques generals. Els animals més senzills, els mol·luscs, els artròpodes i els vertebrats. Els animals de les Illes Balears. Les espècies en perill a les Illes Balears. Els espais protegits de les Illes Balears: situació, extensió i tipus de protecció. CB CIMF CIMF Blocs X X CIMF X CL X CSC X CIMF X CTIC X CM X CIMF X CIMF X CTIC X CIMF X CM X CSC CIMF CIMF CIMF X X X X CL X CIMF CIMF X X CIMF X CTIC CIMF CTIC X X X CIMF X CIMF X CCA x 29
  30. 30. Programació de Ciències Naturals Curs - 2013-14 BLOC B0.1 B0.2 B0.5 B1.4 B2.3 B2.4 B3.3 B3.4 B3.8 B3.15 B3.16 B4.5 B4.11 BLOC B0.4 B0.6 B0.7 B0.8 B3.5 B3.13 B4.12 B4.14 B4.15 BLOC B0.1 B0.3 B3.4 B4.12 HABILITATS Familiarització amb les característiques bàsiques del treball científic: plantejament de problemes, formulació d’hipòtesis, descripció d’objectes i fenòmens, realització d’experiments i petites investigacions Utilització dels mitjans de comunicació i les tecnologies de la informació per seleccionar informació sobre el medi natural. Utilització curosa dels materials i els instruments bàsics d ’un laboratori i respecte per les normes de seguretat en el laboratori. Utilització de tècniques d ’orientació. Observació del cel diürn i nocturn de les Illes Balears, a simple vista i amb instruments senzills. Realització d ’experiències senzilles en què es manifestin les propietats generals de sòlids, líquids i gasos. Identificació de mescles i substàncies pures. Utilització de tècniques de separació de mescles. Maneig d ’instruments per mesurar la temperatura, la pressió, la velocitat i la humitat de l ’aire. Elaboració de taules de dades i gràfiques de paràmetres com temperatura i pluges. Estudi experimental d ’algunes de les propietats de l ’aigua. Observació i descripció dels minerals més freqüents. Observació i descripció de les roques més freqüents. Utilització de claus senzilles per identificar roques. Utilització de claus senzilles d ’identificació d’éssers vius. Utilització de la lupa i el microscopi òptic per a l’observació i la descripció d’organismes unicel·lulars, fongs, plantes i animals. Utilització de recursos com són els esquemes, els mapes conceptuals, la producció i la presentació de memòries, textos. Utilització del català com a llengua vehicular en l’estudi de les matèries científiques CB Blocs CIMF X CAA X CSC X CTIC X CIMF CAA X ACTITUDS i VALORS Reconeixement del paper del coneixement científic en el desenvolupament tecnològic i en la vida de les persones. Respecte per l ’entorn natural i fiançament d ’actituds favorables a la seva conservació i protecció Reconeixement de la importància del treball en equip i el respecte a les aportacions dels altres en la labor científica i tècnica. Adquisició de les actituds característiques del treball científic: raonament de les solucions, rigor, precisió, creativitat, curiositat i obertura a noves idees. Reconeixement del paper de l ’atmosfera, de la importància de l’aire per als éssers vius i per a la salut humana, i de la necessitat de contribuir a tenir-ne cura. La gestió sostenible de l ’aigua. Necessitat d’adoptar mesures d’estalvi d’aigua. Valoració de la importància de mantenir la diversitat dels éssers vius. Responsabilitat davant la necessitat de conservar la flora i la fauna de les Illes Balears com a part del patrimoni natural. Respecte per totes les formes de vida i actitud crítica davant l’explotació irracional, el maltractament i la mort innecessària d’éssers vius. CB Blocs CTIC X CSC X CAIP X CIMF X CSC X CSC CIMF X X CCA x CAIP x ESTRATÈGIES D’APRENENTATGE Comprendre millor els fenòmens naturals i resoldre els problemes que el seu estudi planteja. Interpretació de dades i informacions sobre la naturalesa i la utilització d’aquesta informació per conèixer-la. Interpretació de mapes del temps senzills. Anàlisi dels problemes associats a la pèrdua de biodiversitat. Anàlisi i comunicació dels resultats mitjançant l’ús de la terminologia científica adient. Cercar solucions per avançar cap a la sostenibilitat. Síntesi de la informació rebuda des de diferents fonts. CB CIMF CM CAA CIMF CIMF CL CSC CTIC Blocs X CIMF CM X CM CIMF CIMF X X X CIMF X CAIP X CAA X CL CL X X X Seguidament, apareixen el conjunt de descriptors a avaluar en cadascuna de les competències bàsiques així com l’avaluació global de la competència bàsica. COMPETÈNCIA EN COMUNICACIÓ LINGÜÍSTICA CONTINGUTS HABILITATS B1.5.-L ’astronomia a les Illes - Utilització de recursos com Balears. són els esquemes, els mapes B3.17.Les roques més conceptuals, la producció i la ACTITUDS i VALORS ESTRATÈGIES -Anàlisi i comunicació dels resultats mitjançant l’ús de la terminologia científica adient. 30
  31. 31. Programació de Ciències Naturals Curs - 2013-14 abundants a les Illes Balears. presentació de memòries, Importància, utilitat i textos de manera correcta. explotació dels minerals i les - Utilització del català com a roques. Les pedreres a les Illes llengua vehicular en l’estudi Balears: explotació, usos i de les matèries científiques impacte. Es considera assolida la competència, Suficientment si: supera satisfactòriament les habilitats descrites. Notablement si: si supera les habilitats i els continguts Excel·lentment si supera tots els elements. COMPETÈNCIA MATEMÀTICA CONTINGUTS HABILITATS B2.7.-La generació de residus i B3.3.- Maneig d ’instruments la gestió sostenible: reducció, per mesurar la temperatura, reutilització, recuperació i la pressió, la velocitat i la reciclatge. El problema i la humitat de l ’aire. gestió dels residus a les Illes B3.4.- Elaboració de taules de Balears. dades i gràfiques de B3.9.-El cicle de l ’aigua a la paràmetres com Terra i la seva relació amb el temperatura i pluges. Sol com a font d’energia. Reserves d ’aigua dolça a la Terra: aigües superficials i subterrànies. Importància de la seva conservació. Les reserves d ’aigua a les Illes Balears. Es considera assolida la competència, Suficientment si: supera satisfactòriament les habilitats. Notablement si: supera les habilitats i els continguts. Excel·lentment si: supera tots els elements. ACTITUDS i VALORS COMPETÈNCIA DEL CONEIXEMENT I INTERACCIÓ AMB EL MEDI FÍSIC CONTINGUTS HABILITATS ACTITUDS i VALORS B1.1.- L ’Univers, estrelles i B0.1.-Familiarització amb les B0.8.-Adquisició de les galàxies. La Via Làctia i el característiques bàsiques del actituds característiques del Sistema Solar. treball científic: plantejament treball científic: raonament B1.2.- Els planetes del Sistema de problemes, formulació de les solucions, rigor, Solar. La Terra com a planeta. d’hipòtesis, descripció precisió, creativitat, Altres components del Sistema d’objectes i fenòmens, curiositat i obertura a noves Solar. realització d’experiments i idees. B2.1.- La matèria. Propietats petites investigacions. B4.12.-Valoració de la generals de la matèria. Estats B2.3.Realització d importància de mantenir la en què es presenta la matèria ’experiències senzilles en què diversitat dels éssers vius. a l ’Univers. Característiques i es manifestin les propietats relació amb la temperatura. generals de sòlids, líquids i Canvis d ’estat. gasos. B3.1.- L ’atmosfera. Estructura, B2.4.-Identificació de mescles composició i propietats de l i substàncies pures. Utilització ’atmosfera. de tècniques de separació B3.15.- Diversitat de minerals i de mescles. característiques que B3.8.-Estudi experimental d permeten identificar-los. ’algunes de les propietats de B3.16.- Tipus de roques i l ’aigua. característiques que B3.15.-Observació i descripció permeten diferenciar-les. dels minerals més freqüents. B4.2.Característiques B3.16.-Observació i descripció comunes dels éssers vius. Les de les roques més freqüents. funcions vitals: nutrició, relació Utilització de claus senzilles i reproducció. per identificar roques. ESTRATÈGIES B0.3.- Interpretació de dades i informacions sobre la naturalesa i la utilització d’aquesta informació per conèixer-la. ESTRATÈGIES B0.1.-Comprendre millor els fenòmens naturals i resoldre els problemes que el seu estudi planteja. B3.4.-Interpretació de mapes del temps senzills. B4.12.-Anàlisi dels problemes associats a la pèrdua de biodiversitat. B1.3.- Els moviment dels astres. Moviments de la Terra i els fenòmens relacionats: durada de l’any, estacions, dia i nit. Moviments de la Lluna i les seves fases. Els eclipsis. 31
  32. 32. Programació de Ciències Naturals Curs - 2013-14 B4.3.- La unitat dels éssers vius: B3.7.La hidrosfera. La el descobriment de la cèl·lula. importància de l ’aigua en el B4.4.- Introducció a l ’estudi clima, en la configuració del de la biodiversitat. paisatge i en els éssers vius. Aproximació a la classificació La distribució de l ’aigua a la dels éssers vius. Els cinc regnes. Terra en les seves formes B4.7.-Els éssers vius més senzills: líquida, sòlida i gasosa. virus, bacteris, protozous i B3.14.La geosfera. algues. Introducció a l’estructura B4.9.Els vegetals: interna de la Terra. característiques generals. Les B3.2.- Fenòmens atmosfèrics. molses, les falgueres i les Variables que condicionen el plantes amb flors. Les plantes temps atmosfèric. Distinció de les Illes Balears. entre temps i clima. La B4.10.Els animals: predicció del temps a les Illes característiques generals. Els Balears. L’estació animals més senzills, els meteorològica mol·luscs, els artròpodes i els vertebrats. Els animals de les Illes Balears. Es considera assolida la competència, Suficientment si: s’han superat satisfactòriament el 60% dels descriptors. Notablement si: s’han superat el 80% dels descriptors. Excel·lentment si s’han superat el 90% dels descriptors. COMPETÈNCIA DEL TRACTAMENT DE LA INFORMACIÓ I LA COMPETÈNCIA DIGITAL CONTINGUTS HABILITATS ACTITUDS i VALORS B2.6.-Els materials i la seva B1.4.-Utilització de tècniques B0.4.-Reconeixement del paper utilització en la vida d’orientació. Observació del cel del coneixement científic en el quotidiana. diürn i nocturn de les Illes Balears, desenvolupament tecnològic i en B3.6.-La contaminació a simple vista i amb instruments la vida de les persones. atmosfèrica i el canvi senzills. climàtic. Els efectes del canvi climàtic a les Illes Balears. B4.6.-La diversitat com a resultat del procés evolutiu. Els fòssils i la història de la vida. B4.8.-Els fongs: característiques generals. Els bolets, les floridures i els llevats. Es considera assolida la competència, Suficientment si: supera satisfactòriament les estratègies. Notablement si: supera a més el 50% de la resta de descriptors. Excel·lentment si supera el 90% dels descriptors. COMPETÈNCIA SOCIAL I CIUTADANA CONTINGUTS HABILITATS B1.6.-Evolució històrica de les B0.5.-Utilització curosa dels concepcions del lloc de la materials i els instruments Terra a l’Univers: el pas del bàsics d ’un laboratori i ACTITUDS i VALORS B0.6.-Respecte per l ’entorn natural i fiançament d ’actituds favorables a la seva ESTRATÈGIES Síntesi de la informació rebuda des de diferents fonts. ESTRATÈGIES Cercar solucions per avançar cap a la sostenibilitat. 32
  33. 33. Programació de Ciències Naturals Curs - 2013-14 geocentrisme a l’heliocentrisme com a primera i gran revolució Científica. B3.11.-Aigua i salut. La potabilització. La contaminació de l ’aigua i la seva depuració. respecte per les normes de seguretat en el laboratori. conservació i protecció. B3.5.-Reconeixement del paper de l’atmosfera, de la importància de l’aire per als éssers vius i per a la salut humana, i de la necessitat de contribuir a tenir-ne cura. B3.13.-La gestió sostenible de l ’aigua. Necessitat d’adoptar mesures d’estalvi d’aigua. Es considera assolida la competència, Suficientment si: supera satisfactòriament les estratègies. Notablement si: supera a més el 50% de la resta de descriptors. Excel·lentment si si supera el 90% dels descriptors. COMPETÈNCIA CULTURAL I ARTÍSTICA CONTINGUTS HABILITATS B4.13.-Les espècies en perill a les Illes Balears. Els espais protegits de les Illes Balears: situació, extensió i tipus de protecció. Es considera assolida la competència, Suficientment si: supera el 50% dels descriptors. Notablement si: Excel·lentment si supera la totalitat dels descriptors. ACTITUDS i VALORS B4.14.Responsabilitat davant la necessitat de conservar la flora i la fauna de les Illes Balears com a part del patrimoni natural. COMPETÈNCIA EN APRENDRE A APRENDRE CONTINGUTS HABILITATS B0.2.-Utilització dels mitjans de comunicació i les tecnologies de la informació per seleccionar informació sobre el medi natural. B2.3.-Realització d’experiències senzilles en què es manifestin les propietats generals de sòlids, líquids i gasos. B4.11.-Utilització de la lupa i el microscopi òptic per a l’observació i la descripció d’organismes unicel·lulars, fongs, plantes i animals. Es considera assolida la competència, Suficientment si: es supera el 50% les habilitats. Notablement si: es supera la totalitat de les habilitats. Excel·lentment si es superen tots els descriptors. COMPETÈNCIA EN AUTONOMIA I INICIATIVA PERSONAL CONTINGUTS HABILITATS B4.5.- Utilització de claus senzilles d’identificació d’éssers vius. ACTITUDS i VALORS ACTITUDS i VALORS B0.7.-Reconeixement de la importància del treball en equip i el respecte a les aportacions dels altres en la labor científica i tècnica. B4.15.-Respecte per totes les formes de vida i actitud crítica davant l’explotació ESTRATÈGIES ESTRATÈGIES B0.3.-Interpretació de dades i informacions sobre la naturalesa i la utilització d’aquesta informació per conèixer-la. ESTRATÈGIES 33
  34. 34. Programació de Ciències Naturals Curs - 2013-14 irracional, el maltractament i la mort innecessària d’éssers vius. Es considera assolida la competència, Suficientment si: es superen satisfactòriament el 50% de les actituds i valors. Notablement si: es superen les actituds i valors en la seva totalitat. Excel·lentment si es superen tots els descriptors. 4.4.- SEQÜENCIACIÓ D'UNITATS DIDÀCTIQUES I TEMPORALITZACIÓ TRIMESTRE 1r Trimestre UNITAT 1.-L’univers i el sistema solar, OBJECTIUS 3.Reconèixer l’estructura general de l’Univers, BLOC 1 COMPETÈNCIES CIMF, CL, CSC, CTIC del Sistema Solar i de la Terra i dels principals fenòmens relacionats amb els moviments i interaccions dels astres. 2.-El planeta Terra 4.Conèixer les propietats més rellevants de 1, 3 CIMF, CM, CTIC l'aire i de l'aigua. 6.Explicar els efectes de la Lluna sobre la Terra, el cicle hidrològic, la dinàmica atmosfèrica, etc. aplicant propietats, principis i lleis fonamentals. 34
  35. 35. Programació de Ciències Naturals Curs - 2013-14 4.-La hidrosfera terrestre. 6.Explicar els efectes de la Lluna sobre la Terra, el cicle hidrològic, la 3 dinàmica CIMF, CTIC, CCA, CAIP, CL atmosfèrica, etc. aplicant propietats, principis i lleis fonamentals. 9.Dissenyar, planificar i elaborar activitats pràctiques en equip que permetin estudiar la tensió superficial de l’aigua. 11.Relacionar la salut humana amb la necessitat d'evitar-ne la contaminació de l’aigua i de l'aire. 4.Conèixer les propietats més rellevants de 3.-Atmosfera l'aire. terrestre 6.Explicar 3 la dinàmica atmosfèrica, etc. aplicant propietats, principis i lleis fonamentals CIMF, CCA, CAIP, CAA, 7.Interpretar, des del punt de vista científic, els CL. principals fenòmens atmosfèrics i comprendre la informació dels mapes meteorològics. 11.Relacionar la salut humana amb la necessitat d'evitar-ne la contaminació de l’aigua i de l'aire. 1.Expressar correctament, mitjançant la 5 i 6.-Els minerals i 2n Trimestre utilització de la terminologia adequada, les Les roques característiques i propietats de les roques, els (12.-Les propietats 2, 3 minerals. 13.-La diversitat 14.-La composició de la matèria) CTIC, CIMF, CAIP, CAA, 8.Desenvolupar una estratègia personal per CL. classificar i determinar els principals minerals i roques de les Illes Balears. 35
  36. 36. Programació de Ciències Naturals Curs - 2013-14 15.Utilitzar els aparells i unitats adequats per dur a terme mesures en diferents situacions: massa d’un sòlid o d’un líquid, densitat, etc. 12.Conèixer 7.-Els éssers vius i 11.-Els éssers vius més senzills les característiques més importants dels principals grups de sers vius i classificar un organisme dins de les categories taxonòmiques més rellevants. 4 13.Apreciar la gran diversitat de sers vius i comprendre la necessitat CIMF, CAA, CM, d'establir CTIC, CL, CSC. mecanismes per preservar l'estabilitat de l'hàbitat natural de les espècies. 16.Reconèixer l’aportació de les noves teories (origen de l’Univers, Tectònica de Plaques, Teoria cel·lular, etc.) a la comprensió de l’entorn natural. 10.-Les plantes i els fongs 4 CIMF, CL, CAA. 4 12.Conèixer les característiques més importants dels principals grups de sers vius i classificar un organisme dins de les categories taxonòmiques més rellevants CIMF, CL, CAA. 4 CIMF, CL, CTIC,CAA . 3r Trimestre 9.-Els animals invertebrats 12.Conèixer les característiques més importants dels principals grups de sers vius i classificar un organisme dins de les categories taxonòmiques més rellevants. 9.Dissenyar, planificar i elaborar activitats pràctiques en equip que permetin estudiar la tensió superficial de l’aigua. 8.-Els vertebrats animals 12.Conèixer les característiques més importants dels principals grups de sers vius i classificar un organisme dins de les categories taxonòmiques més rellevants. 13.Apreciar la gran diversitat de sers vius i comprendre la necessitat d'establir mecanismes per preservar l'estabilitat de l'hàbitat natural de les espècies. 4.5.-DESDOBLAMENTS I COMPLEMENTÀRIES: La seqüenciació de les pràctiques de laboratori i de les activitat a l’aula és la 36
  37. 37. Programació de Ciències Naturals Curs - 2013-14 següent: TRIMESTRE UNITAT 1.-L’univers i el PRÀCTICA LABORATORI - Construcció d‘un sistema solar amb un CD Pàg. 246 volum 4: anàlisi d’un text científic: “ Ciència i pseudociència“ -Normes i material de laboratori -Mural de les capes de la Terra. -La formació i classificació dels niguls (llibre, -Cicle de l‘aigua: observació del vídeo del “Cicle de l‘aigua de mi abuela María“ i elaboració d‘un mural. sistema solar, 2.-El planeta Terra 4.-La hidrosfera terrestre. pàg. 74).Vídeo del bloc: Tipus de núvols. 1r Trimestre 3.-Atmosfera terrestre ACTIVITAT AULA -DVD, Els fenòmens atmosfèrics, ECV-2. Els instruments meteorològics (llibre ,pàg. 50) -Pàg. 248 i 249 volum 4: Mantenir la qualitat de l’aire que respirem. -Impactes de contaminació atmosfèrica.(Punts 9 i 10 del tema 3). 5 i 6.-Els minerals i 2n Trimestre -Observació i identificació de minerals (llibre, pàg. 85) – Càlcul de densitats i descripció d’altres propietats dels minerals. Les roques diversitat periòdica. Composició química dels minerals. -Cicle de les roques ( audiovisual) i Les roques de les Illes Balears, punt 7 del tema 6. (12.-Les propietats 13.-La -Taula -Observació i identificació de roques Pàg. 260 I 261 volum 4: Roques i minerals de les Illes Balears.*Lectura i contestar preguntes. 14.-La composició de la matèria) 7.-Els éssers vius i 11.-Els éssers vius més senzills -Ús del microscopi. Observació de cèl·lules i teixits(llibre, pàg. 120) -Observació de bacteris del iogurt , llevats. 10.-Les plantes i els fongs 3r Trimestre - Classificació de les fulles(llibre, pàg. 178) flor i sortida pels voltants per observar diversos tipus de flor. - Visita a l‘hort - Observació de fongs i les seves estructures. Esporada de xampinyons. - Cultiu de Xiitakes. 9.-Els vertebrats -DVD, LA CÈL·LULA. -DVD, El món vegetal, ECV-8. Retallable de la flor. -El regne dels fongs (llibre, pàg. 174-175). - Pàg. 256 I 257 volum 4: Vegetació representativa de les Illes Balears animals invertebrats 8.-Els - Bloc CNXARC, jocs de la cèl·lula (portàtils) -Observació d’invertebrats amb lupa. -DVD: Els insecte i el món de les abelles ( ECV, 8) animals -Murals dels 5 grups de vertebrats -DVD: El regne animal. Fauna representativa de les Illes Balears, volum 4 pàg. 256 i 257. - Pàg. 250 i 251 volum 4. 37
  38. 38. Programació de Ciències Naturals Curs - 2013-14 Sortides complementàries: TRIMESTRE PRIMER ACTIVITAT COMPLEMENTÀRIA SEGON -LECTURA OBLIGATÒRIA: EN LLUC DAIFA TERCER -LECTURA OBLIGATÒRIA: EN LLUC DAIFA Es Amunts SORTIDA ALTRES 4.6.-CRITERIS D’AVALUACIÓ TRIMESTRE UNITAT CRITERIS D’AVALUACIÓ COMPETÈNCIA (CAPACITAT) 38
  39. 39. Programació de Ciències Naturals Curs - 2013-14 1r Trimestre 1.-L’univers i -Es tracta de comprovar si l’alumnat és el sistema 1.Realitzar investigacions senzilles en les quals capaç d’aplicar les estratègies del treball solar, s’apliquin científic les estratègies típiques de la investigació científica. (plantejament de problemes, i fenòmens, formulació d’hipòtesis, descripció identificació d’objectes de variables, disseny d’experiències, anàlisi i interpretació de resultats, etc.) per resoldre problemes de tipus científic de rellevància social o personal. -Es tracta de comprovar que l’alumnat és capaç de justificar raonadament alguns 2.Explicar l ’organització del Sistema Solar, fenòmens naturals, com la durada dels descriure els moviments relatius entre la Lluna, anys, el dia i la nit, els eclipsis, les estacions o la Terra i el Sol i interpretar alguns fenòmens les naturals mitjançant l’elaboració de models interpretació dels moviments relatius de la senzills i representacions a escala del Sistema Terra i la Lluna al Sistema Solar. Solar. - S’ha de valorar la capacitat d’interpretar fases de la Lluna mitjançant la models gràfics senzills (com el planetari o les 3.Descriure raonadament algunes de les representacions esquemàtiques a escala) observacions i els procediments científics que que expliquin els fenòmens descrits. han permès avançar en el coneixement del -Es tracta d’avaluar si l’alumnat comprèn els nostre planeta i del lloc que ocupa en l principals ’Univers. desenvolupament arguments que de justifiquen les el teories astronòmiques i la seva evolució històrica (sobre l’esfericitat de la Terra i els moviments terrestres, sistemes geocèntrics vs. Sistemes heliocèntrics, etc.),posant èmfasi en les repercussions socials d'aquestes teories. 2.-El planeta Terra 4.-La 1. Explicar, a partir del coneixement de les -Es tracta d’avaluar si l’alumnat és capaç hidrosfera propietats de l’aigua, el cicle de l’aigua en la d’interpretar i elaborar esquemes sobre el terrestre. naturalesa i la seva importància per als éssers cicle de vius, i valorar les repercussions de les activitats l’aigua i valorar humanes en relació amb la seva utilització. problemes que les activitats humanes han la importància dels generat quant a la gestió dels recursos d’aigua dolça i la contaminació d’aquesta. -Demostrar una actitud positiva davant la necessitat de la gestió sostenible de 39
  40. 40. Programació de Ciències Naturals Curs - 2013-14 l’aigua ,i conèixer i assumir actuacions personals que potenciïn la reducció en el consum i la seva reutilització. 3.-Atmosfera terrestre 1. Descriure les propietats de la matèria que ens envolta, com ara la massa, el volum, els estats en què es presenta, i interpretar-les qualitativament i quantitativament, així com 2. Conèixer l’existència de l’atmosfera, valorar la importància del paper protector d’aquesta per als éssers vius i considerar les repercussions senzilles, d’interpretar quantitativament i qualitativament les propietats de la matèria i identificar els particular dels gasos. -L’alumnat ha de ser capaç de valorar la importància de l’atmosfera en el manteniment de la vida a la Terra i ha de que hi té l’activitat humana. 3.Obtenir i analitzar dades meteorològiques valorar d’experiències canvis d’estat que experimenta, molt en identificar els canvis que experimenta. per -L’alumnat ha de ser capaç, a partir qualitativament fenòmens conèixer els problemes greus de contaminació ambiental actuals i les seves repercussions més importants, així com tenir atmosfèrics. una actitud positiva davant la necessitat de contribuir a solucionar-los. L’alumnat ha de ser capaç d’obtenir, analitzar i representar dades de diferents variables meteorològiques amb instruments de mesura que li permetin arribar a interpretar alguns fenòmens meteorològics senzills. 5 2n Trimestre i 6.-Els 1. Descriure les propietats de la matèria que minerals i Les ens envolta, com ara la massa, el volum, els roques estats en què es presenta, i interpretar-les (12.-Les qualitativament i quantitativament, així com propietats identificar els canvis que experimenta. 13.-La 2. Relacionar propietats dels materials amb l diversitat 14.- ’ús que se ’n fa i diferenciar entre mescles i La substàncies, composició característiques d’aquestes últimes, així com de la matèria) en base a les propietats freqüents, en especial els que es troben a les identificar-les utilitzant amb les seves propietats i és capaç de diferenciar les mescles de les substàncies processos físics com la filtració, la decantació, la cristal·lització, etc. -L’alumnat ha de distingir els diferents tipus de roques (magmàtiques, metamòrfiques i sedimentàries) i els minerals més comuns a 3. Reconèixer les roques i els minerals més Balears, dels materials en la construcció d’objectes pures per la possibilitat de separar-les per aplicar algunes tècniques de separació. Illes Es tracta de saber si l ’alumnat relaciona l’ús claus senzilles, i conèixer-ne la importància i utilitat. partir de les seves propietats característiques, especialment les roques que es troben a les Illes Balears, identificarne les aplicacions més freqüents i l’impacte que produeix la seva explotació. 7.-Els vius i éssers 1. Reconèixer que els éssers vius estan -Es tracta de comprovar que l’alumnat és 40
  41. 41. Programació de Ciències Naturals Curs - 2013-14 11.-Els éssers constituïts per cèl·lules i que porten a terme capaç més funcions vitals que els diferencien de la característiques matèria inert. d ’estructura, organització i funció dels 2. Identificar i reconèixer les peculiaritats dels éssers vius, a partir de mostres, fotografies, grups més importants, mitjançant l ’ús de dibuixos o altres mitjans. claus i L’alumnat ha d ’adquirir els criteris que conèixer l ’ús de la lupa binocular i el permeten classificar els éssers vius amb l’ús microscopi òptic com a eines necessàries per de claus senzilles i tècniques d’ observació, millorar l ’observació. vius com ara l’ús de la lupa senzills dicotòmiques per identificar -los de reconèixer i descriure les binocular i el microscopi, per identificar els trets més rellevants d’un ésser viu que expliquen la pertinença d’aquest a un grup taxonòmic determinat. 10.-Les plantes i els fongs 1. Valorar la importància del manteniment de la diversitat d’éssers vius i les accions que es fan per tal d ’evitar la pèrdua de biodiversitat. 3r Trimestre 9.-Els animals invertebrats 1. Valorar la importància del manteniment de la diversitat d’éssers vius i les accions que es fan per tal d ’evitar la pèrdua de biodiversitat. 8.-Els animals vertebrats 1. Valorar la importància del manteniment de -Es tracta de saber si l ’alumnat és conscient la diversitat d’éssers vius i les accions que es de la importància del manteniment de la fan per tal d ’evitar la pèrdua de biodiversitat. biodiversitat per a la humanitat i si coneix algunes de les accions que es duen a terme per conservar-la, especialment en l’àmbit de les Illes Balears. 4.7.-CRITERIS DE QUALIFICACIÓ Els criteris de qualificació de primer d’ESO seran els següents: - Proves escrites( exàmens o controls) : 50% - Si la nota d‘alguna de les proves escrita no arriba a 3, no es farà la mitjana amb la resta de notes i l’avaluació quedarà suspesa automàticament. 41
  42. 42. Programació de Ciències Naturals Curs - 2013-14 Els exàmens no realitzats sense justificar comptaran com un zero, i per tant, pot fer suspendre l’avaluació. Es decisió del professorat responsable el repetir o no l’examen. - Treballs (10%), laboratori (10%), deures (10%) i llibreta de classe(20%) - Actitud : serà avaluada en tots els instruments d’avaluació i si fos negativa pot suposar el suspens de la matèria. - Si l’alumnat presenta moltes faltes d’ortografia se li pot baixar la nota fins a un 10%. - El lliurament amb retard de qualsevol de les tasques anteriors també poden baixar la nota. - El professorat podrà proposar a l’alumnat, sempre i quan ho trobi adient, activitats o proves per a recuperar els trimestres suspesos. - Els treballs demanats s’han de realitzar obligatòriament. - -El lliurament amb retard de qualsevol de les tasques anteriors també poden fer baixar la nota. - A final de curs si l’alumne/a ha suspès alguna avaluació al llarg del curs ho podrà recuperar en una prova final global que el professor/a realitzarà a tot el grup a final de curs, en juny, i així avaluar el procés d'aprenentatge del grup. - Si l’alumnat aprova la prova final escrita es farà sa mitjana amb la nota del 50% corresponent a treballs, pràctiques, llibreta.... si la mitjana no és superior a 5 l’alumne/a no superarà l’assignatura. - Si en juny l’alumne/a no supera positivament l'assignatura s’haurà d’examinar en setembre de tot i fer un treball de recuperació durant l’estiu on la prova escrita comptarà un 70% i el treball un 30% de la nota final de setembre. 5. PROGRAMACIÓ DE SEGON D'ESO (Departament de Física i química) 5.1 Objectius específics 2n d'ESO (continguts generals) 1. Realització d’investigacions senzilles per tal de familiaritzar-se amb el treball científic, per mitjà del plantejament de problemes, discussió de l’interès d’aquests, formulació d’hipòtesis, dissenys experimentals, etc., per comprendre millor els fenòmens naturals i resoldre els problemes que planteja el seu estudi. 2. Utilització dels mitjans de comunicació i les tecnologies de la informació i la comunicació per obtenir informació sobre els fenòmens naturals. 42

×