Tarraco Ada Navarro Galofré
Sala II Capitell Corinti <ul><li>L'estil corinti és un dels tres ordres clàssics de l' arquitectura grega  (els altres dos...
Sala II Cap del  Deu Dionís (Bacus) <ul><li>En la  mitologia   grega , Dionís  és el déu del vi,  del teatre, del  desenfr...
L’amfiteatre <ul><li>L' Amfiteatre, és un edifici oval on s'oferien espectacles violents. Consta de tres parts bàsiques:  ...
El Circ: cursa de carros <ul><li>Era un  edifici d'oci romà que servia per a fer carreres de cavalls i carros (quàdrigues)...
La Via Augusta: Mil·liaris que proven el pas de la Via Augusta <ul><li>Columneta posada pels romans en les vies de comunic...
Sala III: El mosaic romà <ul><li>Opus Tessellatum: es trobava a la casa d’un ric( vir dives) o una domus. </li></ul><ul><l...
Sala IV Passat  comercial de Tàrraco <ul><li>En el passat  comercial de  Tàrraco es comerciava amb   àmfores, que portaven...
Signes  apotropaics: Príap <ul><li>El  príap  és una divinitat grega que simbolitza l'instin sexual i la força generativa ...
Sala V:  sarcòfag amb representació del mite d’Hipòlit <ul><li>Hipòlit era molt bon caçador i auriga. Menyspreava a totes ...
Piso II Sala VI: Júpiter, Venus, Mart, Juno, Minerva o Diana i Ariadna. <ul><li>Júpiter:En la mitologia romana Júpiter és ...
Fotos de divinitats Ariadna Minerva Júpiter Juno
Què  era el “Collegium fabrum” <ul><li>En el món Romà, eren els obrers de la construcció del món Romà encarregats d’apagar...
Reconeixeu deu peixos o mariscs <ul><li>Hi  ha: un calamar, una  llagosta, un escamarla, un   pop, una anguila, un dofí, u...
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Tarraco Ada Navarro

315

Published on

Published in: Education
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
315
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
1
Actions
Shares
0
Downloads
2
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Tarraco Ada Navarro

  1. 1. Tarraco Ada Navarro Galofré
  2. 2. Sala II Capitell Corinti <ul><li>L'estil corinti és un dels tres ordres clàssics de l' arquitectura grega (els altres dos són el dòric i el jònic). </li></ul><ul><li>El capitell corinti és característic per estar decorat amb fulles d'acant. </li></ul><ul><li>L'origen aquest estil es troba a la Grècia clàssica , però ha estat heretat durant el temps, com a Roma, el renaixement, el barroc o el neoclassicisme. </li></ul>
  3. 3. Sala II Cap del Deu Dionís (Bacus) <ul><li>En la mitologia grega , Dionís és el déu del vi, del teatre, del desenfrenament i de les festes , banquets i orgies . </li></ul><ul><li>Dionís és fill del déu Hèrcules i Shamanta, una mortal, filla de Cadme, rei de Tebes . </li></ul><ul><li>Quan Dionís va néixer, Hera, la esposa de Zeus entrà en còlera i demanà als Titans que acabessin amb la vida del petit Dionís. </li></ul><ul><li>Un cop mort, Gea, reconstrueix amb els trossos del seu cos Dionís. </li></ul>
  4. 4. L’amfiteatre <ul><li>L' Amfiteatre, és un edifici oval on s'oferien espectacles violents. Consta de tres parts bàsiques: la pista o arena, el soterrani o fossae i la graderia. </li></ul><ul><li>Cada espectador tenia una entrada de pedra on se li assignava el seu seient. El més famós és l'amfiteatre Flavi. </li></ul><ul><li>Se celebraven: lluites de gladiadors, jocs venatoris amb animals salvatges duts d'arreu del món conegut, lluites d'homes desarmats amb feres i, més rarament, imitacions de combats navals . </li></ul>
  5. 5. El Circ: cursa de carros <ul><li>Era un edifici d'oci romà que servia per a fer carreres de cavalls i carros (quàdrigues). </li></ul><ul><li>S'hi celebraven els anomenats Jocs circenses ( Ludi circenses ): que es feien curses ( cursus ) generalment de carros o quadrigues </li></ul><ul><li>Ludus trojae , una forma de lluita. </li></ul><ul><li>Pugna equestris et pedestris , la representació d'una batalla </li></ul><ul><li>Certamen gymnicum , probes atlètiques </li></ul><ul><li>Venatio , exhibició de feres. </li></ul><ul><li>Naumachia , representació de batalles navals. </li></ul>
  6. 6. La Via Augusta: Mil·liaris que proven el pas de la Via Augusta <ul><li>Columneta posada pels romans en les vies de comunicació més importants per assenyalar la distància en milles existent entre el lloc concret i la ciutat de Roma (o qualsevol ciutat important de l'Imperi). </li></ul><ul><li>Als Països Catalans han estat trobats diversos mil·liaris, la majoria a la Via Augusta: (a Sarrià de Ter, Palau-sacosta, Arenys, Vilassar de Mar, Barcelona, Castellet del Penedès, Traiguera, les Coves de Vinromà, Borriol, Xilxes i València. </li></ul>
  7. 7. Sala III: El mosaic romà <ul><li>Opus Tessellatum: es trobava a la casa d’un ric( vir dives) o una domus. </li></ul><ul><li>Opus signium:(maó triturat, calç barreja de pedra i ceràmica), era trobat al port. </li></ul><ul><li>Opus sectile : mosaic de peces tallades uniformement, d’un sol color o de varis, (fragments de ceràmica).Es trobava en domus. </li></ul>
  8. 8. Sala IV Passat comercial de Tàrraco <ul><li>En el passat comercial de Tàrraco es comerciava amb àmfores, que portaven gra, oli, vi, garum, mel, olives, altres productes agrícoles o salaons. </li></ul><ul><li>Literalment, pa i jocs del circ , és una locució llatina que descriu la pràctica d'un govern que per mantenir tranquil·la a la població proveïen aliments i entreteniments de baixa qualitat. </li></ul>
  9. 9. Signes apotropaics: Príap <ul><li>El príap és una divinitat grega que simbolitza l'instin sexual i la força generativa masculina i també de la fecunditat de la natura. Era fill de Dionís i Afrodita. Del seu nom deriva l'actual problema mèdic del priapisme. Un símbol per exemple era fer la botifarra. </li></ul>
  10. 10. Sala V: sarcòfag amb representació del mite d’Hipòlit <ul><li>Hipòlit era molt bon caçador i auriga. Menyspreava a totes les dones, i quan la seva madrastra, Fedra, se'n va enamorar, ell rebutjà les seves insinuacions. Desesperada per això, Fedra es va suïcidar, i deixà una nota en la que acusava a Hipòlit d'haver volgut violar-la. Teseu, que cregué que el seu fill era culpable, invocà a son pare: Posidó, deu del mar, per que castigués a Hipòlit. Posidó envià un monstre marí que espantà als cavalls d’Hipòlit, que corregueren desbocats, per la qual cosa el carro s'estavellà i es va fer bocins. Ferit mortalment fou dut a son pare, qui havia sabut per Àrtemis que el seu fill era innocent. Quan Hipòlit morí s'havia reconciliat amb son pare. </li></ul>
  11. 11. Piso II Sala VI: Júpiter, Venus, Mart, Juno, Minerva o Diana i Ariadna. <ul><li>Júpiter:En la mitologia romana Júpiter és el déu suprem del cel i cap del panteó. </li></ul><ul><li>Venus: Venus és una deessa romana principalment associada amb l'amor i la bellesa. </li></ul><ul><li>Mart: és el déu de la guerra. </li></ul><ul><li>Juno: esposa de Júpiter i deessa del naixement i de la prole </li></ul><ul><li>Minerva o Diana: deesa de la caça i dels boscos. </li></ul><ul><li>Ariadna: princesa de Creta. </li></ul>Venus Minerva
  12. 12. Fotos de divinitats Ariadna Minerva Júpiter Juno
  13. 13. Què era el “Collegium fabrum” <ul><li>En el món Romà, eren els obrers de la construcció del món Romà encarregats d’apagar el foc a la ciutat. </li></ul>
  14. 14. Reconeixeu deu peixos o mariscs <ul><li>Hi ha: un calamar, una llagosta, un escamarla, un pop, una anguila, un dofí, un llenguado, un peix manta, una medusa i un peix espasa. </li></ul>
  1. ¿Le ha llamado la atención una diapositiva en particular?

    Recortar diapositivas es una manera útil de recopilar información importante para consultarla más tarde.

×