Decàleg de bones pràctiques per a la participació ciutadana en projectes científics
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×
 

Decàleg de bones pràctiques per a la participació ciutadana en projectes científics

on

  • 970 views

 

Statistics

Views

Total Views
970
Slideshare-icon Views on SlideShare
324
Embed Views
646

Actions

Likes
0
Downloads
1
Comments
0

9 Embeds 646

http://aciencia2013.blogspot.com.es 578
http://aciencia2013.blogspot.ru 37
http://aciencia2013.blogspot.com 18
http://www.aciencia2013.blogspot.com.es 4
http://aciencia2013.blogspot.co.uk 4
http://aciencia2013.blogspot.de 2
http://aciencia2013.blogspot.it 1
http://aciencia2013.blogspot.in 1
http://aciencia2013.blogspot.nl 1
More...

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Adobe PDF

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

    Decàleg de bones pràctiques per a la participació ciutadana en projectes científics Decàleg de bones pràctiques per a la participació ciutadana en projectes científics Document Transcript

    • DECÀLEG DEBONES PRÀCTIQUESPER A LA PARTICIPACIÓCIUTADANA EN PROJECTESCIENTÍFICSJosep CarrerasFerran CodinaRoser FarrésGemma FornonsNúria RadóObrint la Ciència, com construir ponts entre investigació i societatBarcelona, 2013
    • 2ÍNDEXINTRODUCCIÓ............................................................................................................................. 3La necessitat de diàleg entre ciència i ciutadans: el paradigma RRI ........................................... 3La ciència ciutadana: una oportunitat per a la investigació i la societat........................................ 3Graus de participació.................................................................................................................... 4OBJECTIUS ................................................................................................................................. 5EL DECÀLEG .............................................................................................................................. 6Abans del projecte ....................................................................................................................... 6Durant del projecte ..................................................................................................................... 14Després del projecte .................................................................................................................. 17ANÀLISI: Projecte de Voluntariat Ambiental al Parc Natural de Cap de Creus........................... 18Objectius del projecte ................................................................................................................ 18Actuacions del projecte .............................................................................................................. 19Anàlisi del projecte en base al decàleg....................................................................................... 19CONCLUSIONS.......................................................................................................................... 21REFERÈNCIES ......................................................................................................................... 22
    • 3INTRODUCCIÓLa necessitat de diàleg entre ciència i ciutadans: el paradigma RRILa ciència és l’eina més potent que els éssers humans tenim per conèixer i entendre el món. Lasocietat científico-tecnològica actual, l’elitisme i el desconeixement social de la ciència ha fetevident, des de fa anys, la necessitat imperiosa d’establir un diàleg bidireccional entre científics ila resta de la societat.Els programes de ciència i societat o de ciència en societat són claus en el desenvolupament dela societat del coneixement. Actualment, el nou concepte de Recerca Responsable i Innovadora,RRI (Responsible Research and Innovation), pretén afavorir la participació permanent de lasocietat, des del principi al final del procés científic, amb l’objectiu final d’aconseguir un beneficisocial o mediambiental. Cal, per tant, prioritzar factors socials, ètics i ambientals per avaluarimpactes, riscos i oportunitats, afavorint lobertura i la transparència a tots els sectors socials ieconòmics de l’entorn com a component integral del procés de recerca i innovació.Aquest nou model RRI implica no només mantenir informada la ciutadania sobre els estudis quees realitzin, sinó també recollir la seva opinió sobre la recerca i fins i tot definir un mètodeparticipatiu que vehiculi els seus interessos i influeixi a l’hora de marcar les prioritats per lainvestigació. Justament per això, caldrà evitar tenir uns objectius prefixats i inamoviblesd’entrada, ja que un procés totalment participatiu ha de donar peu a la co-creació i ha de sermodulable tant per part de la comunitat científica com per part dels ciutadans i ciutadanes.La ciència ciutadana: una oportunitat per a la investigació i la societatEn aquest context, el concepte conegut com a ciència ciutadana aflora amb força. La ciènciaciutadana, o la investigació-acció, consisteix en la definició i la realització participativa deprojectes d’investigació involucrant comunitats i organitzacions socials populars. Per tant, ésaquella investigació científica duta a terme per la suma de científics professionals i ciutadanscientífics. Segons Silvertown (Silvertown, 2009), un científic ciutadà és un voluntari que reculldades i processos, com a part duna investigació científica. Els interessos socials estan articulatsamb els interessos, de manera que, probablement, la producció de coneixement científic avançaparal·lelament a la satisfacció de les necessitats dels grups socials que participen a lainvestigació.
    • 4Per tant, la ciència ciutadana es defineix com el conjunt d’activitats científiques en les que elscientífics no professionals (com a voluntaris) participen en la recol·lecció de dades, anàlisi idifusió dun projecte científic.En general, la ciència ciutadana no ha estat una prioritat dels agents acadèmics. De totesmaneres, malgrat ser una metodologia poc utilitzada i innovadora, ja trobem alguns exemples deciència ciutadana amb resultats positius. Alguns dels projectes duts a terme recentment són:- Bee-Path: Amb l’objectiu d’estudiar la mobilitat humana, des del Barcelona LaboratoriCultural va dissenyar una aplicació per a dispositius mòbils per tal d’analitzar la mobilitatdels ciutadans durant la Festa de la Ciència i la Tecnologia 2012.- Caçant el mosquit tigre!: El Centre dEstudis Avançats de Blanes (CEAB) ha dissenyatuna aplicació per a mòbils per perseguir el mosquit tigre per tal d’estudiar la freqüència idistribució de l’espècie al territori.- Smart citizen: El FabLab Barcelona crea una plataforma per connectar ciutadans iconeixement a partir de la qual, mitjançant sensors, es podran comparar índexs com laqualitat de l’aire, la temperatura, el so, l’humitat i la quantitat de llum de diferents indretso ciutats.L’augment de projectes de ciència ciutadana posa de relleu la necessitat d’elaborar uns protocolsper facilitar el projectes de ciència ciutadana.Graus de participacióEl grau de participació i implicació dels ciutadans en projectes científics dependrà dels objectiusespecífics del mateix projecte, i pot anar des del subministrament d’informació o de consultaformal fins a la col·laboració o la presa de decisions comunitàries:
    • 5Depenent de la naturalesa del projecte, la participació dels ciutadans pot utilitzar un o unacombinació dels diferents graus de participació. De la mateixa manera, es poden utilitzardiferents processos participatius en diferents etapes del projecte.OBJECTIUSAquest treball té dos objectius principals:1. Facilitar els projectes de ciència ciutadana elaborant un manual de bones pràctiques pera la participació ciutadana en projectes científics.2. Analitzar el procés participatiu Projecte de Voluntariat Ambiental al Parc Natural de Capde Creus, a partir del manual de bones pràctiques en projectes de ciència ciutadanarealitzat.
    • 6EL DECÀLEG[[ Abans del projecte ]][01] Informa’t de les inquietuds del públic en general sobre el teuprojecteEn primer lloc cal saber quina percepció té l’opinió pública sobre el tema al voltant del qual giraràla investigació que pretenem portar a terme. Només amb aquesta informació es podrà preveurequins punts poden ser més controvertits o quins motius serviran per propiciar una implicació mésactiva de diferents parts de la ciutadania. En aquest punt, és recomanable fer una anàlisi de lesnotícies sobre la temàtica que hagin aparegut als mitjans últimament, per veure quins punts devista s’hi veuen reflectits. A més, també cal tenir presents els continguts dels mitjans multimèdia ila xarxa, és convenient veure el nivell de debat que han suggerit les notícies als diferents portalsweb, percebre quin feedback es desprèn dels diferents comentaris dels lectors i conèixer quès’està dient sobre la temàtica a les xarxes socials, blogs, etc.Els mitjans generalistes i la informació online seran uns bons indicadors, però per saber el ques’està comentant a més petita escala, també és bàsic conèixer aquells portals més específicssobre el tema i saber quines són les associacions que estan treballant en el nostre camp i quinesposicions defensen. Finalment també es recomana recollir dades representatives del que pensala població en general per mitjà de mètodes consultius, ja siguin recollint dades extretesd’enquestes prèvies fetes per organismes públics o intentant portar-ne a terme de noves.[02] Selecciona un públic objectiu interessat i pluralUn cop ja es tingui una visió general de l’interès i l’opinió del públic, és quan cal contactar ambaquells grups d’interès que s’hagin detectat i que seran la part més activa en el procés de lapresa de decisions conjunta. Una participació activa, continuada i compromesa d’aquests grupsés el que ens indicarà que la investigació s’ha realitzat seguint el nou model de RRI.Cal pensar a quin públic diana es vol dirigir el projecte. Habitualment es parla del públic engeneral, però per ser realment eficients i poder treure profit de l’aportació que rebem fent unprojecte de recerca responsable cal afinar més. És a dir, cal tenir un tipus de públic concret enment quan planteges l’estudi, per assegurar així que l’activitat que es vol realitzar serà apropiadai rellevant per a la gent a qui t’adreces i facilitarà que s’engresquin a participar-hi.
    • 7Així doncs, un punt on s’ha de prestar especial atenció és en assegurar-se que la mostraescollida sigui plural en si mateixa. Evidentment, centrarem els esforços en aquelles audiènciesque haguem vist més implicades en el camp on volem fer l’estudi, però haurem de procurar quees vegin reflectides les diferents sensibilitats sobre el tema i disposar d’una gamma prou àmpliade matisos, dins la mostra, per tal que la majoria s’hi senti representada.En el següent punt és on desenvoluparem els diferents nivells de participació que pot haver-hi.Tot i això, ja quan estiguem seleccionant el públic objectiu val la pena que l’equip investigadorpensi en repartir equitativament la representativitat i el pes que tindran en la presa de decisionsaquells grups més propers al nostre objectiu i aquells que detectem com a més detractors;recordem que la RRI tracta de construir i compartir el procés investigador i avançar en direccionsnoves que poden ser allunyades d’allò que inicialment en havíem plantejat.[03] Tria la forma de participació més activa possible, d’acord amb lesteves possibilitatsAmb totes les dades que s’hagin recollit de la percepció pública i amb les primeres impressionsobtingudes del primer contacte amb els grups d’interès, els investigadors han de definir el rol quevolen que la ciutadania desenvolupi en el projecte. Segons els interessos del grup de recerca itambé dels recursos dels que es disposin, es contemplen diferents graus d’implicació de lapoblació en el projecte. Un primer nivell és el que contempla un grau de participació de cairepassiu, on la ciutadania pren part en un moment concret del desenvolupament de l’estudidesenvolupant un rol informatiu o consultiu. Un segon nivell, més profund, es dóna quan elsparticipants influeixen en la presa de decisions.Aquests dos nivells comporten fixar l’atenció en moments diferents del projecte:Si el rol del ciutadà és informatiu/consultiu:En aquest cas la participació ciutadana queda limitada ja que les decisions ja han estat presesper l’equip investigador. Així doncs, el ciutadà forma part d’un projecte ja dissenyat del qual se’lmantindrà informat i en el que s’hi ha contemplat algun punt on es requerirà la seva participació.Podem trobar:a) Recepció de la informació del projecte: Aquest és el grau on la ciutadania hi jugaun paper més limitat. En aquest cas la manera de involucrar la població en elprojecte és mantenint-los informats dels progressos que es van fent. Tot i que ja ésun primer pas, actualment hi ha moltes investigacions que no contemplen la difusióposterior dels resultats, no es podria considerar com a un projecte de RRI, ja que el
    • 8paper és passiu i el flux d’informació és unidireccional, és a dir, de la comunitatcientífica a la població.b) Participació en algun punt del projecte: A més d’informar a la ciutadania, s’hatingut en compte que participi del projecte en algun punt: recol·lecció de dades,voluntariat, etc.c) Procés consultiu: En aquest cas el ciutadà té un paper més actiu, en el projecte escontemplen alguns moments on podrà dir la seva i les informacions que sen’extreguin podran ser tingudes en compte posteriorment. Tot i que el procésconsultiu proporciona alguns canals per rebre el feedback del que pensen elsciutadans, la consulta no implica directament que els resultats influeixin directamenten el projecte.Cal tenir en compte que la eina consultiva requereix un esforç per part de tothom,l’equip investigador haurà de proporcionar els espais i organitzar la consulta i laciutadania ha de participar-hi i col·laborar-hi. Justament per aquest motiu esrecomana que quan es plantegi una consulta es tingui clar, sobre què volempreguntar als ciutadans, amb quina finalitat i com es traduirà la consulta en canvis enel projecte. La transparència és bàsica per tal de que el ciutadà pugui saber quinsresultats s’han obtingut i com això afectarà el projecte, si no és així, pot ser que enfutures consultes no hi hagi participació. Fer un seguiment exhaustiu de laparticipació serà clau.Si el rol del ciutadà implica la presa de decisions:Aquest nivell de participació implica una paper actiu de la població en la presa de decisions. Ésun sistema on la RRI hi està totalment vigent, però això pot implicar més despeses i un calendarimés flexible, ja que pot donar-se el cas que s’hagin de modificar els objectiu de partida i que esrequereixin més reunions per coordinar les diferents parts. Podem trobar dos subnivells en funciódel grau de participació de la ciutadania:a) El ciutadà, per mitjà de les organitzacions que s’hagin identificat, que vehicularan laparticipació ciutadana, tindran una consideració de “socis”:En aquest nivell, la ciutadania ja té un paper de molta més responsabilitat. Participa ambl’equip investigador i també influeix en la presa de decisions i comparteixenresponsabilitats tant en el els possibles beneficis com en els riscos. Quan ja funcionencom a socis es responsabilitzat no només de prendre part del projecte, sinó també de laviabilitat del projecte.
    • 9b) Apoderar a la comunitat: És el model on el nivell de participació és més elevat. Laciutadania hi és present des del principi i es qui es fa càrrec del projecte. Des de elsdiferents grups que s’han identificat, sorgeix la iniciativa de fer un projecte arrel de lespròpies necessitats que la comunitat ha prioritzat, l’equip investigador és el mitjà pel quales fa el projecte, però durant tot el procés és la ciutadania qui marca les prioritats.[04] Crea comunitatCom més gent conegui el teu projecte més fàcil serà obtenir el suport necessari per a tirar-loendavant, tant a nivell de recerca com econòmic, a banda de generar una corrent d’opiniófavorable. Explica el que calgui a tothom a qui pugui interessar i convida’ls a fer el mateix. El pesd’una comunitat de suport és incalculable, però no oblidis vetllar per mantenir-la; pot girar-se encontra si no ho fas.[05] Dissenya una estratègia de comunicació engrescadora iparticipativa en si mateixaCada projecte de recerca tindrà les seves particularitats, però sempre hi han punts comuns acobrir a través del pla de comunicació del projecte, que hauria de redactar-se durant l’”abans” dela recerca. Per a fer-ho des d’una perspectiva més genèrica, pots organitzar la teva estratègia decomunicació responent les preguntes bàsiques – Què? Qui? Per què? Per a qui? On? Quan?Com?Què difondre? Els contingutsL’objectiu inherent a tot pla de comunicació és aconseguir la transmissió efectiva d’informació, enaquest cas, del teu projecte, ja sigui amb finalitats divulgatives o participatives. Donat l’entorn onens movem, la RRI, hauries d’optar per una estratègia de comunicació multidireccional, és a dir,que impliqui un diàleg entre emissors i receptors.Durant l’”abans” del projecte hauràs delimitat en grau i forma la participació ciutadana en la tevarecerca. Aquesta valoració determinarà el to de les teves comunicacions: a banda de presentar i“explicar” el projecte, hauràs d’introduir mecanismes de participació d’acord amb el pla de treballestablert. Òbviament, aquets mecanismes poden variar al llarg de la recerca, depenent de la faseon et trobis o de possibles modificacions sobre l’esquema inicial.
    • 10Qui difon? L’equip de comunicacióDepenent de la magnitud del projecte, disposaràs d’un equip de comunicació, encara que ambles tecnologies actuals es pot tenir una estratègia de comunicació autogestionada on elsinvestigadors integrin aquest equip. En qualsevol cas, cal tenir clar la dualitat de l’equip decomunicació pel que fa a responsabilitats:a) Ateneu mitjans/comentaris externs => sou intermediaris entre recerca i societatb) Elaboreu continguts => sou productors d’informació que constitueix el canal decomunicació principal.Per què difondre? Els objectiusÉs molt important delimitar els objectius (generals i específics, línies d’actuació) del teu pla decomunicació, així com els seus indicadors de resultats, per tal de poder avaluar si s’hanacomplert un cop finalitzada la recerca. Aquí proposem objectius genèrics per a una recerca quecontempli l’RRI a mode d’exemple, però cada projecte aplicarà els seus:a) Impulsar la cultura científicab) Visibilitat (que ens coneguin/identifiquin/valorin)c) Generar comunitatd) Generar participacióe) Implicar actors socials en el projectef) Rendibilitzar el projectePer a qui difondre? Els receptorsDe la mateixa manera que no tots els projectes tenen els mateixos objetius, no totes les accionscomunicatives estan pensades per als mateixos públics. Identifica als diferents actors socialsimplicats en la teva recerca i personalitza la teva comunicació amb ells, ja sigui a través decanals diferents:a) participantsb) finançadorsc) societatOn difondre? Els àmbitsQuines implicacions i abast té el teu projecte? A qui pot interessar? Tota recerca és vàlida iinteressant, però hi ha projectes que poden funcionar millor amb suport de persones d’entitats anivell local i d’altres que poden requerir participació a nivell mundial. Defineix les teves accions
    • 11comunicatives per a cada nivell, així com l’entorn on es desenvoluparan: seran presencials,virtuals, mixtes?a) Nivell local / nacional / europeu / mundialb) Entorns presencials i/o virtualsQuan difondre? TemporitzacióTan important com la definició d’objectius és la seva temporalització. És molt recomanabledissenyar un diagrama de Gantt on s’exposin les diferents accions comunicatives del projecte enlínia temporal amb les diverses fases de la recerca, incloent els recursos disponibles i necessarisen cada moment. D’aquesta manera, se simplifica l’avaluació del projecte, que es pot anarmonitoritzant dia a dia.Com difondre?És molt important que abans de seleccionar tant eines com accions de comunicació tinguis clarquin serà el teu pressupost per a fer-ho, ja que avui en dia les alternatives disponibles tenen granvarietat de preus i requeriments. En qualsevol cas, les possibilitats són il·limitades!Les accionsPensa en la manera més adequada de donar-te a conèixer en societat d’acord amb les teusobjectius, recursos i públic potencial. Aquí plantegem accions comunicatives de base, però ésimportant deixar marge per a la creativitat i la innovació - cal crear noves maneres de fer ciència!● La Recerca 2.0: Campanyes de comunicació dirigides a internet, mitjans 2.0 i xarxessocials● La Recerca als Mitjans: campanyes de comunicació dirigides als mitjans tradicionals.● Comunicació per a investigadors: Ofereix als teus investigadors eines i maneres ambles que poder divulgar la seva activitat de recerca.● Jornades de treball amb institucions i empreses amb l’objectiu de generar sinèrgies iespais de col·laboració que puguin desembocar en projectes conjunts als que participintotes les parts.● Recerca portes obertes: Porta investigadors a centres educatius, entitats socials, actesculturals... on divulgar el projecte.
    • 12Les einesMitjans digitalsEina Consells Avantatges InconvenientsWeb • Una web pot ser la carta depresentació del projecte, no lamenystinguis• Identifica i genera “els ganxos”,no et limitis a traduir contingutcientífic• Treballa el suport gràfic• Busca formes “diferents” dedonar la informació• Presència constant a la xarxa• Continguts 100% autoproduïts• Permet linkejar amb websafines• Menys dinamisme que enxarxes socials• Costos associats (maquetació,servidor...)Blog •  Crea continguts de qualitat•  Actualitza amb freqüència•  Inclou enllaços a les fonts i aaltres webs reputades• És important llegir abansd’escriure• Sigues breu, directe i simple.• Treu partit a l’hipertext• Senzill de gestionar• Presència constant a la xarxa• Continguts 100% autoproduïts• Permet linkejar amb webs afins• Cal dedicar temps previ aguanyar-se una reputació per tald’aconseguir més visitesXarxessocials• Avui en dia n’hi ha moltes; calsaber triar quina ens interessamés: genèrica, específica...• Són bàsiques per a generaruna comunitat de suport alprojecte, tant a nivell participatiucom de finançament. Com méset coneguin, més fàcilmentcol·laboraran amb tu.• Analitza les possibilitats a nivellde ritme d’actualitzacions icontinguts• Analitza la funció de cadacanal: difusió, comunicaciódirecta,...• Cost baix• Viralitat, elevada visibilitat• Permet generar, publicar iintercanviar continguts enmúltiples formats• Possibilitats d’interacció en lacomunicació amb el receptor(connectem amb gent amb quicompartim interessos):preguntes, respostes, retuits...• Control de la informació que esdifon• Permet mesurar l’abast decada acció comunicativa• Una mala gestió pot generarcrisis d’imatge molt importants• La redifusió d’informació potacabar tergiversant-la• Cal marcar molt bé la líniaentre informació i opinió
    • 13Mitjans tradicionalsEina Consells Avantatges InconvenientsTelevisió • Gran abast• Arriba a franges de públic noconnectades (bretxa digital)• A Europa, la mitjana d’horesque una persona veu la teleestà al voltant de 3 hores al dia• Poc interès/especialitzacióen ciència• Controles emissió però norecepció• Car• Molt tecnificat• Lent• Poca informació i poc detall• SensacionalismeAgències • Busca agències especialitzadesen ciència sempre que siguipossible• Gran amplificació de larepercussió• Pèrdua de control de lainformació (controlememissió però no recepció)• Poc interès/especialitzacióen ciènciaNo podem oblidar l’existència de telèfon i correu electrònic com a mitjà de comunicació directaamb participants ja definits o potencials, i la publicitat impresa (cartells i papereria), que tambépoden fer visible el projecte en entorns delimitats.Recomanacions:● Dimensiona el teu pla de comunicació d’acord amb les teves possibilitats. És quelcomimprescindible però no pot endur-se tot el pressupost!● Fes-te conèixer. La visibilitat és l’objectiu més important, ja que et permetrà generar unacomunitat de suport al teu voltant.● L’era 2.0 ens ha aportat una gran varietat de nous canals de comunicació, però nomenyspreïs als mitjans tradicionals; segons quin sigui el teu públic poden ser altamentefectius.● Amb tot, això només és un resum de les possibilitats més habituals. Sigues original ibusca noves formes de comunicar la ciència!
    • 14[[ Durant del projecte ]][06] Potencia el diàleg entre ciència i ciutadaniaLa idea de la participació ciutadana dintre del marc RRI té un objectiu de fons molt clar, generardinàmiques de diàleg i intercanvi didees entre la ciència i el món científic i la ciutadania engeneral. Per aquesta raó, alhora tant de dissenyar com de dur a terme la participació en unprojecte científic és important no perdre de vista aquest objectiu.Quan en un projecte sinclouen participants de la ciutadania, és important aprofitar aquest fet perpromoure i crear aquestes vies de diàleg entre científics i societat. Les raons per fer-ho sónbàsicament dues, per una banda, la creació de vies de comunicació dins del projecte afavorirà elbon desenvolupament daquest, serà més fàcil conèixer les inquietuds o les opinions de lespersones o en el cas de que sorgeixin complicacions de qualsevol tipus, pot ajudar a arribar auna solució consensuada. La segona raó per fer-ho, és que quan en un projecte has atret apersones, interessades o que shan sentit atretes pel fet de participar en un projecte científic, calaprofitar la seva vinculació a aquest per promoure linici dunes activitats o dun diàleg que puguianar més enllà del projecte en si.El diàleg entre ciència i ciutadania ha de servir per a contribuir a generar projectes queresponguin a les necessitats dels ciutadans i alhora a donar visió a tot un seguit dinvestigacions itreballs que ja es duen a terme actualment i que ja estan contribuint a millorar la seva qualitat devida sense saber-ho. Aquest diàleg, però, no prosperarà si la ciutadania no sent com la sevaopinió és valorada per la comunitat científica o si les conclusions o elements dacord del diàlegno acaben tenint una translació real en laparició o subvenció de projectes que tractin elementsconsiderats important o que tenen un interès per a la ciutadania.[07] No deixis lavaluació per després: el diàleg entre ciència iciutadaniaEn tot projecte, lavaluació és un element fonamental per tal de detectar aquells aspectes quefuncionen i aquells que és necessari millorar o que no donen els resultats esperats. Igual que laresta delements del projecte, és necessari també realitzar una avaluació dels resultats del diàlegi la participació per part de la ciutadania en el projecte científic. Seria interessant que dins delprojecte ja estigues previst algun tipus davaluació específica per a aquesta qüestió.Per a poder realitzar una bona avaluació, el primer del que ens hauríem docupar és decomprovar que els mecanismes de comunicació entre científics i ciutadania previstos funcionencom esperàvem. Aquest és un element molt important ja que si per algun motiu el disseny de la
    • 15comunicació impedeix la fluïdesa del diàleg o lintercanvi didees acabarem provocant undesencís entre els participants i això farà que perdin el seu interès pel nostre projecte. Alhoradavaluar el funcionament daquesta comunicació hem de comprovar si mitjançant aquestsistema les persones que col·laboren amb nosaltres tenen la possibilitat dexpressar aquellselements amb els quals no es troben còmodes o que creuen que es podrien fer duna altramanera.Un cop realitzat analitzat aquest punt, hem dentrar a avaluar el contingut daquesta col·laboració.Cal saber si través de les reunions, trobades o tasques que es realitzen conjuntament amb laciutadania sestan aconseguint els objectius que ens havíem senyalat. Hi poden haver moltesraons per les quals no sarribin a assolir allò que teníem previst en una acció determinada, desdel plantejament de la trobada, lorganització de les tasques, la falta de comprensió delsobjectius del projecte, la falta de concreció sobre que sespera de la participació ciutadana o fins itot problemes quan a la dinàmica del grup, en aquells casos on existeixen conflictes o interessoscreuats. També és molt important que prenguem un cert temps en analitzar com sha donatresposta als suggeriments i als comentaris dels participants respecte al funcionament delprojecte i la seva col·laboració, especialment si es detecta lexistència dun problema o unmalestar respecte algun aspecte del projecte.Per últim, és també necessari recollir quines impressions genera entre els participants en elprojecte el desenvolupament daquest i cal fer-ho de manera individual com en grup. El motiuprincipal de fer això no és tan sols avaluar el nivell de satisfacció de la ciutadania amb elprojecte, sinó que alhora és una bona manera dobtenir un feedback sobre aquells elements quees podrien millorar o que es farien diferent per part dels participants. És recomanable que un copfinalitzada lavaluació en feu part a aquelles persones que participen dalguna manera en elprojecte, ressaltant més concretament com la seva col·laboració en el projecte té un impacte ouna utilitat determinada en el bon funcionament daquest.Una bona avaluació sha de realitzar amb la voluntat de detectar aquelles coses que funcionen iaquelles que poden necessitar canvis per a donar els resultats esperats. Sha destar predisposata realitzar algunes modificacions en funció del resultats que obtinguem a lavaluació, sentespecialment sensible a allò que puguem fer quan ens arriba un comentari per part de laciutadania o els participants.[08] Cuida dels participants i mantingues la seva motivacióSi es vol incorporar una col·laboració o participació de caire voluntari dins de qualsevol projectela tasca a realitzar no finalitza un cop ja hem aconseguit que “signi” per participar. Aquestespersones han de ser considerades un actiu important del projecte, i com a tal, cal tenir curadelles i assegurar-se que se senten còmodes i satisfetes amb la seva tasca. En aquest sentit, ésmolt important mantenir motivades a aquestes persones respecte al projecte, especialment si la
    • 16seva participació és extensa al llarg del temps. Per tal de mantenir la motivació entre elsparticipants al llarg del projecte hem de tenir en compte diverses coses:a) Comprendre les motivacions del voluntari: Els motius pels quals algúdecideix participar en un projecte científic són molt variades, però podenresumir-se en tres grans grups: interès en la missió, és a dir, amb lobjectiu finaldel projecte; interès en lorganització, en com sestructura la participació en elmateix; i interès en la tasca, és a dir, que la tasca per a la que es demanaparticipació resulti atractiva per a la persona. En qualsevol cas, hem de tenir encompte quin és laspecte pel qual han decidit participar i fomentar-lo. En algunscasos, pot existir un interès vinculat a una recompensa final, element quetractarem més endavant.b) Lacollida: Els primers moments on sinicia la col·laboració són molt importants.És en aquest moment on ens hem de centrar en reafirmar el convenciment de lapersona a participar en el nostre projecte. Per a aquesta raó, és recomanableque algun membre de lequip sencarregui de donar la benvinguda als voluntarisi explicar quin és lobjectiu de la seva participació i que sespera dells. Elsparticipants han dentendre que formen part dun col·lectiu amb un objectiucomú.c) Seguiment: Al llarg de tot procés de participació, és fonamental que es realitziun seguiment de les tasques i les impressions de les persones voluntàries.Aquest no és tant una qüestió de mètode, sinó més aviat una qüestió dactitud.Cal preocupar-se per si la persona es troba a gust amb la tasca a realitzar, ambcom està enfocada la participació, amb lambient, etc.... En els casos on laparticipació sigui regular al llarg del temps, podria ser interessant realitzar alguntipus de reunió per comentar tots aquests aspectes més enllà de les conversesque es puguin tenir amb cada persona per separat.d) La recompensa: En alguns projectes, la possibilitat dobtenir algun tipus derecompensa al final de la participació en aquest pot ser un element engrescadoralhora de la captació voluntaris. Tot i això, hem danar amb compte de queaquest element no sens acabi girant en la nostra contra. La recompensa nohauria de ser la motivació principal dels participants, sinó més aviat un “extra”per agrair el temps i lesforç dedicat. La aportació i la implicació duna personapersona motivada pel projecte i convençuda de la importància de la sevaparticipació serà millor que la daquella persona motivada per una recompensafinal.
    • 17[[ Després del projecte ]][09] Converteix els participants en agents difusorsQuan un pensa en un procés de participació ciutadana en un projecte científic, és molt habitualpensar en relacionar aquesta participació en fases com la definició del projecte o bé durant lafase de desenvolupament del mateix. Generalment aquesta col·laboració acabava amb lapresentació dels resultats del projecte que marcava el final del projecte. La introducció delconcepte de la RRI posa en qüestió aquesta finalització, ja que cada vegada més es dóna majorimportància a la divulgació científica i al fet de transmetre allò obtingut en els projectes a lasocietat en general com a mecanisme per a fer més propera la ciència als ciutadans.Així doncs, la divulgació sha dentendre com una part més del projecte científic, que va mésenllà de la mera presentació dun informe de resultats o una conferència davant de la comunitatcientífica. És necessari presentar davant de la ciutadania allò que sha fet i allò que sha obtingutper tal de fer més proper el món de la recerca i la investigació científica, especialment en aquellscasos on sha realitzat una aportació de fons públics per a la realització del projecte. Donadaaquesta situació, i sempre tenint en compte la voluntat de cercar un màxim nivell de participacióen tots els processos del projecte, seria interessant valorar la possibilitat dincloure participantsde la ciutadania també en el procés de divulgació del projecte. Hem de pensar que lobjectiu dela divulgació no és només la transmissió de coneixements científics, sinó que també hi ha laintenció de despertar vocacions científiques i promoure un major interès de la ciutadania en laciència i la investigació científica i és en aquesta línia on podem trobar útil la participació deciutadans no científics que expliquin la seva experiència en el projecte.Com ja em senyalat en diversos punts daquest treball, cal tenir en compte el públic objectiu alque dirigeixes les teves comunicacions i tenir clar quin és el missatge que vols transmetre aaquest públic. En aquest sentit, lelement del participant com a divulgador pot ser un factorpositiu alhora dexplicar el projecte, ja que la narració de com ha estat la seva col·laboració i lavaloració que en fa del mateix pot ajudar a comprendre millor la dinàmica del mateix i alhora hopot fer en un registre que resulta més proper per a la ciutadania en general, ja que es trencaaquesta barrera entre científic/ciutadà al ser una persona Igual que ells qui els exposa el seutreball.Al seu torn, aquesta possibilitat és una manera també de reconèixer a aquelles persones que nosent científiques han col·laborat en el projecte i lhan fet possible i també representa una manerade demostrar que qualsevol persona pot ser un científic o fer ciència, un missatge que enspermetrà engrescar a més persones a participar i a implicar-se en projectes i activitatscientífiques que puguin necessitar de col·laboració ciutadana.
    • 18[10] Genera RRI2(reflexió, avaluació, valoració)Un cop ja finalitzat completament el projecte (divulgació inclosa) és un bon moment per fer unanàlisi del elements dels quals ha constat el projecte i en especial respecte a com shadesenvolupat la participació ciutadana en el projecte. Cal valorar especialment si sha aconseguitdesenvolupar les directrius que promou la RRI, com fomentar el diàleg entre científics iciutadania, o promoure que els ciutadans estiguin més involucrats en la investigació científica, jasigui perquè shan tingut en compte les seves necessitats alhora de realitzar el projecte o béperquè hi ha hagut algun tipus dimplicació de la ciutadania en el mateix.Tota aquesta tasca no sha de realitzar amb lobjectiu només de realitzar una avaluació, ja de persi important, sinó que també sha de realitzar pensant en projectes futurs. De la reflexió i lesconclusions que se nextreguin sobre la participació ciutadana en poden sorgir idees, consells oelements a tenir en compte o a evitar que serveixin per millorar la confecció dun altre projecte decaracterístiques similars. Daquesta manera, es contribueix a què en la preparació i disseny dunaltre projecte científic aquest ja trobi resolt determinats aspectes relacionats amb la participació,o que pugui evitar o preveure determinats problemes, de manera que lelaboració daquestprojectes sigui més senzilla i en la línia de la RRI. Daquesta manera, gràcies a la realitzaciódaquesta acció, que ja és RRI en si mateixa, es generen unes condicions que afavoreixen laextensió daquest nou concepte en altres projectes, cosa que repercuteix en projectes méspropers ales necessitats del ciutadans i en un major interès per part daquest en el món de laciència i la investigació.ANÀLISI: Projecte de Voluntariat Ambiental al Parc Natural deCap de CreusAquest projecte que porta per títol “PLA DE CONTROL I ERADICACIÓ DE LA PLANTAINVASORA UNGLA DE GAT (Carpobrotus spp.) AL PARC NATURAL DE CAP DE CREUS” elrealitza BIOSFERA Associació dEducació Ambiental amb el suport de la FundaciónBiodiversidad i la col·laboració del Parc Natural de Cap de Creus i de l’Ajuntament de Cadaqués.Objectius del projecteL’objectiu principal del projecte és millorar l’estat de conservació de la flora autòctona del ParcNatural de Cap de Creus mitjançant actuacions d’eradicació de la planta exòtica invasoraCarpobrotus spp. (Ungla de gat) i l’educació ambiental.
    • 19Es pretén estimular la participació activa de la societat en la conservació i millora dels nostresespais naturals a través del voluntariat ambiental. El projecte fomenta l’apropament de la gent alsParcs Naturals, el coneixement de la seva vegetació autòctona i la importància i l’amenaça de lesespècies exòtiques invasores.Actuacions del projectea) Actuació Ambiental. Realització de Jornades de Voluntariat on es compta amb laparticipació de la ciutadania per col·laborar en l’extracció manual de la planta exòticainvasora Ungla de gat a la Reserva Natural Integral de Cap de Creus.b) Educació Ambiental. Realització de tallers a diferents escoles i xerrades informatives enels ajuntaments, centres de jardineria i centres socials dels pobles de la zona del ParcNatural amb l’objectiu d’informar i sensibilitzar a la població sobre la importància de laconservació del patrimoni natural del Cap de Creus i de lamenaça que suposen lesplantes exòtiques invasores per a la conservació de la vegetació autòctona i quinesactuacions a nivell individual es poden dur a terme per tal de contribuir a què nos’expandeixin.Anàlisi del projecte en base al decàleg[01] Informa’t de les inquietuds del públic en general sobre el teu projectePrèviament a la redacció del projecte no s’han recollit dades de les inquietuds de la població enel tema de les plantes exòtiques invasores. Sí s’ha dut a terme, però, una revisió bibliogràficaglobal que ens ha permès entendre la problemàtica de les espècies exòtiques invasores i de lanecessitat d’actuar i d’informar a la població.[02] Selecciona un públic objectiu interessat i pluralQuan planteges un voluntariat no saps ben bé quin tipus de públic tindràs. El projecte estàdissenyat per a qualsevol tipus de persona interessada en col·laborar amb el medi ambient,sempre i quan pugui aguantar un cert esforç físic.[03] Tria la forma de participació més activa possible, d’acord amb les teves possibilitatsEn aquest cas, seria un primer nivell de participació de la ciutadania ja que aquesta participa enles Jornades de Voluntariat del projecte (apartat 1b).Després d’entendre una mica més a fons el RRI es voldria millorar la participació ciutadanadonant un paper més actiu en el projecte. Tenint en compte que el projecte ja està enfuncionament, el marge de moviment no és gaire gran, però si es preveu l’elaboració d’uns fulls
    • 20de valoració per al voluntariat un cop finalitzada la Jornada de Voluntariat. Es vol preguntarl’opinió dels assistents sobre el desenvolupament de la jornada i sobretot les preocupacionsmediambientals per a futurs projectes que es puguin du a terme.[04] Crea comunitat i [05] Dissenya una estratègia de comunicació engrescadora iparticipativa en si mateixaEn aquest sentit s’ha creat una pàgina web on s’explica el marc general i les actuacions delprojecte i on es pretén explicar l’evolució d’aquest i penjar fotos de tots els voluntaris. També hiha prevista la impressió de tríptics informatius i pòsters per tal de fer-ne difusió.El Projecte compta amb alguns mitjans de comunicació per fer-ne difusió (premsa, ràdio i algunaTV local) a més d’estar en contacte amb diverses organitzacions ambientals i de voluntariat.[06] Potencia el diàleg entre ciència i ciutadaniaNo estava previst inicialment, però es repartirà un full de valoració per al voluntariat que enspermetrà portar un seguiment continuat de les jornades.[07] No deixis lavaluació per després: el diàleg entre ciència i ciutadaniaEs pot crear un espai de debat al finalitzar les Jornades de Voluntariat on a més d’omplir la fullade valoració de l’activitat també es pugui verbalitzar les opinions de com han anat les Jornades,les preocupacions i inquietuds mediambientals, etc.[08] Cuida dels participants i mantingues la seva motivacióDurant la primera part de les Jornades de Voluntariat hi ha prevista una visita guiada per:conèixer les plantes autòctones i les comunitats de vegetació litoral del Cap de Creus, aprendrea reconèixer les plantes exòtiques invasores de la zona i entendre les amenaces que suposenper a la conservació de la flora local. A m.nts forts i dèbils del projecten els centres socials, alsajuntaments, escoles i centres de jardineria dels pobles del Parc Natés a més es donen unsconsells útils i bones pràctiques en jardineria per tal de prevenir la invasió de la flora exòtica acasa.La filosofia del projecte és que per poder cuidar i gaudir del patrimoni natural primer cal conèixer-lo, apreciar-lo i tenir-ne un bon coneixement. Per això les accions de divulgació i educacióambiental durant les Jornades de Voluntariat són imprescindibles, així com les xerradesinformatives en els centres socials, als ajuntaments, escoles i centres de jardineria dels poblesdel Parc Natural.[09] Converteix els participants en agents difusorsHi ha prevista la col·laboració d’un estudiant en pràctiques que col·laborarà en tots els àmbits delprojecte: des de la coordinació de les jornades de voluntariat a l’educació ambiental.
    • 21[10] Genera RRI2(reflexió, avaluació, valoració)A nivell intern, es realitzarà una autoavaluació al finalitzar el projecte. S’analitzaran els seuspunts forts i dèbils i l’opinió de la ciutadania per a futurs projectes. A partir de l’autoreflexió il’avaluació dels assistents a les Jornades de Voluntariat, dels tallers i xerrades divulgatives espodrà tenir una visió més crítica del funcionament del projecte.CONCLUSIONSAquest treball només pretén ser una petita aportació a tota la recerca que creiem necessària permillorar, potenciar i aprofundir en la participació ciutadana en la realització de projectes derecerca científica. Així doncs, el nostre petit granet de sorra és l’enumeració i descripció d’aquestdecàleg de bones pràctiques per a la participació ciutadana en projectes científics.Havent analitzat un cas pràctic real en base al decàleg mostrat, ha fet evident la poca pràcticaque hi ha de tenir en compte la participació ciutadana en el moment de planificar qualsevolprojecte científic. I justament per això, creiem que aquest decàleg pot ser d’utilitat.
    • 22REFERÈNCIESAndreu, J. 2011. Gestió de plantes exòtiques a Espanya: de la prevenció a la restauració. Tesi doctoral.Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals,Universitat Autònoma de Barcelona, pp1-170.de Sousa Santos, B. La Universidad en el siglo XXI. Para una reforma democrática y emancipadora de launiversidad. Miño y Dávila Editores (2005).Fernández de Lis, P. Presentació PDF xerrada "La ciencia en red" Curs "Obrint la Ciència" 2013, seuPalma de Mallorca. http://aciencia2013.blogspot.com.es/p/clases-magistrales.htmlFiguerola, P. Presentació PDF xerrada "Expressar la ciència en el context RRI" Curs "Obrint la Ciència"2013, seu Barcelona. http://aciencia2013.blogspot.com.es/p/clases-magistrales.htmlFraga, P.; Estaún, I.; Alarcón, A.; Cots, R.; Olives, J. & DaCunha, G. (2005): Eradication of Carpobrotus inMinorca. International Workshop on Invasive Plants in Mediterranean Type Regions of the World, 25-27may 2005, Mèze (Hérault), France.Fundación Biodiversidad http://www.fundacion-biodiversidad.es/Good practice Participate: http://goodpracticeparticipate.govt.nz/Iglesias Píe, M. Captació, seguiment, motivació i avaluació del treball voluntari. Any 2000. CentredEstudis de lEsplai , disponible a:http://www.gestio.suport.org/index.php?option=com_content&view=article&id=39%3Aguies&catid=40%3Aguies&Itemid=48&lang=caMalagrida, R. Presentació PDF xerrada "Com involucrar la societat en la recerca biomèdica?" Curs"Obrint la Ciència" 2013, seu Barcelona. http://aciencia2013.blogspot.com.es/p/clases-magistrales.htmlOwen, R; Macnaghten, P; Stilgoe, J. Responsible research and innovation: From science in society toscience for society, with society. Science and Public Policy (2012) 39 (6): 751-760. doi:10.1093/scipol/scs093Silvertown, J. A new dawn for citizen science. Trends Ecol Evol. 2009 Sep;24(9):467-71. doi:10.1016/j.tree.2009.03.017. Epub 2009 Jul 6.Sutcliffe, H. A report on Responsible Research & Innovation. MATTER (On the basis of material providedby the Services of the European Commission Prepared for DG Research and Innovation, EuropeanCommission).