PROTOCOL D’IDENTIFICACIÓ DE NENS AMB ALTES CAPACITATS INTEL·LECTUALS

877 views
684 views

Published on

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
877
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
122
Actions
Shares
0
Downloads
11
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

PROTOCOL D’IDENTIFICACIÓ DE NENS AMB ALTES CAPACITATS INTEL·LECTUALS

  1. 1. PROTOCOL D’IDENTIFICACIÓ DE NENS AMB ALTES CAPACITATS INTEL·LECTUALS ÍNDEX INTRODUCCIÓ APROXIMACIÓ TEÒRICA A LES ALTES CAPACITATS • Teoria de Renzulli • Teoria de Gardner • Diferències entre la superdotació, la precocitat i el talent • Conclusions INSTRUMENTS DE DIAGNÒSTIC Tècniques objectives Educació infantil (de tres a cinc anys) Tests d’intel·ligència • Escales McCarthy d’aptituds i psicomotricitat per a nens (MSCA) • Bateria d’aptituds diferencials i generals (BADyG) • Escala d’intel·ligència de Wechsler per a preescolar i primària (WPPSI) Tests de personalitat i de creativitat • Proves projectives Educació primària (de sis a dotze anys) Tests d’intel·ligència • Bateria d’aptituds diferencials i generals (BADyG-E1, E2 i E3) i EFAI (avaluació factorial de les aptituds intel·lectuals) • Escala d’intel·ligència de Wechsler per a nens (WISC-IV) • Factor G, test de Cattell Tests de personalitat • Qüestionari factorial de personalitat (ESPQ) • Qüestionari de personalitat per a nens (CPQ) • Tests projectius gràfics Tests de creativitat • Prova d’imaginació creativa (PIC) • Intel·ligència creativa (CREA)
  2. 2. Educació secundària (de dotze a setze anys) Tests d’intel·ligència • Escala d’intel·ligència de Wechsler per a nens (WISC-IV) • Bateria d’aptituds diferencials i generals (BADyG-M) i EFAI (avaluació factorial de les aptituds intel·lectuals) • Aptituds mentals primàries (PMA) • Factor G, test de Cattell Tests de personalitat • Qüestionari factorial de personalitat per a adolescents (HSPQ) • Tests projectius gràfics Tests de creativitat • Intel·ligència creativa (CREA) Tècniques subjectives Educació infantil • Qüestionari per a l’alumne • Qüestionari per als pares • Qüestionari per als professors • Qüestionari per als companys Educació primària i secundària • Autoqüestionari per a l’alumne • Qüestionari per als pares • Qüestionari per als professors • Qüestionari per als companys ANNEX. QUADRE DE RESULTATS DELS APTITUDS • Exemples per a la interpretació de resultats BIBLIOGRAFIA TESTS D’INTEL·LIGÈNCIA I
  3. 3. INTRODUCCIÓ Tant a les escoles com en la nostra tasca diària com a psicòlegs, psicopedagogs, pedagogs, etc., ens trobem amb nois i noies amb necessitats educatives especials. Fins fa poc, la legislació entenia que el concepte de necessitats educatives especials només es podia aplicar en nois i noies amb discapacitats, però actualment també comprèn els qui destaquen molt per sobre de la mitjana per les seves aptituds intel·lectuals (superdotats, talentosos...). Entenem que tenen unes necessitats educatives específiques que, per tal d’assegurar la igualtat d’oportunitats educatives, cal tenir molt en compte. Els professionals vinculats amb el món de l’educació han de saber que el tractament que han de rebre aquests nois ha de ser avaluat, planificat i aplicat amb rigor i que aquest tractament exigeix, bàsicament, modificar d’una manera o altra el projecte educatiu i curricular. A més, s’ha de fer una planificació acurada, cosa igual de bàsica. En aquest document esperem establir unes bases clarificadores per a tothom que seran comprensibles i fàcils d’aplicar. Esperem que també servirà a aquelles persones neòfites en l’àmbit de les altes capacitats perquè puguin veure quins són els tests que el Grup de treball de Superdotació i Altes Capacitats (GTSAC) del Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya (COPC) considera més idonis. La primera part inclou una explicació breu de les bases teòriques en què ens hem fonamentat per elaborar aquest protocol i la definició dels diferents termes que s’utilitzen en l’àmbit de les altes capacitats. En la segona part, trobareu una manera força pràctica de fer una bona identificació d’un nen amb altes capacitats tant pel que fa als aspectes intel·lectuals com amb relació als emocionals, creatius i de personalitat. També crec important que conegueu les persones que han fet possible la redacció d’aquest document: • • • • • • Leopold Carreras i Truñó. Psicòleg. Delegat a Espanya del World Council for Gifted and Talented Children (WCGTC). Membre fundador de la Federación Iberoamericana del Consejo Mundial del Niño Bien Dotado y Talentoso (FICOMUNDYT). Ex coordinador del Grup de Treball de Superdotació i Altes Capacitats (GTSAC) del Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya (COPC).Treballa al Gabinet Psicopedagògic Mentor. Flavio Castiglione i Méndez. Psicòleg i psicoterapeuta. Membre del GTSAC, del WCGTC i de FICOMUNDYT. Treballa al Gabinet Psicopedagògic Mentor. Sandra Tarragó i Galimany. Psicòloga. Coordinadora del GTSAC. Membre del WCGTC i de FICOMUNDYT. Treballa a l’Àrea de Diagnòstic i Seguiment de la Superdotació (ADISS). Mercè Martorell i Botella. Psicòloga i art-terapeuta. Membre del GTSAC, del WCGTC i de FICOMUNDYT. Treballa a ADISS. Susana Arroyo i Andreu. Psicòloga. Membre del GTSAC, del WCGTC i de FICOMUNDYT .Treballa a ADISS. Teresa Fàbregas i Fita. Doctora en psicologia i terapeuta familiar. Membre del GTSAC. Desitjo que aquest protocol us sigui força útil i que ampliï els vostres coneixements sobre aquest món tan interessant de les altes capacitats intel·lectuals. Leopold Carreras i Truñó
  4. 4. APROXIMACIÓ TEÒRICA A LES ALTES CAPACITATS Per tal de tenir unes bases mínimes a les quals atenir-nos quan ens trobem amb nens i nenes amb altes capacitats, és important explicar, encara que sigui breument, de quines concepcions teòriques partim. En general, fins a finals dels anys setanta, s’estava d’acord que un superdotat era un «nen amb una elevada capacitat de processar informació, és a dir, amb una estructura cognitiva altament competent, tant de forma global com en la majoria dels seus components més elementals. Així, els elements més destacats de l’alumne superdotat són: una elevada capacitat de pensament convergent, és a dir, de pensament lògic, de relació causa-efecte, i un alt nivell de creativitat, entesa com la generació de moltes possibles solucions o vies d’un mateix problema i de manera original» (Wallace, 1983). Juntament amb això, solen aparèixer en un nivell molt elevat altres aspectes cognitius, com la memòria, la percepció, l’atenció i una elevada disposició per a l’aprenentatge. Són nens i nenes que tenen la capacitat d’adquirir aprenentatges en un temps inferior al dels seus companys de la mateixa edat i són capaços d’un nivell més gran de profunditat, és a dir, un nombre més gran de continguts i de relacions entre aquests. També cal esmentar que, si bé no existeix un patró únic de personalitat entre els alumnes superdotats, és cert que hi trobem més freqüentment i més intensament un conjunt d’actituds i sentiments que els diferencien dels seus companys d’edat no superdotats. Algunes d’aquestes característiques són: - - Un sentit ètic i moral molt desenvolupat. Un elevat grau de perfeccionisme en les seves àrees d’interès. Una aptitud per comprendre les motivacions i emocions dels altres i això els pot dur a una elevada capacitat de lideratge (desenvolupada o no). Un autoconeixement força desenvolupat. Una elevada sensibilitat (hipersensibilitat emocional). Una sensació de sentir-se diferent. Una elevada capacitat crítica. Una elevada capacitat d’enginy i d’imaginació (pensament divergent). No es pot esperar un rendiment gaire alt dels nens superdotats en les tasques escolars, si bé els seus resultats solen ser molt bons, malgrat que rarament espectaculars. Sovint la consideració informal que en tenen els seus professors és que són alumnes normals, correctes. Passen, doncs, de manera molt discreta per l’àmbit acadèmic. De tota manera, el nen superdotat no s’especialitza en una forma concreta d’aprenentatge, sinó que és capaç d’afrontar qualsevol material educatiu de manera competent (Mercè Martínez i Antoni Castelló, 1998). D’això es desprèn que no podem establir una relació directa de causa a efecte entre un elevat potencial intel·lectual i un elevat rendiment acadèmic.
  5. 5. • Teoria de Renzulli Renzulli, en la seva «teoria dels tres anells», que ha evolucionat des de finals dels anys setanta fins a l’actualitat, va aportar una definició de superdotació o, millor dit, de «comportament superdotat», que s’ha establert com a base per a la majoria d’estudis fets sobre aquesta qüestió posteriorment. Renzulli va arribar a la conclusió que les persones que han aconseguit el reconeixement degut a les seves actuacions i a les seves contribucions creatives tenen un conjunt relativament ben definit de tres grups de característiques que s’entrellacen entre sí. Es tracta de la creativitat, el compromís amb la feina i una aptitud cognitiva superior a la mitjana, encara que no necessàriament gaire superior. La investigació ha demostrat que la interacció entre aquests tres grups és l’ingredient necessari per a una realització creativo productiva (figura 1). Aptitud cognitiva superior a la mitjana Creativitat Compromís amb la feina Superdotació Figura 1. El model dels tres anells de Renzulli (1977). • Teoria de Gardner Gardner (1983) va introduir un nou element en reconceptualitzar no solament l’excepcionalitat, sinó també la intel·ligència, i en postular que aquesta és de naturalesa múltiple. Atès que la vida demana diferents tipus d’habilitats segons les cultures, cal valorar les habilitats que es requereixen per relacionar-se amb els altres o amb un mateix, per gaudir, produir i comprendre el llenguatge, per respondre assertivament a les demandes del cos o per comprendre els fenòmens naturals, entre altres. Per tant, segons aquesta concepció, no hi ha una intel·ligència, sinó que n’hi ha moltes i qui en té una pot o no tenir les altres en el mateix grau. Així, va proposar un conjunt d’aptituds que inclouen aquestes intel·ligències: - Lingüisticoverbal: el domini dels idiomes, la sintaxi, etc. Logicomatemàtica: el raonament clàssic inductivodeductiu. Espacial: el domini de l’espai, com els pintors o arquitectes. Musical: la percepció i l’expressió musicals. Cineticocorporal: el domini del cos, com els atletes, ballarins, artesans, etc.
  6. 6. - Naturalista: la capacitat de conèixer i dominar el medi ambient natural. Intrapersonal: la capacitat de conèixer-se a un mateix. Interpersonal: l’aptitud per establir relacions socials i conèixer els altres. Existencial: actualment, Gardner encara no està segur que sigui ben bé un tipus d’intel·ligència, però vindria a ser la dels que tenen la capacitat de plantejar-se i saber respondre les grans preguntes de la humanitat, com «per què morim?», «què és l’amor?», etc. Per a Gardner, la condició de superdotat es pot manifestar no sols com un elevat quocient intel·lectual (quantificable), sinó també com una expressió específica, de vegades sols en certes àrees, però que respon a característiques estables i generals pròpies del superdotat, és a dir, «un desenvolupament excepcional explicaria un subjecte amb capacitats o talents especials generats pel procés creatiu». Creu que no hi ha dues persones que tinguin la mateixa configuració o el mateix perfil intel·lectual, però també creu que tothom utilitza en un grau o altre totes aquestes intel·ligències. A més, un tipus d’intel·ligència pot requerir uns quants dominis intel·lectuals diferents. Per exemple, el fet que un noi estigui dotat d’intel·ligència matemàtica no implica pas que només utilitzi aquesta àrea. • Diferències entre la superdotació, la precocitat i el talent A banda de les teories, també cal saber que no tots els nens amb altes capacitats són superdotats; a més a més d’aquests, també hi ha els talentosos i els precoços intel·lectualment. S’ha de tenir clara la diferència entre el nen superdotat i el nen talentós. S’entén per talentós qui mostra un elevat rendiment en una àrea determinada de coneixement, de manera independent al rendiment que pot mostrar en la resta d’àrees de coneixement. En aquests nens, però, l’interès i la motivació són iguals que en un de superdotat, però només comprenen una àrea, o més si es tracta d’un talent complex, en comptes de comprendre’n una gran quantitat. Tot això és important amb vista a preparar alguna actuació escolar diferenciada, perquè aquesta ha de ser diferent, però necessària, tant en nens superdotats com en nens amb talents específics o complexos. Per això, és necessari reconèixer diversos tipus d’altes capacitats: La precocitat. No es tracta d’un fenomen intel·lectual, pròpiament dit, sinó evolutiu, perquè la precocitat implica un ritme de desenvolupament més ràpid, és a dir, les persones amb precocitat solen manifestar un nombre més gran de recursos intel·lectuals que els seus companys mentre aquests recursos intel·lectuals bàsics estan madurant, però una vegada acabada la maduració, la seva capacitat intel·lectual es pot homogeneïtzar (Mercè Martínez i Antoni Castelló, 1998). Per això, és necessari un seguiment longitudinal (durant quatre o cinc anys) per comprovar l’evolució dels trets cognitius a causa de la repercussió que pot tenir en la intervenció escolar. En aquest document, entenem per precoç un nen o una nena de tres a cinc anys (diem des dels tres anys perquè és l’edat a partir de la qual considerem fiables els tests estandarditzats per mesurar les diferents aptituds intel·lectuals) en el qual, a causa de l’edat que té, encara no es pot determinar clarament de quin tipus d’alta
  7. 7. capacitat està dotat. Per això, en aquests casos sempre direm que «el nen està dotat de precocitat intel·lectual en l’àrea de/les àrees de...» (la que correspongui, com pot ser la de les matemàtiques, l’àrea verbal, la lògica, etc.). Però això no vol dir, de cap manera, que no s’hagi de fer una intervenció educativa en aquests nois! És a dir, malgrat l’edat, és importantíssim intervenir a l’escola en tots els nois i totes les noies de qui es considera que tenen precocitat intel·lectual, ja que en aquest moment estan dotats amb altes capacitats! Però, de fet, acostumen a ser pocs els casos de nens precoços que després no es confirmen com a superdotats o talentosos! Quan es fa una identificació d’altes capacitats en un nen de tres a cinc anys, el que convé és prevenir sempre els pares i mestres que «podria» no tractar-se d’un cas de superdotació o talent, per tal de no generar expectatives exageradament elevades, i saber que el seguiment longitudinal en aquests casos és sempre imperatiu! Talents El talent matemàtic. El nen amb talent matemàtic disposa d’uns elevats recursos de representació i manipulació d’informacions quantitatives i numèriques, cosa que el predisposa a representar quantitativament tota mena d’informació, sigui matemàtica o d’una altra mena, la qual cosa, al seu torn, el pot dur de vegades a subutilitzar els recursos verbals, figuratius o socials. El talent acadèmic. És una forma de talent complex, és a dir, és un talent format per una combinació de talents diferents. En els talents acadèmics es combinen en un grau elevat els recursos verbals, lògics i de gestió de la memòria. Per tant, predominen l’emmagatzematge i la recuperació de qualsevol informació que pugui ser expressada verbalment i tingui una organització lògica. Fins ara, el que ens permetien avaluar els tests clàssics d’intel·ligència eren sobretot talents acadèmics, perquè no tenien en compte els altres aspectes rellevants necessaris per a la identificació dels superdotats, la qual cosa provocava anomenar superdotats nois que en realitat tenien talent acadèmic (o d’algun altre tipus). El talent lògic. Consisteix en una alta capacitat de raonament lògic, inductiu i/o deductiu. Els alumnes que en tenen utilitzen sistemes molt «quadriculats», molt estrictes, de representació de la realitat, ja que els és difícil de representar la informació ambigua, difusa o molt dinàmica, com, per exemple, la realitat social o les relacions humanes. El talent verbal. Comporta tenir recursos per a la representació i manipulació de material verbal (oral i/o escrit), com la fluïdesa, la comprensió, el vocabulari, etc. El talent creatiu Els nens i nenes amb talent creatiu tenen la capacitat de veure la solució única, la combinació inusual, la pauta diferent, l’enfocament original amb relació a un problema, una tasca, una situació, etc. (pensament divergent). En els talents creatius la resta d’aptituds poden presentar nivells normals o fins i tot inferiors. En processar la informació mostren poca linealitat, una gran exploració d’alternatives, molt dinamisme, però poca organització sistemàtica. El talent artisticofiguratiu. Els alumnes amb aquest talent estan dotats d’una habilitat per a les arts musicals i plàstiques. Són nens i nenes amb aptituds considerables per a la música, la pintura, l’escultura, la fotografia, el disseny o l’escena i, per tant, destaquen en les aptituds espacials i figuratives, i en els
  8. 8. raonaments lògics i creatius. Es tracta d’un talent complex, de manera que la interacció d’aquestes variables és crítica. El talent social. És la capacitat de lideratge i consciència social. En tenen els nens i les nenes que expressen una empatia natural envers els altres i una consciència quasi intuïtiva de les necessitats alienes. Amb freqüència són líders naturals als quals els altres nens s’apropen en cerca d’ajuda o els hi atreuen socialment. El talent esportiu. Els alumnes que en tenen destaquen en aptituds físiques o psicomotrius d’una manera molt superior a la mitjana; és el cas dels atletes, els ballarins, etc. Abans de finalitzar aquest apartat us exposem la distribució de les altes capacitats a la figura 2, on es mostra l’arbre en què es divideixen les altes capacitats. Aquestes es divideixen en nens i nenes amb precocitat, nens i nenes talentosos/es i nens i nenes superdotats/des. Així, d’un cop d’ull podem veure totes les subdivisions que es poden donar dins d’aquest món. ALTES CAPACITATS NENS I NENES SUPERDOTATS NENS I NENES PRECOÇOS NENS I NENES TALENTOSOS TALENTS COMPLEXOS TALENTS SIMPLES TALENT CREATIU TALENT LÒGIC TALENT ACADÈMIC TALENT MATEMÀTIC Figura 2. Distribució de les altes capacitats TALENT VERBAL TALENT ARTISTICOFIGURATIU TALENT SOCIAL TALENT ESPORTIU
  9. 9. • Conclusions El que plantejava Gardner, igual que Renzulli i la majoria dels investigadors sobre les altes capacitats, és que no n’hi ha prou amb la identificació de superdotats, sinó que també existeixen els talentosos, els quals també s’han de tenir en compte per tal d’oferir-los una educació diferenciada que s’adapti a les seves capacitats. Cap d’ells no troba just que les escoles siguin uniformes i que tots els nens rebin la mateixa educació. No pot ser que, com passa actualment, sempre depenguem de la bona voluntat del tutor per tal d’aplicar una intervenció escolar! D’altra banda, alguns alumnes amb altes capacitats poden tenir certs problemes al llarg de la seva escolarització, sobretot a causa de l’avorriment a l’aula i de les dificultats de relació amb els seus companys. - - L’avorriment continuat, produït perquè l’alumne o l’alumna ja coneix els temes que es tracten a classe o perquè el ritme és molt més lent del que necessita, pot dur a la desmotivació acadèmica; aleshores, pot aparèixer el fracàs escolar. Els qui tenen més possibilitats que això els passi són els talents acadèmics, tot i que la majoria de talents simples també poden mostrar avorriment per la manca de motivació per les matèries allunyades de l’àrea en què sobresurt el seu talent. La dificultat de relació amb els seus companys, quan es produeix, s’acostuma a donar més en els talents acadèmics i lògics, perquè tenen un perfil intel·lectual que sol ser poc flexible i que es pot veure incrementat quan mostren un vocabulari molt superior, quan són de personalitat introvertida o bé quan les seves actituds són molt competitives. Però, sigui quina sigui la dificultat o problema que tingui un nen o una nena amb altes capacitats, sempre serà vital fer un psicodiagnòstic en què s’avaluïn tant els aspectes intel·lectuals com els emocionals, de personalitat i de creativitat, perquè ens podem trobar que la base dels problemes presentats siguin deguts a algun trastorn i no pas al fet diferencial de les altes capacitats. A més a més, per pensar en la intervenció més acurada en cada cas, és imprescindible tenir aquestes dades. INSTRUMENTS DE DIAGNÒSTIC tècniques: Els instruments de diagnòstic que utilitzarem estan basats en dues Les tècniques objectives, que són tests i qüestionaris els quals tenen determinades característiques tècniques, com la fiabilitat, la validesa i les normes per interpretar els resultats. Dins d’aquestes hi trobem tests d’intel·ligència, tests de personalitat i tests de creativitat. En aquest apartat també hi incloem els tests projectius (gràfics, Rorschach, etc.).
  10. 10. Les tècniques subjectives, que ens donen informació molt vàlida, ja que mitjançant les observacions i els comentaris dels mestres del nen, dels seus companys de classe, d’ell mateix o dels seus pares, obtenim una informació complementària de la dels tests. L’objectiu d’utilitzar diferents tècniques és obtenir el màxim d’informació al voltant del nen des de diferents perspectives. En cas de contradicció entre les diferents fonts, l’opció més procedent és estudiar amb més profunditat el cas abans de prendre qualsevol decisió. Per fer un diagnòstic fiable, cal passar una bateria de proves que mesurin les capacitats i aptituds intel·lectuals, així com proves de personalitat i de creativitat, perquè aquesta és bàsica per discriminar entre superdotats o talents creatius i altres tipus de talents. A més, cal disposar de la informació de tècniques subjectives que ens aportin dades significatives per concloure la identificació. Així doncs, per valorar un nen amb altes capacitats, no ens podem limitar a fer l’avaluació cognitiva. La capacitat de pensament, així com la intel·ligència de les persones, s’emmarquen dins la seva personalitat. El mesurament de la intel·ligència dóna dades sobre els recursos que utilitza el nen o la nena dins el seu medi (escolar, familiar, etc.), però no aporta coneixement sobre la forma d’ús, atès que aquesta està influïda per factors «extracognitius», com la personalitat, el caràcter, la influència del medi i la relació amb aquest (introversió o extraversió), l’estabilitat o l’afectació emocional, el domini de l’ansietat, etc. La intel·ligència i la personalitat són dos trets de l’ésser humà que s’influeixen i condicionen mútuament. També hi ha elements de la personalitat (motivació, curiositat, psicopatologia, etc.) que fan que els recursos intel·lectuals siguin utilitzats d’una manera més o menys profitosa. El professional que faci la identificació del nen amb altes capacitats ha de tenir la llibertat de triar les proves que cregui més convenients per obtenir dades sobre la seva personalitat, però aquí nosaltres exposem les que creiem més recomanables. En darrer terme, pel que fa a la creativitat, cal dir que és important disposar d’una avaluació, encara que sigui limitada. Hem constatat que la creativitat sovint es detecta per observació directa de la conducta del nen en el seu medi habitual (escola, casa, etc.), és a dir, d’una forma subjectiva, i també mitjançant els tests projectius, tot i que ara ja disposem de tests de creativitat estandaritzats (objectius). Hem de tenir en compte que la majoria de les proves psicomètriques d’aptituds cognitives així com les de creativitat mesuren el producte, no pas el procés mental; per tant, no serveixen per valorar (p. ex., en la resolució de problemes) el camí pel qual un subjecte ha arribat a una resolució nova. Aquest protocol es divideix en subgrups tenint en compte l’etapa escolar dels nens i les nenes: educació infantil, primària i secundària. Dins de cada apartat hi trobareu les proves més vàlides i utilitzades, dividides tenint en compte les tres àrees significatives en l’àmbit de les altes capacitats: la intel·ligència, la personalitat i la creativitat. També hem inclòs un petit apartat relatiu a les tècniques projectives. Això pel que fa a les tècniques objectives; més endavant trobareu les tècniques subjectives, també dividides per etapes escolars i, finalment, un annex on us exposem una graella amb totes les proves.
  11. 11. Tècniques objectives Educació infantil (de tres a cinc anys) Test d’intel·ligència • Escales McCarthy d’aptituds i psicomotricitat per a nens (MSCA) Aquest qüestionari disposa d’un índex general cognitiu, que és un equivalent del quocient intel·lectual (QI) (la puntuació està feta d’acord amb la mateixa escala de QI), i està format per les subescales verbal, perceptivomanipulativa i numèrica; a més, avalua diferents aspectes de la memòria i de l’aptitud psicomotora. - - - - • L’índex general cognitiu (IGC): permet avaluar els processos mentals generals i la capacitat per integrar els aprenentatges acumulats i adaptar-los a les tasques que es demanen al test. La subescala verbal: indica la capacitat del nen o de la nena per expressar-se verbalment i aporta informació sobre la maduresa dels seus conceptes verbals. La subescala numèrica: dóna informació sobre la seva habilitat per al treball amb nombres i per comprendre els termes quantitatius. La subescala perceptivomanipulativa: dóna informació sobre capacitats del nen o de la nena com la imitació, la classificació lògica i l’organització visual en feines espacials, perceptivovisuals i conceptuals. La subescala de memòria: avalua la memòria tant auditiva com visual. La subescala de motricitat: dóna informació sobre la coordinació de braços i cames mitjançant activitats que impliquen tant motricitat fina com gruixuda. A més, aquesta prova també dóna informació sobre la lateralitat del nen o de la nena. Bateria d’aptituds diferencials i generals (BADyG) La bateria BADyG avalua la intel·ligència general entesa com la capacitat general per establir relacions entre conceptes, utilitzant una varietat de continguts mentals, però també ens dóna informació de diferents aptituds intel·lectuals bàsiques que ens permeten discernir entre els diversos talents. A continuació presentem, primer les escales generals que mesura aquest test i, posteriorment, les subescales, que indiquen les diverses aptituds. - - La maduresa intel·lectual general: és la capacitat general actual per establir relacions entre conceptes i dibuixos, utilitzant una varietat de continguts mentals. La maduresa intel·lectual verbal: és la capacitat general actual per comprendre i raonar amb conceptes verbals. La maduresa intel·lectual no verbal: és l’aptitud per comprendre i raonar utilitzant fonamentalment figures o dibuixos geomètrics. Les subescales d’aquest qüestionari són: - Conceptes quantitativonumèrics: avalua la comprensió de conceptes bàsics de quantitat i nombre, imprescindibles per al raonament numèric.
  12. 12. - • Informació: avalua l’adquisició de coneixements bàsics dels quals normalment es té experiència. Vocabulari gràfic: mesura l’adquisició o comprensió de vocabulari bàsic utilitzant les seves representacions gràfiques. Percepció auditiva: determina la discriminació auditiva i la reproducció de sons amb paraules amb significat que normalment el nen ignora. Habilitat mental no verbal: avalua l’aptitud per completar escenes gràfiques a les quals manca algun element per tenir un sentit ple. Raonament amb figures: mesura l’aptitud per classificar dibuixos i figures en conjunts amb característiques comunes. Trencaclosques: avalua l’aptitud per completar figures amb una bona forma o dibuixos als quals manca una part integrant. Percepció-coordinació grafomotriu: avalua la capacitat de coordinar la visió amb moviments manuals per reproduir figures geomètriques senzilles. Escala d’intel·ligència de Wechsler per a preescolar i primària (WPPSI) Aquesta escala avalua el rendiment cognitiu. Ens ofereix un QI total i dos de parcials: QI manipulatiu i QI verbal. Proves verbals: - Informació: valora la cultura general i l’assimilació d’experiències. Semblances: mesura el coneixement d’analogies, relacions conceptuals, pensament abstracte i associació d’idees. Vocabulari: avalua la comprensió i fluïdesa verbal. Aritmètica: determina el coneixement de conceptes quantitatius, el càlcul i el raonament numèric. Comprensió: avalua el criteri pràctic, la interpretació de situacions socials i el raonament lògic. Frases (prova complementària): mesura la memòria immediata i l’atenció concentrada. Proves manipulatives: - Casa d’animals: avalua l’associació d’imatges, la motricitat i la facilitat d’aprenentatge. Figures incompletes: avalua l’atenció, la memòria visual i la percepció de detalls. Laberints: determina la percepció visual, la concepció de models espacials i la destresa motora. Dibuix geomètric: mesura l’habilitat perceptivovisual i la motora. Quadrats: avalua la percepció visual i la reproducció de models abstractes. Tests de personalitat i de creativitat Les tècniques subjectives i alguns tests projectius, com l’hora de joc diagnòstic, el test d’apercepció temàtica (CAT [és la versió infantil]), test de relacions objectals o el test de pota negra, permeten aplegar la informació referida a la personalitat i la creativitat de nens i nenes tan petits (de tres a cinc anys).
  13. 13. • Proves projectives Les proves projectives donen molta informació tant sobre el procés com del producte creatiu. Hi ha l’inconvenient, però, que no disposen d’una valoració psicomètrica estàndard; per tant, cal una formació o preparació específica per interpretar els resultats d’aquestes proves. Educació primària (de sis a dotze anys) Tests d’intel·ligència • Bateria d’aptituds diferencials i generals (BADyG-E1, E2 i E3) i Test d’avaluació factorial de les aptituds intel·lectuals (EFAI) L’EFAI mesura les mateixes àrees que el BADyG, però permet fer-ho en català. - - - - - - • Intel·ligència general: mesura la capacitat general per establir relacions entre conceptes abstractes, utilitzant una varietat de continguts mentals. Raonament lògic: determina la capacitat general per detectar regles inductives i analògiques en una varietat de continguts d’informació. Relacions analògiques: avalua l’aptitud per establir relacions analògiques, a més a més de la comprensió dels conceptes que la fonamenten (raonament lògic verbal). Problemes numèrics: determina l’aptitud per resoldre diversos problemes numericoverbals i mesura l’habilitat per al càlcul numèric. Matrius de figures: determina l’aptitud per relacionar figures geomètriques en ordenacions serials i analògiques en un espai de representació gràfica (raonament lògic no verbal). Càlcul numèric: avalua la rapidesa i seguretat per fer càlculs numèrics senzills en operacions de sumar i restar. Figures girades: mesura l’habilitat per girar figures mentalment i decidir sobre l’adequació del resultat final amb un patró inicial de referència (aptitud espacial). Memòria immediata: mesura la capacitat de retentiva visual i auditiva a curt termini. Alteracions en l’escriptura: avalua alteracions en l’escriptura relacionades amb dificultats dislèctiques. Ordres verbals complexes: mesura la comprensió de conceptes bàsics espacials per comprovar l’adquisició correcta de significats bàsics per la comprensió verbal. Atenció: determina la rapidesa en la discriminació visual de dibuixos en la comparació de figures per trobar petites diferències entre elles (capacitat d’atenció i concentració). Escala d’intel·ligència de Wechsler per a nens (WISC-IV) Aquesta escala dóna cinc puntuacions principals: una mesura de la capacitat intel·lectual general (quocient intel·lectual total (QIT) i quatre índexs principals: la comprensió verbal, el raonament perceptiu, la memòria de treball i la velocitat de processament. A continuació explicarem breument en què consisteix cadascun.
  14. 14. La comprensió verbal -Semblances: mesura el raonament verbal i la formació de conceptes (capacitat d’abstracció). -Vocabulari: avalua el coneixement que el nen té de les paraules i la seva habilitat per formar conceptes. -Comprensió: mesura el raonament verbal, la comprensió verbal, l’expressió verbal, la capacitat per avaluar i utilitzar l’experiència i l’aptitud per utilitzar les informacions pràctiques. -Informació: determina la capacitat de la persona per adquirir, conservar i recuperar coneixements que fan referència a fets generals. -Endevinalles (prova complementària): avalua la comprensió verbal, l’aptitud per al raonament general i analògic, l’abstracció verbal, els coneixements, l’aptitud per integrar i condensar diversos tipus d’informació i l’habilitat per generar conceptes alternatius. El raonament perceptiu -Cubs: mesura l’aptitud per analitzar i sintetitzar estímuls visuals abstractes. -Conceptes: avalua l’aptitud de raonament abstracte i la formació de categories. -Matrius: determina la capacitat per processar la informació visual i l’aptitud per al raonament abstracte. -Figures incompletes (prova complementària): avalua l’organització i la percepció visuals, i la concentració i el reconeixement visuals dels principals elements d’un objecte. La memòria de treball -Dígits: mesura la memòria auditiva a curt termini, la capacitat per seguir una seqüència, l’atenció i la concentració. -Lletres i nombres: mesura aptituds com ara la formació de seqüències, l’ús de la informació, l’atenció, la memòria auditiva a curt termini, la imaginació visual i espacial i la velocitat de processament. -Aritmètica: avalua l’ús mental de la informació, la concentració, l’atenció, la memòria a curt i llarg termini, la capacitat de raonament numèric i l’alerta mental. La velocitat de processament -Claus: avalua aptituds com ara la memòria a curt termini, la capacitat d’aprenentatge, la percepció visual, la coordinació visual i manual, l’aptitud de selecció visual, la flexibilitat cognitiva, l’atenció i la motivació. -Recerca de símbols: determina, a més de la velocitat de processament, la memòria visual a curt termini, la coordinació visual i motora, la flexibilitat cognitiva, la discriminació visual i la concentració. -Animals (prova complementària): avalua la velocitat de processament, l’atenció selectiva visual i els oblits visuals. • Factor G, test de Cattell Avalua la intel·ligència general, anomenada també factor G. Es tracta d’una prova elaborada com un test sense influències culturals que permet obtenir una mesura del factor G; per tant, és molt útil quan es tracta d’avaluar nens amb dèficits verbals o immigrants que desconeixen la nostra llengua, per exemple. Consta de vuit
  15. 15. subescales: substitució, classificació, laberints, identificació, ordres, endevinalles, errors i semblances. Tests de personalitat • Qüestionari factorial de personalitat (ESPQ) Aquest qüestionari explora tretze factors o trets de primer ordre i avalua dos trets més de segon ordre. Està pensat per a nens de sis a vuit anys. Cada factor o tret té una estructura bipolar i un significat propi per a cada pol. Així, els factors de primer ordre són: - Reservat-obert Lent-brillant Emocionat-estable Calmat-excitable Submís-dominant Sobri-entusiasta Despreocupat-conscient Cohibit-emprenedor Sensibilitat dura-tova Segur-dubitatiu Senzill-astut Serè-aprensiu Relaxat-tens I els factors de segon ordre són: - • Ajust-ansietat Introversió-extraversió Qüestionari de personalitat per a nens (CPQ) Aquest qüestionari està pensat per a nens de vuit a dotze anys. Explora catorze factors o trets de primer ordre de la personalitat i mesura tres trets més de segon ordre. Cada factor o tret té una estructura bipolar i un significat propi per a cada pol. Els factors de primer ordre són: - Reservat-obert Lent-brillant Estable-inestable Calmat-excitable Submís-dominant Sobri-entusiasta Despreocupat-conscient Cohibit-emprenedor Independent-dependent Segur-insegur Senzill-calculador Serè-aprensiu Poc integrat-molt integrat Relaxat-tens
  16. 16. I els factors de segon ordre són: - Ajust-ansietat Introversió-extraversió estabilitat/duresa Tests projectius gràfics Aporten informació amb profunditat sobre la persona, tant de la seva personalitat com de la seva creativitat. Aquests tests mostren les dificultats del nen, tant internes com externes, i els recursos de què disposa per posar-hi remei (emocionals, motivacionals, de relació interpersonal, capacitat de solució de conflictes, control de l’ansietat, etc.). La bateria aconsellada és: Test del dibuix lliure: analitza com el subjecte afronta les situacions d’ansietat i/o conflicte. Test HTPPA (casa, arbre, persona-1, persona-2, animal): analitza amb profunditat la personalitat i la relació de la persona amb el medi. Test de la família cinètica: analitza les relacions familiars i la visió que el subjecte té de la seva família. Les proves projectives, en general, donen molta informació tant sobre el procés com sobre el producte creatiu (hora de joc, tests projectius gràfics, CAT-A, test de relacions objectals, pota negra, Rorschach, etc.). Hi ha l’inconvenient, però, que no disposen d’una avaluació psicomètrica estàndard; per tant, cal una formació o preparació específica per interpretar els resultats d’aquestes proves. Tests de creativitat • Prova d’imaginació creativa (PIC) Aquest test ofereix una aproximació factorial a la mesura de la creativitat i dóna puntuacions a diferents variables, com ara l’elaboració, la flexibilitat, la fluïdesa, etc., que es considera que formen part d’un ordre superior. Mitjançant aquestes variables s’obté una mesura de la creativitat gràfica i una altra de la creativitat narrativa, i amb aquestes dues, una puntuació global de la creativitat. Valora tres aspectes inclosos en el producte creatiu (Guilford): la fluïdesa, la flexibilitat i l’originalitat. - Fluïdesa: és l’aptitud del subjecte per produir un gran nombre d’idees. Flexibilitat: és l’aptitud per generar respostes molt variades, pertanyents a camps molt diferents. Originalitat: és la capacitat del subjecte per crear idees allunyades d’allò que és evident. Considerem que és un test molt vàlid per avaluar la creativitat. L’únic inconvenient que té és que comprèn una franja d’edat molt estreta: de vuit a dotze anys. • Intel·ligència creativa (CREA)
  17. 17. Utilitza com a procediment per a la mesura de la creativitat la capacitat del subjecte per elaborar preguntes a partir d’un material gràfic subministrat. El principal avantatge és que la franja d’edat és més àmplia que la del PIC, ja que té barems per a nens, adolescents i adults. Per contra, només valora un aspecte del producte creatiu de Guilford, que és l’originalitat, i deixa de banda la flexibilitat i la fluïdesa. Educació secundària (de dotze a setze anys) Tests d’intel·ligència • Escala d’intel·ligència de Wechsler per a nens (WISC-IV) (vegeu-ne la descripció a l’apartat d’educació primària) Els alumnes superdotats puntuen alt en les subescales d’intel·ligència general, i els que puntuen alt només en alguna capacitat específica són els talentosos, com hem vist en apartats anteriors. Per aquest motiu és important disposar de proves que avaluïn àrees particulars. Per avaluar aptituds específiques tenim: • Bateria d’aptituds diferencials i generals (BADyG-M) i Avaluació factorial de les aptituds intel·lectuals (EFAI) L’EFAI mesura les mateixes àrees que el BADyG, però permet fer-ho en català. - - - - - - • Intel·ligència general: mesura la capacitat general per establir relacions entre conceptes abstractes, utilitzant una varietat de continguts mentals. Raonament lògic: determina la capacitat general per detectar regles inductives i analògiques en una varietat de continguts d’informació. Relacions analògiques: avalua l’aptitud per establir relacions analògiques, a més a més de la comprensió dels conceptes que la fonamenten (raonament lògic verbal). sèries numèriques: mesura l’aptitud per detectar relacions serials lògiques i per determinar una llei o període de repetició en sèries numèriques. Matrius de figures: avalua l’aptitud per relacionar figures geomètriques en ordenacions serials i analògiques, en un espai de representació gràfica (raonament lògic no verbal). Completar oracions: avalua la comprensió de conceptes en el context d’una proposició que s’ha de completar perquè adquireixi una significació adequada (vocabulari). Càlcul numèric: determina la comprensió de diversos problemes numèrics i mesura la rapidesa i seguretat per al càlcul numèric. Encaixar figures: avalua l’habilitat per encaixar figures mentalment i per adequar-ne la posició, les dimensions, la forma i la distància en una superfície (aptitud espacial). Aptituds mentals primàries (PMA) El PMA és una bateria que permet avaluar la intel·ligència, sobretot en processos d’orientació i selecció escolar i professional. Consta de cinc proves que detecten aïlladament cinc factors:
  18. 18. - • Comprensió verbal: mesura la capacitat de comprendre idees expressades amb paraules. Concepció espacial: mesura la capacitat d’imaginar i concebre objectes en dues o tres dimensions. Raonament lògic: avalua l’habilitat per resoldre problemes lògics, preveure i planejar. Càlcul numèric: determina l’aptitud per resoldre problemes quantitatius de forma ràpida. Fluïdesa verbal: mesura la capacitat per parlar i escriure amb facilitat. Factor G, test de Cattell Avalua la intel·ligència general, anomenada també factor G (vegeu-ne la descripció a l’apartat d’educació primària). La part específica per a alumnes de secundària consta de quatre subescales: sèries, classificació, matrius i condicions, de les quals s’obté una única puntuació en percentils. Tests de personalitat • Qüestionari factorial de personalitat per a adolescents (HSPQ) Aquest qüestionari serveix per a nois i noies d’entre dotze i divuit anys. Explora setze factors de primer ordre de la personalitat i mesura quatre trets més de segon ordre. Cada factor o tret té una estructura bipolar i una significació acurada per a cadascun. Els factors de primer ordre són: - Reservat-obert Lent-brillant Emocionalment afectat-estable Calmat-excitable Submís-dominant Sobri-entusiasta Despreocupat-conscient Cohibit-emprenedor Sensibilitat dura-tova Segur-dubitatiu Serè-aprensiu Sociable-autosuficient Menys-més integrat Relaxat-tens I els factors de segon ordre són: - Ajust-ansietat Introversió-extraversió Calma-excitabilitat Dependència-independència
  19. 19. Tests projectius gràfics Aporten informació amb profunditat sobre la persona, tant de la seva personalitat com de la seva creativitat. Aquests tests mostren les dificultats del nen, tant internes com externes, i els recursos de què disposa per posar-hi remei (emocionals, motivacionals, de relació interpersonal, capacitat de solució de conflictes, control de l’ansietat, etc.). La bateria aconsellada és: Test del dibuix lliure: analitza com el subjecte afronta les situacions d’ansietat i/o conflicte. Test HTPPA (casa, arbre, persona, persona, animal): analitza amb profunditat la personalitat i la relació de la persona amb el medi. Test de la família cinètica: analitza les relacions familiars i la visió que el subjecte té de la seva família. Les proves projectives, en general, donen molta informació tant sobre el procés, com sobre el producte creatiu (tests projectius gràfics, test de Rorschach, CAT-H, test de relacions objectals, etc.). Hi ha l’inconvenient, però, que no disposen d’una avaluació psicomètrica estàndard; per tant, cal una formació o preparació específica per interpretar els resultats d’aquestes proves. Test de creativitat • Intel·ligència creativa (CREA) Comentat en apartats anteriors. Tècniques subjectives Educació infantil En aquesta etapa de l’educació disposem de qüestionaris per als pares, els mestres i els companys de l’alumne estudiat. També són tècniques subjectives les entrevistes que els professionals de l’educació tenen amb les persones afectades (anamnesi, etc.). • Qüestionari per a l’alumne Al nen d’educació infantil (P-3, P-4 i P-5) no se li ha de passar cap autoqüestionari, però se’n pot obtenir informació prèvia mitjançant l’observació a classe del seu comportament i de les seves produccions, així com l’escolta dels seus comentaris.
  20. 20. • Qüestionari per als pares Primera part: preguntes obertes ¿A quina edat va dir les primeres paraules? ¿A quina edat va dir les primeres frases? ¿A quina edat va deixar de portar bolquers de dia i de nit? ¿A quina edat va dibuixar objectes que es podien reconèixer? ¿A quina edat va començar a escriure alguna paraula? ¿A quina edat va aprendre a comptar del zero al deu? ¿A quina edat va començar a fer trencaclosques de com a mínim deu peces? ¿A quina edat reconeixia com a mínim sis colors? Segona part: qüestionari Caldria que contestéssiu les preguntes d’aquest qüestionari atenent la següent escala. 1. Difícilment 2. Poques vegades 3. Prou vegades 4. Quasi sempre o sempre 1 1. Conserva les seves joguines en bon estat 2. És distret, cal dir-li les coses unes quantes vegades 3. Té sentit de l’humor 4. Li agrada estar entre persones adultes 5. Té un vocabulari avançat per la seva edat 6. Té un bon nivell de lectura 7. Les seves respostes són originals i creatives 10. Ho pregunta tot 11. Té una elevada autoestima 2 3 4
  21. 21. 12. Evita les situacions conflictives 13. Li agrada organitzar jocs o situacions 14. Assumeix responsabilitats més enllà del que espereu 15. Sap fer anar el rellotge 16. Està molt interessat per tot el que l’envolta 17. Memoritza contes, històries i cançons 18. Pot llegir paraules aïllades d’un llibre 19. Prefereix jugar amb nens més grans 20. Té dificultats per relacionar-se amb els de la seva edat 21. Li agrada anar a l’escola i aprendre 22. És autònom en habilitats bàsiques, com ara posar-se el pijama o rentar-se les dents • Qüestionari per als professors Aquest qüestionari avalua diferents àmbits de l’alumne. Són aspectes que creiem importants a l’hora d’aplegar informació sobre l’alumne amb altes capacitats intel·lectuals a classe. Caldria que contestéssiu les preguntes d’aquest qüestionari atenent la següent escala: 1. Difícilment 2. Poques vegades 3. Prou vegades 4. Quasi sempre o sempre COMPETÈNCIA SOCIAL 1 1. Té capacitat per entendre les necessitats dels altres. En moltes ocasions els seus companys busquen la seva ajuda 2. Gaudeix de les relacions socials 3. Accepta de bon grat responsabilitats en un grup. S’hi pot confiar 4. Té bona disposició per resoldre els problemes dels altres i els pot resoldre 5. Acostuma a fer de líder del grup. Sovint té la iniciativa en jocs i activitats de classe 6. És valorat i acceptat pels seus companys de classe 7. Col·labora amb els seus professors i companys 2 3 4
  22. 22. 8. Acostuma a evitar els conflictes i és molt accessible 9. S’adapta amb facilitat a noves situacions. Els canvis en la dinàmica de la classe l’afecten poc 10. En algunes situacions, com en els jocs o a l’hora de l’esbarjo, prefereix la companyia dels adults o de nens i nenes més grans que ell o ella ÀMBIT DE COMUNICACIÓ 1 2 3 4 1 2 3 4 1. Té un vocabulari ric i acurat per la seva edat 2. És molt hàbil per comprendre conceptes i idees complexes 3. Relaciona idees amb facilitat i és capaç de trobar-hi semblances i diferències 4. Explica les coses i expressa els seus pensaments i necessitats de manera clara i precisa 5. Pot trobar diferents vies per expressar les seves idees perquè els altres l’entenguin 6. Utilitza expressions i/o matisos per afegir emoció a les seves explicacions 7. És un bon narrador de contes i històries. Els seus relats són interessants per als seus companys 8. Pot descriure les coses amb poques paraules i amb mots precisos CAPACITAT CREATIVA 1. Pot apreciar-se una gran imaginació i originalitat en els seus dibuixos, històries i contes 2. Les idees que expressa i els treballs que fa són originals 3. Mostra sentit de l’humor i gaudeix en les situacions divertides 4. Posa molta fantasia i originalitat quan explica algun conte 5. Busca solucions alternatives a interrogants senzills proposats a classe 6. Fa construccions originals amb el material manipulatiu de determinats jocs 7. Mostra interès en activitats en què cal investigar, descobrir o experimentar 8. Quan té una dificultat, intenta superar-la provant alternatives de tota mena
  23. 23. 9. Fa amb freqüència preguntes com: ¿per què ho fem? o per a què serveix? 10. Destaca per la seva facilitat per proposar temes interessants i per participar de forma oberta i original en els diàlegs CAPACITAT D’APRENENTATGE 1 1. Demostra facilitat per a l’aprenentatge lector 2. Llegeix paraules i/o frases en veu alta amb una pronunciació clara i correcta 3. Construeix paraules i frases amb rapidesa, seguretat i sentit 4. Comprèn i utilitza conceptes bàsics més ràpidament i amb més seguretat que els seus companys 5. S’interessa pels nombres 6. Fa unes preguntes durant les explicacions que sorprenen per la seva maduresa 7. Respon raonadament quan se li pregunta per què ha dit o ha fet tal cosa 8. Memoritza amb facilitat contes, cançons o qualsevol informació que se li doni 9. Manté l’atenció quan una feina li agrada 10. Domina una quantitat molt gran d’informació sobre temes variats per la seva edat 11. Pot dibuixar una figura humana rica en detalls i complements 12. Està interessat en allò que l’envolta, pregunta per l’origen de les coses, té curiositat i té ganes d’aprendre 13. És un observador atent i perspicaç 14. Té més capacitat que els seus companys per resoldre situacions problemàtiques senzilles 15. Construeix trencaclosques amb més rapidesa i seguretat que els seus companys 16. Prefereix buscar alternatives per superar una dificultat a desanimar-se i donar-se per vençut 17. Fa la impressió no sols que comprèn les explicacions dels professors, sinó també que hi va al davant 2 3 4
  24. 24. • Qüestionari per als companys Aquest qüestionari permet aplegar informació sobre allò que el grup pensa d’un company. L’únic requisit que té és que s’ha de passar a tot el grup, i no només a l’alumne que es vol identificar. D’aquesta manera no es fan diferències innecessàries dins del grup. El que us exposem a continuació és un model ideat per E. Arocas (2002). L’exercici consisteix a explicar a tot el grup un conte i després a fer-los algunes preguntes. El mestre ha d’anar apuntant les respostes. Conte: El col·le del cel Al cel hi ha una escola on tots els estels aprenen moltes coses; canten, pinten, juguen i s’ho passen molt bé. Quan el sol s’amaga i és de nit, els nens i les nenes se’n van a dormir, però els estels se’n van al col·le. La mestra Lluna els ensenya moltes coses: els colors, els nombres, les lletres, i els estels aprenen. A l’escola cada estel és diferent de la resta: hi ha un estel cridaner, un de rialler i un altre que sempre juga. En aquest col·le també hi ha un estel capaç de fer les feines més difícils; quan té un problema, sap solucionar-lo, i és capaç d’inventar històries meravelloses. Si vosaltres fóssiu els estels del cel, ¿Qui seria el cridaner?... ¿I l’estel més feliç?... ¿I l’estel més juganer?... ¿I el més...? Ara cadascú vindrà a dir-me a l’orella en veu baixa qui creu que és el nen o la nena que pot fer les coses més difícils, solucionar problemes o inventar històries boniques. Educació primària i secundària En aquesta etapa disposem de qüestionaris per a pares i mestres, i també tenim autoqüestionaris, perquè l’edat dels nens ja permet que ells mateixos puguin valorarse. Amb tot, cal ajudar els més petits. • Autoqüestionari per a l’alumne 1. Mai 2. A vegades 3. Sovint 4. Sempre 1. M’agrada organitzar grups i activitats 2. Els meus companys de classe em demanen ajut 3. M’agrada saber el perquè de les coses 4. Aprenc ràpid observant i escoltant els altres 5. M’agrada aprofundir en els temes que m’interessen 6. Em desagraden les feines repetitives 7. M’agrada anar a l’escola per aprendre 8. M’agraden les matèries que impliquen memoritzar 9. Gaudeixo fent les tasques creatives i d’imaginació 1 2 3 4
  25. 25. Comentaris:_________________________________________________ • Qüestionari per als pares 1. Mai 2. A vegades 3. Sovint 4. Sempre 1 2 3 4 1. Es cansa fàcilment de la rutina 2. Busca noves activitats 3. Aprofita les oportunitats d’aprenentatge 4. Li agraden els reptes 5. Té predisposició per implicar-se en una tasca 6. Va content a l’escola 7. És persistent en les coses que no li surten a la primera 8. Li agrada explicar coses noves que ha après 9. Mostra molta curiositat i li agrada saber el perquè de les coses 10. És constant en les activitats que li interessen 11. Mostra predisposició per treballar Comentaris:_______________________________________________ • Qüestionari per als professors Caldria que contestéssiu les preguntes d’aquest qüestionari atenent la següent escala: 1) Difícilment 2) Poques vegades 3) Prou vegades 4) Quasi sempre o sempre COMPETÈNCIA SOCIAL 1 1. Mostra intuïció per entendre les necessitats dels altres 2. Gaudeix de les relacions socials 3. Assumeix responsabilitats més enllà del que s’espera 4. És capaç de prendre decisions 5. Acostuma a organitzar i dirigir les activitats 2 3 4
  26. 26. en què participa 6. És un alumne acceptat i valorat pels seus companys 7. Coopera amb els seus professors i companys de classe: acostuma a evitar situacions conflictives 8. S’adapta ràpidament a les noves situacions i és flexible de pensament i d’acció 9. Estableix prioritats quan organitza activitats i participa en el grup 10. Té sentit de l’humor ÀMBIT DE COMUNICACIÓ 1 2 3 4 1 2 3 4 1. És capaç d’expressar les seves idees de forma molt clara i precisa 2. Pot trobar diferents vies per expressar les seves idees 3. Pot fer descripcions amb poques paraules i amb mots apropiats 4. Utilitza en les seves narracions jocs de paraules i analogies 5. És capaç d’escriure amb claredat i redactar de forma concisa i, remarcant idees essencials 6. Destaca en activitats com ara el teatre, la dramatització, les representacions, etc. 7. Sap mantenir un diàleg amb el mestre a un nivell superior al de la resta dels seus companys 8. És capaç d’expressar idees de diverses formes CAPACITAT CREATIVA 1. Escriu i expressa oralment històries, solucions i idees gràcies a una gran imaginació 2. Durant les explicacions de classe té facilitat per suggerir exemples que normalment no se’ls acudeixen als seus companys 3. Sap finalitzar amb originalitat i bon sentit els relats o narracions iniciats 4. És capaç d’aportar una gran quantitat d’idees i solucions inusuals i intel·ligents a propòsit de temes i problemes plantejats a classe 5. Reflecteix en els seus dibuixos i expressions plàstiques una originalitat més enllà del que és comú 6. Mostra preferència per les activitats en què s’investiga, s’experimenta i es descobreix informació 7. Mostra un subtil sentit de l’humor i veu humorísticament situacions que els seus
  27. 27. companys no veuen d’aquesta manera 8. Es mostra còmode en activitats de classe lliures o poc estructurades 9. Pot mantenir opinions inesperades i defensar punts de vista no convencionals 10. Demostra una gran curiositat per coses noves CAPACITAT D’APRENENTATGE 1 2 3 4 1. Demostra un alt nivell lector tant pel que fa a la velocitat com respecte a la comprensió 2. Gaudeix llegint i llegeix molt pel seu compte 3. Raona i resol els problemes matemàtics amb rapidesa i seguretat 4. Respon de forma raonada per què ha dit o fet tal o tal cosa 5. Demostra una alta capacitat de concentració en aquells temes que li interessen 6. Demostra molta més capacitat per resoldre situacions problemàtiques que els seus companys 7. Fa la impressió que desconnecta i s’avorreix quan el professor repeteix les idees 8. És capaç d’abordar temes que passen desapercebuts a la majoria 9. Dóna explicacions als seus professors que sorprenen per la seva agudesa i maduresa 10. Domina una gran quantitat d’informació referida a temes molt diversos per l’edat que té • Qüestionari per als companys Per al qüestionari que us proposem a continuació cal que el grup classe pensi, primer, en tots els seus companys per trobar la persona que s’adiu més amb la descripció. El qüestionari es llegeix en veu alta i s’explica per garantir que tothom l’ha entès. Es demana als alumnes que responguin pensant en tota la classe. Han d’escriure el nom de la persona que han pensat per a cada ítem.
  28. 28. Intentem trobar un noi o una noia que és capaç d’inventar els millors jocs: .................... Si donéssim un premi al millor inventor, seria per a en o per a la ................. . En/la ....................... descobreix situacions que els altres no veiem. La persona que fa més preguntes i demostra més curiositat és: ............... . Si calgués escriure una obra de teatre, en/la ...................... seria el noi o la noia que s’inventaria la millor història. Aquest noi o aquesta noia sap fer coses que els altres encara no dominem: ............ . Aquest noi o aquesta noia pot resoldre situacions i problemes molt difícils:............. ANNEX. QUADRE APTITUDS DE RESULTATS DELS TESTS D’INTEL·LIGÈNCIA I Infantil Tres-cinc anys WPPSI Superdotació Superdotació --------------- -------------- ---------- ---------- QI ≥ 130 MSCA IGC ≥ 130 Intel·ligència: WISC-IV, WAIS-III, FACTOR G Creativitat: PIC i CREA BADYG-I, E1, E2, E3, M EFAI TESTS ESO Tretze-setze anys Precocitat TESTS Primària Sis-dotze anys TALENTS ------------ QI ≥ 130 o QI ≥ 130 o PC > 80 PC > 80 més creativitat amb més creativitat amb un PC ≥ 80 un PC ≥ 80 Intel·ligència general: Intel·ligència general: totes les escales han totes les escales han de donar un de donar un PC ≥ 80 PC ≥ 80 Intel·ligència general: totes les escales han de donar un PC ≥ 75 Infantil Tres-cinc anys Intel·ligència general: totes les escales han de donar un PC ≥ 80 Intel·ligència general: totes les escales han de donar un PC ≥ 75 Primària ESO Sis-dotze anys Tretze-setze anys
  29. 29. Matemàtic BADYG-I, E1, E2, E3, M Acadèmic EFAI (per a primària i ESO) Creativitat: PIC i CREA Lògic Verbal Artístic Creativitat: PIC i CREA Creatiu Matemàtic Conceptes Raonament quantitatius numèrics matemàtic, sèries PC ≥ 95 numèriques I problemes numèrics verbals PC ≥ 95 Vocabulari gràfic, Raonament lògic, conceptes gestió de memòria i quantitatius raonament verbal numèrics, raonament PC ≥ 85 amb figures i memòria PC ≥ 85 Vocabulari gràfic, Analogies verbals, conceptes sèries numèriques i quantitatius numèrics matrius de figures i raonament amb PC ≥ 95 figures PC ≥ 95 Vocabulari gràfic Analogies i completar PC ≥ 95 oracions PC ≥ 95 Raonament amb Matrius de figures i figures, i percepció i figures girades i coordinació PC ≥ 95 grafomotrius PC ≥ 95 més creativitat: PC ≥ 80 ---------Creativitat: PC ≥ 90 ------------------- Lògic PMA DAT ---------- ---------- Verbal ---------- ---------- Artístic ---------- ---------- Raonament matemàtic, sèries numèriques i problemes numèrics verbals PC ≥ 95 Raonament lògic, gestió de memòria i raonament verbal PC ≥ 85 Analogies verbals, sèries numèriques i matrius de figures PC ≥ 95 Analogies i completar oracions PC ≥ 95 Matrius de figures i encaixar figures PC ≥ 95 més creativitat: PC ≥ 80 Creativitat: PC ≥ 90 Càlcul numèric (aptitud numèrica) PC ≥ 95 Raonament lògic (raonament abstracte) PC ≥ 95 Comprensió i fluïdesa verbals (raonament verbal) PC ≥ 95 Concepció espacial (relacions espacials i raonament mecànic) PC ≥ 95 més creativitat: PC ≥ 85 QI: coeficient intel·lectual; PC: percentil; WPPSI: escala d’intel·ligència de Wechsler per a preescolar i primària; MSCA: escales McCarthy d’aptituds i psicomotricitat per a nens; WISC-IV: escala d’intel·ligència de Wechsler per a nens-IV; WAIS: escala d’intel·ligència de Wechsler per a adults; Factor G: tests de factor G; PIC: prova d’imaginació creativa; CREA: test d’intel·ligència creativa; BADyG: bateria d’aptituds diferencials i generals; PMA: aptituds mentals primàries; DAT: test d’aptituds diferencials; EFAI: avaluació factorial de les aptituds intel·lectuals.
  30. 30. • Exemples per a la interpretació de resultats Com s’aprecia en aquest quadre, hi ha diversos tests que permeten detectar si un alumne té o no algun tipus d’alta capacitat. Per interpretar-lo podem posar alguns exemples. Si un noi de vuit anys obté un percentil al voltant de 80 o superior en totes les escales del test BADyG-E2 i un percentil superior a 85 en el test de creativitat PIC, podem dir amb força seguretat que es tracta d’un superdotat. Si obtingués un percentil 85 o superior en les escales de raonament verbal, raonament lògic i memòria, mentre que les altres escales –incloent-hi les del test de creativitat– quedessin en un nivell mitjà o mitjà-alt, diríem que el noi està dotat amb talent acadèmic. Si la puntuació fos d’un percentil 95 sols en les escales d’aritmètica i les altres –incloent-hi les del test de creativitat– quedessin en un nivell mitjà o mitjà-alt o fins i tot mitjà-baix o baix, tindríem un noi amb talent matemàtic. BIBLIOGRAFIA Alonso, J.A, Renzulli, J.S. Benito Mate, Y. (ed.) (2003) Manual internacional de superdotados. Madrid: Eos. Arroyo, S.; Martorell, M.; Tarragó, S. (2006) La realidad de una diferencia: los superdotados. Barcelona: Terapias verdes. Berylene, D. E. (1965) Motivational problems raised by exploratory and epistemic Hill. Benito Mate, Y. (1994) Intervención e investigación psicoeducativas en alumnos superdotados. Salamanca: Amaru. L. Carreras Truñó. Los tests psicológicos. Barcelona: Libros de bolsillo Larousse. RBA realizaciones editoriales, S.L., 1998. L. Carreras y F. Castiglione. Mitos sociales en superdotación. En: J. S. Renzulli, Y. Benito y J. A. Alonso, eds. Manual internacional de superdotación. Madrid: Eos, 2003; 6. L. Carreras, F. Castiglione y M. Valera. La intervenció educativa en els casos de nens superdotats. Full Informatiu del Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya, 2004; 165 (enero). L. Carreras, F. Castiglione y M. Valera. La superdotació a les escoles de Catalunya. Full Informatiu del Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya, 2004; 167 (marzo). L. Carreras Truñó. Consellers escolars per alumnes amb altes capacitats. En: González Bellido A. y Riart Vendrell J. (eds.) Àmbits i estratègies d’intervenció en psicologia de l’educació. Barcelona: EUB, SL. 2005. Castelló, A.; Martínez, M. (1998) Necessitats educatives especials. Alumnat excepcionalment dotat intel·lectualment. Generalitat de Catalunya, Departament d’Ensenyament. De la Torre, S. (1995) Creatividad aplicada. Madrid: Escuela Española. García Vidal, J. (1996) Guía para realizar adaptaciones curriculares. Madrid: Eos. Gardner, H. (1999) Mentes extraordinarias. Barcelona: Kairós. Martínez, M. y Castiglione, F. (1996) Las familias con hijos e hijas de altas capacidades. Orientación e intervención en la familia del niño superdotado. Curso M.E.C. Madrid, Marzo de 1996. Menchén Bellón, F. (1998) Descubrir la creatividad. Madrid: Pirámide. Prieto Sánchez, M.ª D.; Pérez Sánchez, L. (1993) Programas para la mejora de la inteligencia. Teoría, aplicación y evaluación. Madrid: Síntesis.
  31. 31. Prieto Sánchez, M.ª D. (ed.) (1997) Identificación, evaluación y atención de la diversidad del superdotado. Archidona (Màlaga): Aljibe. Silverman, L. K. (1993) Counseling the gifted and talented. Denver, Colorado: Love Publishing Company. Riart, J.; Soler, M. (2004) Estrategias para el desarrollo de la inteligencia. Barcelona: Ceac. Riart, J.; Vendrell, J. (2002) Intel·ligència i cervell. Barcelona: Estel. Renzulli, J. S. «Desarrollo del talento en las escuelas, programa práctico para el total enriquecimiento escolar, mediante el modelo de enriquecimiento escolar», a Benito Mate Y. (ed.) (1994). Investigación e intervención educativa en alumnos superdotados. Salamanca: Amaru. Sipán Compañé, A.; López, J. C.; Manzano, J. R. (ed.) (1998) Respuestas educativas para alumnos superdotados y talentosos. Saragossa: Mira Editores. Wallace, B. (1988) La educación de los niños más capaces. Madrid: Visor distribuciones. Yuste, C. (1994) Los programas de mejora de la inteligencia. Madrid: Cepe. Pérez Sánchez, L. (1993) Diez palabras clave en superdotados. Madrid: Verbo Divino.

×