Drames rurals
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×
 

Drames rurals

on

  • 28,683 views

Conclusions de drames rurals

Conclusions de drames rurals

Statistics

Views

Total Views
28,683
Views on SlideShare
28,427
Embed Views
256

Actions

Likes
4
Downloads
193
Comments
0

10 Embeds 256

http://blocdellenguacatalana-laura.blogspot.com.es 208
http://2batxillecat.blogspot.com.es 21
http://iesvalldarus.xtec.cat 9
http://blocdellenguacatalana-laura.blogspot.de 5
http://85.192.92.93 4
http://2batxillecat.blogspot.com 3
http://blocdellenguacatalana-laura.blogspot.com 3
http://www.mefeedia.com 1
http://www.blogger.com 1
http://www.blocdellenguacatalana-laura.blogspot.com.es 1
More...

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Microsoft PowerPoint

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

Drames rurals Drames rurals Presentation Transcript

  • Conclusions de la temàtica
    Drames Rurals
    Víctor Català (Caterina Albert)
    Aleix Bou
    Víctor Castejón
  • Conclusions de la temàtica
    En els contes podem trobar els següents temes:
    La duresa de la vida i les seves fatalitats sobretot la dels pagesos.
    En el romanticisme els pagesos, igual que la naturalesa, està associada a la puresa. En canvi en els drames rurals això canvia radicalment: els pagesos estan associats a un massa animalitzada que impedeix el triomf de la individualitat.
    Totes les obres de Drames Rurals estan associades més o menys a aquesta temàtica, ja que com l’autora avisa en el Prec aquest llibre és un llibre dur, on ensenya la vida tal com era en aquell moment.
  • Exemples
    La vella: en aquest drama veiem com una dóna gran que no pot aportar res a una família és marginada i oblidada. Al final del llibre queda claríssim ja que es preocupen més per els animals morts que per la seva pròpia mort.
    Parricidi: Conte on el marit és acusat injustament de matar a la seva dona. I el seu propi fill inconscientment amaga probes portant al seu pare a un final tràgic.
  • La problemàtica de les relacions humanes:
    Un dels temes per excel·lència de l’obra, ja que al representar-se al poble com una massa animalitzada: aquesta no és capaç de raonar. Els humans són víctimes i botxins.
    Tots els contes inclouen aquest tema, ja que l’autora vol trencar amb la idealització de la classe pagesa. Es representa el camp com a lloc on la vida es manifesta en brut, amb tota la seva violència.
  • Exemples
    Pastor: Es veu clarament que els dos homes no són capaços de raonar es basen en la venjança.
    L’Explosió: També es veu clarament que en Peret, empès pel seu entorn, és incapaç de raonar amb el seu patró.
  • Complexitat de les personalitats humanes i comportaments individuals i socials.
    Els drames rurals indaguen en les personalitats dels personatges, en tots els contes hi ha una personalitat que sobresurt o és diferent a la resta.
  • Exemples
    Met de les Conques: El protagonista es rebutjat per la societat i ell mateix es va creant el seu propi món interior per evadir-se d’una societat que li és contraria.
    Ombres: La protagonista es torna boja perquè no pot suportar la situació que està vivint i que és diferent a la resta.
  • La situació de la dona en una societat que li és hostil. Aquest llibre fa una crítica a la societat del moment on la dona es considerava inferior a l’home.
    Aquesta temàtica no està en tots els llibres la podem en: Met de les Conques, Parricidi, Daltabaix, La vella, Agonia, Ombres i “Nochebuena”
  • Exemples
    Parricidi: La dona és assassinada per un amant enfurismat.
    Daltabaix: Quan Doloretes es casa amb el Verí la seva vida fa un gir, s’ha de fer càrrec de tothom i ella no rep res a canvi. A més a més, perd el seu fill, una de les úniques raons per la que vivia.
  • El món rural és un món tràgic, fosc on es veu la realitat més crua.
    En tots els contes podem veure aquesta temàtica menys en Explosió (ja que passa a la ciutat) i en Enveja (ja que és un conte on no es veu el món rural com un món tràgic, simplement el camp àrid és una metàfora per simbolitzar la impotència.
  • Exemples
    El pastor: El camp és on passen tots els fets tràgics d’aquesta obra.
    La vella: Com que la vella està invalida i no pot treballar al camp, està marginada per la seva pròpia família.
  • El paisatge i la naturalesa, en Drames Rurals, simbolitzen el món interior dels personatges. Aquest recurs és important en els contes perquè estan tant sintetitzats que no es poden permetre descriure un paisatge perquè sí.
  • Exemples
    Agonia: En aquest conte ens descriu un paisatge revoltat que simbolitza el món interior del marit, quan la dona li fa la confessió.
    Met de les Conques: Quan en Met va a peregrinar, es posa a ploure i hi ha molt fang. amb això l’autora ajuda a fer pensar que en Met està exhaust.
  • En alguns drames podem trobar un instint criminal i violència gratuïta.
    Exemples
    Idil·li Xorc: La massa social té un instint criminal cap a la parella acabada de casar, amb l’únic objectiu d’arruïnar-los la balada.
    El Pastor: El pastor permet que el remat pasturi en un camp que no és seu i a partir d’aquí comença la violència entre el pastor i el pagès.
    Daltabaix: També es caracteritza per la violència extrema cap a un animal cansat.
  • En canvi trobem obres on els personatges creuen que la violència està justificada, però en la majoria d’ells no és així:
    Exemples
    El pastor: El pagès mata el ramat del pastor perquè han fet malbé el seu camp.
    L’explosió: En Peret posa una bomba al mostrador del seu patró.
  • En els contes es parla sobre la manca de comunicació entre una parella:
    Aquest tema bàsicament es tracta en els contes: L’explosió (la Quimeta vols saber que li passa al seu home però ell no vol parlar amb ella) i Agonia (on la Bet no es capaç d’explicar al seu marit que el primer fill no és d’ell, i només ho fa perquè li ha dit el mossèn).
  • La gent gran és rebutjada per la societat.
    Podem trobar aquest tema en els contes: Idil·li Xorc (en Tit es marginat per la seva família, que el maltracten, li roben els diners, el fan anar a pidolar...) i a La vella (la pobre dona no es pot moure i la seva família es despreocupa d’ella).
  • En Drames Rurals hi ha tres contes on podem apreciar elements típics del naturalisme, lleis deterministes. Aquestes lleis diuen que un home està lligat a tres trets: l’herència, l’entorn i el context històric.
    Els contes on apareix el naturalisme són: Explosió, Met de les Conques i l’Empelt.
  • En molts contes l’atzar té un paper determinant en el desenvolupament de la història.
    Els contes on l’atzar és important són:
    Parricidi: Ja que en Titet destrueix les proves que exculpen al seu pare sense voler.
    Daltabaix: Ja que la mula envesteix a tota la família.
    Explosió: Ja que just quan la Quimeta va a casa el patró ell posa la bomba.
  • L’autora en algunes obres vol crear intriga.
    Ombres: En aquest conte no se sap perquè la protagonista embogeix.
    Agonia: Vol crear una situació d’intriga ja que el lector no sap quin secret li amaga fins al final.
  • Dualitat dels personatges, aquests personatges porten una doble vida.
    Agonia: La Bel li ha amagat sempre que el seu primer fill era del senyor Ramon.
    Ombres: El marit de la Maleneta porta una doble vida: la que el poble coneix i la que la Maleneta descobreix.
    L’explosió: En Peret per una banda porta una vida de casat, però per l’altre és un anarquista declarat que atempta a la fàbrica del seu patró.
  • La majoria dels contes de drames rurals, s’acaben amb un enigma. El lector no té manera de saber com acaba la història.
    Per exemple:
    El Pastor: El lector no sap si finalment detindran el pastor o no i per tant queda intrigat.
    Agonia: No se sap si finalment l’home de la Bet perdonarà al senyor Ramon o no.
    Nochebuena: No se sap si finalment atrapen a en Pere Anton o no.
  • Cal remarcar que en aquest llibre hi ha dos contes que en principi no haurien d’estar inclosos en aquest recull. Aquests dos contes són: l’Enveja i l’Explosió per això algunes vegades no segueixen la mateixa línia que els altres contes.
  • El Pastor
    A l’inici de El Pastor l’autora ja ens adverteix que el pastor d’aquest conte no és un pastor dels Pirineus:un pastor idealitzat i associat a la pau. Al llibre el Pastor està associat a la destrucció i a la malicia.
    És un pastor totalment allunyat del pastor de Terra Alta i Solitud, que són pastors totalment idíl·lics.
  • Bibliografia
    http://visat.cat
    http://80mundos.com
    Drames Rurals