Per pensar

Un pare arriba cansat de la feina. El seu fill li pregunta: - Pare, a quan et paguen l’hora?

El pare se’l mira sorprès i li contesta: - No tens res més a fer? Va deixa’m que estic molt cansat

El fill torna a insistir: -Però pare... A quan et paguen l’hora?

Per tal de treure-se’l de sobre li diu: Em paguen 5 euros l’hora. Pare, em podries fer un préstec de 2 euros?

Per tal de treure-se’l de sobre li diu:

Em paguen 5 euros l’hora.

Pare, em podries fer un préstec de 2 euros?

Amb males maneres el pare li contesta: -Però què t’has cregut, interessat. Només veus l’aspecte material de les coses. No m’empipis més i vés a dormir

El fill tristoi obeeix. El pare es posa a mirar la televisió, però li sap greu haver parlat així al seu fill. Tan és així que va cap a l’habitació del fill

Hola, que dorms? Encara no. Abans he estat una mica brusc, però té, et dóno els dos euros. Em diràs per què els necessites?

Hola, que dorms?

Encara no.

Abans he estat una mica brusc, però té, et dóno els dos euros. Em diràs per què els necessites?

El fill molt content treu tres euros més de sota el coixí i contesta al seu pare: - Pare, ja tinc cinc Euros. Et puc comprar una hora del teu temps?

Això que acabes de llegir em va arribar via mail i posava d’autor desconegut. Realment em va fer pensar molt i he volgut que ho compartiu i si voleu que també hi penseu una miqueta.