Sóc Mestra

Quan saben que sóc mestra, la gent em pregunta què ensenyo. Jo explico que sóc tutora de nens i nenes de 3 anys. Generalment amb un “ Ah !" tan desencisat que m’agradaria exclamar:

En quin altre lloc m’abraçaria un jovenet guapíssim i em diria que m’estima?

On més podria posar llaços als cabells, cordar cinturons, veure una desfilada de modes diàriament i, encara que porti sempre la mateixa roba, sentir que el meu vestit és bonic?

En quin altre lloc podria guiar l’escriptura de les primeres lletres d’una mà que potser algun dia escriurà un llibre o un tractat de pau?

En quin altre lloc oblidaria les meves penes perquè he de curar tantes esgarrapades, nyanyos, nyafres i cors ferits?

On conservaria l’esperit jove, sinó al bell mig d’un grup d’infants que té un límit d’atenció tan curt, que sempre he de tenir a mà una caixa de sorpreses?

En quin altre lloc se m’escaparia una llàgrima perquè s’acaba un any de relacions profitoses?

A totes les mestres d’educació infantil que tant sembren, perquè d’altres recullin, gràcies mestres!"

I gràcies també a: a vosaltres companys que treballeu amb nens d’ educació especial, tan especials i tan meravellosos, als meus companys de música, per creure, crear i conrear l’art, als companys d’educació física, que amb la vostra feina feu més fàcil la de tots, als que treballeu a l’escola rural, a les aules d’acollida, a tots els meus companys de llengües.... A tots.

Em sento gran treballant amb petits.

Gràcies