Revista Link Abertis núm. 8 Juliol 2013
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×
 

Revista Link Abertis núm. 8 Juliol 2013

on

  • 492 views

 

Statistics

Views

Total Views
492
Views on SlideShare
492
Embed Views
0

Actions

Likes
0
Downloads
1
Comments
0

0 Embeds 0

No embeds

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Adobe PDF

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

Revista Link Abertis núm. 8 Juliol 2013 Revista Link Abertis núm. 8 Juliol 2013 Presentation Transcript

  • JULIOL 2013 Nº08 - SEGONA ÈPOCA ENTREVISTA Carlos Bastarreche, ambaixador d’Espanya a França P. 24 REPORTATGE Estats Units i Mèxic, mercats prioritaris P. 22 Rumb capanous mercats
  • HEM REDOBLAT ELS NOSTRES ESFORÇOS PER ACONSEGUIR UNA GESTIÓ MÉS EFICIENT I ADAPTADA A LES CIRCUMSTÀNCIES; TENIM DIMENSIÓ I, AMB LA DIMENSIÓ, MÉS PULMÓ I ESPAI PER SEGUIR CREIXENT” SALVADOR ALEMANY PRESIDENT D’ABERTIS EDITORIAL Vivim en un món global en què la incertesaeconòmica–amblesdispa- ritats del cicle econòmic a les diferents regi- ons–, la incertesa i també en certa manera inseguretat geopolítiques, fins i tot també els impactes de les catàstrofes naturals, o l’acceleració dels canvis en la manera d’en- focar els negocis –per exemple, per l’efecte de les tecnologies de la informació−, ens parlendelquealgunshananomenatunmón “VUCA”perl’acrònimanglèsdeVolatilitat, Incertesa (Uncertainty), Complexitat i Ambigüitat. Nosóndoncsmomentsdecerteses.En totcas,sensdubtenohosónalspaïsosocci- dentals de l’hemisferi nord. Són més aviat momentsenquèpodemtenir−iaixòpotser és especialment perceptible a Europa−una sensació d’absència de referències segures que delimitin els marges del camí. Enaquestcontextcadascúdenosaltres, comadirectius,hauríemd’adoptarunesacti- tuds que, alhora, ens parlin de cultura i de valors.Actituds com: LaResiliència,pelquetéderesistència positiva.Senseaquestaresistènciapositivai voluntat de ser,amb visió i relat de llarg ter- mini,no hi ha projecte i no hi ha futur. L’Adaptació,quebàsicamenttéaveure amb actuar després d’una adequada inter- pretació del context. L’Anticipació, que ens convida a no esperar passivament que el futur ens arribi, sinó que anem a buscar-lo. Una actitud emprenedora que ens prepara per aprofitar lesoportunitats,iqueabertis,evidentment, hadesenvolupataquestacapacitatd’antici- pació. IfinalmentlaTransformació.Igualque l’anticipació, una actitud positiva davant el futur.Orientadaaresponsabilitzar-nosd’allò queenspassaperquènosaltresmateixosens proposem el propi procés de transformació. En definitiva,són respostes que poten- cienlacapacitatdegovernariconduirelpropi futur. Saber llegir i interpretar el context i anticipar-se.Crec que la història i el present d’abertis constitueixen un bon exemple de com aquestes respostes es poden integrar i combinar. Així, de la mateixa manera que a finals dels anys 90 i principis d’aquest segle XXI vam apostar per la construcció d’un grup d’infraestructures global en el sentit inter- nacional,idiversificatencincsectorsd’acti- vitat,desdel2008iel2009,laintensificació delacrisieconòmicaifinancera–demanera moltdestacadaaEuropaiaEspanya–ensva portar a redefinir la nostra estratègia secto- rial,pertaldeconcentrarelsnostresrecursos icapacitatsacréixerireforçar-nosenaquells sectors en què estem en millors condicions per exercir un lideratge clar i un paper de referent mundial. El camí recorregut i allò ja aconseguit ens indica que no tenim per què ser més petits a Espanya,sinó que fonamentalment serem –ja som– més grans a altres països. Som líders en autopistes al Brasil, a Xile, a Espanya, i també a França mantenim una sòlida posició entre els principals gestors d’autopistes, i així ens hem situat com els principals gestors d’autopistes del món. Lesdecisionsquehemanatprenentdes del’inicid’aquestaprimeragrancrisidelsegle XXI ens han aportat focus; hem redoblat els nostres esforços per aconseguir una gestió més eficient i adaptada a les circumstàncies; tenimdimensiói,ambladimensió,méspulmó iespaiperseguircreixent.Estàvempreparats i hem reaccionat a temps, anticipant-nos. abertis és avui un grup més competitiu peroperarenunentornglobalalhoraquehem reduïtlanostraexposicióalriscpaís.Ésadir,en la mesura que el cicle econòmic és asimètric –l’economia mundial creix en el seu conjunt però la recessió es manté i sembla fins i tot enquistar-se a Europa−, la nostra presència geogràfica també ha de respondre a aquesta realitat asimètrica que se’ns imposa i hem de saberaprofitar-lacomunaoportunitat. Aquest és en definitiva un dels nostres objectiuscomaempresaglobal:queelresultat del mix geogràfic en el conjunt del Grup ens aportilapossibilitatd’uncreixementsostingut ambindependènciadelafaseconcretadelcicle econòmicenunaounaaltrazonadelplaneta. Aixícapitalitzaremenunsentitclarament positiulesincertesesperòtambélesoportu- nitatsqueensofereixaquestmón“VUCA”. Preparats per a un món “VUCA” JULIOL 2013 LINK abertis 3
  • 06OPINIÓ Ginés de Rus Infraestructures i els triangles d’Harberger 14ENTREVISTA Luis Miguel de Pablo “abertis téexperiènciaen integracióicreaciódevalor” 18EQUIP AssessoriaJurídicaCorporativa Assessorar des del codi ètic 22REPORTATGE Internacionalització Estats Units i Mèxic, mercats prioritaris 24ENTREVISTA Carlos Bastarreche “La internacionalització suposa adaptar-se millor a la demanda” 28VIATGE São Paulo La gran megalòpolis brasilera 26REPORTATGE Llatinoamèrica abertis, l’operador d’autopistes més gran de Xile 32REPORTATGE Port Mann Bridge abertis gestiona el peatge del pont més ample del món 34REPORTATGE abertis autopistas Xile La Ruta 68 estrena telepeatge 35REPORTATGE Autopista Central Inaugurat el tercer carril de l’autopista xilena 36REPORTATGE abertis autopistas San Rafael iVillacastín estrenen el tercer carril 38REPORTATGE Nous enllaços de l’AP-7 Avancen les obres a Girona 40REPORTATGE ProgramaTruck Pla Nous descomptes per a transportistes 42REPORTATGE Global Gathering Quarta convenció de dirigents corporatius 44REPORTATGE Col·laboració publicoprivada Trobada sobre la viabilitat d’aquest tipus d’iniciatives 45REPORTATGE abertis telecom Contracte amb la Policia Municipal de Terrassa 46REPORTATGE MobileWorld Congress Arriba la televisió en Ultra Alta Definició 48NOTÍCIES Amazonas 3 48 Llançat amb èxit el nou satèl·lit d’Hispasat Premi abertis 50 Desena edició del guardó de la càtedra abertis-UPC link abertis SUMARI Nº08 4 LINK abertis JULIOL 2013 Rumb cap a nous mercats 08REPORTATGE
  • 66RESULTATS Gener-març 2013 Creix el benefici net 72JUNTA D’ACCIONISTES abertisquadruplica les seves principals magnituds 73CONSELL D’ADMINISTRACIÓ Reducció del nombre màxim de consellers Investor’s link link abertis és una publicació d’Abertis Infraestructuras,SA Av.del Parc Logístic,12-20. 08040 Barcelona. Tel.:93 230 50 00.Fax:93 230 50 02. EDITA I REALITZA: Direcció Corporativa de Comunicació d’abertis. CONSELL EDITORIAL: SalvadorAlemany, Francisco Reynés,JoséAljaro,Josep Maria Coronas,Toni Brunet,Juan María Hernández Puértolas,Sergi Loughney i Joan Rafel. IMATGE CORPORATIVA I PRODUCCIÓ: Erik Ribé,Bernat Ruiz i Joan Fontanals. COORDINACIÓ DE CONTINGUTS: Alícia Cobeña. REDACCIÓ:Alícia Cobeña,Gemma Gazulla, Marc Gómez i Leticia Gonzálvez. COL·LABORACIÓ: ChristineAllard, Bob Bullock,Sergio Castilla,Joan Fontanals, Enric Pérez,Mercedes Pérez-Cruz, Roser Prenafeta,Marc Ribó,Bernat Ruiz, abertis,abertis autopistas,abertis telecom, abertis airports i fundació abertis. REALITZACIÓ: Ediciones Reunidas,SA (Grup Zeta). Revistes Corporatives Barcelona. Consell de Cent,425.08009 Barcelona. Tel.:93 265 53 53. Gerent:ÒscarVoltas.Coordinadora editorial: Nuria González.Redactor en cap:Toni Sarrià. Redacció:Marta Carrera,Gemma Figueras, Paco Martínez iToni Capilla.Maquetació: CristinaVilaplana i Xavier Julià. Edició:Ares Rubio. Dipòsit legal:B-16431-2010. abertis telèfon d’atenció a l’accionista: 902 30 10 15. www.abertis.com abertis no es fa responsable de l’opinió dels seus col·laboradors en els treballs publicats, ni s’identifica necessàriament amb la seva opinió. JULIOL 2013 LINK abertis 5 14 2418 48 56 42 46 32 fundació abertis 52 Via-T gratuït per als conductors amb discapacitat Pedrera del Mèdol 54 abertis presenta el projecte de rehabilitació del jaciment pròxim a l’AP-7 RetrospectivaDalí56 La fundació abertis patrocina l’exposició al Museu Reina Sofía Conduccióresponsable58 Nova campanya de seguretat viària de la fundació abertis 60BREUS Actualitat abertis Apunts d’altres notícies destacades relacionades amb el Grup
  • 6 LINK abertis JULIOL 2013 Es fan necessaris una bona planificació de les xarxes, uns reguladors competents i agències dedicades a l’avaluació i l’encarrilament de la participació privada per obtenir una rendibilitat social positiva EnelprimerCongrésNacionald’Ava- luaciódeProjectesd’Inversiócelebrat a Santiago de Xile,el passat mes de desem- breialqualvaigtenirl’honordeserconvidat, JoaquínLavín,ministredeDesenvolupament Social,va defensar la pertinència d’analitzar la inversió en infraestructures perquè“fins i tot del darrer peso gastat” s’obtingués ren- dibilitatsocial.Comaexempledemalapràc- tica el ministre es va referir a l’existència d’aeroports buits a Espanya,situació que en lasevaopinióesdeviaalamancad’avaluació econòmica d’aquestes infraestructures al nostre país. Al congrés van assistir unes 200 perso- nes.La conferència inaugural va ser a càrrec d’Arnold Harberger,de 89 anys,qui als anys 50vadefinirelsfamosos“triangles”quepor- ten el seu nom i que mesuren la ineficiència provocadaperdeterminadespolítiquespúbli- ques.Als anys 70,sent director del Departa- ment d’Economia de la Universitat de Chi- cago, va visitar Xile juntament amb Milton Friedman.Desd’aleshores,moltsdelsbrillants economistesxilenshanrebutlasevaforma- cióalesmillorsuniversitatsnord-americanes. El professor Harberger segueix assessorant avui el govern xilè en metodologia d’avalu- ació d’inversions. En la meva intervenció,vaig mostrar el meudesacordambelministreLavín.L’excés de capacitat de moltes infraestructures en alguns països, entre ells Espanya, no és un problemametodològic.Noéslamancad’ava- luacióeconòmicadelsprojecteslaqueexplica laconstrucciód’obresfaraòniques.Moltsdels projectesesvanconstruirambfinançament comunitariiperaccediralsfonseuropeuses requeriapresentarunaanàlisicost-benefici. El problema és més senzill en la seva identi- ficació i més difícil en la seva resolució. El problemaésdedissenyinstitucionaliincen- tius, i amb almenys tres nivells: regional, nacional i supranacional. Avaluaciódeprojectes En ocasions, la metodologia d’avaluació es conceppelseconomistesperseleccionarels projectes que augmenten el benestar social però es converteix en un requisit adminis- tratiu,en una barrera,ja sigui per accedir als pressupostos públics o als fons europeus. Malgrat tots els avenços metodològics il’experiènciaacumulada,crecquesegueixen vigents les paraules de Harberger el 1964: “Crecquedevemdonarperfetquelesnostres estimacions de costos i beneficis (sobretot aquestsúltims)futursestaninevitablement subjectes a un ampli marge d’error, enfront delqualnotégairesentitcentrar-seensub- tileses dirigides a discriminar amb precisió entre inversions que podrien tenir un rendi- ment esperat de 10,5% i les que només donarienel10%.Enprimerainstànciavolem sercapaçosdedistingirlesinversionsde10% d’aquelles que puguin rendir un 5 o 15%, esperanteldiaenquès’haginresoltsatisfac- tòriamentelsmoltsproblemesdel’avaluació deprojectesdemaneraquepodemseriosa- menttractardedistingirrendimentsdel10% respecte dels del 9 o de l’11%”. Cal canviar el marc institucional i els incentius per evitar dos problemes: un, el de la discrecionalitat política guiada per objectiuselectoralsmésomenysimmediats OPINIÓ PER GINÉS DE RÚS Infraestructures i els triangles de HarbergerCatedràtic d’Economia Aplicada de la Universitat de Las Palmas de Gran Canaria, és màster en Economia del Transport per la Universitat de Leeds (Regne Unit), on va obtenir el grau de doctor en Economia el 1984 Enl’actualitatés professord’Anàlisi Cost-Beneficial Màsterd’Economia Industrialdela UniversitatCarlosIIIde Madrid,onhaestat directordelMàster enEconomiadel Transport. Hacoŀlaborati coŀlabora,entrealtres organismes,ambla ComissióEuropea, elBancEuropeu d’Inversions,elBanc Mundial,elBanc Interamericàde Desenvolupament,el TribunaldeDefensade laCompetènciai elMinisterid’Economia iHisenda. www.evaluacionde proyecto.es NO ES TRACTA D’AUGMENTAR LES DIMENSIONS DE L’ADMINISTRACIÓ PÚBLICA SINÓ D’UTILITZAR ELS SEUS RECURSOS D’UNA MANERA DIFERENT
  • JULIOL 2013 LINK abertis 7 iquepotarribaraconcretarenl’execucióde projectes amb rendibilitat social negativa. L’altre problema està lligat a l’existència de diversos nivells de govern, que fa que sigui rendibleperalgovernques’activinprojectes amb recursos d’altres nivells de l’Adminis- tracióquanmaielmunicipi,laregióol’Estat –segons sigui el cas– ho construirien amb dinerspropis.Unaespèciededilemadelpre- soner en què,encara que tots acaben arruï- nats, la millor estratègia individual és la de seguir endavant. Organismesindependents Què podem fer? Permeteu-me formular algunes propostes per a les infraestructures iferunareferènciaalpròximllibredelsxilens Engel,Fischer i Galetovic TheEconomics ofPublic-PrivatePartnerships:ABasicGuide, on aquestes idees es presenten de manera magistral. Una condició bàsica de partida és con- cebre el ministeri responsable en cada cas com el que planifica la xarxa d’infraestruc- tures, però ni les construeix ni les explota directament i ho fa per dotar l’economia de les infraestructures necessàries i possibles evitantelsnivellsdecapacitatsubòptims.El seu disseny institucional hauria de modifi- lesrenegociacionsdelscontractes.Nosem- bla el més raonable que el mateix ens que adjudica sigui el que renegociï quan es pro- dueix un canvi en les condicions que pugui afectar l’equilibri de la concessió. Si tenim una bona planificació de les xarxes,reguladorscompetentsilesagències dedicades a l’avaluació i l’encarrilament de la participació privada, hauríem de deixar a la iniciativa privada la gairebé totalitat dels serveis de transport.Aquesta última tasca s’estàportantatermelentamentaEspanya però el canvi institucional descrit segueix pendentisenseellunaprivatitzaciónoneces- sàriamentmilloralasituaciódepartidaamb producció pública. Podriapensar-sequeaixòésmoltcostós, tenint en compte les circumstàncies en què ens trobem,però comparat amb els costos i lesineficiènciesdelsistemaactual,elsbene- ficis de la reforma serien immensos.A més, no es tracta d’augmentar les dimensions de l’administraciópúblicasinód’utilitzarelsseus recursos d’una manera diferent.* L’EXCÉS DE CAPACITAT DE MOLTES INFRAESTRUCTURES NO ÉS UN PROBLEMA METODOLÒGIC, SINÓ DE DISSENY INSTITUCIONAL I INCENTIUS car-se per reduir la discrecionalitat política i augmentar el pes de les decisions tècniques quanestractaderesoldreproblemestècnics. Aefectesdedecisiósobrelesinversionsode regulació, no hauria de segregar-se funcio- nalment la responsabilitat per mitjans de transport,sinóquehauriadefer-seunaapro- ximació que valorés el sistema de transport enelseuconjuntamblesconsegüentsinte- raccions. L’avaluació d’inversions hauria de realitzar-se per un organisme independent i professional que avaluï així mateix totes les inversionsentransportenelseuconjunt.Un altre organisme independent, i diferent de l’anterior, hauria d’adjudicar i gestionar els contractesdeconcessióperalaparticipació privadaatotselsmitjansdetransport.Final- ment, un altre organisme s’encarregaria de * Extracte de l’article publicat originalment al bloc Nada es gratis, el 27 de febrer del 2013. Reproduït amb autorització de l’autor.
  • El procés de creixement i d’interna- cionalització d’abertis és imparable. “Aniremabuscarmercatsquecreixin.Tenim talent i capacitat per fer-ho”, afirmava el president d’abertis, Salvador Alemany, en una entrevista el passat mes de maig. El 2013 està sent un any de reptes per a la companyia: s’està treballant en la consoli- dació dels nous actius adquirits al llarg de 2012 (Xile i Brasil), per poder aplicar les bones pràctiques i criteris d’eficiència que ja estan donant els seus fruits a la resta d’autopistesdelGrup.D’altrabanda,lacom- panyia segueix impulsant la seva diversifi- cació geogràfica analitzant les diferents oportunitats que es puguin presentar als països on ha posat el seu punt de mira: els EstatsUnits,Mèxic,elBrasiliColòmbia.Però, quines raons porten a abertis a fixar-se en països de Llatinoamèrica en lloc d’altres? Lanaturalesadelnegocid’abertis,com a empresa concessionària, requereix una relació a llarg termini amb les administra- cions i la societat on opera.És per això que prioritzaaquellspaïsosonexisteixméssegu- retat jurídica i un marc regulador clar.Molts països del continent americà com els ja citats presenten aquestes característiques, alhora que són països amb importants crei- xementseconòmicsidestacadesnecessitats de modernització de les seves infraestruc- tures.Ésallàonabertishaposatelseufocus REPORTATGE d’atenció en la seva estratègia de creixe- ment.El conseller delegat de la companyia, Francisco Reynés, reconeix que abertis ha reduït la seva“sobreexposició” als mercats d’Europa, que no passen pel seu millor moment.“Hihaunaapostafortapercréixer a tot el continent americà. Busquem les oportunitats per reforçar-nos al Brasil, Xile iColòmbia,amésd’implantar-nosaMèxic”, subratlla el conseller delegat. Creixementselectiu El procés d’internacionalització del Grup es va iniciar el 2006 amb l’adquisició de la concessionària francesa sanef i s’ha inten- sificat sobretot en els darrers tres exercicis amb una estratègia de creixement selectiu i de focalització en aquells negocis en què el Grup pot desenvolupar la seva vocació Països estables i amb creixement econòmic, amb marcs legals sòlids i capacitat financera. Són les destinacions on la companyia fixa el punt de mira de cara a futurs projectes Rumb cap a nous mercats Internacionalització TEXT I FOTOS abertis A TANCAMENT DEL 2012, EL 55% DELS INGRESSOS DE LA COMPANYIA ES VA GENERAR A L’ESTRANGER. I EL 2013, ABERTIS GENERARÀ MÉS DEL 60% DEL SEU EBITDA FORA D’ESPANYA 8 LINK abertis JULIOL 2013
  • Des del 2009, la companyia ha duplicat el nombre de concessions, 32 el 2013, i quilòmetres que gestiona, 7.300.
  • Autopistas Infraestructurasdetelecomunicaciones Aeropuertos 10 LINK abertis JULIOL 2013 abertis arreu del món Canadà Estats Units Brasil Argentina Colòmbia Regne Unit Mèxic Jamaica Puerto Rico Espanya Irlanda Xile
  • JULIOL 2013 LINK abertis 11 empresarial i aportar més valor per a l’ac- cionista. Francisco Reynés definia fa uns mesoselfullderuta:“Vamprioritzarlainter- nacionalitzaciópersobredeladiversificació d’activitats.Vam aconseguir una posició de lideratge mundial en autopistes i estem en procés de ser més intensius en aquest front. I en telecomunicacions, estem estudiant oportunitats, especialment a Llatinoamè- rica”. Traduïtenxifres,atancamentdel2012, el 55% dels ingressos de la companyia es va generar a l’estranger.Segons les estima- cions, el 2013, abertis generarà més del 60% del seu Ebitda fora d’Espanya (enfront del 45% el 2009), on ja acumula 16.000 milions d’euros d’actius. Des del 2009, la companyia ha duplicat la xifra de concessi- ons,32 el 2013,i quilòmetres que gestiona, que han passat dels 3.700 als més de 7.300 amb què es va iniciar l’exercici 2013. En aquestperíode,abertishaincrementat,així mateix, en gairebé un 28% el valor dels actius que gestiona, fins a aconseguir més de 29.000 milions d’euros. Respecte a la plantilla,abertisvatancarel2012ambuna plantilla mitjana de 17.500 treballadors (enfront dels 10.800 del 2009), dels quals el 64% es troba a l’estranger. Suècia França Evolució (del 2009 al 2013) GENER 2009 QUILÒMETRES TREBALLADORS EBITDA (PAÏSOS) INGRESSOS (PAÏSOS) GENER 2009 GENER 2013 GENER 2013 GENER 2013 GENER 2013 46% 36% 39% 35% 24% 17% 32% 30% 11% 5% 11% 9% 8% 7%44% 37% 16% 18% 2% 18% 1% 16% 6% 9% 41% 41% 52% 52% 20% 21% 38% 36% ESPANYA FRANÇA XILE BRASIL ALTRES ESPANYA FRANÇA XILE BRASIL ALTRES ESPANYA FRANÇA XILE BRASIL ALTRES ESPANYA FRANÇA REGNE UNIT XILE BRASIL ALTRES GENER 2009 GENER 2009 6% 6% 3% 3% 4% EBITDA (milions d’euros) 2.550 2.500 2.450 2.400 2.350 2.300 2010 2011 2012 2012 (comparable) 2%2%
  • 12 LINK abertis JULIOL 2013 ABERTIS PRETÉN UTILITZAR A LA SEVA XARXA D’AUTOPISTES LA TECNOLOGIA SANEF ITS, QUE S’HA POSICIONAT LÍDER EN TECNOLOGIES DE PEATGE Créixerambsocis L’actualsituacióeconòmicaderestricciódel crèdit i l’estancament del mercat domèstic haimpulsataliancesambdiversossocisfinan- cers per aportar fortalesa financera als pro- jectes i poder créixer a l’estranger. Un d’ells és el fons Brookfield Motorways en l’opera- ció del Brasil. No obstant això, abertis, pel seuexpertiseiknow-howdelnegociconces- sional, es consolida com a soci industrial principal en tots els projectes en què opera. Amèrica,principaldestinació Elcontinentamericà,elprincipalmercatdel Grup, suposarà el 2013 el 23% de l’Ebitda total.L’últim gran projecte d’internaciona- lització d’abertis a Amèrica ha estat el tancament el desembre del 2012 de l’ad- quisicióaOHLdel60%d’arteris,l’empresa del sector de les autopistes brasiler més important per quilòmetres gestionats: 9 concessions d’autopistes amb un total de 3.227 quilòmetres en explotació, amb una quota del mercat brasiler d’autopistes en règim de concessió del 21%. Es tracta d’un portafolis d’autopistes sòlid,que incorpora una equilibrada cartera de concessions,i que millora la vida mitjana de les autopistes d’abertis.Aquesta opera- ció, juntament amb la compra de 3 auto- Restad’Amèrica Al continent americà, abertis està també present a Puerto Rico a través de la conces- sionària d’autopistes de Puerto Rico (apr), que gestiona el pontTeodoro Moscoso des de fa 20 anys. Des del 2011, abertis parti- cipaenelconsorcimetropistas,queexplota lesconcessionsdelesautopistesPR-22(San Juan de Puerto Rico-Hatillo) i PR-5 (àrea metropolitana de San Juan). A Colòmbia, abertis té participació a Coviandes,titular del contracte de conces- sió de la carretera de peatge de 86 quilò- metres que uneix Santa Fe de Bogotà amb Villavicencio.Al’Argentina,abertisgestiona dos dels accessos més importants a la ciu- tat de BuenosAires a través del grupo con- cesionario del oeste (gco), titular de la concessió de 56 quilòmetres de l’Autopista de l’Oest, que uneix Capital Federal amb Luján;iAusol,titular de la concessió de 119 quilòmetresdel’accésnorddeBuenosAires. Als tres països esmentats destaquen els nivells positius del trànsit a les autopistes, que van augmentar un 4,5%.A l’exercici 2012,els ingressos de les autopistes de ges- tió directa a Amèrica van ascendir a 404 milions d’euros; i l’Ebitda, a 240 milions d’euros. En ambdós casos, representa un 10% del total del grup abertis. Canvis en l’alta direcció abertishaportatatermeuna remodelaciódel’estructura degestiódelessevesconcessions aLlatinoamèrica,ambl’objectiu d’adaptarl’organitzacióalsnous reptesplantejatspelcreixement internacionaldelGrupigarantir unaintegracióeficientdelsnegocis. Peraixòhaacordatproposar DavidDíaz,finsalmoment directorgenerald’AutopistasAmérica, comanouconsellerdelegatd’arteris, filialbrasileradeconcessions d’autopistes.DavidDíazdirigirà lacompanyiadesdelasevaseu aSãoPaulo. ElfinsaraCEOd’arteris,José CarlosF.d’Oliveira,passaràaocupar laPresidèncianoexecutivadelConsell d’aquestacompanyia.D’altrabanda, lareorganitzaciódirectivatambé suposalacreaciódelaunitatdenegoci d’autopistesaXile,elgerentgeneral delaqualseràLuisMigueldePablo, tambéendependènciadirectadel CEOd’abertis.Elgerentgeneralserà responsabledetoteslesconcessions d’autopistesd’abertisaXile,que desprésdelesúltimesadquisicionsa OHLsumenmésde700quilòmetres.La novaDireccióGenerald’AutopistesXile s’uneixalesjaexistentsaEspanyai França,dirigidesperJosepLluísGiménez iFrançoisGauthey,respectivament. Finalment,abertistambéhacreat lanovaDireccióGeneralde ConcessionsRestadelMón(ROW), eldirectorgeneraldelaqualserà CarlosdelRío–finsalmoment directorgenerald’abertisairports– iqueincloutoteslesparticipacions d’abertisenautopistesdelaresta pistes més a Xile (343 quilòmetres), ha marcat un abans i un després per a la com- panyia,que s’ha convertit en líder mundial en el sector d’autopistes al món tant per xifra d’ingressos com per quilòmetres ges- tionats.ElGrupincrementaenpràcticament un 25% les seves magnituds econòmiques i entra,a més,en el mercat brasiler,un mer- cat en creixement i amb un marc concessi- onal estable,on podrà crear una plataforma líderperalacaptaciódefuturesoportunitats de creixement a la regió. La transacció d’actius d’OHL és una operació transformacional que impulsa la diversificació geogràfica del Grup –present a 14 països–,incorpora nous socis –Brookfi- eld– i suposa l’entrada d’un nou grup a l’ac- cionariat d’abertis –la constructora OHL– ambvocaciódepermanènciaallargtermini. David Díaz. Carlos del Río.
  • JULIOL 2013 LINK abertis 13 cució del sistema més important de peatge dinàmic (free-flow) al pont Port Mann Bridge de Vancouver (Canadà). sanef its també col·labora en el desenvolupament del sistema de peatge del pont Golden Ears Bridge deVancouver o de la circumval·lació de Dublín (Irlanda). Expansióentelecomunicacions En el sector de les telecomunicacions, abertis ha fet una clara aposta pel negoci del towering. Una de les operacions que va marcar l’exercici 2012 d’abertis telecom va ser l’adquisició de 1.000 torres de tele- foniadeTelefónica,quevasuposarl’entrada en el mercat de la gestió d’infraestructures mòbils. El segon focus d’atenció de la divisió detelecomunicacionsd’abertiséselnegoci satel·litari, que el 2012 es va reforçar amb un increment de la seva participació a His- pasat (40,6%). D’altra banda, el 2013 està sent un any de treball intens per al desen- volupamentdelDividendDigital.Aixòcom- portarà la liberalització d’aquest espectre i un procés ordenat per mantenir els serveis de televisió en obert i consolidar la seva audiència. Totes aquestes operacions reforcen la voluntat de creixement de la companyia i obrenlaportaanousnegocisenquèabertis puguiposicionar-secomaoperadordepres- tigiinternacional,coméselcasdeltowering o del sector de la transmissió via satèl·lit. Unaestratègiadefutur Tant en projectes de curt com de llarg ter- mini, abertis seguirà potenciant la inter- nacionalització per mantenir-se com a referent en matèria d’infraestructures,pre- nent l’expansió geogràfica com l’impuls del creixementdelGrupiamblamiradaposada en països com els Estats Units, el Canadà, el Brasil o Mèxic.Països estables i amb crei- xement econòmic,amb marcs legals sòlids i capacitat financera, que permetin, a més, mantenir estable la qualificació creditícia de la companyia. depaïsos,aixícoml’actualunitat denegocid’aeroports.Dela novaDireccióGenerald’Autopistes RestadelMón(ROW)dependran laDirecciód’AutopistesUSA,la Direcciód’AutopistesArgentinaila Direcciónd’AutopistesPuertoRico, aixícomlesparticipacionsales concessionàriesCoviandes(Colòmbia) iRMG(RegneUnit). TANT EN PROJECTES DE CURT COM DE LLARG TERMINI, ABERTIS SEGUIRÀ POTENCIANT LA INTERNACIONALITZACIÓ PER MANTENIR-SE COM A REFERENT EN MATÈRIA D’INFRAESTRUCTURES SenseperdredevistaEuropa AlVellcontinent,abertisdespuntaaFrança, onlacompanyiacontrolael52%delcapital del grup sanef, que gestiona un total de 1.761 quilòmetres de xarxa viària al país gal i manté una posició privilegiada al centre de l’Europa econòmica, connectant amb cinc grans capitals europees (Londres, Brussel·les, Luxemburg, Frankfurt i Estras- burg).El marge brut d’explotació de la filial francesa representa un terç del total del Grup.abertispreténutilitzaralasevaxarxa d’autopistes la tecnologia de sanef,sanef its,que s’ha posicionat líder en tecnologies de peatge. Fora d’Europa, encara que asso- ciatalestecnologiesdepeatge,caldestacar laconcessióperaldesenvolupamentil’exe- abertis va reforçar el 2012 la seva presència en el negoci satel·litari amb un increment de la seva participació a Hispasat (40,6%). Luis Miguel de Pablo.
  • ENTREVISTA VA SER NECESSARI CONÈIXER ABERTIS I LA SEVA CULTURA, TRANSMETRE-LA AL PERSONAL QUE S’INCORPORAVA I REAFIRMAR-LA ALS QUE ES MANTENIEN”
  • Luis Miguel de Pablo estrena càrrec com a director general d’abertis autopistas Xile. En aquesta entrevista ens exposa els reptes que afronta en el seu nou càrreciaportatambéalgunesreflexionssobre el model d’infraestructures a Xile. Quinéselseubalançdesprésd’aquests primersmesosalcapdavantdelaGerèn- ciad’abertisautopistasXile? En aquesta primera etapa, i després de la compra dels actius d’OHL a Xile per part d’abertis, el nostre objectiu va ser integrar les empreses de manera que tinguessin una solaestructura.Laintegracióvahaverdefer-se mantenintlatotalitatdelesfuncionsopera- tives, ja que les empreses havien de seguir funcionant i, alhora donant tranquil·litat als treballadorsqueveienelsseusllocsdetreball en risc. Per aconseguir-ho va ser necessari conèixerabertisilasevacultura,transmetre- laalpersonalques’incorporavaireafirmar-la alsqueesmantenien.Esrequeriareconquis- tarlesconfiancesdetots.Endefinitiva,eraun procésquenecessitavalacooperaciódetota l’empresa com un gran equip. Han estat mesos de visites de personal de Barcelona,que ens van orientar i ens van donar el suport necessari per aconseguir la integracióivantransmetregranpreocupació per les persones. Avui estem molt avançats en el procés d’integracióiestemtreballantcomunasola empresa,fetquefinsaraenshapermèstenir unequipqueésmillorquelasumaindividual delesduesempreses.Encaraquedenproces- sos per concloure, però al meu entendre hem complert amb els objectius plantejats dins els terminis. Quins són els seus objectius per al negoci a curt termini? I a llarg termini, quinsreptesesplanteja? Elsobjectiusinternsacurtterminisónacon- seguirunaintegraciócompletaitotal,imple- mentant sistemes i procediments comuns que permetin fer una tasca eficient. Heminiciatlesanàlisisperimplementar un model d’operació similar a l’aplicat a les autopistes d’Espanya,adaptat a les condici- ons particulars dels nostres contractes amb el Ministeri d’Obres Públiques i els diferents stakeholders,basatenxarxesenllocdecon- cessions individuals,cosa que ens permetrà fer més eficient l’operació. La tecnologia és «abertis té experiència en integració i creació de valor a la companyia» Director general d’abertis autopistas Xile LuisMigueldePablo TEXT abertis|FOTOS JosepLoaso Després de l’adquisició de tres autopistes d’OHL a Xile, l’acabat de nomenar director general d’abertis autopistas Xile, Luis Miguel de Pablo, assegura que la integració dels actius està molt avançada i que ja es treballa com una sola companyia Perfil EnginyerCivilperlaUniversitatdeXile; MBAiDPAenAdministraciód’Empreses perlaUniversitatAdolfoIbáñez,vacursar AdministracióiGerènciaalaUCLA,amb postgrauenGeotècniaiFonamentació alaUniversitatPolitècnicadeMadrid. Vatreballar20anysaENDESAalaGerència d’ObresiIngendesaparticipantenel disseny,ladireccióielcontrold’obrescivils. Enelsdarrers15anyshatreballaten laindústriadelesConcessions d’ObresPúbliques. Entreel1997iel2000vatreballarcoma directortècnical’AutopistaLosLibertadoresi enassessoriesaAutopistadelItata,Autopista delSoliAutopistaRutasdelPacífico. VaserassessordelBancInteramericà deDesenvolupamentperalaCentral HidroelèctricaSandillalaCostaRicaCA ivaparticiparcomaespecialistageotècnic alaCentralHidroelèctricaDonPedro aCostaRicaCA. Entreel2000iel2003vaserdirector d’AutopistadelAconcaguaientre el2004iel2007,directordecontractes aConstructoraVespucioNorte. Entreel2008iel2012vaserdirectorgeneral d’OHLConcesionesChileilessevesfilials. Desdelmarçdel2013ésdirector generald’abertisautopistasXilei toteslessevesfilials. VOLEM IMPLEMENTAR UN MODEL D’OPERACIÓ SIMILAR A L’APLICAT A LES AUTOPISTES D’ESPANYA, ADAPTAT A LES CONDICIONS PARTICULARS DEL NOSTRE PAÍS” JULIOL 2013 LINK abertis 15
  • clau per aconseguir aquests propòsits i, per tant,acurtterminihemdeposarmoltesforç adotaralesnostresconcessionsdesistemes tecnològicscomcobramentsdepeatgesamb Televía, construir fibres òptiques que ens permetinunificarcentresdecontrol,panells d’informacióvariable,etcètera.Desdelpunt de vista de l’atenció dels usuaris de les vies concessionades,hemdecanviarinternament la mentalitat amb l’objectiu de donar una atenció de clients més que d’usuaris. A mig i llarg termini el nostre objectiu és crear valor a la companyia.Una forma de fer-hoésmillorantlescondicionsdelescon- cessionsenquèactualmentoperem.Peraixò ésnecessariacordarambelMinisterid’Obres Públiques la construcció d’obres com l’am- pliació de les actuals carreteres i autopistes, construcciódetúnelsilaincorporaciód’obres que augmentin la seguretat i el confort dels usuaris.Això ens podria permetre ampliar el termini de les concessions que veuen pròxi- mesladatadefinalitzacióorebrepagaments directes del Ministeri d’Obres Públiques. També hi ha mesures pròpies o acords amb 16 LINK abertis JULIOL 2013 Si bé en els últims vuit anys no s’han licitat grans concessions,l’actual govern té en car- petaperaaquestanylalicitaciódeprojectes perquantitatsproperesals1,5milersdemili- onsdedòlars,concentratenpocsperògrans projectes,fita difícil d’aconseguir. Xilenecessitainversionseninfraestruc- tura per continuar amb el seu desenvolupa- ment.El creixement del parc automobilístic es troba pròxim als 200.000 vehicles l’any, fet que augura un caos total a les ciutats en el curt termini. Estudis fets pel Ministeri de TransportassenyalenquenomésaSantiago s’han d’invertir 25.000 milions de dòlars en els propers 12 anys, dels quals el 36% cor- respon a projectes viaris concessionats. La resta de la inversió es destinarà a transport públic, però les concessions tindran també un rol preponderant. Creu que existeix algun tipus de resis- tència a Xile al model de concessió de carreteres? AXileelmodeldeconcessionsjaestàimple- mentat i és difícil tornar enrere. L’avenç en infraestructurapúblicaesvaavançar20anys, sentundelspilarsdeldesenvolupamentque haassolitelpaís.Alhora,vaalliberarrecursos del’Estatquehanpermèsexecutarobresen caminsiobresdecaràctersecundari,queno haguessin pogut fer-se perquè els recursos s’utilitzaven només per executar i mantenir obres a les vies principals. Reiterant el que he dit anteriorment, a Xileexisteixconsciènciadelvalordelainfra- estructura pública, la que ha de ser pagada per qui l’usa i no amb recursos de tots els xilens,demaneraqueaquestsrecursospuguin ser dirigits a altres necessitats del país. Quin paper pot tenir abertis autopistas Xileenfutursprojectesdecol·laboració publicoprivada? Indubtablement, abertis compleix i ha de continuarcomplintunpapermoltimportant en aquest aspecte. Xile és un país on gran part de les concessions corresponen a pro- A MIG I LLARG TERMINI EL NOSTRE OBJECTIU ÉS CREAR VALOR A LA COMPANYIA. UNA FORMA DE FER-HO ÉS MILLORANT LES CONDICIONS DE LES CONCESSIONS EN QUÈ ACTUALMENT OPEREM” empreses que podem prendre per tal d’im- plementarmilloressenselanecessitatd’acor- dar-les amb el concedent. En aquest cas, la tecnologia és una gran ajuda per assolir aquest objectiu. També hem d’estar atents al que passa a la indústria, ja que contínuament s’obren possibilitatsdecompradenovescompanyies que ens permetrien augmentar les nostres concessions.abertis té gran experiència en processosd’integració,comhohademostrat aXileialBrasil,itéelsmecanismespercrear valor millorant processos. Com analitza el sector de la concessió a Xile? Creu que és un negoci madur i consolidat? La indústria de les concessions a Xile està madura. S’han concessionat les principals rutes del país i s’ha iniciat el procés de con- cessionar un altre tipus d’infraestructura públicacomaraaeroports,hospitalsiedificis públics(jutjats).S’estaniniciantlessegones concessionsdelesmateixesrutesiaeroports el termini de concessió de les quals ja va expirar.AXilehihaconsciènciadepagament per l’ús de la infraestructura de qualsevol tipus.Finsitotalesautopistesurbanesamb úsexclusiudefreeflow,l’evasiódelpagament està dins dels rangs estimats. Comanalitzaelfuturdelesconcessions aXile?Creuqueexisteixpotencialpera un gran creixement d’aquest negoci en elspropersanysalpaís? LA IMPLEMENTACIÓ DEL TELEPEATGE ÉS UNA NECESSITAT PER PERMETRE CONTINUAR AMB EL CREIXEMENT DEL FLUX”
  • JULIO 2013 LINK abertis 17 Link www.autopistacentral.cl/ www.rutasdelpacifico.cl/ jectes madurs, sense riscos de construcció, més enllà de les millores que es poden i han de fer en els projectes,fet que va molt de la mà amb la política d’abertis. Per això, crec que Xile és un país ideal perquè abertis continuï invertint, ja que a mésdisposad’unescondicionseconòmiques i polítiques estables. Com valora el procés d’integració dels actiusd’OHLalgrupabertis? Laincorporaciódelsactiusd’OHLhapermès a abertis ser líder mundial en concessions i aXileéslaconcessionàriamésimportantper volumdetrànsit,cosaquelidónaunahege- monia i una posició favorable per desenvo- lupar el seu model de gestió i de negociació amb els diferents concedents. L’aplicació de les tecnologies de peatge dinàmic (telepeatge, GPS, etcètera) pot contribuir a una gestió més eficaç del trànsit?Finsaquinpuntsónprioritàries aquestestecnologiesaXile? Latecnologiaésfonamentalperalmodelde gestióintegradadelesdiferentsconcessions. Enspermetràserméseficientstenint,només atalld’exemple,centresdecontrolúnicsper adiversesconcessionsounperacadaxarxa oàrea.D’altrabanda,eltelepeatgeavuijano és una opció sinó una necessitat,no només per millorar el servei als usuaris de les auto- pistes, sinó com una eina per créixer.Tenim places de peatge reblides, on ja no ens és possiblecomplirambelsestàndardsmínims exigits i raonables, i ja no tenim espai per augmentar les places, cosa que genera un estancamentdelcreixement.Enaltresparau- les,tenim capacitat a les vies,però els peat- gessónelscollsd’ampolla.Hemimplemen- tatsistemesdepagamentambtargetessense contacte,però tot i això no tenim capacitat suficient d’atenció als usuaris. En aquests casos la implementació del telepeatge és una necessitat per permetre continuar amb el creixement del flux.A Xile elsfluxosestanaugmentantaraóaproximada del 8% anual. Xile és un país que segueix creixent a nivellsmoltsuperiorsalamitjanadepaï- sosdel’OCDE.Quinessón,segonslaseva opinió,lesclausd’aquestèxiteconòmic? Com afecta als ingressos del negoci? Que Xile estigui creixent a nivells més alts que la mitjana dels països de l’OCDE no ésunacasualitat.Xilehademostrat ser un país seriós i amb políti- ques econòmiques estables atravésdeltemps,cosaque dónatranquil·litatalsinversionistesquepor- tenelsseuscapitalsalnostrepaís.Peròtambé hi ha altres aspectes a considerar que se sumen a les condicions del país.El bon preu quehantingutdurantanyslesmatèriespri- meres com el coure ha portat grans inversi- onsal’àreaminera.Xileésunpaísminerper excel·lència; durant dècades hem desenvo- lupat altres activitats econòmiques com la vitivinícola,la salmonera,la fructícola,entre d’altres,però el preu del coure ens va tornar alarealitat,fetquefinsitothaperjudicatles altresindústriesacausadelabaixaenelpreu del dòlar i l’augment de la mà d’obra.Avui a Xile hi ha pràcticament plena ocupació i tenimgranquantitatdemàd’obraestrangera treballant al país, no només de països veïns comPerú,l’ArgentinaiBolívia,sinódepaïsos europeus que estan patint la crisi. Aquestcreixementsostingutquehatin- gutXileestàfentquelanostraindústriatambé estiguicreixentenformasostingudaanyrere any al voltant del 8% del flux anual. LA INFRAESTRUCTURA PÚBLICA HA DE SER PAGADA PER QUI LA UTILITZA I NO AMB RECURSOS DE TOTS ELS XILENS, DE MANERA QUE AQUESTS RECURSOS PUGUIN SER DIRIGITS A ALTRES NECESSITATS DEL PAÍS” LuisMigueldePablo afirmaqueXile necessitainversions eninfraestructuraper continuarambelseu desenvolupament.
  • L’organigramadelaDirecciód’Asses- soria Jurídica Corporativa s’ha anat adaptant de manera progressiva als canvis que el Grup ha experimentat en els darrers anys. Una part del seu equip es va escindir per conformar l’Assessoria Jurídica d’Auto- pistasEspaña;unaaltra,peracompanyarSaba enelseunouprojecteforadelgrup abertis, fa dos anys. Malgrataixò,AssessoriaJurídicaCorpo- rativahamantingutsemprelasevacapacitat per assessorar i acompanyar abertis en la EQUIP seva expansió internacional i ho ha aconse- guitgairebésenseincrementarelseunombre d’advocats. Segons la seva directora, Marta Casas,“l’AssessoriaJurídicaCorporativaasses- sora les unitats de negoci i la pròpia Corpo- ració en aquells aspectes que afectin d’una forma més directa el valor d’abertis”.Tot plegathofadesdetresperspectives:mitjan- çant el suport a l’operativa dels negocis col- laborant en el disseny dels seus projectes;la salvaguarda d’una responsabilitat social basadaenunsprincipisèticsmoltarrelatsen La Direcció d’Assessoria Jurídica d’abertis assessora les unitats de negoci del Grup i la pròpia Corporació des del compliment del codi ètic i un marc jurídic segur Territori jurídic Assessoria Jurídica Corporativa 1 TEXT I FOTOS abertis 18 LINK abertis JULIOL 2013 EL DEPARTAMENT ASSESSORA EN “AQUELLS ASPECTES QUE AFECTIN D’UNA FORMA MÉS DIRECTA EL VALOR D’ABERTIS”, EXPLICA MARTA CASES el grup i la participació directa en el creixe- ment del mateix a les diverses jurisdiccions. “Lavisióglobalaporta,sensdubte,l’oportu- nitat de compartir un coneixement generat desprésd’anysdecreixement,valoraciód’ac- tius i un adequat tractament del teixit de relacionsambelsòrgansconcedents,qüestió fonamental en els nostres negocis”, afirma Marta Casas. L’equip AssessoriaJurídicaCorporativaestàliderada per Marta Casas.L’acompanya en la gestió i l’organitzaciódelDepartamentDanielVentín, directordeProjectes.Eldepartamentdisposa a més de vuit advocats amb àmplia experi- ència, tres tècnics-administratives i una secretària de Direcció. Cadascun dels advocats és especialista en alguna àrea del Dret d’interès per a abertis (Dret societari, financer, projectes d’inversió,contractaciómercantil,Dretpúblic, etcètera).L’equipdetècnics-administratives coordinaelsprocessosdecontractaciógene- ralideprotecciódemarques,patentsinoms de domini del grup abertis.
  • — 1 — Marta Casas, directora del departament d’Assessoria Jurídica Corporativa d’abertis. — 2 — L’equip d’Assessoria Jurídica al complet. A dalt: Lucía Viz, Inma Ardiaca, Bárbara Jean Mairet, Annabel Casahuga, Raquel Pelegrín, Carme Torcal, Andrés Barberis, Maya Falguera i Julián Fernández. A sota: Virginia Navarro, Marta Casas, Daniel Ventín, Beatriu Daura i Gemma Magre. 2 JULIOL 2013 LINK abertis 19 Acciótransversal LaDirecciód’AssessoriaJurídicaprestaasses- sorament a totes les Direccions Generals d’abertis:aDesenvolupamentCorporatiuen projectes d’inversió,a la Direcció General de Financesencontractesdefinançamentiemis- sió d’instruments financers, a la fundació abertis en els seus programes de patrocini, entre d’altres. La interacció amb tots ells és contínuaiesrealitza,doncs,demaneratrans- versal.Igualment,laDireccióestàenpermanent contacteamblesunitatsdenegociielsofereix assessoramentcontinuatenaquellesàreesen quèpuguicompletardesdelasevavisióglobal l’assessoramentdelessevesrespectivesasses- soriesjurídiques(perexemple,assumptesque tinguintranscendènciaperalgrupabertisen el seu conjunt:renegociacions de contractes deconcessió,pletsrellevants,etcètera). LA CONTÍNUA ADAPTACIÓ A LES NECESSITATS D’UN GRUP QUE NO PARA D’INVERTIR EN PAÏSOS NOUS ÉS EL PRINCIPAL REPTE Adaptacióalajurisdicció Lacontínuaadaptacióalesnecessitatscan- viants d’un grup que no para d’invertir en països nous és el principal repte de la Direc- ciód’AssessoriaJurídicaCorporativa.Segons DanielVentín, director de Projectes,“cada país té el seu propi sistema i cultura jurídics, avegadesmoltdiferentdelnostreod’altres coneguts”.El repte de l’adaptació a cultures diferents és especialment acusat en el cas dels advocats. El coneixement del sistema legal espanyol no és suficient per abordar l’assessorament fora de les seves fronteres. En opinió de Marta Casas,“l’advocat ha de desenvolupar, i desenvolupa, una capacitat de comprensió d’altres sistemes que el farà sentir-se còmode en qualsevol jurisdicció, sabent què cal preguntar i sent conscients en tot moment del perill de realitzar inter- pretacions errònies basades en un sistema legal desconegut”, i afegeix que“només el sentit comú i la prudència i, evidentment, l’adequat assessorament, poden garantir la seguretat jurídica en qualsevol entorn”. LaDirecciód’AssessoriaJurídicacompta, per això, amb un equip “responsable, dinàmic,senseprotagonismes,conscientde formar part d’un projecte multidisciplinari i amb vocació de servei”, afirmen els seus responsables.
  • Bongovernicodiètic Entreelsprincipisdelbongoverncorporatiu s’incloulasupervisiódelcomplimentdelcodi ètic. Per això, cada vegada més, el codi ètic s’estàconvertintenunapeçaclauperatota empresa socialment responsable i que, per tant, presumeix del compliment del codi unificat de bon govern. En aquest sentit, abertis, amb la seva Assessoria Jurídica al capdavant,estàrealitzantunesforçperarti- CADA VEGADA MÉS, EL CODI ÈTIC S’ESTÀ CONVERTINT EN UNA PEÇA CLAU PER A TOTA EMPRESA SOCIALMENT RESPONSABLE Daniel Ventín, director de Projectes d’Assessoria Jurídica Corporativa. 20 LINK abertis JULIOL 2013 cularunsistemadeprevencióicontrolsobre el possible incompliment del seu codi ètic i elsseusreglaments,jasiguiperpartdelsseus directiuscomdelsseustreballadors.Peraixò, a més d’informar i sensibilitzar el personal, ha impulsat diverses accions formatives en diferents països com a part de l’articulació d’un sistema de prevenció i control sobre incompliments del seu codi ètic. Unad’aquestesiniciativeséseldisseny d’un mòdul formatiu on-line intern (com- pliance) per conscienciar els seus directius i treballadors dels riscos que poden néixer de l’incompliment del codi ètic i els seus regla- ments.Aquestaformacióesllançaràenprimer lloc a Espanya, per posteriorment realitzar undesplegament,amblesadaptacionsneces- sàries,atotsaquellspaïsosonabertistingui presència. Canalètic L’existència d’un canal ètic intern és una mostradelapreocupaciód’abertisperpre- venir qualsevol acte contrari al seu codi ètic i als seus respectius reglaments.Les consul- tes,dubtesodenúnciesrealitzadesaEspanya seranabordadesperlaComissiódelCodiÈtic abertis. Les procedents d’empreses del Grup en altres països les tractaran les respec- tives comissions locals. abertis està treba- llant per optimitzar la coordinació de les comissions locals amb la Comissió del Codi Ètic.
  • JULIOL 2013 LINK abertis 21 El paper d’Assessoria Jurídica en l’adquisició d’arteris TotaoperaciódeM&A(Mergersand Acquisitions)requereixunaimplicació detotl’equipdesdelseuinici.Éselcas delarecentadquisiciód’arteris(antiga OHLBrasil).Esvacomençarambun acordd’intencionsambOHLiesva portaratermeunaintensatascade revisiódelsactiusielscontractesde concessióques’adquirien.Talcom explicaeldirectordeProjectes,Daniel Ventín:“Vamcol·laboraractivamenten lanegociaciódelcontracteambOHL,en eldissenyil’estructuraciódel’operació. Recentmenthemestatcoordinant tambél’OPAobligatòriasobreles accionsd’arteris”.Simultàniament, esvanegociarambBrookfieldlaseva participacióenl’accionariataarteris.
  • 22 LINK abertis JULIOL 2013 REPORTATGE El conseller delegat d’abertis, Francisco Reynés, va focalitzar el creixement de la companyia al continent americà, en un esdeveniment organitzat pel diari ‘Expansión’ amb motiu del seu 15è aniversari a Catalunya Estats Units i Mèxic, mercats prioritaris Internacionalització d’abertis TEXT I FOTOS abertis La internacionalització com a estra- tègiadecreixementdelacompanyia. Aquest va ser el leitmotiv del missatge que el conseller delegat d’abertis, Francisco Reynés, va voler transmetre a la jornada Portaobertaanovesoportunitats,celebrada el passat mes de maig al Liceu de Barcelona iorganitzadapeldiariExpansión ambmotiu delseu15èaniversariaCatalunya.Eldirigent “ES TRACTA DE MERCATS MÉS VETERANS”, AMB ECONOMIES POTENTS I UNA ÀMPLIA SUPERFÍCIE PER EXPLORAR, VA DESTACAR FRANCISCO REYNÉS d’abertis va posar el focus als Estats Units i Mèxic com a països prioritaris per seguir creixent en el mercat d’autopistes, sense deixardebandaelpotencialdelspaïsosBRIC (el Brasil,Rússia,l’Índia i la Xina).“Als països BRIC cada vegada hi haurà més autopistes depeatge,cosaqueésunagranoportunitat per a nosaltres perquè només estem a 15 països dels 170 d’arreu del món”, va
  • JULIOL 2013 LINK abertis 23 Elconsellerdelegat d’abertis,Francisco Reynés,alajornada organitzadapel diarieconòmic Expansión. destacar Francisco Reynés, i va afegir que “abertisestàcentradaaraacréixerenaltres països amb gran seguretat jurídica com els Estats Units i Mèxic. No podem pretendre ser líder mundial i no ser als Estats Units”. Així mateix, el conseller delegat d’abertis va voler posar èmfasi en la voluntat de la companyia de créixer al Perú i Colòmbia, que compten amb gran potencial.“El Grup s’està focalitzant a l’Atlàntic,encara que no descartem inversions a països emergents”. Francisco Reynés va justificar aquesta pre- ferència pel continent americà perquè “es tracta de mercats més veterans”,amb eco- nomies potents i una àmplia superfície per explorar.Va destacar també la importància de la seguretat jurídica per al negoci,ja que “revisemtarifesiinversionsperiòdicament”. Altresexperiències d’internacionalització El conseller delegat d’abertis va compartir taularodonaambelpresidentdeGasNatu- ral Fenosa,Salvador Gabarró,qui va defen- sar que“el futur està als BRIC”i que la inter- nacionalització ha de fer-se malgrat que no és un procés fàcil. Una altra de les empreses convidades a l’acte va ser Telefónica Catalunya. El seu director general,Kim Faura,va recordar que la companyia va fer el salt a la internacio- nalització als anys 90 entrant en mercats llatinoamericans com l’Argentina, Xile, el Brasil i el Perú, on va dir que hi havia sis milions de línies en espera i en només un anyTelefónica va instal·lar la meitat. Les companyies van coincidir a ressal- tar el canvi de model que està propiciant la crisi.“Cal acceptar que estem en una nova era, no podem pensar que tornarem al mateix d’abans”,va afirmar John Scott,pre- sident de KPMG, qui va advocar per“mirar més enllà de la conjuntura actual” a l’hora de planificar inversions.Tots els directius vanincidirtambéenl’apostapelsnousmer- cats emergents i van emplaçar a “no tenir por”a l’hora de sortir de les fronteres espa- nyoles, així com a impulsar la innovació en els seus productes. El missatge de la internacionalització també es va poder escoltar a la cimera sobre inversió a Llatinoamèrica organitzada per Reuters el passat mes de maig. El conseller delegat d’abertis, que va participar a la trobada, va explicar que el Grup ha identificat al continent americà diverses oportunitats que es troben en procés d’estudi. La crisi financera i econòmica d’Europa és la que, en paraules del conseller delegat, ha propiciat la diversificació geogràfica d’abertis cap a Llatinoamèrica, on la companyia va consolidar la seva presència el 2012 comprant els actius d’autopistes al Brasil i Xile a OHL. Francisco Reynés va qualificar de “fantàstica” la relació amb OHL, que “aporta estabilitat a l’accionariat”. D’altra banda, el conseller delegat va dir que una altra de les prioritats de l’empresa “seguirà sent la de reduir el cost del deute”, que l’any passat es va incrementar com a conseqüència de la incorporació de la brasilera arteris. Participació en la cimera Reuters Latam
  • ENTREVISTA ABERTIS, GRÀCIES A LA SEVA DIVERSIFICACIÓ, ESTÀ ESPECIALMENT BEN SITUADA PER SEGUIR TENINT UN PAPER CREIXENT EN ELS PROJECTES QUE ES LLANÇARAN”
  • Carlos Bastarreche defineix el paper de les ambaixades com un factor que variasegonslescaracterístiquesdecadapaís. Respecte a les empreses espanyoles, on la iniciativaprivadaésprotagonista,creuqueel repte de l’Ambaixada és posar a disposició dels empresaris tots els mitjans informatius, econòmics,socialsiculturalsqueEspanyaté aFrança.Lacoordinaciódetotsellsés,segons l’ambaixador,undelsprincipisenquèesregei- xen per posar-los al servei de les empreses espanyoles. Comsónactualmentlesrelacionsentre Espanya i França, després dels últims canvistantanivellpolíticinternaFrança comexternaEuropa? Hi ha un diagnòstic que és compartit pels responsables espanyols i francesos, i és que «La internacionalització suposa adaptar-se millor a la demanda» Ambaixador d’Espanya a França CarlosBastarreche TEXT abertis|FOTOS Ambaixadad’EspanyaaFrança L’ambaixador d’Espanya a França considera que el teixit d’interessos comuns entre Espanya i França no para de progressar qualitativament i quantitativament, amb independència del color polític o la conjuntura electoral de cada moment Perfil LlicenciatenDret,vaingressar el1976enlacarreradiplomàtica. VasersecretarialaRepresentació ConsulariComercialaRomania, secretarienMissiód’Espanya davantlesComunitatsEuropees ivocalAssessoralaSecretaria d’EstatperalesRelacions amblesComunitatsEuropees. El1985vasernomenatsubdirector generaldeCoordinacióComunitària peralesRelacionsInstitucionals i,posteriorment,directorgeneral deCoordinacióJurídicai InstitucionalComunitària irepresentantpermanent adjuntd’Espanyadavant lesComunitatsEuropees. El1996vapassaraocuparelcàrrec desecretarigeneraldePolítica ExterioriperalaUnióEuropea, i,acteseguit,secretarigeneral d’AfersEuropeus. Del2002al2010vaserambaixador RepresentantPermanentd’Espanya davantlaUnióEuropea. Desdelsetembredel2010és ambaixadord’EspanyaaFrança. LES INFRAESTRUCTURES SÓN UN INSTRUMENT FONAMENTAL DE LA POLÍTICA ECONÒMICA DELS ESTATS PER IMPULSAR EL CREIXEMENT” JULIOL 2013 LINK abertis 25
  • lesrelacionsdelsnostresdospaïsosestroben, sensdubte,enelmillormomentdelanostra llarga història comuna. Desdelnostreingrésal’aleshoresComu- nitat Econòmica Europea el 1986, i després d’unesdifícilsnegociacions,entrealtrescoses perconflictesd’interessosambFrança,aques- tes no han parat de millorar. El que anomenàvem en aquells temps camps“irritants”(agricultura,pesca,terrorisme, etcètera)nonoméshanestatsuperatsdurant aquestsanyssinóque,finsitot,s’hanconver- titencampsdecooperacióexemplarenbene- fici mutu. Per exemple, en matèria de lluita Espanya 5.190 milions d’euros i en el primer trimestre del 2013 la despesa dels francesos a Espanya ha augmentat un 33%. Finalment, des d’un punt de vista de relacions entre les nostres societats, també vambatrerècordsambrelacióaaltrespaïsos en àmbits: professors i alumnes d’espanyol, manifestacions culturals i esportives,segui- ment de notícies sobre Espanya en mitjans de comunicació francesos,etcètera. Aquest conjunt d’indicadors cal com- pletar-loamblagrancoincidènciaquetenim ambdóspaïsosenladimensióinternacional de les nostres polítiques.Tant pel que fa a les nostres respectives posicions sobre la integració europea i en àmbits regionals específics com el mediterrani,com fins i tot a nivell global,per exemple en fòrums mul- tilaterals com NNUU o el G20. Aquest ric teixit de posicions comunes iinteressoscompartitspotdir-sequeestàja en els nostres respectiusADN, i per tant no cessadeprogressarqualitativamenti quan- titativament amb independència del color polític o la conjuntura electoral de cada moment a Espanya o França.Una dada que téunvalorsimbòlicperòtambéoperatiu,és larepresaapartirdel’anypassatdelescime- res anuals. Com es veu des de França la situació econòmica espanyola i com creu que potafectaraempresesinternacionalit- zadescomabertis? A França es coneix molt bé quina és la situa- ció econòmica a Espanya, entre altres raons perquè les principals empreses franceses del CAC40 (el nostre IBEX) estan instal·lades a Espanya.Sobreaixò,unadadamoltsignifica- tiva és que una de les principals empreses franceses com Renault/Nissan hagi decidit augmentarlessevesinversionsaEspanyaen un sector tan estratègic a mig i llarg termini com és l’automòbil. Existeix,pertant,unalògicapreocupació perlasituacióactual,peròambunaconfiança en la nostra capacitat de recuperació basada enlesdiferentsmesuresques’estanadoptant. I, evidentment, confiem en què el context europeu, que és un ingredient fonamental per aconseguir aquest objectiu,trobi les fór- PER A NOSALTRES, LA INTERNACIONALITZACIÓ DE L’EMPRESA ESPANYOLA SUPOSA MÉS EXIGÈNCIA D’ADAPTACIÓ A LA DEMANDA QUE SE’NS PLANTEJA” contra la delinqüència organitzada la coope- racióhispanofrancesaéspossiblementunade les millors del món. En el terreny econòmic, les xifres són tambéeloqüents:elsnostresintercanvishan augmentat de manera exponencial assolint una xifra de 63.000 milions d’euros; França éslaprimeradestinaciódelesnostresexpor- tacions,ambgairebéun17%deltotal.El2012 vam ser el setè inversor a França; uns 500 grupsespanyolsconfigurenunainversiótotal acumuladasuperiorals15.000milionsd’eu- ros,quedónaocupacióamésde48.000per- sones; per la seva banda, les empreses fran- ceses són el segon inversor a Espanya, amb una inversió total estimada en uns 67.000 milions d’euros, i donen feina a més de 300.000 espanyols. Els fluxos turístics se segueixen incrementant, i Espanya és la pri- meradestinacióinternacionalperalsfrance- sos.El2012,8,9milionsdeturistesfrancesos van visitar Espanya, fet que ha suposat un creixement del 7,1%, i aquesta tendència prossegueixtambéenelprimertrimestredel 2013, en què els turistes francesos que han visitatEspanyahanaugmentatun11%inte- ranual. El 2012, els francesos van gastar a LES RELACIONS ENTRE ESPANYA I FRANÇA S’ESTAN ENFORTINT FINS I TOT EN AQUESTS MOMENTS DIFÍCILS” L’ambaixador espanyolaFrança opinaquealpaísveí esconeix“moltbé” quinaéslasituació econòmica aEspanya.
  • JULIOL 2013 LINK abertis 27 mulespercombinaradequadamentelresta- blimentdelsequilibrisnecessaris(pressupos- taris, competitivitat, etcètera) amb un marc depolíticaeconòmicaimonetàriaqueafavo- reixi el creixement. Amb l’estabilització de la nostra prima de risc,els problemes de finançament de les nostresempresesal’exteriorcrecques’estan resolent.D’altrabanda,lesmilloresdelsnos- tres índexs de competitivitat estan tenint un efecte positiu per a les nostres grans empresesinternacionals,queutilitzenserveis a Espanya. En la seva opinió, què podria fer una empresa com abertis per millorar la imatgedel’empresaid’Espanya?Quina és la valoració dels projectes d’abertis (càtedres, fundació) al país gal? Què li semblaqueabertissiguielprimerinver- sorespanyolaFrança? Queabertissiguielprimerinversorespanyol aFrançanonomésemsemblaunamoltbona notícia, sinó que a més em sembla lògic. Donadalasevaespecialitzacióenlesinfraes- tructures i el seu èxit a nivell mundial, és totalment natural i positiu que abertis s’hagi convertit,també a França,en un actor bàsic en aquest camp. Potser la meva opinió no és objectiva, peròcrecque abertishoestàfentmoltbéa França i, per tant, està ja donant una molt bona imatge de la serietat i la competència de les nostres grans empreses que,segons el meu parer i en interès mutu,haurien d’estar més presents a França. Lainiciativad’havercreatunafundació, que desenvolupa diferents projectes d’inte- rèssocial,comperexempleenelcampdela seguretat viària, és una demostració d’una políticaintel·ligent.Unaaltrabonainiciativa ha estat que abertis hagi estat entre els principalspatrocinadorsdelarecentexposi- ció Dalí al Centre Pompidou, que ha batut toteslesmarquesd’èxitentreelpúblicfran- cès i estranger que visita París. Comhacanviatelroldelesambaixades desprésdelacreixentinternacionalitza- ciódelesempresesespanyoles? Lesambaixadessomlaprojeccióal’estranger de l’administració espanyola, i per tant un servei públic, com diuen els francesos, constituït per servidors públics, com diuen els anglosaxons. En aquest sentit, igual que tots els ciutadans espanyols han de saber quelessevesambaixadesestanperajudar-los si ho necessiten, també totes les empreses grans i petites tenen aquest instrument a la seva disposició. La internacionalització de l’empresa espanyola, que té ja gairebé dues dècades pel que fa a les grans i que està creixent de forma exponencial entre les pimes en aquestsdosúltimsanys,suposaperanosal- trescadavegadamésexigènciad’adaptació a la demanda que se’ns planteja. Cada país té, evidentment, les seves pròpies característiques i, per tant, el paper de les ambaixades varia. Respecte a les empreses i en un país veí, gran, i on la inici- ativa privada és protagonista, crec que el nostre repte és posar a disposició dels nostresempresaristotselsmitjansquel’Es- tat espanyol té aquí.La coordinació de tots plegats:informatius,econòmics,comercials, laborals,turístics,culturals,consulars,etcè- tera, és un dels principis rectors de “Marca Espanya”que estem aplicant, per posar-los alserveidelesnostresempreses.Elscontac- tes, quan és necessari, amb les autoritats nacionals, locals, etcètera, formen també, sens dubte,part de la nostra feina. UNS 500 GRUPS ESPANYOLS CONFIGUREN UNA INVERSIÓ TOTAL SUPERIOR ALS 15.000 MILIONS D’EUROS A FRANÇA, QUE DÓNA FEINA A MÉS DE 48.000 PERSONES” Quinéselseubalançdesprésd’aquests anys com a ambaixador d’Espanya a França? Encara que per la meva trajectòria, des de famoltsanysvinculadaalaintegracióeuro- pea, sempre he tingut un estret contacte amb els responsables francesos, treballar aquí dóna una perspectiva diferent,en mol- tes ocasions més vinculada amb els proble- mes concrets de la vida real.Durant aquests dos anys, als nostres països s’han produït canvis importants. Tots dos estem en un context de crisi europea sense precedents en els darrers anys. No obstant això, les nostres relacions s’estan enfortint fins i tot en aquests moments difícils. Quin rol creu que poden jugar les infra- estructuresenlarecuperacióeconòmica aEuropa? Les infraestructures han estat,i suposo que ho seguiran sent, un instrument fonamen- tal de la política econòmica dels Estats per impulsar el creixement, i en aquests moments és obvi que es necessita creixe- ment.Evidentment,lescircumstànciescan- vien(eltipusd’infraestructures,lesmaneres de finançament, etcètera) i les polítiques dels governs s’han d’ajustar al context exis- tent.Crec que abertis,per la diversificació –no només internacional sinó en els tipus d’infraestructures i en la varietat de mane- res de gestió–, està especialment ben situ- ada per seguir tenint un paper creixent en els projectes que es van a llançar. CarlosBastarreche afirmaqueabertis està“especialment bensituadaper seguirtenintunpaper creixentenmatèria d’infraestructures”.
  • VIATGE SãoPauloéselmónconvertitenciu- tat,ésunadelesciutatsméspoblades delplaneta.Itambééselcentrefinancerdel Brasil, la City per on passen els diners que donen el desenvolupament industrial, la modernització i la tecnologia del país. Alasevazonametropolitana–GranSão Paulo–s’arraïmen19milionsdepersones.12 milionshabitenaquestaciutattravessadapel TròpicdeCapricornifundadael1554peljesu- ïtatenerifencJosédeAnchieta.Aquestreligiós vaconstruirunamissióivaprofetitzarqueallà on només hi havia un grapat de miserables cabanyes,algun dia creixeria una gran ciutat. LaNovaYorkdelsud SãoPauloésavuilacapitaleconòmicaicul- turaldelBrasil,unaciutatd’activitatfrenètica queatraulesmillorsofertesgastronòmiques, l’arquitectura més innovadora i el disseny més avantguardista. São Paulo és la Nova York del sud,una ciutat de contrastos on,en unsminuts,espassadezonesdeluxeexclu- siu a barriades de faveles. La inacabable avinguda Paulista és l’ar- tèria principal de la ciutat i un catàleg d’im- ponents gratacels,helicòpters privats,apar- taments, cotxes i botigues de luxe, bancs, hotels, restaurants i bars exclusius.Tampoc faltaenaquestaCinquenaAvingudapaulista La gran megalòpolis brasilera São Paulo És una ciutat sense fi, una megalòpolis inabastable, una gran illa de gratacels, parcs, edificis avantguardistes i restaurants exclusius a prop d’algunes de les millors platges del món. São Paulo és una cosmopolita metròpolis que respira grandesa i que mereix una visita: la NovaYork del sud TEXT ToniCapilla|FOTOS Agència 28 LINK abertis JULIOL 2013 siadelsegleXVIIIderruïdael1911perurba- nitzarlaPraçadelaSé.Lagrancúpulad’aquest temple,claramentinspiradaenladelarenai- xentista catedral de Florència, presideix el paisatge del centre històric de la ciutat de São Paulo. ElSãoPaulomésreal Juntament amb desenes d’edificis abando- natsd’unazonaantigamentexclusiva,grafits i carrerons, aquí coexisteixen places i bars. UnpasseigpelcarrerSãoBentopermetconèi- xer el São Paulo més real. Una de les cites imprescindibles del centrehistòricdeSãoPauloéselMercatMu- nicipal,unamplirecintedecoratambvitralls. El mercat és ideal per als qui volen passejar com si fossin paulistes i per comprar tota menadefruites,formatges,verdures,peixos i espècies, i degustar els tradicionals sán- guchesdemortadel·la,unsapetitososentre- pans acompanyats amb formatge, enciam i tomàquet. Moltapropestrobalarua25deMarço, una de les vies comercials més populars.Per aquest carrer passegen diàriament gairebé mig milió de persones –xifra que es duplica al Nadal i per Carnavals– a la recerca de la seva enorme varietat de productes de con- fecció,decoració i bijuteria. uncentreculturaldelprimerordre,elMuseu d’Art de São Paulo, que alberga una de les col·leccionsd’artclàssicicontemporanimés importants d’Amèrica Llatina. El museu és una gran estructura de for- migó i vidre cenyit per dos arcs vermells. Si elcontinentésespectacular,elcontingutno restaalasaga.Bosco,ElGreco,Monet,Renoir, VanGogh,Dalí,Chagall…lanòminad’artista amb obra a les seves sales és enorme. El museu també s’obre a artistes més avant- guardistes,comelsnombrososgrafitersque s’exerciten pels seus carrers. L’anticcentrehistòric L’avinguda Paulista –l’origen de la qual es remunta a les mansions dels anomenats “baronsdelcafè”,quanelcafèeralaprincipal economiadelBrasil–divideixendoslaciutat. Alnord,alvoltantdelaruaAugusta,estroba el São Paulo més alternatiu, on conviuen barrisresidencials,botiguesdeluxeambbars isalesdeconcerts.Tambéalnordestàl’antic centre històric, articulat al voltant de la Sé (catedral). Es tracta d’un dels cinc temples gòtics mésgransdelmón,encaraqueenhonorala veritat cal remarcar que la seva construcció ésneogòtica,jaquevasererigidaaprincipis delsegleXXsobrelesrestesd’unavellaesglé-
  • JULIOL 2013 LINK abertis 29 — 1 — Centre financer. — 2 — Avinguda Paulista. — 3 — Parc Ibirapuera. — 4 — Parlament Llatinoamericà. 1 A prop de São Paulo es pot visitar la meravellosa Costa Paulista, on es troben llocs amb encant com: Guarujá. Platges paradisíaques com a Ensenada, Pernambuco o Guaiúba i una gran reserva ecològica, la Cua del Drac. També mereix una visita el Fuerte dos Andradas, que data de la segona guerra mundial. Iguape. El seu centre històric és un gran conjunt d’esglésies i cases colonials dels segles XVI i XIX. Imprescindible la visita a la basílica del Bon Jesús i al parc Font del Senyor. Ilhabela. Illa d’inusual bellesa amb nombroses cascades i senderes a través d’una vegetació exuberant. Santos. A més de les seves platges, acull el jardí frontal de platja més extens del món. Destaquen el seu Aquari Municipal, el Museu del Cafè Brasiler i l’Orquidari Municipal, entre altres punts d’interès. Praia Grande. És una de les platges més visitades del país. En temporada alta acull al voltant d’1,4 milions de turistes, gairebé cinc vegades la seva població. São Vicente. La primera vila fundada pels portuguesos a Amèrica, el 1532, és avui una zona residencial famosa per les seves platges i monuments. 2 4 3 Un passeig per la costa paulista
  • Centrefinancer Nogairellunyestrobal’anticcentrefinancer delaciutat,ondestacalatorreItàlia–durant moltsanysl’edificimésaltd’AmèricaLlatina–, i l’edifici Copan,obra mestra de l’arquitecte Oscar Niemeyer construït el 1966 per cele- brar el quart centenari de la fundació de São Paulo. L’edificiCopan,situatalacèntricaavin- guda Ipiranga, és una espècie de ciutat ver- ticaldeformigóarmatambformadesinuós rusc que té 140 metres d’altura,37 plantes, codi postal propi, una església evangelista, uncentrecomercialamb72botigues,1.160 apartamentsiuns5.000habitants.Niemeyer va contraposar en aquest edifici les seves corbesaleslíniesrectesdeLeCorbusieridel moviment modern. Multiculturalitat São Paulo és una ciutat multicultural que a principis del segle XX va rebre milions d’im- migrants. Els jueus es van assentar a Hi- gienópolis i Bom Retiro; sirians i libanesos, als voltants de la rua 25 de Março; els ale- manys van ocupar SantAmaro, i els lituans, Vila Zelina. Els italians van fer de Bixiga i Mooca un apèndix d’Itàlia i els japonesos van colonitzar el barri de Liberdade. Comarribar São Paulo té un aeroport internacional (Garulhos) 30 quilòmetres al sud i que connecta la ciutat amb les principals destinacions d’arreu del món. Moure’sperlaciutat El caòtic trànsit i l’enorme extensió de la ciutat conviden a desplaçar- se en metro o amb l’excel·lent xarxa d’autobusos de la ciutat, una de les millors del món. Ondormir HotelFasano (RuaVittorioFasano,88 Tel.+551138964000 www.fasono.com.br). Aquestsofisticatiacollidorhoteles trobaalcentredel’elegantbarride Jardins,moltapropdel’avinguda Paulista.Imprescindibleunavisitaal seupianobar,elBaretto.Jazzicòctels excepcionals.Desde534euros. BossHouseBed&Breakfast (RuaItaquera,01246030 Tel.+551132972816 www.bosshousebb.com). Peraeconomiesmésmodestes, unadelesmillorsopcionsés aquestpetithoteld’ambientfamiliar. Unoasidetranquil·litatalcor delaciutat.Desde85euros. Onmenjar FrangÓ (LargodaMatrizNossaSenhoradoÓ,168 Tel. +55 113 932 48 18 www.rangobar.com.br). Popular restaurant amb una àmplia oferta de cerveses i una cuina consagrada al pollastre, frango en portuguès. El plat estrella són les coxinhas, una tapa amb farcit de pollastre i formatge cremós. Dom (Rua Barao de Capanema, 548 Tel. +55 113 088 07 61 www.domrestaurant.com.br). Un dels millors restaurants del món sota la tutela del xef Alex Atala. Un dels seus millors plats és la galinhada, pollastre cuit amb arròs, safrà, vinagreta i espècies. Per saber-ne més www.cidadedesaopaulo.com GUIA PER AL VISITANT 30 LINK abertis JULIOL 2013 4 1 2 3 Situatenundelsextremsdel’avinguda Paulista,elbarrideLiberdadereuneixlacolò- niadejaponesosmésnombrosaforadelJapó, unsdosmilionsdedescendentsactualment. Diarisibancsambrètolsenjaponès,parade- tes amb menjar, roba i decoració oriental, i restaurants on degustar tempura, sushi, yakisoba o el millor lamen del continent. ElsdiumengessecelebraaLiberdadeun mercat colorit que convida al passeig abans de perdre’s per les llibreries,cafeteries i bars del barri deVila Madalena a la recerca d’una bona feijoada. Els diumenges són ideals per recórrer el Minhocão, o la praça por do Sol, un parc al qual els paulistes van a veure la postadesol.Auns10minutsapeualsudde l’avinguda Paulista hi ha la glamurosa rua Oscar Freire, un dels carrers més exclusius delmónonnofaltacapdelesmillorsmarques deluxeinternacionals;ielbarriacomodatde Jardims,onabundenlescasessenyorials,les càmeres de gravació i la seguretat privada,a mésd’unabonicacol·lecciódebohemiscafès i bistrots. Unaintensaagendacultural Pel que fa a l’oferta cultural, la ciutat té una intensa agenda d’esdeveniments. Per São Paulo passen cada any les més presti-
  • — 1 — Obelisc al parc Ibirapuera. — 2 — Museu d’Art de São Paulo. — 3 — Edifici Copan, d’Oscar Niemeyer. — 4 — Fruita al Mercat Municipal. JULIOL 2013 LINK abertis 31 ENTREVISTA | CLAUDIO CARVALHO “Sempreésunbonmoment per visitar São Paulo” Claudio Carvalho, gerent de Comunicació d’arteris, revela les claus que cal tenir en compte per poder gaudir al màxim d’una estada a São Paulo. Què no hem de perdre’ns si visitem São Paulo? SãoPauloésunaciutatcosmopolitai, comatal,ofereixmoltsatractius. Pelquefaal’ofertacultural,elMuseu d’ArtdeSãoPauloéselmuseud’art occidentalmésimportantdel’hemisferi sud.TambécalvisitarlaPinacoteca ielMuseud’ArtModern(MAM), alParcIbirapuera.I,encaraqueno sesiguiaficionatalfutbol,s’had’anar alMuseudelFutbol,al’estadi dePacaembu.Però,amés,hihainfinitat d’espectaclesmusicals.Moltssón elslocalsi,enparticular,elscentres culturalsrepartitspergairebétots elsraconsdelaciutat,quecompten ambunaprogramacióconstanti moltinteressant. On solen passar els paulistes el seu temps d’oci? Ésimprescindiblevisitarelsparcs.En especialeld’Ibirapuera,l’àreaverdamés grandelaciutationespodenpracticar activitatsfísiques(caminar,córrer, bicicleta,exercicisfísics),culturals (Museud’ArtModern,Museud’Art Contemporani),descansarenunazona protegidaiconservadaambmolacura, ambgespaalllargdelesvoresd’un granllac,ireflexionaral’ombradels seusarbres,jasiguiambunabona lecturao,simplement,deixant-se portarperlatranquil·litatiperlabellesa dellloc.Peralpaladar,dosàpatstípics quecaltastar:elsandvitxdemortadel·la ielspastissos,queserveixenenun restaurantsituatadinsdelMercat Municipaldelaciutat,eldenominat Mercadão. gioses orquestres, ballets, espectacles tea- trals i exposicions d’arreu del món.A més, impulsa cites de renom:la Biennal Interna- cionald’ArtsPlàstiques,laBiennaldelLlibre, la Mostra Internacional de Cinema, el Festival Internacional de Curtmetratges i el Festival Internacional d’Art Escènic, a més de festivals de música,cinema i teatre, entre molts altres. ElCentralParkpaulista Creuant el barri de Jardims s’arriba al parc d’Ibirapuera,un enorme oasi natural disse- nyat per Oscar Niemeyer on els paulistes practiquen esport i passegen entre els seus tres llacs artificials i els edificis que l’envol- ten. Entre d’altres, destaca l’Auditori i elMuseud’ArtModern(MAM).Altressenyes d’identitat del parc Ibirapuera són el carac- terístic obelisc de São Paulo, 72 metres d’altura de marbre travertí dedicats a la revolució constitucionalista del 1932; el Pavelló Matarazzo, seu de la Biennal de São Paulo; o el Monument às Bandeiras, recordalscolonsportuguesosquevanpoblar el primer Brasil. São Paulo, doncs, és una ciutat molt novaiorquesa, però també és Brasil. Un Brasil diferent. I per divertir-se de nit? Lavidanocturna,quetambééscultura, potviure’salsbarrisdeVilaMadalena, ItaimBibiiPinheiros,entred’altres, ambmoltslocalsqueofereixenla gastronomiamésvariada imoltsestilsmusicals. Onpodenanarelsaficionats al‘shopping’? Resnosuperaelsseusmésde50 centrescomercials,peratotselsgustos, desdelsméspopularsalsmés sofisticats.Peròtambéhihacarrers comercialsespecífics(texans,sabates, electrònica,antiguitats,etcètera), carrerscomercialsexclusiusibotigues especialitzades(devaixellablanca, ninesrusses,oli,etcètera). Comsónelspaulistesiquinaésla millorèpocadel’anypervisitar-los? ElshabitantsdeSãoPauloes caracteritzenpeltreball,perlaculturai perlamodernització.Isempreésbon momentpervisitarSãoPaulo,ésuna poblacióreceptivaihospitalària.La ciutatnocanviadurantl’anyielclima noésgaireestable.Totpaulistaconeix lafrase:“Aquíestenenlesquatre estacionsdel’anyenundia”.
  • CANADÀ CANADÀ EUA Burnaby Surrey Coquitlam COLUMBIA BRITÀNICA Port Mann Bridge Port Mann BridgeVancouver L’emplaçament: Port Mann Bridge, el pont més ample del món Els pòrtics de peatge es localitzen als accessos al pont PÒRTICS 160 metres d’alt 288 cables 65 metres d’ample 10 carrils 2 km de longitud 32 antenes de detecció 62 càmeres 32 dispositius làser Riu Fraser Riu Fraser ferrocarril ferrocarril Highway 1 Vancouver Costa est i EUA 32 LINK abertis JULIOL 2013 REPORTATGE El sistema de telepeatge free-flow del pont més ample del món,el Port MannBridge(Vancouver,Canadà),funciona gràcies a la tecnologia d’abertis.L’any pas- sat,el consorci sanef-egis es va adjudicar el contracte per instal·lar i explotar durant un períodedesetanys,ambunapossibleexten- siódetresanysmés,elpòrticdepeatgesobre un pont més gran del món. ElPortMannBridgeformapartdelpro- jectederenovaciódel’anomenadaHighway 1 que passa pels Estats Units i el Canadà, i que té com a objectiu millorar la circulació als voltants de la ciutat deVancouver. Per això, es va decidir la construcció d’un pont de més de 2 quilòmetres de longitud i 65 technologies es va imposar sobre la resta dels 13 grups competidors en gaudir de la triplecompetènciaenmatèriad’infraestruc- tures de peatge: la concessió, l’explotació i els sistemes de cobrament. Esvaidearunasolucióquecomportava l’ús de la tecnologia RFID (Identificació per Radiofreqüència, en les seves sigles en anglès).Aquestatecnologiasensefilsisense contacteinstal·ladaalpontpermetregistrar i identificar tots els vehicles que passen pel pòrtic sense necessitat de parada gràcies a unsistemadedeteccióambradiofreqüència. Es tracta d’un avançat sistema integrat en què participen 64 càmeres, 32 dispositius làser i 32 antenes de detecció. metres d’ample que acullen fins a 10 carrils (5 per cada sentit de circulació). És el més ampledelmón,segonselLlibredelsRècords Guinness, superant el famós Pont sobre el Port de Sydney que,amb 49 metres,osten- tava el rècord des del 1932. Senseparades, àgilidinàmic S’estima que més de 130.000 vehicles pas- sen cada dia pel Port Mann Bridge.A causa de les seves característiques,el pont reque- riaunsistemadepeatgequenosuposil’atu- rada dels vehicles, que no alentís el trànsit, i que fos àgil i dinàmic en el cobrament. El consorci en què participava sanef its El Port Mann Bridge, de 65 metres d’ample, forma part del projecte de renovació de l’anomenada Highway 1 que passa pels Estats Units i el Canadà abertis gestiona el peatge del pont més ample del món Expansió internacional TEXT I FOTOS abertis
  • Com funciona el cobrament electrònic de peatges ‘free-flow’ Un dispositiu làser detecta el vehicle, situat ja a l’abast de la càmera frontal La càmera frontal captura el vehicle i la seva matrícula La informació registrada s’envia via telemàtica al ‘back office’, on és processada La càmera del darrere inicia el seguiment des del darrere Un detector de bucle (sensor de massa) detecta el vehicle Un segon detector calcula el nombre d’eixos L’antena rep el senyal del xip instal·lat al vehicle Un últim detector i un segon làser tanquen el seguiment a la sortida L’usuari col·loca una enganxina amb un xip i tecnologia RFID al vehicle velocitat mitja en passar 100km/h Un tercer detector confirma el nombre d’eixos PRIMERA SECCIÓ DEL PÒRTIC SEGONA SECCIÓ DEL PÒRTIC 2 24 1 2 4 53 Infografia: NOAH GRAÑÓ JULIOL 2013 LINK abertis 33 Quan un vehicle s’acosta a la primera secció del pòrtic,un primer sensor (detec- tor de bucle) instal·lat al terra en detecta la presència per la seva massa.A continu- ació,un segon detector de bucle calcula el nombre d’eixos del vehicle. En aquell mateix moment,una antena fa la seva pri- mera captura del xip que ha de portar el vehicle. Els xips són uns adhesius que el client col·loca en una zona visible del parabrisa frontal del vehicle perquè pugui ser llegida sense problemes. Mentre una càmera fa una fotografia del vehicle per poder realitzar la lectura de la matrícula,les antenes de detecció instal- ladesal’estructuradelpòrticrebenelsenyal del xip. Diversitatcultural Totalainformaciós’enviaal back-office del grup per poder portar el processament del pagament del peatge. El sistema requereix la inscripció de l’usuari a través d’internet, telèfon o presencialment.La diversitat cul- tural de la regió de la Colúmbia Britànica, on s’ubicaVancouver,comporta que el cen- tre d’atenció tingui la capacitat per respon- dre en sis idiomes: anglès, francès, xinès mandarí, panjabi, coreà i persa. vegadaques’instal·laaquestsistemadetele- peatgederadiofreqüènciad’aquestaampli- tud. Serà una referència a tot Amèrica del Nord. Estem molt orgullosos d’aquest gran projecte innovador”. Ambaquestcontracte,abertisenforteix lasevapresènciaalCanadà,onlafilialsanef its gestionava el pont Golden Ears, també a la ciutat deVancouver.La nova tecnologia ha permès una total interoperativitat entre els dos sistemes de peatge dels dos ponts. ElprojectedelPortMannBridgereforça el lideratge d’abertis en el sector de les tecnologiesdepeatge.Sesumaaaltrespro- jectes emblemàtics, com el sistema de peatge free-flow a la circumval·lació de Dublín,que registra el pas d’una mitjana de 20.000 vehicles al dia.O el sistema d’Euro- vinyeta a Eslovàquia, que permet el cobra- ment d’una taxa per a camions de més de 3,5 tones per la xarxa de 2.000 quilòmetres d’autopistes, carreteres nacionals i rutes secundàries del país, a través d’un sistema d’identificació via satèl·lit. Link www.treo.ca/the-bridge/ Unsistemaamb múltiplesavantatges Un dels reptes principals del projecte era la implicació de l’usuari i de les empreses que utilitzen el pont. Per això, es va iniciar una campanyaderegistrealsistemadepagament sotaelnomcomercialdeTReO.L’acollidava ser un èxit, en inscriure’s gairebé 550.000 vehiclesabansfinsitotdel’oberturadelpont. També està assegurat el pagament per partdelsclientsgràciesaunsistemacentra- litzatd’assegurancesd’automòbilalCanadà. Són múltiples els avantatges d’aquest sistema de free-flow. En primer lloc,és més eficient. En no existir barreres, s’amplia la capacitat i es redueixen els endarreriments. En segon lloc,des del punt de vista de l’usu- ari,s’haaconseguitreduireltempsdepasen gairebé 45 minuts,amb la qual cosa millora lasevaqualitatdevidaiespermetunimpor- tant estalvi en combustible. Finalment, ha estat un èxit ambiental, ja que redueix la pol·lució i s’aconsegueix una millor qualitat de l’aire. En passar a una velocitat mitja de 100 quilòmetres/hora,es redueix la quanti- tat d’emissions de diòxid de carboni. Segons declaracions de François Gauthey,director general de sanef,“el grup sanef sempre ha sabut demostrar el seu lideratgeennovestecnologies.Éslaprimera
  • 34 LINK abertis JULIOL 2013 Link www.rutasdelpacifico.cl www.ruta68.cl REPORTATGE L’ampliació de tres carrils amb el nou sistema de peatge interurbà permetrà triplicar la quantitat de vehicles que circulen cap a Valparaíso La Ruta 68 estrena telepeatge abertis autopistas Xile TEXT I FOTOS abertis Desdelpassat15d’abril,elsclientsde la Ruta 68, gestionada per abertis autopistas Xile, podran beneficiar-se del sistema de peatgeTAG interurbà que uneix Santiago de Xile i Valparaíso. L’autopista comptarà amb tres vies exclusives de tele- peatge(duesperavehicleslleugersiunaper als de càrrega), que permetran triplicar en unahoralaquantitatdevehiclesquecirculen cap a la costa. La ministra xilena d’Obres Públiques,LoretoSilva,vavisitarelpeatgeLo Pradopersupervisarlesprimeresprovesque va realitzar abertis per posar en marxa el nousistema,anomenatNonStopGo,enuna ruta per la qual circulen mensualment un milió i mig de vehicles. Eltelepeatgefuncionaatravésd’antenes quedetecteneldispositiuTAGa150metres abansdelaplaçadepeatge,aixecantlesbar- reres automàticament i permetent el pas sensequeelvehicleesdetingui.Desdelpas- sat mes de març, més de dos mil usuaris diaris poden usar les tres vies de telepeatge, que funcionen en ambdós sentits de la cir- culació, als peatges Lo Prado i al de Zapata, enquèbenaviats’habilitaransisnouscarrils de peatge.En un peatge normal passen 250 vehiclesperhoraiambaquestsistemapodran passar les barreres fins a 800 en el mateix període de temps. Millorserveialespersones abertisautopistas Xile va iniciar una cam- panya de difusió per fomentar l’ús delTAG, que avuicomptaambmésde8.000vehicles inscrits, superant així la previsió per a finals d’any.La ministra d’Obres Públiques,Loreto Silva, va destacar també la importància d’aquestanovamodalitatdepeatgeperdis- minuir la congestió que es produeix princi- palmental’estiuialscapsdesetmanallargs. VaafegirqueelsistemaNonStopGoperme- trà donar un millor servei a les persones. MÉS DE 2.000 USUARIS PODEN UTILITZAR LES TRES VIES DE TELEPEATGE, QUE FUNCIONEN EN AMBDÓS SENTITS DE LA CIRCULACIÓ Nou portal Ruta 68 abertis autopistas Xile ha desenvolupat un nou lloc web de rutes abertis, que integra les eines que el converteixin en la pàgina web de concessionàries d’autopistes més funcional de totes les existents a Xile i Amèrica Llatina. El nou web oferirà als usuaris tota la informació rellevant per planificar el viatge, consultar els llocs turístics als quals la Ruta 68 connecta i com arribar-hi; conèixer l’estat de trànsit; rebre notícies on-line d’obres, accidents, trànsit, entre d’altres. Una altra característica important és la integració de Google Maps, fet que sens dubte fa que el lloc sigui més pràctic per a l’usuari. La pàgina web està disponible en versió regular i mòbil.
  • JULIOL 2013 LINK abertis 35 Després d’un any d’obres, l’ampliació a tres carrils del tram sud de l’autopista xilena més gran és avui una realitat S’inaugura el tercer carril de l’Autopista Central xilena abertis autopistas Xile TEXT I FOTOS abertisXile Elpassatmesdemarçesvainaugurar eltercercarrildeltramsuddel’Auto- pistaCentraldeXile,enunactequevacomp- tar amb la presència de la ministra d’Obres Públiques xilena,Loreto Silva.Es tracta d’un projectecomplexquemilloraràelserveiper alsquicirculendiàriamentperaquestaimpor- tantcolumnadel’AutopistaCentral.Elresul- tat és un augment de la capacitat de la via en un 50%, en un tram d’aproximadament 8 quilòmetres situat al sud de l’autopista, concretament entre les avingudes Carlos Valdovinos i la Ruta 5 sud. LaministraSilvavaafirmarqueaquesta obra“millora de forma significativa la capa- citat de la via d’Autopista Central en aquest tram”ivaafegirque“formapartdelgranpla demilloresquehalideratelpresidentSebas- tiánPiñeraiquetécomaobjectiuaugmen- tarlacapacitatdelesviesdetotselsaccessos a Santiago, i també de vies dins la ciutat de Santiago”. Ambunainversióproperaals15milions dedòlars,lesmilloresimplementadeseleva- ran l’estàndard vial per als milers d’usuaris que diàriament transiten per aquesta ruta d’Autopista Central, descongestionant l’eix Nord-Sudenabsorbirelfluxvehicular,majo- ritàriament de transport pesat. Méscapacitat La pista addicional,en ambdós sentits,per- metràaugmentarlacapacitatdel’autopista de 42.000 a 80.000 vehicles.Christian Bar- rientos,gerent general d’Autopista Central, va destacar que,“a més de la construcció de les terceres pistes, els treballs van con- templar la repavimentació de les dues vies existents, incorporant tecnologia punta en matèria de pavimentació, fet que millora l’adhesió del vehicle al sòl,eliminant la for- mació de poses d’aigua en dies de pluja i esmorteint el soroll provocat per la fricció dels pneumàtics”. Amés,lesmilloresvialsvancontemplar unaimportantpreocupaciópelpaisatgisme a les calçades, per la qual cosa es va incor- porar flora nativa que enriquirà les àrees verdes que,actualment,manté l’Autopista Central. Laministraxilena d’ObresPúbliques, LoretoSilva,a lainauguració.
  • 36 LINK abertis JULIOL 2013 REPORTATGE Finalitza l’última fase del projecte global de millora i d’ampliació de l’AP-6, que ha suposat una inversió de 335 milions d’euros En marxa el tercer carril entre San Rafael iVillacastín abertis autopistas abertis ha posat en servei el tercer carril per sentit al tram San Rafael- Villacastín de l’autopistaAP-6 (20,5 quilò- metres, entre els punts quilomètrics 60,5 i 81,0),corredorbàsicperalescomunicacions entreMadridielnord-oestd’Espanya.Esposa així punt final a unes obres que han permès adequar la capacitat de l’autopista a la demandadetrànsit,aixícomoferirunmarge per a increments futurs en cas que fossin necessaris. Es tracta de l’última fase natural d’un projectedemilloradelescomunicacionsper carretera al corredor del nord-oest, desen- volupat al llarg dels últims 12 anys en dues comunitats autònomes, Madrid i Castella i L’ACTUACIÓ PROPORCIONA MÉS COMODITAT, PERMET LA FLUÏDESA DEL TRÀNSIT I MILLORA ELS NIVELLS DE SEGURETAT DE L’AUTOPISTA Lleó,i en una longitud superior als 60 quilò- metresdeviesd’altacapacitat,iquehasupo- sat una inversió global de la concessionària de 335 milions d’euros. Eltercercarrilentre SanRafaeliVillacastín L’ampliació a tres carrils per sentit del tram San Rafael-Villacastín (punts quilomètrics 60,5a81,0)amplialacapacitatdel’autopista AP-6.Enconcret,responalacreixentneces- sitat d’ampliar l’autopista en el punt quilo- mètric 81, on es reparteix el trànsit entre l’autopista AP-6 i l’AP-51, amb l’objectiu d’evitar possibles congestions en cas que sorgeixin operacions especials de trànsit. Lesobreshansuposatunamillorainte- gral de l’autopista,ja que han inclòs viaduc- tes de nova construcció (Arenales, Sotillo i Lavadero) i modificacions de traçat precises pereliminarelstramsambvelocitatespecí- fica inferior als 120 km/h (Alto del Caloco). L’ampliació ha suposat una inversió de gairebé 75 milions d’euros per part de la concessionària. L’actuació proporciona més comoditat,permet la fluïdesa del tràn- sitimilloraelsnivellsdeseguretatdel’auto- pista.Lesobres,ambunaduraciódetresanys, s’hanrealitzatambelcondicionantquel’au- El projecte s’ha desenvolupat en un tram de 60 quilòmetres.
  • JULIOL 2013 LINK abertis 37 topista havia d’estar oberta al trànsit en tot moment.Això ha suposat un repte tècnic destacable, ja que ha estat necessària una perfecta coordinació entre les diferents actuacions.Exemplesd’aixòsónlademolició delsviaductesexistentsilaconstrucciódels nousviaductesd’Arenales,SotilloiLavadero per mitges calçades. abertis autopistas ha posat a dispo- sició dels clients els seus diferents canals de comunicaciópertalqueentotmomenthagin pogut conèixer l’estat de les obres i de les afeccions existents: panells de missatge variable(74atoteltraçatdel’AP-6ielsseus accessos;25altramenobres),Centred’Aten- cióalClient(902200320),pàginawebwww. autopistas.com i aTwitter @Truck_Tweet. D’altrabanda,unpuntdestacathaestat l’esforçilacuraques’hatingutperlesqües- tions mediambientals,no només en termes de pressupost sinó pel seguiment ambien- tal que ha portat a terme en tot moment una empresa especialitzada en la matèria, fetquehapermèsquel’autopistacompleixi en tot moment amb la seva vocació de ser- veitambédesdelpuntdevistadelapolítica mediambiental. Projectedemilloradel’AP-6 L’ampliació del tercer carril entre San Rafael iVillacastínésl’últimafasenaturald’unpro- jectedemilloradelainfraestructuradel’au- topistaAP-6ques’hadutatermealaComu- EL NOU TERCER CARRIL HA SUPOSAT UNA INVERSIÓ PROPERA ALS 75 MILIONS D’EUROS PER PART DE LA CONCESSIONÀRIA nitatAutònomadeMadridideCastellaiLleó enelsdarrers12anys.Aquestprojecteincloïa diverses actuacions en la concessió: Ampliaciód’unquartcarrilpercalçada entre l’enllaç de la M-50 (Las Rozas-Nord) i l’enllaç amb la M-601 (Villalba). Ampliacióde2a4carrils,entreVillalba i l’enllaç delValle de los Caídos. Nova calçada i un nou túnel sota el port de Guadarrama, entre l’enllaç delValle de los Caídos i l’enllaç de San Rafael.Millora dels altres dos túnels adaptant-los a la nor- mativa de seguretat vigent. Ampliaciód’EstaciódePeatgeTroncal de San Rafael, adaptant-lo a la demanda creixent de trànsit i dotant-lo de més vies automàtiques:targeta iVia-T per agilitzar el pagament. Els dos projectes en els dos vessants de Guadarrama han suposat una completa millora i ampliació de l’autopistaAP-6.Han permèsresoldreelsproblemesdemobilitat, especialmentenlesoperacionsespecialsde trànsit i de caps de setmana, que s’havien fet patents després de la construcció de les autopistes cap a Àvila i Segòvia (AP-51, i AP-61,respectivament) i per l’increment de la població en el territori pròxim a Guadar- rama.Aixímateix,hanmilloratlacomoditat en el trànsit, afavorint la fluïdesa dels des- plaçaments i implantant els màxims nivells deseguretatenlainfraestructura.Totplegat amb l’objectiu de mantenir l’autopista en el seu nivell òptim de servei,buscant en tot moment la màxima satisfacció per als nos- tres clients. Les obres s’han realitzat amb el condicionant que l’autopista havia d’estar oberta al trànsit en tot moment.
  • 38 LINK abertis JULIOL 2013 REPORTATGE El passat mes de març es va posar en funcionament Girona Oest, accés directe des de l’autopista al centre de la ciutat, situat a l’altura de la població de Sant Gregori. Ben aviat entrarà en servei també l’enllaç de Fornells Avancen els nous enllaços de l’autopista AP-7 a Girona abertis autopistas TEXT abertisFOTOS JosepLoaso Les obres dels nous enllaços de l’au- topistaAP-7quedesenvolupaabertis autopistasaGironacontinuenprogressant. El passat mes de març, es va posar en fun- cionament l’accés de Girona Oest,que és el més proper al centre de la ciutat de tots els enllaçosdel’AP-7.Situatal’alturadelapobla- cióveïnadeSantGregori,GironaOestésun enllaç complet que permet tots els movi- ments entre l’autopista i la rotonda de la carretera GI-531. El nou accés, que disposa d’un total de 10 vies de peatge i 1 edifici de control, ha suposat la construcció d’una estructura de pas sota l’autopista, durant les obres de la qualesvanrealitzaragairebé350.000metres cúbics de moviments de terres. Ambl’objectiudeminimitzarl’impacte mediambientaldelainfraestructura,s’hadut atermelarevegetaciódelstalussoscontigus, al llarg de gairebé 65.000 metres quadrats, aixícomlaplantacióde17.000arbresiarbus- tos.Així mateix, es va perseguir minimitzar les molèsties pel soroll mitjançant apanta- EL PROJECTE HA REPRESENTAT LA CREACIÓ D’UN TERCER CARRIL AL LLARG DE 78 QUILÒMETRES A LES COMARQUES DE GIRONA llamentacústicil’úsd’aglomeratsonoreduc- tor al paviment de la via. GironaOestéselprimeraserinaugurat dels tres nous enllaços previstos en el marc delprojected’ampliaciódel’autopistaAP-7, que porta a terme abertis autopistas. El projecte d’ampliació –pràcticament finalit- zat, a excepció dels enllaços de Girona– ha representat la creació d’un tercer carril al llarg d’un total de 78 quilòmetres a les comarques de Girona, i que abertis auto- pistashaexecutat,enelseuconjunt,alllarg d’un total de 125 quilòmetres entre la Jon- quera iVilaseca-Salou (Tarragona). La fina- litatd’aquestesmilloresésadequarlacapa- citat de la via i oferir millors condicions de servei als usuaris de l’autopista. El nou accés disposa d’un total de 10 vies de peatge i 1 edifici de control.
  • JULIOL 2013 LINK abertis 39 CircumvaŀlaciódeGirona Juntament amb el ja inaugurat Girona Oest, el projecte d’ampliació de l’AP-7 aGironas’estàcompletantamblaconstruc- ció d’uns altres dos nous enllaços: Fornells iVilademuls.Les obres d’aquests dos acces- sos es troben en marxa i avancen segons el calendari previst. En el cas de Fornells, les obres del qual es troben al tram final, està previst que estigui llest durant l’estiu. Per la seva banda, l’enllaç de Vilademuls estarà finalitzat previsiblement durant el primer trimestre del 2014. Aquestsnousenllaços(FornellsiVilade- muls), juntament amb els ja existents de GironaSud,GironaNordiGironaOest,con- figuren el projecte de circumval·lació deGironaatravésdel’autopistaAP-7,supo- sant la integració de la N-II i la A-2, i que comportaunaconfiguracióde4carrilsalllarg de 20 quilòmetres. Per tant, els recorreguts interns entre aquests cinc enllaços seran de caràcter gratuït. La companyia inverteix gairebé 300 milions d’euros als projectes de l’AP-7 a les comarques de Girona, que s’afegeixen als200milionsd’eurosd’inversióaTarragona. L’enllaç de Girona Oest, concretament, ha suposat una inversió d’11,8 milions d’euros per part de la companyia. L’enllaçdeFigueresnord,aprovat D’altrabanda,elMinisterideFomenthadonat llum verda al projecte de conversió a enllaç completdel’accésdeFigueresNord.Aquest enllaç, situat al terme municipal de Llers, connectal’autopistaAP-7amblaN-II.Actu- alment, l’enllaç disposa de dos ramals que permetenelsmovimentsdesortidadel’au- topistavenintdeFrançaid’entradaal’auto- pista cap a França. Per completar l’enllaç és Link www.autopistas.com necessàrialaconstrucciódedosnousramals que permetin realitzar els moviments d’en- trada cap a Barcelona i de sortida venint de Barcelona. Les obres han inclòs la revegetació de talussos i la plantació de 17.000 arbres i arbustos.
  • 40 LINK abertis JULIOL 2013 REPORTATGE Els clients amb vehicles pesants adherits al programa Truck Plan es beneficiaran de descomptes des del primer euro de consum pels trajectes realitzats a tota la xarxa d’abertis autopistas Nous descomptes per a transportistes abertis autopistas TEXT I FOTOS abertis Des del passat 1 de juny,els professi- onals del transport ja poden benefi- ciar-se del nou programa de descomptes exclusiu que abertis autopistas ofereix a tota la seva xarxa d’autopistes.Sota el nom de Truck Plan, aquest programa permetrà obtenirdescomptesmensualsdefinsal13% desdelprimereurodeconsumpelstrajectes realitzatsenelconjuntdelaxarxad’abertis autopistas. Aquests descomptes aniran des del 5% delconsum(peralsclientsambunadespesa mensualinferiora300eurosalmes),al10% (entre 300 i 600 euros mensuals) i al 13% (despesa mensual superior als 600 euros). Addicionalment,tambésesumaràelconsum perlesestadesrealitzadesalsTruckParks,àrees de servei específiques per a vehicles pesants disponiblesalesàreesdeserveideMontseny i Porta Barcelona,a l’AP-7. A partir de la seva posada en marxa, el programadedescomptessubstituiràelsactu- als programes Bonotac i Tacconsum per a vehiclespesants,is’estendràalatotalitatde la xarxa d’abertis autopistas a Espanya, excepte a aulesa (AP-71 Lleó-Astorga). Espodranbeneficiard’aquestprograma els vehicles amb categoria de pesats 1 i pesats 2 (vehicles de massa màxima auto- ritzada igual o superior a 3,5 tones) que ELS CLIENTS AMB MÉS CONSUM PODRAN ADHERIR-SE AL TRUCK PLAN PREMIUM, AMB DESCOMPTES DEL 50% EN ESTADES ALS TRUCK PARKS disposin de dispositiu de telepeatgeVia-T. Per subscriure’s a aquest nou pla de des- comptes,és necessària la inscripció a través de www.autopistas.com. Els descomptes deTruck Plan són acu- mulablesalesbonificacionsielsdescomptes per recurrència ja existents per a vehicles pesantsenalgunstramsdelesautopistesdel grup abertis a Espanya. ProgramaPremium peragranscomptes Aixímateix,elsclientsprofessionalsambmés consumpodranadherir-sealprogramaTruck PlanPremium.Aquestplaincloudescomptes del 50% en les estades als Truck Parks d’abertisautopistas,itambéoferiràel50% de descompte en hotels seleccionats i a les àrees de servei d’Áreas iAutogrill situades a les autopistes del Grup.
  • JULIOL 2013 LINK abertis 41 SUPÒSITSD’ESTALVIAMBTRUCKPLAN Elsprofessionalsdeltransportques’adhereixinaTruckPlanpodrangaudird’importantsestalvisales autopistesd’abertisaEspanya,combinantaquestsdescomptesamblesbonificacionsexistentsactualment alaxarxad’autopistesdelGrup.Algunssupòsitsserienelssegüents: Trajecte Freqüència Consumalmes Bonificacionsi Estalvi (sensebonificacions) descomptesacumulats total Barcelona-LaJonquera Anadaitornadadiària 1.142€ -35%Maçanet-Jonquera -43% -13%TruckPlan GironaSud-L’Escala Anadaitornadadiària 200€ -50%Maçanet-Jonquera -67% GratuïtatCircum.Girona -5%TruckPlan LaJonquera-València 8viatgesmensuals 722€ -35%Maçanet-Jonquera -24% -10%recurrènciaentre Tarragona-València -13%TruckPlan Saragossa-Bilbao 4viatgesmensuals 530€ -50%Saragossa-Gallur -17% -10%TruckPlan Els clients que viatgen de manera habitual per l’autopista AP-6 poden beneficiar-se des de l’1 de juny d’un nou programa de descomptes del 15% per a usuaris de vehicles lleugers. SotaelnomdePlan15,elnou programaoferiràdescomptes alsclientsqueefectuïnmésde20 trajectesidènticsalmes,vàlidsen ambdóssentits,al’autopistaAP-6. Eldescomptedel15%s’aplicarà desdelprimerviatgerealitzat. Aquest nou programa de descomptes a l’AP-6 complementa altres existents a altres vies de la xarxa d’abertis autopistas, en què es premia l’assiduïtat. El Plan 15 premiarà l’assiduïtat a l’AP-6
  • 42 LINK abertis JULIOL 2013 REPORTATGE La convenció internacional de dirigents corporatius és reflex de l’impuls de l’activitat internacional de la companyia abertis celebra el IV Global Gathering abertis TEXT I FOTOS abertis abertis va celebrar els dies 6 i 7 de juny,aBarcelona,laIVediciódelGlo- bal Gathering, la convenció internacional d’executiusdelGrup,queenaquestaocasió va reunir els principals dirigents corporatius de l’Argentina, el Brasil, Xile, Espanya, els Estats Units, França, Puerto Rico i el Regne Unit. L’objectiu principal d’aquesta trobada global és compartir amb tots els països l’es- tratègia corporativa del Grup, centrada en l’expansió internacional, i també donar a conèixerentreelsdirigentslanovaestructura directiva presentada recentment.Aquesta remodelació ha suposat el nomenament de DavidDíazcomaconsellerdelegatd’arteris (Brasil), Luis Miguel de Pablo com a gerent general d’Autopistas Chile, i Carlos del Río com a director general de Concessions Rest of theWorld (ROW). LA CONVENCIÓ REFLECTEIX EL PROCÉS DE DIVERSIFICACIÓ GEOGRÀFICA CADA COP MÉS AMPLI DE LA COMPANYIA, A TRAVÉS DE LES SEVES ÀREES DE NEGOCI Laconvencióinternacionaldedirectius que celebra abertis reflecteix el procés de diversificaciógeogràficacadacopmésampli de la companyia, a través de les seves dife- rents àrees de negoci. Qüestionsglobals En aquesta edició,organitzada al voltant de diversospanellsenformatdetaulesrodones, es van poder compartir i debatre diferents perspectives que s’engloben al Grup sobre grans temes comuns.Entre ells,els aspectes mésrellevantsdelmodeld’integraciódenous negocis/països dins del grup abertis, les perspectives de les autopistes al continent europeu, amb unes xarxes molt madures i una clara orientació cap a un model més
  • JULIOL 2013 LINK abertis 43 centrat en els serveis als clients;la diversitat de les autopistes al continent americà en funció de cada país;els nous horitzons en el sector de les telecomunicacions, sempre marcatsperlanecessitatd’inversióid’actu- alitzaciópermanentsiràpides;oelpaperque lacorporacióhajugatihadejugarenelfutur del Grup, en un escenari d’ampliació inter- nacional. Elconsellerdelegatd’abertis,Francisco Reynés,vacompartirambtotselsassistents una visió general sobre l’evolució del Grup des de l’última trobada i les grans línies que es dibuixen del futur de la companyia, així com les eines que permetran abordar-les. Va destacar especialment la necessitat d’una actitud decidida que permeti traçar EL CONSELLER DELEGAT D’ABERTIS, FRANCISCO REYNÉS, VA DESTACAR ESPECIALMENT LA NECESSITAT D’EVOLUCIONAR AMB MOTIVACIÓ, COMPROMÍS I RESPONSABILITAT ambclaredatelsobjectiusdelGrup,realitzar una correcta supervisió i tutoria per vetllar que els passos es donen adequadament, i evolucionar amb motivació, compromís i responsabilitat. Ala pàgina anterior, d’esquerra a dreta:Josep Ventosa,Tobías Martínez iOriolSitjà,directorde Màrqueting,director generalidirectorde Negocid’abertistelecom, respectivament;iJordi Bosom,directord’Estratègia iDesenvolupamentde Negocid’Hispasat.Sobre aquestes línies,fotode família dela trobada.
  • 44 LINK abertis JULIOL 2013 REPORTATGE abertis Qui ha d’assumir el risc de trànsit,les entitatsfinanceresol’Administració? Estenenencomptelesanàlisiscost-benefici per determinar l’elegibilitat d’un projecte? Aquestes i altres qüestions es van plantejar alaIIITrobadaConferènciesiFormació,orga- nitzada el passat mes de març a Madrid per Unidad Editorial. abertis va ser una de les companyies participants en una jornada en què, sota el títol Qüestions actuals en els projectesdecol·laboraciópublicoprivada,es van debatre aspectes com el nou model de concessions per carretera,la responsabilitat patrimonialdel’Administracióolagestiódel risc de construcció en els projectes de col- laboració publicoprivats (PPP) per accedir a finançament. Latrobadavacomptaramblapresència derepresentantsdel’AdministracióPública, com el secretari d’Estat d’Infraestructures, Rafael Catalá, i el president d’Adif, Gonzalo Ferre; companyies d’infraestructures com Globalvía iAccesos de Madrid; bufets d’ad- vocats,entre ells Deloitte,Broseta i KPMG;i representants de patronals com José Luis Feito, per part d’ASETA, i Javier Montero Vicenti,de SEOPAN. Ampliarviesdefinançament Ambtoteslespartsimplicades,latrobadava voler debatre un marc normatiu en termes deplanificacióiassignacióderiscosqueper- meti al país atraure inversors i ampliar les vies de finançament de projectes. La viabilitat dels projectes de col·laboració publicoprivada abertis va participar en una trobada en què es van abordar les diferents problemàtiques i solucions per afrontar el desenvolupament dels projectes de col·laboració publicoprivada TEXT I FOTOS abertis Eldirectorgenerald’abertisautopistas, JosepLluísGiménez,vaparlardelagestiódel risc de construcció als PPP i va plantejar la possibilitat d’estructurar aquest risc de manera que es pugui accedir a ratings de suficientvalorcomperpermetreunbonaccés al mercat de bons. D’altra banda, des de les diferentstaulesdedebatesvaintentardonar solucionsaaltresproblemesquehihaasobre lataula,comlesexpropiacionsdelesautovies radialsdeMadridolabaixademanda,acausa de diferents motius segons el projecte, que posen en perill la solvència econòmica de la concessió. L’objectiu de la jornada va consistir a debatre,endefinitiva,aquellesqüestionsque amenacenlaviabilitatdelsesquemesdecol- laboració publicoprivada per al desenvolu- pament de les infraestructures i els serveis. Marcentransformació Al final de la jornada, tots els ponents van coincidiradestacarlatransformaciódelmarc de desenvolupament dels projectes de col- laboraciópublicoprivada,ques’hanvistafec- tatstantperlacomplexasituacióeconomi- cofinanceracomperexperiènciesnegatives del passat recent relacionades amb sobre- costos imprevistos. Uns sobrecostos que tenen la seva causa en les expropiacions, disminucions de demanda respecte a les dades dels estudis previs realitzats o ofertes presentades i acceptades amb grans baixes econòmiques.
  • El director general d’abertis telecom, Tobías Martínez (esquerra) i l’alcalde de Terrassa, Jordi Ballart (dreta), durant l’acte. JULIOL 2013 LINK abertis 45 abertis telecom gestionarà les comunicacions de la policia deTerrassa L’Ajuntament deTerrassa ha adjudi- cat a abertis telecom, operador d’infraestructures del grup abertis,el sub- ministrament,eldesenvolupamentielman- teniment de terminals de comunicacions TETRA de la Policia Municipal de Terrassa, que opera amb la xarxa RESCAT (Radioco- municacions d’Emergències i Seguretat de Catalunya) de la Generalitat. El contracte tindràunaduradade5anysicomptaràamb un pressupost de 199.000 euros. Aquestanovaadjudicaciósuposaràper a abertis telecom la gestió de 150 termi- nals TETRA portàtils, 27 mòbils i 2 fixos. D’altra banda,per cobrir les necessitats dels abertis telecom L’adjudicació, que disposa d’un pressupost de gairebé 200.000 euros, suposa per a abertis telecom el manteniment de més de 150 terminals de comunicacions agents motoritzats de la policia municipal, abertis telecom subministrarà 13 cascos que disposaran d’un sistema de comunica- cions amb connexió Bluetooth. El projecte també inclou la instal·lació de la plataforma tecnològicaAIRS (abertis Intelligence Response System) perquè la PoliciaLocaldeTerrassapuguiportaraterme la gestió operativa de la seva flota d’agents en temps real. LaxarxaRESCAT La xarxa RESCAT està especialment disse- nyadaperproporcionarcoberturaalscossos i col·lectius professionals implicats en la TEXT abertis|FOTO AjuntamentdeTerrassa seguretat i les emergències a Catalunya, tant en nuclis de població com en entorns rurals. Serveisalciutadà Els principals usuaris d’aquesta xarxa són Mossos d’Esquadra,Bombers de la Genera- litat,BombersdeBarcelona,GuàrdiaUrbana de Barcelona, Servei d’Emergències Mèdi- ques,Agents Rurals,Agència Catalana de l’Aigua,Direcció General de Protecció Civil, DireccióGeneraldeCarreteres,ServeiCatalà deTrànsit,policies locals i els serveis de pro- tecció civil de tots els ajuntaments que no disposen de policia local.
  • 46 LINK abertis JULIOL 2013 REPORTATGE Mobile World Congress 2013 En el marc de la vuitena edició del MobileWorldCongressqueesvacele- brar al febrer a Barcelona, abertis telecom vapresentarenexclusivamundiallaprimera emissiódeTelevisióDigitalTerrestreenUltra AltaDefinició(UHDTV).Lesemissionsesvan podervisionarenunmonitorde84polzades, que va permetre comprovar la qualitat d’imatgequeofereixaquestsistema,quatre vegadessuperiorrespecteal’actualAltaDefi- nició(HD),peraixòlasevadenominació,4K. abertis telecom va portar a terme les demostracionsencol·laboracióambTelevisió Arribalatelevisióen UltraAltaDefinició abertis telecom va realitzar durant el Mobile World Congress (MWC) demostracions de TDT de segona generació, amb emissions simultànies adequades per a Ultra Alta Definició 4K i dispositius en mobilitat TEXT I FOTOS abertis Espanyola, la Unió Europea de Radiodifusió (UER), SAPEC, la Universitat Politècnica de Madrid,LaSalle,SonyilaproductoraLapospo, utilitzant la tecnologia que desenvolupa la TDT de segona generació (DVB-T2) a la mateixa banda de freqüències d’UHF actu- alment utilitzada per a la radiodifusió de televisió. Elsistemad’UltraAltaDefiniciópermet quadruplicarelnombredepíxelsenpantalla. Aquestanotablemilloraenlaresoluciótrans- forma l’experiència de l’espectador davant dels continguts audiovisuals i en la seva interacció a través dels nous sistemes digitals d’entreteniment, com consoles de videojocsoreproductorsBlueRay.Pereme- tre en 4K es van utilitzar 35Mbps.Aquest consum es veurà reduït en el 50% utilitzant els futurs codificadors de vídeo d’alta efici- ència, que facilitaran l’accés a gran escala d’aquesta tecnologia. Latelevisióhíbrida: convergènciaentreTDTiinternet El2013seràunanyclauperalaTDThíbrida, que permet gaudir de les prestacions dels Emissionsde televisióUHDTV al’estandd’abertis telecomalMWC.
  • JULIOL 2013 LINK abertis 47 serveis de vídeo en línia des dels canals de televisió de laTDT.LaTDT híbrida,que con- vergeixlaTDTiinternet,esbasaenl’estàndard obert HBBTV que està sent adoptat pels fabricants de televisors. Recentment ha entrat en servei el web sobreTDT Híbrida, una especificació espa- nyola de TV interactiva que integra TDT i internet en una sola experiència d’usuari. En aquest web es troba tota la informació sobre els avantatges tècnics i possibilitats que ofereix aquest sistema i, molt aviat, també es podran conèixer els continguts híbridsqueofereixenlescadenesdetelevisió, aixícomelsdiferentsmodelsdereceptorque compleixen les especificacions tècniques per oferir aquest producte. A més de les demostracions en 4K, abertis telecom va presentar durant l’es- deveniment la seva solució OTT (over the top) de televisió multipantalla en el núvol, que proporciona tots els serveis necessaris per a la gestió de continguts on-line, des de la ingesta i la distribució a analítica,suport i solucions de monetització. abertis telecom va realitzar demos- tracionsdelsseusserveisutilitzantunaàmplia varietatdedispositius:smartphones,tauletes tàctils,PC,set-top-boxsitelevisorsconnec- La TDT de segona generació a terminals mòbils L’operador de telecomunicacions d’abertis va realitzar també, simultàniament amb la UHDTV, demostracions del nou estàndard de TDT de segona generació dins del projecte CATT2 per al desenvolupament de tecnologia DVB-T2 en mobilitat. L’objectiu del projecte CATT2 és estudiar i implementar les possibilitats d’aquest nou estàndard de TDT en la seva versió optimitzada per a terminals mòbils (T2-Lite). Les demostracions que s’han portat a terme en l’àmbit del Mobile World Congress d’aquesta edició van permetre comprovar la qualitat d’imatge que ofereix aquest estàndard en dispositius mòbils (smartphones, tauletes tàctils i portàtils). tats,comprovantlaviabilitatdelasevasolu- ció a diferents sistemes operatius com Android,iOS iWindows. En aquesta edició del MWC,es va pre- sentar una demostració, en col·laboració amb Nagra,de com gaudir en diferents dis- positius de la llar de continguts rebuts des d’internetodesd’emissionsradiodifoses.La solució permet passar d’una pantalla a una altrasensedeixardevisualitzarelscontinguts i garantint en tot moment la protecció de continguts. Altresserveis d’abertistelecomalMWC Amésdelagestiódel’espectreradioelèctric del’esdeveniment,abertistelecomvapre- sentar al seu estand un portafolis de serveis orientatsaoperadorsmòbilsamblesúltimes solucionstecnològiquesal’entornconvergent del sector audiovisual i internet, dirigides a la transmissió de continguts audiovisuals per a la seva recepció en suports mòbils. L’operador va presentar també desen- volupamentsdirigitsalescomunicacionsper a cossos de seguretat i emergència a través desuportsmòbilsivarealitzardemostracions de les plataformes que ha desenvolupat en l’àmbit smartcity. Links www.abertistelecom.com www.mobileworldcongress.com www.tdthibrida.es Elpríncepd’Astúries vavisitarl’estand onesvaexposar latelevisió4K. abertistelecom vaserl’encarregat deportaraterme lesdemostracions.
  • NOTÍCIES 48 LINK abertis JULIOL 2013 El grup Hispasat ha llançat amb èxit el seu nou satèl·lit,l’Amazonas 3,des de la base de l’Agència Europea de l’Espai, situadaaKourou(GuaianaFrancesa),abord delvehiclellançadorAriane5ECAdelacom- panyiaArianespace. Laseparaciódelsatèl·litAmazonas3del vehicle llançador es va produir 28 minuts desprésdel’enlairamentdelcoet.Posterior- ment, es va procedir a la seva inicialització i al desplegament dels panells solars.A partir d’aleshores,vancomençarlesmaniobresper Hispasatllançal’Amazonas3 TELECOMUNICACIONS El nou satèl·lit de comunicacions, llançat amb èxit a unAriane 5 ECA des de la Guaiana Francesa, ja es troba a l’espai TEXT I FOTOS Hispasat posicionar el nou satèl·lit en l’òrbita geoes- tacionària,onesvacomprovarelseucorrecte funcionament. Un cop superades les mani- obres,elsatèl·lits’hacol·locatenlasevaòrbita geoestacionàriadefinitivaenlaposicióorbi- tal brasilera 61º Oest. PontentreAmèricaiEuropa Per al conseller delegat d’Hispasat, Carlos Espinós,“aquest nou satèl·lit, el desè de la companyia, reforça el Grup com a principal pontdecomunicacionsentreelscontinents Moment del llançament de l’Amazonas 3 amb un Ariane 5 ECA d’Arianespace.
  • Link www.hispasat.com/ JULIOL 2013 LINK abertis 49 europeu i americà.Com a gran novetat s’ha incorporatlabandaKaperproporcionarser- veis interactius i aplicacions multimèdia via satèl·lit a una gran quantitat d’usuaris,i així estendre’nl’accésaunamajoriadelapobla- ció.ElgrupHispasatéselprimeroperadorde satèl·lits que ofereix aquesta possibilitat a Llatinoamèrica. El nostre objectiu és seguir oferintalsnostresclientsserveisinnovadors id’altaqualitatadaptatsalessevesnecessi- tats de comunicació”. El nou satèl·lit, amb una vida útil de 15anys,donaràcoberturaatotelcontinent americà,Europainordd’Àfricadesdelaposi- ció orbital brasilera 61º Oest.L’Amazonas 3 dónacontinuïtatalsserveisactualmentoferts pel Grup Hispasat des d’aquesta posició i contribueixauniversalitzarl’accésainternet a la regió, fet que representa un important salt per a la reducció de la bretxa digital a Llatinoamèrica. Participacióde laindústriaespanyola El projecte, amb una inversió de més de 200 milions d’euros, ha comptat amb una participacióimportantd’indústriesespanyo- les, com EADS CASA,Thales Alenia Space España, IMUX, RYMSA, MIER, GMV, Indra i INSA (Estació de control a Canàries). Arianespace Arianespace és des del 1980 el proveïdor de serveis i solucions de llançament líder arreu del món. Recolzat per 21 accionistes i per l’Agència Espacial Europea,Arianespace es recolza sobre un equip internacional,que fins al passat juny del 2012 ha realitzat 206llançamentsdelcoetAriane(301càrre- gues útils), 26 llançaments del Soiuz (2 des del Centre Espacial de la Guaiana Francesa i 24 des de Baikonur) i el primer llançament amb un vehicle Vega. La companyia té previstos 22 llançaments d’Ariane 5, 15 de Soiuz i 2 deVega, que suposen més de tres anys d’activitat. AQUEST LLANÇAMENT REFORÇA HISPASAT COM A PRINCIPAL PONT DE COMUNICACIÓ ENTRE ELS CONTINENTS EUROPEU I AMERICÀ Dades tècniques L’Amazonas3haestatfabricat perSpaceSystems/Loralapartir delasevaplataformaSSL1300. Téunamassadellançament de6,2tonesifamésde26metres d’envergadurai8metresd’altura. Disposade52transponedors simultanis,33enbandaKu i19enbandaC,aixícomamb 9feixosenbandaKaicontrol d’actituden3eixosqueli assegurengranprecisiódesenyal.
  • NOTÍCIES 50 LINK abertis JULIOL 2013 La tesi Caracteritzacióimodelització delavelocitatd’operacióencarreteres convencionalsapartirdel’observaciónatu- ralística de vehicles lleugers, de la doctora AnaMaríaPérezZuriaga,vaserlaguanyadora aquest any del Xè Premi abertis d’Investi- gació sobre Gestió d’Infraestructures del Transport que atorga la càtedra abertis- UPC.Aquestadistincióreconeixlamillortesi doctoral presentada a diferents universitats espanyoles. En la modalitat de tesines i treballs de finaldecarreraomàster,elpremiharecaigut en Héctor Fornés Martínez, amb un treball titulat Analysis and optimization of the luggagecheck-incounterallocationprocess atairports. Al’actedelliuramentdelspremis,cele- bratelpassatmesdemaigal’EscolaTècnica Superiord’EnginyersdeCamins,CanalsiPorts deBarcelona,vanserpresentselconsellerde Territori i Sostenibilitat, SantiVila, acompa- nyat pel president d’abertis, SalvadorAle- many,ielrectordelaUniversitatPolitècnica de Catalunya-BarcelonaTech (UPC),Antoni Giró. Elpresidentd’abertis,SalvadorAlemany, vadestacarquelaXèediciódelPremi aber- tis“ésunpetitaniversariquesuposalasatis- facció tant del costat de l’empresa com del mónacadèmic,amésd’uncamíperrealitzar unprocésdedivulgacióid’aplicaciódetalent queacabensumantenbeneficidetots”.Iva afegirque“ésunabonaoportunitatpertren- carunsmotllesqueésnecessaritrencarentre els gestors d’infraestructures i també a les administracionspúbliques”.Perlasevabanda, el conseller deTerritori i Sostenibilitat de la Lacàtedraabertis-UPClliura elXèPremiabertisd’Investigació enInfraestructures FUNDACIÓ ABERTIS Els guanyadors també van optar al II Premi Internacional, que es va atorgar el 29 de maig a París TEXT abertisFOTOS JosepLoasoiAnthonyGasparetto Generalitat, Santi Vila, va voler llançar un missatged’optimismealsjoves,animant-los “a no posar límits al seu talent en aquests moments de dificultats”, i va posar com a exemple el Brasil i la Xina, que va qualificar com a “països amb aparentment un punt de partida inferior al del nostre país, però noobstantaixòambunmónd’oportunitats infinites”.Elconsellervaacabarparafrasejant l’escriptorGabrielGarcíaMárquezenafirmar que “els joves no han d’esperar res del segle XXI; ha de ser el segle XXI qui esperi molt dels joves”. Aquestcertamenvaserundelspreàm- buls al II Premi Internacional de la càtedra Sota aquestes línies, foto de família del Xè Premi abertis. A sota, Ana María Pérez va recollir el premi de mans del president d’abertis, Salvador Alemany. A la pàgina següent, foto de família del lliurament a París del II Premi abertis Internacional. EL PREMI SUPOSA UNA SATISFACCIÓ PER A L’EMPRESA I EL MÓN ACADÈMIC, SEGONS SALVADOR ALEMANY
  • Link www.catedrasabertis.com JULIOL 2013 LINK abertis 51 abertis, que es va entregar el 29 de maig a París i que va comptar amb la presència del conseller delegat d’abertis, Francisco Reynés,idel’ambaixadord’EspanyaaFrança, Carlos Bastarreche. Elsguanyadorsdel’edicióinternacional vansorgirdelaposadaencomúdelstreballs guanyadorsdelguardóentregataBarcelona juntamentamblaUniversitatPolitècnicade Catalunya-BarcelonaTech(UPC)ielsdel’ho- mòlegquelachaireabertis-ÉcoledesPonts ParisTech-IFSTTAR (Institut Français des Sciences et Technologies des Transports, del’AménagementetdesRéseaux)convoca a França, també en les modalitats de tesi doctoral i de tesina. En aquest cas, les gua- nyadores van ser Ana María Pérez i Aude Hofleitner, amb els seus respectius treballs relacionats amb l’estudi del trànsit.El premi internacional en la categoria de tesina va recaure novament en Héctor Fornés i el seu treball sobre l’optimització dels taulells de facturació d’equipatge en aeroports. ElPremiabertistéunadotacióeconò- micade10.000eurosenlacategoriadetesi i de 4.000 euros en la de tesina. Lacàtedraabertis La presència internacional de la càtedra abertis és cada vegada més important i constata el compromís de la companyia ambelmónacadèmic.Recentment,abertis ha incorporat dues noves càtedres,a Puerto Rico i Xile. Ben aviat, la càtedra abertis també serà present al Brasil. Totes elles contribuiran a la investigació sobre la reper- cussiódelesgransobresenelterritori,millo- rantaixílaqualitatdevidadelsseushabitants. Formen part també de la càtedra abertis: ENTREVISTA | ANA MARÍA PÉREZ ZURIAGA La doctora Ana María Pérez Zuriaga, guanyadora del Premi abertis en la categoria de tesi doctoral, explica en què consisteix la seva investigació. Quin és l’objectiu principal de la seva tesi? Elquehemintentatambaquesta tesiésarribaraunacaracterització delcomportamentdelsconductors mitjançantl’obtenciód’unasèrie demodelsqueenspermeten obtenirunperfilcontinude velocitatsd’operacióacarreteres convencionals. Quines serien les seves principals aplicacions? Tindríemduesaplicacionsdiferents: d’unabanda,partintdelperfil continudevelocitatsquepodem obtenirapartirdelsmodelsque hemdesenvolupat,podemavaluar laconsistènciadelescarreteres desdelprocésdedisseny,no simplementdesdelmoment del’explotaciódelescarreteres.De l’altra,enconèixerlesactitudsdels conductorsdavantdelrisc,podem millorarlesbasesdelescampanyes deconscienciacióid’educaciódels conductorsenfunciódelaseva reacciódavantdelperill. Creu que es podria aplicar aquesta metodologia per millorar, per exemple, el traçat de les autopistes? Sensdubte,enprincipiestàbasada únicamentperacarreteres convencionals,noobstantaixò aquestamateixametodologiapot aplicar-setambéalesautopistesi millorar-neaixílescaracterístiques geomètriques,milloranttambé laconsistència. la càtedra abertis-UPC de Gestió d’Infra- estructuresdelTransport;lacàtedraabertis- IESE de Regulació,Competència i Polítiques Públiques; la càtedra abertis-ESADE de Lideratges i Governança Democràtica; la càtedra abertis-FEDEA d’Economia de les Infraestructures i Transports i la chaire abertis-École des Ponts ParisTech -IFSTTAR (Institut Français des Sciences et TechnologiesdesTransports,del’Aménage- ment et des Réseaux). Lacàtedraabertis-UPC,creadael2003 per abertis i la Universitat Politècnica de Catalunya-BarcelonaTech (UPC) i dirigida pel catedràtic Francesc Robusté, té com a objectiu impulsar la formació i la investi- gacióenl’àmbitdelagestiód’infraestructu- res de transport.
  • NOTÍCIES 52 LINK abertis JULIOL 2013 La fundació abertis i abertis autopistas, en col·laboració amb el Departament de Benestar Social i Família de la Generalitat de Catalunya, Creu Roja, Institut Guttman, ONCE i Federació Ecom, han posat en marxa la iniciativa Eliminem barreres,quefacilitagratuïtamentdispositius Via-T als conductors amb alguna discapaci- tat,peroferiraaquestcol·lectiulesmàximes facilitats en el seu pas per les autopistes. Elsconductorsambalgunadiscapacitat ques’inscriguinenaquestainiciativapodran disposard’undispositiuVia-Tdeformatotal- ment gratuïta i amb unes condicions espe- cials,com una quota de manteniment molt reduïda. Via-T és un sistema de telepeatge uti- litzatenautopistesperrealitzarelpagament deltrajectesensenecessitatd’aturarelvehi- cle,jaque,gràciesaundispositiuqueescol- abertisentregaVia-T als conductorsambdiscapacitat FUNDACIÓ ABERTIS Els conductors amb discapacitat que tinguin el carnet de conduir en vigor i laTargeta acreditativa de la discapacitat del Departament de Benestar Social i Família de la Generalitat de Catalunya podran disposar de forma gratuïta d’un dispositiu de telepeatgeVia-T amb unes condicions especials TEXT I FOTOS abertis locaalcotxe,iunaltredelecturaelectrònica i situat a les estacions de peatge, permet l’oberturaautomàticadelabarreradesegu- retat.Via-T ofereix també als seus abonats accésaprogramesexclusiusdedescomptes. Aquesta iniciativa, impulsada per abertisautopistasilafundacióabertis,és pioneraaCatalunyaiEspanya.Enlasevapri- mera fase,la campanya s’ha desenvolupat a Catalunya. AQUESTA INICIATIVA, IMPULSADA PER ABERTIS AUTOPISTAS I LA FUNDACIÓ ABERTIS, ÉS PIONERA A CATALUNYA I ESPANYA
  • JULIOL 2013 LINK abertis 53 Per sumar-se a aquesta iniciativa, els conductors amb discapacitat hauran de tenir el carnet de conduir i laTargeta acredi- tativa de discapacitat del Departament de Benestar Social i Família (amb un grau de discapacitat igual o superior al 33% i amb mobilitat reduïda). Elsimpulsors Aquesta iniciativa és una mostra més del compromís d’abertis, a través de la fundació abertis, amb la societat, mitjan- çant les seves polítiques de responsabilitat social corporativa. Les col·laboracions amb lesadministracionspúbliquesdelspaïsoson és present són continuades amb l’objectiu detreballardiarerediaafermésaccessibles les infraestructures que gestiona.En aquest sentit, el compromís amb la societat és la constatació de la implicació d’abertis en la comunitat i el teixit social que estableix el seu Pla Estratègic de Responsabilitat Social. Departamentde BenestarSocialiFamília El Departament de Benestar Social i Família ésl’encarregatdetramitar,gestionariexpe- dirlaTargetaacreditativadediscapacitat.Des de l’any passat i, amb l’objectiu d’agilitzar i d’estendre’n l’ús, el Departament expedeix d’ofici als qui se’ls reconeix un grau de dis- capacitat igual o superior al 33%. LaTargetaacreditativaésundocument públic,personaliintransferible.Aquestaper- met a les persones amb discapacitat legal- mentreconeguda,iambresidènciahabitual aCatalunya,acreditardeformaàgilipràctica el seu grau de discapacitat. LaTargeta, a banda de ser un element acreditatiu,tambéfacilital’accésadetermi- nats avantatges i beneficis en els àmbits de la mobilitat, la cultura, l’esport, l’oci i el temps lliure, amb l’objectiu de millorar la Els conductors discapacitats amb carnet de conduir i Targeta acreditativa de discapacitat es beneficiaran d’una circulació per autopista més fluida. COĿLABOREN LA GENERALITAT DE CATALUNYA, CREU ROJA, INSTITUT GUTTMAN, ONCE I FEDERACIÓ ECOM qualitat de vida de les persones amb alguna discapacitat. A més, aquesta iniciativa compta amb laparticipaciódeCreuRoja,InstitutGuttman, ONCE i Federació Ecom.
  • NOTÍCIES 54 LINK abertis JULIOL 2013 abertis va presentar al juny el pla de rehabilitació i d’adequació de la pedrera del Mèdol,que implica la conserva- ció i la millora arqueològica i geològica de l’antiga zona d’extracció de pedra d’època romana. El projecte, de caràcter multidisci- plinari,estàimpulsatperabertisautopistas Espanyailafundacióabertis,icomptaamb la col·laboració del Ministeri de Foment, el Ministeri de Cultura,la Generalitat de Cata- lunya,laDiputaciódeTarragona,l’Ajuntament deTarragona i Áreas. A l’acte de presentació van participar Josep Lluís Giménez, director general d’abertis autopistas Espanya; Sergi Loug- hney, director de la fundació abertis; JosepManelRicart,vicerectord’Investigació delaUniversitatRoviraiVirgili;CarmeCrespo, tinentd’alcaldedeCultura,PatrimoniiFestes de l’Ajuntament deTarragona;AlbertVallvé, vicepresident primer de la Diputació deTar- ragona;JordiAgràs,director de ServeisTerri- torials del Departament de Cultura de la Generalitat;JoséMaríaCacho,representant de la Demarcació de Carreteres de l’Estat a Catalunya(MinisterideFoment);iJoanAlbert Adell,arquitecte del projecte. abertispresentaelprojectede rehabilitaciódelapedreradelMèdol FUNDACIÓ ABERTIS La iniciativa implica la conservació i la millora arqueològica i geològica de l’antiga zona d’extracció de la pedra romana TEXT abertisFOTOS MiquelGonzález Elprojecteesdesenvolupaendosàmbits: una intervenció a la pedrera, mitjançant la realització de prospeccions arqueològiques alazonadelClot,ilacreaciód’unespaid’in- terpretacióal’àreadeserveiilamuseïtzació delazonaperfacilitarlavisitaidonaraconèi- xermitjançantunaexplicaciódivulgativales funcionsdelmonumentilasevariquesahis- tòrica i mediambiental. Aquest projecte suposa una inversió totalprevistaperpartd’abertisd’1,5milions d’euros, i es preveu que estigui finalitzat durant la tardor del 2013. Evoluciódeljaciment Lestasquesarqueològiques,acàrrecdel’Ins- titut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC), es porten a terme a llocs estratègics per estudiar l’evolució del jaciment i entendre el funcionament de l’ús del conjunt del recinte en el seu origen.Les prospeccions es continuaranfentfinsaconèixerelnivellori- ginal del sòl. Aquestes actuacions també es desen- volupen a la zona descoberta després del’incendideljulioldel2010,quevacremar part del terreny al voltant del Mèdol i va D’esquerra a dreta: Carme Crespo, Josep Lluís Giménez i Josep Manel Ricart.
  • JULIOL 2013 LINK abertis 55 feraflorarnoveszones,finsaleshoresdesco- negudes, on s’havien conservat evidències clares dels treballs d’extracció de la pedra. Un cop neta i explorada, aquesta zona serà incorporada al nou recorregut de visita del monument. Així mateix, per tal de facilitar la visita alrecinte,escrearàunanovazonamuseística que inclourà una explicació didàctica de la història de la pedrera i la seva significació arqueològica.Així, al costat de la veïna àrea de servei de l’autopistaAP-7, es construeix uncentred’interpretació,onesdonaràinfor- mació arqueològica sobre el monument. També es crearan diferents itineraris per recórrer la pedrera. En aquest espai s’explicarà l’ús de la pedrera romana en la seva totalitat: tot el procés, des de l’extracció de la pedra fins al seu ús final en monuments destacats de Tarraco, les eines utilitzades, les tècniques d’extracció i de transport, la relació amb altres pedreres romanes,etcètera.El discurs es transportava cap a la ciutat per la Via Augusta–queenpartcoincideixambeltra- çat de l’actual autopistaAP-7– o per mar. Conseqüència del seu compromís amb la comunitat i la cultura, abertis la va pre- servarilavaobriralavisitapúblicamitjançant unacordambelDepartamentdeCulturade la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament deTarragona.El monument forma part dels itineraris culturals del Museu d’Història de Tarragona. Es pot accedir a la pedrera des de l’àrea de servei del Mèdol,a l’AP-7 Sud,i des de la carretera nacional N-340. A dalt, prospeccions arqueològiques. A sota, aspecte que tindrà el centre d’interpretació al costat de la veïna àrea de servei de l’AP-7. EL PROJECTE SUPOSA UNA INVERSIÓ TOTAL D’1,5 MILIONS D’EUROS I ES PREVEU QUE ESTIGUI FINALITZAT A LA TARDOR museogràficemfatitzaeldesenvolupament de laTarraco romana a través de la pedrera. Una vegada finalitzat el projecte de rehabi- litacióimuseïtzació,iambelsresultatsobtin- guts de les investigacions arqueològiques, es mantindrà un exhaustiu programa de manteniment. D’altra banda, com a mostra del seu compromís amb l’educació i la cultura, la fundacióabertis preveuposaradisposició de les escoles l’espai, així com els diferents materialsquegenerarandesdelpuntdevista divulgatiu i educatiu del projecte. LapedreradelMèdol ElpedreraromanadelMèdol,queocupauna superfícied’11hectàrees,ésundels13monu- ments que conformen el conjunt arquitec- tònic de la Tarragona romana, considerat Patrimoni Mundial de la Humanitat per la Unesco.LapedraextretadelMèdolvaservir per construir els edificis més importants de Tarraco,capitaldelaHispàniaCiterior,durant l’època de la República i l’Imperi Romà. D’aquesta pedra es van aixecar monu- ments actualment encara presents,com les muralles (d’entre els segles III i II aC),l’amfi- teatre (del segle II dC) i el circ o el Fòrum Provincial deTarragona (del segle I dC).Dins la monumentalizació de la ciutat, la pedra del Mèdol es va utilitzar també per a escul- tures, altars i inscripcions diverses. La pedra
  • NOTÍCIES 56 LINK abertis JULIOL 2013 mostrapréstecsd’altresinstitucionsdeprimer ordre, com el MoMA de NovaYork, el Phila- delphiaMuseumofArt,laTateModernidels Musées Royaux des Beaux-Arts de Bèlgica. RècorddevisitantsaMadrid En la seva primera setmana al Reina Sofía, gairebé 16.000 persones van visitar l’expo- sició,fetquelaconverteixenunadelesmés concorregudesenlahistòriadelcentred’art. 30 de les 200 obres que s’exposen són inè- dites a Espanya, com Les banyistes, cedida pel Museu de St. Petersburg, Lapersistència delamemòria,delMoMA,o Al·lucinació:sis imatgesdeLeninsobreunpiano, del Centre Pompidou de París. El recorregut de la mostra, dividida en 11seccions,s’iniciaambobresdelaprimera època de Dalí i elements que van marcar la seva infància, com la família, i finalitza amb lesseccionsdedicadesalSurrealismedesprés de1938,Amèrica,LavidasecretadeSalvador Dalí o L’enigmaestètic. D’entre tota la seva biografia artística, destaquen les obres del període surrealista, en què el geni desenvo- ElMuseuNacionalCentred’ArtReina Sofía de Madrid reuneix per primera vegada una àmplia retrospectiva del llegat artístic de Salvador Dalí. Patrocinada per la fundació abertis, i sota el títol Dalí.Totes lessuggestionspoètiquesitoteslespossibi- litats plàstiques, la mostra exposa més de 200pecesentrepintura,esculturaidibuixos. Tambés’hipresentaunDalípionerdelaper- formance i el happening,autor d’obres efí- meres,aixícomlasevaparticipacióenelmón de la fotografia,el teatre i el cinema. L’exposició aterra a Madrid després de passar pel Centre Pompidou de París, que també va comptar amb el patrocini de la fundació abertis i pel qual van passar més de790.000visitantsalllargdequatremesos. L’obradelpintorempordanès,queestarà exposadaalpúblicfinsal2desetembre,reu- neix per primer cop obres procedents dels tres dipositaris del seu llegat: la Fundació Gala-Salvador Dalí de Figueres, el Salvador Dalí Museum de St. Petersburg (Florida) i el Museu Reina Sofía de Madrid. Contribueixen a l’excepcionalitat de la El Museu Reina Sofía obre les seves portes a Dalí FUNDACIÓ ABERTIS La fundació abertis patrocina la gran retrospectiva sobre el màxim exponent del surrealisme, que arriba a Madrid després del seu pas pel Centre Pompidou de París — 1 — Inauguració de la mostra al Reina Sofía. — 2 — Construcció tova amb mongetes bullides, 1936. — 3 — El gran masturbador, 1929. — 4 — La reina Sofía, a la seva arribada a la mostra, rebuda pel president d’abertis, Salvador Alemany, i el conseller delegat, Francisco Reynés. — 5 — L’exposició també mostra més de 200 peces entre pintura, escultura i dibuixos. — 6 — Salvador Dalí, en el seu període surrealista. 1
  • JULIOL 2013 LINK abertis 57 lupa el seu mètode paranoic-crític com a màxim intèrpret de Freud i amb obres com El gran masturbador, La persistència de la memòria, GuillemTell o L’espectre del Sex Appeal.Lesduesúltimesseccionsdel’expo- sició estan dedicades als decorats i vestuari quevadissenyarperalteatre,ial’exploració des de la seva fascinació per la ciència i per tècniques visuals com l’holografia o l’este- reoscopia.Tambés’exposalasevaúltimaobra, Cuad’orenetaivioloncels (1983). El Reina Sofía descobreix,en definitiva, més de 200 obres que plasmen la persona- litatdeDalíielseumónoníricpled’al·legories, que es podrà veure a Madrid fins al proper 2 de setembre. Altrescol·laboracions delafundacióabertis Tant el grup abertis com la fundació abertismantenencol·laboracionspermanents amblesprincipalsinstitucionsculturalsdetots aquellsterritorisonoperalacompanyia,entre les quals destaquen: Museu del Prado, Gran TeatredelLiceu,TeatroRealdeMadrid,Museu Nacionald’ArtdeCatalunya(MNAC),Funda- ció Orfeó Català-Palau de la Música,Teatre Nacional de Catalunya (TNC), L’Auditori i l’OrquestraSimfònicadeBarcelonaiNacional deCatalunya(OBC),FundacióFranciscoGodia, Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA),i festivals musicals com Castell de Peralada i Jardins de Cap Roig. Link fundació abertis www.fundacioabertis.org 32 5 4 6
  • NOTÍCIES 58 LINK abertis JULIOL 2013 Amb l’objectiu que aquells que gau- deixen de la nit ho facin sent consci- entsdelesconseqüènciesfatalsquepottenir una actuació irresponsable, la fundació abertis va presentar a Madrid i Barcelona unaacciódeseguretatviàriaaleszonesd’oci nocturnes més concorregudes d’ambdues ciutats.Així, el passat mes de maig un grup de voluntaris amb lesió medul·lar causada per un accident de trànsit van alertar dels perillsdeconduirsotaelsefectesdel’alcohol, les drogues o de les distraccions al volant. L’acte de presentació institucional va tenir lloc el passat 17 de maig a Barcelona i Madrid.Alprimervanserpresentselpresident d’abertisidelafundacióabertis,Salvador Alemany;elprimertinentd’alcaldedel’Ajun- tamentdeBarcelona,JoaquimForn;aixícom representantsdelesentitatscol·laboradores CreuRojaCatalunya,InstitutGuttmann,Club Joventut Badalona i Regal Barça UNES. Sal- vadorAlemany va elogiar públicament tots elsvoluntarisquevanparticiparalainiciativa, va destacar que“una de les prioritats de la fundacióabertiséslaseguretatviària”iva enumeraraltresiniciativesdirigidesamenors i als conductors més grans de 65 anys que Novacampanyapera unaconduccióresponsable FUNDACIÓ ABERTIS La fundació abertis promou una iniciativa de conscienciació entre els conductors a les zones d’oci nocturn de més afluència de Madrid i Barcelona, en col·laboració amb elsAjuntaments d’ambdues ciutats TEXT I FOTOS abertis també porta a terme la fundació.Per la seva banda, l’acte de Madrid va comptar amb la presència de la seva alcaldessa,Ana Botella; la directora general de la DGT, María Seguí; el director de la fundació abertis, Sergi Loughney;imembresdeCreuRojaEspanyola i Fundació ONCE. Aquesta acció, presentada com una prova pilot, va comptar amb el suport dels ajuntamentsd’ambduesciutats,aixícomde voluntaris de la Creu Roja, Fundació ONCE, Institut Guttmann i dels equips d’esport adaptatdelClubJoventutBadalonaielRegal Barça UNES.Els voluntaris van repartir tríp- ticsivanparlarambpersonesquesortiende locals de festa i discoteques per tal de sen- sibilitzar-losperaunaconduccióresponsable. El cap de la Guàrdia Urbana va explicar que la nit en què va tenir lloc la iniciativa es van fer 117 proves d’alcoholèmia i només 8 van donar positives. ‘Etquedaunavida’ La fundació abertis ha impulsat aquest projecte,conscientdelanecessitatqueexis- teixalasocietatdeprendremésconsciència dels riscos que comporta actuar de forma Trobades entre voluntaris i joves que sortien de locals de festa i discoteques per sensibilitzar-los per una conducció responsable.
  • Link www.tequedaunavida.com JULIOL 2013 LINK abertis 59 irresponsable a les sortides d’oci nocturnes. Aquestaésunaaccióemmarcadaenl’extens Programa de SeguretatViària que porta a termelafundacióabertisdesdel’any2003 i que inclou la promoció d’investigacions, l’organitzaciódejornadescientífiques,l’edu- cació viària a les escoles i les campanyes de sensibilització.Concretament,aquestaacció s’emmarcaenlacampanyadesensibilització respostes de la responsabilitat social corpo- rativa d’abertis, un dels principals grups internacionalsdegestiód’infraestructuresde mobilitat i transport. Etquedaunavida,llançadael2009idirigida als joves d’entre 18 i 30 anys. La fundació abertis busca els socis adequats per a cada projecte, sempre amb el suport de les administracions públiques, que són les que gestionen les polítiques de seguretat viària. La fundació, que actua en els àmbits social,mediambientalicultural,ésunadeles Presentació institucional de la campanya Et queda una vida, a Barcelona.
  • 60 LINK abertis JULIOL 2013 D’esquerra a dreta el subdirector d’Expansión, Martí Saballs; el conseller delegat d’abertis, Francisco Reynés; i el soci responsable de KPMG a Catalunya, Balears i Andorra, Fernando Serrate. BREUS La ministra de Foment,Ana Pastor, el consellerdeTerritoriiSostenibilitat,Santi Vila,i el conseller delegat d’abertis,Francisco Reynés, van firmar el passat mes de juny el Elconsellerdelegatd’abertis,Francisco Reynés, va assegurar en un esmorzar organitzat per KPMG i Expansión que el crei- xementdel’empresapassaràpelsEstatsUnits, el Canadà, Mèxic i Colòmbia perquè són els països que,aAmèrica,ofereixen més segure- Bonificació per a vehicles pesants a l’AP-7 abertis defineix la seva estratègia de creixement AUTOPISTES INTERNACIONALITZACIÓ convenimitjançantelquals’adoptenmesures debonificacióperadeterminatsvehiclespesats que circulin per l’AP-7,entre el tram Maçanet delaSelva-LaJonquera. tatjurídica.Noobstantaixò,FranciscoReynés va descartar entrar per ara a la Xina. D’altra banda,va anunciar queabertis confiaatancardurantl’estiuqueveunacord per adquirir al Govern el 25% de l’operador de satèl·lits Hispasat. D’esquerraadreta: SantiVila,AnaPastor, iFranciscoReynés.
  • Persegonanyconsecutiu,laFundació Catalana Síndrome de Down,la fun- dació abertis i l’Ajuntament de Barcelona van firmar un conveni de col·laboració per portar a terme el projecte CooperantViari. Aquesta iniciativa té com a objectiu integrar laboralment joves amb discapacitat intel- lectualimilloraralhoralamobilitatal’entorn dels centres escolars. Formacióiexperiència Amb aquest conveni, 8 joves d’entre 20 i 25 anysambsíndromedeDownoaltresdiscapa- citats intel·lectuals van treballar a l’entorn de quatrecentresescolarsdeldistrictedeSarrià- Sant Gervasi,portant a terme una tasca que els permetrà adquirir formació i experiència pràctica amb l’objectiu d’ajudar-los en una futuraintegracióenelmónlaboral. S’ampliaelprojecte d’educacióviàriaalesescoles FUNDACIÓ ABERTIS La iniciativa d’educació viària que dóna treball a joves amb síndrome de Down s’amplia a quatre escoles de Barcelona TEXT I FOTOS abertis A part de les dues escoles que ja van participar l’any passat (els centres Dolors Monserdà i Sagrat Cor-Sarrià), aquest any s’han sumat a la iniciativa les escoles Lys i Poeta Foix. La tasca de cooperant viari consisteix a observar i recollir informació sobre els hàbits delsconductorsivianantsaleshoresd’arribada isortidadel’escola,jasiguiapeuoambvehi- cle,peranalitzarposteriormentaquestainfor- macióconjuntamentambl’escolail’alumnat ambl’objectiudefomentarunesbonespràc- tiquesdemobilitat. JULIOL 2013 LINK abertis 61 La informació recopilada per cada cooperant viari permet fomentar unes bones pràctiques de mobilitat. Hispasat va presentar al Radio TV Forum 2013, celebrat a Roma, les últimesnovetatsdelasevaofertadeserveis de telecomunicacions per satèl·lit des de les seves posicions orbitals.Hispasat va ser present per primer cop en aquest esdeveni- ment,quevatenirllocelpassatmesdemaig, juntament amb els principals operadors europeus de ràdio, televisió i internet, així comcompanyiesaudiovisualsqueparticipen en aquest congrés. Presènciaconsolidada D’aquesta manera, Hispasat segueix consolidant el seu posicionament a Europa, Amèrica i altres regions estratègiques. El Radio TV Forum és el fòrum anual més important de l’àmbit de les telecomuni- cacions a Itàlia. S’hi reuneixen els principals operadors peranalitzarl’evoluciódelsectoripresentar les darreres novetats del mercat en la pres- tació de serveis de telecomunicacions. Hispasat,al RadioTV Forum TELECOMUNICACIONS La Diputació de Màlaga ha adjudicat aabertistelecom,operadord’infra- estructures de telecomunicacions del grup abertis, el projecte d’extensió de banda amplaquepermetràdonarcoberturatecno- lògicaamésde80.000habitantsdel’entorn rural de la província de Màlaga. El nou pro- jecte,anomenatÁgora,comptaambelsuport ielcofinançamentdelaUnióEuropeaipres- tarà especial atenció a aquelles localitats amb menys de 25.000 habitants. Ágora,quevaseradjudicatelpassatmes dedesembreaabertistelecomperunperí- ode de tres anys, disposa d’un pressupost d’1,62milionsd’eurosiunterminid’execu- ció de 6 mesos a partir de la seva posada en marxa, que va tenir lloc el 15 de gener. El desplegament tecnològic que abertis telecomportaràatermepermetràlainter- connexió amb una capacitat de transmissió simètrica de 20Mbps dels ajuntaments de 88 municipis malaguenys amb els serveis centrals de la Diputació. TELECOMUNICACIONS Lacoberturadebandaamplas’estendrà a 161 pedanies i oferirà cobertura a més de 700empreses,fetquepossibilitaràlacreació denousmodelsdenegoci,alhoraquefacilitarà lesexportacionsicontribuiràaldesenvolupa- ment de les economies locals. abertis telecom s’adjudica el projecte Ágora a Màlaga
  • 62 LINK abertis JULIOL 2013 El conseller delegat d’abertis, Francisco Reynés, recull una placa commemorativa del seu pas pel fòrum. BREUS abertis va participar el passat mes de maig a Madrid al ForoArekuna,un lloc de trobada per a la discussió i el debat, format pels principals grups de premsa i per destacats periodistes de diaris nacionals, regionals i econòmics, ràdios i televisions, agències de notícies i publicacions on-line. La trobada compta en cada edició amb diferents representants del món polític i empresarial. En aquesta ocasió, abertis va ser la companyia convidada, representada pel seu conseller delegat, Francisco Reynés. En els darrers anys, el Foro Arekuna ha comptat amb la presència dels principals agents de l’actualitat empresarial i econò- mica,coml’expresidentdelaGeneralitat,Jordi Pujol;elpresidentdelGovernespanyol,Mari- ano Rajoy; o l’exvicepresidenta del Govern, El Club de Roma, un fòrum de debat ambvocaciómediterrània,haobertla sevaprimeraseuaBarcelona,quesesumaala quel’organitzaciótéalaciutatdeWinthert- hur, a Suïssa. El Palau Macaya, situat al pas- seig de Sant Joan de Barcelona,serà l’edifici modernistadel’obrasocialde“laCaixa”que albergaràlaseud’aquestfòrumdedebat,que compta amb el suport econòmic d’abertis, Gas Natural iAgbar. abertis,al ForoArekuna El Club de Roma obre seu a Barcelona PRESTIGI EMPRESARIAL PATROCINI Sota el lemaTeixint valors,el passat 14 de maig va tenir lloc el lliurament de premi de la cinquena edició de Factor Humà, que s’ha convertit en un referent en l’àmbit de la gestió de Recursos Humans a CatalunyaiaEspanya.Eljuratvaestarformat pel president d’abertis, SalvadorAlemany, a més de Manel Adell, Manuel de Castillo, Cristóbal Colón, Josep Lagares, Jaume Pagès i Narcís Serra. Enaquestaedicióesvadistingirl’empresa catalana Softonic, la guia on-line sobre software de referència a nivell mundial, ambelPremiFactorHumàMercèSala2013. El jurat va considerar que el seu projecte empresarial destaca pels quatre valors que SalvadorAlemany,juratdelPremiFactorHumà RECURSOS HUMANS identificavenMercèSala:innovació,pragma- tisme, visió global i humanitat. El professor d’ESADE i director acadèmic de la Càtedra Lideratges i Governança Democràtica,Àngel Castiñeira,vapronunciarunaconferènciains- piradaenelfilconductord’aquestaedició.Un anymés,elPremiFactorHumàvaaconseguir reunir importants líders econòmics i socials perposarenrelleuelcompromísdelesorga- nitzacions amb el valor de les persones. Durantl’actedelliurament,esvapresen- tar el ManifestFactorHumà,una declaració delesorganitzacionsqueformenlaFundació Factor Humà en què expressen la voluntat d’exercirelseupapercomaagentsdeprogrés i benestar de manera ètica i responsable. Fundatel1968,elClubdeRomaésuna organització no governamental sense ànim delucreformadapereconomistes,científics, empresaris i professionals d’arreu del món, l’objectiu de la qual és impulsar el debat i el coneixement dels problemes de l’àrea del Mediterrani i Orient Mitjà, a més d’aportar solucions a problemes com la bretxa entre els països del nord i del sud o el consum de recursos naturals. María Teresa Fernández de la Vega. En l’àmbit empresarial, destaquen el president deMediapro,JaumeRoures,oelpresidentde Repsol,Antonio Brufau.
  • JULIOL 2013 LINK abertis 63 D’esquerra a dreta: Miguel Delgado, Montserrat Fernández, Salvador Alemany i Ignasi Rodríguez. abertis va participar a l’abril al fòrum MediosOndeTelevisionesConectadas, enquèvanintervenirdiferentsmitjansdecomu- nicació i fabricants de suports intel·ligents.El fòrum es va celebrar amb un format obert en què els experts van respondre 25 preguntes plantejades pels professionals dels mitjans de comunicació.Totsvancoincidiraafirmarqueen l’àmbitdelestelevisionsconnectadessorgeixen noves aplicacions que generaran nous models denegoci,alhoraquesuposaranunnouimpuls peralaindústriadecontinguts.Alfòrumesva posartambédemanifestquelasoluciódelfutur seranelsmodelsdepagamentperdeterminats continguts,plantejamentenquèvancoincidir XavierRedón,d’abertis;FernandoGarcía,direc- tor comercial deYume;i FranciscoAsensi,de RTVE.ElFòrumMediosOn25preguntesi25res- postessobretelevisionsconnectadess’organitza cadatrimestreperposaradisposiciódelsmitjans unespaionreflexionaricompartirexperiències sobre qüestions de màxima actualitat i noves tendències en el món dels mitjans digitals. El fòrum MediosOn augura una TV connectada de pagament TELECOMUNICACIONS El castell de Castellet, seu de la fundació abertis, va acollir del 13 al 15 de juny la primera trobada del Consell de Gestors i del Consell Cientí- fic del Comitè Espanyol del programa MAB (Man and the Biosphere), impulsat per la Unesco. Durant tres dies, els participants van debatrealvoltantdelagestiódelesreserves de la biosfera que es troben a Espanya. La fundació abertis, en col·laboració amb el Ministeri de MediAmbient,impulsa la candidatura del castell de Castellet com a seu de la Unesco per a les reserves de la biosfera mediterrànies. L’acte inaugural va comptar amb la participació del president d’abertis i de la fundació abertis, SalvadorAlemany; la directora adjunta de l’OrganismeAutònom de Parcs Nacionals, Montserrat Fernández; el subdirector general de Biodiversitat de la MEDI AMBIENT La biosfera,a debat al castell de Castellet abertiscol·laboraràenelfinançament de la construcció de la nova seu delCol·legid’EconomistesdeCatalunya,ala plaça Gal·la Placídia de Barcelona, conver- tint-sed’aquestamaneraenempresapatro- cinadora de la institució. L’acord l’ha firmat el president del grup abertis, SalvadorAle- many, i el degà del Col·legi d’Economistes, Joan B. Casas.Amb aquesta col·laboració abertis posademanifestelseucompromís MECENATGE abertis col·labora en la nova seu del Col·legi d’Economistes amb les institucions socials, culturals i eco- nòmiques de Catalunya, tot contribuint al seu desenvolupament. L’acords’haproduïtdinsdelplademece- natge que està portant a terme el Col·legi d’EconomistesdeCatalunya,ambl’objectiu d’apropariimplicarelsdespatxosprofessio- nals i economistes catalans a la institució, buscant també complicitat de les empreses i de les institucions catalanes. Generalitat de Catalunya,Ignasi Rodríguez; i l’alcalde de Castellet i president del Con- sorci del Parc del Foix, Miguel Delgado.
  • BREUS 64 LINK abertis JULIOL 2013 Lafundacióabertishaimpulsatuna campanya informativa a les platges de Barcelona i del litoral del Llobregat per promoure’n el bon ús i el respecte pel medi ambient. De juliol a setembre, un grup de jovesprocedentsdelaFundacióelLlindar,en riscd’exclusiósocial,repartiranfulletsisamar- retesambconsellsambientalsiacompanya- ran l’equip de promotors ambientals a les platges del litoral català. Els voluntaris han rebutunaformacióprèviasobrelasevatasca per part dels Ajuntaments implicats en el projecte. Eldirectorgenerald’abertistelecom, TobíasMartínez,vaparticiparalFòrum de la Comunicació de Catalunya, el passat mes de juny, al Palau Robert.També van ser presentseldirectordeMàrquetingd’abertis telecom,ÀlexMestre,ielpresidentdelCon- sellAudiovisual de Catalunya (CAC), Roger Loppacher.Elsponentsvancoincidirarecla- marunatelevisióconnectadaambunestàn- dard obert que permeti aprofitar els benefi- cis de la connexió a internet als prestadors de televisió. Segons Tobías Martínez, les previsions indiquen que el 2016 hi haurà 244milionsdetelevisorsconnectatsalmón. Acció ambiental a les platges Fòrum de la Comunicació MEDI AMBIENT TELECOMUNICACIONS El director general d’abertis telecom, Tobías Martínez, en un moment de la seva intervenció. abertis va ser un dels patrocinadors de Bolsalia, que al juny va reunir els expertsmésimportantsperanalitzarlaborsa espanyola i tots els mercats financers, així comlasituaciótècnicadelsprincipalsíndexs borsaris. La novetat d’aquesta edició 2013 va ser el fòrum sobre Seguretat a internet, enquèesvantractarqüestionscomlafiabi- litat a les transaccions financeres on-line o lapercepciódelclientenoperaralespàgines web de les entitats financeres, amb casos pràctics com el de Banco Popular o BBVA.Al fòrumesvadebatretambésobrenousesce- naris d’inversió, es van fer pronòstics sobre el segon semestre a la borsa espanyola, es van realitzar anàlisis tècniques per al client minorista i es van plantejar nous escenaris d’inversió. Ambmotiudel20èaniversaridelaseva creació,elgrupSifu,empresadeserveis peralainserciósociolaboraldepersonesamb discapacitat,va distingir abertis,Boehringer IngelheimiEndesaenreconeixementalaseva tasca i implicació en aquest camp. Fòrum Bolsalia Premi a la inserció laboral INVERSIÓ PRESTIGI EMPRESARIAL En les seves dues dècades d’història,Sifuhadonatfeinaa més de 10.000 persones amb discapacitat a tot Espanya, fet que ha estat possiblegràciesaempresesquehancontribuït a la inserció laboral d’aquestes persones.
  • JULIO 2013 LINK abertis 65 INVESTOR’S RESULTATS 66 El benefici net recurrent d’abertis va créixer un 12% el primer trimestre del 2013 Millora en l’estructura del deute abertis emet bons a l’interès més baix de la seva història
  • 66 LINK abertis JULIOL 2013 Resultats gener-març 2013 El benefici net recurrent d’abertis creix un 12% el primer trimestre del 2013, fins als 125 milions d’euros TEXT I FOTOS abertis INVESTOR’S LINK
  • JULIOL 2013 LINK abertis 67 abertis va seguir mantenint en el primer trimestre del 2013 resultats enlíniaascendententoteslessevesmagni- tuds principals, amb millores en ingressos (+29%),Ebitda (+23%) i resultat net recur- rent (+12%), que destaquen en un període marcat per la consolidació per integració globaldelesnovesconcessionsalBrasiliXile, queaportenenconjunt244milionsd’ingres- sos al consolidat del Grup. Enaquestsentit,elsresultatsdelprimer trimestre es veuen afectats pels canvis en el perímetrerespectealmateixperíodedel’any anterior,fetquedificultalasevacomparabi- litat.A la incorporació dels nous negocis al Brasil i Xile cal afegir l’efecte dels resultats extraordinarisderivatsdelavendadelapar- ticipació en Eutelsat registrats el primer tri- mestredel2012iel2013.Elresultatnettotal del Grup se situa en els 141 milions d’euros. Sensetenirencompteaquestsextraordina- ris,elresultatrecurrentassoleixels125mili- ons (+12%). La incorporació al perímetre de conso- lidació per integració global de les noves concessions al Brasil i Xile suposa un altre aspecte destacat dels resultats del primer trimestre, ja que impulsen la internaciona- LES NOVES CONCESSIONS AL BRASIL I XILE IMPULSEN LA INTERNACIONALITZACIÓ DEL GRUP I REDUEIXEN LA SEVA DEPENDÈNCIA DE MERCATS MÉS EXPOSATS A LA CRISI 244milions d’euros aporta la incorporació de les noves concessions al Brasil i Xile als ingressos del primer trimestre. 125milions d’euros, resultat net total recurrent (+12%).
  • 68 LINK abertis JULIOL 2013 poració dels nous negocis i els derivats d’al- tresdespesesnocomparables,l’Ebitdarecur- rent es va mantenir pla respecte al mateix període de l’any anterior. Deuteiinversions Eldeutenetd’abertisvadisminuirenelpri- mer trimestre,situant-se en 13.753 milions d’euros, amb una reducció de 380 milions d’euros (-2,7%) respecte al tancament del 2012.Del total de deute,un 61% s’ha cons- tituït amb garantia dels propis projectes (sense recurs). El 93% del deute és a llarg termini i el 75% a tipus fix.El cost mitjà del deute és del 5,11%, i el venciment mitjà és de 6 anys. LES INVERSIONS ASCENDEIXEN A 145 MILIONS D’EUROS, DELS QUALS 125 ES VAN DESTINAR A EXPANSIÓ I 19 MILIONS A INVERSIONS OPERATIVES Les inversions del Grup en el període ascendeixen a 145 milions d’euros, dels quals 125 milions es van destinar a expan- sió i 19 milions a inversions operatives. Els principals projectes d’expansió del període són els relacionats amb la implan- tació de millores del paquet vert a la xarxa a França (17 milions), les millores i la construcció de noves vies al Brasil (81 milions) i les relacionades amb el desenvo- lupament del satèl·litAmazonas 4 d’Hispa- sat (5 milions). EvoluciódelsnegocisdelGrup El negoci d’autopistes d’abertis va aportar 954 milions d’euros en ingressos (83%) i 599milionsd’eurosenEbitda(89%).Eltràn- sit en el conjunt de la xarxa d’autopistes d’abertis reflecteix en el primer trimestre unaIntensitatMitjanaDiària(IMD)compa- rablede18.890vehicles(+0,8%).Elperíode estàmarcatperl’evoluciónegativadeltràn- sit a França (-2,1%) i Espanya (-8,4%),i pels nivells positius a les autopistes del Brasil (+4,4%) i Xile (+8,2%). Elnegocidetelecomunicacionsvatan- car el primer trimestre amb uns ingressos de 125 milions d’euros i un Ebitda de 64 milions d’euros. Les magnituds de teleco- municacions inclouen,en l’àmbit terrestre, elsingressosderivatsdelaposadaenmarxa del nou negoci de gestió de torres de tele- fonia mòbil. En l’àmbit satel·litari inclouen més aportació proporcional per part d’His- pasat,acausadel’incrementdeparticipació fins al 40,6%. L’activitatd’aeroportsvaaconseguiruns ingressos de 65 milions d’euros i un Ebitda de 15 milions d’euros, en ambdós casos en línia amb les magnituds del mateix període de l’any anterior. AcordsdelConsell d’Administració D’acordambelsacordsadoptatsperlaJunta General d’Accionistes sobre modificació de determinats articles dels estatuts socials i del Reglament del Consell, abertis va pro- cedir,per acord del Consell d’Administració, anomenardosnousmembresalaComissió d’Auditoria i Control, José A.Torre de Silva LópezdeLetonaenrepresentaciódeThéâtre Directorship Services Gama, Sàrl; i Tomás GarcíaMadridenrepresentaciód’OHLEmi- siones,SAU. Alhora,vanomenarMónicaLópez-Monís Gallego com a membre de la Comissió de NomenamentsiRetribucions,ensubstitució de Miguel Ángel Gutiérrez Méndez, actual presidentdelaComissiód’AuditoriaiControl. lització del Grup i redueixen molt significa- tivament la seva dependència de mercats mésexposatsalacrisi,comEspanyaiFrança. En aquest sentit, el 65% dels ingressos i el 60%del’EbitdadelGrupesvangenerarfora d’Espanya en aquest període. Comptederesultats Els ingressos d’explotació d’abertis en el primer trimestre de l’exercici van assolir els 1.145 milions d’euros, un 29% més que en elmateixperíodedel’exercicianterior,impul- satsperl’aportaciódelsnousnegocisalBra- sil i Xile. Del total d’ingressos, el 83% es genera enl’activitatd’autopistes,mentrequel’11% correspon al sector de telecomunicacions i el 6% al d’aeroports. Per la seva banda, les despesesd’explotaciótambévanaugmentar en el període a causa de l’efecte de la incor- poraciódelsnousnegocis,finsals470milions d’euros. Elresultatbrutd’explotació(Ebitda)va assolir els 675 milions d’euros (+23%), un 60% del qual està generat fora d’Espanya. Sense tenir en compte l’efecte de la incor- COMPTE DE RESULTATS I BALANÇ Comptederesultatsgener-març2013 M₧ MAR2013 MAR2012 VAR Ingressosd’explotació 1.145 888 29% Despesesd’explotació -470 -341 38% Ebitda 675 547 23% Dotacióamortització -307 +236 30% Resultatd’explotació 368 311 18% ResultatsplusvàluaEutelsat 20 409 Resultatfinancer -191 -157 Resultatposadaenequivalència 12 26 Impostsobresocietats -48 -61 Interessosdelsminoritaris -20 -10 Resultatnettotal 141 517 -73% Resultatnettotalrecurrent 125 112 12% BALANÇGENER-MARÇ2013 (M€) MAR 2013 MAR 2012 Immobilitzacions materials i immaterials 21.130 21.090 Immobilitzacions financeres 4.175 4.192 Actius corrents 1.335 1.423 Tresoreria 2.810 2.382 TOTAL ACTIU 29.449 29.087 Patrimoni net 7.015 6.961 Deute financer no corrent 15.352 15.478 Passius no corrents 3.812 3.786 Deute financer corrent 1.210 1.034 Passius corrents 2.060 1.828 TOTAL PASSIU 29.449 29.087
  • JULIOL 2013 LINK abertis 69 Lesxifresdel2012 Pel que fa als resultats del 2012, abertis es va mantenir a l’alça en totes les seves mag- nituds principals,amb millores en ingressos (+3%),Ebitdarecurrent(+2%)iresultatnet recurrent(+2%),quedestaquenenunexer- cici en què l’evolució del trànsit a les auto- pistes del Grup a Espanya i França es manté negativa. Els resultats del Grup incorporen amb efectecomptable1dedesembrelaintegra- ciódelesconcessionsd’autopistesd’arteris, adquirides a OHL al Brasil, per la qual cosa només es consoliden un mes en el compte deresultatsdelGrupel2012.Elsresultatsde l’exercici també inclouen les plusvàlues per lavendad’Eutelsat,queesvaportaraterme mitjançantlacol·locacióacceleradaalgener entreinversorsqualificatsd’un16%il’acord ambChinaInvestmentCorporation(CIC)per alavendad’un7%addicionalelpassatmes de juny. Així mateix, els comptes també incor- poren les plusvàlues per la venda,en el mes d’agost,delaparticipacióaBrisa,aixícomla provisió de diverses partides de costos des- tinadesal’adaptaciódelesestructuresdela companyia a la demanda domèstica i certs ajustos de valoració d’actius en el negoci aeroportuari. Les plusvàlues per la venda d’Eutelsat i Brisa fan que el resultat net del Grup en aquestperíodesesituïen1.024milionsd’eu- ros(+42%).Sensetenirencompteaquestes aportacionsextraordinàries,elresultatrecur- rent assoleix els 613 milions (+2%). PER PRIMERA VEGADA EN LA HISTÒRIA DE LA COMPANYIA, ELS INGRESSOS D’EXPLOTACIÓ SUPEREN ELS 4.000 MILIONS D’EUROS, UN 3% MÉS QUE EL 2011 Comptederesultats Elsingressosd’explotaciód’abertisel2012 superenperprimeravegadaenlahistòriade la companyia els 4.000 milions d’euros, un 3% més que en l’exercici anterior, cosa que suposa que un 55% dels ingressos es van generar fora d’Espanya, procedents princi- palment de França, el Brasil, Xile i el Regne Unit. Deltotald’ingressos,un80%esgenera en l’activitat d’autopistes, mentre que un 12% correspon al sector de telecomunica- cionsiun8%ald’aeroports.Perlasevabanda, lesdespesesd’explotacióaugmentenun8%, fins als 1.580 milions d’euros, a causa dels costos no recurrents vinculats a l’adaptació de les estructures de la companyia a la demanda domèstica. Elresultatbrutd’explotació(Ebitda)va assolirels2.459milionsd’euros(+0,2%),un 52% del qual està generat fora d’Espanya. Sense tenir en compte l’efecte dels costos norecurrentsl’Ebitdacomparableascendeix a 2.504 milions d’euros,un 2% més. Ingressos d’explotació: 1.145 milions d’euros (+29%). Ebitda: 675 milions d’euros (+23,4%). Resultat net total recurrent: 125 milions d’euros (+12%). Deute net: 13.753 milions d’euros (-2,7%). Elcomptederesultatsdelperíodeincorpora per primera vegada la integració global de lesnovesconcessionsdelGrupalBrasiliXile. Les noves concessions al Brasil i Xile apor- ten 244 milions d’euros als ingressos del primer trimestre. ElresultatnettotaldelGrupsesituaenels 141 milions d’euros, mentre que el resultat recurrentassoleixels125elmilions(+12%). El programa d’eficiència del Grup –que es desenvoluparàfinsal2014–segueixgenerant estalvis acumulats. 55%dels ingressos es van generar fora d’Espanya el 2012, procedents principalment de França, el Brasil, Xile i el Regne Unit. 4.000milions d’euros, ingressos d’explotació (+3%) el 2012. COMPTE DE RESULTATS 2012 Comptederesultatsgener-març2013 M₧ DES2012 DES2011 VAR Ingressosd’explotació 4.039 3.915 3,2% Despesesd’explotació -1.580 -1.461 8,1% Ebitda 2.459 2.454 0,2% Dotacióamortització -1.169 -935 14,8% Resultatd’explotació 1.290 1.517 -15% Resultatfinancer -177 -617 Resultatposadaenequivalència 63 125 Impostsobresocietats -93 -250 Interessosdelsminoritaris -59 -74 Resultatreorganitzaciósocietària 0 19 Resultataccionistesdelasocietat 1.024 720 42,3% Resultataccionistesdelasocietatrecurrent 125 112 2%
  • INGRESSOS D’EXPLOTACIÓ 2012 80% 8% 12%Els gràfics mostren l’evolució dels negocis del grup abertis en els darrers cinc exercicis. 2008 75% 12% 8% 4% 1% AUTOPISTES TELECOMUNICACIONS AEROPORTS APARCAMENTS PARCS LOGÍSTICS 70 LINK abertis JULIOL 2013 abertis haculminatel2012unperí- ode de tres anys que li ha permès doblar les seves dimensions pel que fa al nombre de concessions i quilòmetres d’au- topistes que gestiona,així com impulsar la seva activitat internacional. La companyia s’ha centrat en aquest període en el creixe- ment selectiu i en la focalització en aquells negocis en què el Grup pugui desenvolupar un rol industrial i aportar més valor per a l’accionista. El president d’abertis, Salvador Ale- many, va destacar en la seva intervenció davant la Junta la importància de la feina feta en els últims anys i la profunda transformació del Grup des del seu naixe- ment fa 10 anys, després de la fusió entre acesa i àuria. Segons Salvador Alemany, “abertis ha multiplicat per quatre les seves principals magnituds i,des- prés de la intensificació del procés d’inter- nacionalització i focalització dels negocis en aquests últims exercicis, ha aconseguit el lideratge mundial del sector d’autopistes, mantenint el seu perfil com a operador d’infraestructures de transport i telecomu- nicacions”. Per la seva banda, el conseller delegat de la companyia,Francisco Reynés,va des- tacar que“en els últims anys hem treballat per aconseguir una companyia més inter- nacional,més duradora –amb l’extensió de terminisdeconcessió–,mésrendibleisòlida financerament,quegenerésalhoramésvalor peralsseusaccionistes.Icrecquehemacon- seguit assolir aquestes fites amb una encer- tada combinació de creixement, optimit- zació de la cartera a través de la venda de participacions financeres, i una gestió efi- cient dels negocis i del balanç”. Junta General d’Accionistes 2013abertis ha multiplicat per quatre les seves principals magnituds des de la seva creació “ABERTISHAACONSEGUITEL2012 UNADELESFITESMÉSGRANS DELASEVAHISTÒRIAAMBLA CONSECUCIÓ DEL LIDERATGE MUNDIAL EN EL SECTOR D’AUTOPISTES DE PEATGE”, VA DESTACARFRANCISCOREYNÉS TEXT I FOTOS abertis Balançdel’exercici2012 Enrelacióambl’evoluciódel’exercici,elpre- sidentd’abertis,SalvadorAlemany,vaindi- carque“el2012hasuposatunsalttransfor- mador per a la companyia.Amb la incorpo- ració dels actius al Brasil i Xile, abertis ha incrementat en gairebé un 25% les seves magnituds econòmiques, cosa que permet consolidardefinitivamentunprojecteempre- sarial d’àmbit encara més global en què ja treballen 18.000 persones”. En aquest mateix sentit, el conseller delegat de la companyia, Francisco Reynés, va destacar que “abertis ha aconseguit el 2012 una de les fites més importants de la sevahistòria,amblaconsecuciódellideratge mundialenelsectord’autopistesdepeatge”. Segons el conseller delegat,“amb el tanca- mentdelesoperacionsd’adquisiciód’actius d’OHL al Brasil i Xile, abertis ha prosseguit amb la seva política de creixement i rotació del seu portafolis, amb què ha aconseguit assolirmésdiversificacióinternacionaldela seva base d’actius”. abertisvatancarl’exerciciambunresul- tat net global de 1.024 milions d’euros,i un resultatnetcomparablede613milionsd’eu- ros, un 2% superior al de l’exercici anterior. Així mateix, va destacar Francisco Reynés, INVESTOR’S LINK “ha millorat el nivell d’ingressos respecte l’any anterior, superant per primera vegada enlasevahistòriaels4.000milionsd’euros”. A més, va remarcar, la companyia ha seguit realitzant un important esforç de gestió i de contenció de la despesa, a través del seu ambiciós pla d’eficiència. Francisco Reynés també va fer referèn- cia al creixement de la companyia, que ha tingutungranimpulsel2012“ambrellevants operacions com la incorporació de les con- cessionsd’autopistesalBrasiliXile,aixícom l’increment de participació a Hispasat –fins aassolirmésd’un40%delcapital–il’adqui- sicióaTelefónicade1.000torresdetelefonia mòbilper90milionsd’euros”.Tambévades- tacar l’acord firmat amb la Generalitat de CatalunyaperalaconcessióigestiódeTúnel del Cadí iTúnels deVallvidrera per 25 anys. Doblantlacompanyia deformaeficient El conseller delegat d’abertis va destacar en la seva intervenció davant els accionis- tes la feina portada a terme en els últims anys, basada“en el creixement selectiu i en la focalització en aquells negocis en què el Grup pugui desenvolupar un rol industrial i aportar més valor per a l’accionista. Des del 2009 –va remarcar Francisco Reynés–, la companyia ha duplicat el nombre de concessions i quilòmetres que gestiona, que han passat dels 3.700 a més de 7.300”. Francisco Reynés va destacar que, en els últims exercicis, abertis ha portat a terme desinversions en actius no estratè- gics per valor de 3.000 milions d’euros (Atlantia, Brisa, Eutelsat, Saba) i inversi- ons per valor de més de 3.200 milions (arteris, metropistas, Hispasat, entre
  • JULIOL 2013 LINK abertis 71 d’altres). Només el 2012 les vendes d’ac- tius no estratègics van generar una caixa de 1.700 milions d’euros, amb unes plus- vàlues de més de 600 milions d’euros i una TIR sobre les inversions del 16%, i les inversions van ascendir a gairebé 2.000 milions d’euros. El conseller delegat va assenyalar da- vant la Junta que “els esforços d’interna- cionalització, que efectivament s’han consolidat el 2012 amb l’operació del Brasil, també han conduït a un Ebitda més diversificat i amb més exposició a mer- cats d’alt creixement”. Un 60% de l’Ebit- da es generarà fora d’Espanya el 2013, enfront del 48% el 2009, mentre que un 16% provindrà de la nova filial al Brasil, arteris. En aquest període, va destacar Francisco Reynés, “abertis ha incremen- tat en gairebé un 28% el valor dels actius que gestiona, fins a assolir més de 29.000 milions d’euros”. EL CREIXEMENT SEGUIRÀ SENT UN OBJECTIU, SEMPRE SOTA ESTRICTES CRITERIS DE RENDIBILITAT I AMB ESPECIAL INTERÈS EN MERCATS INTERNACIONALS EN EL SECTOR AUTOPISTES D’altra banda, el CEO d’abertis tam- bé va destacar que la companyia ha seguit implementant el 2012 el seu pla d’eficièn- cia, que des del 2010 “ens ha permès es- talviar ja 230 milions d’euros. Els esforços d’eficiència realitzats fins ara seran més visibles en els comptes de resultats del 2013 i el 2014, ja que la majoria dels cos- tos de reestructuració ja s’han provisionat, amb la qual cosa esperem una millora dels marges”. Reptesperal2013 El principal objectiu estratègic del 2013,se- gons Francisco Reynés, serà consolidar els èxits aconseguits l’any anterior, especial- ment la integració dels actius brasilers i xi- lens. “El creixement –va assenyalar el con- seller delegat– seguirà sent un objectiu, sempre sota estrictes criteris de rendibilitat, i amb especial interès en mercats internaci- onals en el sector de les autopistes”. El Grup també es fixa com a reptes per al 2013 seguir aprofundint en “la re- cerca d’eficiències en opex i capex en tots els seus negocis, així com l’enfortiment del balanç i la posició financera de la compa- nyia”. El conseller delegat també va desta- car com a objectius “la consecució de més optimització del nostre portafolis, amb de- sinversions d’aquelles participacions mi- noritàries que no ens permetin exercir un rol industrial i consolidar en els nostres comptes”. LaJunta d’Accionistesesva celebrarelpassat marçalPalau deCongressosde Barcelona. Aportació per països (milions d’euros) ESPANYA FRANÇA REGNE UNIT XILE RESTA DEL MÓN 2008 2009 2010 2011 2012 3.679 3.904 3.917 3.915 4.039 2.550 2.500 2.450 2.400 2.350 2.300 EBITDA (milions d’euros) 2010* 2011 2012 2012 2% 2% 35.000 30.000 25.000 20.000 15.000 10.000 5.000 0 2010 2011 2012 (comparable) 25.292 22.749 ACTIU TOTAL (milions d’euros) 29.087
  • 72 LINK abertis JULIOL 2013 Evolucióenborsaiaccionarial El president d’abertis, Salvador Alemany, va fer referència també en la seva inter- venció davant la Junta a la solidesa del valor en borsa de la companyia. En aquest sentit, va destacar que “la progressió de la nostra acció segueix argumentant a favor d’un valor que en el conjunt del cicle eco- nòmic és capaç de presentar un creixe- ment sostingut, neutralitzant les correcci- ons puntuals d’alguns exercicis”. SalvadorAlemany va apuntar que“en contrast amb el descens d’un 4,7% de l’Ibex 35, l’acció d’abertis es va revalorit- zar en un 5,7%”. Una acció que acumula una rendibilitat anualitzada del 14% des del naixement de la companyia el 2003, tenint en compte la combinació de divi- dends, ampliacions de capital alliberades i revalorització de la cartera. Dividendcomplementari ialtresacordsdelaJunta La Junta d’Accionistes d’abertis va aprovar també la distribució d’un dividend ordinari complementari brut de 0,33 euros per acció que,unitaldividendacomptepagatelnovem- bre del 2012, totalitza 0,66 euros bruts per accióambcàrrecalsresultatsdel2012,enlínia ambeldividendrepartitl’anyanterior.Elpaga- ment del dividend complementari es farà efectiueldia3d’abril.Entotal,abertishaurà destinat 538 milions d’euros al repartiment de dividends ordinaris amb càrrec a l’exercici 2012.Així mateix, la Junta va aprovar una ampliació de capital alliberada amb càrrec a reservesvoluntàriesenunaproporciód’1acció nova per cada 20 antigues,de valor nominal de 3 euros per acció,per un import de 122,2 milions d’euros,cosa que augmentarà en un 5% la retribució a l’accionista. Finalment,elsaccionistesd’abertisvan donar llum verda també als comptes anuals del’exercici2012ialsinformesdegestiódel Conselld’Administració,ieldepolíticaretri- butiva. Punts clau Larotació,lafocalitzacióilainternaciona- lització del portafolis en els darrers exercicis transformen el perfil del Grup. Des del 2009, el Grup ha multiplicat per dos el nombre de concessions (32) i quilò- metres (7.400) que gestiona i ha potenciat la seva internacionalització. El programa d’eficiència del Grup –que es desenvoluparà fins al 2014– ha generat estalvis acumulats de més de 230 milions d’euros. EN CONTRAST AMB EL DESCENS D’UN 4,7% DE L’IBEX 35, L’ACCIÓ D’ABERTIS ES VA REVALORITZAR EN UN 5,7% DURANT EL 2012
  • JULIOL 2013 LINK abertis 73 abertisvaanunciaralapassadaJunta General d’Accionistes la renovació del seu Consell d’Administració. Una reno- vació derivada, d’una banda,“de la reorga- nització de la nostra estructura accionarial després de la incorporació d’OHL al capital d’abertis” i, de l’altra, de “la proposta de reducció del Consell des de l’actual màxim de 22 consellers que preveuen els Estatuts, als17queesplantegen”,segonsvainformar el president de la companyia, Salvador Alemany. Soci“ambvisiódellargtermini” En relació amb la incorporació d’OHL com a accionista de referència d’abertis,aquest nou soci assumeix plenament el discurs industriald’ungestord’infraestructures“amb visiódellargtermini”.Elpresidentd’abertis vaemfatitzar“elcompromísambelprojecte, l’encaix natural i la confluència d’interessos queesprodueixamblaincorporaciód’OHL”. Sobre la proposta de reducció del Consell, es tracta d’un avenç important en coherèn- cia amb les millors pràctiques i recomana- cionsenl’àmbitdelesnormesdeBonGovern Corporatiu. La Junta d’Accionistes va aprovar la reducció del nombre màxim de consellers que conformen el Consell d’Administració de 22 a 17 LA JUNTA GENERAL D’ACCIONISTES VA APROVAR LA REDUCCIÓ DE 22 A 17 DEL NOMBRE MÀXIM DE CONSELLERS DEL CONSELL D’ADMINISTRACIÓ ALEMANY VA DESTACAR “EL COMPROMÍS AMB EL PROJECTE, L’ENCAIX NATURAL I LA CONFLUÈNCIA D’INTERESSOS DE LA INCORPORACIÓ D’OHL” TEXT I FOTOS abertis La Junta va aprovar la reducció del nombremàximdeconsellersqueconformen elConselld’Administracióde22a17.Laxifra mínimaesmantéen6.D’altrabanda,laJunta va reelegir per un nou període estatutari decincanyselsconsellersSalvadorAlemany Mas,IsidreFainéCasasiMarcelinoArmenter Vidal. Així mateix, la Junta va ratificar els nomenaments efectuats pel Consell d’Ad- ministració i va nomenar consellers Juan- MiguelVillar Mir,en representació d’Obras- cón Huarte Lain, SA, Juan Villar-Mir de Fuentesenrepresentaciód’OHLConcesiones SAU,iTomásGarcíaMadrid,enrepresentació d’OHL Emisiones SAU, com a consellers dominicals.També va nomenar consellers ManuelTorreblancaRamírezenrepresenta- ció de Pablis, SL, com a conseller dominical, i Carlos Colomer Casellas com a conseller independent. A més, va ratificar el nomenament per cooptació pel Consell de MaríaTeresa Costa i MónicaLópez-Moníscomaconselleresinde- pendents.Així,desprésdelarenúnciaelfebrer de cinc consellers, l’òrgan d’Administració quedaconformatamb17membres. INVESTOR’S LINK Canvis en l’accionariat i el Consell d’Administració
  • 74 LINK abertis JULIOL 2013 abertis vacol·locaraljunybonsa10 anys a l’interès més baix de la seva història, amb un cupó del 3,75%. La rendi- bilitat és, a més, la més baixa que es paga pel deute corporatiu espanyol a una dècada des del juny del 2005. La companyia va emetre títols per 600 milions després d’ob- tenirunademandademésde1.000milions durant la col·locació, en què van participar 170 inversors institucionals de França, el Regne Unit,Alemanya, Itàlia i Espanya. La rendibilitat és també la més baixa que es desemborsa pel deute corporatiu espanyol a 10 anys des del 2005 TEXT I FOTOS abertis Van participar com a intermediaris Banca IMI, CaixaBank, Citigroup, Credit Suisse, Santander, Société Generale i UniCredit. Aquesta emissió succeeix a la que abertis va executar l’octubre del 2012 per 750 milions, que en aquella ocasió el cupó era un punt superior i el venciment va ser a 7 anys.El setembre del 2009 la companyia vadistribuirbonsper1.000milionsal4,62% i per 7 anys. INVESTOR’S LINK abertis emet bons a l’interès més baix de la seva història pre emissió bons 750+600 post emissió bons 750+600 Amortització deute Holding 1.000 800 600 400 200 0 2013 2014 2015 551 708 929 6 160 311 abertisutilitzaràelcapitalobtingutper refinançarvencimentsdedeuteacurttermini. Desprésdetancarel2012amb14.130mili- onsdedeutenet,unvencimentmitjàde5,9 anysiuncostmitjàdel4,7%,lanovaremesa debonsper600milionsaconsegueixeldoble efected’elevarelterminid’amortitzaciódel deuteirebaixarelcostmitjà.Uncopcoberts els venciments més imminents, abertis no té noves necessitats de finançament fins al 2016. OPAsobrearteris D’altra banda,abertis endarrerirà l’amplia- ció de capital alliberada que el Grup realitza cadamesdemaigfinsquefinalitzi elprocés deliquidaciódel’ofertapúblicad’adquisició (OPA) d’accions sobre arteris, que es pro- duirà a finals de juliol. Tanaviatfinalitzielprocésdeliquidació del’OPA,lacompanyiacomunicaràelperíode d’assignació gratuïta de les noves accions corresponents a aquesta ampliació de capi- talalliberada,quandiguinlesautoritatsbor- sàries brasileres.
  • 74 LINK abertis JULIOL 2013 abertis vacol·locaraljunybonsa10 anys a l’interès més baix de la seva història, amb un cupó del 3,75%. La rendi- bilitat és, a més, la més baixa que es paga pel deute corporatiu espanyol a una dècada des del juny del 2005. La companyia va emetre títols per 600 milions després d’ob- tenirunademandademésde1.000milions durant la col·locació, en què van participar 170 inversors institucionals de França, el Regne Unit,Alemanya, Itàlia i Espanya. La rendibilitat és també la més baixa que es desemborsa pel deute corporatiu espanyol a 10 anys des del 2005 TEXT I FOTOS abertis Van participar com a intermediaris Banca IMI, CaixaBank, Citigroup, Credit Suisse, Santander, Société Generale i UniCredit. Aquesta emissió succeeix a la que abertis va executar l’octubre del 2012 per 750 milions, que en aquella ocasió el cupó era un punt superior i el venciment va ser a 7 anys.El setembre del 2009 la companyia vadistribuirbonsper1.000milionsal4,62% i per 7 anys. INVESTOR’S LINK abertis emet bons a l’interès més baix de la seva història pre emissió bons 750+600 post emissió bons 750+600 Amortització deute Holding 1.000 800 600 400 200 0 2013 2014 2015 551 708 929 6 160 311 abertisutilitzaràelcapitalobtingutper refinançarvencimentsdedeuteacurttermini. Desprésdetancarel2012amb14.130mili- onsdedeutenet,unvencimentmitjàde5,9 anysiuncostmitjàdel4,7%,lanovaremesa debonsper600milionsaconsegueixeldoble efected’elevarelterminid’amortitzaciódel deuteirebaixarelcostmitjà.Uncopcoberts els venciments més imminents, abertis no té noves necessitats de finançament fins al 2016. OPAsobrearteris D’altra banda,abertis endarrerirà l’amplia- ció de capital alliberada que el Grup realitza cadamesdemaigfinsquefinalitzi elprocés deliquidaciódel’ofertapúblicad’adquisició (OPA) d’accions sobre arteris, que es pro- duirà a finals de juliol. Tanaviatfinalitzielprocésdeliquidació del’OPA,lacompanyiacomunicaràelperíode d’assignació gratuïta de les noves accions corresponents a aquesta ampliació de capi- talalliberada,quandiguinlesautoritatsbor- sàries brasileres.
  • JUNY 2009 LINK abertis 75
  • por un mundo que funcione per un món que funcioni A abertis ens importa la teva seguretat, perquè la teva vida i la dels qui estimes és el més important. Per això millorem la seguretat a les autopistes mitjançant sistemes de senyalització variable, assistència sanitària i mecànica, o sistemes de viabilitat hivernal, i renovant constantment el ferm, innovant en els sistemes de seguretat en túnels i en els sistemes de reconeixement de matrícules. Informem a través de 500 panells de missatges variables, i en qualsevol lloc on et trobis, amb informació del trànsit en temps real mitjançant autopistas.com. Col·laborem amb institucions que gestionen el trànsit, facilitant informació i accés als nostres centres d’operacions i a les més de 600 càmeres de seguiment del trànsit, 24h/365 dies. També impulsem un programa de seguretat viària a les escoles a través de la fundació abertis, per promoure hàbits de conducció responsable.A abertis treballem per un món que funcioni. treballem per la teva seguretat a la carretera fundacioabertis.org