JULIOL 2013 Nº08 - SEGONA ÈPOCA
ENTREVISTA
Carlos Bastarreche,
ambaixador d’Espanya
a França
P. 24
REPORTATGE
Estats Units...
HEM REDOBLAT ELS
NOSTRES ESFORÇOS
PER ACONSEGUIR
UNA GESTIÓ
MÉS EFICIENT
I ADAPTADA A LES
CIRCUMSTÀNCIES;
TENIM DIMENSIÓ I...
06OPINIÓ
Ginés de Rus
Infraestructures i els triangles
d’Harberger
14ENTREVISTA
Luis Miguel de Pablo
“abertis téexperiènci...
66RESULTATS
Gener-març 2013
Creix el benefici net
72JUNTA D’ACCIONISTES
abertisquadruplica les
seves principals magnituds
7...
6 LINK abertis JULIOL 2013
Es fan necessaris una bona planificació de les xarxes,
uns reguladors competents i agències dedi...
JULIOL 2013 LINK abertis 7
iquepotarribaraconcretarenl’execucióde
projectes amb rendibilitat social negativa.
L’altre prob...
El procés de creixement i d’interna-
cionalització d’abertis és imparable.
“Aniremabuscarmercatsquecreixin.Tenim
talent i ...
Des del 2009,
la companyia ha
duplicat el nombre
de concessions,
32 el 2013, i
quilòmetres que
gestiona, 7.300.
Autopistas Infraestructurasdetelecomunicaciones Aeropuertos
10 LINK abertis JULIOL 2013
abertis arreu del món
Canadà
Estat...
JULIOL 2013 LINK abertis 11
empresarial i aportar més valor per a l’ac-
cionista. Francisco Reynés definia fa uns
mesoself...
12 LINK abertis JULIOL 2013
ABERTIS PRETÉN UTILITZAR
A LA SEVA XARXA
D’AUTOPISTES LA
TECNOLOGIA SANEF ITS, QUE
S’HA POSICI...
JULIOL 2013 LINK abertis 13
cució del sistema més important de peatge
dinàmic (free-flow) al pont Port Mann
Bridge de Vanc...
ENTREVISTA
VA SER NECESSARI
CONÈIXER ABERTIS
I LA SEVA CULTURA,
TRANSMETRE-LA
AL PERSONAL QUE
S’INCORPORAVA I
REAFIRMAR-LA...
Luis Miguel de Pablo estrena càrrec
com a director general d’abertis
autopistas Xile. En aquesta entrevista ens
exposa els...
clau per aconseguir aquests propòsits i, per
tant,acurtterminihemdeposarmoltesforç
adotaralesnostresconcessionsdesistemes
...
JULIO 2013 LINK abertis 17
Link
www.autopistacentral.cl/
www.rutasdelpacifico.cl/
jectes madurs, sense riscos de construcci...
L’organigramadelaDirecciód’Asses-
soria Jurídica Corporativa s’ha anat
adaptant de manera progressiva als canvis
que el Gr...
— 1 —
Marta Casas, directora del
departament d’Assessoria
Jurídica Corporativa
d’abertis.
— 2 —
L’equip d’Assessoria Juríd...
Bongovernicodiètic
Entreelsprincipisdelbongoverncorporatiu
s’incloulasupervisiódelcomplimentdelcodi
ètic. Per això, cada v...
JULIOL 2013 LINK abertis 21
El paper d’Assessoria Jurídica en l’adquisició d’arteris
TotaoperaciódeM&A(Mergersand
Acquisit...
22 LINK abertis JULIOL 2013
REPORTATGE
El conseller delegat d’abertis, Francisco Reynés, va focalitzar el creixement
de la...
JULIOL 2013 LINK abertis 23
Elconsellerdelegat
d’abertis,Francisco
Reynés,alajornada
organitzadapel
diarieconòmic
Expansió...
ENTREVISTA
ABERTIS, GRÀCIES A LA
SEVA DIVERSIFICACIÓ,
ESTÀ ESPECIALMENT
BEN SITUADA PER
SEGUIR TENINT UN
PAPER CREIXENT
EN...
Carlos Bastarreche defineix el paper
de les ambaixades com un factor que
variasegonslescaracterístiquesdecadapaís.
Respecte...
lesrelacionsdelsnostresdospaïsosestroben,
sensdubte,enelmillormomentdelanostra
llarga història comuna.
Desdelnostreingrésa...
JULIOL 2013 LINK abertis 27
mulespercombinaradequadamentelresta-
blimentdelsequilibrisnecessaris(pressupos-
taris, competi...
VIATGE
SãoPauloéselmónconvertitenciu-
tat,ésunadelesciutatsméspoblades
delplaneta.Itambééselcentrefinancerdel
Brasil, la Ci...
JULIOL 2013 LINK abertis 29
— 1 — Centre financer.
— 2 — Avinguda Paulista.
— 3 — Parc Ibirapuera.
— 4 — Parlament
Llatinoa...
Centrefinancer
Nogairellunyestrobal’anticcentrefinancer
delaciutat,ondestacalatorreItàlia–durant
moltsanysl’edificimésaltd’Am...
— 1 — Obelisc al parc Ibirapuera.
— 2 — Museu d’Art de São Paulo.
— 3 — Edifici Copan, d’Oscar Niemeyer.
— 4 — Fruita al Me...
CANADÀ
CANADÀ
EUA
Burnaby
Surrey
Coquitlam
COLUMBIA BRITÀNICA
Port Mann
Bridge Port Mann
BridgeVancouver
L’emplaçament: Po...
Com funciona el cobrament electrònic de peatges ‘free-flow’
Un dispositiu làser detecta
el vehicle, situat ja a l’abast
de ...
34 LINK abertis JULIOL 2013
Link
www.rutasdelpacifico.cl
www.ruta68.cl
REPORTATGE
L’ampliació de tres carrils amb el nou si...
JULIOL 2013 LINK abertis 35
Després d’un any d’obres, l’ampliació a tres carrils del tram
sud de l’autopista xilena més gr...
36 LINK abertis JULIOL 2013
REPORTATGE
Finalitza l’última fase del projecte global de millora i d’ampliació
de l’AP-6, que...
JULIOL 2013 LINK abertis 37
topista havia d’estar oberta al trànsit en tot
moment.Això ha suposat un repte tècnic
destacab...
38 LINK abertis JULIOL 2013
REPORTATGE
El passat mes de març es va posar en funcionament Girona Oest, accés
directe des de...
JULIOL 2013 LINK abertis 39
CircumvaŀlaciódeGirona
Juntament amb el ja inaugurat Girona
Oest, el projecte d’ampliació de l...
Revista Link Abertis núm. 8 Juliol 2013
Revista Link Abertis núm. 8 Juliol 2013
Revista Link Abertis núm. 8 Juliol 2013
Revista Link Abertis núm. 8 Juliol 2013
Revista Link Abertis núm. 8 Juliol 2013
Revista Link Abertis núm. 8 Juliol 2013
Revista Link Abertis núm. 8 Juliol 2013
Revista Link Abertis núm. 8 Juliol 2013
Revista Link Abertis núm. 8 Juliol 2013
Revista Link Abertis núm. 8 Juliol 2013
Revista Link Abertis núm. 8 Juliol 2013
Revista Link Abertis núm. 8 Juliol 2013
Revista Link Abertis núm. 8 Juliol 2013
Revista Link Abertis núm. 8 Juliol 2013
Revista Link Abertis núm. 8 Juliol 2013
Revista Link Abertis núm. 8 Juliol 2013
Revista Link Abertis núm. 8 Juliol 2013
Revista Link Abertis núm. 8 Juliol 2013
Revista Link Abertis núm. 8 Juliol 2013
Revista Link Abertis núm. 8 Juliol 2013
Revista Link Abertis núm. 8 Juliol 2013
Revista Link Abertis núm. 8 Juliol 2013
Revista Link Abertis núm. 8 Juliol 2013
Revista Link Abertis núm. 8 Juliol 2013
Revista Link Abertis núm. 8 Juliol 2013
Revista Link Abertis núm. 8 Juliol 2013
Revista Link Abertis núm. 8 Juliol 2013
Revista Link Abertis núm. 8 Juliol 2013
Revista Link Abertis núm. 8 Juliol 2013
Revista Link Abertis núm. 8 Juliol 2013
Revista Link Abertis núm. 8 Juliol 2013
Revista Link Abertis núm. 8 Juliol 2013
Revista Link Abertis núm. 8 Juliol 2013
Revista Link Abertis núm. 8 Juliol 2013
Revista Link Abertis núm. 8 Juliol 2013
Revista Link Abertis núm. 8 Juliol 2013
Revista Link Abertis núm. 8 Juliol 2013
Revista Link Abertis núm. 8 Juliol 2013
Revista Link Abertis núm. 8 Juliol 2013
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Revista Link Abertis núm. 8 Juliol 2013

382

Published on

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
382
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
1
Actions
Shares
0
Downloads
2
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Revista Link Abertis núm. 8 Juliol 2013

  1. 1. JULIOL 2013 Nº08 - SEGONA ÈPOCA ENTREVISTA Carlos Bastarreche, ambaixador d’Espanya a França P. 24 REPORTATGE Estats Units i Mèxic, mercats prioritaris P. 22 Rumb capanous mercats
  2. 2. HEM REDOBLAT ELS NOSTRES ESFORÇOS PER ACONSEGUIR UNA GESTIÓ MÉS EFICIENT I ADAPTADA A LES CIRCUMSTÀNCIES; TENIM DIMENSIÓ I, AMB LA DIMENSIÓ, MÉS PULMÓ I ESPAI PER SEGUIR CREIXENT” SALVADOR ALEMANY PRESIDENT D’ABERTIS EDITORIAL Vivim en un món global en què la incertesaeconòmica–amblesdispa- ritats del cicle econòmic a les diferents regi- ons–, la incertesa i també en certa manera inseguretat geopolítiques, fins i tot també els impactes de les catàstrofes naturals, o l’acceleració dels canvis en la manera d’en- focar els negocis –per exemple, per l’efecte de les tecnologies de la informació−, ens parlendelquealgunshananomenatunmón “VUCA”perl’acrònimanglèsdeVolatilitat, Incertesa (Uncertainty), Complexitat i Ambigüitat. Nosóndoncsmomentsdecerteses.En totcas,sensdubtenohosónalspaïsosocci- dentals de l’hemisferi nord. Són més aviat momentsenquèpodemtenir−iaixòpotser és especialment perceptible a Europa−una sensació d’absència de referències segures que delimitin els marges del camí. Enaquestcontextcadascúdenosaltres, comadirectius,hauríemd’adoptarunesacti- tuds que, alhora, ens parlin de cultura i de valors.Actituds com: LaResiliència,pelquetéderesistència positiva.Senseaquestaresistènciapositivai voluntat de ser,amb visió i relat de llarg ter- mini,no hi ha projecte i no hi ha futur. L’Adaptació,quebàsicamenttéaveure amb actuar després d’una adequada inter- pretació del context. L’Anticipació, que ens convida a no esperar passivament que el futur ens arribi, sinó que anem a buscar-lo. Una actitud emprenedora que ens prepara per aprofitar lesoportunitats,iqueabertis,evidentment, hadesenvolupataquestacapacitatd’antici- pació. IfinalmentlaTransformació.Igualque l’anticipació, una actitud positiva davant el futur.Orientadaaresponsabilitzar-nosd’allò queenspassaperquènosaltresmateixosens proposem el propi procés de transformació. En definitiva,són respostes que poten- cienlacapacitatdegovernariconduirelpropi futur. Saber llegir i interpretar el context i anticipar-se.Crec que la història i el present d’abertis constitueixen un bon exemple de com aquestes respostes es poden integrar i combinar. Així, de la mateixa manera que a finals dels anys 90 i principis d’aquest segle XXI vam apostar per la construcció d’un grup d’infraestructures global en el sentit inter- nacional,idiversificatencincsectorsd’acti- vitat,desdel2008iel2009,laintensificació delacrisieconòmicaifinancera–demanera moltdestacadaaEuropaiaEspanya–ensva portar a redefinir la nostra estratègia secto- rial,pertaldeconcentrarelsnostresrecursos icapacitatsacréixerireforçar-nosenaquells sectors en què estem en millors condicions per exercir un lideratge clar i un paper de referent mundial. El camí recorregut i allò ja aconseguit ens indica que no tenim per què ser més petits a Espanya,sinó que fonamentalment serem –ja som– més grans a altres països. Som líders en autopistes al Brasil, a Xile, a Espanya, i també a França mantenim una sòlida posició entre els principals gestors d’autopistes, i així ens hem situat com els principals gestors d’autopistes del món. Lesdecisionsquehemanatprenentdes del’inicid’aquestaprimeragrancrisidelsegle XXI ens han aportat focus; hem redoblat els nostres esforços per aconseguir una gestió més eficient i adaptada a les circumstàncies; tenimdimensiói,ambladimensió,méspulmó iespaiperseguircreixent.Estàvempreparats i hem reaccionat a temps, anticipant-nos. abertis és avui un grup més competitiu peroperarenunentornglobalalhoraquehem reduïtlanostraexposicióalriscpaís.Ésadir,en la mesura que el cicle econòmic és asimètric –l’economia mundial creix en el seu conjunt però la recessió es manté i sembla fins i tot enquistar-se a Europa−, la nostra presència geogràfica també ha de respondre a aquesta realitat asimètrica que se’ns imposa i hem de saberaprofitar-lacomunaoportunitat. Aquest és en definitiva un dels nostres objectiuscomaempresaglobal:queelresultat del mix geogràfic en el conjunt del Grup ens aportilapossibilitatd’uncreixementsostingut ambindependènciadelafaseconcretadelcicle econòmicenunaounaaltrazonadelplaneta. Aixícapitalitzaremenunsentitclarament positiulesincertesesperòtambélesoportu- nitatsqueensofereixaquestmón“VUCA”. Preparats per a un món “VUCA” JULIOL 2013 LINK abertis 3
  3. 3. 06OPINIÓ Ginés de Rus Infraestructures i els triangles d’Harberger 14ENTREVISTA Luis Miguel de Pablo “abertis téexperiènciaen integracióicreaciódevalor” 18EQUIP AssessoriaJurídicaCorporativa Assessorar des del codi ètic 22REPORTATGE Internacionalització Estats Units i Mèxic, mercats prioritaris 24ENTREVISTA Carlos Bastarreche “La internacionalització suposa adaptar-se millor a la demanda” 28VIATGE São Paulo La gran megalòpolis brasilera 26REPORTATGE Llatinoamèrica abertis, l’operador d’autopistes més gran de Xile 32REPORTATGE Port Mann Bridge abertis gestiona el peatge del pont més ample del món 34REPORTATGE abertis autopistas Xile La Ruta 68 estrena telepeatge 35REPORTATGE Autopista Central Inaugurat el tercer carril de l’autopista xilena 36REPORTATGE abertis autopistas San Rafael iVillacastín estrenen el tercer carril 38REPORTATGE Nous enllaços de l’AP-7 Avancen les obres a Girona 40REPORTATGE ProgramaTruck Pla Nous descomptes per a transportistes 42REPORTATGE Global Gathering Quarta convenció de dirigents corporatius 44REPORTATGE Col·laboració publicoprivada Trobada sobre la viabilitat d’aquest tipus d’iniciatives 45REPORTATGE abertis telecom Contracte amb la Policia Municipal de Terrassa 46REPORTATGE MobileWorld Congress Arriba la televisió en Ultra Alta Definició 48NOTÍCIES Amazonas 3 48 Llançat amb èxit el nou satèl·lit d’Hispasat Premi abertis 50 Desena edició del guardó de la càtedra abertis-UPC link abertis SUMARI Nº08 4 LINK abertis JULIOL 2013 Rumb cap a nous mercats 08REPORTATGE
  4. 4. 66RESULTATS Gener-març 2013 Creix el benefici net 72JUNTA D’ACCIONISTES abertisquadruplica les seves principals magnituds 73CONSELL D’ADMINISTRACIÓ Reducció del nombre màxim de consellers Investor’s link link abertis és una publicació d’Abertis Infraestructuras,SA Av.del Parc Logístic,12-20. 08040 Barcelona. Tel.:93 230 50 00.Fax:93 230 50 02. EDITA I REALITZA: Direcció Corporativa de Comunicació d’abertis. CONSELL EDITORIAL: SalvadorAlemany, Francisco Reynés,JoséAljaro,Josep Maria Coronas,Toni Brunet,Juan María Hernández Puértolas,Sergi Loughney i Joan Rafel. IMATGE CORPORATIVA I PRODUCCIÓ: Erik Ribé,Bernat Ruiz i Joan Fontanals. COORDINACIÓ DE CONTINGUTS: Alícia Cobeña. REDACCIÓ:Alícia Cobeña,Gemma Gazulla, Marc Gómez i Leticia Gonzálvez. COL·LABORACIÓ: ChristineAllard, Bob Bullock,Sergio Castilla,Joan Fontanals, Enric Pérez,Mercedes Pérez-Cruz, Roser Prenafeta,Marc Ribó,Bernat Ruiz, abertis,abertis autopistas,abertis telecom, abertis airports i fundació abertis. REALITZACIÓ: Ediciones Reunidas,SA (Grup Zeta). Revistes Corporatives Barcelona. Consell de Cent,425.08009 Barcelona. Tel.:93 265 53 53. Gerent:ÒscarVoltas.Coordinadora editorial: Nuria González.Redactor en cap:Toni Sarrià. Redacció:Marta Carrera,Gemma Figueras, Paco Martínez iToni Capilla.Maquetació: CristinaVilaplana i Xavier Julià. Edició:Ares Rubio. Dipòsit legal:B-16431-2010. abertis telèfon d’atenció a l’accionista: 902 30 10 15. www.abertis.com abertis no es fa responsable de l’opinió dels seus col·laboradors en els treballs publicats, ni s’identifica necessàriament amb la seva opinió. JULIOL 2013 LINK abertis 5 14 2418 48 56 42 46 32 fundació abertis 52 Via-T gratuït per als conductors amb discapacitat Pedrera del Mèdol 54 abertis presenta el projecte de rehabilitació del jaciment pròxim a l’AP-7 RetrospectivaDalí56 La fundació abertis patrocina l’exposició al Museu Reina Sofía Conduccióresponsable58 Nova campanya de seguretat viària de la fundació abertis 60BREUS Actualitat abertis Apunts d’altres notícies destacades relacionades amb el Grup
  5. 5. 6 LINK abertis JULIOL 2013 Es fan necessaris una bona planificació de les xarxes, uns reguladors competents i agències dedicades a l’avaluació i l’encarrilament de la participació privada per obtenir una rendibilitat social positiva EnelprimerCongrésNacionald’Ava- luaciódeProjectesd’Inversiócelebrat a Santiago de Xile,el passat mes de desem- breialqualvaigtenirl’honordeserconvidat, JoaquínLavín,ministredeDesenvolupament Social,va defensar la pertinència d’analitzar la inversió en infraestructures perquè“fins i tot del darrer peso gastat” s’obtingués ren- dibilitatsocial.Comaexempledemalapràc- tica el ministre es va referir a l’existència d’aeroports buits a Espanya,situació que en lasevaopinióesdeviaalamancad’avaluació econòmica d’aquestes infraestructures al nostre país. Al congrés van assistir unes 200 perso- nes.La conferència inaugural va ser a càrrec d’Arnold Harberger,de 89 anys,qui als anys 50vadefinirelsfamosos“triangles”quepor- ten el seu nom i que mesuren la ineficiència provocadaperdeterminadespolítiquespúbli- ques.Als anys 70,sent director del Departa- ment d’Economia de la Universitat de Chi- cago, va visitar Xile juntament amb Milton Friedman.Desd’aleshores,moltsdelsbrillants economistesxilenshanrebutlasevaforma- cióalesmillorsuniversitatsnord-americanes. El professor Harberger segueix assessorant avui el govern xilè en metodologia d’avalu- ació d’inversions. En la meva intervenció,vaig mostrar el meudesacordambelministreLavín.L’excés de capacitat de moltes infraestructures en alguns països, entre ells Espanya, no és un problemametodològic.Noéslamancad’ava- luacióeconòmicadelsprojecteslaqueexplica laconstrucciód’obresfaraòniques.Moltsdels projectesesvanconstruirambfinançament comunitariiperaccediralsfonseuropeuses requeriapresentarunaanàlisicost-benefici. El problema és més senzill en la seva identi- ficació i més difícil en la seva resolució. El problemaésdedissenyinstitucionaliincen- tius, i amb almenys tres nivells: regional, nacional i supranacional. Avaluaciódeprojectes En ocasions, la metodologia d’avaluació es conceppelseconomistesperseleccionarels projectes que augmenten el benestar social però es converteix en un requisit adminis- tratiu,en una barrera,ja sigui per accedir als pressupostos públics o als fons europeus. Malgrat tots els avenços metodològics il’experiènciaacumulada,crecquesegueixen vigents les paraules de Harberger el 1964: “Crecquedevemdonarperfetquelesnostres estimacions de costos i beneficis (sobretot aquestsúltims)futursestaninevitablement subjectes a un ampli marge d’error, enfront delqualnotégairesentitcentrar-seensub- tileses dirigides a discriminar amb precisió entre inversions que podrien tenir un rendi- ment esperat de 10,5% i les que només donarienel10%.Enprimerainstànciavolem sercapaçosdedistingirlesinversionsde10% d’aquelles que puguin rendir un 5 o 15%, esperanteldiaenquès’haginresoltsatisfac- tòriamentelsmoltsproblemesdel’avaluació deprojectesdemaneraquepodemseriosa- menttractardedistingirrendimentsdel10% respecte dels del 9 o de l’11%”. Cal canviar el marc institucional i els incentius per evitar dos problemes: un, el de la discrecionalitat política guiada per objectiuselectoralsmésomenysimmediats OPINIÓ PER GINÉS DE RÚS Infraestructures i els triangles de HarbergerCatedràtic d’Economia Aplicada de la Universitat de Las Palmas de Gran Canaria, és màster en Economia del Transport per la Universitat de Leeds (Regne Unit), on va obtenir el grau de doctor en Economia el 1984 Enl’actualitatés professord’Anàlisi Cost-Beneficial Màsterd’Economia Industrialdela UniversitatCarlosIIIde Madrid,onhaestat directordelMàster enEconomiadel Transport. Hacoŀlaborati coŀlabora,entrealtres organismes,ambla ComissióEuropea, elBancEuropeu d’Inversions,elBanc Mundial,elBanc Interamericàde Desenvolupament,el TribunaldeDefensade laCompetènciai elMinisterid’Economia iHisenda. www.evaluacionde proyecto.es NO ES TRACTA D’AUGMENTAR LES DIMENSIONS DE L’ADMINISTRACIÓ PÚBLICA SINÓ D’UTILITZAR ELS SEUS RECURSOS D’UNA MANERA DIFERENT
  6. 6. JULIOL 2013 LINK abertis 7 iquepotarribaraconcretarenl’execucióde projectes amb rendibilitat social negativa. L’altre problema està lligat a l’existència de diversos nivells de govern, que fa que sigui rendibleperalgovernques’activinprojectes amb recursos d’altres nivells de l’Adminis- tracióquanmaielmunicipi,laregióol’Estat –segons sigui el cas– ho construirien amb dinerspropis.Unaespèciededilemadelpre- soner en què,encara que tots acaben arruï- nats, la millor estratègia individual és la de seguir endavant. Organismesindependents Què podem fer? Permeteu-me formular algunes propostes per a les infraestructures iferunareferènciaalpròximllibredelsxilens Engel,Fischer i Galetovic TheEconomics ofPublic-PrivatePartnerships:ABasicGuide, on aquestes idees es presenten de manera magistral. Una condició bàsica de partida és con- cebre el ministeri responsable en cada cas com el que planifica la xarxa d’infraestruc- tures, però ni les construeix ni les explota directament i ho fa per dotar l’economia de les infraestructures necessàries i possibles evitantelsnivellsdecapacitatsubòptims.El seu disseny institucional hauria de modifi- lesrenegociacionsdelscontractes.Nosem- bla el més raonable que el mateix ens que adjudica sigui el que renegociï quan es pro- dueix un canvi en les condicions que pugui afectar l’equilibri de la concessió. Si tenim una bona planificació de les xarxes,reguladorscompetentsilesagències dedicades a l’avaluació i l’encarrilament de la participació privada, hauríem de deixar a la iniciativa privada la gairebé totalitat dels serveis de transport.Aquesta última tasca s’estàportantatermelentamentaEspanya però el canvi institucional descrit segueix pendentisenseellunaprivatitzaciónoneces- sàriamentmilloralasituaciódepartidaamb producció pública. Podriapensar-sequeaixòésmoltcostós, tenint en compte les circumstàncies en què ens trobem,però comparat amb els costos i lesineficiènciesdelsistemaactual,elsbene- ficis de la reforma serien immensos.A més, no es tracta d’augmentar les dimensions de l’administraciópúblicasinód’utilitzarelsseus recursos d’una manera diferent.* L’EXCÉS DE CAPACITAT DE MOLTES INFRAESTRUCTURES NO ÉS UN PROBLEMA METODOLÒGIC, SINÓ DE DISSENY INSTITUCIONAL I INCENTIUS car-se per reduir la discrecionalitat política i augmentar el pes de les decisions tècniques quanestractaderesoldreproblemestècnics. Aefectesdedecisiósobrelesinversionsode regulació, no hauria de segregar-se funcio- nalment la responsabilitat per mitjans de transport,sinóquehauriadefer-seunaapro- ximació que valorés el sistema de transport enelseuconjuntamblesconsegüentsinte- raccions. L’avaluació d’inversions hauria de realitzar-se per un organisme independent i professional que avaluï així mateix totes les inversionsentransportenelseuconjunt.Un altre organisme independent, i diferent de l’anterior, hauria d’adjudicar i gestionar els contractesdeconcessióperalaparticipació privadaatotselsmitjansdetransport.Final- ment, un altre organisme s’encarregaria de * Extracte de l’article publicat originalment al bloc Nada es gratis, el 27 de febrer del 2013. Reproduït amb autorització de l’autor.
  7. 7. El procés de creixement i d’interna- cionalització d’abertis és imparable. “Aniremabuscarmercatsquecreixin.Tenim talent i capacitat per fer-ho”, afirmava el president d’abertis, Salvador Alemany, en una entrevista el passat mes de maig. El 2013 està sent un any de reptes per a la companyia: s’està treballant en la consoli- dació dels nous actius adquirits al llarg de 2012 (Xile i Brasil), per poder aplicar les bones pràctiques i criteris d’eficiència que ja estan donant els seus fruits a la resta d’autopistesdelGrup.D’altrabanda,lacom- panyia segueix impulsant la seva diversifi- cació geogràfica analitzant les diferents oportunitats que es puguin presentar als països on ha posat el seu punt de mira: els EstatsUnits,Mèxic,elBrasiliColòmbia.Però, quines raons porten a abertis a fixar-se en països de Llatinoamèrica en lloc d’altres? Lanaturalesadelnegocid’abertis,com a empresa concessionària, requereix una relació a llarg termini amb les administra- cions i la societat on opera.És per això que prioritzaaquellspaïsosonexisteixméssegu- retat jurídica i un marc regulador clar.Molts països del continent americà com els ja citats presenten aquestes característiques, alhora que són països amb importants crei- xementseconòmicsidestacadesnecessitats de modernització de les seves infraestruc- tures.Ésallàonabertishaposatelseufocus REPORTATGE d’atenció en la seva estratègia de creixe- ment.El conseller delegat de la companyia, Francisco Reynés, reconeix que abertis ha reduït la seva“sobreexposició” als mercats d’Europa, que no passen pel seu millor moment.“Hihaunaapostafortapercréixer a tot el continent americà. Busquem les oportunitats per reforçar-nos al Brasil, Xile iColòmbia,amésd’implantar-nosaMèxic”, subratlla el conseller delegat. Creixementselectiu El procés d’internacionalització del Grup es va iniciar el 2006 amb l’adquisició de la concessionària francesa sanef i s’ha inten- sificat sobretot en els darrers tres exercicis amb una estratègia de creixement selectiu i de focalització en aquells negocis en què el Grup pot desenvolupar la seva vocació Països estables i amb creixement econòmic, amb marcs legals sòlids i capacitat financera. Són les destinacions on la companyia fixa el punt de mira de cara a futurs projectes Rumb cap a nous mercats Internacionalització TEXT I FOTOS abertis A TANCAMENT DEL 2012, EL 55% DELS INGRESSOS DE LA COMPANYIA ES VA GENERAR A L’ESTRANGER. I EL 2013, ABERTIS GENERARÀ MÉS DEL 60% DEL SEU EBITDA FORA D’ESPANYA 8 LINK abertis JULIOL 2013
  8. 8. Des del 2009, la companyia ha duplicat el nombre de concessions, 32 el 2013, i quilòmetres que gestiona, 7.300.
  9. 9. Autopistas Infraestructurasdetelecomunicaciones Aeropuertos 10 LINK abertis JULIOL 2013 abertis arreu del món Canadà Estats Units Brasil Argentina Colòmbia Regne Unit Mèxic Jamaica Puerto Rico Espanya Irlanda Xile
  10. 10. JULIOL 2013 LINK abertis 11 empresarial i aportar més valor per a l’ac- cionista. Francisco Reynés definia fa uns mesoselfullderuta:“Vamprioritzarlainter- nacionalitzaciópersobredeladiversificació d’activitats.Vam aconseguir una posició de lideratge mundial en autopistes i estem en procés de ser més intensius en aquest front. I en telecomunicacions, estem estudiant oportunitats, especialment a Llatinoamè- rica”. Traduïtenxifres,atancamentdel2012, el 55% dels ingressos de la companyia es va generar a l’estranger.Segons les estima- cions, el 2013, abertis generarà més del 60% del seu Ebitda fora d’Espanya (enfront del 45% el 2009), on ja acumula 16.000 milions d’euros d’actius. Des del 2009, la companyia ha duplicat la xifra de concessi- ons,32 el 2013,i quilòmetres que gestiona, que han passat dels 3.700 als més de 7.300 amb què es va iniciar l’exercici 2013. En aquestperíode,abertishaincrementat,així mateix, en gairebé un 28% el valor dels actius que gestiona, fins a aconseguir més de 29.000 milions d’euros. Respecte a la plantilla,abertisvatancarel2012ambuna plantilla mitjana de 17.500 treballadors (enfront dels 10.800 del 2009), dels quals el 64% es troba a l’estranger. Suècia França Evolució (del 2009 al 2013) GENER 2009 QUILÒMETRES TREBALLADORS EBITDA (PAÏSOS) INGRESSOS (PAÏSOS) GENER 2009 GENER 2013 GENER 2013 GENER 2013 GENER 2013 46% 36% 39% 35% 24% 17% 32% 30% 11% 5% 11% 9% 8% 7%44% 37% 16% 18% 2% 18% 1% 16% 6% 9% 41% 41% 52% 52% 20% 21% 38% 36% ESPANYA FRANÇA XILE BRASIL ALTRES ESPANYA FRANÇA XILE BRASIL ALTRES ESPANYA FRANÇA XILE BRASIL ALTRES ESPANYA FRANÇA REGNE UNIT XILE BRASIL ALTRES GENER 2009 GENER 2009 6% 6% 3% 3% 4% EBITDA (milions d’euros) 2.550 2.500 2.450 2.400 2.350 2.300 2010 2011 2012 2012 (comparable) 2%2%
  11. 11. 12 LINK abertis JULIOL 2013 ABERTIS PRETÉN UTILITZAR A LA SEVA XARXA D’AUTOPISTES LA TECNOLOGIA SANEF ITS, QUE S’HA POSICIONAT LÍDER EN TECNOLOGIES DE PEATGE Créixerambsocis L’actualsituacióeconòmicaderestricciódel crèdit i l’estancament del mercat domèstic haimpulsataliancesambdiversossocisfinan- cers per aportar fortalesa financera als pro- jectes i poder créixer a l’estranger. Un d’ells és el fons Brookfield Motorways en l’opera- ció del Brasil. No obstant això, abertis, pel seuexpertiseiknow-howdelnegociconces- sional, es consolida com a soci industrial principal en tots els projectes en què opera. Amèrica,principaldestinació Elcontinentamericà,elprincipalmercatdel Grup, suposarà el 2013 el 23% de l’Ebitda total.L’últim gran projecte d’internaciona- lització d’abertis a Amèrica ha estat el tancament el desembre del 2012 de l’ad- quisicióaOHLdel60%d’arteris,l’empresa del sector de les autopistes brasiler més important per quilòmetres gestionats: 9 concessions d’autopistes amb un total de 3.227 quilòmetres en explotació, amb una quota del mercat brasiler d’autopistes en règim de concessió del 21%. Es tracta d’un portafolis d’autopistes sòlid,que incorpora una equilibrada cartera de concessions,i que millora la vida mitjana de les autopistes d’abertis.Aquesta opera- ció, juntament amb la compra de 3 auto- Restad’Amèrica Al continent americà, abertis està també present a Puerto Rico a través de la conces- sionària d’autopistes de Puerto Rico (apr), que gestiona el pontTeodoro Moscoso des de fa 20 anys. Des del 2011, abertis parti- cipaenelconsorcimetropistas,queexplota lesconcessionsdelesautopistesPR-22(San Juan de Puerto Rico-Hatillo) i PR-5 (àrea metropolitana de San Juan). A Colòmbia, abertis té participació a Coviandes,titular del contracte de conces- sió de la carretera de peatge de 86 quilò- metres que uneix Santa Fe de Bogotà amb Villavicencio.Al’Argentina,abertisgestiona dos dels accessos més importants a la ciu- tat de BuenosAires a través del grupo con- cesionario del oeste (gco), titular de la concessió de 56 quilòmetres de l’Autopista de l’Oest, que uneix Capital Federal amb Luján;iAusol,titular de la concessió de 119 quilòmetresdel’accésnorddeBuenosAires. Als tres països esmentats destaquen els nivells positius del trànsit a les autopistes, que van augmentar un 4,5%.A l’exercici 2012,els ingressos de les autopistes de ges- tió directa a Amèrica van ascendir a 404 milions d’euros; i l’Ebitda, a 240 milions d’euros. En ambdós casos, representa un 10% del total del grup abertis. Canvis en l’alta direcció abertishaportatatermeuna remodelaciódel’estructura degestiódelessevesconcessions aLlatinoamèrica,ambl’objectiu d’adaptarl’organitzacióalsnous reptesplantejatspelcreixement internacionaldelGrupigarantir unaintegracióeficientdelsnegocis. Peraixòhaacordatproposar DavidDíaz,finsalmoment directorgenerald’AutopistasAmérica, comanouconsellerdelegatd’arteris, filialbrasileradeconcessions d’autopistes.DavidDíazdirigirà lacompanyiadesdelasevaseu aSãoPaulo. ElfinsaraCEOd’arteris,José CarlosF.d’Oliveira,passaràaocupar laPresidèncianoexecutivadelConsell d’aquestacompanyia.D’altrabanda, lareorganitzaciódirectivatambé suposalacreaciódelaunitatdenegoci d’autopistesaXile,elgerentgeneral delaqualseràLuisMigueldePablo, tambéendependènciadirectadel CEOd’abertis.Elgerentgeneralserà responsabledetoteslesconcessions d’autopistesd’abertisaXile,que desprésdelesúltimesadquisicionsa OHLsumenmésde700quilòmetres.La novaDireccióGenerald’AutopistesXile s’uneixalesjaexistentsaEspanyai França,dirigidesperJosepLluísGiménez iFrançoisGauthey,respectivament. Finalment,abertistambéhacreat lanovaDireccióGeneralde ConcessionsRestadelMón(ROW), eldirectorgeneraldelaqualserà CarlosdelRío–finsalmoment directorgenerald’abertisairports– iqueincloutoteslesparticipacions d’abertisenautopistesdelaresta pistes més a Xile (343 quilòmetres), ha marcat un abans i un després per a la com- panyia,que s’ha convertit en líder mundial en el sector d’autopistes al món tant per xifra d’ingressos com per quilòmetres ges- tionats.ElGrupincrementaenpràcticament un 25% les seves magnituds econòmiques i entra,a més,en el mercat brasiler,un mer- cat en creixement i amb un marc concessi- onal estable,on podrà crear una plataforma líderperalacaptaciódefuturesoportunitats de creixement a la regió. La transacció d’actius d’OHL és una operació transformacional que impulsa la diversificació geogràfica del Grup –present a 14 països–,incorpora nous socis –Brookfi- eld– i suposa l’entrada d’un nou grup a l’ac- cionariat d’abertis –la constructora OHL– ambvocaciódepermanènciaallargtermini. David Díaz. Carlos del Río.
  12. 12. JULIOL 2013 LINK abertis 13 cució del sistema més important de peatge dinàmic (free-flow) al pont Port Mann Bridge de Vancouver (Canadà). sanef its també col·labora en el desenvolupament del sistema de peatge del pont Golden Ears Bridge deVancouver o de la circumval·lació de Dublín (Irlanda). Expansióentelecomunicacions En el sector de les telecomunicacions, abertis ha fet una clara aposta pel negoci del towering. Una de les operacions que va marcar l’exercici 2012 d’abertis telecom va ser l’adquisició de 1.000 torres de tele- foniadeTelefónica,quevasuposarl’entrada en el mercat de la gestió d’infraestructures mòbils. El segon focus d’atenció de la divisió detelecomunicacionsd’abertiséselnegoci satel·litari, que el 2012 es va reforçar amb un increment de la seva participació a His- pasat (40,6%). D’altra banda, el 2013 està sent un any de treball intens per al desen- volupamentdelDividendDigital.Aixòcom- portarà la liberalització d’aquest espectre i un procés ordenat per mantenir els serveis de televisió en obert i consolidar la seva audiència. Totes aquestes operacions reforcen la voluntat de creixement de la companyia i obrenlaportaanousnegocisenquèabertis puguiposicionar-secomaoperadordepres- tigiinternacional,coméselcasdeltowering o del sector de la transmissió via satèl·lit. Unaestratègiadefutur Tant en projectes de curt com de llarg ter- mini, abertis seguirà potenciant la inter- nacionalització per mantenir-se com a referent en matèria d’infraestructures,pre- nent l’expansió geogràfica com l’impuls del creixementdelGrupiamblamiradaposada en països com els Estats Units, el Canadà, el Brasil o Mèxic.Països estables i amb crei- xement econòmic,amb marcs legals sòlids i capacitat financera, que permetin, a més, mantenir estable la qualificació creditícia de la companyia. depaïsos,aixícoml’actualunitat denegocid’aeroports.Dela novaDireccióGenerald’Autopistes RestadelMón(ROW)dependran laDirecciód’AutopistesUSA,la Direcciód’AutopistesArgentinaila Direcciónd’AutopistesPuertoRico, aixícomlesparticipacionsales concessionàriesCoviandes(Colòmbia) iRMG(RegneUnit). TANT EN PROJECTES DE CURT COM DE LLARG TERMINI, ABERTIS SEGUIRÀ POTENCIANT LA INTERNACIONALITZACIÓ PER MANTENIR-SE COM A REFERENT EN MATÈRIA D’INFRAESTRUCTURES SenseperdredevistaEuropa AlVellcontinent,abertisdespuntaaFrança, onlacompanyiacontrolael52%delcapital del grup sanef, que gestiona un total de 1.761 quilòmetres de xarxa viària al país gal i manté una posició privilegiada al centre de l’Europa econòmica, connectant amb cinc grans capitals europees (Londres, Brussel·les, Luxemburg, Frankfurt i Estras- burg).El marge brut d’explotació de la filial francesa representa un terç del total del Grup.abertispreténutilitzaralasevaxarxa d’autopistes la tecnologia de sanef,sanef its,que s’ha posicionat líder en tecnologies de peatge. Fora d’Europa, encara que asso- ciatalestecnologiesdepeatge,caldestacar laconcessióperaldesenvolupamentil’exe- abertis va reforçar el 2012 la seva presència en el negoci satel·litari amb un increment de la seva participació a Hispasat (40,6%). Luis Miguel de Pablo.
  13. 13. ENTREVISTA VA SER NECESSARI CONÈIXER ABERTIS I LA SEVA CULTURA, TRANSMETRE-LA AL PERSONAL QUE S’INCORPORAVA I REAFIRMAR-LA ALS QUE ES MANTENIEN”
  14. 14. Luis Miguel de Pablo estrena càrrec com a director general d’abertis autopistas Xile. En aquesta entrevista ens exposa els reptes que afronta en el seu nou càrreciaportatambéalgunesreflexionssobre el model d’infraestructures a Xile. Quinéselseubalançdesprésd’aquests primersmesosalcapdavantdelaGerèn- ciad’abertisautopistasXile? En aquesta primera etapa, i després de la compra dels actius d’OHL a Xile per part d’abertis, el nostre objectiu va ser integrar les empreses de manera que tinguessin una solaestructura.Laintegracióvahaverdefer-se mantenintlatotalitatdelesfuncionsopera- tives, ja que les empreses havien de seguir funcionant i, alhora donant tranquil·litat als treballadorsqueveienelsseusllocsdetreball en risc. Per aconseguir-ho va ser necessari conèixerabertisilasevacultura,transmetre- laalpersonalques’incorporavaireafirmar-la alsqueesmantenien.Esrequeriareconquis- tarlesconfiancesdetots.Endefinitiva,eraun procésquenecessitavalacooperaciódetota l’empresa com un gran equip. Han estat mesos de visites de personal de Barcelona,que ens van orientar i ens van donar el suport necessari per aconseguir la integracióivantransmetregranpreocupació per les persones. Avui estem molt avançats en el procés d’integracióiestemtreballantcomunasola empresa,fetquefinsaraenshapermèstenir unequipqueésmillorquelasumaindividual delesduesempreses.Encaraquedenproces- sos per concloure, però al meu entendre hem complert amb els objectius plantejats dins els terminis. Quins són els seus objectius per al negoci a curt termini? I a llarg termini, quinsreptesesplanteja? Elsobjectiusinternsacurtterminisónacon- seguirunaintegraciócompletaitotal,imple- mentant sistemes i procediments comuns que permetin fer una tasca eficient. Heminiciatlesanàlisisperimplementar un model d’operació similar a l’aplicat a les autopistes d’Espanya,adaptat a les condici- ons particulars dels nostres contractes amb el Ministeri d’Obres Públiques i els diferents stakeholders,basatenxarxesenllocdecon- cessions individuals,cosa que ens permetrà fer més eficient l’operació. La tecnologia és «abertis té experiència en integració i creació de valor a la companyia» Director general d’abertis autopistas Xile LuisMigueldePablo TEXT abertis|FOTOS JosepLoaso Després de l’adquisició de tres autopistes d’OHL a Xile, l’acabat de nomenar director general d’abertis autopistas Xile, Luis Miguel de Pablo, assegura que la integració dels actius està molt avançada i que ja es treballa com una sola companyia Perfil EnginyerCivilperlaUniversitatdeXile; MBAiDPAenAdministraciód’Empreses perlaUniversitatAdolfoIbáñez,vacursar AdministracióiGerènciaalaUCLA,amb postgrauenGeotècniaiFonamentació alaUniversitatPolitècnicadeMadrid. Vatreballar20anysaENDESAalaGerència d’ObresiIngendesaparticipantenel disseny,ladireccióielcontrold’obrescivils. Enelsdarrers15anyshatreballaten laindústriadelesConcessions d’ObresPúbliques. Entreel1997iel2000vatreballarcoma directortècnical’AutopistaLosLibertadoresi enassessoriesaAutopistadelItata,Autopista delSoliAutopistaRutasdelPacífico. VaserassessordelBancInteramericà deDesenvolupamentperalaCentral HidroelèctricaSandillalaCostaRicaCA ivaparticiparcomaespecialistageotècnic alaCentralHidroelèctricaDonPedro aCostaRicaCA. Entreel2000iel2003vaserdirector d’AutopistadelAconcaguaientre el2004iel2007,directordecontractes aConstructoraVespucioNorte. Entreel2008iel2012vaserdirectorgeneral d’OHLConcesionesChileilessevesfilials. Desdelmarçdel2013ésdirector generald’abertisautopistasXilei toteslessevesfilials. VOLEM IMPLEMENTAR UN MODEL D’OPERACIÓ SIMILAR A L’APLICAT A LES AUTOPISTES D’ESPANYA, ADAPTAT A LES CONDICIONS PARTICULARS DEL NOSTRE PAÍS” JULIOL 2013 LINK abertis 15
  15. 15. clau per aconseguir aquests propòsits i, per tant,acurtterminihemdeposarmoltesforç adotaralesnostresconcessionsdesistemes tecnològicscomcobramentsdepeatgesamb Televía, construir fibres òptiques que ens permetinunificarcentresdecontrol,panells d’informacióvariable,etcètera.Desdelpunt de vista de l’atenció dels usuaris de les vies concessionades,hemdecanviarinternament la mentalitat amb l’objectiu de donar una atenció de clients més que d’usuaris. A mig i llarg termini el nostre objectiu és crear valor a la companyia.Una forma de fer-hoésmillorantlescondicionsdelescon- cessionsenquèactualmentoperem.Peraixò ésnecessariacordarambelMinisterid’Obres Públiques la construcció d’obres com l’am- pliació de les actuals carreteres i autopistes, construcciódetúnelsilaincorporaciód’obres que augmentin la seguretat i el confort dels usuaris.Això ens podria permetre ampliar el termini de les concessions que veuen pròxi- mesladatadefinalitzacióorebrepagaments directes del Ministeri d’Obres Públiques. També hi ha mesures pròpies o acords amb 16 LINK abertis JULIOL 2013 Si bé en els últims vuit anys no s’han licitat grans concessions,l’actual govern té en car- petaperaaquestanylalicitaciódeprojectes perquantitatsproperesals1,5milersdemili- onsdedòlars,concentratenpocsperògrans projectes,fita difícil d’aconseguir. Xilenecessitainversionseninfraestruc- tura per continuar amb el seu desenvolupa- ment.El creixement del parc automobilístic es troba pròxim als 200.000 vehicles l’any, fet que augura un caos total a les ciutats en el curt termini. Estudis fets pel Ministeri de TransportassenyalenquenomésaSantiago s’han d’invertir 25.000 milions de dòlars en els propers 12 anys, dels quals el 36% cor- respon a projectes viaris concessionats. La resta de la inversió es destinarà a transport públic, però les concessions tindran també un rol preponderant. Creu que existeix algun tipus de resis- tència a Xile al model de concessió de carreteres? AXileelmodeldeconcessionsjaestàimple- mentat i és difícil tornar enrere. L’avenç en infraestructurapúblicaesvaavançar20anys, sentundelspilarsdeldesenvolupamentque haassolitelpaís.Alhora,vaalliberarrecursos del’Estatquehanpermèsexecutarobresen caminsiobresdecaràctersecundari,queno haguessin pogut fer-se perquè els recursos s’utilitzaven només per executar i mantenir obres a les vies principals. Reiterant el que he dit anteriorment, a Xileexisteixconsciènciadelvalordelainfra- estructura pública, la que ha de ser pagada per qui l’usa i no amb recursos de tots els xilens,demaneraqueaquestsrecursospuguin ser dirigits a altres necessitats del país. Quin paper pot tenir abertis autopistas Xileenfutursprojectesdecol·laboració publicoprivada? Indubtablement, abertis compleix i ha de continuarcomplintunpapermoltimportant en aquest aspecte. Xile és un país on gran part de les concessions corresponen a pro- A MIG I LLARG TERMINI EL NOSTRE OBJECTIU ÉS CREAR VALOR A LA COMPANYIA. UNA FORMA DE FER-HO ÉS MILLORANT LES CONDICIONS DE LES CONCESSIONS EN QUÈ ACTUALMENT OPEREM” empreses que podem prendre per tal d’im- plementarmilloressenselanecessitatd’acor- dar-les amb el concedent. En aquest cas, la tecnologia és una gran ajuda per assolir aquest objectiu. També hem d’estar atents al que passa a la indústria, ja que contínuament s’obren possibilitatsdecompradenovescompanyies que ens permetrien augmentar les nostres concessions.abertis té gran experiència en processosd’integració,comhohademostrat aXileialBrasil,itéelsmecanismespercrear valor millorant processos. Com analitza el sector de la concessió a Xile? Creu que és un negoci madur i consolidat? La indústria de les concessions a Xile està madura. S’han concessionat les principals rutes del país i s’ha iniciat el procés de con- cessionar un altre tipus d’infraestructura públicacomaraaeroports,hospitalsiedificis públics(jutjats).S’estaniniciantlessegones concessionsdelesmateixesrutesiaeroports el termini de concessió de les quals ja va expirar.AXilehihaconsciènciadepagament per l’ús de la infraestructura de qualsevol tipus.Finsitotalesautopistesurbanesamb úsexclusiudefreeflow,l’evasiódelpagament està dins dels rangs estimats. Comanalitzaelfuturdelesconcessions aXile?Creuqueexisteixpotencialpera un gran creixement d’aquest negoci en elspropersanysalpaís? LA IMPLEMENTACIÓ DEL TELEPEATGE ÉS UNA NECESSITAT PER PERMETRE CONTINUAR AMB EL CREIXEMENT DEL FLUX”
  16. 16. JULIO 2013 LINK abertis 17 Link www.autopistacentral.cl/ www.rutasdelpacifico.cl/ jectes madurs, sense riscos de construcció, més enllà de les millores que es poden i han de fer en els projectes,fet que va molt de la mà amb la política d’abertis. Per això, crec que Xile és un país ideal perquè abertis continuï invertint, ja que a mésdisposad’unescondicionseconòmiques i polítiques estables. Com valora el procés d’integració dels actiusd’OHLalgrupabertis? Laincorporaciódelsactiusd’OHLhapermès a abertis ser líder mundial en concessions i aXileéslaconcessionàriamésimportantper volumdetrànsit,cosaquelidónaunahege- monia i una posició favorable per desenvo- lupar el seu model de gestió i de negociació amb els diferents concedents. L’aplicació de les tecnologies de peatge dinàmic (telepeatge, GPS, etcètera) pot contribuir a una gestió més eficaç del trànsit?Finsaquinpuntsónprioritàries aquestestecnologiesaXile? Latecnologiaésfonamentalperalmodelde gestióintegradadelesdiferentsconcessions. Enspermetràserméseficientstenint,només atalld’exemple,centresdecontrolúnicsper adiversesconcessionsounperacadaxarxa oàrea.D’altrabanda,eltelepeatgeavuijano és una opció sinó una necessitat,no només per millorar el servei als usuaris de les auto- pistes, sinó com una eina per créixer.Tenim places de peatge reblides, on ja no ens és possiblecomplirambelsestàndardsmínims exigits i raonables, i ja no tenim espai per augmentar les places, cosa que genera un estancamentdelcreixement.Enaltresparau- les,tenim capacitat a les vies,però els peat- gessónelscollsd’ampolla.Hemimplemen- tatsistemesdepagamentambtargetessense contacte,però tot i això no tenim capacitat suficient d’atenció als usuaris. En aquests casos la implementació del telepeatge és una necessitat per permetre continuar amb el creixement del flux.A Xile elsfluxosestanaugmentantaraóaproximada del 8% anual. Xile és un país que segueix creixent a nivellsmoltsuperiorsalamitjanadepaï- sosdel’OCDE.Quinessón,segonslaseva opinió,lesclausd’aquestèxiteconòmic? Com afecta als ingressos del negoci? Que Xile estigui creixent a nivells més alts que la mitjana dels països de l’OCDE no ésunacasualitat.Xilehademostrat ser un país seriós i amb políti- ques econòmiques estables atravésdeltemps,cosaque dónatranquil·litatalsinversionistesquepor- tenelsseuscapitalsalnostrepaís.Peròtambé hi ha altres aspectes a considerar que se sumen a les condicions del país.El bon preu quehantingutdurantanyslesmatèriespri- meres com el coure ha portat grans inversi- onsal’àreaminera.Xileésunpaísminerper excel·lència; durant dècades hem desenvo- lupat altres activitats econòmiques com la vitivinícola,la salmonera,la fructícola,entre d’altres,però el preu del coure ens va tornar alarealitat,fetquefinsitothaperjudicatles altresindústriesacausadelabaixaenelpreu del dòlar i l’augment de la mà d’obra.Avui a Xile hi ha pràcticament plena ocupació i tenimgranquantitatdemàd’obraestrangera treballant al país, no només de països veïns comPerú,l’ArgentinaiBolívia,sinódepaïsos europeus que estan patint la crisi. Aquestcreixementsostingutquehatin- gutXileestàfentquelanostraindústriatambé estiguicreixentenformasostingudaanyrere any al voltant del 8% del flux anual. LA INFRAESTRUCTURA PÚBLICA HA DE SER PAGADA PER QUI LA UTILITZA I NO AMB RECURSOS DE TOTS ELS XILENS, DE MANERA QUE AQUESTS RECURSOS PUGUIN SER DIRIGITS A ALTRES NECESSITATS DEL PAÍS” LuisMigueldePablo afirmaqueXile necessitainversions eninfraestructuraper continuarambelseu desenvolupament.
  17. 17. L’organigramadelaDirecciód’Asses- soria Jurídica Corporativa s’ha anat adaptant de manera progressiva als canvis que el Grup ha experimentat en els darrers anys. Una part del seu equip es va escindir per conformar l’Assessoria Jurídica d’Auto- pistasEspaña;unaaltra,peracompanyarSaba enelseunouprojecteforadelgrup abertis, fa dos anys. Malgrataixò,AssessoriaJurídicaCorpo- rativahamantingutsemprelasevacapacitat per assessorar i acompanyar abertis en la EQUIP seva expansió internacional i ho ha aconse- guitgairebésenseincrementarelseunombre d’advocats. Segons la seva directora, Marta Casas,“l’AssessoriaJurídicaCorporativaasses- sora les unitats de negoci i la pròpia Corpo- ració en aquells aspectes que afectin d’una forma més directa el valor d’abertis”.Tot plegathofadesdetresperspectives:mitjan- çant el suport a l’operativa dels negocis col- laborant en el disseny dels seus projectes;la salvaguarda d’una responsabilitat social basadaenunsprincipisèticsmoltarrelatsen La Direcció d’Assessoria Jurídica d’abertis assessora les unitats de negoci del Grup i la pròpia Corporació des del compliment del codi ètic i un marc jurídic segur Territori jurídic Assessoria Jurídica Corporativa 1 TEXT I FOTOS abertis 18 LINK abertis JULIOL 2013 EL DEPARTAMENT ASSESSORA EN “AQUELLS ASPECTES QUE AFECTIN D’UNA FORMA MÉS DIRECTA EL VALOR D’ABERTIS”, EXPLICA MARTA CASES el grup i la participació directa en el creixe- ment del mateix a les diverses jurisdiccions. “Lavisióglobalaporta,sensdubte,l’oportu- nitat de compartir un coneixement generat desprésd’anysdecreixement,valoraciód’ac- tius i un adequat tractament del teixit de relacionsambelsòrgansconcedents,qüestió fonamental en els nostres negocis”, afirma Marta Casas. L’equip AssessoriaJurídicaCorporativaestàliderada per Marta Casas.L’acompanya en la gestió i l’organitzaciódelDepartamentDanielVentín, directordeProjectes.Eldepartamentdisposa a més de vuit advocats amb àmplia experi- ència, tres tècnics-administratives i una secretària de Direcció. Cadascun dels advocats és especialista en alguna àrea del Dret d’interès per a abertis (Dret societari, financer, projectes d’inversió,contractaciómercantil,Dretpúblic, etcètera).L’equipdetècnics-administratives coordinaelsprocessosdecontractaciógene- ralideprotecciódemarques,patentsinoms de domini del grup abertis.
  18. 18. — 1 — Marta Casas, directora del departament d’Assessoria Jurídica Corporativa d’abertis. — 2 — L’equip d’Assessoria Jurídica al complet. A dalt: Lucía Viz, Inma Ardiaca, Bárbara Jean Mairet, Annabel Casahuga, Raquel Pelegrín, Carme Torcal, Andrés Barberis, Maya Falguera i Julián Fernández. A sota: Virginia Navarro, Marta Casas, Daniel Ventín, Beatriu Daura i Gemma Magre. 2 JULIOL 2013 LINK abertis 19 Acciótransversal LaDirecciód’AssessoriaJurídicaprestaasses- sorament a totes les Direccions Generals d’abertis:aDesenvolupamentCorporatiuen projectes d’inversió,a la Direcció General de Financesencontractesdefinançamentiemis- sió d’instruments financers, a la fundació abertis en els seus programes de patrocini, entre d’altres. La interacció amb tots ells és contínuaiesrealitza,doncs,demaneratrans- versal.Igualment,laDireccióestàenpermanent contacteamblesunitatsdenegociielsofereix assessoramentcontinuatenaquellesàreesen quèpuguicompletardesdelasevavisióglobal l’assessoramentdelessevesrespectivesasses- soriesjurídiques(perexemple,assumptesque tinguintranscendènciaperalgrupabertisen el seu conjunt:renegociacions de contractes deconcessió,pletsrellevants,etcètera). LA CONTÍNUA ADAPTACIÓ A LES NECESSITATS D’UN GRUP QUE NO PARA D’INVERTIR EN PAÏSOS NOUS ÉS EL PRINCIPAL REPTE Adaptacióalajurisdicció Lacontínuaadaptacióalesnecessitatscan- viants d’un grup que no para d’invertir en països nous és el principal repte de la Direc- ciód’AssessoriaJurídicaCorporativa.Segons DanielVentín, director de Projectes,“cada país té el seu propi sistema i cultura jurídics, avegadesmoltdiferentdelnostreod’altres coneguts”.El repte de l’adaptació a cultures diferents és especialment acusat en el cas dels advocats. El coneixement del sistema legal espanyol no és suficient per abordar l’assessorament fora de les seves fronteres. En opinió de Marta Casas,“l’advocat ha de desenvolupar, i desenvolupa, una capacitat de comprensió d’altres sistemes que el farà sentir-se còmode en qualsevol jurisdicció, sabent què cal preguntar i sent conscients en tot moment del perill de realitzar inter- pretacions errònies basades en un sistema legal desconegut”, i afegeix que“només el sentit comú i la prudència i, evidentment, l’adequat assessorament, poden garantir la seguretat jurídica en qualsevol entorn”. LaDirecciód’AssessoriaJurídicacompta, per això, amb un equip “responsable, dinàmic,senseprotagonismes,conscientde formar part d’un projecte multidisciplinari i amb vocació de servei”, afirmen els seus responsables.
  19. 19. Bongovernicodiètic Entreelsprincipisdelbongoverncorporatiu s’incloulasupervisiódelcomplimentdelcodi ètic. Per això, cada vegada més, el codi ètic s’estàconvertintenunapeçaclauperatota empresa socialment responsable i que, per tant, presumeix del compliment del codi unificat de bon govern. En aquest sentit, abertis, amb la seva Assessoria Jurídica al capdavant,estàrealitzantunesforçperarti- CADA VEGADA MÉS, EL CODI ÈTIC S’ESTÀ CONVERTINT EN UNA PEÇA CLAU PER A TOTA EMPRESA SOCIALMENT RESPONSABLE Daniel Ventín, director de Projectes d’Assessoria Jurídica Corporativa. 20 LINK abertis JULIOL 2013 cularunsistemadeprevencióicontrolsobre el possible incompliment del seu codi ètic i elsseusreglaments,jasiguiperpartdelsseus directiuscomdelsseustreballadors.Peraixò, a més d’informar i sensibilitzar el personal, ha impulsat diverses accions formatives en diferents països com a part de l’articulació d’un sistema de prevenció i control sobre incompliments del seu codi ètic. Unad’aquestesiniciativeséseldisseny d’un mòdul formatiu on-line intern (com- pliance) per conscienciar els seus directius i treballadors dels riscos que poden néixer de l’incompliment del codi ètic i els seus regla- ments.Aquestaformacióesllançaràenprimer lloc a Espanya, per posteriorment realitzar undesplegament,amblesadaptacionsneces- sàries,atotsaquellspaïsosonabertistingui presència. Canalètic L’existència d’un canal ètic intern és una mostradelapreocupaciód’abertisperpre- venir qualsevol acte contrari al seu codi ètic i als seus respectius reglaments.Les consul- tes,dubtesodenúnciesrealitzadesaEspanya seranabordadesperlaComissiódelCodiÈtic abertis. Les procedents d’empreses del Grup en altres països les tractaran les respec- tives comissions locals. abertis està treba- llant per optimitzar la coordinació de les comissions locals amb la Comissió del Codi Ètic.
  20. 20. JULIOL 2013 LINK abertis 21 El paper d’Assessoria Jurídica en l’adquisició d’arteris TotaoperaciódeM&A(Mergersand Acquisitions)requereixunaimplicació detotl’equipdesdelseuinici.Éselcas delarecentadquisiciód’arteris(antiga OHLBrasil).Esvacomençarambun acordd’intencionsambOHLiesva portaratermeunaintensatascade revisiódelsactiusielscontractesde concessióques’adquirien.Talcom explicaeldirectordeProjectes,Daniel Ventín:“Vamcol·laboraractivamenten lanegociaciódelcontracteambOHL,en eldissenyil’estructuraciódel’operació. Recentmenthemestatcoordinant tambél’OPAobligatòriasobreles accionsd’arteris”.Simultàniament, esvanegociarambBrookfieldlaseva participacióenl’accionariataarteris.
  21. 21. 22 LINK abertis JULIOL 2013 REPORTATGE El conseller delegat d’abertis, Francisco Reynés, va focalitzar el creixement de la companyia al continent americà, en un esdeveniment organitzat pel diari ‘Expansión’ amb motiu del seu 15è aniversari a Catalunya Estats Units i Mèxic, mercats prioritaris Internacionalització d’abertis TEXT I FOTOS abertis La internacionalització com a estra- tègiadecreixementdelacompanyia. Aquest va ser el leitmotiv del missatge que el conseller delegat d’abertis, Francisco Reynés, va voler transmetre a la jornada Portaobertaanovesoportunitats,celebrada el passat mes de maig al Liceu de Barcelona iorganitzadapeldiariExpansión ambmotiu delseu15èaniversariaCatalunya.Eldirigent “ES TRACTA DE MERCATS MÉS VETERANS”, AMB ECONOMIES POTENTS I UNA ÀMPLIA SUPERFÍCIE PER EXPLORAR, VA DESTACAR FRANCISCO REYNÉS d’abertis va posar el focus als Estats Units i Mèxic com a països prioritaris per seguir creixent en el mercat d’autopistes, sense deixardebandaelpotencialdelspaïsosBRIC (el Brasil,Rússia,l’Índia i la Xina).“Als països BRIC cada vegada hi haurà més autopistes depeatge,cosaqueésunagranoportunitat per a nosaltres perquè només estem a 15 països dels 170 d’arreu del món”, va
  22. 22. JULIOL 2013 LINK abertis 23 Elconsellerdelegat d’abertis,Francisco Reynés,alajornada organitzadapel diarieconòmic Expansión. destacar Francisco Reynés, i va afegir que “abertisestàcentradaaraacréixerenaltres països amb gran seguretat jurídica com els Estats Units i Mèxic. No podem pretendre ser líder mundial i no ser als Estats Units”. Així mateix, el conseller delegat d’abertis va voler posar èmfasi en la voluntat de la companyia de créixer al Perú i Colòmbia, que compten amb gran potencial.“El Grup s’està focalitzant a l’Atlàntic,encara que no descartem inversions a països emergents”. Francisco Reynés va justificar aquesta pre- ferència pel continent americà perquè “es tracta de mercats més veterans”,amb eco- nomies potents i una àmplia superfície per explorar.Va destacar també la importància de la seguretat jurídica per al negoci,ja que “revisemtarifesiinversionsperiòdicament”. Altresexperiències d’internacionalització El conseller delegat d’abertis va compartir taularodonaambelpresidentdeGasNatu- ral Fenosa,Salvador Gabarró,qui va defen- sar que“el futur està als BRIC”i que la inter- nacionalització ha de fer-se malgrat que no és un procés fàcil. Una altra de les empreses convidades a l’acte va ser Telefónica Catalunya. El seu director general,Kim Faura,va recordar que la companyia va fer el salt a la internacio- nalització als anys 90 entrant en mercats llatinoamericans com l’Argentina, Xile, el Brasil i el Perú, on va dir que hi havia sis milions de línies en espera i en només un anyTelefónica va instal·lar la meitat. Les companyies van coincidir a ressal- tar el canvi de model que està propiciant la crisi.“Cal acceptar que estem en una nova era, no podem pensar que tornarem al mateix d’abans”,va afirmar John Scott,pre- sident de KPMG, qui va advocar per“mirar més enllà de la conjuntura actual” a l’hora de planificar inversions.Tots els directius vanincidirtambéenl’apostapelsnousmer- cats emergents i van emplaçar a “no tenir por”a l’hora de sortir de les fronteres espa- nyoles, així com a impulsar la innovació en els seus productes. El missatge de la internacionalització també es va poder escoltar a la cimera sobre inversió a Llatinoamèrica organitzada per Reuters el passat mes de maig. El conseller delegat d’abertis, que va participar a la trobada, va explicar que el Grup ha identificat al continent americà diverses oportunitats que es troben en procés d’estudi. La crisi financera i econòmica d’Europa és la que, en paraules del conseller delegat, ha propiciat la diversificació geogràfica d’abertis cap a Llatinoamèrica, on la companyia va consolidar la seva presència el 2012 comprant els actius d’autopistes al Brasil i Xile a OHL. Francisco Reynés va qualificar de “fantàstica” la relació amb OHL, que “aporta estabilitat a l’accionariat”. D’altra banda, el conseller delegat va dir que una altra de les prioritats de l’empresa “seguirà sent la de reduir el cost del deute”, que l’any passat es va incrementar com a conseqüència de la incorporació de la brasilera arteris. Participació en la cimera Reuters Latam
  23. 23. ENTREVISTA ABERTIS, GRÀCIES A LA SEVA DIVERSIFICACIÓ, ESTÀ ESPECIALMENT BEN SITUADA PER SEGUIR TENINT UN PAPER CREIXENT EN ELS PROJECTES QUE ES LLANÇARAN”
  24. 24. Carlos Bastarreche defineix el paper de les ambaixades com un factor que variasegonslescaracterístiquesdecadapaís. Respecte a les empreses espanyoles, on la iniciativaprivadaésprotagonista,creuqueel repte de l’Ambaixada és posar a disposició dels empresaris tots els mitjans informatius, econòmics,socialsiculturalsqueEspanyaté aFrança.Lacoordinaciódetotsellsés,segons l’ambaixador,undelsprincipisenquèesregei- xen per posar-los al servei de les empreses espanyoles. Comsónactualmentlesrelacionsentre Espanya i França, després dels últims canvistantanivellpolíticinternaFrança comexternaEuropa? Hi ha un diagnòstic que és compartit pels responsables espanyols i francesos, i és que «La internacionalització suposa adaptar-se millor a la demanda» Ambaixador d’Espanya a França CarlosBastarreche TEXT abertis|FOTOS Ambaixadad’EspanyaaFrança L’ambaixador d’Espanya a França considera que el teixit d’interessos comuns entre Espanya i França no para de progressar qualitativament i quantitativament, amb independència del color polític o la conjuntura electoral de cada moment Perfil LlicenciatenDret,vaingressar el1976enlacarreradiplomàtica. VasersecretarialaRepresentació ConsulariComercialaRomania, secretarienMissiód’Espanya davantlesComunitatsEuropees ivocalAssessoralaSecretaria d’EstatperalesRelacions amblesComunitatsEuropees. El1985vasernomenatsubdirector generaldeCoordinacióComunitària peralesRelacionsInstitucionals i,posteriorment,directorgeneral deCoordinacióJurídicai InstitucionalComunitària irepresentantpermanent adjuntd’Espanyadavant lesComunitatsEuropees. El1996vapassaraocuparelcàrrec desecretarigeneraldePolítica ExterioriperalaUnióEuropea, i,acteseguit,secretarigeneral d’AfersEuropeus. Del2002al2010vaserambaixador RepresentantPermanentd’Espanya davantlaUnióEuropea. Desdelsetembredel2010és ambaixadord’EspanyaaFrança. LES INFRAESTRUCTURES SÓN UN INSTRUMENT FONAMENTAL DE LA POLÍTICA ECONÒMICA DELS ESTATS PER IMPULSAR EL CREIXEMENT” JULIOL 2013 LINK abertis 25
  25. 25. lesrelacionsdelsnostresdospaïsosestroben, sensdubte,enelmillormomentdelanostra llarga història comuna. Desdelnostreingrésal’aleshoresComu- nitat Econòmica Europea el 1986, i després d’unesdifícilsnegociacions,entrealtrescoses perconflictesd’interessosambFrança,aques- tes no han parat de millorar. El que anomenàvem en aquells temps camps“irritants”(agricultura,pesca,terrorisme, etcètera)nonoméshanestatsuperatsdurant aquestsanyssinóque,finsitot,s’hanconver- titencampsdecooperacióexemplarenbene- fici mutu. Per exemple, en matèria de lluita Espanya 5.190 milions d’euros i en el primer trimestre del 2013 la despesa dels francesos a Espanya ha augmentat un 33%. Finalment, des d’un punt de vista de relacions entre les nostres societats, també vambatrerècordsambrelacióaaltrespaïsos en àmbits: professors i alumnes d’espanyol, manifestacions culturals i esportives,segui- ment de notícies sobre Espanya en mitjans de comunicació francesos,etcètera. Aquest conjunt d’indicadors cal com- pletar-loamblagrancoincidènciaquetenim ambdóspaïsosenladimensióinternacional de les nostres polítiques.Tant pel que fa a les nostres respectives posicions sobre la integració europea i en àmbits regionals específics com el mediterrani,com fins i tot a nivell global,per exemple en fòrums mul- tilaterals com NNUU o el G20. Aquest ric teixit de posicions comunes iinteressoscompartitspotdir-sequeestàja en els nostres respectiusADN, i per tant no cessadeprogressarqualitativamenti quan- titativament amb independència del color polític o la conjuntura electoral de cada moment a Espanya o França.Una dada que téunvalorsimbòlicperòtambéoperatiu,és larepresaapartirdel’anypassatdelescime- res anuals. Com es veu des de França la situació econòmica espanyola i com creu que potafectaraempresesinternacionalit- zadescomabertis? A França es coneix molt bé quina és la situa- ció econòmica a Espanya, entre altres raons perquè les principals empreses franceses del CAC40 (el nostre IBEX) estan instal·lades a Espanya.Sobreaixò,unadadamoltsignifica- tiva és que una de les principals empreses franceses com Renault/Nissan hagi decidit augmentarlessevesinversionsaEspanyaen un sector tan estratègic a mig i llarg termini com és l’automòbil. Existeix,pertant,unalògicapreocupació perlasituacióactual,peròambunaconfiança en la nostra capacitat de recuperació basada enlesdiferentsmesuresques’estanadoptant. I, evidentment, confiem en què el context europeu, que és un ingredient fonamental per aconseguir aquest objectiu,trobi les fór- PER A NOSALTRES, LA INTERNACIONALITZACIÓ DE L’EMPRESA ESPANYOLA SUPOSA MÉS EXIGÈNCIA D’ADAPTACIÓ A LA DEMANDA QUE SE’NS PLANTEJA” contra la delinqüència organitzada la coope- racióhispanofrancesaéspossiblementunade les millors del món. En el terreny econòmic, les xifres són tambéeloqüents:elsnostresintercanvishan augmentat de manera exponencial assolint una xifra de 63.000 milions d’euros; França éslaprimeradestinaciódelesnostresexpor- tacions,ambgairebéun17%deltotal.El2012 vam ser el setè inversor a França; uns 500 grupsespanyolsconfigurenunainversiótotal acumuladasuperiorals15.000milionsd’eu- ros,quedónaocupacióamésde48.000per- sones; per la seva banda, les empreses fran- ceses són el segon inversor a Espanya, amb una inversió total estimada en uns 67.000 milions d’euros, i donen feina a més de 300.000 espanyols. Els fluxos turístics se segueixen incrementant, i Espanya és la pri- meradestinacióinternacionalperalsfrance- sos.El2012,8,9milionsdeturistesfrancesos van visitar Espanya, fet que ha suposat un creixement del 7,1%, i aquesta tendència prossegueixtambéenelprimertrimestredel 2013, en què els turistes francesos que han visitatEspanyahanaugmentatun11%inte- ranual. El 2012, els francesos van gastar a LES RELACIONS ENTRE ESPANYA I FRANÇA S’ESTAN ENFORTINT FINS I TOT EN AQUESTS MOMENTS DIFÍCILS” L’ambaixador espanyolaFrança opinaquealpaísveí esconeix“moltbé” quinaéslasituació econòmica aEspanya.
  26. 26. JULIOL 2013 LINK abertis 27 mulespercombinaradequadamentelresta- blimentdelsequilibrisnecessaris(pressupos- taris, competitivitat, etcètera) amb un marc depolíticaeconòmicaimonetàriaqueafavo- reixi el creixement. Amb l’estabilització de la nostra prima de risc,els problemes de finançament de les nostresempresesal’exteriorcrecques’estan resolent.D’altrabanda,lesmilloresdelsnos- tres índexs de competitivitat estan tenint un efecte positiu per a les nostres grans empresesinternacionals,queutilitzenserveis a Espanya. En la seva opinió, què podria fer una empresa com abertis per millorar la imatgedel’empresaid’Espanya?Quina és la valoració dels projectes d’abertis (càtedres, fundació) al país gal? Què li semblaqueabertissiguielprimerinver- sorespanyolaFrança? Queabertissiguielprimerinversorespanyol aFrançanonomésemsemblaunamoltbona notícia, sinó que a més em sembla lògic. Donadalasevaespecialitzacióenlesinfraes- tructures i el seu èxit a nivell mundial, és totalment natural i positiu que abertis s’hagi convertit,també a França,en un actor bàsic en aquest camp. Potser la meva opinió no és objectiva, peròcrecque abertishoestàfentmoltbéa França i, per tant, està ja donant una molt bona imatge de la serietat i la competència de les nostres grans empreses que,segons el meu parer i en interès mutu,haurien d’estar més presents a França. Lainiciativad’havercreatunafundació, que desenvolupa diferents projectes d’inte- rèssocial,comperexempleenelcampdela seguretat viària, és una demostració d’una políticaintel·ligent.Unaaltrabonainiciativa ha estat que abertis hagi estat entre els principalspatrocinadorsdelarecentexposi- ció Dalí al Centre Pompidou, que ha batut toteslesmarquesd’èxitentreelpúblicfran- cès i estranger que visita París. Comhacanviatelroldelesambaixades desprésdelacreixentinternacionalitza- ciódelesempresesespanyoles? Lesambaixadessomlaprojeccióal’estranger de l’administració espanyola, i per tant un servei públic, com diuen els francesos, constituït per servidors públics, com diuen els anglosaxons. En aquest sentit, igual que tots els ciutadans espanyols han de saber quelessevesambaixadesestanperajudar-los si ho necessiten, també totes les empreses grans i petites tenen aquest instrument a la seva disposició. La internacionalització de l’empresa espanyola, que té ja gairebé dues dècades pel que fa a les grans i que està creixent de forma exponencial entre les pimes en aquestsdosúltimsanys,suposaperanosal- trescadavegadamésexigènciad’adaptació a la demanda que se’ns planteja. Cada país té, evidentment, les seves pròpies característiques i, per tant, el paper de les ambaixades varia. Respecte a les empreses i en un país veí, gran, i on la inici- ativa privada és protagonista, crec que el nostre repte és posar a disposició dels nostresempresaristotselsmitjansquel’Es- tat espanyol té aquí.La coordinació de tots plegats:informatius,econòmics,comercials, laborals,turístics,culturals,consulars,etcè- tera, és un dels principis rectors de “Marca Espanya”que estem aplicant, per posar-los alserveidelesnostresempreses.Elscontac- tes, quan és necessari, amb les autoritats nacionals, locals, etcètera, formen també, sens dubte,part de la nostra feina. UNS 500 GRUPS ESPANYOLS CONFIGUREN UNA INVERSIÓ TOTAL SUPERIOR ALS 15.000 MILIONS D’EUROS A FRANÇA, QUE DÓNA FEINA A MÉS DE 48.000 PERSONES” Quinéselseubalançdesprésd’aquests anys com a ambaixador d’Espanya a França? Encara que per la meva trajectòria, des de famoltsanysvinculadaalaintegracióeuro- pea, sempre he tingut un estret contacte amb els responsables francesos, treballar aquí dóna una perspectiva diferent,en mol- tes ocasions més vinculada amb els proble- mes concrets de la vida real.Durant aquests dos anys, als nostres països s’han produït canvis importants. Tots dos estem en un context de crisi europea sense precedents en els darrers anys. No obstant això, les nostres relacions s’estan enfortint fins i tot en aquests moments difícils. Quin rol creu que poden jugar les infra- estructuresenlarecuperacióeconòmica aEuropa? Les infraestructures han estat,i suposo que ho seguiran sent, un instrument fonamen- tal de la política econòmica dels Estats per impulsar el creixement, i en aquests moments és obvi que es necessita creixe- ment.Evidentment,lescircumstànciescan- vien(eltipusd’infraestructures,lesmaneres de finançament, etcètera) i les polítiques dels governs s’han d’ajustar al context exis- tent.Crec que abertis,per la diversificació –no només internacional sinó en els tipus d’infraestructures i en la varietat de mane- res de gestió–, està especialment ben situ- ada per seguir tenint un paper creixent en els projectes que es van a llançar. CarlosBastarreche afirmaqueabertis està“especialment bensituadaper seguirtenintunpaper creixentenmatèria d’infraestructures”.
  27. 27. VIATGE SãoPauloéselmónconvertitenciu- tat,ésunadelesciutatsméspoblades delplaneta.Itambééselcentrefinancerdel Brasil, la City per on passen els diners que donen el desenvolupament industrial, la modernització i la tecnologia del país. Alasevazonametropolitana–GranSão Paulo–s’arraïmen19milionsdepersones.12 milionshabitenaquestaciutattravessadapel TròpicdeCapricornifundadael1554peljesu- ïtatenerifencJosédeAnchieta.Aquestreligiós vaconstruirunamissióivaprofetitzarqueallà on només hi havia un grapat de miserables cabanyes,algun dia creixeria una gran ciutat. LaNovaYorkdelsud SãoPauloésavuilacapitaleconòmicaicul- turaldelBrasil,unaciutatd’activitatfrenètica queatraulesmillorsofertesgastronòmiques, l’arquitectura més innovadora i el disseny més avantguardista. São Paulo és la Nova York del sud,una ciutat de contrastos on,en unsminuts,espassadezonesdeluxeexclu- siu a barriades de faveles. La inacabable avinguda Paulista és l’ar- tèria principal de la ciutat i un catàleg d’im- ponents gratacels,helicòpters privats,apar- taments, cotxes i botigues de luxe, bancs, hotels, restaurants i bars exclusius.Tampoc faltaenaquestaCinquenaAvingudapaulista La gran megalòpolis brasilera São Paulo És una ciutat sense fi, una megalòpolis inabastable, una gran illa de gratacels, parcs, edificis avantguardistes i restaurants exclusius a prop d’algunes de les millors platges del món. São Paulo és una cosmopolita metròpolis que respira grandesa i que mereix una visita: la NovaYork del sud TEXT ToniCapilla|FOTOS Agència 28 LINK abertis JULIOL 2013 siadelsegleXVIIIderruïdael1911perurba- nitzarlaPraçadelaSé.Lagrancúpulad’aquest temple,claramentinspiradaenladelarenai- xentista catedral de Florència, presideix el paisatge del centre històric de la ciutat de São Paulo. ElSãoPaulomésreal Juntament amb desenes d’edificis abando- natsd’unazonaantigamentexclusiva,grafits i carrerons, aquí coexisteixen places i bars. UnpasseigpelcarrerSãoBentopermetconèi- xer el São Paulo més real. Una de les cites imprescindibles del centrehistòricdeSãoPauloéselMercatMu- nicipal,unamplirecintedecoratambvitralls. El mercat és ideal per als qui volen passejar com si fossin paulistes i per comprar tota menadefruites,formatges,verdures,peixos i espècies, i degustar els tradicionals sán- guchesdemortadel·la,unsapetitososentre- pans acompanyats amb formatge, enciam i tomàquet. Moltapropestrobalarua25deMarço, una de les vies comercials més populars.Per aquest carrer passegen diàriament gairebé mig milió de persones –xifra que es duplica al Nadal i per Carnavals– a la recerca de la seva enorme varietat de productes de con- fecció,decoració i bijuteria. uncentreculturaldelprimerordre,elMuseu d’Art de São Paulo, que alberga una de les col·leccionsd’artclàssicicontemporanimés importants d’Amèrica Llatina. El museu és una gran estructura de for- migó i vidre cenyit per dos arcs vermells. Si elcontinentésespectacular,elcontingutno restaalasaga.Bosco,ElGreco,Monet,Renoir, VanGogh,Dalí,Chagall…lanòminad’artista amb obra a les seves sales és enorme. El museu també s’obre a artistes més avant- guardistes,comelsnombrososgrafitersque s’exerciten pels seus carrers. L’anticcentrehistòric L’avinguda Paulista –l’origen de la qual es remunta a les mansions dels anomenats “baronsdelcafè”,quanelcafèeralaprincipal economiadelBrasil–divideixendoslaciutat. Alnord,alvoltantdelaruaAugusta,estroba el São Paulo més alternatiu, on conviuen barrisresidencials,botiguesdeluxeambbars isalesdeconcerts.Tambéalnordestàl’antic centre històric, articulat al voltant de la Sé (catedral). Es tracta d’un dels cinc temples gòtics mésgransdelmón,encaraqueenhonorala veritat cal remarcar que la seva construcció ésneogòtica,jaquevasererigidaaprincipis delsegleXXsobrelesrestesd’unavellaesglé-
  28. 28. JULIOL 2013 LINK abertis 29 — 1 — Centre financer. — 2 — Avinguda Paulista. — 3 — Parc Ibirapuera. — 4 — Parlament Llatinoamericà. 1 A prop de São Paulo es pot visitar la meravellosa Costa Paulista, on es troben llocs amb encant com: Guarujá. Platges paradisíaques com a Ensenada, Pernambuco o Guaiúba i una gran reserva ecològica, la Cua del Drac. També mereix una visita el Fuerte dos Andradas, que data de la segona guerra mundial. Iguape. El seu centre històric és un gran conjunt d’esglésies i cases colonials dels segles XVI i XIX. Imprescindible la visita a la basílica del Bon Jesús i al parc Font del Senyor. Ilhabela. Illa d’inusual bellesa amb nombroses cascades i senderes a través d’una vegetació exuberant. Santos. A més de les seves platges, acull el jardí frontal de platja més extens del món. Destaquen el seu Aquari Municipal, el Museu del Cafè Brasiler i l’Orquidari Municipal, entre altres punts d’interès. Praia Grande. És una de les platges més visitades del país. En temporada alta acull al voltant d’1,4 milions de turistes, gairebé cinc vegades la seva població. São Vicente. La primera vila fundada pels portuguesos a Amèrica, el 1532, és avui una zona residencial famosa per les seves platges i monuments. 2 4 3 Un passeig per la costa paulista
  29. 29. Centrefinancer Nogairellunyestrobal’anticcentrefinancer delaciutat,ondestacalatorreItàlia–durant moltsanysl’edificimésaltd’AmèricaLlatina–, i l’edifici Copan,obra mestra de l’arquitecte Oscar Niemeyer construït el 1966 per cele- brar el quart centenari de la fundació de São Paulo. L’edificiCopan,situatalacèntricaavin- guda Ipiranga, és una espècie de ciutat ver- ticaldeformigóarmatambformadesinuós rusc que té 140 metres d’altura,37 plantes, codi postal propi, una església evangelista, uncentrecomercialamb72botigues,1.160 apartamentsiuns5.000habitants.Niemeyer va contraposar en aquest edifici les seves corbesaleslíniesrectesdeLeCorbusieridel moviment modern. Multiculturalitat São Paulo és una ciutat multicultural que a principis del segle XX va rebre milions d’im- migrants. Els jueus es van assentar a Hi- gienópolis i Bom Retiro; sirians i libanesos, als voltants de la rua 25 de Março; els ale- manys van ocupar SantAmaro, i els lituans, Vila Zelina. Els italians van fer de Bixiga i Mooca un apèndix d’Itàlia i els japonesos van colonitzar el barri de Liberdade. Comarribar São Paulo té un aeroport internacional (Garulhos) 30 quilòmetres al sud i que connecta la ciutat amb les principals destinacions d’arreu del món. Moure’sperlaciutat El caòtic trànsit i l’enorme extensió de la ciutat conviden a desplaçar- se en metro o amb l’excel·lent xarxa d’autobusos de la ciutat, una de les millors del món. Ondormir HotelFasano (RuaVittorioFasano,88 Tel.+551138964000 www.fasono.com.br). Aquestsofisticatiacollidorhoteles trobaalcentredel’elegantbarride Jardins,moltapropdel’avinguda Paulista.Imprescindibleunavisitaal seupianobar,elBaretto.Jazzicòctels excepcionals.Desde534euros. BossHouseBed&Breakfast (RuaItaquera,01246030 Tel.+551132972816 www.bosshousebb.com). Peraeconomiesmésmodestes, unadelesmillorsopcionsés aquestpetithoteld’ambientfamiliar. Unoasidetranquil·litatalcor delaciutat.Desde85euros. Onmenjar FrangÓ (LargodaMatrizNossaSenhoradoÓ,168 Tel. +55 113 932 48 18 www.rangobar.com.br). Popular restaurant amb una àmplia oferta de cerveses i una cuina consagrada al pollastre, frango en portuguès. El plat estrella són les coxinhas, una tapa amb farcit de pollastre i formatge cremós. Dom (Rua Barao de Capanema, 548 Tel. +55 113 088 07 61 www.domrestaurant.com.br). Un dels millors restaurants del món sota la tutela del xef Alex Atala. Un dels seus millors plats és la galinhada, pollastre cuit amb arròs, safrà, vinagreta i espècies. Per saber-ne més www.cidadedesaopaulo.com GUIA PER AL VISITANT 30 LINK abertis JULIOL 2013 4 1 2 3 Situatenundelsextremsdel’avinguda Paulista,elbarrideLiberdadereuneixlacolò- niadejaponesosmésnombrosaforadelJapó, unsdosmilionsdedescendentsactualment. Diarisibancsambrètolsenjaponès,parade- tes amb menjar, roba i decoració oriental, i restaurants on degustar tempura, sushi, yakisoba o el millor lamen del continent. ElsdiumengessecelebraaLiberdadeun mercat colorit que convida al passeig abans de perdre’s per les llibreries,cafeteries i bars del barri deVila Madalena a la recerca d’una bona feijoada. Els diumenges són ideals per recórrer el Minhocão, o la praça por do Sol, un parc al qual els paulistes van a veure la postadesol.Auns10minutsapeualsudde l’avinguda Paulista hi ha la glamurosa rua Oscar Freire, un dels carrers més exclusius delmónonnofaltacapdelesmillorsmarques deluxeinternacionals;ielbarriacomodatde Jardims,onabundenlescasessenyorials,les càmeres de gravació i la seguretat privada,a mésd’unabonicacol·lecciódebohemiscafès i bistrots. Unaintensaagendacultural Pel que fa a l’oferta cultural, la ciutat té una intensa agenda d’esdeveniments. Per São Paulo passen cada any les més presti-
  30. 30. — 1 — Obelisc al parc Ibirapuera. — 2 — Museu d’Art de São Paulo. — 3 — Edifici Copan, d’Oscar Niemeyer. — 4 — Fruita al Mercat Municipal. JULIOL 2013 LINK abertis 31 ENTREVISTA | CLAUDIO CARVALHO “Sempreésunbonmoment per visitar São Paulo” Claudio Carvalho, gerent de Comunicació d’arteris, revela les claus que cal tenir en compte per poder gaudir al màxim d’una estada a São Paulo. Què no hem de perdre’ns si visitem São Paulo? SãoPauloésunaciutatcosmopolitai, comatal,ofereixmoltsatractius. Pelquefaal’ofertacultural,elMuseu d’ArtdeSãoPauloéselmuseud’art occidentalmésimportantdel’hemisferi sud.TambécalvisitarlaPinacoteca ielMuseud’ArtModern(MAM), alParcIbirapuera.I,encaraqueno sesiguiaficionatalfutbol,s’had’anar alMuseudelFutbol,al’estadi dePacaembu.Però,amés,hihainfinitat d’espectaclesmusicals.Moltssón elslocalsi,enparticular,elscentres culturalsrepartitspergairebétots elsraconsdelaciutat,quecompten ambunaprogramacióconstanti moltinteressant. On solen passar els paulistes el seu temps d’oci? Ésimprescindiblevisitarelsparcs.En especialeld’Ibirapuera,l’àreaverdamés grandelaciutationespodenpracticar activitatsfísiques(caminar,córrer, bicicleta,exercicisfísics),culturals (Museud’ArtModern,Museud’Art Contemporani),descansarenunazona protegidaiconservadaambmolacura, ambgespaalllargdelesvoresd’un granllac,ireflexionaral’ombradels seusarbres,jasiguiambunabona lecturao,simplement,deixant-se portarperlatranquil·litatiperlabellesa dellloc.Peralpaladar,dosàpatstípics quecaltastar:elsandvitxdemortadel·la ielspastissos,queserveixenenun restaurantsituatadinsdelMercat Municipaldelaciutat,eldenominat Mercadão. gioses orquestres, ballets, espectacles tea- trals i exposicions d’arreu del món.A més, impulsa cites de renom:la Biennal Interna- cionald’ArtsPlàstiques,laBiennaldelLlibre, la Mostra Internacional de Cinema, el Festival Internacional de Curtmetratges i el Festival Internacional d’Art Escènic, a més de festivals de música,cinema i teatre, entre molts altres. ElCentralParkpaulista Creuant el barri de Jardims s’arriba al parc d’Ibirapuera,un enorme oasi natural disse- nyat per Oscar Niemeyer on els paulistes practiquen esport i passegen entre els seus tres llacs artificials i els edificis que l’envol- ten. Entre d’altres, destaca l’Auditori i elMuseud’ArtModern(MAM).Altressenyes d’identitat del parc Ibirapuera són el carac- terístic obelisc de São Paulo, 72 metres d’altura de marbre travertí dedicats a la revolució constitucionalista del 1932; el Pavelló Matarazzo, seu de la Biennal de São Paulo; o el Monument às Bandeiras, recordalscolonsportuguesosquevanpoblar el primer Brasil. São Paulo, doncs, és una ciutat molt novaiorquesa, però també és Brasil. Un Brasil diferent. I per divertir-se de nit? Lavidanocturna,quetambééscultura, potviure’salsbarrisdeVilaMadalena, ItaimBibiiPinheiros,entred’altres, ambmoltslocalsqueofereixenla gastronomiamésvariada imoltsestilsmusicals. Onpodenanarelsaficionats al‘shopping’? Resnosuperaelsseusmésde50 centrescomercials,peratotselsgustos, desdelsméspopularsalsmés sofisticats.Peròtambéhihacarrers comercialsespecífics(texans,sabates, electrònica,antiguitats,etcètera), carrerscomercialsexclusiusibotigues especialitzades(devaixellablanca, ninesrusses,oli,etcètera). Comsónelspaulistesiquinaésla millorèpocadel’anypervisitar-los? ElshabitantsdeSãoPauloes caracteritzenpeltreball,perlaculturai perlamodernització.Isempreésbon momentpervisitarSãoPaulo,ésuna poblacióreceptivaihospitalària.La ciutatnocanviadurantl’anyielclima noésgaireestable.Totpaulistaconeix lafrase:“Aquíestenenlesquatre estacionsdel’anyenundia”.
  31. 31. CANADÀ CANADÀ EUA Burnaby Surrey Coquitlam COLUMBIA BRITÀNICA Port Mann Bridge Port Mann BridgeVancouver L’emplaçament: Port Mann Bridge, el pont més ample del món Els pòrtics de peatge es localitzen als accessos al pont PÒRTICS 160 metres d’alt 288 cables 65 metres d’ample 10 carrils 2 km de longitud 32 antenes de detecció 62 càmeres 32 dispositius làser Riu Fraser Riu Fraser ferrocarril ferrocarril Highway 1 Vancouver Costa est i EUA 32 LINK abertis JULIOL 2013 REPORTATGE El sistema de telepeatge free-flow del pont més ample del món,el Port MannBridge(Vancouver,Canadà),funciona gràcies a la tecnologia d’abertis.L’any pas- sat,el consorci sanef-egis es va adjudicar el contracte per instal·lar i explotar durant un períodedesetanys,ambunapossibleexten- siódetresanysmés,elpòrticdepeatgesobre un pont més gran del món. ElPortMannBridgeformapartdelpro- jectederenovaciódel’anomenadaHighway 1 que passa pels Estats Units i el Canadà, i que té com a objectiu millorar la circulació als voltants de la ciutat deVancouver. Per això, es va decidir la construcció d’un pont de més de 2 quilòmetres de longitud i 65 technologies es va imposar sobre la resta dels 13 grups competidors en gaudir de la triplecompetènciaenmatèriad’infraestruc- tures de peatge: la concessió, l’explotació i els sistemes de cobrament. Esvaidearunasolucióquecomportava l’ús de la tecnologia RFID (Identificació per Radiofreqüència, en les seves sigles en anglès).Aquestatecnologiasensefilsisense contacteinstal·ladaalpontpermetregistrar i identificar tots els vehicles que passen pel pòrtic sense necessitat de parada gràcies a unsistemadedeteccióambradiofreqüència. Es tracta d’un avançat sistema integrat en què participen 64 càmeres, 32 dispositius làser i 32 antenes de detecció. metres d’ample que acullen fins a 10 carrils (5 per cada sentit de circulació). És el més ampledelmón,segonselLlibredelsRècords Guinness, superant el famós Pont sobre el Port de Sydney que,amb 49 metres,osten- tava el rècord des del 1932. Senseparades, àgilidinàmic S’estima que més de 130.000 vehicles pas- sen cada dia pel Port Mann Bridge.A causa de les seves característiques,el pont reque- riaunsistemadepeatgequenosuposil’atu- rada dels vehicles, que no alentís el trànsit, i que fos àgil i dinàmic en el cobrament. El consorci en què participava sanef its El Port Mann Bridge, de 65 metres d’ample, forma part del projecte de renovació de l’anomenada Highway 1 que passa pels Estats Units i el Canadà abertis gestiona el peatge del pont més ample del món Expansió internacional TEXT I FOTOS abertis
  32. 32. Com funciona el cobrament electrònic de peatges ‘free-flow’ Un dispositiu làser detecta el vehicle, situat ja a l’abast de la càmera frontal La càmera frontal captura el vehicle i la seva matrícula La informació registrada s’envia via telemàtica al ‘back office’, on és processada La càmera del darrere inicia el seguiment des del darrere Un detector de bucle (sensor de massa) detecta el vehicle Un segon detector calcula el nombre d’eixos L’antena rep el senyal del xip instal·lat al vehicle Un últim detector i un segon làser tanquen el seguiment a la sortida L’usuari col·loca una enganxina amb un xip i tecnologia RFID al vehicle velocitat mitja en passar 100km/h Un tercer detector confirma el nombre d’eixos PRIMERA SECCIÓ DEL PÒRTIC SEGONA SECCIÓ DEL PÒRTIC 2 24 1 2 4 53 Infografia: NOAH GRAÑÓ JULIOL 2013 LINK abertis 33 Quan un vehicle s’acosta a la primera secció del pòrtic,un primer sensor (detec- tor de bucle) instal·lat al terra en detecta la presència per la seva massa.A continu- ació,un segon detector de bucle calcula el nombre d’eixos del vehicle. En aquell mateix moment,una antena fa la seva pri- mera captura del xip que ha de portar el vehicle. Els xips són uns adhesius que el client col·loca en una zona visible del parabrisa frontal del vehicle perquè pugui ser llegida sense problemes. Mentre una càmera fa una fotografia del vehicle per poder realitzar la lectura de la matrícula,les antenes de detecció instal- ladesal’estructuradelpòrticrebenelsenyal del xip. Diversitatcultural Totalainformaciós’enviaal back-office del grup per poder portar el processament del pagament del peatge. El sistema requereix la inscripció de l’usuari a través d’internet, telèfon o presencialment.La diversitat cul- tural de la regió de la Colúmbia Britànica, on s’ubicaVancouver,comporta que el cen- tre d’atenció tingui la capacitat per respon- dre en sis idiomes: anglès, francès, xinès mandarí, panjabi, coreà i persa. vegadaques’instal·laaquestsistemadetele- peatgederadiofreqüènciad’aquestaampli- tud. Serà una referència a tot Amèrica del Nord. Estem molt orgullosos d’aquest gran projecte innovador”. Ambaquestcontracte,abertisenforteix lasevapresènciaalCanadà,onlafilialsanef its gestionava el pont Golden Ears, també a la ciutat deVancouver.La nova tecnologia ha permès una total interoperativitat entre els dos sistemes de peatge dels dos ponts. ElprojectedelPortMannBridgereforça el lideratge d’abertis en el sector de les tecnologiesdepeatge.Sesumaaaltrespro- jectes emblemàtics, com el sistema de peatge free-flow a la circumval·lació de Dublín,que registra el pas d’una mitjana de 20.000 vehicles al dia.O el sistema d’Euro- vinyeta a Eslovàquia, que permet el cobra- ment d’una taxa per a camions de més de 3,5 tones per la xarxa de 2.000 quilòmetres d’autopistes, carreteres nacionals i rutes secundàries del país, a través d’un sistema d’identificació via satèl·lit. Link www.treo.ca/the-bridge/ Unsistemaamb múltiplesavantatges Un dels reptes principals del projecte era la implicació de l’usuari i de les empreses que utilitzen el pont. Per això, es va iniciar una campanyaderegistrealsistemadepagament sotaelnomcomercialdeTReO.L’acollidava ser un èxit, en inscriure’s gairebé 550.000 vehiclesabansfinsitotdel’oberturadelpont. També està assegurat el pagament per partdelsclientsgràciesaunsistemacentra- litzatd’assegurancesd’automòbilalCanadà. Són múltiples els avantatges d’aquest sistema de free-flow. En primer lloc,és més eficient. En no existir barreres, s’amplia la capacitat i es redueixen els endarreriments. En segon lloc,des del punt de vista de l’usu- ari,s’haaconseguitreduireltempsdepasen gairebé 45 minuts,amb la qual cosa millora lasevaqualitatdevidaiespermetunimpor- tant estalvi en combustible. Finalment, ha estat un èxit ambiental, ja que redueix la pol·lució i s’aconsegueix una millor qualitat de l’aire. En passar a una velocitat mitja de 100 quilòmetres/hora,es redueix la quanti- tat d’emissions de diòxid de carboni. Segons declaracions de François Gauthey,director general de sanef,“el grup sanef sempre ha sabut demostrar el seu lideratgeennovestecnologies.Éslaprimera
  33. 33. 34 LINK abertis JULIOL 2013 Link www.rutasdelpacifico.cl www.ruta68.cl REPORTATGE L’ampliació de tres carrils amb el nou sistema de peatge interurbà permetrà triplicar la quantitat de vehicles que circulen cap a Valparaíso La Ruta 68 estrena telepeatge abertis autopistas Xile TEXT I FOTOS abertis Desdelpassat15d’abril,elsclientsde la Ruta 68, gestionada per abertis autopistas Xile, podran beneficiar-se del sistema de peatgeTAG interurbà que uneix Santiago de Xile i Valparaíso. L’autopista comptarà amb tres vies exclusives de tele- peatge(duesperavehicleslleugersiunaper als de càrrega), que permetran triplicar en unahoralaquantitatdevehiclesquecirculen cap a la costa. La ministra xilena d’Obres Públiques,LoretoSilva,vavisitarelpeatgeLo Pradopersupervisarlesprimeresprovesque va realitzar abertis per posar en marxa el nousistema,anomenatNonStopGo,enuna ruta per la qual circulen mensualment un milió i mig de vehicles. Eltelepeatgefuncionaatravésd’antenes quedetecteneldispositiuTAGa150metres abansdelaplaçadepeatge,aixecantlesbar- reres automàticament i permetent el pas sensequeelvehicleesdetingui.Desdelpas- sat mes de març, més de dos mil usuaris diaris poden usar les tres vies de telepeatge, que funcionen en ambdós sentits de la cir- culació, als peatges Lo Prado i al de Zapata, enquèbenaviats’habilitaransisnouscarrils de peatge.En un peatge normal passen 250 vehiclesperhoraiambaquestsistemapodran passar les barreres fins a 800 en el mateix període de temps. Millorserveialespersones abertisautopistas Xile va iniciar una cam- panya de difusió per fomentar l’ús delTAG, que avuicomptaambmésde8.000vehicles inscrits, superant així la previsió per a finals d’any.La ministra d’Obres Públiques,Loreto Silva, va destacar també la importància d’aquestanovamodalitatdepeatgeperdis- minuir la congestió que es produeix princi- palmental’estiuialscapsdesetmanallargs. VaafegirqueelsistemaNonStopGoperme- trà donar un millor servei a les persones. MÉS DE 2.000 USUARIS PODEN UTILITZAR LES TRES VIES DE TELEPEATGE, QUE FUNCIONEN EN AMBDÓS SENTITS DE LA CIRCULACIÓ Nou portal Ruta 68 abertis autopistas Xile ha desenvolupat un nou lloc web de rutes abertis, que integra les eines que el converteixin en la pàgina web de concessionàries d’autopistes més funcional de totes les existents a Xile i Amèrica Llatina. El nou web oferirà als usuaris tota la informació rellevant per planificar el viatge, consultar els llocs turístics als quals la Ruta 68 connecta i com arribar-hi; conèixer l’estat de trànsit; rebre notícies on-line d’obres, accidents, trànsit, entre d’altres. Una altra característica important és la integració de Google Maps, fet que sens dubte fa que el lloc sigui més pràctic per a l’usuari. La pàgina web està disponible en versió regular i mòbil.
  34. 34. JULIOL 2013 LINK abertis 35 Després d’un any d’obres, l’ampliació a tres carrils del tram sud de l’autopista xilena més gran és avui una realitat S’inaugura el tercer carril de l’Autopista Central xilena abertis autopistas Xile TEXT I FOTOS abertisXile Elpassatmesdemarçesvainaugurar eltercercarrildeltramsuddel’Auto- pistaCentraldeXile,enunactequevacomp- tar amb la presència de la ministra d’Obres Públiques xilena,Loreto Silva.Es tracta d’un projectecomplexquemilloraràelserveiper alsquicirculendiàriamentperaquestaimpor- tantcolumnadel’AutopistaCentral.Elresul- tat és un augment de la capacitat de la via en un 50%, en un tram d’aproximadament 8 quilòmetres situat al sud de l’autopista, concretament entre les avingudes Carlos Valdovinos i la Ruta 5 sud. LaministraSilvavaafirmarqueaquesta obra“millora de forma significativa la capa- citat de la via d’Autopista Central en aquest tram”ivaafegirque“formapartdelgranpla demilloresquehalideratelpresidentSebas- tiánPiñeraiquetécomaobjectiuaugmen- tarlacapacitatdelesviesdetotselsaccessos a Santiago, i també de vies dins la ciutat de Santiago”. Ambunainversióproperaals15milions dedòlars,lesmilloresimplementadeseleva- ran l’estàndard vial per als milers d’usuaris que diàriament transiten per aquesta ruta d’Autopista Central, descongestionant l’eix Nord-Sudenabsorbirelfluxvehicular,majo- ritàriament de transport pesat. Méscapacitat La pista addicional,en ambdós sentits,per- metràaugmentarlacapacitatdel’autopista de 42.000 a 80.000 vehicles.Christian Bar- rientos,gerent general d’Autopista Central, va destacar que,“a més de la construcció de les terceres pistes, els treballs van con- templar la repavimentació de les dues vies existents, incorporant tecnologia punta en matèria de pavimentació, fet que millora l’adhesió del vehicle al sòl,eliminant la for- mació de poses d’aigua en dies de pluja i esmorteint el soroll provocat per la fricció dels pneumàtics”. Amés,lesmilloresvialsvancontemplar unaimportantpreocupaciópelpaisatgisme a les calçades, per la qual cosa es va incor- porar flora nativa que enriquirà les àrees verdes que,actualment,manté l’Autopista Central. Laministraxilena d’ObresPúbliques, LoretoSilva,a lainauguració.
  35. 35. 36 LINK abertis JULIOL 2013 REPORTATGE Finalitza l’última fase del projecte global de millora i d’ampliació de l’AP-6, que ha suposat una inversió de 335 milions d’euros En marxa el tercer carril entre San Rafael iVillacastín abertis autopistas abertis ha posat en servei el tercer carril per sentit al tram San Rafael- Villacastín de l’autopistaAP-6 (20,5 quilò- metres, entre els punts quilomètrics 60,5 i 81,0),corredorbàsicperalescomunicacions entreMadridielnord-oestd’Espanya.Esposa així punt final a unes obres que han permès adequar la capacitat de l’autopista a la demandadetrànsit,aixícomoferirunmarge per a increments futurs en cas que fossin necessaris. Es tracta de l’última fase natural d’un projectedemilloradelescomunicacionsper carretera al corredor del nord-oest, desen- volupat al llarg dels últims 12 anys en dues comunitats autònomes, Madrid i Castella i L’ACTUACIÓ PROPORCIONA MÉS COMODITAT, PERMET LA FLUÏDESA DEL TRÀNSIT I MILLORA ELS NIVELLS DE SEGURETAT DE L’AUTOPISTA Lleó,i en una longitud superior als 60 quilò- metresdeviesd’altacapacitat,iquehasupo- sat una inversió global de la concessionària de 335 milions d’euros. Eltercercarrilentre SanRafaeliVillacastín L’ampliació a tres carrils per sentit del tram San Rafael-Villacastín (punts quilomètrics 60,5a81,0)amplialacapacitatdel’autopista AP-6.Enconcret,responalacreixentneces- sitat d’ampliar l’autopista en el punt quilo- mètric 81, on es reparteix el trànsit entre l’autopista AP-6 i l’AP-51, amb l’objectiu d’evitar possibles congestions en cas que sorgeixin operacions especials de trànsit. Lesobreshansuposatunamillorainte- gral de l’autopista,ja que han inclòs viaduc- tes de nova construcció (Arenales, Sotillo i Lavadero) i modificacions de traçat precises pereliminarelstramsambvelocitatespecí- fica inferior als 120 km/h (Alto del Caloco). L’ampliació ha suposat una inversió de gairebé 75 milions d’euros per part de la concessionària. L’actuació proporciona més comoditat,permet la fluïdesa del tràn- sitimilloraelsnivellsdeseguretatdel’auto- pista.Lesobres,ambunaduraciódetresanys, s’hanrealitzatambelcondicionantquel’au- El projecte s’ha desenvolupat en un tram de 60 quilòmetres.
  36. 36. JULIOL 2013 LINK abertis 37 topista havia d’estar oberta al trànsit en tot moment.Això ha suposat un repte tècnic destacable, ja que ha estat necessària una perfecta coordinació entre les diferents actuacions.Exemplesd’aixòsónlademolició delsviaductesexistentsilaconstrucciódels nousviaductesd’Arenales,SotilloiLavadero per mitges calçades. abertis autopistas ha posat a dispo- sició dels clients els seus diferents canals de comunicaciópertalqueentotmomenthagin pogut conèixer l’estat de les obres i de les afeccions existents: panells de missatge variable(74atoteltraçatdel’AP-6ielsseus accessos;25altramenobres),Centred’Aten- cióalClient(902200320),pàginawebwww. autopistas.com i aTwitter @Truck_Tweet. D’altrabanda,unpuntdestacathaestat l’esforçilacuraques’hatingutperlesqües- tions mediambientals,no només en termes de pressupost sinó pel seguiment ambien- tal que ha portat a terme en tot moment una empresa especialitzada en la matèria, fetquehapermèsquel’autopistacompleixi en tot moment amb la seva vocació de ser- veitambédesdelpuntdevistadelapolítica mediambiental. Projectedemilloradel’AP-6 L’ampliació del tercer carril entre San Rafael iVillacastínésl’últimafasenaturald’unpro- jectedemilloradelainfraestructuradel’au- topistaAP-6ques’hadutatermealaComu- EL NOU TERCER CARRIL HA SUPOSAT UNA INVERSIÓ PROPERA ALS 75 MILIONS D’EUROS PER PART DE LA CONCESSIONÀRIA nitatAutònomadeMadridideCastellaiLleó enelsdarrers12anys.Aquestprojecteincloïa diverses actuacions en la concessió: Ampliaciód’unquartcarrilpercalçada entre l’enllaç de la M-50 (Las Rozas-Nord) i l’enllaç amb la M-601 (Villalba). Ampliacióde2a4carrils,entreVillalba i l’enllaç delValle de los Caídos. Nova calçada i un nou túnel sota el port de Guadarrama, entre l’enllaç delValle de los Caídos i l’enllaç de San Rafael.Millora dels altres dos túnels adaptant-los a la nor- mativa de seguretat vigent. Ampliaciód’EstaciódePeatgeTroncal de San Rafael, adaptant-lo a la demanda creixent de trànsit i dotant-lo de més vies automàtiques:targeta iVia-T per agilitzar el pagament. Els dos projectes en els dos vessants de Guadarrama han suposat una completa millora i ampliació de l’autopistaAP-6.Han permèsresoldreelsproblemesdemobilitat, especialmentenlesoperacionsespecialsde trànsit i de caps de setmana, que s’havien fet patents després de la construcció de les autopistes cap a Àvila i Segòvia (AP-51, i AP-61,respectivament) i per l’increment de la població en el territori pròxim a Guadar- rama.Aixímateix,hanmilloratlacomoditat en el trànsit, afavorint la fluïdesa dels des- plaçaments i implantant els màxims nivells deseguretatenlainfraestructura.Totplegat amb l’objectiu de mantenir l’autopista en el seu nivell òptim de servei,buscant en tot moment la màxima satisfacció per als nos- tres clients. Les obres s’han realitzat amb el condicionant que l’autopista havia d’estar oberta al trànsit en tot moment.
  37. 37. 38 LINK abertis JULIOL 2013 REPORTATGE El passat mes de març es va posar en funcionament Girona Oest, accés directe des de l’autopista al centre de la ciutat, situat a l’altura de la població de Sant Gregori. Ben aviat entrarà en servei també l’enllaç de Fornells Avancen els nous enllaços de l’autopista AP-7 a Girona abertis autopistas TEXT abertisFOTOS JosepLoaso Les obres dels nous enllaços de l’au- topistaAP-7quedesenvolupaabertis autopistasaGironacontinuenprogressant. El passat mes de març, es va posar en fun- cionament l’accés de Girona Oest,que és el més proper al centre de la ciutat de tots els enllaçosdel’AP-7.Situatal’alturadelapobla- cióveïnadeSantGregori,GironaOestésun enllaç complet que permet tots els movi- ments entre l’autopista i la rotonda de la carretera GI-531. El nou accés, que disposa d’un total de 10 vies de peatge i 1 edifici de control, ha suposat la construcció d’una estructura de pas sota l’autopista, durant les obres de la qualesvanrealitzaragairebé350.000metres cúbics de moviments de terres. Ambl’objectiudeminimitzarl’impacte mediambientaldelainfraestructura,s’hadut atermelarevegetaciódelstalussoscontigus, al llarg de gairebé 65.000 metres quadrats, aixícomlaplantacióde17.000arbresiarbus- tos.Així mateix, es va perseguir minimitzar les molèsties pel soroll mitjançant apanta- EL PROJECTE HA REPRESENTAT LA CREACIÓ D’UN TERCER CARRIL AL LLARG DE 78 QUILÒMETRES A LES COMARQUES DE GIRONA llamentacústicil’úsd’aglomeratsonoreduc- tor al paviment de la via. GironaOestéselprimeraserinaugurat dels tres nous enllaços previstos en el marc delprojected’ampliaciódel’autopistaAP-7, que porta a terme abertis autopistas. El projecte d’ampliació –pràcticament finalit- zat, a excepció dels enllaços de Girona– ha representat la creació d’un tercer carril al llarg d’un total de 78 quilòmetres a les comarques de Girona, i que abertis auto- pistashaexecutat,enelseuconjunt,alllarg d’un total de 125 quilòmetres entre la Jon- quera iVilaseca-Salou (Tarragona). La fina- litatd’aquestesmilloresésadequarlacapa- citat de la via i oferir millors condicions de servei als usuaris de l’autopista. El nou accés disposa d’un total de 10 vies de peatge i 1 edifici de control.
  38. 38. JULIOL 2013 LINK abertis 39 CircumvaŀlaciódeGirona Juntament amb el ja inaugurat Girona Oest, el projecte d’ampliació de l’AP-7 aGironas’estàcompletantamblaconstruc- ció d’uns altres dos nous enllaços: Fornells iVilademuls.Les obres d’aquests dos acces- sos es troben en marxa i avancen segons el calendari previst. En el cas de Fornells, les obres del qual es troben al tram final, està previst que estigui llest durant l’estiu. Per la seva banda, l’enllaç de Vilademuls estarà finalitzat previsiblement durant el primer trimestre del 2014. Aquestsnousenllaços(FornellsiVilade- muls), juntament amb els ja existents de GironaSud,GironaNordiGironaOest,con- figuren el projecte de circumval·lació deGironaatravésdel’autopistaAP-7,supo- sant la integració de la N-II i la A-2, i que comportaunaconfiguracióde4carrilsalllarg de 20 quilòmetres. Per tant, els recorreguts interns entre aquests cinc enllaços seran de caràcter gratuït. La companyia inverteix gairebé 300 milions d’euros als projectes de l’AP-7 a les comarques de Girona, que s’afegeixen als200milionsd’eurosd’inversióaTarragona. L’enllaç de Girona Oest, concretament, ha suposat una inversió d’11,8 milions d’euros per part de la companyia. L’enllaçdeFigueresnord,aprovat D’altrabanda,elMinisterideFomenthadonat llum verda al projecte de conversió a enllaç completdel’accésdeFigueresNord.Aquest enllaç, situat al terme municipal de Llers, connectal’autopistaAP-7amblaN-II.Actu- alment, l’enllaç disposa de dos ramals que permetenelsmovimentsdesortidadel’au- topistavenintdeFrançaid’entradaal’auto- pista cap a França. Per completar l’enllaç és Link www.autopistas.com necessàrialaconstrucciódedosnousramals que permetin realitzar els moviments d’en- trada cap a Barcelona i de sortida venint de Barcelona. Les obres han inclòs la revegetació de talussos i la plantació de 17.000 arbres i arbustos.
  1. A particular slide catching your eye?

    Clipping is a handy way to collect important slides you want to go back to later.

×