Entrevistes                                              Luis Fortuño,                                 governador de Puert...
editorial                      Les condicions                      de la recuperació                               Hem com...
nº06    Sumari                                                                                                            ...
opinió                         Infraestructures                                                                           ...
abertis telecom      abertis ha adquirit                                                                                  ...
la xarxa actual                                                                                                           ...
reportatge                                                                                                                ...
entrevistaEntrevista amb el presidente de sanefAlain Minc«Els francesos es mostren méspredisposats a acceptar inversionsd’...
Calais Lille                                                                               Saint-Quentin                  ...
del pla de vol. Ara a metropistas, sóc a la                                                                               ...
Revista Link Abertis Nº6 Juliol 2012
Revista Link Abertis Nº6 Juliol 2012
Revista Link Abertis Nº6 Juliol 2012
Revista Link Abertis Nº6 Juliol 2012
Revista Link Abertis Nº6 Juliol 2012
Revista Link Abertis Nº6 Juliol 2012
Revista Link Abertis Nº6 Juliol 2012
Revista Link Abertis Nº6 Juliol 2012
Revista Link Abertis Nº6 Juliol 2012
Revista Link Abertis Nº6 Juliol 2012
Revista Link Abertis Nº6 Juliol 2012
Revista Link Abertis Nº6 Juliol 2012
Revista Link Abertis Nº6 Juliol 2012
Revista Link Abertis Nº6 Juliol 2012
Revista Link Abertis Nº6 Juliol 2012
Revista Link Abertis Nº6 Juliol 2012
Revista Link Abertis Nº6 Juliol 2012
Revista Link Abertis Nº6 Juliol 2012
Revista Link Abertis Nº6 Juliol 2012
Revista Link Abertis Nº6 Juliol 2012
Revista Link Abertis Nº6 Juliol 2012
Revista Link Abertis Nº6 Juliol 2012
Revista Link Abertis Nº6 Juliol 2012
Revista Link Abertis Nº6 Juliol 2012
Revista Link Abertis Nº6 Juliol 2012
Revista Link Abertis Nº6 Juliol 2012
Revista Link Abertis Nº6 Juliol 2012
Revista Link Abertis Nº6 Juliol 2012
Revista Link Abertis Nº6 Juliol 2012
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Revista Link Abertis Nº6 Juliol 2012

4,321

Published on

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
4,321
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0
Actions
Shares
0
Downloads
2
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Revista Link Abertis Nº6 Juliol 2012

  1. 1. Entrevistes Luis Fortuño, governador de Puerto Rico P. 22 Alain Minc, president de sanef P. 14 reportatge Finalitzen les obres d’ampliació de l’AP-7 P. 40AGOST 2012 nº06 - Segona època abertis obre nous camins en telecomunicacions
  2. 2. editorial Les condicions de la recuperació Hem comentat en diverses ocasions, Semblava que ens trobàvem, també i també des d’aquest article-editorial, l’economia mundial per l’efecte dinamit-és necessari que que vivim una crisi asimètrica. Hi vam entrar zador de la globalització, en una rampadecidim quina –com a països– pràcticament alhora. Però de creixement que no s’esgotaria. De fet, no en les mateixes condicions, i tampoc en tendim a instal·lar-nos en el cicle. Siguiés l’aplicació sortirem igual ni en el mateix moment. Estem aquest positiu com era, o negatiu commés racional ja en el cinquè any d’aquesta etapa del cicle ho és ara.dels recursos econòmic i no podem pensar que ens haurem Aleshores, recuperar-se és redefinir quinpúblics i en recuperat en un termini més o menys imme- és el creixement potencial de la nostra eco-quins àmbits diat o previsible. nomia sense aquests factors “extraordinaris”els podem Amb aquest marc de referència, i jun- que han durat molt en el temps però que, tament amb unes polítiques de consolidació en certa mesura, emmascaraven la realitatmaximitzar fiscal que comprometen a un estricte control subjacent.pel paper que del dèficit i a un procés de desendeutament La normalització de l’activitat econò-pot jugar el –públic i fonamentalment privat–, progres- mica –i de la necessitat social de crear ocu-sector privat” siu i que portarà temps, hem de revisar quins pació estable i amb perspectives–, no només són els marges d’actuació de què disposem. passa per la restauració dels equilibris macro- Com a economia –la de cada país– i com a econòmics en termes de dèficit i de deute empreses que incorporem una visió de llarg públic i privat, sinó pel fet que siguem capa- termini, clarament més enllà de la crisi i que, ços de concretar i executar les decisions i les per tant, hem de continuar treballant amb reformes necessàries. En l’àmbit laboral, dels una perspectiva de creixement, de dimensió serveis, de la fiscalitat, de l’aprofitament de i d’internacionalització. les fórmules de col·laboració entre el sector També té sentit que ens preguntem què públic i el sector privat. vol dir recuperar-se. Em centraré en el cas Pel que fa a aquestes últimes, i en rela- de l’economia espanyola. Hi ha factors con- ció amb la xarxa viària a Espanya, no podem junturals que, en el cas d’Espanya, van ali- deixar de constatar, una vegada més, la mentar un fals efecte riquesa i que no es importància d’avançar cap a un model har- repetiran, almenys no en un temps previsible. mònic que hauria de dotar de coherència el En primer lloc, una economia que s’ha- sistema i així resoldre els problemes d’ac- via de posar al dia respecte d’Europa i obrir ceptació del peatge com a mecanisme de al món i que ha comptat durant 25 anys amb coresponsabilització de l’usuari en el finan-Salvador l’aportació dels Fons Europeus; una economia çament de la infraestructura, internalizantAlemany que va basar el seu creixement en la cons- el principi del pagament per ús. És necessariPresident d’abertis trucció, intensiva en mà d’obra però baixa que decidim quina és l’aplicació més racio- en valor afegit. Un model, per tant, esgotat. nal dels recursos públics i en quins àmbits En segon lloc, i resultant de la primera els podem maximitzar pel paper que pot constatació, una atracció de població immi- jugar el sector privat. grant (amb ocupació) que, en només 8 anys, Aquestes són algunes de les exigències va fer créixer la població un 12%. Alguna del moment. De la seva adequada interpre- vegada ens hem parat a pensar què ha supo- tació depèn en bona mesura la recuperació sat això en termes de demanda d’habitatge, de l’activitat econòmica sobre bases sòlides. consum, mobilitat, impostos i, per tant, en La dimensió i l’abast d’aquesta crisi termes de creixement induït? hauria de ser motiu suficient per actuar com I, en tercer lloc, una estructura de des- un catalitzador de voluntats. On el necessari pesa i de prestació de serveis per part de les lideratge polític sabés captar la complicitat Administracions que es va construir contra d’un sector privat que també ha de ser part uns ingressos que eren conjunturals i cíclics, de la solució. És moment d’acords i d’acció. no així la despesa que tendeix a ser rígida. Al món, a Europa i a cada país. n AGOST 2012 n Link abertis n 3
  3. 3. nº06 Sumari 22 18 14 08 telecomunicacions abertis obre nous camins per a les seves xarxes de telecomunicacions 52 36 32 18 36 sapn 48 En marxa el nou tram de equip reportatge l’A813 a Caen link abertis és una publicació d’Abertis Infraestructuras, SA link abertis Un gran repte Tecnologia i autopistes sanef 49 Av. del Parc Logístic, 12-20. 08040 Barcelona. L’equip de metropistas Per millorar la comoditat i la Telepeatge free-flow Tel.: 93 230 50 00. Fax: 93 230 50 02. explica l’experiència de posar seguretat dels clients a Canadà Edita i realitza: Direcció Corporativa de Comunicació d’abertis. 06 40 en marxa un projecte London Luton Airport 50 Consell editorial: Salvador Alemany, Francisco Reynés, José Aljaro, Josep Maria d’autopistes a Puerto Rico La gestió de l’aeroport, Coronas, Toni Brunet, Juan María Hernández 22 Opinió reportatge ampliada fins al 2031 Investor’s link Puértolas, Sergi Loughney i Joan Rafel. Imatge corporativa i producció: José A. Herce Infraestructures Comunicació social 51 Erik Ribé i Bernat Ruiz. Coordinació de continguts: Infraestructures ENTREVISTA Finalitzen les obres abertis obre nous canals a Alícia Cobeña. 66 Redacció: Alícia Cobeña, Gemma Gazulla, per a una crisi Luis Fortuño d’ampliació de l’AP-7 internet Marc Gómez i Leticia Gonzálvez. 44 Col·laboració: Christine Allard, 13 “La nostra iniciativa Cooperants viaris 52 Carolina Bergantiños, Bob Bullock, d’Aliances Públic-Privades és Nova experiència d’educació accionistes Julio Cerezo, Joan Fontanals, Sagrario Huelin, Astrid Noury, Vanessa O’Connor, Enric Pérez, àmplia” reportatge viària a Barcelona Junta General 2012 Mercedes Pérez-Cruz, Roser Prenafeta, Marc Ribó, reportatge 28 Albert Rossell, Bernat Ruiz, Beatriz Sanz, abertis, Televisió interactiva Ernst Ligteringen 54 Balanç de l’exercici OHL abertis autopistas, abertis telecom, 70 abertis airports i fundació abertis. abertis analitza integrar abertis telecom, cap a Entrevista al director del Realització: actius del sector viatge l’estandardització Global Reporting Initiative Ediciones Reunidas, SA (Grupo Zeta). 66 ZETACORP. Publicacions Corporatives autopistes al Brasil i Xile Estrasburg de receptors híbrids Patrocini i mecenatge 56 resultats (Barcelona). 46 Consell de Cent, 425. 08009 Barcelona. 14 Una ciutat encreuament de Jornades sobre noves Gener-març 2012 Tel.: 93 265 53 53. Gerent: Òscar Voltas. Coordinadora editorial: camins, idees i persones fórmules de suport a la Millora respecte l’any anterior Nuria González. Redactor en cap: Toni Sarrià. 32 62 72 entrevista notícies cultura a Castellet Voluntaris 60 Redacció: Gemma Figueras. Maquetació: Cristina Vilaplana Alain Minc Mobile World Congress 46 Premi abertis 58 III Dia del Voluntariat i Xavier Julià. Edició: Ares Rubio. Dipòsit legal: B-16431-2010. “El deute públic és reportatge Novetats d’abertis telecom Primera edició a França Corporatiu breus resultats abertis telèfon d’atenció a l’accionista: 902 30 10 15. fruit de la covardia SmartZone per a suports mòbils càtedra abertis59 ‘Autoroute Académie’ 61 Actualitat abertis Gener-desembre 2011 www.abertis.com dels Estats que han Banc de proves per àrees de servei 47 La iniciativa arriba a la fundació abertis i sanef Apunts d’altres El Grup tanca l’exercici abertis no es fa responsable de l’opinió dels seus col·laboradors en els treballs publicats, viscut a crèdit” a ciutats intel·ligents Renovació a l’AP-68 i AP-7 Universitat de Puerto Rico obren el web als motoristes notícies destacades amb resultats a l’alça ni s’identifica necessàriament amb la seva opinió.4 n link abertis n AGOST 2012 AGOST 2012 n Link abertis n 5
  4. 4. opinió Infraestructures modificació dels hàbits i valors dels indivi- dus? Un paper molt ampli, sens dubte. Detinguem-nos en algunes funcions per a una crisi bàsiques de les infraestructures. Les infra- estructures han d’assegurar tres grans tipus per de funcions: (i) l’articulació del territori i les JOSÉ A. HERCE comunicacions, (ii) l’eficiència energètica i Llicenciat i doctor en L’autor analitza la situació per la qual ha passat el sector la sostenibilitat ambiental i (iii) la provisió de serveis col·lectius i la cohesió social. En Economia, la seva en les últimes dècades i destaca l’important paper que suma, han de contribuir a l’eficiència de la carrera està lligada pot jugar en la superació de l’actual conjuntura a la docència i a la societat i a la competitivitat de l’economia. investigació i l’anàlisi Hi ha moltes maneres en què les infra- econòmica. Ja sabem que en l’exercici 2012 la d’assignar uns recursos que no té a projec- estructures poden contribuir a aquests grans despesa pública en infraestructures tes d’infraestructures que no forçosament objectius, no sempre mitjançant el desple- És Master of Arts se situarà per sota del 2% del PIB. Això necessita en la tessitura actual de prioritats. gament de grans projectes físics o materials, en Economia per la Universitat d’Essex implica a penes 20 miliards d’euros quan la Però, tan inconcebible és gastar en infraes- a vegades evitant-los i, en ocasions, com- (Regne Unit) i doctor licitació en un any ordinari abans de la crisi tructures no estrictament necessàries el que plementant-los amb sistemes lògics o per la Universitat arribava al doble. A finals dels anys 80 i pri- no tenim com descuidar les infraestructures sistemes de gestió. Podria establir-se el Complutense de mers dels 90, en plena expansió de les xar- que necessitem. En aquest debat, encara joc de paraules dialèctic entre “via estreta” Madrid, on avui xes viàries, els equipaments de tot tipus i prevalen més les inèrcies i la lògica de limi- (que és la de l’AVE, per cert) i “banda ampla” és professor titular iniciant-se l’alta velocitat espanyola, la des- tar els danys sectorials que una prospectiva com a il·lustració d’alguns dels dilemes als d’Economia. pesa en infraestructures assolia el 5% del serena sobre les bases de creixement que quals ens enfrontem en l’actualitat en Ha pertangut PIB i aquest límit s’estimava l’idoni per a la ha de tenir l’economia espanyola per al futur aquesta matèria. Igualment, si ens centrem al Cos de Funcionaris capitalització d’una economia que s’estava immediat i el paper que les infraestructures en infraestructures físiques, és evident que de la Comissió de modernitzant. han de portar a terme en aquest procés. només ens podrem permetre aquelles la UE, a la Direcció De la mà dels mercats públics per a la El creixement, la cohesió i la sostenibi- que no representin un excessiu cost per als General de Treball i a la realització d’infraestructures de tot tipus a litat necessiten infraestructures, encara que pressupostos públics. Cellule de Prospective l’Espanya que acabava d’unir-se a l’alesho- de segur no tenen per què ser com les que En aquests moments, doncs, hi ha dues del president Delors. Ha res Comunitat Europea, s’han forjat les hem vingut construint aquests últims anys. opcions perquè l’alentiment del pols inver- estat director executiu empreses globals líders mundials en els seus No construir aquestes infraestructures sig- sor en matèria d’infraestructures no causi de la Fundació nificaria postergar una sèrie de desitjables respectius sectors. No només s’han perfec- un dany irremeiable a la competitivitat de d’Estudis d’Economia cionat els processos constructius, sinó que atributs de l’economia i la societat, però la la nostra economia: les infraestructures Aplicada (FEDEA). els models de col·laboració públic-privada limitació de recursos imposa una nova lògica lògiques i les “infraestructures low-cost”. En l’actualitat, dissenyats des de fa dècades han portat a a l’hora d’identificar les veritables necessi- Les primeres estan relacionades amb és soci i director les companyies al·ludides a desplegar un tats en aquesta matèria també. les tendències de futur en tota economia d’Economia immens know-how pel que fa a la integra- Aquesta crisi suposarà un canvi de para- avançada. Més que la materialitat pesant d’Analistes Financers ció de les fases de disseny, construcció, digma en l’assignació de recursos i en els de les infraestructures físiques convencio- Internacionals. finançament i operació de concessions que estils de vida econòmica dels individus i llars nals, ineludibles, d’altra banda, per trans- Ha estat, a més, consultor de diverses les ha posicionat molt avantatjosament espanyols. Alhora, aquest canvi estructural portar persones i objectes, les infraestruc- entitats públiques i arreu del món. s’acoblarà a les tendències de fons que, tures lògiques són lleugeres i faciliten el privades i ha coŀlaborat L’economia espanyola, després d’haver impulsades per la tecnologia i els nous transport vertiginós i massiu d’informació. en nombroses revistes propiciat durant la seva fase de modernit- models de negoci, vénen adoptant els con- Poden associar-se molt avantatjosament acadèmiques nacionals zació, bàsicament entre 1985 i 1998, un sumidors pràcticament arreu del món. a les primeres per fer-les més eficients, evi- i internacionals. considerable avenç en matèria d’infraes- Quin paper li correspon a les infraes- tar excessos de capacitat i omplir valls d’ús tructures, recolzat en els fons estructurals tructures en un escenari d’escassetat de de les mateixes i, per si mateixes, proporci- d’autobusos, més que l’alta velocitat o noves comunitaris, es va embarcar en una nova recursos, canvi de prioritats assignatives i onen millors serveis equivalents de comu- vies d’alta capacitat, estarien perfectament fase constructiva molt més centrada en nicació, i més rendibles, que els que presten indicats. I així en molts altres àmbits com l’immobiliari gràcies als excepcionalment moltes infraestructures materials. En infi- l’energia, la sanitat, el cicle de l’aigua, l’oci baixos tipus d’interès que va propiciar la nitat de localitzacions, les infraestructures i la cultura, etcètera. introducció de la moneda única. El palan- Les infraestructures lògiques (telecomunicacions) són la millor Tan inconcebible Una planificació encertada en aquest quejament financer que es va fer possible ‘low-cost’ són, opció a un upgrading costós i de dubtosa és gastar en sentit permetria compatibilitzar el mante- per aquesta causa, en absència de restricci- rendibilitat de les infraestructures físiques niment de la qualitat ajustada dels serveis possiblement, l’única infraestructures ons significatives de crèdit, d’altra banda, preexistents. que rendeixen les infraestructures i la millora va servir també per facilitar l’expansió opció per al Les infraestructures low-cost, per la no estrictament de les bases de la competitivitat de la nos- exterior de les companyies forjades en manteniment de la seva banda, són, possiblement, l’única opció necessàries EL tra economia amb la forta restricció pres- la fase precedent, de manera que no tot qualitat i L’extensió de per al manteniment de la qualitat i l’exten- que no tenim com supostària existent, alhora que les perspec- l’impuls financer es va concentrar en el mer- sió de molts serveis prestats per les infra- tives del sector de l’obra pública podrien molts serveis en les descuidar les cat domèstic. estructures a les actuals condicions d’es- mantenir-se en nivells acceptables veient-se Avui, l’economia espanyola no està, ni actuals condicions cassetat de recursos. Per al transport, per infraestructures també molt estimulada la seva renovació estarà en els propers anys, en condicions d’escassetat de recursos exemple, els carrils Bus-VAO i les estacions que NECESSITEM cap a un major contingut tecnològic. n6 n link abertis n AGOST 2012 AGOST 2012 n Link abertis n 7
  5. 5. abertis telecom abertis ha adquirit un paquet de 500 torres en xifres de telefonia mòbil reportatge 13% a Telefónica en un acord que contempla l’ampliació de la partida a un totalDiversificació del negoci de telecomunicacions aportació de 1.000 torres abans d’acabar l’any. d’ingressosabertis obre nous camins al Grup al llarg del 2011. 512per a les seves xarxes milions d’euros generats durant el 2011.La diversificació d’activitats és, juntament amb la internacionalització, unade les línies bàsiques que defineixen l’estratègia d’abertis en l’àmbit de lesinfraestructures de telecomunicacions, una de les tres àrees d’activitat del Grup 228 milionsText i fotos abertis d’euros en concepte d’Ebitda a l’exercici 2011. Dos anys després de l’apagada analò- ficatiu per al sector: el llançament dels serveis al llarg de tot el territori espanyol, i se sumen gica, la divisió de Telecomunicacions de telefonia mòbil 4G, que s’han de recolzar així als més de 3.300 emplaçaments qued’abertis ja obté més de la meitat dels seus en el desplegament de noves xarxes ultrarà- actualment té abertis, dotant-los d’unaingressos d’activitats diferents de la difusió pides per a l’accés mòbil a internet a veloci- major capil·laritat. Es tracta d’una caracte-de la televisió. L’entrada en les infraestructu- tats de 100 MB/s, quatre vegades més ràpi- rística molt rellevant en l’actual marc deres per a comunicacions mòbils, els serveis a des que les més modernes xarxes de telefo- desplegament de les nous xarxes de telefoniaoperadors finals de telecomunicacions, els nia digital existents fins ara. 4G, derivat de l’última subhasta d’espectresatèl·lits de comunicacions, les xarxes radioelèctric. “Hem estat molt selectiusde seguretat i emergència, les smart citites i Telefonia mòbil a l’hora d’elegir els actius a adquirir –assenyalaels nous serveis convergents audiovisuals El passat dia 2 d’abril, abertis va anunciar Andrea Luminari, director de Desenvolupa-broadcast-broadband són algunes de les l’acord assolit amb la companyia Telefónica ment de Negoci– valorant les necessitatsàrees d’activitat on abertis ja és present. per a l’adquisició d’un paquet de 500 torres i les obligacions de cobertura que tindran “La unitat de telecomunicacions de telefonia mòbil per un import inicial de els operadors per als pròxims 10 anys”. Lad’abertis segueix amb el procés de diversi- 45 milions d’euros. L’acord, que pot ampliar-se xarxa actual d’abertis proporciona unaficació d’activitats diferents de la difusió fins a la compra d’un total de 1.000 torres cobertura radioelèctrica que arriba a gairebéterrestre de televisió, gràcies al qual més d’un abans de finalitzar l’any en curs, suposa l’en- el 99% de la població espanyola.60% dels seus ingressos prové ja de serveis trada d’abertis en el mercat de la gestió L’acord representa un pas endavant endiferents de la TDT”, destacava fa unes set- d’infraestructures de comunicacions mòbils. el procés de consolidació d’abertis com amanes el conseller delegat d’abertis, Fran- Telefónica España serà el principal client operador d’infraestructures de telecomuni-cisco Reynés, amb motiu de l’anunci de d’aquest conjunt de torres durant els pròxims cacions, un model de negoci que encara quel’adquisició a Telefónica d’un important con- anys, encara que està previst oferir la infra- no té tradició al nostre país, és una realitatjunt de torres de telefonia mòbil. L’entrada estructura a altres operadors que puguin als Estats Units i en altres mercats, i en quèen aquest mercat obre noves oportunitats compartir els serveis de les mateixes. Els participen empreses especialitzades en lade negoci a l’empresa en un moment signi- actius adquirits estan situats en l’àmbit rural gestió d’infraestructures de comunicacions. “La figura de l’operador d’infraestruc- tures existeix a diverses parts del món però el seu grau de desenvolupament depèn del grau de maduració del mercat i de la regula- ció, que són diferents a cada país”, assenyala Oriol Sitjá, director de Negoci de la unitat de l’entrada del grup Telecomunicacions d’abertis. “A Europa les en el mercat de la infraestructures han tingut fins ara un valor telefonia mòbil obre estratègic per als operadors de telecomuni- noves oportunitats cacions, especialment els de telefonia mòbil, perquè cada operador va desplegar la seva de negoci a l’empresa en pròpia xarxa i la cobertura del servei ha estat un moment significatiu un dels seus principals avantatges competi- per al sector tius; no obstant això, avui, quan els operadors8 n link abertis n AGOST 2012
  6. 6. la xarxa actual d’abertis telecom proporciona una cobertura radioelèctrica que arriba gairebé al 99% de la població espanyola “La maduració del concepte de compartició té molt camí encara i el nou rol que està assumint abertis ens permet adquirir visi- bilitat davant el sector com un operador especialitzat en la gestió d’infraestructures”. Cinc anys en el sector de satèl·lits Un dels camps en què és present abertis és 2 el dels satèl·lits de comunicacions, on en els últims anys s’ha convertit en un important 3 operador, després de situar-se com a soci de referència a Hispasat i Eutelsat.“Els satèl·lits són unes infraestructures de comunicacions singulars perquè estan situades a 36.000 quilòmetres d’altura, però no deixen de ser elements de xarxa, molt sofisticats i tecnifi- cats”, recorda Andrea Luminari. A més de la seva participació accionarial a Hispasat, abertis és també un dels seus principals usuaris. I entre els serveis que ofe- reix es troba la distribució de la TDT. Mitjan- çant el satèl·lit, el senyal de TDT es distribueix a tots els centres emissors que difonen la televisió terrestre al territori espanyol. “Així, el satèl·lit és un dels mitjans de distribució de senyal que, complementat amb la xarxa de radioenllaços de distribució terrestre, pro- 1 porciona una fiabilitat molt alta i amb una eficiència econòmica notable, en assegurar—1— virtuals tenen acords d’ús de la xarxa amb comunicacions per avançar en el perfil de També la majoria dels països de la Unió Euro- abertis telecom al que el senyal està disponible a tot el territori,Centre de Control Oest els operadors que disposen d’ella, la cobertura l’empresa com a operador d’infraestructures pea són favorables a la compartició d’infra- sector satèl·lits independentment d’on s’ubiquin els centresde Tres Cantos a Madrid. ha deixat de representar aquest avantatge i de comunicacions. Per a Tobías Martínez, estructures sobre la base d’un ús més eficient emissors, i tant per a centres d’abertis com—2— El Grup és soci de referènciaabertis telecom presta és quan sorgeix l’oportunitat per a un ope- “la necessitat d’emprendre un nou cicle inver- dels recursos, elements de protecció medi- d’Eutelsat i d’Hispasat, on de tercers que pugui difondre el senyal”, asse-serveis per a xarxes rador d’infraestructures”. Andrea Luminari sor en una situació de crisi econòmica obliga ambiental i de la salut, així com millores de és present des del 2007 i nyala Sergio Tórtola, director de Tecnologiade seguretat i d’emergència també es refereix a l’evolució que s’està pro- a un ús més eficient dels recursos”. S’estima cobertura, sempre que no vinguin en detri- en la divisió de Telecomunicacions, qui afegeixa diverses comunitats el 2008, respectivament.autònomes i per a l’Estat. duint en el sector en relació amb la gestió de que aquest nou cicle inversor en xarxes ment de la competència. que “també s’encarrega de portar les comu- Aquest any ha reforçat—3— les infraestructures: “El model està canviant. requerirà d’uns recursos econòmics entorn Per a Tobías Martínez, “la figura d’un nicacions de 51 ambaixades del govern espa-Torre de Collserola, la seva presència a Hispasat Fins ara, la xarxa formava part del cor del dels 270.000 milions d’euros en els propers operador d’infraestructures és la millor solu- nyol a l’estranger (països en vies de desen-ubicada al pic de la Vilana, amb la compra delpròxim a la muntanya negoci dels operadors; ara, a causa de la situ- nou anys a Europa, en un entorn econòmic ció per a la compartició per la seva capacitat 13,23% de Telefónica volupament, o accés de banda ampla moltdel Tibidabo, a Barcelona. ació econòmica que estem passant i de les desfavorable. per racionalitzar les xarxes existents i opti- de Contenidos, fet que limitat), utilitzant el satèl·lit com a sistema fortes inversions necessàries per als nous El regulador europeu del sector Body mitzar el desplegament de les noves, resultant consolida la seva posició de transport de dades (VSAT). És un comple- serveis, és cada vegada més una equació entre of European Regulators for Electronic Com- ser el millor partner tecnològic i financer per com a principal accionista ment perfecte per tenir sistemes de comu- cost i prestació”. munications (BEREC) va publicar el juny del als operadors de telecomunicacions”. del sistema espanyol nicació homogenis a qualsevol part del món, 2011 un informe sobre la compartició d’in- En aquest marc, la compartició d’infra- de satèl·lits. independentment de les infraestructures L’operador de xarxa i fraestructures i espectre en xarxes mòbils en estructures per part d’operadors de teleco- abertis telecom és disponibles a cada país”. la compartició d’infraestructures què s’estimaven estalvis del 15% al 30% en municacions és un objectiu estratègic, i accionista industrial L’aposta cap a Hispasat és decidida.Ara El director general d’abertis telecom també el cas de compartició d’infraestructures pas- l’adquisició de les torres de comunicacions a Eutelsat amb un 8,35% fa un any, Carlos Espinós, que havia format es refereix a l’oportunitat que representa sives, amb fins a un 10%-15% addicional per mòbils, un pas molt important cap a la seva del seu capital social. part del Consell d’Hispasat en representació l’actual moment que viu el sector de les tele- al cas de compartició de serveis gestionats. consecució, com destaca Andrea Luminari: d’abertis des del juliol del 2008, va ser nome-10 n link abertis n AGOST 2012 AGOST 2012 n Link abertis n 11
  7. 7. reportatge Integració d’actius d’OHL abertis avança cap al lideratge mundial en autopistes El Grup estudia la integració de més de 3.500 quilòmetres d’autopistes al Brasil i Xile Text i fotos abertis abertis i OHL van firmar el passat mes Bittencourt, Autopista Litoral Sul, Autopista La Calera Los Andes d’abril un acord d’intencions per a la Planalto Sul i Autopista Fluminense. integració a abertis de les concessions d’au- Es tracta d’un portfolio d’autopistes sòlid, topistes que OHL gestiona al Brasil i Xile. que incorporaria al Grup una equilibrada Valparaíso Limache L’operació –que està pendent de diversos cartera de concessions, i que milloraria subs- requisits i tràmits habituals en aquest tipus tancialment la vida mitjana del negoci d’au- de processos– està subjecta a l’aprovació dels topistes d’abertis. Xile Santiagonat conseller delegat de l’empresa de satèl·lits. Marítim per a la Seguretat de la Vida Humana Consells d’ambdues companyies. La transac- A Xile, els actius que s’incorporarien de XileFins aquell moment, Espinós ocupava el càr- el camp més recent al Mar), serveis per als operadors finals de ció s’instrumentalitzarà mitjançant una a abertis són l’Autopista Los Andes, que San Antonio Melipillarec de subdirector general d’abertis telecom telecomunicacions, operadors de cable i d’ac- combinació d’accions existents d’abertis i connecta la ciutat de Los Andes amb la Ruta de diversificació ési director general de la Divisió d’Infraestruc- cés Wi-Fi, etcètera, així com la gestió de xar- assumpció de deute. 5 Nord de Xile; Autopista del Sol, que uneix Traçat de les concessionstures Satèl·lits. el relatiu als serveis xes de telecomunicacions d’altres compa- El tancament de l’operació suposaria el la ciutat de Santiago de Xile amb el port de d’autopistes gestionades per OHL La participació d’abertis en el sector de per a la configuració nyies, com Gas Natural o el recent contracte lideratge mundial d’abertis en el sector de San Antonio; i Autopistas Los Libertadores, a Xile (a dalt) i al Brasil (a sota).satèl·lits s’articula també a través d’Eutelsat, de ‘smarts cities’ o adjudicat per part de Correus per al mante- les concessions d’autopistes, amb la gestió que comunica la capital del país amb impor- Belo Horizontel’operador de satèl·lits europeu, on va entrar niment integral de la seva xarxa de teleco- de més de 7.500 quilòmetres, així com l’en- tants ciutats al nord de la Regió Metropolitana ciutats intel·ligents Franca Ribeirão Pretoen el seu capital fa cinc anys, el 2007. El pas- municacions, composta per 2.974 quilòme- trada en un mercat en creixement i amb un de Santiago i amb les províncies de San Felipe Sao Carlossat mes de febrer, abertis va culminar un tres de fibra òptica i 225 emplaçaments marc concessional estable com el brasiler i la i Los Andes.procés de col·locació accelerada entre inver- la companyia segueix distribuïts per tot el territori espanyol, durant consolidació del seu lideratge a Xile. Després de l’operació, abertis es conver- Rio de Janeiro Sao Paulosors qualificats d’una part de les seves accions un període de tres anys. tiria també en el líder a Xile, on actualmenta Eutelsat. Així mateix, al juny es va arribar a amb una diversificació El camp més recent de diversificació Descripció dels actius és un dels majors operadors d’autopistes, Curitibaun acord amb China Investment Corporation gràcies a la qual és el relatiu als serveis per a la configuració Els actius que s’integrarien a abertis són amb la gestió de les concessionàries Elqui, B ra s i l(CIC) per a la venda d’un 7% del capital de més d’un 60% dels de smart cities o ciutats intel·ligents, un 9 concessions d’autopistes al Brasil, amb un rutas del pacífico i d’Autopista Central. Florianópolisla companyia de satèl·lits. Després d’aques- seus ingressos nou concepte en expansió. “Aquesta línia total de 3.227 quilòmetres, i 3 concessionstes dues operacions, abertis es manté com d’activitat, en fase de prospecció, permet a Xile, amb un total de 342 quilòmetres. Una operació transformadoraa accionista d’Eutelsat amb una participació prové de serveis palanquejar el nostre posicionament com Al Brasil, els actius estan localitzats als El president d’abertis, Salvador Alemany, va del procés d’internacionalització d’abertis,del 8,35%. diferents de la TDT a proveïdor d’infraestructures crítiques Estats de São Paulo, Minas Gerais, Rio de destacar que es tractaria d’“una operació trans- amb l’entrada en un mercat com el brasiler, per a administracions públiques”, assenyala Janeiro, Santa Catarina i Paraná, amb quatre formadora per a la companyia, ja que incorpo- primera economia d’Amèrica Llatina, amb unGestió d’altres xarxes el director de Màrqueting, Álex Mestre. concessionàries dependents de l’Estat de São raria una àmplia xarxa d’autopistes en mercats alt potencial de creixement actual i futur.Encara que a abertis se’l coneix i identifica “És necessari millorar l’eficiència en la gestió Paulo:Autovias, Centrovias, Intervias eVianorte; estables i madurs com el Brasil i Xile, i multipli- El conseller delegat, Francisco Reynes, va des-principalment amb els serveis de xarxa per a de les ciutats i disposem de les capacitats i cinc concessionàries dependents de la xarxa caria les principals magnituds del Grup”. tacar:“Tal com vam explicar a tots els nostresla difusió de la televisió, el cert és que la diver- per ajudar les municipalitats en la transfor- Federal:Autopista Fernão Dias,Autopista Regis Per la seva banda, el conseller delegat accionistes en la passada Junta General,sificació d’activitats i la prestació de serveis mació necessària per convertir-se en d’abertis, Francisco Reynés, va afirmar que la vocació actual d’abertis és la d’apostarper a altres operadors de telecomunicacions smart. El nostre paper com a facilitador “el tancament d’aquesta operació suposaria definitivament pel creixement i per la inter-a través de les seves pròpies infraestructures tecnològic i operador neutral permet a les Els actius que una fita en la història d’abertis, que assoliria nacionalització”. no les de tercers formen part del seu portfolio ciutats comptar amb un soci que, de forma s’integrarien A abertis el lideratge mundial en el negoci de les d’au-d’activitats. transversal i a partir de solucions tecnològi- són nou concessions topistes de peatge, tant per quilòmetres ges- Així, ve oferint serveis per a xarxes de ques innovadores, l’ajudi a gestionar millor tionats –amb més de 7.500 quilòmetres deseguretat i emergència en diverses comuni- Link els diferents serveis generant eficiències d’autopistes aL Brasil gestió directa– com per ingressos i Ebitda”. Linktats autònomes i per a l’Estat (servei de Socors www.abertistelecom.com de cost”. n i tres més a Xile L’operació significaria la consolidació definitiva www.abertis.com12 n link abertis n AGOST 2012 AGOST 2012 n Link abertis n 13
  8. 8. entrevistaEntrevista amb el presidente de sanefAlain Minc«Els francesos es mostren méspredisposats a acceptar inversionsd’Espanya que d’altres països»El nou president de sanef fa balanç dels primersmesos com a president de la companyia i analitza el rol de lesinfraestructures en el marc del context econòmic actualText i fotos abertis El passat mes de desembre, el Consell Perfil d’Administració de sanef va elegir per Alain Minc (París, 1949)unanimitat Alain Minc com a president, en és enginyer civil per l’Écolesubstitució de Pierre Chassigneux. En l’última des Mines de París i llicenciatdècada, el model de concessió de sanef ha per l’École Nationalepermès al Grup gal invertir a llarg termini i d’Administration (ENA).contribuir a dinamitzar l’economia de les Ha ocupat, entre d’altres,regions per on passen les seves autopistes. En els càrrecs de director financeraquest sentit, sanef comparteix amb abertis del grup industrial Saint-aquesta visió estratègica a llarg termini, en Gobain, el de vicepresident deplena coherència amb les seves inversions. Compagnie Industriali Riunite International i el de directorUn bon exemple d’això, i com a model de general de Cerus. El 1991col·laboració públic-privada, és la inversió de va crear la seva pròpia250 milions d’euros que la companyia va consultora, AM Conseil.firmar recentment amb el govern francès. Així mateix, entre el 1994Una inversió destinada a millorar la integració i el 2008 va ser presidentde les infraestructures en el medi ambient i del Consell de Seguiment delen els serveis que ofereix als seus clients. diari Le Monde. ActualmentAquesta és una de les tesis que defensa el nou és també conseller depresident de sanef, Alain Minc. Caixabank i de Prisa.n n nQuè creu que pot aportar un perfil comel seu al govern d’una companyia comsanef?Tota empresa requereix una nova perspectiva,especialment per a algú que té una àmpliaexperiència. He conegut, al llarg de la mevaexperiència en el negoci de la consultoria,14 n LINK abertis n AGOST 2012 julio 2012 n LINK abertis n 15
  9. 9. Calais Lille Saint-Quentin Amiens Reims Le Havre Estrasburg Caen París Troyes Alençon Abertis és el primer inversor espanyol i un dels principals inversors estrangers a França” Langon En el futur vEUREM grans inversors no europeus invertir en ‘utilities’ Pau a europa” espanya i itàlia han començat lesMapa de les autopistes reformes necessàries.que gestiona sanef, companyiadel grup abertis, a França. frança, que estava menys amenaçada,moltes empreses i situacions diferents, i ara n n n n n n no sE N’escaparà”això, per tant, em porta fàcilment a un bench- Com a gran expert i coneixedor de la Considera que mesures de col·labora-mark permanent. matèria, quina és la seva opinió sobre ció públic-privada en l’àmbit de lesn n n la situació que està vivint actualment infraestructures són iniciatives inte-Quin és el seu balanç després d’aquests Europa des de la perspectiva de la crisi ressants per al finançament de nousprimers mesos com a president del Con- econòmica? Com està afectant aques- projectes?sell d’Administració del grup sanef? ta situació a l’economia francesa i al Els Estats porten molt temps sense disposarDesprés de tres mesos, començo a entendre seu desenvolupament? de pressupost, per la qual cosa la realitzaciól’empresa amb totes les seves especificitats, al Europa patirà uns quants anys. El deute d’infraestructures comportarà cada vegadaservei públic, pròspera i, no obstant això, obli- públic (80% del PIB de mitjana) és fruit, més picar les portes del capital privat pergada a modernitzar-se.Ara veig els eixos sobre essencialment, de tres dècades de covardia finançar la inversió i els clients per a la com-els quals la gestió, amb el suport dels accionis- durant les quals els Estats han viscut a pra dels serveis prestats. En el futur veuremtes i el meu, pot centrar els seus esforços. crèdit. El preu de la crisi i la recuperació grans inversors no europeus invertir enn n n representa només el 20% d’aquest utilities a Europa.Quins són els seus objectius per a sanef 80%. Tots hauríem de fer el que ha fet n n nen aquest 2012? I, a llarg termini, com Alemanya, que el 2002 es considerava Què li sembla que abertis sigui el primerveu el futur de la companyia? l’“home malalt d’Europa”: estalvis pressu- inversor espanyol a França?Els objectius són simples: una major produc- postaris, augment de la productivitat abertis és el primer inversor espanyol i un delstivitat, un augment de la comercialització, del treball i del capital, un millor finançament principals inversors estrangers a França. Hemuna millor optimització de l’estructura del de l’estat del benestar, una major flexibilitat de situar-lo en primera línia, a la vista del públic.deute i, per descomptat, perspectives de del mercat laboral. Els francesos es mostren més predisposats adesenvolupament. Una empresa, a fortiori Espanya i Itàlia han començat les refor- acceptar les inversions provinents d’Espanyapròspera, ha de tenir projectes de creixement mes necessàries. França, que estava menys que d’altres països: un major sentit de compli-per evitar que la seva energia es debiliti. amenaçada, no se n’escaparà. citat, menys por. n16 n LINK abertis n AGOST 2012 AGOST 2012 n LINK abertis n 17
  10. 10. del pla de vol. Ara a metropistas, sóc a la si s’hagués de resumir en cabina del pilot, avaluant les canviants con- equip una sola les claus de dicions meteorològiques i prenent les accions per corregir les variables de vol, per arribar a l’èxit, gonzalo alcalde la destinació desitjada a l’hora programada”, es quedaria amb “crear comenta el director d’Operacions. un nou projecte amb Entre Puerto Rico i Espanya la implicació de tots” Una diferència fonamental òbvia de la seva feina a metropistas és l’entorn internacio- nal, tant a nivell d’accionistes com de con- sultors i proveïdors, que no afecta les funcions però sí marca una diferència, no només en l’idioma sinó també en la forma d’enfocar coordinats per Juan Rodríguez de la Rubia i els temes i el treball diari. sota la supervisió de David Díaz, director Tot i això, Gonzalo Alcalde defineix com general d’Autopistas América. a “enriquidor” el projecte a Puerto Rico, tant a nivell professional com personal. En el pla Les claus de l’èxit professional, ha suposat un repte considera- Constitueixen un equip jove, amb grans rep- ble, tenint en compte que partia de zero amb tes. A l’inici del projecte, recorda Xavier Trafí, les operacions d’una companyia totalment “érem un grup ben avingut, que va treballar nova a nivell organitzatiu i amb la necessitat amb bona sintonia i disciplina quan tocava: de prendre decisions ràpides a curt termini vam conviure dos mesos i mig com a amics, que no comprometessin els resultats a llarg compartint feina i moments d’oci, sense termini. “Ha estat necessària una visió molt —1— oblidar-nos de mantenir la jerarquia de l’equip pràctica que garantís la posada en marxa del D’esquerra a dreta: Gonzalo Alcalde, Luis Palazzi, Patricia en el desenvolupament de les tasques”. Patri- negoci, però amb un component molt impor- García, Rodolfo Tagle, Xavier cia García destaca que la “suma de coneixe- tant de relació amb l’Administració conce- Trafí, Juan Rodríguez de ments i experiències complementàries han dint”. D’altra banda, la contínua necessitat la Rubia i Xavier Serra. —2— estat la base perquè el projecte sigui un èxit”. de presa de decisions, resolució de problemes D’esquerra a dreta: Stefan Precisament, aquesta bona relació ha deixat i la implementació d’una nova organització Sater i José Luis Rodríguez. 1 empremta en l’equip de metropistas. 2metropistas Si s’hagués de resumir en una sola les claus de l’èxit, Gonzalo Alcalde es quedariaUn equip jove amb un amb “crear un nou projecte amb la implica- ció de tots”. Sobretot, afegeix Juan Rodríguez de la Rubia, gràcies a què “tots tenien auto- nomia i capacitat de decisió. L’objectiu eragran repte per davant prendre decisions ràpides –just in time–, efi- cients i correctes”. Només així era possible desenvolupar un projecte des de zero, explica Rodolfo Tagle: “Amb un equip que desbordaUn reduït equip de col·laboradors d’abertis explica com ha viscut la posada en marxa qualitat professional i humana es pot passari l’evolució de metropistas, que des del passat mes de setembre assumeix la gestió de l’escepticisme a l’èxit en temps rècord”.de dues autopistes a Puerto Rico, la PR-22 i la PR-5, per un període de 40 anys Evolució de la companyiaText i fotos abertis En la fase de desenvolupament, quan es va avaluar una possible inversió i es va elaborar El passat mes de setembre, un equip envergadura requereixi un mínim de quatre”. un pla de negoci, “vam fer una quantitat de de persones de diferents àrees, naci- Afortunadament, celebra Luis Palazzi –direc- suposicions i vam evaluar possibles escena- onalitats i disciplines professionals d’abertis tor d’Operacions de metropistas–, “en ris futurs, per intentar modelar el comporta- va travessar la gran bassa per portar a terme aquest curt període de temps vam aconseguir ment de la companyia”, explica Luis Palazzi. un nou projecte a Puerto Rico: la gestió de conformar un excel·lent equip de treball”. No obstant això, en iniciar operacions, la les autopistes PR-22 i PR-5 a través de metro- Xavier Serra, Xavier Trafí, José Luis Rodríguez, companyia va passar d’un règim “estacionari” pistas, el consorci liderat per abertis i el fons Patricia García i Juan Rodríguez de la Rubia a un altre “dinàmic”. Va ser necessari execu- d’inversió Goldman Sachs. Ha estat “un repte es van desplaçar expressament des de Bar- tar accions oportunament “per mantenir la difícil, de risc”, admet Juan Rodríguez de la celona i Rodolfo Tagle, des de Xile. A Puerto companyia en el curs desitjat”. Utilitzant com Rubia, líder del projecte. Especialment, afegeix, Rico els esperaven Gonzalo Alcalde –conse- a analogia el vol d’un avió comercial, “les perquè “es va fer en dos mesos i mig de treball, ller delegat de metropistas–, Stefan Sater meves funcions anteriors se centraven en la quan el normal és que una iniciativa d’aquesta –director financer– i Luis Palazzi. Tots ells, identificació de noves rutes i en la preparació18 n link abertis n AGOST 2012 AGOST 2012 n link abertis n 19

×