Revista Link Abertis Nº6 Juliol 2012

  • 4,231 views
Uploaded on

 

  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Be the first to comment
    Be the first to like this
No Downloads

Views

Total Views
4,231
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0

Actions

Shares
Downloads
2
Comments
0
Likes
0

Embeds 0

No embeds

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
    No notes for slide

Transcript

  • 1. Entrevistes Luis Fortuño, governador de Puerto Rico P. 22 Alain Minc, president de sanef P. 14 reportatge Finalitzen les obres d’ampliació de l’AP-7 P. 40AGOST 2012 nº06 - Segona època abertis obre nous camins en telecomunicacions
  • 2. editorial Les condicions de la recuperació Hem comentat en diverses ocasions, Semblava que ens trobàvem, també i també des d’aquest article-editorial, l’economia mundial per l’efecte dinamit-és necessari que que vivim una crisi asimètrica. Hi vam entrar zador de la globalització, en una rampadecidim quina –com a països– pràcticament alhora. Però de creixement que no s’esgotaria. De fet, no en les mateixes condicions, i tampoc en tendim a instal·lar-nos en el cicle. Siguiés l’aplicació sortirem igual ni en el mateix moment. Estem aquest positiu com era, o negatiu commés racional ja en el cinquè any d’aquesta etapa del cicle ho és ara.dels recursos econòmic i no podem pensar que ens haurem Aleshores, recuperar-se és redefinir quinpúblics i en recuperat en un termini més o menys imme- és el creixement potencial de la nostra eco-quins àmbits diat o previsible. nomia sense aquests factors “extraordinaris”els podem Amb aquest marc de referència, i jun- que han durat molt en el temps però que, tament amb unes polítiques de consolidació en certa mesura, emmascaraven la realitatmaximitzar fiscal que comprometen a un estricte control subjacent.pel paper que del dèficit i a un procés de desendeutament La normalització de l’activitat econò-pot jugar el –públic i fonamentalment privat–, progres- mica –i de la necessitat social de crear ocu-sector privat” siu i que portarà temps, hem de revisar quins pació estable i amb perspectives–, no només són els marges d’actuació de què disposem. passa per la restauració dels equilibris macro- Com a economia –la de cada país– i com a econòmics en termes de dèficit i de deute empreses que incorporem una visió de llarg públic i privat, sinó pel fet que siguem capa- termini, clarament més enllà de la crisi i que, ços de concretar i executar les decisions i les per tant, hem de continuar treballant amb reformes necessàries. En l’àmbit laboral, dels una perspectiva de creixement, de dimensió serveis, de la fiscalitat, de l’aprofitament de i d’internacionalització. les fórmules de col·laboració entre el sector També té sentit que ens preguntem què públic i el sector privat. vol dir recuperar-se. Em centraré en el cas Pel que fa a aquestes últimes, i en rela- de l’economia espanyola. Hi ha factors con- ció amb la xarxa viària a Espanya, no podem junturals que, en el cas d’Espanya, van ali- deixar de constatar, una vegada més, la mentar un fals efecte riquesa i que no es importància d’avançar cap a un model har- repetiran, almenys no en un temps previsible. mònic que hauria de dotar de coherència el En primer lloc, una economia que s’ha- sistema i així resoldre els problemes d’ac- via de posar al dia respecte d’Europa i obrir ceptació del peatge com a mecanisme de al món i que ha comptat durant 25 anys amb coresponsabilització de l’usuari en el finan-Salvador l’aportació dels Fons Europeus; una economia çament de la infraestructura, internalizantAlemany que va basar el seu creixement en la cons- el principi del pagament per ús. És necessariPresident d’abertis trucció, intensiva en mà d’obra però baixa que decidim quina és l’aplicació més racio- en valor afegit. Un model, per tant, esgotat. nal dels recursos públics i en quins àmbits En segon lloc, i resultant de la primera els podem maximitzar pel paper que pot constatació, una atracció de població immi- jugar el sector privat. grant (amb ocupació) que, en només 8 anys, Aquestes són algunes de les exigències va fer créixer la població un 12%. Alguna del moment. De la seva adequada interpre- vegada ens hem parat a pensar què ha supo- tació depèn en bona mesura la recuperació sat això en termes de demanda d’habitatge, de l’activitat econòmica sobre bases sòlides. consum, mobilitat, impostos i, per tant, en La dimensió i l’abast d’aquesta crisi termes de creixement induït? hauria de ser motiu suficient per actuar com I, en tercer lloc, una estructura de des- un catalitzador de voluntats. On el necessari pesa i de prestació de serveis per part de les lideratge polític sabés captar la complicitat Administracions que es va construir contra d’un sector privat que també ha de ser part uns ingressos que eren conjunturals i cíclics, de la solució. És moment d’acords i d’acció. no així la despesa que tendeix a ser rígida. Al món, a Europa i a cada país. n AGOST 2012 n Link abertis n 3
  • 3. nº06 Sumari 22 18 14 08 telecomunicacions abertis obre nous camins per a les seves xarxes de telecomunicacions 52 36 32 18 36 sapn 48 En marxa el nou tram de equip reportatge l’A813 a Caen link abertis és una publicació d’Abertis Infraestructuras, SA link abertis Un gran repte Tecnologia i autopistes sanef 49 Av. del Parc Logístic, 12-20. 08040 Barcelona. L’equip de metropistas Per millorar la comoditat i la Telepeatge free-flow Tel.: 93 230 50 00. Fax: 93 230 50 02. explica l’experiència de posar seguretat dels clients a Canadà Edita i realitza: Direcció Corporativa de Comunicació d’abertis. 06 40 en marxa un projecte London Luton Airport 50 Consell editorial: Salvador Alemany, Francisco Reynés, José Aljaro, Josep Maria d’autopistes a Puerto Rico La gestió de l’aeroport, Coronas, Toni Brunet, Juan María Hernández 22 Opinió reportatge ampliada fins al 2031 Investor’s link Puértolas, Sergi Loughney i Joan Rafel. Imatge corporativa i producció: José A. Herce Infraestructures Comunicació social 51 Erik Ribé i Bernat Ruiz. Coordinació de continguts: Infraestructures ENTREVISTA Finalitzen les obres abertis obre nous canals a Alícia Cobeña. 66 Redacció: Alícia Cobeña, Gemma Gazulla, per a una crisi Luis Fortuño d’ampliació de l’AP-7 internet Marc Gómez i Leticia Gonzálvez. 44 Col·laboració: Christine Allard, 13 “La nostra iniciativa Cooperants viaris 52 Carolina Bergantiños, Bob Bullock, d’Aliances Públic-Privades és Nova experiència d’educació accionistes Julio Cerezo, Joan Fontanals, Sagrario Huelin, Astrid Noury, Vanessa O’Connor, Enric Pérez, àmplia” reportatge viària a Barcelona Junta General 2012 Mercedes Pérez-Cruz, Roser Prenafeta, Marc Ribó, reportatge 28 Albert Rossell, Bernat Ruiz, Beatriz Sanz, abertis, Televisió interactiva Ernst Ligteringen 54 Balanç de l’exercici OHL abertis autopistas, abertis telecom, 70 abertis airports i fundació abertis. abertis analitza integrar abertis telecom, cap a Entrevista al director del Realització: actius del sector viatge l’estandardització Global Reporting Initiative Ediciones Reunidas, SA (Grupo Zeta). 66 ZETACORP. Publicacions Corporatives autopistes al Brasil i Xile Estrasburg de receptors híbrids Patrocini i mecenatge 56 resultats (Barcelona). 46 Consell de Cent, 425. 08009 Barcelona. 14 Una ciutat encreuament de Jornades sobre noves Gener-març 2012 Tel.: 93 265 53 53. Gerent: Òscar Voltas. Coordinadora editorial: camins, idees i persones fórmules de suport a la Millora respecte l’any anterior Nuria González. Redactor en cap: Toni Sarrià. 32 62 72 entrevista notícies cultura a Castellet Voluntaris 60 Redacció: Gemma Figueras. Maquetació: Cristina Vilaplana Alain Minc Mobile World Congress 46 Premi abertis 58 III Dia del Voluntariat i Xavier Julià. Edició: Ares Rubio. Dipòsit legal: B-16431-2010. “El deute públic és reportatge Novetats d’abertis telecom Primera edició a França Corporatiu breus resultats abertis telèfon d’atenció a l’accionista: 902 30 10 15. fruit de la covardia SmartZone per a suports mòbils càtedra abertis59 ‘Autoroute Académie’ 61 Actualitat abertis Gener-desembre 2011 www.abertis.com dels Estats que han Banc de proves per àrees de servei 47 La iniciativa arriba a la fundació abertis i sanef Apunts d’altres El Grup tanca l’exercici abertis no es fa responsable de l’opinió dels seus col·laboradors en els treballs publicats, viscut a crèdit” a ciutats intel·ligents Renovació a l’AP-68 i AP-7 Universitat de Puerto Rico obren el web als motoristes notícies destacades amb resultats a l’alça ni s’identifica necessàriament amb la seva opinió.4 n link abertis n AGOST 2012 AGOST 2012 n Link abertis n 5
  • 4. opinió Infraestructures modificació dels hàbits i valors dels indivi- dus? Un paper molt ampli, sens dubte. Detinguem-nos en algunes funcions per a una crisi bàsiques de les infraestructures. Les infra- estructures han d’assegurar tres grans tipus per de funcions: (i) l’articulació del territori i les JOSÉ A. HERCE comunicacions, (ii) l’eficiència energètica i Llicenciat i doctor en L’autor analitza la situació per la qual ha passat el sector la sostenibilitat ambiental i (iii) la provisió de serveis col·lectius i la cohesió social. En Economia, la seva en les últimes dècades i destaca l’important paper que suma, han de contribuir a l’eficiència de la carrera està lligada pot jugar en la superació de l’actual conjuntura a la docència i a la societat i a la competitivitat de l’economia. investigació i l’anàlisi Hi ha moltes maneres en què les infra- econòmica. Ja sabem que en l’exercici 2012 la d’assignar uns recursos que no té a projec- estructures poden contribuir a aquests grans despesa pública en infraestructures tes d’infraestructures que no forçosament objectius, no sempre mitjançant el desple- És Master of Arts se situarà per sota del 2% del PIB. Això necessita en la tessitura actual de prioritats. gament de grans projectes físics o materials, en Economia per la Universitat d’Essex implica a penes 20 miliards d’euros quan la Però, tan inconcebible és gastar en infraes- a vegades evitant-los i, en ocasions, com- (Regne Unit) i doctor licitació en un any ordinari abans de la crisi tructures no estrictament necessàries el que plementant-los amb sistemes lògics o per la Universitat arribava al doble. A finals dels anys 80 i pri- no tenim com descuidar les infraestructures sistemes de gestió. Podria establir-se el Complutense de mers dels 90, en plena expansió de les xar- que necessitem. En aquest debat, encara joc de paraules dialèctic entre “via estreta” Madrid, on avui xes viàries, els equipaments de tot tipus i prevalen més les inèrcies i la lògica de limi- (que és la de l’AVE, per cert) i “banda ampla” és professor titular iniciant-se l’alta velocitat espanyola, la des- tar els danys sectorials que una prospectiva com a il·lustració d’alguns dels dilemes als d’Economia. pesa en infraestructures assolia el 5% del serena sobre les bases de creixement que quals ens enfrontem en l’actualitat en Ha pertangut PIB i aquest límit s’estimava l’idoni per a la ha de tenir l’economia espanyola per al futur aquesta matèria. Igualment, si ens centrem al Cos de Funcionaris capitalització d’una economia que s’estava immediat i el paper que les infraestructures en infraestructures físiques, és evident que de la Comissió de modernitzant. han de portar a terme en aquest procés. només ens podrem permetre aquelles la UE, a la Direcció De la mà dels mercats públics per a la El creixement, la cohesió i la sostenibi- que no representin un excessiu cost per als General de Treball i a la realització d’infraestructures de tot tipus a litat necessiten infraestructures, encara que pressupostos públics. Cellule de Prospective l’Espanya que acabava d’unir-se a l’alesho- de segur no tenen per què ser com les que En aquests moments, doncs, hi ha dues del president Delors. Ha res Comunitat Europea, s’han forjat les hem vingut construint aquests últims anys. opcions perquè l’alentiment del pols inver- estat director executiu empreses globals líders mundials en els seus No construir aquestes infraestructures sig- sor en matèria d’infraestructures no causi de la Fundació nificaria postergar una sèrie de desitjables respectius sectors. No només s’han perfec- un dany irremeiable a la competitivitat de d’Estudis d’Economia cionat els processos constructius, sinó que atributs de l’economia i la societat, però la la nostra economia: les infraestructures Aplicada (FEDEA). els models de col·laboració públic-privada limitació de recursos imposa una nova lògica lògiques i les “infraestructures low-cost”. En l’actualitat, dissenyats des de fa dècades han portat a a l’hora d’identificar les veritables necessi- Les primeres estan relacionades amb és soci i director les companyies al·ludides a desplegar un tats en aquesta matèria també. les tendències de futur en tota economia d’Economia immens know-how pel que fa a la integra- Aquesta crisi suposarà un canvi de para- avançada. Més que la materialitat pesant d’Analistes Financers ció de les fases de disseny, construcció, digma en l’assignació de recursos i en els de les infraestructures físiques convencio- Internacionals. finançament i operació de concessions que estils de vida econòmica dels individus i llars nals, ineludibles, d’altra banda, per trans- Ha estat, a més, consultor de diverses les ha posicionat molt avantatjosament espanyols. Alhora, aquest canvi estructural portar persones i objectes, les infraestruc- entitats públiques i arreu del món. s’acoblarà a les tendències de fons que, tures lògiques són lleugeres i faciliten el privades i ha coŀlaborat L’economia espanyola, després d’haver impulsades per la tecnologia i els nous transport vertiginós i massiu d’informació. en nombroses revistes propiciat durant la seva fase de modernit- models de negoci, vénen adoptant els con- Poden associar-se molt avantatjosament acadèmiques nacionals zació, bàsicament entre 1985 i 1998, un sumidors pràcticament arreu del món. a les primeres per fer-les més eficients, evi- i internacionals. considerable avenç en matèria d’infraes- Quin paper li correspon a les infraes- tar excessos de capacitat i omplir valls d’ús tructures, recolzat en els fons estructurals tructures en un escenari d’escassetat de de les mateixes i, per si mateixes, proporci- d’autobusos, més que l’alta velocitat o noves comunitaris, es va embarcar en una nova recursos, canvi de prioritats assignatives i onen millors serveis equivalents de comu- vies d’alta capacitat, estarien perfectament fase constructiva molt més centrada en nicació, i més rendibles, que els que presten indicats. I així en molts altres àmbits com l’immobiliari gràcies als excepcionalment moltes infraestructures materials. En infi- l’energia, la sanitat, el cicle de l’aigua, l’oci baixos tipus d’interès que va propiciar la nitat de localitzacions, les infraestructures i la cultura, etcètera. introducció de la moneda única. El palan- Les infraestructures lògiques (telecomunicacions) són la millor Tan inconcebible Una planificació encertada en aquest quejament financer que es va fer possible ‘low-cost’ són, opció a un upgrading costós i de dubtosa és gastar en sentit permetria compatibilitzar el mante- per aquesta causa, en absència de restricci- rendibilitat de les infraestructures físiques niment de la qualitat ajustada dels serveis possiblement, l’única infraestructures ons significatives de crèdit, d’altra banda, preexistents. que rendeixen les infraestructures i la millora va servir també per facilitar l’expansió opció per al Les infraestructures low-cost, per la no estrictament de les bases de la competitivitat de la nos- exterior de les companyies forjades en manteniment de la seva banda, són, possiblement, l’única opció necessàries EL tra economia amb la forta restricció pres- la fase precedent, de manera que no tot qualitat i L’extensió de per al manteniment de la qualitat i l’exten- que no tenim com supostària existent, alhora que les perspec- l’impuls financer es va concentrar en el mer- sió de molts serveis prestats per les infra- tives del sector de l’obra pública podrien molts serveis en les descuidar les cat domèstic. estructures a les actuals condicions d’es- mantenir-se en nivells acceptables veient-se Avui, l’economia espanyola no està, ni actuals condicions cassetat de recursos. Per al transport, per infraestructures també molt estimulada la seva renovació estarà en els propers anys, en condicions d’escassetat de recursos exemple, els carrils Bus-VAO i les estacions que NECESSITEM cap a un major contingut tecnològic. n6 n link abertis n AGOST 2012 AGOST 2012 n Link abertis n 7
  • 5. abertis telecom abertis ha adquirit un paquet de 500 torres en xifres de telefonia mòbil reportatge 13% a Telefónica en un acord que contempla l’ampliació de la partida a un totalDiversificació del negoci de telecomunicacions aportació de 1.000 torres abans d’acabar l’any. d’ingressosabertis obre nous camins al Grup al llarg del 2011. 512per a les seves xarxes milions d’euros generats durant el 2011.La diversificació d’activitats és, juntament amb la internacionalització, unade les línies bàsiques que defineixen l’estratègia d’abertis en l’àmbit de lesinfraestructures de telecomunicacions, una de les tres àrees d’activitat del Grup 228 milionsText i fotos abertis d’euros en concepte d’Ebitda a l’exercici 2011. Dos anys després de l’apagada analò- ficatiu per al sector: el llançament dels serveis al llarg de tot el territori espanyol, i se sumen gica, la divisió de Telecomunicacions de telefonia mòbil 4G, que s’han de recolzar així als més de 3.300 emplaçaments qued’abertis ja obté més de la meitat dels seus en el desplegament de noves xarxes ultrarà- actualment té abertis, dotant-los d’unaingressos d’activitats diferents de la difusió pides per a l’accés mòbil a internet a veloci- major capil·laritat. Es tracta d’una caracte-de la televisió. L’entrada en les infraestructu- tats de 100 MB/s, quatre vegades més ràpi- rística molt rellevant en l’actual marc deres per a comunicacions mòbils, els serveis a des que les més modernes xarxes de telefo- desplegament de les nous xarxes de telefoniaoperadors finals de telecomunicacions, els nia digital existents fins ara. 4G, derivat de l’última subhasta d’espectresatèl·lits de comunicacions, les xarxes radioelèctric. “Hem estat molt selectiusde seguretat i emergència, les smart citites i Telefonia mòbil a l’hora d’elegir els actius a adquirir –assenyalaels nous serveis convergents audiovisuals El passat dia 2 d’abril, abertis va anunciar Andrea Luminari, director de Desenvolupa-broadcast-broadband són algunes de les l’acord assolit amb la companyia Telefónica ment de Negoci– valorant les necessitatsàrees d’activitat on abertis ja és present. per a l’adquisició d’un paquet de 500 torres i les obligacions de cobertura que tindran “La unitat de telecomunicacions de telefonia mòbil per un import inicial de els operadors per als pròxims 10 anys”. Lad’abertis segueix amb el procés de diversi- 45 milions d’euros. L’acord, que pot ampliar-se xarxa actual d’abertis proporciona unaficació d’activitats diferents de la difusió fins a la compra d’un total de 1.000 torres cobertura radioelèctrica que arriba a gairebéterrestre de televisió, gràcies al qual més d’un abans de finalitzar l’any en curs, suposa l’en- el 99% de la població espanyola.60% dels seus ingressos prové ja de serveis trada d’abertis en el mercat de la gestió L’acord representa un pas endavant endiferents de la TDT”, destacava fa unes set- d’infraestructures de comunicacions mòbils. el procés de consolidació d’abertis com amanes el conseller delegat d’abertis, Fran- Telefónica España serà el principal client operador d’infraestructures de telecomuni-cisco Reynés, amb motiu de l’anunci de d’aquest conjunt de torres durant els pròxims cacions, un model de negoci que encara quel’adquisició a Telefónica d’un important con- anys, encara que està previst oferir la infra- no té tradició al nostre país, és una realitatjunt de torres de telefonia mòbil. L’entrada estructura a altres operadors que puguin als Estats Units i en altres mercats, i en quèen aquest mercat obre noves oportunitats compartir els serveis de les mateixes. Els participen empreses especialitzades en lade negoci a l’empresa en un moment signi- actius adquirits estan situats en l’àmbit rural gestió d’infraestructures de comunicacions. “La figura de l’operador d’infraestruc- tures existeix a diverses parts del món però el seu grau de desenvolupament depèn del grau de maduració del mercat i de la regula- ció, que són diferents a cada país”, assenyala Oriol Sitjá, director de Negoci de la unitat de l’entrada del grup Telecomunicacions d’abertis. “A Europa les en el mercat de la infraestructures han tingut fins ara un valor telefonia mòbil obre estratègic per als operadors de telecomuni- noves oportunitats cacions, especialment els de telefonia mòbil, perquè cada operador va desplegar la seva de negoci a l’empresa en pròpia xarxa i la cobertura del servei ha estat un moment significatiu un dels seus principals avantatges competi- per al sector tius; no obstant això, avui, quan els operadors8 n link abertis n AGOST 2012
  • 6. la xarxa actual d’abertis telecom proporciona una cobertura radioelèctrica que arriba gairebé al 99% de la població espanyola “La maduració del concepte de compartició té molt camí encara i el nou rol que està assumint abertis ens permet adquirir visi- bilitat davant el sector com un operador especialitzat en la gestió d’infraestructures”. Cinc anys en el sector de satèl·lits Un dels camps en què és present abertis és 2 el dels satèl·lits de comunicacions, on en els últims anys s’ha convertit en un important 3 operador, després de situar-se com a soci de referència a Hispasat i Eutelsat.“Els satèl·lits són unes infraestructures de comunicacions singulars perquè estan situades a 36.000 quilòmetres d’altura, però no deixen de ser elements de xarxa, molt sofisticats i tecnifi- cats”, recorda Andrea Luminari. A més de la seva participació accionarial a Hispasat, abertis és també un dels seus principals usuaris. I entre els serveis que ofe- reix es troba la distribució de la TDT. Mitjan- çant el satèl·lit, el senyal de TDT es distribueix a tots els centres emissors que difonen la televisió terrestre al territori espanyol. “Així, el satèl·lit és un dels mitjans de distribució de senyal que, complementat amb la xarxa de radioenllaços de distribució terrestre, pro- 1 porciona una fiabilitat molt alta i amb una eficiència econòmica notable, en assegurar—1— virtuals tenen acords d’ús de la xarxa amb comunicacions per avançar en el perfil de També la majoria dels països de la Unió Euro- abertis telecom al que el senyal està disponible a tot el territori,Centre de Control Oest els operadors que disposen d’ella, la cobertura l’empresa com a operador d’infraestructures pea són favorables a la compartició d’infra- sector satèl·lits independentment d’on s’ubiquin els centresde Tres Cantos a Madrid. ha deixat de representar aquest avantatge i de comunicacions. Per a Tobías Martínez, estructures sobre la base d’un ús més eficient emissors, i tant per a centres d’abertis com—2— El Grup és soci de referènciaabertis telecom presta és quan sorgeix l’oportunitat per a un ope- “la necessitat d’emprendre un nou cicle inver- dels recursos, elements de protecció medi- d’Eutelsat i d’Hispasat, on de tercers que pugui difondre el senyal”, asse-serveis per a xarxes rador d’infraestructures”. Andrea Luminari sor en una situació de crisi econòmica obliga ambiental i de la salut, així com millores de és present des del 2007 i nyala Sergio Tórtola, director de Tecnologiade seguretat i d’emergència també es refereix a l’evolució que s’està pro- a un ús més eficient dels recursos”. S’estima cobertura, sempre que no vinguin en detri- en la divisió de Telecomunicacions, qui afegeixa diverses comunitats el 2008, respectivament.autònomes i per a l’Estat. duint en el sector en relació amb la gestió de que aquest nou cicle inversor en xarxes ment de la competència. que “també s’encarrega de portar les comu- Aquest any ha reforçat—3— les infraestructures: “El model està canviant. requerirà d’uns recursos econòmics entorn Per a Tobías Martínez, “la figura d’un nicacions de 51 ambaixades del govern espa-Torre de Collserola, la seva presència a Hispasat Fins ara, la xarxa formava part del cor del dels 270.000 milions d’euros en els propers operador d’infraestructures és la millor solu- nyol a l’estranger (països en vies de desen-ubicada al pic de la Vilana, amb la compra delpròxim a la muntanya negoci dels operadors; ara, a causa de la situ- nou anys a Europa, en un entorn econòmic ció per a la compartició per la seva capacitat 13,23% de Telefónica volupament, o accés de banda ampla moltdel Tibidabo, a Barcelona. ació econòmica que estem passant i de les desfavorable. per racionalitzar les xarxes existents i opti- de Contenidos, fet que limitat), utilitzant el satèl·lit com a sistema fortes inversions necessàries per als nous El regulador europeu del sector Body mitzar el desplegament de les noves, resultant consolida la seva posició de transport de dades (VSAT). És un comple- serveis, és cada vegada més una equació entre of European Regulators for Electronic Com- ser el millor partner tecnològic i financer per com a principal accionista ment perfecte per tenir sistemes de comu- cost i prestació”. munications (BEREC) va publicar el juny del als operadors de telecomunicacions”. del sistema espanyol nicació homogenis a qualsevol part del món, 2011 un informe sobre la compartició d’in- En aquest marc, la compartició d’infra- de satèl·lits. independentment de les infraestructures L’operador de xarxa i fraestructures i espectre en xarxes mòbils en estructures per part d’operadors de teleco- abertis telecom és disponibles a cada país”. la compartició d’infraestructures què s’estimaven estalvis del 15% al 30% en municacions és un objectiu estratègic, i accionista industrial L’aposta cap a Hispasat és decidida.Ara El director general d’abertis telecom també el cas de compartició d’infraestructures pas- l’adquisició de les torres de comunicacions a Eutelsat amb un 8,35% fa un any, Carlos Espinós, que havia format es refereix a l’oportunitat que representa sives, amb fins a un 10%-15% addicional per mòbils, un pas molt important cap a la seva del seu capital social. part del Consell d’Hispasat en representació l’actual moment que viu el sector de les tele- al cas de compartició de serveis gestionats. consecució, com destaca Andrea Luminari: d’abertis des del juliol del 2008, va ser nome-10 n link abertis n AGOST 2012 AGOST 2012 n Link abertis n 11
  • 7. reportatge Integració d’actius d’OHL abertis avança cap al lideratge mundial en autopistes El Grup estudia la integració de més de 3.500 quilòmetres d’autopistes al Brasil i Xile Text i fotos abertis abertis i OHL van firmar el passat mes Bittencourt, Autopista Litoral Sul, Autopista La Calera Los Andes d’abril un acord d’intencions per a la Planalto Sul i Autopista Fluminense. integració a abertis de les concessions d’au- Es tracta d’un portfolio d’autopistes sòlid, topistes que OHL gestiona al Brasil i Xile. que incorporaria al Grup una equilibrada Valparaíso Limache L’operació –que està pendent de diversos cartera de concessions, i que milloraria subs- requisits i tràmits habituals en aquest tipus tancialment la vida mitjana del negoci d’au- de processos– està subjecta a l’aprovació dels topistes d’abertis. Xile Santiagonat conseller delegat de l’empresa de satèl·lits. Marítim per a la Seguretat de la Vida Humana Consells d’ambdues companyies. La transac- A Xile, els actius que s’incorporarien de XileFins aquell moment, Espinós ocupava el càr- el camp més recent al Mar), serveis per als operadors finals de ció s’instrumentalitzarà mitjançant una a abertis són l’Autopista Los Andes, que San Antonio Melipillarec de subdirector general d’abertis telecom telecomunicacions, operadors de cable i d’ac- combinació d’accions existents d’abertis i connecta la ciutat de Los Andes amb la Ruta de diversificació ési director general de la Divisió d’Infraestruc- cés Wi-Fi, etcètera, així com la gestió de xar- assumpció de deute. 5 Nord de Xile; Autopista del Sol, que uneix Traçat de les concessionstures Satèl·lits. el relatiu als serveis xes de telecomunicacions d’altres compa- El tancament de l’operació suposaria el la ciutat de Santiago de Xile amb el port de d’autopistes gestionades per OHL La participació d’abertis en el sector de per a la configuració nyies, com Gas Natural o el recent contracte lideratge mundial d’abertis en el sector de San Antonio; i Autopistas Los Libertadores, a Xile (a dalt) i al Brasil (a sota).satèl·lits s’articula també a través d’Eutelsat, de ‘smarts cities’ o adjudicat per part de Correus per al mante- les concessions d’autopistes, amb la gestió que comunica la capital del país amb impor- Belo Horizontel’operador de satèl·lits europeu, on va entrar niment integral de la seva xarxa de teleco- de més de 7.500 quilòmetres, així com l’en- tants ciutats al nord de la Regió Metropolitana ciutats intel·ligents Franca Ribeirão Pretoen el seu capital fa cinc anys, el 2007. El pas- municacions, composta per 2.974 quilòme- trada en un mercat en creixement i amb un de Santiago i amb les províncies de San Felipe Sao Carlossat mes de febrer, abertis va culminar un tres de fibra òptica i 225 emplaçaments marc concessional estable com el brasiler i la i Los Andes.procés de col·locació accelerada entre inver- la companyia segueix distribuïts per tot el territori espanyol, durant consolidació del seu lideratge a Xile. Després de l’operació, abertis es conver- Rio de Janeiro Sao Paulosors qualificats d’una part de les seves accions un període de tres anys. tiria també en el líder a Xile, on actualmenta Eutelsat. Així mateix, al juny es va arribar a amb una diversificació El camp més recent de diversificació Descripció dels actius és un dels majors operadors d’autopistes, Curitibaun acord amb China Investment Corporation gràcies a la qual és el relatiu als serveis per a la configuració Els actius que s’integrarien a abertis són amb la gestió de les concessionàries Elqui, B ra s i l(CIC) per a la venda d’un 7% del capital de més d’un 60% dels de smart cities o ciutats intel·ligents, un 9 concessions d’autopistes al Brasil, amb un rutas del pacífico i d’Autopista Central. Florianópolisla companyia de satèl·lits. Després d’aques- seus ingressos nou concepte en expansió. “Aquesta línia total de 3.227 quilòmetres, i 3 concessionstes dues operacions, abertis es manté com d’activitat, en fase de prospecció, permet a Xile, amb un total de 342 quilòmetres. Una operació transformadoraa accionista d’Eutelsat amb una participació prové de serveis palanquejar el nostre posicionament com Al Brasil, els actius estan localitzats als El president d’abertis, Salvador Alemany, va del procés d’internacionalització d’abertis,del 8,35%. diferents de la TDT a proveïdor d’infraestructures crítiques Estats de São Paulo, Minas Gerais, Rio de destacar que es tractaria d’“una operació trans- amb l’entrada en un mercat com el brasiler, per a administracions públiques”, assenyala Janeiro, Santa Catarina i Paraná, amb quatre formadora per a la companyia, ja que incorpo- primera economia d’Amèrica Llatina, amb unGestió d’altres xarxes el director de Màrqueting, Álex Mestre. concessionàries dependents de l’Estat de São raria una àmplia xarxa d’autopistes en mercats alt potencial de creixement actual i futur.Encara que a abertis se’l coneix i identifica “És necessari millorar l’eficiència en la gestió Paulo:Autovias, Centrovias, Intervias eVianorte; estables i madurs com el Brasil i Xile, i multipli- El conseller delegat, Francisco Reynes, va des-principalment amb els serveis de xarxa per a de les ciutats i disposem de les capacitats i cinc concessionàries dependents de la xarxa caria les principals magnituds del Grup”. tacar:“Tal com vam explicar a tots els nostresla difusió de la televisió, el cert és que la diver- per ajudar les municipalitats en la transfor- Federal:Autopista Fernão Dias,Autopista Regis Per la seva banda, el conseller delegat accionistes en la passada Junta General,sificació d’activitats i la prestació de serveis mació necessària per convertir-se en d’abertis, Francisco Reynés, va afirmar que la vocació actual d’abertis és la d’apostarper a altres operadors de telecomunicacions smart. El nostre paper com a facilitador “el tancament d’aquesta operació suposaria definitivament pel creixement i per la inter-a través de les seves pròpies infraestructures tecnològic i operador neutral permet a les Els actius que una fita en la història d’abertis, que assoliria nacionalització”. no les de tercers formen part del seu portfolio ciutats comptar amb un soci que, de forma s’integrarien A abertis el lideratge mundial en el negoci de les d’au-d’activitats. transversal i a partir de solucions tecnològi- són nou concessions topistes de peatge, tant per quilòmetres ges- Així, ve oferint serveis per a xarxes de ques innovadores, l’ajudi a gestionar millor tionats –amb més de 7.500 quilòmetres deseguretat i emergència en diverses comuni- Link els diferents serveis generant eficiències d’autopistes aL Brasil gestió directa– com per ingressos i Ebitda”. Linktats autònomes i per a l’Estat (servei de Socors www.abertistelecom.com de cost”. n i tres més a Xile L’operació significaria la consolidació definitiva www.abertis.com12 n link abertis n AGOST 2012 AGOST 2012 n Link abertis n 13
  • 8. entrevistaEntrevista amb el presidente de sanefAlain Minc«Els francesos es mostren méspredisposats a acceptar inversionsd’Espanya que d’altres països»El nou president de sanef fa balanç dels primersmesos com a president de la companyia i analitza el rol de lesinfraestructures en el marc del context econòmic actualText i fotos abertis El passat mes de desembre, el Consell Perfil d’Administració de sanef va elegir per Alain Minc (París, 1949)unanimitat Alain Minc com a president, en és enginyer civil per l’Écolesubstitució de Pierre Chassigneux. En l’última des Mines de París i llicenciatdècada, el model de concessió de sanef ha per l’École Nationalepermès al Grup gal invertir a llarg termini i d’Administration (ENA).contribuir a dinamitzar l’economia de les Ha ocupat, entre d’altres,regions per on passen les seves autopistes. En els càrrecs de director financeraquest sentit, sanef comparteix amb abertis del grup industrial Saint-aquesta visió estratègica a llarg termini, en Gobain, el de vicepresident deplena coherència amb les seves inversions. Compagnie Industriali Riunite International i el de directorUn bon exemple d’això, i com a model de general de Cerus. El 1991col·laboració públic-privada, és la inversió de va crear la seva pròpia250 milions d’euros que la companyia va consultora, AM Conseil.firmar recentment amb el govern francès. Així mateix, entre el 1994Una inversió destinada a millorar la integració i el 2008 va ser presidentde les infraestructures en el medi ambient i del Consell de Seguiment delen els serveis que ofereix als seus clients. diari Le Monde. ActualmentAquesta és una de les tesis que defensa el nou és també conseller depresident de sanef, Alain Minc. Caixabank i de Prisa.n n nQuè creu que pot aportar un perfil comel seu al govern d’una companyia comsanef?Tota empresa requereix una nova perspectiva,especialment per a algú que té una àmpliaexperiència. He conegut, al llarg de la mevaexperiència en el negoci de la consultoria,14 n LINK abertis n AGOST 2012 julio 2012 n LINK abertis n 15
  • 9. Calais Lille Saint-Quentin Amiens Reims Le Havre Estrasburg Caen París Troyes Alençon Abertis és el primer inversor espanyol i un dels principals inversors estrangers a França” Langon En el futur vEUREM grans inversors no europeus invertir en ‘utilities’ Pau a europa” espanya i itàlia han començat lesMapa de les autopistes reformes necessàries.que gestiona sanef, companyiadel grup abertis, a França. frança, que estava menys amenaçada,moltes empreses i situacions diferents, i ara n n n n n n no sE N’escaparà”això, per tant, em porta fàcilment a un bench- Com a gran expert i coneixedor de la Considera que mesures de col·labora-mark permanent. matèria, quina és la seva opinió sobre ció públic-privada en l’àmbit de lesn n n la situació que està vivint actualment infraestructures són iniciatives inte-Quin és el seu balanç després d’aquests Europa des de la perspectiva de la crisi ressants per al finançament de nousprimers mesos com a president del Con- econòmica? Com està afectant aques- projectes?sell d’Administració del grup sanef? ta situació a l’economia francesa i al Els Estats porten molt temps sense disposarDesprés de tres mesos, començo a entendre seu desenvolupament? de pressupost, per la qual cosa la realitzaciól’empresa amb totes les seves especificitats, al Europa patirà uns quants anys. El deute d’infraestructures comportarà cada vegadaservei públic, pròspera i, no obstant això, obli- públic (80% del PIB de mitjana) és fruit, més picar les portes del capital privat pergada a modernitzar-se.Ara veig els eixos sobre essencialment, de tres dècades de covardia finançar la inversió i els clients per a la com-els quals la gestió, amb el suport dels accionis- durant les quals els Estats han viscut a pra dels serveis prestats. En el futur veuremtes i el meu, pot centrar els seus esforços. crèdit. El preu de la crisi i la recuperació grans inversors no europeus invertir enn n n representa només el 20% d’aquest utilities a Europa.Quins són els seus objectius per a sanef 80%. Tots hauríem de fer el que ha fet n n nen aquest 2012? I, a llarg termini, com Alemanya, que el 2002 es considerava Què li sembla que abertis sigui el primerveu el futur de la companyia? l’“home malalt d’Europa”: estalvis pressu- inversor espanyol a França?Els objectius són simples: una major produc- postaris, augment de la productivitat abertis és el primer inversor espanyol i un delstivitat, un augment de la comercialització, del treball i del capital, un millor finançament principals inversors estrangers a França. Hemuna millor optimització de l’estructura del de l’estat del benestar, una major flexibilitat de situar-lo en primera línia, a la vista del públic.deute i, per descomptat, perspectives de del mercat laboral. Els francesos es mostren més predisposats adesenvolupament. Una empresa, a fortiori Espanya i Itàlia han començat les refor- acceptar les inversions provinents d’Espanyapròspera, ha de tenir projectes de creixement mes necessàries. França, que estava menys que d’altres països: un major sentit de compli-per evitar que la seva energia es debiliti. amenaçada, no se n’escaparà. citat, menys por. n16 n LINK abertis n AGOST 2012 AGOST 2012 n LINK abertis n 17
  • 10. del pla de vol. Ara a metropistas, sóc a la si s’hagués de resumir en cabina del pilot, avaluant les canviants con- equip una sola les claus de dicions meteorològiques i prenent les accions per corregir les variables de vol, per arribar a l’èxit, gonzalo alcalde la destinació desitjada a l’hora programada”, es quedaria amb “crear comenta el director d’Operacions. un nou projecte amb Entre Puerto Rico i Espanya la implicació de tots” Una diferència fonamental òbvia de la seva feina a metropistas és l’entorn internacio- nal, tant a nivell d’accionistes com de con- sultors i proveïdors, que no afecta les funcions però sí marca una diferència, no només en l’idioma sinó també en la forma d’enfocar coordinats per Juan Rodríguez de la Rubia i els temes i el treball diari. sota la supervisió de David Díaz, director Tot i això, Gonzalo Alcalde defineix com general d’Autopistas América. a “enriquidor” el projecte a Puerto Rico, tant a nivell professional com personal. En el pla Les claus de l’èxit professional, ha suposat un repte considera- Constitueixen un equip jove, amb grans rep- ble, tenint en compte que partia de zero amb tes. A l’inici del projecte, recorda Xavier Trafí, les operacions d’una companyia totalment “érem un grup ben avingut, que va treballar nova a nivell organitzatiu i amb la necessitat amb bona sintonia i disciplina quan tocava: de prendre decisions ràpides a curt termini vam conviure dos mesos i mig com a amics, que no comprometessin els resultats a llarg compartint feina i moments d’oci, sense termini. “Ha estat necessària una visió molt —1— oblidar-nos de mantenir la jerarquia de l’equip pràctica que garantís la posada en marxa del D’esquerra a dreta: Gonzalo Alcalde, Luis Palazzi, Patricia en el desenvolupament de les tasques”. Patri- negoci, però amb un component molt impor- García, Rodolfo Tagle, Xavier cia García destaca que la “suma de coneixe- tant de relació amb l’Administració conce- Trafí, Juan Rodríguez de ments i experiències complementàries han dint”. D’altra banda, la contínua necessitat la Rubia i Xavier Serra. —2— estat la base perquè el projecte sigui un èxit”. de presa de decisions, resolució de problemes D’esquerra a dreta: Stefan Precisament, aquesta bona relació ha deixat i la implementació d’una nova organització Sater i José Luis Rodríguez. 1 empremta en l’equip de metropistas. 2metropistas Si s’hagués de resumir en una sola les claus de l’èxit, Gonzalo Alcalde es quedariaUn equip jove amb un amb “crear un nou projecte amb la implica- ció de tots”. Sobretot, afegeix Juan Rodríguez de la Rubia, gràcies a què “tots tenien auto- nomia i capacitat de decisió. L’objectiu eragran repte per davant prendre decisions ràpides –just in time–, efi- cients i correctes”. Només així era possible desenvolupar un projecte des de zero, explica Rodolfo Tagle: “Amb un equip que desbordaUn reduït equip de col·laboradors d’abertis explica com ha viscut la posada en marxa qualitat professional i humana es pot passari l’evolució de metropistas, que des del passat mes de setembre assumeix la gestió de l’escepticisme a l’èxit en temps rècord”.de dues autopistes a Puerto Rico, la PR-22 i la PR-5, per un període de 40 anys Evolució de la companyiaText i fotos abertis En la fase de desenvolupament, quan es va avaluar una possible inversió i es va elaborar El passat mes de setembre, un equip envergadura requereixi un mínim de quatre”. un pla de negoci, “vam fer una quantitat de de persones de diferents àrees, naci- Afortunadament, celebra Luis Palazzi –direc- suposicions i vam evaluar possibles escena- onalitats i disciplines professionals d’abertis tor d’Operacions de metropistas–, “en ris futurs, per intentar modelar el comporta- va travessar la gran bassa per portar a terme aquest curt període de temps vam aconseguir ment de la companyia”, explica Luis Palazzi. un nou projecte a Puerto Rico: la gestió de conformar un excel·lent equip de treball”. No obstant això, en iniciar operacions, la les autopistes PR-22 i PR-5 a través de metro- Xavier Serra, Xavier Trafí, José Luis Rodríguez, companyia va passar d’un règim “estacionari” pistas, el consorci liderat per abertis i el fons Patricia García i Juan Rodríguez de la Rubia a un altre “dinàmic”. Va ser necessari execu- d’inversió Goldman Sachs. Ha estat “un repte es van desplaçar expressament des de Bar- tar accions oportunament “per mantenir la difícil, de risc”, admet Juan Rodríguez de la celona i Rodolfo Tagle, des de Xile. A Puerto companyia en el curs desitjat”. Utilitzant com Rubia, líder del projecte. Especialment, afegeix, Rico els esperaven Gonzalo Alcalde –conse- a analogia el vol d’un avió comercial, “les perquè “es va fer en dos mesos i mig de treball, ller delegat de metropistas–, Stefan Sater meves funcions anteriors se centraven en la quan el normal és que una iniciativa d’aquesta –director financer– i Luis Palazzi. Tots ells, identificació de noves rutes i en la preparació18 n link abertis n AGOST 2012 AGOST 2012 n link abertis n 19
  • 11. els ha obligat “a una fluïdesa en les relacions amb el meu equip de treball, tracto d’ex-interpersonals i a una comunicació intensa l’oportunitat de pressar clarament els nostres objectius”, en aquests sis mesosamb tot l’equip, fet que ha generat un excel· explica Luis Palazzi. Un cop definits els objec- crear, estructurar han aconseguitlent clima de treball”. Segons el conseller tius i els recursos disponibles, el directordelegat de metropistas, com a directiu res- i desenvolupar una d’Operacions espera que “cada membre conformar un equipponsable d’una autopista en règim de con- nova companyia ha de l’equip tingui la confiança necessària de treball que destacacessió, “encara que la definició de tasques i estat una experiència per prendre decisions oportunes i imple- pel seu “compromísfuncions puguin ser similars, el context és mentar aquelles accions que, d’acord al seu única per a tot l’equip i dedicació”molt diferent. Essencialment, a Espanya la criteri, són necessàries per aconseguir lesfeina estava molt més estructurada i formal- fites proposades”.ment organitzada, ja que es tractava de donar En aquests sis mesos, han aconseguitcontinuïtat i millorar l’eficiència d’un negoci conformar un equip de treball que destacaja consolidat”. fiança i diàleg necessari” en un tipus de negoci pel seu “compromís i dedicació”, així com el procés de negociació per a la gestió de A metropistas, en canvi, estan creant nou fins ara per a l’Autoritat de Carreteres establir aliances amb proveïdors locals, creant les autopistes PR22 i PR5, ara el repte ésaquesta estructura i generant l’organització de Puerto Rico. un petit ecosistema d’empreses que com- “fer realitat allò que van plasmar en el nostred’una companyia que fa només un any no parteixen un mateix objectiu. Amb l’esforç pla de negoci i, així, complir amb allò queexistia. Es tracta, per tant, d’exercir funcions Compromís i dedicació de tots, han aconseguit la confiança de l’Ad- vam prometre als nostres accionistes. Ara esde direcció i coordinació d’equips, però en L’oportunitat de crear, estructurar i desen- ministració i la dels clients, els qui “valoren tracta de portar la teoria a la pràctica”.dues fases molt diferents de la vida d’una volupar una nova companyia ha estat positivament els èxits assolits, però quecompanyia. També destaca de nou la relle- una experiència única per a tot l’equip. “Les també esperen molt més de nosaltres”, Adaptació a un nou entornvància que té en aquest cas la relació amb portes del meu despatx estan sempre ober- recorda Luis Palazzi. Després dels primers mesos d’arrencada dell’Administració, que genera “el clima de con- tes per a tothom. A cada conversa que tinc projecte, l’equip de Puerto Rico coincideix a Coordinació amb tots els actors valorar aquesta primera etapa com a “molt L’equip de management manté una estreta positiva”, tant en l’àmbit professional com col·laboració i diàleg per coordinar els temes el personal. En l’àmbit laboral, destaquen que són analitzats i presentats als accionistes, l’oportunitat d’aportar a un projecte de nova així com aquells que són tractats a les reuni- creació l’experiència adquirida en els últims ons periòdiques amb l’administració conce- anys a abertis i el desenvolupament profes- dent. Segons explica Xavier Serra, “la sional accelerat que suposa un projecte col·laboració amb tots els companys d’aquestes característiques. és directa i molt fluida”. Són un equip reduït Per a Xavier Serra, l’àmbit personal és de 60 persones encarregat d’establir les bases “l’aposta més important, que sempre dóna 3 de la nova companyia en totes les seves àrees molt respecte i ha de ser analitzada a nivell —3— organitzatives, amb uns compromisos d’exe- familiar”. En el seu cas particular, considera Stefan Sater, Gonzalo cució de projectes molt agressius i una que el coneixement d’una nova cultura, Alcalde i Luis Palazzi, eficiència econòmic-operativa exigida molt l’aprenentatge de l’anglès com a tercera en la celebració de la posada en marxa elevada, “fet que requereix disposar d’un llengua i la pròpia experiència que viuran del projecte. equip motivat, col·laborador, professional seran un actiu molt valuós per a ell i la —4— i experimentat”. seva família. També reconeixen que la Vehicles de pista a les instal·lacions Segons Luis Palazzi, que va participar col·laboració de l’equip de transició i el des- de metropistas. 1 activament en la preparació de l’oferta i en plaçament final de quatre directius provi- nents d’abertis ha facilitat l’entesa del nou —1— 2 4 Stefan Sater, director equip de management i l’adaptació de les financer de metropistas. famílies de manera conjunta a un nou entorn —2— desconegut. Luis Palazzi, director d’operacions de Encara en el terreny personal, Gonzalo metropistas. Alcalde coincideix amb Xavier Serra en què és la seva primera experiència (juntament amb tota la seva família) internacional, cosa que suposa “un canvi cultural, adaptació a una nova realitat en un país diferent, etcè- tera. No obstant això, he de dir que el resum d’aquests sis mesos no pot ser més positiu, tant per a mi com per a la resta de la meva família”. Per a Luis Palazzi, “cada canvi és una oportunitat per viure noves experiències. També, amb cada canvi aprenem a valorar allò que tenim. És una barreja de melanco- lia per allò que deixem enrere i emoció pel que comencem a conèixer”. n20 n link abertis n AGOST 2012 AGOST 2012 n link abertis n 21
  • 12. entrevistaGovernador de Puerto RicoLuis Fortuño«La nostra iniciativa d’AliancesPúblic-Privades és àmplia»El governador de Puerto Rico assegura que “hi haurà moltes oportunitats i projectesen els propers mesos i anys” i aposta per atreure inversió privada a les sevesinfraestructures per dedicar més pressupost de l’Estat a altres àrees prioritàriesText abertis | FOTOS David Campos El passat mes d’octubre abertis va anun- dedicar-ne més a altres àrees prioritàries per Perfil ciar un nou contracte, juntament amb als nostres ciutadans com són la salut, la segu- Elegit governador de Puertoel fons d’inversió Goldman Sachs, per a la gestió retat pública i l’educació, per exemple. En això, Rico el 4 de novembre delde les autopistes PR-22 i PR-5 de Puerto Rico. el nostre cas no és únic al món. Al contrari, 2008 amb la xifra de votsParlem amb el Governador d’aquest Estat lliure cada dia veiem com més i més estats i països més alta de la història.associat als Estats Units, Luís Fortuño, qui ens estan propiciant la inversió privada en infra-ofereix el seu punt de vista en el sector després estructures i altres gestions anteriorment Va estudiar Batxillerat a la Universitat de Georgetownde l’aliança empresarial. considerades exclusives de l’Estat per poder (Washington DC) i va cursar reordenar les assignacions pressupostàries a estudis de Dret a la Universitatn n nCom valora que empreses espanyoles com tenor amb les exigències que la crisi econòmica de Virgínia, on es va graduarabertis apostin per invertir en infraes- mundial ens ha imposat a tots. Aquest és un el 1985.tructures al seu país? tema que el president Salvador Alemany vaDoncs ho considerem de vital importància, abordar molt encertadament a l’editorial de El 1994 es va convertir en el primer secretariper moltes raons. Primer, el simple fet que l’edició de novembre de link abertis. del Departament deestiguem aconseguint atreure inversió privada En segon lloc, més enllà del positiu Desenvolupament Econòmica les nostres infraestructures és fonamental impacte financer i pressupostari, aquest tipus i Comerç. L’any anteriorja que ens permet alleujar una quantitat con- d’inversió redunda sempre en una millor qua- havia exercit com a directorsiderable de pressió sobre el pressupost con- litat tant de l’actiu físic de la infraestructura executiu de la Companyiasolidat de l’Estat de manera que puguem en si com del servei que en ella s’ofereix als de Turisme de Puerto Rico. usuaris. Fins i tot si el pressupost de l’Estat no Posteriorment, va exercir fos un factor limitant, el cert és que el sector com a advocat fins al 2004, privat ha demostrat ser un millor gerent d’im- quan va ser elegit comissionat Hem millorat portants infraestructures i instal·lacions que resident. Durant els següents significativament el mateix govern. Almenys, aquesta ha estat quatre anys es va consolidar en temes de la nostra experiència, no només en el cas d’al- com el representant de Puerto tres infraestructures viàries –com ho pot ser Rico a Washington més transparència i productiu i amb més resultats. el PuenteTeodoro Moscoso, per exemple– sinó obertura cap als també en el cas d’instal·lacions com el nostre mercats per recuperar Coliseo de Puerto Rico i el nostre Centre de i mantenir credibilitat i Convencions. I això es nota sobretot en el tema accés als mateixos” del manteniment –el govern és menys efectiu22 n LINK abertis n AGOST 2012
  • 13. La nostra recuperació perti l’interès inversor d’empreses espanyoles, consorci entre una empresa local i una altra Una inversió feta a econòmica serà com abertis, doncs és més que benvingut, empresa espanyola, antecessora d’abertis i Puerto Rico GAUDEIX encara que, per descomptat, donarem la que eventualment abertis adquireix i porta moderada i gradual, d’exactament les benvinguda igualment a capitals d’inversió ja molts anys gestionant. I el cert és que ha però no hi ha dubte procedents d’altres països. En el cas d’Espanya, estat una experiència extraordinàriament mateixes proteccions que hem reencaminaT com que els vincles són naturals, primer, positiva. I confiem en què això mateix serà el que una feta A Puerto Rico en la per ser històrics… no s’haurà d’oblidar que que veurem en el cas de la concessió de la qualsevol part direcció correcta” algunes de les infraestructures més impressi- PR-22 i PR-5. dels Estats Units” onants que té Puerto Rico –com ho són les n n n nostres muralles i fortaleses– les va desenvo- Després de l’acord entre la concessionà- lupar la corona espanyola als segles XVI i XVII, ria metropistas i el Govern de Puertoque el sector privat a l’hora de portar a terme i encara que ja no tenen la funció militar per Rico per a la gestió d’aquestes autopistes, En quin sentit creu que han notat elsamb rigor un programa efectiu de manteni- a la qual van ser dissenyades, no hi ha dubte creu que abertis pot convertir-se en un usuaris i els clients la gestió de les au-ment que garanteixi la qualitat de la infraes- que segueixen sent importantíssims atractius partner destacat per al desenvolupament topistes PR-22 i PR-5 per part d’un con-tructura a llarg termini–. turístics per als nostres visitants, com es pot de més projectes de caràcter públic- sorci privat com és metropistas? En tercer lloc, aquesta mena d’inversió apreciar en el més recent volum de Viator V, privat? No fa encara un any des que es va atorgar laprivada a les nostres infraestructures propicia que abertis va tenir la gentilesa de dedicar-li Doncs jo espero que sí. Però, per descomptat, concessió i que metropistas va entrar a ges-la transferència de tecnologia, peritatge geren- a Puerto Rico. dependrà també d’abertis i del seu interès a tionar la PR-22 i la PR-5. Sens dubte, hi ha moltcial i millors pràctiques a un sector de vital En segon lloc, i ara de debò, perquè a participar en futures licitacions de projectes per fer i caldrà una mica de temps per posar aimportància per al nostre desenvolupament banda dels històrics, els nostres vincles amb públic-privats que tenim en agenda. La nostra totes dues a l’altura que estableix el contracteeconòmic. Un operador de qualitat mundial, Espanya són també presents, vitals i molt con- iniciativa d’Aliances Públic-Privades és ben de concessió, però ja es nota la diferència. Encom ho és abertis, per exemple, comporta crets, com ho exemplifiquen la presència a la àmplia i l’estem avançant de manera bé agres- primer lloc, en els aspectes més fonamentalstecnologies, sistemes, models gerencials i nostra Illa de dos dels grups bancaris més siva. Així que hi haurà moltes oportunitats i de seguretat viària –que el propi consorci hamillors pràctiques de les quals podem aprendre importants d’Espanya, empreses d’asseguran- molts projectes en els propers mesos i anys. establert com a primera prioritat– com ho sóni aplicar en la gerència d’altres autopistes que ces, de telecomunicacions, empreses comer- Evidentment, aquests seran estudiats, avalu- el reemplaçament de tanques i la reparacióopera la nostra Autoritat de Carreteres i Trans- cials i així successivament. ats i licitats de la mateixa manera competitiva de lluminàries, per exemple. En segon lloc,port. En definitiva, que els beneficis de la inver- I en tercer lloc, per descomptat, perquè i transparent en què portem a terme la licita- l’estètica i el paisatgisme han millorat moltís-sió privada en una infraestructura en particular ja tenim molts anys d’experiència prèvia d’in- ció de la PR-22 i PR-5, de manera que qualse- sim al llarg de tot el trajecte. I tercer, i mésno es limiten a la millora d’aquesta infraestruc- versió a les nostres infraestructures de part vol altre consorci amb interès tindrà la mateixa important, el servei d’assistència a la carreteratura sinó que impacta positivament a les altres. d’empreses espanyoles, com va ser el desen- oportunitat. Però no hi ha dubte que fins ara ha impressionant a tothom, ja que no teníem Finalment, el fet que la nostra iniciativa volupament, la construcció i la concessió del l’experiència amb abertis pel que fa al Puente res semblant a Puerto Rico. El fet que a pocsd’Aliances Públic-Privades cridi l’atenció i des- Puente Teodoro Moscoso, inicialment a un Teodoro Moscoso i amb metropistas pel que minuts d’haver-te quedat encallat a la carre- tera vingui algú a oferir-te ajuda ja és una diferència que s’ha notat immediatament i que els usuaris han estat expressant pública- ment que valoren. n n n Quins avantatges econòmiques creu que ofereix l’annexió de Puerto Rico com un Estat més dels Estats Units? Per a nosaltres, el tema de la incorporació de fa a la recent concessió de la PR-22 i la PR-5 de transportació ja existents, com les auto- Puerto Rico a la Unió com un Estat federat en ha estat molt positiva. pistes PR-22 i PR-5, ja concessionades a ple dret no és principalment un tema d’avan- n n n metropistas, i el nostre principal aeroport, la tatges econòmics sinó de vindicació dels nos- En què consisteix el programa d’Alian- transacció del qual completarem en els prò- tres drets civils i ciutadans, encara que per ces Públic Privades de Puerto Rico? xims mesos. Però també vam incloure en descomptat reconeixem que l’estaditat com- La nostra iniciativa d’Aliances Públic-Privades aquella primera fase projectes d’infraestructura portarà també enormes beneficis econòmics és ben àmplia i ha tingut ja èxits extraordi- social, com la modernització i/o la nova cons- per a Puerto Rico i la seva gent. Els porto- naris. En el primer any de la nostra gestió trucció de 103 escoles per al segle XXI riquenys som ciutadans americans per naixe- (2009) ens vam donar a la tasca de confec- –almenys una a cada municipi de l’illa– i ment des del 1917 i, no obstant això, a gairebé cionar la legislació necessària. Vam estudiar la construcció d’una nova institució correcci- un segle de l’atorgament d’aquesta ciutadania, la legislació vigent a altres Estats i països i onal per a la nostra població penal juvenil. encara no tenim plens drets com a ciutadans he de dir que vam adoptar el que molts Entre els projectes que tenim identificats americans. Per exemple, no tenim participació consideren ara el millor model de legislació per a futures aliances públic-privades estan en l’elecció del president, qui, a banda de tot d’Aliances Públic-Privades a tot Estats Units la construcció de l’extensió de la PR-22 des plegat, com a comandant en cap de les Forces i probablement un dels millors del món. d’Hatillo fins a Mayagüez, un projecte de trans- Armades té la potestat d’enviar els nostres Vam identificar una llarga llista de projectes portació marítima entre l’illa de Puerto Rico fills al capdavant de la batalla. No tenim repre- i vam establir prioritats per fases. i les illes-municipi deVieques i Culebra, projec- sentació plena al Congrés dels Estats Units – A la primera fase tenim, per descomptat, tes d’energia i molts altres. tenim a penes un representant sense vot a la la concessió d’actius d’infraestructura viària i n n n Cambra de Representants i cap representant AGOST 2012 n LINK abertis n 25
  • 14. El possible futur tots els seus aspectes. Puerto Rico és part pla per reduir despeses, augmentar ingressos interès d’abertis integral del territori duaner dels Estats Units. i posar en vigor mesures urgents per estimular El nostre ordenament jurídic està integrat la nostra economia. en altres aliances plenament al sistema federal de manera que Tres anys i mig més tard m’enorgulleix públic-privades totes les proteccions i salvaguardes que ema- reconèixer que hem aconseguit un progrés que BEN AVIAT nen de l’aplicació de la Constitució dels Estats extraordinari. La nostra política fiscal i econò- portarem a licitació Units apliquen igualment a Puerto Rico. En mica ha funcionat i roman vigent… i romandrà serviria de porta resum, que una inversió feta a Puerto Rico vigent precisament perquè ha funcionat. d’entrada natural gaudeix d’exactament les mateixes protecci- En aquest curt període de temps hem ons de les que gaudeix una inversió feta a aconseguit reduir el dèficit en un 90%, de 3.300 al mercat de la resta qualsevol part dels Estats Units. No obstant milions de dòlars a només 333 milions dels Estats Units” això, molta gent no coneix això i no hi ha dubte –o 3,8% d’ingressos– en el pressupost que que la gestió d’atreure capitals d’inversió a acabo de sotmetre a la Legislatura per a l’any l’illa se’ns fa costerut perquè molta gent no fiscal que comença l’1 de juliol… el menor reconeix Puerto Rico com a part integral dels dèficit pressupostari que hàgim tingut des delal Senat, en lloc de dos Senadors amb veu i Estats Units pel sol fet de no ser un Estat. 2004. I, si Déu vol, eliminarem totalmentvot, com tots els Estats, i cinc o sis represen- En el tema econòmic –igual que en el aquest dèficit per al pressupost que esperotants amb veu i vot a la Cambra, que seria la tema de fer valer els nostres drets civils i ciu- sotmetre per a l’any fiscal que començaràrepresentació proporcional que ens tocaria tadans– la desigualtat té un preu. I en l’aspecte l’1 de juliol del 2013.d’acord a la nostra població. A més, el govern econòmic, el preu major és el desavantatge De fet, en els passats quatre cicles pres-federal no ve obligat a tractar a Puerto Rico que tenim per no tenir totes les eines que supostaris, hem aconseguit reduir despesesen igualtat a l’hora de fer assignacions pres- tenen la resta dels Estats de la Nació a l’hora en un 17% i augmentar els ingressos en unsupostàries per a prestacions socials, per exem- de competir en una economia globalitzada 14%. I en el procés hem aconseguit les nostresple, i en efecte no ho fa, en part precisament cada dia més exigent. projeccions d’ingressos i despeses pràctica-perquè no tenim el poder polític per fer valer n n n ment al centau a cadascun d’aquest quatreels nostres drets. Per primera vegada en quatre anys, el pressupostos, quelcom que no es veia a Puerto Aquesta desigualtat no es dóna pel fet de PIB de Puerto Rico ha tornat a créixer. Rico des de l’any 2000.ser porto-riquenys, sinó pel fet de residir al Des del seu càrrec com a governador, Com es podrà imaginar, això és una fitaterritori de Puerto Rico. És a dir, quan un porto- quines mesures fiscals ha pres per do- important quan ens comparem amb altresriqueny es muda a Florida o a Geòrgia, adquireix nar resposta al dèficit públic? jurisdiccions en la nació, on veiem Estats ajus-allà tots els drets plens que tenen els ciutadans Quan vam començar la nostra gestió el tant les seves projeccions d’ingressos en eld’aquests Estats, perquè viu ara a un Estat. I si gener del 2009 ens vam enfrontar a una curs de l’any fiscal –quelcom que nosaltresun ciutadà resident de Florida o de Geòrgia es situació fiscal veritablement abismal, molt no hem hagut de fer ni una sola vegada desmuda a Puerto Rico perd el seu dret de votar pitjor que la que se’ns havia representat que vam assumir el nostre mandat el 2009–pel president i de tenir representació plena al en el procés de transició. per no citar el que estem veient en algunsCongrés, per exemple. Així que la desigualtat Confrontàvem un dèficit pressupostari països europeus. La nostra iniciativa vegada que la nostra economia haurà crescut que de sobte poguessin representar oportu-ve pel que fa a la condició territorial, no al nos- de 3.300 milions de dòlars –equivalent al 44% En el procés hem millorat significativa- d’Aliances des del començament de la recessió que en nitats d’inversió més atractives per a empresestre origen ni a la ciutadania que tenim. Per això, dels ingressos, en aquell temps proporcional- ment en els temes de transparència i obertura el nostre cas va començar el 2006. I la projec- europees que la mateixa Europa. Públic-Privadesestem convençuts que la manera d’eliminar ment el pitjor dèficit de qualsevol jurisdicció cap als mercats per tal de recuperar i mante- ció de la Junta per al fiscal 2013 és que tindrem Aquest és un tema sobre el qual vaigaquesta desigualtat i poder vindicar plenament dels Estats Units– incloent 960 milions en xecs nir credibilitat i accés als mateixos. Això ens és ben àmplia i el creixement d’1,1% que, tot i que encara dialogar amb el conseller delegat Francisoels nostres drets ciutadans és deixar enrere la emesos sense fons disponibles i altres 1.000 ha permès refinançar el nostre deute i fins i ha tingut ja èxits moderat, serà el més robust que haurem tin- Reynés durant la seva recent visita a Puertonostra condició de territori i aconseguir l’ad- milions en comptes a pagar. De fet, en entrar tot accedir al mercat per obtenir nous diners extraordinaris” gut en vuit anys. Rico el mes passat. Ell mateix em comentavamissió de Puerto Rico com un Estat federat en no teníem ni tan sols fons en caixa per pagar per invertir en infraestructura i estimular la En fi, que la nostra recuperació econòmica com la situació d’algunes economies a Europaple dret. la primera nòmina als treballadors públics, per nostra economia. serà moderada i gradual, però no hi ha dubte estava fent més atractiva l’aposta d’abertis Havent dit això, no hi ha dubte que Puerto cert, una nòmina que s’havia inflat en 57% en A part de la iniciativa d’Aliances Públic- que hem reencaminat Puerto Rico en la direc- en economies d’aquesta banda de l’AtlànticRico aconseguiria enormes avantatges eco- els 8 anys anteriors. Privades que ja hem discutit, vam implantar les vendes als comerços, vendes d’automòbils, ció correcta. –i només cal veure la significativa incursió quenòmics quan aconseguim aquesta incorpora- En resum, que estàvem al caire de la la reforma fiscal –és a dir, tributària– més propietats immobiliàries, ciment i altres, estan n n n l’empresa està fent al Brasil, per exemple–ció plena com a Estat de la Unió. I aquests fallida i a punt que la cases avaluadores de àmplia de la nostra història. Ja hem reduït tots a l’alça. Per primera vegada en 69 mesos, Com es veu des de Puerto Rico la situ- sense per això deixar de ser una empresaavantatges van molt més enllà d’aconseguir crèdit degradessin la classificació de les nos- la contribució sobre ingressos als individus l’Índex Coincident d’Activitat Econòmica ació econòmica espanyola (europea) i vital en l’àmbit europeu. I en aquest sentit,la igualtat amb la resta dels Estats pel que fa tres obligacions generals per sota de “grau en un 25% i haurem de reduir-la a la meitat que publica el nostre Banc Governamental com creu que pot afectar empreses que vam estar d’acord en què el cap de pont quea les assignacions pressupostàries federals per d’inversió”. per a l’any 2016. Ja hem reduït la taxa corpo- de Foment va entrar en terreny positiu el aposten per la diversificació i la inter- abertis ha establert a Puerto Rico, no nomésa prestacions socials com ho poden ser la salut Així que encara abans d’assumir el càrrec rativa màxima del 41% al 30% i hem simpli- desembre del 2011 i ha mantingut aquest nacionalització, com és el cas d’abertis? amb el Puente Teodoro Moscoso i la sevai l’educació, entre d’altres, encara que aquest de governador, vaig haver d’anar a Nova York ficat el sistema anterior de 7 escales a només patró de creixement des d’aleshores. Doncs, d’una banda, amb preocupació, ja que participació en el consorci de metropistastema és molt important per a una gran part amb el nostre equip econòmic i financer per 3, amb taxes màximes del 20%, 25% i 30%. I a penes el mes passat, la nostra Junta de no hi ha dubte que si l’economia europea recau que gestiona la PR-22 i la PR-5, sinó també eldels nostres ciutadans. Es tracta d’oficialitzar sol·licitar a les cases avaluadores una mica de I a partir del 2014 haurem de reduir la taxa Planificació, que té la responsabilitat primària en una recessió profunda, això haurà d’afectar possible futur interès d’abertis en altresdavant el món una condició pràctica molt real temps per poder dissenyar i implementar un màxima al 25%. de confeccionar les nostres projeccions eco- l’economia dels Estats Units i per extensió la aliances públic-privades que properamenti és que l’economia de Puerto Rico és ja part pla d’emergència fiscal. I em vaig comprome- El resultat de tot plegat ha estat positiu. nòmiques, va revisar a l’alça la projecció de nostra. I això no serien bones notícies per a portarem a licitació, serviria de porta d’entradaintegral de l’economia de la nació. El nostre tre a arreglar el desastre que havíem heretat. La nostra economia dóna ja clars indicis d’una creixement del Producte Brut per a l’any fiscal ningú. De l’altra, som conscients de l’oportu- natural al mercat de la resta dels Estats Units,sistema monetari, bancari i financer és part Sabíem que no teníem gaire temps, així que veritable recuperació. En els passats 12 a 18 2012 que acaba aquest proper 30 de juny a nitat que aquesta conjuntura podria repre- cosa que, per descomptat, ens omple de granintegral del sistema de la Reserva Federal en en temps rècord vam dissenyar i implantar un mesos hem vist com indicadors principals com un modest però encoratjador 0,9%, la primera sentar per a economies a l’hemisferi americà entusiasme. n26 n LINK abertis n AGOST 2012 AGOST 2012 n LINK abertis n 27
  • 15. sébastien hanssens rothan airdiasol viatge 2 yves noto-campanella 1 3Estrasburg personalitat pròpia, sempre a cavall entre les una megaurbs grisa i abduïda per l’eurocràcia — 1 — El Quai des Ponts-Couverts és un dels quatre ponts del canal del riu Ill . dues riberes del Rin. segueix conservant el seu encant i unes fon- — 2 — La vida bull al casc històric. La seva estratègica localització a la vora des arrels. Per a polsar la perpetuació — 3 — Els tramvies recorren gran part oest del riu, una de les principals artèries de d’aquesta genuïnitat, la Grande-Île segueix del casc urbà d’Estrasburg. comunicació d’Europa, la va convertir aviat sent la coordenada perfecta: la ciutat vella, en una ciutat rica, fet que acabarà dotant-la exemple únic d’arquitectura renana dels un dels millors de França per la notorietat de d’una singular autonomia com a ciutat lliure segles XV i XVI, és una illa delimitada pel riu les seves col·leccions. del Sacre Imperi Romà-Germànic. L’eferves- Ill i el canal del Faux-Rempart declarada Patri- Tampoc falten a la capital deliciosos parcsEl km 0 d’Europa El pèndol de la història ha jugat caprit- xosament amb Estrasburg, de tal manera que, en cada oscil·lació, a cada vaivé, cència cultural va inundar la ciutat durant el segle XVI, convertint-la en un dels grans focus de l’Humanisme i de la Reforma, a la qual moni Mundial de la Unesco. Ciutat amant de la cultura, a Estrasburg no falten magnífics museus que amaneixen –com resistir-se al Jardí Botànic o el parc de l’Orangerie–, pulmons verds on relaxar-se abans, potser, de bussejar en el retaule de sabors locals. la capital d’Alsàcia ha anat canviant, i això l’han cosa va contribuir la impremta, invent con- la seva visita, alguns d’oripell com els tres que Perquè la inesgotable oferta gastronòmicaBatejada pels francs com “ciutat de les carreteres”, convertida en una ciutat vital, amb caràcter i, cebut per Gutenberg durant la seva estada a acull el Palau de Rohan, edifici sublim cons- estrasburguesa és colpejadora. De projectarla capital d’Alsàcia encara és encreuament de camins, en certa manera, diferent de la resta de ciutats Estrasburg. truït a partir dels plànols de Robert de Cotte, aquest gust per la bona vida a través del paladar franceses. Fundada l’any 12 aC pels romans un dels arquitectes de Versalles, i que deu el s’encarreguen les winstub, típiques tavernesidees i persones. Amb una personalitat tan germànica com a campament militar de nom Argentora- Vocació ‘bon vivant’ seu nom a la dinastia de prínceps-bisbes que locals que són el millor escenari per assaborircom gala, el seu ric llegat cultural, la seva deliciosa tum –els carrers du Dôme i des Juifs són la còpia Molt ha canviat des d’aleshores o, en realitat, es van succeir fins al 1789. El palau alberga la cuina alsaciana.Aquesta, barreja de contun-gastronomia i el seu centre històric, la Grande-Île, dels seus dos principals eixos–, va ser al segle no tant. Perquè la ciutat que va acollir en un el Museu de les Arts Decoratives, el de Belles dència germànica i refinament gal, presumeixsón al·licients que justifiquen de sobra una escapada V quan, ja en mans dels francs, el burg de Stra- principi i institucions de la UE com el Parla- Arts –una vasta col·lecció de pintura europea de delicatessen com la celebèrrima xucrut, el tisburgum (“la ciutat de la ruta o de les carre- ment Europeu, el Consell d’Europa i el Tribu- on no falten obres de Botticelli, Rafael, Dela- baeckeoffe, la tarte flambée i, evidentment, laText David Revelles | fotos Office de Tourisme de Strasbourg (www.ot-strasbourg.com) teres”) va començar a florir i a traçar la seva nal Europeu de Drets Humans, lluny de ser croix, Goya i Rubens– i el Museu Arqueològic, cervesa i els famosos vins blancs alsacians.28 n link abertis n AGOST 2012 AGOST 2012 n link abertis n 29
  • 16. Connexió que s’acosten fins a aquesta casa del segle XV, vector gòtic de l’urbs, “prodigi de grandesa i Imatge nocturna de la catedral gòtica de París-Estrasburg residència durant generacions de rics comer- delicadesa” com ho va definir Víctor Hugo. Notre-Dame, cuya agulla de 142 metres d’altura exerceix un potent magnetisme. L’autopista A4, gestionada ciants locals. No exagerava gens. La façana del temple, un per la concessionària sanef, Per a joies, la que es troba a l’extrem sud- llibre en pedra conquistat per centenars d’es- filial d’abertis, és la via que oest de l’illa de la Grande Île: el barri de la Petite cultures, és una riquesa ornamental colpidora. comunica la capital francesa France. Trufat de salzes i cases del segle XVI i Val la pena aproximar-se fins a la seva amb Estrasburg. L’autopista XVII amb entramat de fusta amb grans teu- façana a diferents hores del dia per contem- que sanef ha construït és el lades inclinades i amplis patis interiors, el lloc plar les tonalitats diverses amb què es vesteix resultat de la dedicació i la on antigament van treballar adobers, pescadors i desvesteix l’arenosa rosàcia del temple. Com feina dels diferents equips del i moliners, és avui un dels racons més pinto- imponent és la seva agulla: de 142 metres grup gal. En els últims anys, s’han anat executant obres per rescos de la ciutat. Recórrer els seus carrerons d’altura, aquest portentós pinacle va fer de millorar els desplaçaments i deixa un regust absolutament embriagador, la catedral fins al segle XIX l’edifici més alt facilitar la mobilitat dels la millor antesala per seguir gaudint amb el de tota la cristiandat. Considerada una de les usuaris. Entre elles, la nova periple ara en els pròxims Ponts Coberts. Encara culminacions del gòtic –la seva primera pedra circumval·lació sud de Reims, que les seves teulades van desaparèixer al segle es va col·locar el 1015 i l’agulla es va acabar un dels treballs de major XVIII, el seu nom ha prevalgut, igual que l’es- el 1439–, les vidrieres del segle XII al XIV, envergadura, consisteix en un tampa impertèrrita de les quatre torres del juntament amb el seu rosetó, són una de les tram de 14 quilòmetres segle XIV que els resguarden. Després de la imatges indelebles després de la seva visita. inaugurat a finals del 2010 que incorporació d’Estrasburg a França el 1681, No menys suggeridor és el seu rellotge astro- ha permès descongestionar rothan Airdiasol Vauban, el més famós dels enginyers militars nòmic renaixentista, virtuós treball de mate- l’àrea metropolitana d’aquesta Panoràmica de de Lluís XIV, va construir un nou cinturó de màtics, rellotgers i artistes que cada dia, a les ciutat. Actualment, sanef porta la seu oficial del defenses. No va ser l’única obra del marquès 12.30 h i amb puntualitat germànica, els a terme altres obres de millora Parlament Europeu. a l’A4, com la pantalla de a Estrasburg. D’això dóna fe la Presa Vauban autòmats del qual escenifiquen el pas del protecció acústica a la regió o Gran Exclusa, construïda el 1690 segons els temps davant la mirada atònita dels visitants. d’Hombourg Haut, en un tram Un ciutat, dues ànimes seva dualitat, sigui l’ambivalent nomenclatura plànols de l’enginyer. Els mateixos que, després de salvar els 332 amb alta densitat de circulació Va ser a finals del segle XVII quan la definició de l’avinguda Général-De-Gaulle: en els dos Encara que, no hi ha dubte, si hi ha una esglaons de l’escala de cargol que porten fins entre París i Estrasburg. Els del caràcter de la ciutat va experimentar un últims segles, aquesta via capital de la ciutat coordenada magnètica d’Estrasburg, epicen- al terrat de la catedral, descobreixen l’última treballs, que s’emmarquen dins gir capital: els francesos la van fer seva des del ha portat els noms de Napoléon, del Kaiser, tre espiritual i patrimonial de la ciutat, cara d’Estrasburg: la ciutat, sinalefa de temps, el projecte Paquet Vert que la 1681 fins a la dècada del 1870, fet que no de la República Francesa i d’Adolf Hitler. aquesta és la seva catedral gòtica. Abans o encreuament de camins, s’escampa a sota; geneviève engel concessionària ha posat en només va suposar un canvi polític per a la No obstant això, no ens equivoquem. després, es conegui la ciutat o sigui la primera mentre, a l’horitzó, sobre les teulades del gal marxa juntament amb el ciutat, sinó també estètic. Hereus d’aquesta Estrasburg és molt més que una mixtura vegada que s’hi recala, els passos per la Estrasburg, es veuen elsVosges i la Selva Negra govern francès, finalitzaran el influència parisenca són molts dels edificis d’elements alemanys i francesos, una mena Grande-Île porten irremeiablement fins al alemanya. n pròxim mes de desembre. que poblen l’actual plaça Broglie i el carrer de capritxosa mescladissa fruit dels vaivens Brûlée: l’Hôtel Klinglin, el d’Hanau-Lichtenberg de la història; en realitat, Estrasburg és una (actual Ajuntament), l’Hôtel des Deux-Ponts rara avis netament alsaciana: secularment a l’Estrasburg del segle XVI. com). Ubicat davant el centre Generosa, original, passional… (actual seu del governador militar)… El reflux independent, una mica díscola al centralisme Obert com a hotel des del de convencions, és una de així és la cuina que el xef va arribar quan els prussians van aconseguir parisenc –el dialecte alsacià, l’elsässisch, és 1528 –al seu dia batejat com les icones de la ciutat a l’hora Eric Westermann va projectar el control entre 1871 i fins al final de la Primera aquí una llengua ben viva– i amb l’essència Zum Rappen– a les seves d’allotjar-se. De la mateixa des dels seus fogons, una Guerra Mundial, un període que van fer aflo- local a flor de pell. Guia per habitacions es van allotjar entitat gaudeix el seu perpètua aproximació rar una ampliació considerable de la ciutat al visitant personalitats tan importants restaurant Le Jardin du Tivoli. a la tradició alsaciana des cap al nord i l’est, i una arquitectura que repre- Grande-Île, una joia insular com l’emperador del Sacre de la modernitat. sentava l’eclecticisme històric de finals del Capbussar-se en l’essència de temps d’Es- On dormir Imperi Romà-Germànic, On menjar Restaurant Maison segle XIX. Ineludibles d’aquella època al barri trasburg és fàcil: només cal perdre’s sense Hôtel Régent Petite France Josep II, o el rei de Prússia, Restaurant Au Crocodile Kammerzell (16, place de alemany d’Estrasburg són la monumental rumb fix per la Grande-Île. Envoltada per les (5 rue des Moulins, Tel. 03 88 Frederic el Gran. (10, rue de l’Outre, Tel. 03 88 la Cathédrale, Tel. 03 88 32 plaça de la República, edificis com el Palau del aigües del riu Ill, en aquesta petita illa es con- 76 43 43, www.regent- Hôtel Régent Contades 32 13 02, www.au-crocodile. 42 14, www.maison- Rin, la Biblioteca, la Universitat i esglésies com centra tota l’essència d’Estrasburg. És per petite-france.com). Emplaçat (8, avenue de la Liberté, com). Amb una estrella kammerzell.com). Si la la de Saint-Paul i Saint-Maurice. Encara que això que a ningú va estranyar que, el 1988, al centre de la ciutat, l’edifici Tel. 03 88 15 05 05, Michelin des del 2010, és, Casa Kammerzell és, en per a joies úniques, exemple de passió des- la totalitat de la Gran Illa fos declarada Patri- que des del segle XVII www.regent-contades.com). sens dubte, una de les si mateixa, una joia i un mesurada per l’Art Nouveau, cap com la bella moni Mundial de la Unesco. La raó? En aquest va ubicar un molí és avui Les àmplies 47 habitacions coordenades gastronòmiques símbol de la ciutat des del façana de la Casa Egípcia (1905), capritx oasi de pau enmig de la gran ciutat segueix un luxós hotel amb 72 i suites d’aquest quatre de la ciutat, un referent per a 1427, el restaurant que modernista situat al carrer General Rapp. bategant l’Edat Mitjana, tant en les seves magnífiques habitacions. estrelles asseguren un tot gurmet que es preui. Hi acull no es queda enrere. Durant la Segona Guerra Mundial, la cases amb entramat de fusta com en la vin- Hôtel Cour du Corbeau allotjament refinat a la ha mil raons, però sobretot Restaurant L’Alsace à Table ciutat va tornar a ser alemanya sota control tena de ponts que uneixen l’illa amb les dues (6-8 rue des Couples, capital. Un al·licient més una: assaborir les propostes (8, rue des Francs- nazi. L’Estrasburg actual fa a penes 60 anys vores de l’Ill. Tel. 03 90 00 26 26, és el seu emplaçament, del seu xef, Philippe Bohrer, Bourgeiois, Tel. 03 88 32 50 que va tornar a ser francesa, però Alemanya Una de les icones imprescindibles de la www.cour-corbeau.com ). a un pas de la Catedral i amb un dels més prestigiosos 62, www.alsace-a-table.fr). es troba a només uns quilòmetres, a l’altra Grande-Île és, sens dubte, la Casa Kammerzell. És un dels hotels més les vores de l’Ill a un pam. de França. Els amants del peix i el banda del Rin. Potser l’expressió més clara Situada al costar de l’Oficina de Turisme de la suggeridors de la ciutat. Hôtel Hilton Strasbourg Restaurant Le Buerehiesel marisc fresc no poden deixar de les dues ànimes d’Estrasburg –amb permís ciutat, les filigranes llaurades en els entramats Allotjar-se en alguna de (1, avenue Herrenschmidt, (4, Parc de l’Orangerie, de recalar aquí, un de la Links de l’alsacià plat xucrut garnie i el seu homò- de fusta d’aquesta casa –daten de 1589– dei- les seves 57 habitacions Tel. 03 88 37 10 10, Tel. 03 88 45 56 65, brasserie de la mer més www.otstrasbourg.fr leg germànic sauerkraut–, metàfora de la xen bocabadats els innombrables visitants és fer un viatge en el temps www.strasbourg.hilton. www.buerehiesel.com). famosa de la ciutat.30 n link abertis n AGOST 2012 AGOST 2012 n link abertis n 31
  • 17. reportatgeTelecomunicacions La companyia tambéSmartZone, un banc participa Al projecte europeu i-CITY, que desenvoluparàde proves per a projectes pilot ‘Smart Cities’ aciutats intel·ligents Barcelona, Londres, Gènova i Bolonya minació mediambiental i càmeres de vide-abertis presenta SmartZone, un projecte de ciutat intel·ligent a petita ogestió, es recullen les dades pertinents i esescala i el primer d’aquestes característiques a Espanya. Un entorn transporten mitjançant xarxes de comuni-obert a la comunitat d’usuaris i desenvolupadors per a ‘smart cities’ cació Wi-Fi MESH,WIMAX,TETRA i GPRS finsText i fotos abertis a la Sala de Gestió ubicada a la seu d’abertis. Tota la informació rebuda és processada de manera uniforme gràcies a una plataforma La unitat de Telecomunicacions D’aquesta manera, abertis manté des- de gestió de serveis urbans (Urban Platform) d’abertis va presentar al passat Con- plegada al voltant de la seva seu corporativa que prepara la informació per ser visualitzadagrés Mundial de Smart Cities de Barcelona la a Barcelona la primera ciutat intel·ligent a —1— en AIRS, una solució tecnològica desenvolu-primera smart zone instal·lada a Espanya, un petita escala, on s’ubiquen els sistemes i les Dispositiu instal·lat pada per l’operador que permet unificar els a la SmartZone debanc de proves en què administracions locals infraestructures necessaris per reproduir una la seu d’abertis llenguatges utilitzats a les diferents tecnolo-i empreses del sector poden avaluar i compar- smart city amb diversos serveis que es pres- a Barcelona. gies de la smart zone amb l’objectiu de pro-tir aplicacions i sistemes vinculats a la gestió ten en l’àmbit municipal. —2— cessar les dades recollides i desencadenar les Sala de Controlde les ciutats intel·ligents en un espai físic que A través de sensors de lluminositat, de la SmartZone accions necessàries. Des de la Sala de Gestióemula una microciutat. humitat, temperatura, aparcament, conta- d’abertis telecom. es realitza un seguiment continuat de les actuacions fins a la seva conclusió, s’analitza la càrrega de treball de les diferents flotes 1 (cossos de seguretat, serveis municipals) i els temps de resposta, o per tal de millorar la prestació de serveis. La SmartZone acull fabricants i desen- volupadors, amb la finalitat de provar equi- pament, desenvolupar aplicacions i tecnolo- gies per crear solucions que propiciïn la gestió integral de la ciutat. abertis a la Smart City Expo L’Smart City Expo & World Congress va reu- nir experts nacionals i internacionals que treballen al sector de la innovació tecnològica per desenvolupar solucions dirigides a con- figurar ciutats intel·ligents, un àmbit en què és ja present a través de diferents projectes, com el programa europeu i-CITY –que impul- sarà projectes pilot de smart cities a Barcelona i a altres capitals europees–. En aquest context, el director general d’abertis telecom, Tobías Martínez, es va referir a les smart cities com “una idea que promet ser extremadament revolucionària 2 en les formes en què els ciutadans i les empre-32 n link abertis n AGOST 2012 AGOST 2012 n Link abertis n 33
  • 18. abertis a l’universAbertis ja desenvolupa ‘smart city’diversos projectes La unitat de negocis dede ‘Smart Cities’ Telecomunicacions d’abertis compta amb una llarga trajectòriaA ciutats com en el desenvolupamentBarcelona, Lleida, d’aplicacions en l’entorn de les ciutats intel·ligents, vehiculadesSant Cugat (barcelona) mitjançant la col·laboració ambi Torrent (València) les administracions públiques de caràcter municipal. En aquest sentit, és present a diferents projectes, com el Projecteses interactuen amb la ciutat i viceversa”. Barcelona Ciutat Intel·ligent,Tobías Martínez va assenyalar que, en el marc en què s’ha desenvolupat unaeconòmic actual, “es requereix que la gestió plataforma de gestió intel·ligentde la ciutat estigui enfocada a aconseguir que recull les dades de sensorsmajors nivells d’eficiència i qualitat, amb la instal·lats al districte barceloníinnovació com a nou eix vertebrador de totes 22@, o el desplegament d’unales activitats”.També va recordar que “a aber- xarxa Wi-Fi a zones cèntriquestis s’aposta per participar activament i ser i turístiques de la ciutat.partícips d’aquest canvi i estarem encantats abertis, a través de la seva divisióde seguir parlant amb els que decideixin ser de telecomunicacions, també portatambé smart”. a terme projectes en curs amb els ajuntaments de MontornèsEl projecte i-CITY del Vallès, Lleida i Sant CugatEl projecte i-CITY és un projecte europeu (Barcelona) amb l’objectiu d’optimitzar la gestió de serveisd’I+D de naturalesa TIC recolzat i finançat com la il·luminació, la mobilitatper la Comissió Europea, segons el programa i la recollida de residus a la ciutat.ICT Policy Suppor t Programme en En el desenvolupament de l’acordla convocatòria CIP-ICT-PSP-2011-5. El nom amb Sant Cugat s’emmarca lacomplet del projecte és Linked Open Apps inauguració del primer “carrerEcosystem to open up innovation in smart intel·ligent”. A la Comunitatcities. abertis col·labora activament en Valenciana, la companyia haaquest projecte amb els seus equips d’inves- col·laborat amb l’Oficina de Gestiótigació i desenvolupament. de la Mobilitat per a l’Ajuntament Els objectius principals d’aquesta inici- de Torrent (València) i ha desplegatativa són el desenvolupament d’un entorn també una xarxa de videocàmeres a L’Alfàs del Pi, per tal de millorareuropeu de proves en l’àmbit de les smart la gestió del trànsit i la connexiócities a les ciutats de Barcelona, Londres, amb diferents seus municipals.Gènova i Bolonya, que possibiliti la demos-tració de diferents aplicacions i serveis d’in- 1terès per al ciutadà i les AdministracionsPúbliques. El que es coneix com a serveispúblics o serveis d’interès públic. 2 un City Open Apps Store, on estaran emma- provar més de 300 serveis involucrant 15.000 El projecte respondrà a la demanda gatzemats els serveis i les aplicacions per usuaris a Barcelona, 20.000 a Londres, 10.000social mitjançant una infraestructura oberta promoure el desenvolupament d’un ecosis- a Gènova i 3.000 a Bolonya.i accés Open Data. En el marc d’aquesta ini- tema d’innovació oberta. abertis serà el coordinador del paquetciativa, es dissenyarà una plataforma comuna El coordinador del projecte és l’Ajunta- de treball que té per objecte la implantaciói es posarà a disposició dels diferents usuaris ment de Barcelona (a través de l’Institut de la plataforma i la realització dels desen- Municipal d’Informàtica, IMI) i el consorci volupaments necessaris per a la seva adap- està format per Greather London Authoriy, tació a les diferents característiques de cada —1— Comuni di Genova, Comuni di Bologna, Fun- ciutat. La companyia també coordinarà el Vista panoràmica de l’estand d’abertis telecom al dació per a la Universitat Oberta de Catalu- paquet de treball encarregat de l’explotació Congrés Mundial de nya, Fundació Privada per al Foment de la dels resultats i la realització d’escenaris i plans Smart Cities de Barcelona. Societat del Coneixement, Fraunhofer, Cisco de negoci dels diferents models i serveis —2— El director general d’abertis i abertis telecom. desenvolupats en el projecte. n telecom, Tobías Martínez, El projecte tindrà una durada de tres conversa amb el president de la anys, amb un pressupost aproximat de sis Generalitat de Catalunya, Artur Link Mas, en presència de l’alcalde milions d’euros, i durant la vida del mateix de Barcelona, Xavier Trias. es pretén realitzar diferents pilots que puguin www.abertistelecom.com34 n link abertis n AGOST 2012 AGOST 2012 n Link abertis n 35
  • 19. LA DIRECCIÓ DE TECNOLOGIA reportatge D’ABERTIS AUTOPISTAS HA CREAT UNA nova via de peatge que accepta qualsevol mitjà de pagament efectiu i electrònicAutopistesLa tecnologia La infraestructura de comunicacions principal està basada en una xarxa de més de 1.400 quilòmetres de fibra òptica i es complementa amb una xarxa de dadesal servei de MPLS per dotar-la de mecanismes d’alta disponibilitat.les autopistes Sistema de Transport Intel·ligent Entre els sistemes ITS, podem destacar l’acabat de desplegar sistema de sensorit- zació basat en la detecció de dispositius Bluetooth (tecnologia de comunicacions deabertis autopistas posa a disposició dels seus clients curt abast disponible en equips mòbils iels últims serveis i sistemes per millorar la comoditat portàtils, com telèfons, PDA, tauletes tàctils,i la seguretat dels seus desplaçaments navegadors, kits mans lliures, etcètera). Aquest sistema permet la caracteritzacióText i fotos abertis dels fluxos de trànsit per calcular temps de recorregut, nivells de servei en pista (fluid, abertis ha desenvolupat i desplegat Novetats tecnològiques als peatges dens o congestionat) i poder informar a una sèrie de serveis i innovacions través de diferents canals els clients en Algunes de les últimes peatge mitjançant la lecturaperquè els desplaçaments dels clients per temps real. Els sensors estan instal·lats en novetats tecnològiques dels dispositius de telepeatge,les seves autopistes siguin més còmodes i un rang d’entre 5-10 quilòmetres i identi- implantades en sistemes la classificació de la categoriasegurs. La Direcció de Tecnologia és la res- del vehicle (lleuger, pesat, fiquen i avisen els centres d’operacions de de peatge són les següents:ponsable d’implementar aquestes solucions etcètera) i la lectura de l’estat del trànsit i de possibles alertes d’in-als camps de sistemes d’informació, peatge, Vies tot tipus de pagament. cidències en el trànsit. matrícula de tots els trànsitstelecomunicacions, ITS (Intelligent Transport Des de la Direcció de Tecnologia abertis autopistas també disposa que passen per sota del pòrticSystems), túnels, seguretat i infraestructu- s’ha desenvolupat una nova d’una àmplia xarxa d’equips ITS desplegats a alta velocitat. Aquesta via de peatge que acceptares elèctriques, entre altres disciplines. tecnologia es troba desplegada en pista com panells de missatges variables qualsevol mitjà de pagament:L’equip, format per 44 persones, es respon- en el límit de concessió (497), circuit tancat de televisió (630), càme- efectiu (monedes o bitllets) entre les concessionàriessabilitza de les diferents fases del desenvo- res embarcades en vehicles, estacions de i electrònic (targetes o aumar i acesa (pk 258 delupament dels projectes; des de les especi- telepeatge). Conjuntament comptatge de trànsit (347), estacions mete-ficacions inicials fins a la seva posada en l’AP-7). orològiques (97) o pals SOS (1504) que amb la implantació d’aquestservei i traspàs a manteniment. Part de la nou tipus de via a les Sistema de reconeixement permeten als centres d’operacions gestionarseva activitat es reconeix com a I+D+i pel diferents concessionàries, de matrícules (SRM). la vialitat a les autopistes. Un importantMinisteri d’Innovació i Ciència anualment. s’està realitzant un A totes les vies de peatge volum d’aquests equips disposen d’energiaAquesta direcció també participa activament desplegament de sistemes d’entrada i sortida de les proporcionada per sistemes renovablesrepresentant el grup abertis en associacions d’àudio i vídeo que permeten autopistes AP-7 i AP-2, basats en energia fotovoltaica. compreses entre la Y formadai fòrums sectorials nacionals i internacionals. atendre i resoldre remotament per Martorell-Sagunt-Alfajarín, les incidències dels nostres Seguretat als túnels s’ha desplegat una solucióSistemes de Telecomunicacions clients, reduint el temps i àrees de serveis de reconeixement deabertis disposa d’una infraestructura i xarxa de resposta, percebent-se Aquests sistemes ITS es reforcen particu- matrícules. Aquest sistemade comunicacions pròpia d’alta capacitat així un augment en la larment als túnels de les nostres autopistes, permet reforçar la informacióper a serveis d’autoprestació de totes les qualitat del servei. en tractar-se d’elements que per les seves disponible sobre els recorregutsaplicacions i sistemes de negoci, permetent Pòrtics ‘free-flow’. realitzats pels nostres clients i pròpies característiques requereixen dela integració de veu, vídeo i dades en una La tecnologia free-flow és de gran ajuda per a la major monitorització i control.única xarxa. La xarxa també té desplegats permet el cobrament de resolució d’incidències. Nova solució per als peatges desenvolupada A més dels sistemes anteriors, els túnelsels sistemes de protecció tecnològica per per la Direcció de Tecnologia d’abertis autopistas, disposen de sistemes de gestió d’energia, adaptada a sistemes de pòrtics ‘free-flow’,donar resposta als requeriments i les nor- reconeixement de matrícules, VAO, ECOVIAT sistemes d’il·luminació, ventilació, detecciómatives de seguretat de la informació. validació on-line i EMV, entre d’altres. d’incidències basades en anàlisi de vídeo,36 n link abertis n AGOST 2012 AGOST 2012 n Link abertis n 37
  • 20. REPORTATGE Autopistes Trajectes segurs:Les noves tecnologies aplicadesa les autopistes milloren la seguretat la màxima prioritati la comoditat dels clients. Amb la mirada posada en la seguretat viària, abertis porta a terme en la seva xarxa d’autopistes a Espanya un ampli ventall de mesures com la millora de les vies, la millor gestió de les incidències, la sensibilització i la innovaciódetecció de gasos, detecció d’incendis i sis- pistes. Mitjançant un mapa proporcionat seguretat perimetral, control d’accessos detemes de radiocomunicacions i de difusió per Google Maps, autopistas.com ofereix vianants i de vehicles pesants, sistemes de Text I fotos abertisde missatges d’emergència per ràdio a l’in- informació en temps real relativa a l’estat reconeixement de matrícula, sistemes d’in-terior de túnels. i la previsió del trànsit, temps de recorregut terfonia, servei Wi-Fi i televisió. En els seus més de 1.500 quilòmetres tes fonamentals de l’activitat preventiva. De la mateixa manera, abertis ha en els desplaçaments, alertes de totes d’autopistes a Espanya, abertis desen- per a abertis, la Aquesta es materialitza a través de campanyesimplantat sistemes de vídeo vigilància i les incidències que puguin produir-se a la Sistemes de distribució d’energia volupa una intensa activitat dirigida a la millora d’informació i sensibilització en els mitjans de contribució al fomentsistemes de lectura de matrícules en àrees xarxa d’autopistes i nivells de servei dels Les estacions de peatge i locals tècnics contínua de la seguretat viària, en compromís comunicació, accions formatives internes ode servei per millorar la seguretat i el servei diferents trams de la xarxa. A més, permet de les autopistes disposen de sistemes de amb els seus valors de servei a la societat i de la seguretat viària mitjançant la participació activa d’abertis aals seus clients. visualitzar més de 1.000 càmeres que mos- distribució de l’energia controlables mitjan- millora constant del servei al client. En aquest és un dels aspectes fòrums del sector. tren l’estat del trànsit en temps real. çant sistemes PLC/Smart–grid. Aquesta sentit, la companyia porta a terme diferents fonamentals de A més de tot plegat, abertis participaEls centres d’operacions Ara, a més, els clients poden accedir tecnologia permet la supervisió i monito- accions en diversos àmbits, que constitueixen activament en alguns projectes d’innovació, l’activitat preventivaabertis autopistas disposa de quatre Cen- a autopistas.com des de qualsevol disposi- rització de diferents paràmetres com els eixos fonamentals de la tasca d’abertis en algun d’ells a nivell europeu, col·laborant ambtres d’Operacions amb les eines més avan- tiu mòbil, així com des de punts d’informa- la potència, els consums i altres variables matèria de seguretat viària. diferents entitats en el camp de la seguretatçades per a la gestió de la vialitat de les ció especialment dissenyats i instal·lats en elèctriques. La millora contínua de les infraestructures d’Operacions situats al llarg de la seva xarxa, viària. Destaca, entre d’altres, el projecte safe-autopistes. Dins aquests sistemes es troben àrees de serveis. Aquesta tecnologia permet controlar que gestiona el Grup es tradueix en una elevada permet seguir incrementant i millorant siste- TRIP, amb la participació en proves de vehiclesaplicacions per a la gestió i l’atenció de les abertis també ha posat en marxa el i regular remotament des de qualsevol punt qualitat del servei en circular per l’autopista. mes com les càmeres de control de trànsit, els circulant per l’autopista amb sistemes de vigi-incidències, sistemes per a la gestió dels primer servei específic de pàrquing per a els consums energètics de les nostres Per a aquesta finalitat, la companyia porta a panells de missatges variables situats als acces- lància i alerta per garantir una detecció imme-equips ITS o sistemes de gestió de flotes per professionals del transport a l’autopista instal·lacions. També s’està realitzant una terme accions fonamentals com són la millora sos de les autopistes o aquells específics en diata d’incidències.a la localització dels vehicles per a l’atenció AP-7, denominat Truck Park, i està localitzat renovació de canvis de lluminàries i d’instal·- del ferm a la calçada, la millora dels elements túnels que permeten detectar i senyalitzarde la vialitat. a dues àrees de serveis: Montseny i Porta lació de reguladors d’electricitat per millo- de senyalització vertical i horitzontal, i la instal· possibles incidències. D’altra banda, la dispo- Programa de Seguretat Viària Els sistemes d’informació de trànsit Barcelona. Les noves instal·lacions s’han rar l’eficiència de la instal·lació i reduir el lació de nous elements de contenció i de pro- sició d’equips en determinades operacions de la fundació abertisestan connectats amb les administracions equipat amb sistemes de vídeo vigilància i seu consum. n tecció, com passos de mitjanes o tanques per especials i de punts d’assistència de Creu Roja En el marc de la seva política de Responsabili-de trànsit competents (Direcció General de evitar l’accés de fauna a l’autopista. en àrees de servei també contribueix a millorar tat Social Corporativa, abertis promou, a tra-Trànsit, Servei Català del Trànsit i Direcció Així mateix, la tasca en matèria de gestió la resposta davant possibles incidències. vés de la seva fundació, un Programa de Segu-de Trànsit del Govern Basc) per intercanviar del trànsit i de les incidències que abertis porta Per a abertis, la contribució al foment de retat Viària, que pretén informar i sensibilitzardades de l’estat del trànsit i visualització de a terme, a través dels seus quatre Centres la cultura de la seguretat viària és un dels aspec- la població sobre el problema del trànsit i lacàmeres de televisió. seguretat. El seu objectiu és informar i sensi- bilitzar la població sobre la necessitat d’unaInformació i serveis al client mobilitat segura i responsable. A partir deabertis autopistas ha dissenyat solucions públics objectiu claus, com els conductors jovesperquè els clients de les autopistes puguin o els escolars, aquesta iniciativa vol arribar aplanificar amb facilitat els seus viatges, com tota la societat. El programa s’articula en qua-el portal www.autopistas.com, que ofereix tre grans línies d’actuació: educació viària,tota la informació en temps real i serveis divulgació i sensibilització, estudis de recerca idiferenciats per a les diferents tipologies de jornades tècniques. nclients de les autopistes: particulars i trans-portistes. L’objectiu del llançament d’aquest por- Linkstal és oferir el millor servei al client i respon- abertis autopistasdre a les seves necessitats treballant per Una versió específica del portal www.autopistas.com www.autopistas.comaconseguir la màxima seguretat i confort permet accedir als seus fundació abertisen els desplaçaments per la xarxa d’auto- continguts des del telèfon mòbil. www.fundacionabertis.org38 n link abertis n AGOST 2012 AGOST 2012 n Link abertis n 39
  • 21. reportatgeAutopistesFinalitzen les obresd’ampliació de l’AP-7Amb la finalitat d’oferir un major servei a l’usuari i la millora contínuade la seva xarxa, abertis autopistas ha acabat els treballs de l’ampliaciód’un dels corredors fonamentals de la península Ibèrica: l’autopista AP-7Text i fotos abertis 1 abertis autopistas ha culminat 2 —1— l’ampliació de l’autopista AP-7 des Ampliació a quatre carrils de l’autopista AP-7,de la Jonquera fins a Vilaseca-Salou. Iniciat a l’altura de Girona.el 2007, aquest projecte ha suposat la cons- —2—trucció d’un carril addicional al llarg de 165 Vista aèria de l’eliminació del peatge troncal dequilòmetres, així com l’eliminació de les Tarragona, a l’autopista AP-7.barreres troncals de Mediterrani, el Vendrell,Tarragona i l’Hospitalet de l’Infant, una fitagràcies a la qual és possible circular senseparades des de la frontera amb França finsa València i Saragossa. La implantació d’aquest sistema depeatge tancat, posat en marxa l’abril del trucció de tres nous enllaços: Fornells, Sant2011, va completar el projecte d’ampliació Gregori i Vilademuls. Les obres dels accessosa tres carrils a l’AP-7 entre Mediterrani de Fornells i Sant Gregori estan en marxa i(enllaç de l’AP-2 i l’AP-7) i Vilaseca-Salou, està previst que estiguin llestos durant elque també va suposar la reforma d’11 enlla- primer trimestre del 2013. Per la seva banda,ços a l’AP-7 Sud: Martorell, Gelida, Sant l’enllaç de Vilademuls entrarà en funciona-Sadurní, Vilafranca Nord, Vilafranca Centre, ment el juliol del 2013.Vilafranca Sud, Altafulla, Tarragona, Reus, Durant la realització de les obres d’am-Vilaseca-Salou i Cambrils. pliació, en tot moment han continuat ope- Així mateix, a la província de Girona, ratius dos carrils per sentit, fins i tot en elsles obres del tercer carril de l’AP-7 van fina- trams en obres. Així mateix, els trams ampli-litzar el passat 21 de juny i es van posar en ats s’han posat en servei progressivament,servei el tercer i quart carril des de Fornells a fi de minimitzar les conseqüències sobrede la Selva fins a la Jonquera, després d’aca- la fluïdesa del trànsit.bar-se els treballs de la capa de rodament El conjunt d’actuacions que integrensobre la calçada. El projecte d’ampliació de el projecte d’ampliació de l’AP-7 suposaràl’AP-7 a Girona es completa amb la cons- una millora substancial del corredor estra- tègic del Mediterrani. abertis destina gai- rebé 300 milions d’euros als projectes de l’AP-7 a Girona, que se sumen als 200 mili-el conjunt de les ons d’euros d’inversió a Tarragona.obres de l’ap-6suposa una inversió Avancen les obres a l’AP-6 L’autopista AP-6, corredor bàsic per a lesper part d’abertis comunicacions entre Madrid i el nord-oestautopistAs d’UNS d’Espanya, ha viscut en els últims anys un90 milions d’euros procés intensiu d’ampliació i millora, que té40 n link abertis n AGOST 2012 AGOST 2012 n Link abertis n 41
  • 22. Més de 17.000 transportistes utilitzen Truck Park Des de la seva posada en marxa el juliol del 2011 s’han convertit en un servei essencial molt sol·licitat pels professionals del transport. Els Truck Park de Montseny i Porta Barcelona han registrat més de 17.000 estades des de la seva obertura el passat mes de juliol. El nivell d’ocupació mitjà en els darrers mesos segueix creixent i ja s’aproxima al 30%, demostrant-se que aquest és un servei necessari perquè els Durant la realització de les obres d’ampliació, professionals del transport puguin en tot moment han descansar amb seguretat per a ells continuat operatius i per a la càrrega que traslladen, i dos carrils per sentit a l’AP-7, fins i tot als en què cada dia confien més clients trams en obres. a nivell nacional i europeu. Les parades a Truck Park poden ser puntuals, per unes hores o estades com a objectiu incrementar la qualitat del xen el seu curs segons el calendari establert llargues. Fins ara, l’estada nocturna servei mantenint els màxims nivells de segu- i es preveu la finalització dels treballs al quart és el servei més sol·licitat. abertisabertis destina retat i comoditat en la infraestructura. trimestre del 2012. autopistas, pionera a oferir solucionsgairebé 300 milions Entre les actuacions més destacades Les obres d’ampliació del tercer carril còmodes i de qualitat per alsd’euros als projectes portades a terme a l’AP-6, destaca l’ampli- a l’autopista AP-6 entre San Rafael i Villa- desplaçaments per carretera, posade l’ap-7 a Girona ació d’un tercer carril per sentit entre San castín són una continuació natural de les a disposició dels seus clients un ampli Rafael i Villacastín (km 60,5 a 81) i la subs- realitzades en els darrers anys, com el tercer ventall de productes a mesura queque se sumen als titució dels viaductes d’Arenales, Sotillo i túnel de Guadarrama, l’ampliació a quatre combinen estada i ofertes de200 milions d’inversió Lavadero per altres de nova construcció. El carrils entre Villalba i Valle de los Caídos, i restauració. Truck Park és el primera tarragona conjunt de les obres suposa una inversió per l’ampliació del peatge de San Rafael, amb projecte d’aquestes característiques part d’abertis d’uns 90 milions d’euros. més vies automàtiques, de targeta i Via-T, a les autopistes espanyoles i ofereix Les obres d’ampliació de l’AP-6 seguei- entre d’altres. als conductors professionals aparcaments vigilats i instal·lacions de descans exclusives amb serveis de dutxes, vending, sala de jocs, televisió i descans, bugaderia, zona Wi-Fi i zona reservada a la cafeteria de l’àrea de servei. n D’esquerra a dreta, Josep Seguretat en trams en obres dels treballs en els trams afectats, la infor- Lluís Giménez, director Durant la realització d’obres a la via, les mació prèvia als panells de missatgeria general d’abertis autopistas; el nivell d’ocupació Carles Jaume, subdelegat del autopistes estan operatives en tot moment, variable situats a l’autopista, amb indicadors Govern a Girona; Domènech coordinant minuciosament els treballs a la i recomanacions específiques per a les zones mitjà dels truck park Espadalé, president de la calçada perquè l’afectació sobre el trànsit afectades, així com el reforç de la vigilància en els darrers mesos Cambra de Comerç de Girona; i Josep Armengol, director sigui la mínima possible. Seguint la norma- des del Centre d’Operacions a través de segueix creixent i ja de Construcció d’abertis tiva, les obres s’aturen els dies festius. De la circuit tancat de televisió i d’equips de super- s’aproxima al 30%, autopistas, durant l’acte mateixa manera, abertis autopistas porta visió a l’autopista. Així mateix, per garantir de presentació de l’estat a terme les mesures de seguretat apropiades la seguretat de les persones, es limita la COSA que demostra que de les obres de l’AP-7 a Girona el passat abril. per als trams en obres, com la senyalització velocitat màxima a 80 km/h. n és un servei necessari42 n link abertis n AGOST 2012 AGOST 2012 n Link abertis n 43
  • 23. reportatgeTelecomunicacions noves oportunitats de generar ingressos, alhora que les allibera de les complexitatsLa televisió interactiva tècniques associades a la implementació d’infraestructura pròpia. La solució treu par- tit de l’estreta integració dels serveis de difu- sió i de banda ampla amb un conjunt dea l’abast de tothom capacitats avançades dissenyades per opti- mitzar la monetització dels serveis, incloent els models de subscripció, transacció i publi- citat, i micropagaments, així com suport deabertis és un membre actiu dels principals organismes europeus en matèria Hybrid Broadcast Broadband TV (HbbTV).d’estandardització de receptors híbrids i lidera diversos grups de treball sobre això El nou servei és un component clau de la iniciativa de la Unió Europea de Radiodi-Text i fotos abertis fusió per oferir als seus membres aplicacions genèriques per desplegar HbbTV durant els Durant el passat Mobile World Con- ciar la creació d’una aliança estratègica amb televisors connectats, comprovant la viabi- panyies. NAGRA aporta components tecno- l’edició i l’emmagatzematge de continguts, Jocs Olímpics de Londres i el Festival d’Euro- gress (MWC) celebrat a Barcelona, la la firma NAGRA, especialitzada en solucions litat de la seva solució en diferents sistemes lògics per a la gestió de continguts, metada- i aportarà la seva plataforma i els seus siste- visió, esdeveniments que generen pics d’au-unitat de telecomunicacions d’abertis va de televisió multipantalla i en protecció del operatius: Android, iOS i Windows. des i drets digitals, mentre que la unitat de mes de gestió de pagaments i de publicitat, diència. ndemostrar la seva solució OTT (Over The Top) contingut, per llançar un servei al núvol per Telecomunicacions d’abertis s’ocupa de les juntament amb l’assistència als clients.de televisió multipantalla al núvol, que pro- a proveïdors de serveis tant de televisió de Què és la televisió operacions i el hosting de la plataforma alsporciona tots els serveis necessaris per a la pagament com en obert. abertis va realitzar multipantalla ‘al núvol’? seus centres de dades, a més de l’optimitza- Avantatges per als proveïdorsgestió de continguts on-line, des de la ingesta demostracions d’aquest nou servei utilitzant El servei de televisió multipantalla basat al ció de les seves xarxes i infraestructura Aquesta solució aporta als proveïdors de Linki la distribució al suport i solucions de mone- una àmplia varietat de dispositius: smart- núvol d’abertis telecom i NAGRA combina de transport per adaptar-les al nou servei. serveis de televisió de pagament i de televi- abertis telecomtització. A l’esdeveniment, abertis va anun- phones, tauletes tàctils, PC, set-top-boxs i la tecnologia i l’experiència de les dues com- Així mateix, la companyia s’encarregarà de sió en obert majors nivells de flexibilitat i www.abertistelecom.com entrevista | Àlex mestre, responsable de Màrqueting de la unitat de Telecomunicacions d’abertis fabricants estan començant a abertis ha desenvolupat Diversos radiodifusors posar al mercat dispositius una plataforma de gestió de autonòmics, com TV3, “El consum audiovisual a les llars està connectats amb capacitats HbbTV i els radiodifusors continguts en el núvol, que inclou inicialment serveis de Telemadrid, IB3 , Canal Sur, Televisión de Galicia anant més enllà del televisor al menjador” contribuiran al desenvolupament d’aquest mercat mitjançant continguts atractius, que aprofitin vídeo a la carta, catch up, i també aplicacions sincronitzades amb la TDT i integració amb xarxes i Radiotelevisión de Canarias, així com la cadena de cobertura nacional La Sexta, ofereixen n n n a unir aquests dos mons en un Àlex Mestre analitza les prestacions d’aquest sistema. socials. La plataforma cloud actualment un extens catàleg Què aporta l’escenari televisiu nou concepte de contingut les tendències Entenem que el paper del que posem a disposició dels de continguts sota demanda, dels usos dels l’aprovació de l’estàndard híbrid Broadcast-Broadband, mitjans de radiodifusor va més enllà d’una radiodifusors es perfila com una utilitzant la plataforma de HbbTV? on el mateix radiodifusor que comunicació oferta de continguts atractiva, potent eina de monetització del serveis al núvol d’abertis. Les dades de consum de televisió distribueix contingut a través audiovisual. com televisió a la carta o catch up servei HbbTV, en disposar El paper d’abertis com a referent a les llars segueixen creixent i del seu canal convencional de (accés als continguts de l’última d’una àmplia gamma de en fòrums internacionals ha això és a causa en part de les TDT ofereix també un contingut setmana). Estem treballant prestacions, que engloben des facilitat un important acord amb noves modalitats de consum específic per a la seva distribució conjuntament amb l’objectiu de l’encriptació de continguts la Unió Europea de Radiodifusors dels continguts audiovisuals més a través d’internet. L’estàndard de crear un model de negoci broadband fins a passarel·les (UER), per realitzar un pilot enllà del televisor al menjador. HbbTV permet, d’una banda, es tradueix en què s’accedeix al al voltant del servei. Al final de pagament, gestió d’usuaris demostratiu de les aplicacions Internet és una nova font de l’estandardització, fet que contingut d’internet des del propi existiran nous formats televisius (CRM), recomanacions desenvolupades amb l’estàndard continguts però que fins al facilita al radiodifusor el canal TDT simplement pitjant que explotaran les possibilitats o publicitat dirigida. HbbTV, durant la celebració del moment es consumien desenvolupament d’una el botó vermell del televisor. de combinar continguts lineals D’altra banda, la integració de Festival d’Eurovisió i els Jocs exclusivament en ordinadors i única aplicació interactiva n n n amb continguts interactius de la segona pantalla en el canal Olímpics Londres 2012. Tots els més recentment tauletes tàctils. independentment de la marca Quins han de ser els següents forma sincronitzada. HbbTV convencional de TDT, oferta radiodifusors associats a la UER Ara les televisions connectades de receptor de televisió. De l’altra, passos dels radiodifusors és l’únic estàndard obert que a través de la plataforma que estan interessats a formar permeten a l’espectador l’accés HbbTV suposa un important malgrat l’escenari de crisi? fins ara ho permet. d’abertis, incrementa l’abast part d’aquest pilot podran a continguts d’internet a través avantatge per al teleespectador, Tots els actors del sector n n n de la influència del radiodifusor utilitzar la plataforma cloud de del receptor de televisió. mitjançant la integració audiovisual i tecnològic europeu Quins productes i solucions en l’entorn de l’espectador, gestió de vídeo d’abertis amb Una de les grans aportacions d’internet dins del canal de estem contribuint a la creació oferiu a aquest segment mantenint la TDT com a punt una aplicació HbbTV totalment de l’estàndard HbbTV resideix TDT, que en termes domèstics d’aquest nou mercat. Els del mercat? d’entrada de tots els continguts. personalitzable. n44 n link abertis n AGOST 2012 AGOST 2012 n link abertis n 45
  • 24. Mobile World Congress 2012 notícies abertis presenta les seves novetats per a suports mòbils La companyia va presentar solucions ‘cloud’ multipantalla, televisió connectada i aplicacions en mobilitat dirigides a ‘smart cities’ Text I fotos abertis La unitat de Telecomunicacions d’abertis va participar per setè any consecutiu al Mobile World Congress (MWC) 2012, que va tenir lloc a Barcelona del 27 de febrer a l’1 de març.A l’edició d’aquest any, que es va celebrar sota el lema Redifining Mobile, la companyia va desplegar la xarxa digital per a la realització de les demostracions deTV Mòbil autopistes DMB i de ràdio digital DAB i la seva evolució tecnològica, DAB+.A través d’aquestes demos- tracions, amb la col·laboració del radiodifusor Les àrees de servei a les autopistes britànic BBC, que va cedir els seus continguts emesos en directe, es va poder comprovar la AP-68 i AP-7 es renoven viabilitat dels estàndards DAB i DMB per a la La remodelació de les àrees de servei suposa un pas més transmissió de ràdio digital i televisió mòbil, i la en la voluntat d’abertis i Áreas d’adaptar les àrees de servei seva recepció en suports mòbils (smartphones i tauletes tàctils). a les necessitats dels diferents clients de l’autopista Durant l’esdeveniment, abertis va presen- 1 Text i fotos abertis tar també els seus desenvolupaments dirigits a les comunicacions per a cossos de seguretat i abertis autopistas va adjudicar a emergència a través de suports mòbils i va rea- Áreas la concessió de les sis àrees de litzar demostracions de les plataformes que ha servei que es troben a l’autopista AP-68 desenvolupat en l’àmbit smart cities, com la (Bilbao-Saragossa), gestionada per avasa. primera smart zone d’Espanya i el projecte Bar- Es tracta de les àrees d’Altube, Logronyo, celona Ciutat Intel·ligent. Pel que fa a laTelevisió Calahorra, Tudela, Sobradiel i Arrigorriaga, Connectada, abertis va demostrar durant l’es- el contracte de les quals finalitzarà el 2026. deveniment la seva solució OTT (over the top) El conveni contempla la remodelació de televisió cloud multipantalla (al núvol), que integral de les àrees de servei d’Altube, Logro- proporciona tots els serveis necessaris per a la nyo, Calahorra, Tudela i Sobradiel, amb la gestió extrem a extrem de continguts on-line a finalitat d’adequar l’oferta actual a la operadors, radiodifusors i proveïdors. demanda dels diferents clients. Per a aquest projecte, Áreas portarà a terme una inversió Solucions per a múltiples dispositius total de 7,5 milions d’euros. abertis va fer les demostracions utilitzant diversos tipus de dispositius: smartphones, Imatge personalitzada 2 tauletes tàctils, PC, set-top-boxs i televisors La renovació de les àrees es realitzarà desta- connectats, comprovant la viabilitat de la seva —1— cant l’atenció personalitzada i la fidelització solució en diferents sistemes operatius:Android, El príncep Felip de dels clients, potenciant l’atenció directa i Des del passat mes de maig, ja es troben de servei de la Selva (Girona), situada a l’au- iOS iWindows. Des del 2006, la unitat de Tele- Borbó, a l’estand adequant els espais per maximitzar el servei en funcionament les renovades àrees de ser- topista AP-7 en direcció Barcelona. d’abertis telecom. comunicacions d’abertis és el Proveïdor Ofi- i la venda. Les àrees disposaran de serveis com vei d’Altube (Àlaba). Els nous establiments La renovada àrea disposa d’una major cial de Xarxes de Televisió en Mobilitat del —2i3— dutxes, guarderia i espais de joc per als nens. compten amb una superfície de 2.300 metres oferta en restauració, ja que disposa d’un MWC.A totes les ocasions, l’operador d’infra- Multitud de visitants Així mateix, comptaran amb una major vari- quadrats construïts i disposen d’una major restaurant Burger King, així com una del Mobile World estructures de telecomunicacions del grup Congress 2012 es etat d’assortiment, amb major presència de oferta en restauració. Cada àrea disposa d’un cafeteria Il Caffè di Roma i un comerç abertis ha desplegat i operat xarxes de dife- van mostrar interessats productes específics de la zona.També s’am- restaurant La Pausa i un comerç The Market. The Market. Es tracta del segon establiment rents tecnologies, garantint el desenvolupa- en les novetats pliarà la superfície comercial. Totes les àrees A més, a la nova oferta se suma la remodela- que es posa en marxa amb aquesta nova d’abertis telecom. ment de les demostracions tècniques que tenen comptaran amb una nova imatge, persona- ció de l’hotel As. fórmula comercial inèdita a les autopistes lloc durant l’esdeveniment. n litzada i acurada, i seran operades sota dife- espanyoles, després de l’obertura, el maig del rents marques comercials per adequar-se L’àrea de la Selva a l’AP-7 2011, de l’àrea de servei delVallès (Barcelona), Link millor a la demanda:The Market, La Pausa, Cafè abertis autopistas i Áreas van inaugurar el on s’han duplicat les visites des de la seva www.mobileworldcongress.com 3 Cafè, Il Caffè di Roma, As Hotel Express i Ars. passat mes de març la remodelació de l’àrea remodelació. n46 n link abertis n AGOST 2012 AGOST 2012 n link abertis n 47
  • 25. autopistes Autopistes notícies En marxa el nou tram sanef instaura el telepeatge de l’A813 a Caen ‘free-flow’ al Canadà El passat 6 de gener, la concessionària sapn, filial del sanef i Egis Projects han firmat un contracte per a l’explotació del grup abertis, va posar en servei l’autopista A813, situada peatge electrònic al pont Port Mann de Vancouver, per tal de facilitar als afores d’aquesta localitat francesa la circulació de més de dos milions d’habitants Text i fotos abertis Text i fotos abertis Construït a la dècada del 1960, quan de transport com el futur sistema ferroviari i un període de 7 a 11 anys el peatge del pont la població de Vancouver era de un autobús de la línia ràpida a l’Autopista 1. Port Mann. 800.000 habitants, el pont de Port Mann és El pòrtic entrarà en funcionament el actualment de pas obligat per a 800.000 Un projecte ambiciós i innovador desembre del 2012, moment en què s’espera vehicles per setmana. El pont, que actualment El projecte de renovació de l’Autopista 1 que 130.000 vehicles transitin diàriament disposa de cinc carrils i connecta amb l’Au- comporta la construcció d’un nou pont amb pel pont. Per fer front a l’afluència de petici- topista 1, ja no satisfà les necessitats de obencs de 10 carrils de circulació. Estarà equi- ons al sistema de subscripció, es crearà un mobilitat de la ciutat, en suportar congesti- pat amb un únic pòrtic de telepeatge free- centre d’atenció al client. ons de trànsit de fins a 14 hores al dia. El flow que abraçarà tots els carrils i permetrà A Vancouver, sanef i Egis Projects explo- projecte de renovació del pont de Port Mann millorar la fluïdesa del trànsit. Existeixen dues ten des de l’any 2009 el sistema de telepeatge i de l’Autopista 1 ha estat dissenyat per reduir maneres de reconeixement dels vehicles per en el pont Golden Ears, que va ser el primer a aquest gran volum de trànsit i proporcionar portar a terme el cobrament de peatge: la instaurar peatge a la regió. “Aquesta és la pri- un corredor que satisfaci les necessitats de lectura de matrícules a través de les càmeres mera vegada que es desplega un sistema de 2,2 milions d’habitants de l’àrea metropoli- instal·lades al pòrtic o el reconeixement de telepeatge d’aquesta magnitud. Servirà de tana de Vancouver i d’un milió de residents vehicles a través de la lectura RFID (tecnolo- referència a tot Amèrica del Nord”, va anunciar Són en total quatre quilòmetres de Menor impacte en el medi ambient El projecte de l’A813 addicionals que s’esperen a la regió durant gia d’identificació per radiofreqüència). Francois Gauthey, director general del grup longitud, que connecten l’A13 des de La construcció de l’A813 incorpora els requi- millora l’accés a els propers 30 anys. sanef. “Aquest ambiciós projecte és part de Caen i incorpora Banneville-la-Campagne fins a la RD 613 a sits mediambientals més avançats, exigits en els requisits El projecte d’infraestructures de transport, El consorci sanef-Egis Projects, la política general del Grup i demostra la capa- Frénouville, Calvados. L’A813 millora l’accés tot gran projecte d’autopistes. En els estudis mediambientals el més important fins ara a la regió, inclou puntal tecnològic citat de sanef per respondre amb eficàcia els a Caen i resol els problemes de trànsit a la de viabilitat, els inventaris de fauna i flora més avançats duplicar la capacitat del pont i l’ampliació de És gràcies a la seva reconeguda experiència problemes de trànsit urbà”, va afegir. n en matèria RD 613, portant-se una part del seu trànsit realitzats al territori van permetre a sapn d’autopistes. l’autopista de Vancouver a Langley en 37 qui- en aquesta àrea que el consorci sanef-Egis a l’A13. El cost de l’obra, cobert en la seva identificar les mesures que havien d’aplicar-se lòmetres. Quan hagi acabat, permetrà reduir Projects va guanyar el contracte per operar totalitat per sapn, és de 35 milions d’euros. per preservar el medi ambient. fins a un 30% el temps de recorregut, l’equi- en el pòrtic de telepeatge. sanef i Egis són Exemple de pòrtic free-flow que sanef va instal·lar el 2008 La protecció de les aigües, tant de la valent a una hora al dia per als usuaris. Així accionistes a parts iguals de l’operadora Trans- a la seva autopista A1 al seu El diàleg, fase essencial del projecte superfície com subterrànies, es va traduir en mateix, permetrà desenvolupar nous serveis Canada Flow Tolling Inc, que explotarà per pas per Surveillers (París). Sota la proposta de construcció de l’A813, la producció d’estructures hidràuliques i d’una sapn va mantenir reunions per consultar conca de tractament de residus. sapn es va cada etapa del projecte i recollir opinions, comprometre a compensar l’impacte del tra- revisar les sol·licituds i notificar als residents çat de la carretera sobre el pantà de Frénou- de la zona afectats. Aquestes reunions es van ville. La planificació del territori està subjecta centrar en el manteniment dels accessos a un treball específic per completar la integra- durant la fase de construcció, el flux de treball, ció de la infraestructura en el seu entorn, mit- el tipus d’intervencions de les empreses que jançant la restauració de tanques i trams intervenen en els treballs sobre el terreny o arbrats. sapn ha dedicat el 8% del pressupost els estudis acústics i paisatgístics. d’aquest treball al medi ambient. n Una autopista acabada segons el pla inicial L’autopista A813 es compon principalment de quatre quilòmetres de via en ambdós sentits de circulació, una intersecció completa Sobre sapn amb l’A13, la realització d’una nova rotonda Fundada el 1963, sapn explota a Frénouville, tres obres d’art, dues estacions 368,5 quilòmetres d’autopistes de peatge, una conca de tractament d’aigua (A14 - A13 - A29) al llarg de tres regions: i una planificació del territori per preservar Illa de França, Alta i Baixa-Normandia. el medi ambient i respectar l’entorn dels sapn és filial del grup sanef, que gestiona residents. Tots els treballs es van completar un total de 1.757 quilòmetres d’autopistes en 18 mesos. a França i del qual abertis té un 52,5%.48 n link abertis n AGOST 2012 AGOST 2012 n link abertis n 49
  • 26. notícies aeroports Telecomunicacions Acord amb l’Ajuntament de Nous canals de comunicació Luton sobre el futur aeroport al web social d’abertis abertis i l’Ajuntament arriben a un acord per al La companyia ha obert noves línies de comunicació a internet, desenvolupament futur de London Luton Airport, amb canals a YouTube, Flickr, Slideshare i Twitter amb una ampliació de tres anys de concessió Text i fotos abertis Text i fotos abertis abertis ha obert nous canals de comu- abertis i l’Ajuntament de Luton (Luton usuaris, a més d’un volum de treball que es nicació social a internet. L’objectiu és Borough Council) han firmat un acord xifra en 4.750 llocs de treball. apropar-se als seus diferents públics i a la soci- que permetrà a la concessionària gestionar i L’augment de la capacitat de l’aeroport etat en general, oferint-los una major informa- explotar l’aeroport londinenc durant tres anys es realitzarà dins els límits actuals, per la qual ció i aprofitant les possibilitats de les xarxes més. abertis, juntament amb Aena, es van cosa s’utilitzarà la pista actual. La sol·licitud socials. En línia amb el compromís d’abertis adjudicar l’aeròdrom el 1998 per 30 anys (fins del permís de construcció serà presentada amb la informació i la transparència, el Grup ha al 2018), període que ara s’amplia fins al 31 per LLAOL i estarà subjecta al corresponent llançat recentment nous canals de comunicació de març del 2031. abertis controla el 90% i procés de consultes, inclosa la consulta en l’anomenat web social. L’objectiu és oferir, Aena el 10% de la societat gestora de l’aero- pública de les autoritats locals d’urbanisme. aprofitant el potencial de comunicació i inte- port, el cinquè més gran del Regne Unit. Es racció directa amb el públic que ofereixen les tracta de l’aeròdrom seu de la companyia low Beneficis de l’ampliació xarxes socials, una major informació documen- cost easyJet i d’una important base operativa La futura ampliació suposaria un augment tal i audiovisual. per a altres aerolínies. de la capacitat de l’aeroport que permeti gestionar entre 16,5 i 18 milions de passatgers Vídeos a YouTube Integració de les dues propostes anuals. Per això, es calcula que l’aeroport Al canal corporatiu d’abertis aYouTube (www. L’acord garantirà la integració dels elements londinenc de Luton impulsarà la creació de youtube.com/AbertisGroup), es troben dispo- 1 principals de les dues propostes durant el 440 nous llocs de treball directes per cada Vista virtual disseny dels plans per millorar l’accés a l’ae- milió de passatgers addicional que transiti del futur aspecte roport, optimitzar l’experiència dels passat- per les seves instal·lacions. Els plans de desen- de l’aeroport londinenc gers, augmentar la capacitat i crear el major volupament de l’aeroport generaran un volum gestionat pel valor possible per als socis empresarials i els previst de 1.750 llocs de treball indirectes. n grup abertis. 2 3 4 nibles els vídeos de presentació del Grup en i àlbums. Per la seva banda, el canal d’abertis a —1— diversos idiomes, així com les retransmissions Slideshare www.slideshare.net/abertis/ disposa Canal corporatiu d’abertis a YouTube. de les últimes Juntes Generals d’Accionistes, de nombrosos documents, com informes anu- —2— presentacions de resultats anuals, així com altres als, presentacions, dossiers de premsa i fullets. Espai per a mitjans de gravacions d’interès. comunicació a Twitter. —3— Twitter per a mitjans de comunicació Slideshare allotja Fotos i documents Així mateix, amb l’objectiu de donar una millor documents d’abertis. a Flickr i Slideshare atenció als mitjans de comunicació, abertis ha —4— Continguts gràfics Els usuaris d’internet també poden localitzar al obert un canal específic per a ells a Twitter (@ d’abertis a Flickr. canal corporatiu de Flickr (www.flickr.com/ abertispress). Es tracta d’un canal privat d’accés abertis) nombroses imatges relatives a la com- exclusiu per a mitjans de comunicació que afa- panyia, les seves unitats de negoci i els seus voreix la comunicació i la fluïdesa de la infor- Link esdeveniments,organitzades mitjançant galeries mació amb aquest sector. n YouTube www.youtube.com/AbertisGroup Flickr www.flickr.com/abertis Slideshare www.slideshare.net/abertis/ Twitter www.twitter.com/abertispress50 n link abertis n AGOST 2012 AGOST 2012 n link abertis n 51
  • 27. fundació ABERTIS notícies La fundació abertis impulsa un nou projecte d’educació viària Es tracta d’una experiència pilot a tres escoles de Barcelona per millorar la seguretat viària al voltant dels centres escolars i alhora integrar joves amb síndrome de Down i/o discapacitat intel·lectual en el món laboral Text I fotos fundació abertis La fundació abertis, l’Ajuntament si tant els alumnes com els adults que els de Barcelona i la Fundació Catalana acompanyen circulen de manera correcta i Síndrome de Down impulsen el projecte segura, parant atenció i respectant els senyals Cooperant Viari com a experiència pilot a tres de trànsit; si utilitzen els elements de segu- escoles del districte de Sarrià-Sant Gervasi. retat dels vehicles, si respecten la resta de Sis joves amb síndrome de Down o amb dis- vianants, etcètera. capacitat intel·lectual observen el compor- Cada 15 dies, un equip de monitors tament dels vianants a les hores d’entrada i d’educació viària de la Fundació Catalana de sortida de les escoles. La iniciativa perse- Síndrome de Down avalua les dades recolli- gueix millorar la seguretat viària al voltant des pels cooperants. El projecte finalitza dels centres escolars, així com integrar els el juny del 2012, al terme del curs escolar. joves amb síndrome de Down al món laboral. Està previst que es realitzi un acte de presen- tació als mitjans per informar del balanç La funció dels cooperants del projecte. Els sis cooperants viaris observen i prenen Els cooperants elegits formen part del El projecte de la nota sobre les actituds i els comportaments programa Curs d’Iniciació al Treball de la Fun- fundació abertis dels vianants a les hores d’entrada i de sortida dació Catalana Síndrome de Down i disposen pretén millorar de l’escola. Les conductes a observar tenen d’un contracte laboral. Han rebut una for- la seguretat viària a les proximitats a veure amb l’educació viària que la Guàrdia mació teòrica i pràctica impartida per la dels centres Urbana de Barcelona imparteix a les escoles: Guàrdia Urbana de Barcelona i la Fundació escolars. Catalana Síndrome de Down. Els centres que Fundació Catalana litat i transport.Actua als àmbits social, medi- participen en aquesta iniciativa són el CEIP Síndrome de Down ambiental i cultural, a més de promoure un Orlandai, el Col·legi Sagrat Cor i el CEIP Dolors La Fundació Catalana Síndrome de Down ampli Programa de SeguretatViària que inclou Monserdà-Santapau, juntament amb el jardí té com a missió millorar la qualitat de vida la promoció d’investigacions, l’organització d’infància L’Oreneta. de les persones amb síndrome de Down o de jornades científiques, l’educació viària a altres discapacitats intel·lectuals, fent possi- les escoles i campanyes de sensibilització. n Conveni de col·laboració ble la seva total inclusió en la societat i acon- Per portar a terme aquest projecte pilot s’ha seguir una major autodeterminació i benes- establert un conveni de col·laboració entre tar. L’entitat recolza tota la família des del la fundació abertis, la Fundació Catalana diagnòstic prenatal i naixement de l’infant Síndrome de Down i l’Ajuntament de Barce- fins a l’edat adulta. lona mitjançant el Districte de Sarrià-Sant Gervasi, l’Institut Municipal d’Educació (IMEB) fundació abertis i l’àrea de Prevenció Seguretat i Mobilitat. La fundació abertis ha impulsat aquest projecte, conscient de la prioritat que l’Ajun- Ajuntament de Barcelona tament atorga a la seguretat viària de la L’educació viària és una de les prioritats de població escolar. La fundació busca sempre l’Ajuntament de Barcelona i una de les acci- els socis adequats per a cada projecte, sem- ons més importants en matèria de prevenció pre amb el recolzament de les administraci- que la Guàrdia Urbana porta a terme a les ons públiques, les quals gestionen les políti- escoles de la ciutat.Aquesta aposta educativa ques de seguretat viària. es veu reforçada amb la creació dels camins La fundació és una de les respostes Links escolars, que ajuden a què els alumnes gua- de la responsabilitat social corporativa www.fundacioabertis.org nyin en autonomia personal, però gaudint d’abertis, un dels principals grups interna- de la màxima seguretat en aquests entorns. cionals de gestió d’infraestructures de mobi- www.fcsd.org52 n link abertis n AGOST 2012 AGOST 2012 n link abertis n 53
  • 28. fundació abertis notícies “Les empreses espanyoles es prenen seriosament la sostenibilitat” Ernst Ligteringen, director del Global Reporting Initiative, explica la importància que les empreses assumeixin la seva responsabilitat social en temps en què la crisi convida a abaixar la guàrdia en aquest terreny Text Albert Rossell | fotos Miquel González El Global Reporting Initiative (GRI) és seu de la fundació abertis, i ha reunit repre- un organisme internacional que desen- sentants de les principals empreses espanyo- volupa el principal estàndard mundial per a les, d’ONG i de firmes d’auditoria. Aprofitant l’elaboració de memòries de sostenibilitat. aquesta ocasió, hem entrevistat el director del Periòdicament organitza sessions de consulta GRI, Ernst Ligteringen. i participació per consensuar les grans línies n n n de la informació que les empreses han de tenir Com explicaria la tasca que realitza el en compte a l’hora de publicar els seus infor- Global Reporting Initiative? mes de responsabilitat social. Una d’aquestes El GRI desenvolupa un llenguatge comú perquè sessions ha tingut lloc al castell de Castellet, tots puguem entendre’ns quan parlem de Ernst Ligteringen creu que “en el futur pròxim serà clau que les companyies passin comptes no només dels seus resultats econòmics sinó també dels efectes de la seva actuació en la societat i el l’impacte de les empreses en la sostenibilitat. Des del GRI no volem competir amb ningú d’informe integrat amb un enfocament útil medi ambient”. La sostenibilitat és una dimensió de l’empresa sinó col·laborar amb tots en la construcció per als usuaris del mercat financer: empreses, cada vegada més important. En el futur pròxim d’aquesta arquitectura. De fet, el GRI integra inversors i analistes. serà clau que les companyies passin comptes les normes que han desenvolupat organitza- n n n no només dels seus resultats econòmics sinó cions com el Carbon Disclousure Project (CDP) Com estan les empreses espanyoles pel també dels efectes que la seva actuació té en en matèria d’emissions o l’Organització per a que fa a responsabilitat social, comparades la societat i en el medi ambient. Amb la crisi la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics amb les d’altres països? econòmica, els ciutadans miren amb ulls dife- (OCDE) i Pacte Mundial de les Nacions Unides Espanya està entre els països del món amb un rents les corporacions i els exigeixen que assu- (Global Compact) en matèria de drets humans. índex més alt d’empreses que elaboren les meixin la seva responsabilitat social. El GRI és un paraigua que aglutina totes aques- seves memòries de sostenibilitat.També des- n n n tes iniciatives. taca la qualitat d’aquestes memòries, perquè Quin valor té per a una empresa reportar n n n les empreses espanyoles s’ho han pres serio- segons els criteris de GRI? Expliqui què és l’informe integrat. sament. No obstant això, també hi ha aspec- Si adoptes els criteris de GRI, adoptes un idioma L’informe integrat és el pròxim pas. Les prime- tes negatius. Existeixen companyies que encara conegut i un marc de referència comuna a res memòries de sostenibilitat van començar no creuen necessari informar sobre la dimen- escala mundial. És la manera que els altres a mitjan anys 90 i el GRI va sorgir el 1997. sió de la sostenibilitat i altres que només infor- sàpiguen quins criteris, indicadors, conceptes Durant aquests anys s’ha avançat molt. No men de qüestions positives. Jo aconsellaria i principis utilitzes per informar. Sense aquest obstant això, creiem que, per al futur, les totes les empreses a tenir el valor de publicar marc comú, una memòria de sostenibilitat empreses i els inversors han de poder connec- i comunicar obertament sobre sostenibilitat seria poc transparent. El GRI segueix avançant tar els resultats econòmics amb la dimensió perquè és útil per gestionar la reputació cor- en la construcció d’aquest idioma i adapta les de la sostenibilitat en un informe integrat. No porativa i per relacionar-se amb els grups seves guies per mostrar el consens existent en pot ser que hi hagi informes de sostenibilitat d’interès. cada moment. Per això el GRI recull el punt de cada vegada més interessants en paral·lel i L’informe de sostenibilitat ha d’estar vista de les empreses de les ONG i dels sindi- sense connexió amb un informe anual d’en- equilibrat i informar tant de les bones notícies cats. També intervenen cada vegada més en focament financer. Des del GRI estem comen- com de les qüestions crítiques. Si no és així, la aquest debat els inversors, els reguladors i els çant a explorar com arribar a aquest informe memòria no està assolint tot el seu potencial. mitjans de comunicació. integrat, com a membres de l’International L’informe de sostenibilitat és una oportunitat n n n Integrated Reporting Committee (IIRC). única per evidenciar aquells aspectes de la El GRI té competència? Existeixen altres Aquesta organització té el propòsit d’unir a gestió que l’empresa ha de millorar i fixar uns iniciatives similars al món? les diferents parts per desenvolupar el concepte objectius per solucionar-los. n54 n link abertis n AGOST 2012 AGOST 2012 n link abertis n 55
  • 29. notícies FUNDACIÓ ABERTIS Patrocini i mecenatge cultural: és hora de reinventar-se Administracions públiques, institucions culturals i empreses privades van explorar a Castellet noves fórmules de patrocini cultural, mentre el Ministeri de Cultura prepara una nova Llei del Mecenatge que fomenti una major participació de les empreses i dels ciutadans Text Albert Rossell | fotos Miquel González Amb motiu del Dia Internacional La importància econòmica —1— dels Monuments i Llocs Històrics, la del sector cultural Salvador Alemany fundació abertis, el Departament de Cul- En un context de creixent demanda de finan- durant la seva intervenció a la tura de la Generalitat de Catalunya i la Fun- çament per a projectes mediambientals i soci- jornada, juntament dació MACBA van organitzar el 18 d’abril la als, la finalitat d’aquesta jornada era donar a amb Ferran Jornada sobre Patrocini i mecenatge cultural: conèixer les tendències actuals del mecenatge Mascarell. —2— visions i innovació, que va tenir lloc al castell i patrocini empresarial en l’àmbit de la cultura. D’esquerra a dreta: de Castellet (Barcelona), seu de la fundació Segons dades recents del Ministeri d’Educació, Leopoldo Rodés, abertis. Cultura i Esports, el sector cultural a Espanya Salvador Alemany, Ferran Mascarell, La jornada va comptar amb la partici- aporta gairebé el 4% del PIB i dóna treball al María Teresa pació de representants de les administraci- 2,8% dels treballadors. Lizaranzu i ons públiques, de les principals institucions D’altra banda, l’Enquesta d’hàbits i pràc- Sergi Loughney. —3— culturals del país, de destacades empreses tiques culturals a Espanya, elaborada per la La directora general privades i de diferents mitjans de comuni- Secretaria d’Estat de Cultura i presentada el de Polítiques i cació. Van inaugurar l’acte el conseller de setembre del 2011, mostra que en els darrers Indústries Culturals del Ministeri Cultura de la Generalitat, Ferran Mascarell; anys hi ha hagut un creixement de les taxes d’Educació, Cultura la directora general de Polítiques i Indústries d’assistència anual a exposicions, monuments, i Esports, María Culturals del Ministeri d’Educació, Cultura i jaciments, arxius i museus. Aquest informe Teresa Lizaranzu. —4— Esports, María Teresa Lizaranzu; el president també indica que, malgrat que hi ha hagut Ferran Mascarell 2 de la Fundació MACBA, Leopoldo Rodés; el lleus descensos en l’assistència a espectacles firma al llibre president d’abertis, Salvador Alemany; i el de teatre, òpera i música clàssica, hi ha un d’honor de la director de la fundació abertis, Sergi Loug- notable increment dels nivells de lectura i de fundació abertis 3 Les frases en presència de hney. l’assistència a les biblioteques. n Salvador Alemany. “Els temps que vivim necessiten que són infinites. Les institucions una societat més culta, que posi culturals han d’explorar nous 1 l’accent en la creativitat i la models de mecenatge”. innovació i que sigui conscient Leopoldo Rodés, president del paper econòmic de la cultura. de la Fundació MACBA. El sector cultural a Catalunya “Acceptar l’activitat de patrocini dóna feina a 250.000 persones com un compromís ens ha i té 38.000 empreses”. Ferran permès focalitzar la nostra Mascarell, conseller de Cultura aportació en l’estudi sobre de la Generalitat. l’impacte de les infraestructures “La nova Llei del Mecenatge en el territori, així com en el 4 passarà del model convencional foment de la cultura. La cultura recolzat en les ajudes i les crea condicions òptimes per subvencions públiques a un al desenvolupament del talent model amb més participació als territoris on és present de les empreses i amb més la companyia”. Salvador aportacions de la ciutadania”. Alemany, president d’abertis. María Teresa Lizaranzu, directora “Les relacions convencionals general de Polítiques i Indústries entre empreses i institucions Culturals del Ministeri d’Educació, culturals ja no ens portaran Cultura i Esports. al mateix en els pròxims anys. “És gairebé impossible que les Hem de reinventar-nos i administracions públiques del fer propostes innovadores nostre país puguin fer-se càrrec i diferents”. Sergi Loughney, de totes les institucions culturals, director de la fundació abertis.56 n link abertis n AGOST 2012 AGOST 2012 n link abertis n 57
  • 30. notícies càtedra abertis càtedra abertis Primer Premi abertis a França La càtedra abertis arriba L’Ambaixada Espanyola a París va acollir l’entrega del primer Premi abertis que convoca la càtedra abertis França. Van competir a la Universitat de Puerto Rico L’acord promou l’educació, la investigació 15 treballs d’investigació sobre la gestió d’infraestructures de transport i la transferència de coneixement en infraestructures Text Albert Rossell | fotos abertis Text I fotos abertis Judith F. Princeton, de la Universitat de París Est, i Bassem Besbes, de l’Ins· abertis va firmar al maig un acord amb nomia, la demografia i el medi ambient com Links titut Nacional de Ciències Aplicades de la Universitat de Puerto Rico (UPR) per a eina per al progrés a través d’aliances amb www.fundacioabertis.org Rouen, són els guanyadors ex aequo en la establir a Puerto Rico la càtedra abertis, dirigida institucions com la Universitat de Puerto Rico”, www.catedrasabertis.com categoria de Tesi Doctoral del primer Premi a estudiants, investigadors, professors i profes· va puntualitzar el també director de la funda- abertis que convoca la càtedra abertis sionals del camp i especialitzada en diferents ció abertis, Sergi Loughney.“Així impulsem la www.upr.edu França. Guillaume Costeseque, de la Univer· àmbits de la gestió d’infraestructures. En col· missió de la fundació abertis de promoure sitat de Lyon, és el guanyador en la catego· laboració amb la UPR, la càtedra de Gestió la investigació sobre la repercussió de les grans ria de Treball de Màster. En aquesta primera d’Infraestructures deTransport seguirà el model infraestructures en el territori, i contribuïm a edició es van presentar sis treballs en la cate· desenvolupat per abertis a altres països, amb trobar solucions que millorin la qualitat de vida goria de Tesi i nou en la modalitat de treball l’objectiu primordial de promoure la formació, de tots els porto-riquenys,” va afegir. de Màster. L’acte d’entrega del premi va tenir la investigació i la transferència de coneixement Aixi doncs, amb la firma de l’acord, la lloc a l’Ambaixada Espanyola a París, amb 1 2 en aquest camp. Universitat de Puerto Rico s’uneix a organit· la presència del director de la fundació L’acord va quedar establert amb les firmes zacions i institucions acadèmiques de la talla abertis, Sergi Loughney, i el director general del conseller delegat d’abertis,Francisco Reynés, de la Fundació d’Estudis d’Economia Aplicada, de sanef, François Gauthey. el director de la fundació abertis, Sergi Loug· la Universitat Politècnica de Catalunya, l’Escola hney, i el president de la UPR, Miguel Muñoz, de Negocis IESE i École es Ponts ParisTech, entre El president de la Avaluar les operacions de trànsit durant una cerimònia a la qual també van assis· d’altres, per promoure la formació i la investi· UPR, Miguel Muñoz, i el conseller Pràctiques innovadores d’explotació de les tir representants de les comunitats universitària gació en matèria de gestió d’infraestructures delegat d’abertis, xarxes viàries en relació amb la mobilitat i empresarial. abertis, que actualment admi· de transport. n Francisco Reynés. sostenible, la tesi doctoral de Judith F. nistra sota concessió les autopistes PR-22 i PR-5, Princeton, proposa un nou mètode d’avalu· i la fundació abertis impulsen des del 2003 la ació de les operacions de trànsit viari. Es basa creació de diferents càtedres en col·laboració en el nivell de servei com a indicador únic amb reconegudes universitats i institucions de les conseqüències sobre la congestió, la acadèmiques. seguretat i l’entorn. Aquest enfocament “A abertis ens interessa aprofundir en el original es pot estendre al conjunt de les coneixement sobre la gestió global i integral operacions dinàmiques de trànsit a les 3 de les infraestructures al llarg de tot el seu cicle xarxes d’autopistes. de vida, considerant per això no només el dis· trada amb dades reals, fet que proporciona —1— seny dels models d’operació més eficients, sinó Judith F. Princeton Detecció d’obstacles una visió innovadora i detallada del trànsit. rep el premi de entenent també el seu impacte sobre els ter· La tesi de Bassem Besbes, Integració de mèto- mans de François ritoris des d’un punt de vista econòmic, social, des de representació i de classificació per Formació i investigació Gauthey, director mediambiental i cultural,” va dir Francisco Rey· general de sanef. a la detecció i el reconeixement d’obstacles La càtedra abertis França, que dirigeix —2— nés durant la firma de l’acord.“És per això que en escenaris viaris, analitza la detecció el professor Simon Cohen, es dedica a la Susana Camara, promovem l’educació, la investigació i la trans· d’obstacles mitjançant un dispositiu a bord formació i la investigació en l’àmbit de la consellera de ferència de coneixement entre universitat i l’ambaixador del vehicle. Es basa en la creació d’un model gestió d’infraestructures del transport, acti· d’Espanya a París, empresa a través d’aquestes càtedres, els tre· d’aparició local, vinculat a una tècnica vitats que van dirigides a estudiants, profes· lliura el guardó balls de la qual obren pas a propostes d’infra· de classificació que diferencia amb precisió sors, investigadors i professionals del sector. a Guillaume estructures funcionals per a un món globalitzat”, Costeseque. els objectes. Aquesta tesi doctoral aporta abertis i la fundació abertis van inaugurar —3— va afegir. valor afegit real al desenvolupament de aquesta càtedra el gener del 2011, en col· Bassem Besbes, tècniques de detecció d’obstacles per a laboració amb l’École des Ponts Paris- amb Jérôme Col·laboració universitat-empresa Fessard, president l’ajuda en la conducció. Tech (ENPC) i l’Institut Français des Sciences de la Fondation L’establiment de la càtedra abertis a Puerto et Technologies es Transports, de l’Aména· des Ponts. Rico permetrà la col·laboració entre la univer· Matemàtiques i trànsit gement et es Réseaux (IFSTTAR). n sitat i l’empresa per detectar oportunitats de El treball de Guillaume Costeseque, Anàlisi col·laboració que permetin alinear les neces· i modelització del trànsit viari: pas del micros- sitats reals d’infraestructures amb els conei· Links còpic al macroscòpic, estableix la transició xements i les disciplines desenvolupats en matemàtica entre els models microscòpics www.fundacioabertis.org l’àmbit universitari. “Ens interessa conèixer i els macroscòpics.Aquesta relació és demos· www.catedrasabertis.com l’efecte de la gestió d’infraestructures en l’eco·58 n link abertis n AGOST 2012 AGOST 2012 n link abertis n 59
  • 31. FUNDACIÓ abertis notícies Voluntaris: al costat de la infància i l’adolescència Més de 20 centres de treball d’abertis a Espanya i les oficines internacionals de França, Puerto Rico i Xile van participar a les activitats del III Dia del Voluntariat Corporatiu Text Albert Rossell | fotos Miquel González L’atenció a la infància i l’adolescència (Barcelona).Totes aquestes iniciatives comp- va ser el fil conductor de les activi- ten amb la implicació d’algun treballador del tats del III Dia del Voluntariat Corporatiu grup abertis. d’abertis. No en va es va elegir el lema Porta’l de la mà. Més de 20 centres de treball Caminada pel parc del Foix d’Espanya i les seus del Grup a França, Puerto i activitats a Castellet Rico i Xile van participar en aquesta iniciativa Els actes del Dia delVoluntariat Corporatiu van solidària. A Espanya es van reunir 2.827 qui- començar el 27 de novembre amb una cami- los d’aliments i, a la seu de Barcelona, es van nada pel Parc Natural del Foix i activitats fami- recaptar 1.683 euros destinats a comprar liars al castell de Castellet, seu de la fundació regals per a adolescents residents en cases abertis. Unes 150 persones van participar en fundació abertis ses d’accidentalitat, amb tot, van seguir sent ‘Autoroute Académie’: d’acollida. aquestes activitats. Alguns pares i els nens es la somnolència i la fatiga (37%) i el consum L’acte institucional del Dia del Volunta- van quedar a la fortalesa, on els voluntaris van de drogues, alcohol i medicaments (29%). riat va tenir lloc el 12 de desembre –el dia 5 organitzar un equip d’acollida i diferents jocs El programa Autoroute Académie va s’havia celebrat el Dia Mundial del Voluntariat i coincidint amb l’Any Europeu del Volunta- i activitats, així com la visita al castell. Els volun- taris també es van preocupar de fer participar sensibilitzar els motoristes néixer el gener del 2011 per donar respostes a les necessitats de formació dels conductors riat–. El conseller de Benestar i Família de la de la festa 40 nens i nenes de les cases d’aco- El programa per formar joves en conducció per menors de 25 anys i dels joves alumnes de Generalitat de Catalunya, Josep Lluís Cleries, llida de la Fundació Concepció Juvanteny. Els les autoescoles franceses. En el primer any, va presidir l’acte i va subratllar que els valors altres van prendre part a la caminada solidària, autopista ‘Autoroute Académie’ ha fet un any. Després el web ha rebut la visita de més de 20.000 dels voluntaris penetren en l’empresa i l’en- que va consistir en un recorregut d’11 quilò- Foto de família dels de la bona acollida del web, la fundació abertis i sanef internautes. La promoció d’aquesta iniciativa representants forteixen. En la mateixa línia va parlar el pre- metres pel Parc Natural de Foix, paratge que dels projectes fan un pas més amb continguts per a joves motoristes s’ha fet mitjançant publicitat a Facebook, sident d’abertis, Salvador Alemany, qui va envolta el castell de Castellet. Unes 50 perso- guardonats amb e-mailings als abonats de sanef i el suport expressar el suport del Grup al programa nes van participar en aquesta activitat medi- Francisco Reynés, Text A. R. | fotos abertis de les tres principals associacions d’autoes- Salvador Alemany, Voluntaris, ja que els voluntaris fan que la ambiental i divulgativa, que va comptar amb Josep Lluís Cleries coles franceses: ANPER (Association Natio- companyia sigui millor. El conseller delegat, el suport dels guardes del Parc. n i Miquel Roca. Autoroute Académie és com una auto- nale pour la Promotion de l’Education Rou- Francisco Reynés, va reafirmar que el volun- escola virtual sobre la conducció en tière), CNPA (Conseil National des Professi- tariat forma part de la nostra cultura i els autopista. La iniciativa va dirigida a conduc- ons de l’Automobile) i CER (Centres d’Edu- nostres valors. tors d’entre 18 i 25 anys i, per aquest motiu, cation Routière). El programa també ha els continguts del web www.autorouteaca- comptat amb l’aval del Govern francès, a Projectes més ben valorats demie.com tenen tots els ingredients per través de la Delegació Interdepartamental Va ser el president de la fundació abertis, fer-los atractius al públic jove: vídeos curts, de Seguretat Viària i Trànsit. Miquel Roca, qui va donar a conèixer els pro- xarxes socials, participació, recomanacions… jectes solidaris més ben valorats pels treba- En el seu segon any de funcionament, s’han Nous ‘partners’ lladors del Grup, cadascun dels quals va rebre incorporat nous continguts especialment Per a la segona fase del programa s’han incor- una donació de 7.000 euros per part de la dirigits a joves motoristes que, malgrat repre- porat tres nous partners relacionats amb el fundació. Es tracta d’una casa de curació per sentar només el 0,5% del trànsit a les auto- A dalt, d’esquerra a dreta, Philippe món de les dues rodes: Easy Monneret, escola a nens malalts a la província xinesa deYunnan, pistes de sanef, es veuen implicats en el 12% Malpièce, secretari general CNPA del dedicada a la formació i a la seguretat dels col·lectiu de conductors; Pascal promoguda per l’ONG madrilenya Amor dels accidents mortals. Contremoulins, responsable de seguretat motoristes, l’AFDM (Association de la For- Sin Fronteras; un projecte terapèutic per a En la presentació de la segona fase viària de sanef; Isabelle Lacroix, Yannick mation des Motards) i la FFMC (Fédération nens i joves víctimes de maltractaments i d’Autoroute Académie, el director de la Jeannel, administrador d’ANPER; i Christine Française des Motards en Colère). Allard, directora de comunicació abusos sexuals impulsat per la Fundación fundació abertis, Sergi Loughney, va desta- del grup sanef. Sobre aquestes línies, Els continguts incorporats per a aquest Concepción Juvanteny (Barcelona); la dota- car la importància d’una mobilitat segura i la jornada de presentació de la segona segon any se centren en la conducció en ció de recursos de noves tecnologies per a necessitat de lluitar contra les conductes de fase d’Autoroute Académie. motocicleta i tracten aspectes com la fatiga, persones amb discapacitat intel·lectual de la risc. Per la seva banda, el director general de l’adaptació de la velocitat a les condicions Fundación Personas de Cuéllar (Segòvia); sanef, François Gauthey, va assegurar que la de la circulació, la posició dins del carril de i el projecte d’integració del col·lectiu immi- sinistralitat a les autopistes del Grup s’havia l’autopista, les maniobres d’avançament i la grant dels castellers del barri del Poble-sec reduït un 53% l’últim any. Les principals cau- preparació de la motocicleta. n60 n link abertis n AGOST 2012 AGOST 2012 n link abertis n 61
  • 32. BREUS autopistEs autopistEs Project Finance International premia el projecte Un centenar de persones participa d’abertis autopistas i Goldman Sachs a Puerto Rico en un simulacre d’accident a l’AP-6 L’organisme Project Finance Inter- iberpistas, concessionària d’abertis national (PFI) va premiar el passat autopistes, va finalitzar amb èxit un mes de desembre l’acord de finançament simulacre d’accident d’un camió amb mer- entre abertis autopistas i Goldman Sachs caderies perilloses a l’interior dels túnels de per a la gestió de les autopistes de Puerto Guadarrama, a l’autopista AP-6. En l’exercici Rico PR-22 i PR-5. Segons el PFI, va ser el van participar més d’un centenar de persones millor projecte d’infraestructures basat en entre cossos operatius, figurants, observadors el trànsit finançat a Amèrica del Nord des i assistents. de l’inici de la crisi financera. Es tracta, de fet, Amb l’operatiu, iberpistas va demos- de l’únic projecte d’autopistes finançat per trar el bon funcionament del seu Pla d’Emer- les entitats bancàries a Amèrica del Nord el gència Interior que regeix el protocol d’ac- 2011. En l’entrega de la distinció es van tenir tuació de la companyia en casos d’emer- Pont Teodoro en compte, d’una banda, la inversió de més tat i la qualitat de les dues autopistes i, de Moscoso. gència als túnels de Guadarrama.Així mateix, 50 milions de dòlars durant els primers tres l’altra, la transparència durant tot el procés es va confirmar l’alt grau de coordinació en anys de la concessió per millorar la segure- de negociació de les parts implicades. n l’aplicació del Pla d’Emergència Exterior dels operatius de les dues comunitats autònomes autopistEs implicades, Madrid i Castella i Lleó. Aquest simulacre complet –realitzat en Escenari accidental de 3.340 metres i un ample de circulació de ‘Las autopistas de peaje en España’, un nou llibre compliment amb la normativa RD 635/2006 El simulacre, que va tenir una durada de dues 10,50 metres. Està interconnectat als altres que analitza el sector de forma exhaustiva de Requisits Mínims de Seguretat en Túnels de Carreteres– és el segon que es porta a hores i mitja, va consistir en la col·lisió múl- tiple de dos turismes i un transport de mer- dos túnels per un sistema de galeries de seguretat que sumen una longitud total de El passat mes d’abril va tenir lloc al Col· també Javier Vizcaíno, president de la Comis- terme des de l’obertura del tercer túnel de caderies perilloses a l’interior del Túnel II 2.211 metres. A més, les galeries compten legi d’Enginyers de Camins, Canals i sió de Transports del CICCP de Barcelona; Pere D’esquerra a dreta.: Guadarrama el 2007. Durant l’exercici, la de Guadarrama, provocant amb posterioritat amb una estació emergència SOS a cada Ports de Barcelona la presentació del llibre Las Macías, president de la Fundació Cercle d’In- Javier Vizcaíno, circulació es va redirigir cap als altres dos un xoc addicional de dos vehicles a l’interior extrem, il·luminació d’emergència, pressurit- autopistas de peaje en España, que pretén fraestructures; Damià Calvet, secretari de Damià Calvet, túnels del complex, fet que va permetre que del túnel. zació per al control d’entrada de fums en cas Salvador Alemany, convertir-se en el referent del sector conces- Territori i Mobilitat; i el president d’abertis, José María Morera les afeccions al trànsit de l’autopista AP-6 Obert des del 1972, el Túnel II acull el d’incendi, i control d’accessos mitjançant sional espanyol. El llibre conté una anàlisi Salvador Alemany, qui va clausurar l’acte. n i Joaquín Prior. fossin mínimes. trànsit en sentit La Corunya i té una longitud detectors de presència. n exhaustiva del citat sector en l’últim mig segle. S’inicia amb l’exposició detallada dels seus telecomunicacions fundació abertis antecedents, de la seva evolució i dels princi- pals avatars històrics fins a arribar a la situació Nou contracte de Col·laboració actual. A l’acte van intervenir els seus autors, José María Morera, vicepresident d’ASETA manteniment amb renovada amb (Associació de Societats Espanyoles conces- Correos Telecom l’Institut Guttmann sionàries d’autopistes, túnels i ponts de peatge), i Joaquín Prior, exvicepresident abertis telecom es va adjudicar el pas- La fundació abertis ha renovat la d’aquesta associació. A l’acte van participar sat mes d’abril el servei de manteniment seva col·laboració amb l’Institut Gutt- integral de les infraestructures de la xarxa de mann, hospital de referència per al tractament prestigi institucional telecomunicacions que explota CorreosTelecom, mèdic-quirúrgic i la rehabilitació integral de filial de la Sociedad Estatal Correos yTelégrafos, persones amb lesió medul·lar, dany cerebral Salvador Alemany, premiat per la seva SA. L’acord contempla el manteniment integral adquirit o altres grans discapacitats d’origen tasca en favor dels drets dels animals de les infraestructures lineals (2.974 quilòmetres de fibra òptica) i radioelèctriques (225 empla- neurològic.Al llarg dels darrers anys, l’Institut Guttmann ha col·laborat en diferents pro- La Comissió de Protecció dels Drets presidenta d’aquesta comissió, Magda Ora- çaments) que explota CorreosTelecom en tot el jectes del Programa de Seguretat Viària de la dels Animals del Col·legi d’Advocats nich; i la periodista i professora de Ciències territori espanyol. abertis telecom realitzarà fundació abertis, com per exemple la cam- de Barcelona (CPDA) va premiar el passat de la Comunicació de la Universitat Autò- tasques de manteniment preventiu, per garantir panya Et queda una vida. No la perdis a la mes de desembre el president d’abertis, noma de Barcelona, Margarita Blanch Nieto. n el correcte funcionament de les instal·lacions, carretera. Salvador Alemany, en reconeixement pel seu com el manteniment correctiu, el condiciona- treball i implicació en favor de la protecció ment i les millores de xarxa, la construcció i/o Jornada científica dels drets dels animals, així com per la seva modificació d’infraestructures o l’assistència Fruit de la mútua col·laboració han sorgit trajectòria personal i professional en defensa tècnica (anàlisi de viabilitats tècniques, revisió altres experiències, com la celebració d’una d’aquests. L’acte va estar presidit pel degà D’esquerra a dreta: de línies). jornada científica al castell de Castellet, seu del Col·legi d’Advocats de Barcelona, Pedro Magda Oranich, El contracte contempla l’adjudicació del ser- de la fundació abertis, a la qual participaran Pedro L. Yúfera, L. Yúfera; el diputat de la Junta de Govern Jorge de Tienda i vei a abertis telecom i a una altra empresa del representants de l’Organització Mundial de responsable de la CPDA, Jorge de Tienda; la Margarita Blanch. sector, Elecnor, durant un període de tres anys. n la Salut (OMS). n62 n link abertis n AGOST 2012 AGOST 2012 n link abertis n 63
  • 33. BREUS abertis Francisco Reynés INvestor’s resultats 70 explica l’experiència Resum dels resultats d’abertis a ESADE anuals del 2011 i del primer trimestre del 2012 Francisco Reynés, conseller delegat d’abertis, va protagonitzar el passat mes d’abril una nova sessió de Matins ESADE titulada Infraestructures: internacionalització i creixe- ment. Francisco Reynés va analitzar la situació del sector de les infraestructures basant-se en l’experiència d’abertis, caracteritzada per l’aposta per la internacionalització, el creixement sostenible i la focalització a les autopistes, les telecomunicacions i els aeroports. El conseller delegat va defensar la importància de les infra- estructures per a l’economia global. Considera que “són actius estratègics en què s’ha d’inver- tir amb una visió molt clara a molt llarg termini, que milloren la competitivitat i que requereixen inversions constants, ja siguin públiques o pri- vades”. En la conferència també va intervenir Carlos Losada, professor del departament de Política d’Empresa d’ESADE. n telecomunicacions Acord de col·laboració entre abertis telecom i el síndic de greuges de Catalunya El director general d’abertis telecom, privades que presten serveis d’interès gene- Tobías Martínez, i el síndic de greuges ral. El conveni preveu la creació d’un grup de de Catalunya, Rafael Ribó, van firmar el pas- treball al qual ambdues parts han d’aportar sat mes d’abril un conveni de col·laboració els recursos apropiats en funció dels temes per afavorir la defensa dels drets de les per- que s’identifiquin. Segons l’acord , el síndic i sones i les bones pràctiques corporatives. abertis telecom es comprometen a coope- L’acord estableix un marc de col·laboració rar en programes de formació de personal i entre les dues institucions en matèria d’estudi, a intercanviar informació per tractar les situ- informes i assessorament d’acord amb les acions o pràctiques que, per la seva freqüèn- D’esquerra a dreta: competències que l’Estatut d’autonomia de cia o repercussió, afectin de manera negativa Rafael Ribó i Tobías Martínez, Catalunya i la Llei del Síndic de Greuges con- a un nombre considerable de consumidors en el moment de la fereixen al síndic en relació amb les empreses o usuaris. n firma de l’acord. Junta General d’Accionistes 2012 abertis aposta pel creixement i l’eficiència64 n link abertis n AGOST 2012
  • 34. 4 0 9 5% 5 7 90 62 67 91 91 +1 9% 3. 3. 3. 3. 3. % 4% 1% 7% ESPANYA % +5 2% +5 8% FRANÇA 8% +1 ingressos Els gràfics mostren AUTOPISTES 6% 13% +1 REGNE UNIT % 1% 11% TELECOMUNICACIONS d’explotació l’evolució dels negocis -9 XILE INvestor’s del grup abertis en els 76% 79% AEROPORTS PARCS LOGÍSTICS RESTA DEL Món LINK últims cinc exercicis. 2007 2011 APARCAMENTS 2007 2008 2009 2010 2011 Aportació per països (milions d’euros) 2007 2008 2009 2010 2010* BENEFICI NET (milions d’euros) 2011 2007 2008 2009 2010 2011 DIVIDENDS TOTALS (milions d’euros) Salvador Almany,“per al nostre Grup, el 2011 va ser un any de profunda transformació en L’exercici 2011 ha què vam culminar la separació de l’activitat permès posar les bases d’aparcaments i parcs logístics, i vam tancar una llarga etapa de col·laboració amb Atlantia, d’una nova abertis; que es va materialitzar amb la venda de la més eficient, més participació que manteníem des del 1999”. internacional i més D’aquesta manera, va indicar el president, robusta financerament “abertis ha pogut centrar la seva atenció i recursos en els negocis d’autopistes, teleco- municacions i aeroports”. Francisco Reynés va assenyalar que la com- Per la seva banda, el conseller delegat panyia està portant a terme un seguiment d’abertis, Francisco Reynés, va assenyalar que específic d’oportunitats d’inversió amb el focus el 2011 la companyia va seguir creixent i apro- a Amèrica, i especialment en països com els fundint en el seu procés d’internacionalització. Estats Units, el Canadà, el Brasil i Mèxic. Concretament va destacar l’operació d’adqui- Un altre dels objectius a mig termini des- sició de dues autopistes a Puerto Rico, en tacats pel conseller delegat és “la reassignació consorci amb Goldman Sachs:“Es tracta d’una de capital en projectes en què abertis pugui operació que reforça el nostre lideratge en consolidar el seu rol industrial, fet que porta- gestió d’infraestructures i obre una porta al rem a terme buscant solucions per a aquelles creixement futur als Estats Units”. participacions minoritàries que mantenim 10% de reducció de El conseller delegat també va destacar davant la Junta que“els primers passos del pro- grama d’eficiència del Grup han començat ja a sense perspectives de control, tal com s’ha dit amb la participació a Atlantia, i amb la sortida parcial d’Eutelsat i l’increment de participació l’opex i del capex donar els seus fruits el 2011, amb una reducció a Hispasat”. fruit del programa d’un 10% tant de l’opex com del capex opera- En el cas d’Hispasat, a més, Francisco d’eficiència del Grup. tiu”. El programa d’eficiència, que es desenvo- Reynés va especificar que l’objectiu de la com- 5,2% luparà entre el 2011 i el 2014, està permetent panyia a mig termini és avançar en la conso- –segons va explicar Francisco Reynés–“millorar lidació de la participació en l’operadora de la generació de fluxos de caixa de la companyia”. satèl·lits.També va apuntar a les oportunitats Reducció del deute Així mateix, tant el president com el con- que puguin presentar-se a Espanya i França net el 2011, fins seller delegat del Grup van assenyalar també com objectius importants sobre els quals el als 13.800 milions la gestió del balanç com un aspecte destacat Grup treballarà en els propers anys. Intervenció del d’euros. de l’exercici 2011. Segons van explicar, el Grup “A través del creixement i la gestió de la conseller delegat d’abertis, Francisco va reduir el seu deute net en un 5,2% fins als nostra cartera d’actius, i en combinació amb Reynés, davant la Junta. 13.800 milions d’euros. Això ha permès, tal una adequada optimització del nostre balanç com va afirmar Francisco Reynés, mantenir i compte de resultats, creiem que podrem “un nivell de ràting corporatiu robust i un aconseguir el nostre objectiu de millora de lesBalanç de l’exercici La Junta d’Accionistes d’abertis del còmode perfil de venciment de deute”. En perspectives per a la creació de valor per als passat mes de març va donar el vistiplau aquest sentit, Salvador Alemany també va accionistes”, va assenyalar Francisco Reynés.Junta General a la gestió d’un exercici 2011 en què es van destacar el manteniment del ràting per part posar les bases sobre les quals la companyia de les agències de qualificació “en un context Col·laboració públic-privada operarà en els propers anys; més focalitzada en què les rebaixes de qualificació del deute Per la seva banda, el president d’abertis va en els seus tres negocis d’autopistes, teleco- espanyol han impactat en el ràting de moltes incidir en el valor de l’oportunitat que la col·d’Accionistes 2012 municacions i aeroports; més eficient, amb els empreses”. laboració públic-privada pot tenir per a la primers fruits del programa de control d’opex companyia en la seva estratègia de creixement, i capex; més internacional, amb la incorporació Creixement i consolidació en un moment “en què les dificultats pressu- de nous negocis d’autopistes a Puerto Rico; El conseller delegat d’abertis va explicar als postàries de les administracions públiques, més robusta financerament, amb una reducció accionistes que la companyia segueix atenta d’una banda, i les restriccions financeres, for- del seu deute de més d’un 5,2% respecte al a les oportunitats d’inversió que es puguin cen a una major exigència de rendibilitat iabertis centra els seus objectius en el creixement selectiu internacional, 2010; i amb una rendibilitat atractiva i soste- produir al mercat. Concretament, va assenya- seguretat en els projectes en què invertim”.l’eficiència operativa i la consolidació de participacions nible per als seus accionistes. lar com un dels principals reptes estratègics En aquest sentit, va indicar que “en Segons va assenyalar en la seva interven- d’abertis “la diversificació del risc a través aquest marc la missió d’un concessionari comText I fotos abertis ció davant la Junta el president d’abertis, d’un major procés d’internacionalització”. abertis es fonamenta en el sentit industrial66 n link abertis n AGOST 2012 AGOST 2012 n link abertis n 67
  • 35. del 13% des del naixement de la companyia el 2003, i tenint en compte la combinació de el president va dividends, ampliacions de capital alliberades tenir unes paraules i revalorització de la cartera. El president també va assenyalar els grans d’agraïment i D’elogi canvis que ha viscut en els darrers anys l’es- a la gestió de miquel tructura accionarial del Grup, que ha aconse- roca al capdavant guit “un ampli free float del 41%, amb un de la fundació abertis volum de negociació també molt ampli”. Increment del dividend conseller delegat, Francisco Reynes.Així mateix, i altres acords de la Junta Salvador Alemany va informar que el Consell La Junta d’Accionistes d’abertis va aprovar la l’havia designat per assumir també la presi- distribució d’un dividend ordinari complemen- dència de la fundació abertis. tari brut de 0,36 euros per acció que, unit al En nom del Consell, el president va tenir dividend a compte pagat l’octubre del 2011, unes paraules d’agraïment i d’elogi a la gestió totalitza 0,66 euros bruts per acció amb càrrec de Miquel Roca Junyent, que ha estat al cap- als resultats del 2011, un 10% superior al de davant de la fundació del Grup des del 2003, l’any anterior (un 15% tenint en compte després de la fusió que va donar lloc a la cre- també l’ampliació de capital alliberada). Està ació d’abertis, i va afegir:“La fundació, que té El president d’abertis, previst que el pagament del dividend comple- al seu càrrec l’execució de les actuacions rela- Salvador Alemany, a la roda mentari es faci efectiu el proper dia 12 d’abril. cionades amb la Responsabilitat Social Cor- de premsa posterior a la Junta d’Accionistes, acompanyat En total abertis haurà destinat 512 milions porativa del Grup, constitueix una eina clau del conseller delegat, d’euros al repartiment de dividends ordinaris en el procés d’ancoratge i interlocució amb Francisco Reynés. amb càrrec a l’exercici 2011, amb un payout els decisors dels països on treballem”. n que es va situar en el 71%. Al dividend ordinari cal sumar el dividend extraordinari que l’accionista d’abertis va rebre el 2011 vinculat a la venda dels negocis d’apar- caments i parcs logístics (0,67 euros per acció) i a la devolució d’aportacions amb càrrec a la prima d’emissió (0,40 euros per acció), després de la venda de la participació que el Grup man- tenia a Atlantia.Tots dos components extraor- El president d’abertis, dinaris van sumar un total de 790 milions Salvador Alemany, en d’euros.Així, abertis va destinar al pagament un moment de la seva intervenció davant de dividends (ordinari i extraordinari) més de la Junta General 1.300 milions d’euros el 2011, fet que suposa d’Accionistes. una rendibilitat per dividend del 14%. Així mateix, la Junta va aprovar una ampli-del gestor pròxim a les administracions i al de la companyia. En aquest sentit, va destacar ació de capital alliberada amb càrrec a reservesservei del territori”. Segons el president “és el que “l’acció d’abertis acumula una trajectò- en una proporció d’una acció nova per cadamoment de la col·laboració públic-privada, ria realment excepcional que reforça el seu 20 antigues, de valor nominal de 3 euros perperquè els governs puguin combinar les neces- atractiu per als inversors i la seva resiliència en acció, per un import de 116,3 milions d’euros.sàries mesures d’austeritat amb polítiques un mercat volàtil i incert”. Els accionistes d’abertis van donar llumd’estímul, unes polítiques imprescindibles per Salvador Alemany va apuntar que “un verda també als comptes anuals de l’exercicia l’esperada reactivació econòmica”. any més, i en contrast amb el descens del 2011 i a l’informe sobre política retributiva i Salvador Alemany va destacar també 13,9% de l’Íbex 35, el 2011 abertis va veure de gestió del Consell d’Administració. Final-que l’extensió de la tarifació de les vies d’alta créixer un 3,9% el seu valor en Borsa”. L’acció ment, també va aprovar el Pla d’entrega d’ac-capacitat “ens permetria avançar cap a un d’abertis acumula una rendibilitat anualitzada cions 2012 per a un col·lectiu de treballadorsmodel homogeni de pagament per ús, com ja de la societat i les seves filials que podran optarés el cas de tots els països del nostre entorn, i per rebre la totalitat o part de la seva retribu-ajudaria a resoldre la difícil problemàtica de ció variable en accions d’abertis fins a unles concessions d’autopistes immadures a La companyia seguirà màxim de 12.000 euros anuals.Espanya”. apostant per la internacionalització, Model de Govern CorporatiuEvolució en borsa i accionarial Al final de la seva intervenció, el president va amb focus geogràficEl president d’abertis, Salvador Alemany, va indicar que s’havia conclòs el procés de sepa-fer referència també en la seva intervenció als Estats Units, EL ració –iniciat el 2010– de les funcions deldavant la Junta a la solidesa del valor en borsa Canadà, EL Brasil i Mèxic president del Consell, Salvador Alemany, i del68 n link abertis n AGOST 2012 AGOST 2012 n link abertis n 69
  • 36. 517 milions d’euros 888 milions d’euros de benefici net per ingressos INvestor’s (+88%). d’explotació (+1%). link COMPTE de resultats gener-març 2012 Mn ₣ Mar. 2012 Mar. 2011 Variació Ingressos d’explotació 888 876 1,4% Despeses d’explotació -341 -346 -1,2%Gener-març 2012 Ebitda Dotació amortització 547 -236 531 -235 3,1% 0%Resultats Resultat d’explotació 311 296 5,3% Resultat plusvàlua Eutelsat 409 0 Resultat financer -157 -148 Resultat posada en equivalència 26 33 Resultat abans d’impostos 586 181 225% Impost sobre societats -61 -46Els resultats d’abertis en el primer trimestre del 2012 Resultat de l’exercici 527 135 290% Interès dels minoritaris -10 -10milloren pel que fa a l’any anterior R. ordinari accionistes de la societat 517 125 313,9% Resultat reorganització societària 0 150 abertis va tancar el primer trimestre El resultat brut d’explotació (Ebitda) va —1— R. accionistes de la societat 517 275 88,3% del 2012 amb una alça a totes les seves assolir en el primer trimestre els 547 milions L’activitat d’aeroportsprincipals magnituds, en un entorn econòmic d’euros (+3%) mentre que el resultat net va aconseguir Balanç gener-març 2012 Mn ₣que segueix sent molt complex, especialment d’explotació (Ebit) es va situar en els 311 uns de 67 milions Mar. 2012 Des. 2011en els seus negocis a Espanya. Els resultats milions d’euros (+5%). d’euros (+6%). —2— Immobilitzacions materials 1.718 1.742incorporen els impactes per la venda d’un Sobre els resultats del període el conse- En autopistes, sanef Actius intangibles 15.341 15.48016% d’Eutelsat, que es va portar a terme el ller delegat, Francisco Reynés, va destacar que i iberpistas van Immobilitzacions financeres 3.646 4.181passat mes de gener, i que va generar unes “abertis està implementant un pla d’efici- realitzar inversions Actiu corrents 2.450 1.346 per valor de 22plusvàlues netes a nivell consolidat de 396 ència que vam iniciar en el segon semestre milions d’euros. Total actiu 23.155 22.749milions d’euros. del 2011 i que consolidarà la competitivitat —3— Patrimoni net 4.602 4.416 El benefici net d’abertis va créixer un de la companyia malgrat la conjuntura poc El negoci d’autopistes Passius no corrents 16.313 16.328 va aportar Passius corrents 2.241 2.00588% en el primer trimestre del 2012 fins als favorable que vivim en els nostres mercats 695 milions d’euros517 milions d’euros. El resultat net compa- més pròxims”. al Grup (78%). 1 Total passiu 23.155 22.749rable, sense comptar amb les plusvàlues perla venda parcial d’Eutelsat el 2012 i les plus- 2 3 Estructura del deute Evolució dels negocis del Grupvàlues per la venda d’Atlantia el 2011, ascen- El deute d’abertis va descendir en el primer El negoci d’autopistes d’abertis va aportardeix a 117 milions d’euros, un 3% més que el trimestre de l’exercici en 1.041 milions d’euros 695 milions d’euros en ingressos (78%) i 476mateix període del 2011. (-7,5%), fins als 12.841 milions. El 94% del milions d’euros en Ebitda (87%). El trànsit en Per la seva banda, els ingressos d’explo- deute és a llarg termini, un 85% a tipus fix i el el conjunt de la xarxa d’autopistes d’abertistació creixen en el període fins als 888 milions venciment mig supera els 6 anys. abertis va el primer trimestre reflecteix una Intensitatd’euros (+1%) malgrat l’evolució negativa tancar amb èxit el mes de març passat, a través Mitjana Diària (IMD) de 19.282 vehiclesdel trànsit a Espanya i França, i gràcies a la del holding francès hit, una emissió de bons (-3,9%).bona evolució dels negocis d’autopistes a per un import de 400 milions d’euros i una L’exercici està marcat per una positivaAmèrica i els aeroports.Augmenta fins al 54% rendibilitat del 4,819%. La principal destinació evolució del trànsit a Amèrica, amb un crei-el percentatge dels ingressos que es generen dels fons generats per aquesta emissió serà el xement a les autopistes de Xile, l’Argentina ifora d’Espanya –procedents principalment de repagament d’un préstec sindicat amb venci- Puerto Rico (+6,2%). Per la seva banda, a laFrança, Xile i el Regne Unit– en relació amb ment octubre del 2013. xarxa d’autopistes a Espanya el trànsit va caurel’any anterior. un 9,1% i a França va descendir un 3,3%. Inversions El negoci de telecomunicacions va tancar Les inversions del Grup en el primer trimestre el primer trimestre amb uns ingressos de del 2012 ascendeixen a 83 milions d’euros, 125 milions d’euros (-3%) i un Ebitda de 58 un 35% més que en el mateix període de l’any milions d’euros. Aquest sector representa el anterior. En autopistes (22 milions d’euros) 14% del total dels ingressos d’abertis i l’11%abertis ha tancat destaquen les inversions portades a terme de l’Ebitda.amb èxit a través del per acesa (ampliació de l’autopista AP-7), Per la seva banda, l’activitat d’aeroports‘holding’ francès HIT iberpistas (ampliació de carrils a l’AP-6), i va aconseguir uns ingressos d’explotació deuna emissió de bons per sanef (Paquet Vert); mentre que en tele- 67 milions d’euros, amb un augment del 6% comunicacions (58 milions d’euros) corres- respecte al mateix període de l’any anterior,per un import de ponen principalment a l’adquisició per part representant un 8% del total d’abertis, i un400 milions d’euros i una d’abertis de 500 torres de telefonia mòbil a Ebitda de 15 milions d’euros (+1%), un 3%rendibilitat del 4,819% Telefónica (45 milions d’euros). del total. n70 n link abertis n AGOST 2012 AGOST 2012 n link abertis n 71
  • 37. INvestor’s 3.915 2.454 1.533 720 milions d’euros milions d’euros milions d’euros milions d’euros link per ingressos d’explotació. en concepte d’Ebitda (+1,9%). en concepte de ‘cash flow’. de resultat net total consolidat (+8,8%). Punts clauGener-desembre 2011 Segueix augmentant el abertis anuncia l’adquisicióResultats percentatge d’ingressos a Telefónica d’un 13,23% i Ebitda generat fora d’Hispasat per 124 milions d’Espanya respecte l’any d’euros, amb la qual cosa anterior, superior al 50%. aconsegueix el 46,6% del capital. Evolució positiva del trànsit a les autopistes a França (+1,2%) El Consell d’AdministracióEl benefici net d’abertis creix un 8,8% el 2011, i Amèrica (+5,3%), mentre d’abertis proposa a la Junta es manté el descens a del 27 de març un dividendfins als 720 milions d’euros. El Grup manté un any complementari de 0,36 euros Espanya (-6,5%).més resultats a l’alça tot i l’entorn econòmic bruts per acció que, sumat al Els ingressos del negoci dividend a compte ja repartit, de telecomunicacions comporta un dividend ordinari abertis ha tancat un any més amb Compte de resultats abertis va aconseguir el 2011 un bene- descendeixen un 7% per brut total per acció amb càrrec resultats a l’alça en les seves principals Els ingressos d’explotació d’abertis el 2011 fici net total consolidat de 720 milions d’eu- l’efecte dels ingressos al 2011 de 0,66 euros,magnituds, en un entorn econòmic complex. assoleixen els 3.915 milions d’euros, en línia ros (+8,8%). Sense tenir en compte les plus- no recurrents el 2010. un 10% superior al del 2010. Per la seva banda, la xifraLa millora de les despeses d’explotació, que amb l’exercici anterior, i augmenta fins al vàlues per la venda de la participació a Atlan- Així mateix, seguint la política de negoci d’aeroportsdisminueixen un 3,2%, i un creixement de 52% el percentatge dels ingressos que es tia, així com l’efecte de la venda dels negocis de la companyia, el Consell es va incrementar un 5%,l’Ebitda de gairebé un 2%, destaquen en un generen fora d’Espanya –procedents princi- d’aparcaments i logística, el benefici net com- en un any de recuperació també proposa a la Juntaexercici en què la positiva evolució dels tràfics palment de França, Xile i el Regne Unit– en parable consolidat és de 702 milions d’euros de la seva activitat. una ampliació de capitalde les autopistes a França i Amèrica compensa relació amb l’any anterior. (+11,7%). El cash flow brut (abans d’inversi- alliberada d’una accióparcialment el descens de trànsit que encara Del total, un 79% es genera en l’activitat ons i dividends) va arribar als 1.533 milions. Destaca la reducció de les nova per cada 20 antigues,es manté a Espanya, a causa de la negativa d’autopistes, mentre que un 13% correspon despeses d’explotació (-3,2%), fet que augmentarà en un fruit de l’esforç portat a terme 5% addicional la retribuciósituació econòmica. Els resultats del 2011 al sector de telecomunicacions i un 7% al Estructura del deute en el marc de la política a l’accionista.contemplen una millora dels ingressos del d’aeroports. Per la seva banda, les despeses El deute net d’abertis va descendir el 2011 d’eficiència del Grup, així comnegoci d’aeroports i un descens d’ingressos d’explotació disminueixen en un 3,2%, fins en 769 milions, situant-se en els 13.882 mili- l’alta capacitat de generació de Tenint en compte tambéen el de telecomunicacions, conseqüència als 1.461 milions d’euros, fruit de l’esforç ons d’euros, un 5,2% menys. Del total de caixa, amb un cash flow de el dividend extraordinari pagatd’una menor activitat no recurrent respecte portat a terme durant tot l’exercici en el marc deute, un 57% s’ha constituït amb garantia 1.533 milions d’euros. al juliol, el dividend total delal 2010. de la política d’eficiència de la companyia. dels propis projectes (sense recurs). El 94% 2011 aconsegueix els 1,73 euros Els resultats de l’exercici 2011 incorpo- El resultat brut d’explotació (Ebitda) va Els resultats del 2011 per acció, amb un del deute és a llarg termini i un 84% a tipus incorporen els impactes per desemborsament deren els impactes per la venda de les partici- assolir el 2011 els 2.454 milions d’euros (+1,9%) fix o fixat a través de cobertures. El cost mig la venda de la participació 1.342 milions d’euros,pacions a Atlantia, Túnel del Cadí i en la con- mentre que el resultat net d’explotació (Ebit) del deute és del 4,65% i el venciment mig a Atlantia i als negocis fet que suposa una rendibilitatcessionària sud-africana PTY. També s’inclou es va situar en els 1.517 milions d’euros (+2,2%). supera els sis anys. d’aparcaments i logística. total per dividends del 14%.una reclassificació d’ingressos, despeses i Per la seva banda, el resultat financer del períoderesultats, tant el 2010 com el 2011, vinculada va ser de -617 milions d’euros. Les societats per Inversionsa la segregació dels negocis d’aparcaments i posada en equivalència suposen una aportació Les inversions del Grup el 2011 ascendeixen aparcs logístics. de 125 milions d’euros. 676 milions d’euros, dels quals 511 milions d’euros (un 76%) es van destinar a expansió inorgànica i 165 milions a inversions operatives. El negoci de Entre les inversions en expansió, 144 milions telecomunicacions suposa el 13% del total d’euros es van destinar a l’adquisició, a través d’ingressos del Grup. de la concessionària metropistas (45% abertis), de dues autopistes a Puerto Rico. En autopistes (548 milions d’euros) destaquen les inversions portades a terme per acesa (ampliació de l’autopista AP-7), iberpistas (ampliació de carrils a l’AP-6), i per sanef (Paquet Vert); mentre que en tele- comunicacions (101 milions d’euros) corres- ponen al desplegament de tres nous múltiplex de TDT i a inversions per part d’Hispasat. L’activitat d’aeroports representa72 n link abertis n ABRIL 2011 el 7% del total AGOST 2012 n link abertis n 73 d’ingressos d’abertis.
  • 38. Evolució dels negocis (+7,3%), així com a la major aportació endel Grup el 2011 destaca la reducció de conjunt dels aeroports de dca, que van créi- culturaEl negoci d’autopistes d’abertis va aportar xer a un ritme del 5%. despeses d’explotació3.098 milions d’euros en ingressos (79%) i 2.155milions d’euros en Ebitda (88%). El trànsit en (-3,2%) fruit de l’esforç Increment de participacióel conjunt de la xarxa d’autopistes d’abertis portat a terme en el a Hispasatel 2011 reflecteix una Intensitat Mitjana Diària marc de la política abertis va anunciar el passat mes de febrer(IMD) de 22.561 vehicles (-1,3%). un acord amb Telefónica per a l’adquisició medi ambient d’eficiència del grup L’exercici està marcat per una positiva del seu 13,23% del capital d’Hispasat. Des-evolució del trànsit a França, amb un creixe- prés d’aquesta operació, que es va tancar perment en la xarxa de sanef de l’1,2%. De la extensions de TDT i per l’apagada de la tele- un import de 124 milions d’euros, abertismateixa manera, es registren nivells positius visió analògica, realitzada l’abril del 2010, si reforça la seva posició com a primer accionistaa les autopistes de Xile, l’Argentina i Puerto bé aquest últim s’ha vist compensat per un d’Hispasat amb un 46,6% de participacióRico (+5,3%). Per la seva banda, a la xarxa increment de l’activitat digital i l’increment directa.d’autopistes a Espanya el trànsit va caure un de l’activitat satel·litària. Després d’aquesta operació, abertis6,5%. L’activitat d’aeroports va aconseguir reforça la seva voluntat de creixement en el El negoci de telecomunicacions va tan- el 2011 uns ingressos d’explotació de 293 sector satel·litari, específicament en aquellscar l’any amb uns ingressos de 512 milions milions d’euros, amb un augment del 5% projectes en què pugui assumir un lideratged’euros (-7%) i un Ebitda de 228 milions respecte al 2010, representant un 7% del industrial i consolidar financerament la sevad’euros. Aquest sector representa el 13% del total d’abertis, i un Ebitda de 86 milions participació, com és el cas d’Hispasat. Entotal dels ingressos d’abertis i el 9% de d’euros (+6%), un 4% del total. Les principals aquest sentit, el 2011 el Consell d’Adminis-l’Ebitda. Els ingressos del negoci de teleco- magnituds del negoci s’han reforçat el 2011 tració d’Hispasat va nomenar Carlos Espinós,municacions s’han vist afectats el 2011 per gràcies a l’increment del nombre de passat- en representació d’abertis, conseller delegatun descens dels ingressos no recurrents per gers dels aeroports de tbi, fins als 23 milions de la societat. Un reflex de l’aposta estratègica art d’abertis per la companyia i el seu interèsAportacions del sector gener-desembre 2011 Mn ₣ per intensificar el seu desenvolupament futur. 676 Ingressos Ebitda abertis compta, així mateix, amb tres Autopistes 3.098 79% 2.155 88% consellers més en el màxim òrgan de govern Telecomunicacions 512 13% 228 9% d’Hispasat: Francisco Reynés, conseller dele- Aeroports 293 7% 86 4% milions d’euros en inversions. gat d’abertis; Javier Martí De Veses, director d’Assessoria Jurídica i Regulació d’abertisCOMPTE de resultats gener-setembre 2011 Mn ₣ telecom; iAndrea Luminari, director de Negoci investigació 720 Des. 2011 Des. 2010 Variació Internacional d’abertis telecom. n Ingressos d’explotació 3.915 3.917 0,0% Despeses d’explotació -1.461 -1.510 -3,2% Ebitda 2.454 2.407 1,9% milions d’euros Dotació amortització -936 -923 1% de resultat net Resultat d’explotació 1.517 1.484 2,2% total consolidat Altres fets posteriors Resultat financer -617 -668 (+8,8%). al tancament Resultat posada en equivalència 125 117 Gener 2012 seguretat viària Resultat abans d’impostos 1.025 933 10% abertis finalitza un procés Impost sobre societats -250 -223 L’evolució positiva de col·locació accelerada entre Resultat de l’exercici 775 710 9% del trànsit a inversors qualificats d’un Interès dels minoritaris -74 -81 Amèrica i França 16% d’accions d’Eutelsat. R. ordinari accionistes de la societat 702 628 11,7% compensa el L’operació genera un ingrés descens registrat Resultat reorganització societària 18 33 a les autopistes net de 981 milions d’euros i unes R. accionistes de la societat 720 662 8,8% espanyoles. plusvàlues netes a nivell consolidat de 396 milions d’euros. abertis seguirà com a accionista industrial de referència a Eutelsat amb un 15,35% del capital. Febrer 2012 abertis adquireix un 13,23% d’Hispasat i eleva la seva per un món que funcioni participació fins al 46,6%. A la fundació abertis promovem la investigació sobre la repercussió de les infraestructures en La companyia arriba a un acord amb Telefónica el territori, el medi ambient, l’economia i la demografia. Com una de les respostes al compromís per a l’adquisició d’un 13,23% de RSC d’abertis, desenvolupem un Programa de Seguretat Viària, l’objectiu del qual d’Hispasat, per un import de és sensibilitzar les persones sobre la necessitat d’una mobilitat responsable. Sensibles pel 124 milions d’euros, i reforça la seva posició com a primer patrimoni històric i artístic, actuem en la seva conservació i difusió, amb l’objectiu d’apropar accionista de l’operador de satèl·lits. la cultura a les persones. Ens comprometem per un món que funcioni.74 n link abertis n NOVEMBRE 2011 fundacioabertis.org
  • 39. autopistas.com al teu mòbil.¡Porta’ns amb tu!Entra i descobreix els avantatges detenir-nos sempre a les teves mans.Fàcil, ràpid, còmode i pràctic. Informació sobre l’estat del trànsiten temps real, turisme, avantatges i descomptes amb Via T, serveide compartir cotxe. Fem el teu viatge més còmode: a qualsevol lloci moment accedeix a la informació que necessitis per planificar elsteus desplaçaments.