ENTREVISTES                                                                          Francisco Reynés,                    ...
EDITORIAL                      Públicoprivat i                      rellançament econòmic                               Du...
Nº05    SUMARI     08     ABERTIS     El Grup finalitza el procés     de reordenació dels seus negocis                     ...
12                                                                      1652                                              ...
OPINIÓ                                   Va per bon camí    PER                                   la política    HANS-MART...
del sector al continent. En canvi, sembla                                                                         El fracà...
REPORTATGEReorganització dels negocisabertis es reinventaEl Grup –centrat ja en la gestió dels seus tres negocis d’autopis...
d’Accionistes del passat mes de juny, en què       Transformació profundaes va aprovar la reorganització dels negocis     ...
en relació amb la reordenació dels negocis                                  Amb la nova     tament, va assenyalar els proc...
anys de vida concessional a la seva cartera                                           En relació amb les perspectives per ...
ENTREVISTAConseller delegat d’abertisFrancisco Reynés«abertis està centrada amillorar la seva eficiènciai créixer a l’exter...
el que seguirem creixent però sempre amb                                                            especial atenció al no...
VAM CONTEMPLAREn els darrers mesos ha assenyalat en                                       Quines expectatives té per al ta...
REPORTATGEabertisabertis i Goldman Sachsassumeixen la gestió dedues autopistes a Puerto RicoDesprés del tancament de l’ope...
2                                 1       3                                                                               ...
1de Buchanan, per on transiten cada any mésde 25 milions de vehicles, i dóna servei a unazona que destaca per la ubicació ...
la comunitat i la qualitat del servei ofert pel     pont Teodoro Moscoso han contribuït al     posicionament del Grup com ...
EMPRESAAeroportsEl futur de lagestió aeroportuàriaLa Càtedra FEDEA-abertis i la Fundació RACC van organitzarel I Seminari ...
nyols en funció dels tràfics, els resultats ope-                                                                    D’esque...
REPORTATGE                                                     D’esquerra a dreta: Joschka Fischer, exministre d’Afers Est...
dit. El Nobel d’Economia va afegir que elsEN OPINIÓ DEL PREMI                                tres rescats realitzats fins a...
ENTREVISTAAnàlisi econòmicaJoaquín Almunia«Hem de treballar per obrirmercats, no per tancar-los»El vicepresident i comissa...
Perfil  Va ser diputat per  Madrid al Congrés dels  Diputats del 1979 al 2004.  Va obtenir dues carteres  ministerials, pr...
Revista Link Abertis nº5 Novembre 2011
Revista Link Abertis nº5 Novembre 2011
Revista Link Abertis nº5 Novembre 2011
Revista Link Abertis nº5 Novembre 2011
Revista Link Abertis nº5 Novembre 2011
Revista Link Abertis nº5 Novembre 2011
Revista Link Abertis nº5 Novembre 2011
Revista Link Abertis nº5 Novembre 2011
Revista Link Abertis nº5 Novembre 2011
Revista Link Abertis nº5 Novembre 2011
Revista Link Abertis nº5 Novembre 2011
Revista Link Abertis nº5 Novembre 2011
Revista Link Abertis nº5 Novembre 2011
Revista Link Abertis nº5 Novembre 2011
Revista Link Abertis nº5 Novembre 2011
Revista Link Abertis nº5 Novembre 2011
Revista Link Abertis nº5 Novembre 2011
Revista Link Abertis nº5 Novembre 2011
Revista Link Abertis nº5 Novembre 2011
Revista Link Abertis nº5 Novembre 2011
Revista Link Abertis nº5 Novembre 2011
Revista Link Abertis nº5 Novembre 2011
Revista Link Abertis nº5 Novembre 2011
Revista Link Abertis nº5 Novembre 2011
Revista Link Abertis nº5 Novembre 2011
Revista Link Abertis nº5 Novembre 2011
Revista Link Abertis nº5 Novembre 2011
Revista Link Abertis nº5 Novembre 2011
Revista Link Abertis nº5 Novembre 2011
Revista Link Abertis nº5 Novembre 2011
Revista Link Abertis nº5 Novembre 2011
Revista Link Abertis nº5 Novembre 2011
Revista Link Abertis nº5 Novembre 2011
Revista Link Abertis nº5 Novembre 2011
Revista Link Abertis nº5 Novembre 2011
Revista Link Abertis nº5 Novembre 2011
Revista Link Abertis nº5 Novembre 2011
Revista Link Abertis nº5 Novembre 2011
Revista Link Abertis nº5 Novembre 2011
Revista Link Abertis nº5 Novembre 2011
Revista Link Abertis nº5 Novembre 2011
Revista Link Abertis nº5 Novembre 2011
Revista Link Abertis nº5 Novembre 2011
Revista Link Abertis nº5 Novembre 2011
Revista Link Abertis nº5 Novembre 2011
Revista Link Abertis nº5 Novembre 2011
Revista Link Abertis nº5 Novembre 2011
Revista Link Abertis nº5 Novembre 2011
Revista Link Abertis nº5 Novembre 2011
Revista Link Abertis nº5 Novembre 2011
Revista Link Abertis nº5 Novembre 2011
Revista Link Abertis nº5 Novembre 2011
Revista Link Abertis nº5 Novembre 2011
Upcoming SlideShare
Loading in …5
×

Revista Link Abertis nº5 Novembre 2011

629 views

Published on

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
629
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
1
Actions
Shares
0
Downloads
2
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Revista Link Abertis nº5 Novembre 2011

  1. 1. ENTREVISTES Francisco Reynés, conseller delegat d’abertis P. 12 Joaquín Almunia, comissari europeu de Competència P. 24 REPORTATGE abertis assumeix amb Goldman Sachs la gestió de dues autopistes de Puerto Rico P. 16NOVEMBRE 2011 Nº05 - SEGONA ÈPOCA abertis es reinventa Finalitza el procés de reordenació dels seus negocis
  2. 2. EDITORIAL Públicoprivat i rellançament econòmic Durant pràcticament 15 anys, el crei- I hem de reconèixer el paper que pot jugar xement al nostre país s’ha basat en bona el sector privat en el finançament, l’execucióÉS MOMENT mesura en una elevada disponibilitat de recur- i l’explotació, i la gestió. Un rol que no s’hauria sos per part de les Administracions Públiques. de contemplar des d’un oportunisme financerD’AFRONTAR Uns ingressos fiscals derivats en part de l’acti- que persegueix una monetització més o menysLA INELUDIBLE vitat immobiliària, així com dels fons provinents ràpida de determinats actius, davant una con-CORRECCIÓ de la Unió Europea en concepte de desenvo- juntura negativa, sinó des de la confiançaDEL DÈFICIT, lupament regional i cohesió, dels quals Espanya mútua i a llarg termini entre el públic i el privat.SENSE RENUNCIAR ha gaudit durant més de 25 anys. És moment d’afrontar la ineludible cor-ALHORA A Aquests ingressos conjunturals –que recció del dèficit, sense renunciar alhora a polí- molts van considerar estructurals, assumint tiques d’impuls de l’economia.Apuntaré nomésPOLÍTIQUES despeses corrents contra ingressos no cor- un exemple del que, des de l’àmbit de les infra-D’IMPULS DE rents– s’han reduït bruscament per la caiguda estructures, pot fer-se en aquest camp. Es refe-L’ECONOMIA” del sector immobiliari i per la pràctica desa- reix a la implantació de la directiva Eurovignette, parició dels fons europeus, en haver aconseguit que França i diversos països de la UE tindran ja Espanya la seva convergència amb la mitjana en marxa entre el 2012 i el 2013. Aplicada a dels països de la Unió. En un context, doncs, Espanya aportaria recursos per no diferir inver- de pressió sobre la disponibilitat dels recursos sions avui amenaçades per un retard indefinit; públics, ens enfrontem al repte de fer soste- mantenir la xarxa viària existent; i facilitar la nible i perdurable un nivell de prestacions reducció del dèficit amb una actuació més públiques que van des de l’atenció a l’educa- equitativa, i socialment més acceptable, que ció i el sistema de salut, a les polítiques de altres mesures d’austeritat pressupostària. desocupació i a la immigració i, tot plegat, A l’Eurovinyeta podria sumar-se la con- contra uns ingressos que ja no arriben a les cessió de determinats corredors viaris captant arques públiques. nous recursos a curt i alliberant despesa recur- És necessari explorar vies de col·laboració rent en manteniment.Aquesta, sense anar més amb el sector privat en el finançament i en lluny i com es recull en aquest número de la la gestió que permetin atendre, des dels pres- nostra revista, ha estat l’opció de l’estat de supostos públics, les necessitats prioritàries Puerto Rico al concessionar per 40 anys una de en els àmbits de la desocupació, de la salut, les principals artèries de comunicació de l’illa.SALVADOR la dependència, l’educació o la immigració, Implantació de l’Eurovinyeta i aposta pelALEMANY sense qüestionar, més enllà del raonable, la model concessional ens permetrien avançarPRESIDENT D’ABERTIS continuïtat de les inversions en serveis i infra- cap a un model homogeni de pagament per estructures que són determinants per a la ús en els corredors viaris de gran capacitat com sostenibilitat, la competitivitat i l’impuls a ja és el cas en els països del nostre entorn. Un curt i mig termini de l’economia. Compati- model, el concessional, igualment vàlid per bilitzar la demanda d’infraestructures amb donar resposta als processos d’individualitza- la limitació de recursos públics és possible: ció de la gestió i foment de la competència hem de reconèixer el paper que juga el sector entre aeroports. Sobre això també reflexiona públic en els processos de planificació −que en aquest número l’expert i professor de la han de transcendir el cicle curt de la política Universitat de Bremen Hans-Martin Niemeier. i els pressupostos–; en els esquemes de finan- La col·laboració públicoprivada no resoldrà çament i, en el seu cas, de tarifació; i en la per si mateixa la crisi actual, però és indubtable regulació i el control de la competència en que existeixen encara, a Europa i al món, inver- sectors amb empreses que gestionen xarxes sions en infraestructures d’elevada rendibilitat i, per tant, pròximes al concepte dels mono- socioeconòmica que cal abordar i que poden polis naturals. recolzar el creixement econòmic. NOVEMBRE 2011 LINK abertis 3
  3. 3. Nº05 SUMARI 08 ABERTIS El Grup finalitza el procés de reordenació dels seus negocis 20 EMPRESA 30EQUIP 34 NOTÍCIES link abertis Gestió aeroportuària Centres d’Operacions Autopistes 42 I Seminari Internacional sobre Per la seguretat i la fluïdesa 40è aniversari de l’AP-4 gestió privada del trànsit en autopista sanef 45 06 34 d’aeroports Sensibilitzar sobre Hans-Martin Niemeier OPINIÓ 22 REPORTATGE VIATGE Girona seguretat en autopistes Atenció a l’usuari 45 sanef i sapn informen Va per bon camí la política Reunió Cercle d’Economia Una joia medieval els seus clients sobre les obres aeroportuària europea? Debat sobre l’austeritat entre muralles que afecten la seva ruta a 12 38 i el control del dèficit través del telèfon mòbil ENTREVISTA Francisco Reynés 24 ENTREVISTA REPORTATGE Infraestructures Gira institucional 46 El conseller delegat d’abertis visita els Estats “abertis està centrada a Joaquín Almunia El Cercle d’Infraestructures Units, l’Argentina i Xile millorar la seva eficiència “Hem de treballar analitza el finançament Global Gathering 2011 48 i créixer a l’exterior” per obrir mercats, d’obres públiques abertis dóna a conèixer 16 no per tancar-los” en temps de crisi els seus reptes de futur REPORTATGE Puerto Rico 28 REPORTATGE 40 REPORTATGE Nou equip directiu 49 Reorganització del Comitè de Direcció d’abertis abertis i Goldman Sachs L’Eurovinyeta, a debat Truck Park Nou satèl·lit 50 assumeixen la gestió Jornada organitzada Inaugurades a l’AP-7 Avenços a l’Hispasat AG1, de dues autopistes per ASETA i la UIMP les primeres àrees de el primer satèl·lit en aquest país de Santander servei per a transportistes de la missió Small Geo4 LINK abertis NOVEMBRE 2011
  4. 4. 12 1652 60 24 link abertis és una publicació d’Abertis Infraestructuras, SA Av. del Parc Logístic, 12-20. 08040 Barcelona. Tel.: 93 230 50 00. Fax: 93 230 50 02.72 EDITA I REALITZA: Direcció Corporativa de Comunicació d’abertis. CONSELL EDITORIAL: Salvador Alemany, Francisco Reynés, José Aljaro, Josep Maria Coronas, Toni Brunet, Juan María Hernández Reconeixement 51 Seguretat viària 58 Puértolas, Sergi Loughney i Joan Rafel. IMATGE CORPORATIVA I PRODUCCIÓ: Salvador Alemany, premiat per La fundació abertis Erik Ribé i Bernat Ruiz. la seva tasca a les TIC analitza les necessitats de COORDINACIÓ DE CONTINGUTS: Alícia Cobeña. mobilitat dels més grans Creu de Sant Jordi 52 Empremta de carboni 60 Investor’s link REDACCIÓ: Alícia Cobeña, Gemma Gazulla, Marc Gómez i Leticia Gonzálvez. El president d’abertis, COL·LABORACIÓ: Christine Allard, guardonat amb la màxima Estudi de la fundació Carolina Bergantiños, Bob Bullock, distinció catalana abertis sobre les emissions Julio Cerezo, Joan Fontanals, Sagrario Huelin, Astrid Noury, Vanessa O’Connor, Enric Pérez, UIMP 53 contaminants a les Mercedes Pérez-Cruz, Roser Prenafeta, Marc Ribó, 66 abertis telecom, autopistes d’abertis Albert Rossell, Bernat Ruiz, Beatriz Sanz, abertis, 62 abertis autopistas, abertis telecom, a la 25a Trobada de abertis airports i fundació abertis. REALITZACIÓ: les Telecomunicacions RESULTATS Ediciones Reunidas, SA (Grupo Zeta). BRANDING Gener-setembre 2011 Revistes Corporatives Barcelona. càtedra abertis-IESE 54 Consell de Cent, 425. 08009 Barcelona. Cinquè aniversari del projecte Imatge renovada El Grup encara el final de Tel.: 93 265 53 53. d’investigació d’abertis abertis desplega una nova l’exercici amb bones xifres Gerent: Òscar Voltas. Coordinadora editorial: Nuria González. Redactors en cap: Toni Sarrià i 72 Entrevista 55 campanya publicitària Olga Tarín. Maquetació: Cristina Vilaplana 63 i Xavier Julià. Edició: Ares Rubio. Xavier Vives, director de Dipòsit legal: B-16431-2010. la càtedra abertis-IESE ACCIONISTES abertis telèfon d’atenció a l’accionista: 902 30 10 15. VII Premi abertis 56 BREUS Junta General 2011 www.abertis.com abertis no es fa responsable de l’opinió Certamen sobre investigació Apunts de Aprovació del procés de dels seus col·laboradors en els treballs publicats, en gestió d’infraestructures l’actualitat abertis reordenació del Grup ni s’identifica necessàriament amb la seva opinió. NOVEMBRE 2011 LINK abertis 5
  5. 5. OPINIÓ Va per bon camí PER la política HANS-MARTIN NIEMEIER Director de l’Institut aeroportuària de Transport i Desenvolupament a la Universitat de Ciències Aplicades europea? de Bremen. Hans-Martin Niemeier dibuixa els possibles escenaris cap És president de la als que el sector es dirigeix en el seu procés de privatització German Aviation Research Society (GARS) i membre En els vells temps, quan el transport havien de fer-ho pel mínim cost i l’excés de executiu del Consell aeri estava regulat, la funció dels aero- demanda hauria de racionar-se de forma d’Assessorament ports estava clara. El seu paper consistia a eficient mitjançant l’assignació de les escas- Científic de la servir a les companyies de bandera, amb què ses franges horàries d’aterratge i d’enlaira- Conferència d’Aviació cooperaven per oferir els seus serveis als qui ment (slots) a qui estigués disposat a pagar d’Hamburg. Ha estat podien permetre’s el luxe de viatjar en avió. més per elles. membre del Grup No obstant això, la situació ha canviat amb la Després de la liberalització del sector de d’Assessorament liberalització dels reglaments de les aerolínies les aerolínies, la UE va liberalitzar l’assistèn- Científic per a la i la privatització dels aeroports. Això va tenir cia en terra el 1996, fet que va reduir els preus regulació econòmica efectes molt beneficiosos per als consumidors, d’aquests serveis i va comportar alguns petits del Sistema de Gestió del Trànsit ja que va anar acompanyat d’una dràstica canvis en l’estructura de mercat de l’assis- Aeri Alemany. rebaixa de les tarifes, si bé aquesta agradable tència en terra. La directiva del 1995 sobre relació ha anat tensant-se. l’assignació de slots s’ha revisat en diverses És autor d’estudis com La IATA, l’organisme internacional repre- ocasions per intentar millorar les mesures Airport benchmarking sentant de les aerolínies, afirma que els aero- administratives adoptades per reduir la con- by economic regulators i Market power of ports estan explotant les companyies aèries, gestió. Finalment, el 2009 la directiva sobre Amsterdam airport. mentre que, segons el Consell Internacional les taxes aeroportuàries va ser aprovada pel És coeditor dels llibres d’Aeroports (ACI), els aeroports competeixen Parlament Europeu. Aquesta directiva deter- Airport Competition, entre si i es veuen limitats per les poderoses mina, entre altres coses, que cada estat mem- Airport Slots i The aliances globals entre aerolínies. Sens dubte, bre ha d’establir una autoritat de supervisió Economic Regulation la cadena de valor del transport aeri no reflec- independent. of Airports. Les seves teix en absolut una cadena de subministra- No hi ha dubte que la UE ha intentat investigacions se ment que funcioni a la perfecció en uns sectors activament reformar el sector aeroportuari, centren en la regulació competitius, i per tant ofereix grans oportu- però això és suficient? S’aconseguirà assolir i la privatització nitats de millora. S’han portat a terme estudis l’objectiu de fixar uns preus justos i eficients, d’aeroports. que demostren que alguns aeroports europeus donades les actuals tendències de liberalitza- suporten costos elevats, especialment els ale- ció, privatització i competència? manys, que no han externalitzat els serveis d’assistència en terra (ground handling). La Les expectatives frustrades capacitat aeroportuària està infravalorant els de la privatització aeroports amb molt trànsit, cosa que repre- El 1997, la privatització del gestor aeroportu- senta milers de milions en pèrdues de benes- ari britànic (BAA) va generar grans expectati- tar. Quina política hauria d’adoptar-se?Va per ves.Tard o d’hora les empreses públiques que bon camí la política aeroportuària europea? aleshores gestionaven els aeroports amb escas- En el aquest article, argumentaré que els sos incentius per a la rendibilitat i la qualitat intents de la UE es queden curts per assolir les de servei serien substituïdes per empreses seves pròpies fites i és necessari introduir un innovadores i rendibles que oferirien els seus gran canvi en les seves polítiques. serveis a preus de mercat amb un ventall de serveis que cobreixin les demandes dels usu- La política de la UE aris. No obstant això, les expectatives no s’han El 1995, la UE va definir amb claredat com complert.Al contrari del que va passar al Regne haurien d’operar els aeroports. Concretament, Unit, la privatització no ha canviat la naturalesa6 LINK abertis NOVEMBRE 2011
  6. 6. del sector al continent. En canvi, sembla El fracàs es fa evident quan els aeroportsque la privatització s’ha quedat a mig camí. ÉS NECESSÀRIA UNA estan autoritzats a pujar les taxes en tempsHa aconseguit que els aeroports se centrin de crisi, just quan les companyies aèries inten-més en l’obtenció de beneficis, però al conti- MAJOR REFORMA DE LA ten desesperadament retallar costos. Tambénent els aeroports privats són generalment POLÍTICA AEROPORTUÀRIA, es posa de manifest quan els aeroports noaeroports privatitzats parcialment (sovint sota REGIDA PEL PRINCIPI ajusten l’estructura de les taxes per fixar elsel control de l’estat). La privatització parcial DE REGULAR MENYS preus de l’escassa capacitat disponible: és até alguns efectes positius: els aeroports han dir, baixant les taxes fora d’hores punta i pujantdesenvolupat activitats alienes a l’aviació PERÒ AMB MÉS EFICÀCIA les corresponents a les hores punta.Tot plegati també s’han produït unes lleugeres reducci- és resultat d’una regulació basada en els cos-ons de costos gràcies a la liberalització de ELS AEROPORTS DE tos, perquè les taxes poden pujar sempre quel’assistència en terra. Tot i això, en general, els costos augmentin i no sigui necessari capels aeroports de privatització parcial són menys PRIVATITZACIÓ PARCIAL esforç per guanyar trànsit mitjançant un milloreficients que els aeroports completament SÓN MENYS EFICIENTS ús de la capacitat. Només en alguns aeroportsprivatitzats i els de titularitat pública. QUE ELS AEROPORTS continentals es practica amb èxit la regulació COMPLETAMENT a través del límit màxim del preu (price cap),Escàs joc de la competència com el de Budapest, el de Copenhaguen i elEls gestors dels aeroports afirmen que aquests PRIVATITZATS I ELS DE d’Hamburg; en ells, el regulador determina elhan de fer front a una dura competència. I TITULARITAT PÚBLICA nivell de preus per a un període de temps con-tenen raó. Els aeroports mai no han estat cret, de manera que resulta rendible reduirmonopolis purs sense substituts. Sempre han costos i canviar l’estructura de preus per acon-existit algunes alternatives poc atractives. No teixen un procés just i estableixen incentius per seguir augmentar el trànsit.obstant això, les coses han començat a canviar. a l’eficiència de costos i la fixació justa i eficientI el canvi pot apreciar-se en petits aeroports de preus? La resposta a aquesta pregunta és La reforma de la políticaregionals, que han de decidir entre comptar negativa. Dels 27 estats membres de la UE, aeroportuària europeaamb els serveis de Ryanair o quedar-se enrere només Àustria, la Gran Bretanya, Irlanda i els És necessari portar a terme una major reformaen el seu desenvolupament. I també els aero- Països Baixos compten amb un regulador inde- de la política aeroportuària, la qual hauriaports més grans han d’enfrontar-se a la com- pendent. La directiva europea sobre taxes de regir-se pel principi de regular menys,petència. Per exemple, l’aeroport de Manches- encerta plenament en exigir la separació de les però de forma més eficaç. No és necessariter, de titularitat pública, que va ser regulat funcions del titular i del regulador. Però, ho regular tots els aeroports de més de cinccom els tres aeroports londinencs de BAA, aconseguirà? És massa aviat per afirmar-ho, milions de passatgers, com exigeix la directivava deixar d’estar designat com a aeroport però els primers signes resulten una mica alar- de la UE. Només cal recórrer a una amenaçasubjecte a regulació el 2007, perquè el pròxim mants.Alemanya implementarà la directiva de creïble de regulació, com fa el regulador delaeroport de Liverpool s’ha desenvolupat com manera que els aeroports es consideraran inde- Regne Unit. A més, cal regular i augmentaruna alternativa atractiva que avui dia ofereix pendentment regulats si el Ministeri de Finan- el joc de la competència; implementar pricefins i tot serveis intercontinentals. ces és el titular de l’aeroport i el Ministeri de caps amb forts incentius per a l’estalvi de Són transformacions encoratjadores que, Transport és l’encarregat de regular les taxes. costos i la fixació eficient de preus i la inver-no obstant això, poques vegades tenen lloc Aquesta interpretació tan peculiar del concepte sió; i dissenyar un panorama competitiu deals aeroports de les grans ciutats del continent. d’independència dóna lloc a un sistema regu- “cels oberts” i una assignació de slots basadaConsiderem l’exemple de l’aeroport d’Ams- lador fallit. en el mercat.terdam. Els qui viatgen per negocis prefereixenl’aeroport d’Amsterdam abans que optarpel tren d’alta velocitat o volar via els aeroports Aeroports d’Europade Brussel·les i Düsseldorf. Amsterdam s’en- privatitzats totalfronta a la competència en el mercat de llarg o parcialmentrecorregut, però en el trànsit d’origen i desti-nació té un poder de mercat persistent,almenys mentre els petits aeroports regionals Aeroportsholandesos no passin a ser de titularitat i totalmentdesenvolupament independents. privatitzats Òbviament, hi podria haver més compe- Aeroportstidors. Hagués estat millor privatitzar per privatitzatsseparat els aeroports de BAA, i el mateix passa parcialmentamb els dos aeroports de París. Però, fins i tot amb un interèsen aquest cas, hi seguiria havent alguns aero- majoritariports amb poder de mercat persistent. Aeroports privatitzatsLa regulació: reformes a mitges parcialmentEn el millor dels casos, pot dir-se que els aero- amb un interèsports estan regulats per institucions que garan- minoritari NOVEMBRE 2011 LINK abertis 7
  7. 7. REPORTATGEReorganització dels negocisabertis es reinventaEl Grup –centrat ja en la gestió dels seus tres negocis d’autopistes, telecomunicacionsi aeroports– obre una nova etapa en la seva història orientada a un creixementselectiu, una major internacionalització i la millora de la seva eficiència operativaTEXT abertis | FOTOS abertis / Thales Alenia Space No és la primera vegada que passa negoci d’autopistes a Espanya– es decantés propi i d’èxit en el sector de la gestió de les en la seva encara curta història. I és pel camí de la internacionalització i la diver- infraestructures, i després d’haver seguitque la capacitat d’adaptar-se a l’entorn i sificació geogràfica, abertis es reinventa creixent tant en els seus resultats com en lasaber llegir en cada moment quin és el camí una vegada més. seva política de retribució a l’accionista ena seguir és una de les seves senyes d’identitat. I ho fa després d’haver aconseguit en uns últims anys marcats per la major crisiUna dècada després que la companyia –que els darrers anys multiplicar per sis totes les econòmica i financera global que ha coneguten aquell moment estava focalitzada en el seves principals magnituds, amb un model la humanitat des del crac del 29. La Junta
  8. 8. d’Accionistes del passat mes de juny, en què Transformació profundaes va aprovar la reorganització dels negocis Segons va assenyalar en la seva intervenció UNA DÈCADA DESPRÉSdel Grup, així com altres acords rellevants davant la Junta el president d’abertis, Sal- QUE LA COMPANYIArelacionats amb la política de retribució a vador Alemany, es tracta “d’un moment del’accionista, ha marcat un abans i un després transformació profunda, de repensar les bases ES DECANTÉS PEL CAMÍper a la companyia. des de les quals operem”. Per a Salvador Ale- DE LA INTERNACIONALITZACIÓ En la citada Junta es van aprovar diver- many, amb aquesta reorganització “pretenem I LA DIVERSIFICACIÓsos acords mitjançant els quals es concretava anticipar les decisions que facin possible que GEOGRÀFICA, ABERTIS ESel procés de reordenació dels negocis del tots els negocis d’abertis disposin de lesGrup, anunciat el mes de febrer passat, a tra- condicions necessàries per seguir creixent”. REINVENTA UNA VEGADA MÉSvés del qual s’agrupen els cinc negocis d’ac- Es tracta, segons el president d’abertis, detivitat al voltant de dues societats indepen- dotar la companyia “d’un major focus”, cen-dents. D’una banda, Abertis Infraestructuras, trant-se en els negocis d’autopistes, teleco-que gestiona les activitats d’autopistes, infra- municacions i aeroports, que exigeixen d’unaestructures de telecomunicacions i aeroports. elevada intensitat financera.De l’altra, Saba Infraestructuras, que integra Per la seva banda, el conseller delegatels negocis d’aparcaments i parcs logístics. d’abertis, Francisco Reynés, va assenyalarEl retard en larecuperació del negocid’autopistes a Espanyaes compensa ambels increments detrànsit a Françai Llatinoamèrica. NOVEMBRE 2011 LINK abertis 9
  9. 9. en relació amb la reordenació dels negocis Amb la nova tament, va assenyalar els processos de pri-que “permet al Grup focalitzar la seva acti- reorganització, vatització d’autopistes als Estats Units i en la gestió dels aeroportsvitat per seguir creixent en un entorn de i les infraestructures altres països; el negoci que es pugui derivarrecursos escassos, i sempre preservant el de telecomunicacions per a abertis telecom del procés de segonbalanç i el compte de resultats”. Així mateix, passa a Abertis dividend digital; així com el projecte de con- Infraestructuras.Francisco Reynés va destacar que la reorga- cessió de l’aeroport de Barcelona-El Prat quenització dels negocis del Grup en dues soci- està planificant el Govern espanyol.etats independents “enforteix el balanç de Per la seva banda, el president d’abertisla companyia, fet que redundarà en un bene- va assenyalar sobre això que “les oportunitatsfici per als accionistes”. per a negocis com els nostres són avui, i ho L’impacte en les principals magnituds seran en els pròxims anys, clarament mésd’abertis de la reordenació dels negocis SEGONS SALVADOR grans en nombre i segurament també enés, segons va explicar Francisco Reynés, dimensió del que ho han estat en aquestareduït. Les xifres proforma dels resultats ALEMANY, “ES TRACTA primera dècada del segle XXI”.del 2010 després de l’escissió dels negocis D’UN MOMENT DE Després del tancament del procésd’aparcaments i parcs logístics mostren un TRANSFORMACIÓ de reordenació dels seus negocis, tambéimpacte estimat en les magnituds d’abertis PROFUNDA, DE REPENSAR amb la venda de la participació a Atlantia,d’un -5% en ingressos, -4% en Ebitda i abertis ha iniciat una nova etapa marcada-1% en resultat net. El deute net es redueix LES BASES DES DE LES per un context macroeconòmic especialmentun 5% fins als 13.963 milions d’euros i QUALS OPEREM” complex. Tal com explicava recentmentla ràtio deute net/Ebitda també millora fins el president de la companyia, Salvadora situar-se en 5,8%. Alemany, “avui tenim un finançament més ABERTIS SEGUIRÀ exigent per als nous projectes –més car–,Perspectives de futur CREIXENT AMB L’OBJECTIU menys extens –més capitalització i recursosLa nova abertis, va apuntar el conseller del balanç propi– i més condicionada perdelegat, centrarà a partir d’ara els seus reptes D’INCREMENTAR EL PES les avaluacions de les companyies de ràtingestratègics en “el creixement selectiu, la DEL SEU PORTAFOLIS DE i de l’evolució en cada moment del risc país”.creació de valor per a l’accionista i un major NEGOCIS INTERNACIONALS, I és en aquest entorn en què abertisprocés d’internacionalització orientat CONSCIENT DE LA NECESSITAT s’ha plantejat seguir creixent, focalitzada jaa la diversificació del risc”. El conseller dele- en els negocis d’autopistes, telecomunicaci-gat d’abertis va indicar que la companyia D’AFEGIR ANYS DE VIDA ons i aeroports, amb l’objectiu d’incrementarseguirà atenta a les oportunitats d’inversió CONCESSIONAL A LA el pes del seu portafolis de negocis interna-que es puguin produir en el mercat. Concre- SEVA CARTERA D’ACTIUS cionals i conscient de la necessitat d’afegir10 LINK abertis NOVEMBRE 2011
  10. 10. anys de vida concessional a la seva cartera En relació amb les perspectives per ald’actius. A PARTIR D’ARA, 2011, Francisco Reynés va assenyalar que el negoci d’autopistes “mostra que els incre- LA NOVA ABERTISTancament del procés de segregació ments de trànsit a França i Llatinoamèricad’aparcaments i parcs logístics CENTRARÀ ELS SEUS segueixen compensant el retard en la recu-El passat mes d’octubre es va portar a terme la REPTES ESTRATÈGICS peració d’Espanya”. El conseller delegattransmissió del 78,06% de les accions de Saba EN “EL CREIXEMENT d’abertis va destacar que “la millora delInfraestructuras que continuaven sent titulari- marge d’explotació, després dels resultats SELECTIU, LA CREACIÓ DEtat d’abertis al consorci format per CaixaHol- del primer trimestre, mostra un augment ending,Torreal i Proa Capital. abertis va rebre per VALOR PER A L’ACCIONISTA l’eficiència operativa”.la venda de les accions un total de 311,5 mili- I UN MAJOR PROCÉS D’altra banda, segons va indicar Franciscoons d’euros, sense efecte en les magnituds D’INTERNACIONALITZACIÓ Reynés, el Grup centrarà per a aquest any elsdel Grup a 30 de setembre. seus objectius de gestió en la millora de l’efi- ORIENTAT A LA Després d’aquesta transacció es dóna ciència operativa tant en costos i despesesper conclòs un període que es va iniciar el DIVERSIFICACIÓ DEL RISC”, com en inversions, la prioritat en la reducciópassat 23 de febrer, quan abertis va anunciar SEGONS FRANCISCO REYNÉS de deute i l’atenció selectiva a les oportunitatsl’inici d’un procés de reorganització dels seus de creixement del mercat.“Tenim la voluntatnegocis agrupant-los al voltant de dues soci- i la fortalesa de balanç necessaris per seguiretats:Abertis Infraestructuras (societat cotit- creixent i generant valor per a l’accionista”,zada i que integra els negocis d’autopistes, va assenyalar.telecomunicacions i aeroports) i Saba Infra-estructuras (societat no cotitzada i que inte-gra els negocis d’aparcaments i parcs logís-tics). Posteriorment, el 17 de maig, abertisva informar que havia firmat un acord ambun consorci format per CaixaHolding,Torreali Proa Capital pel qual aquests constituirienl’accionariat de Saba Infraestructuras, junta-ment amb els accionistes d’abertis quedecidissin cobrar el dividend previst en acci-ons de Saba. El passat 25 de juliol, abertis va comu-nicar que un total de 2.681 accionistes repre-sentatius d’un 21,94% del total d’accionsd’abertis havien optat per cobrar el dividenden accions de Saba Infraestructuras. En aquestgrup d’accionistes figurava el 20,7% de lesaccions titularitat de CaixaHolding.Evolució del Grup el 2010i perspectives per al 2011El conseller delegat, Francisco Reynés,va destacar en la seva intervenció davant elsaccionistes que “abertis va aconseguir el2010 creixements sostinguts en ingressos,Ebitda i resultat net, en una conjuntura com-plexa i incerta”. La diversificació geogràfica,la visibilitat creixent de negocis com el de lestelecomunicacions, l’evolució positiva deltrànsit a les autopistes a França i Llatinoa-mèrica, i la contenció de les despeses d’ex-plotació i millora dels marges han estat laclau de la progressió del Grup en l’exercici,segons va explicar el conseller delegat. També va assenyalar que abertis vaportar a terme el 2010 inversions per un totalde 757 milions d’euros, amb 192 milionsdestinats a inversió operativa i 564 milions ainversions d’expansió, tot i no haver emprèsdurant l’exercici adquisicions corporatives. NOVEMBRE 2011 LINK abertis 11
  11. 11. ENTREVISTAConseller delegat d’abertisFrancisco Reynés«abertis està centrada amillorar la seva eficiènciai créixer a l’exterior»El conseller delegat d’abertis destaca la gran apostadel Grup pels projectes d’autopistes al continent americàTEXT abertis | FOTOS David Campos El conseller delegat d’abertis repassa Aquest és l’objectiu que ens vam marcar Perfil en aquesta entrevista el moment en quan vam plantejar el projecte de segregació Nascut a Palma de Mallorcaquè es troba la companyia, després d’un any dels negocis d’aparcaments i parcs logístics. (1963), és enginyer industrialde profunds canvis en el si del Grup, que Es tractava de propiciar les condicions neces- i MBA per l’IESE. Exerceixencara no han acabat i que dibuixen ja el sàries perquè cadascun dels negocis tingui el càrrec de consellerperfil d’una nova abertis més focalitzada en accés als recursos en un context en què qual- delegat des de mitjan 2010.els seus tres negocis actuals i amb una voca- sevol projecte de creixement demana una Anteriorment, va ser directorció marcadament internacional. major capitalització i un menor recurs a l’en- general corporatiu d’abertis deutament. Entenem que la concentració des del maig del 2009 finsEl procés de reorganització dels negocis dels negocis al voltant de dues societats ges- al juny del 2010.d’abertis que es va iniciar el passat mes tionades independentment, aporta a cadas- Prèviament a la seva entradade febrer acaba de culminar en les dar- cuna d’elles focus i especialització pel que fa al Grup, va exercir com areres setmanes. Quin ha estat l’objectiu a les seves àrees prioritàries. director general de Criteriadel Grup amb aquesta reordenació? Autopistes, telecomunicacions i aero- CaixaCorp. També ha estatL’objectiu principal ha estat el creixement. ports en el cas d’abertis, i aparcaments i parcs director general i membreTranscorreguts tres anys de crisi econòmi- logístics en el cas de Saba Infraestructuras. del Comitè de Direcció deca, en els quals hem consolidat l’etapa Això és com dir que els aporta un major recor- Gas Natural, així comde forta expansió que vam viure entre el regut i potencial de creixement ja que hi haurà conseller delegat d’Uniland.2004 i el 2008, hem de preparar-nos per a una major correlació entre els projectes a Actualment, Francisco Reynésuna nova fase. El món ha canviat i aquest desenvolupar i els recursos disponibles. també és conseller de sanef,canvi no és conjuntural. Incorporar actius Eutelsat i Hispasat.que millorin la vida mitjana de les nostres Quan parla de seguir creixent, quinesconcessions constitueix un imperatiu estra- prioritats tindrà ara abertis?tègic per a la creació de valor a mig i llarg El primer en el que m’agradaria insistir, quantermini. D’altra banda, hem d’accentuar la parlem de creixement, és que no creixeremvocació internacional del Grup. I, és clar, a qualsevol preu. D’una banda, ho farem ambno podem créixer a qualsevol preu, sinó a retorns que s’ajustin al que ens hem auto-través d’aquells projectes que ofereixin imposat com a companyia. També ho faremrendibilitats adequades. cuidant l’estructura del nostre balanç, amb12 LINK abertis NOVEMBRE 2011
  12. 12. el que seguirem creixent però sempre amb especial atenció al nostre ràting, que actual- ment està entre els millors del sector. També és important destacar que abertis no es plantejarà en aquest moment créixer fora dels tres de negocis d’activitat en què estem presents. En aquest sentit, no preveiem diver- sificar més sectorialment. Pel que fa a les prioritats geogràfiques, creiem que és moment de seguir diversificant a l’exterior, amb especial atenció als projec- tes d’autopistes al continent americà. En aquest sentit, recentment hem anunciat una remodelació del nostre equip directiu en què destaca la creació de la nova Direcció Gene- ral d’Autopistes Amèrica, que dirigirà David Díaz, i de la qual depenen els negocis d’au- topistes que tenim a Xile, l’Argentina, Puerto Rico, així com l’oficina que el Grup ha esta- blert a Washington per estudiar projectes als Estats Units. Crec que els Estats Units cons- titueix en aquest moment una prioritat per a abertis pel que fa a projectes de creixe- ment, encara que com sempre estudiarem aquelles oportunitats que puguin sorgir en altres mercats i que puguin ser d’interès per a la companyia. D’altra banda, també vull assenyalar que, en la mesura del possible, els projectes de creixement els portarem a terme amb part- ners locals i financers que ens aportin, d’una banda, el coneixement del territori i, de l’altra, NO PREVEIEM que comparteixin l’esforç financer de les DIVERSIFICAR MÉS operacions. En qualsevol cas, abertis sempre SECTORIALMENT” exercirà un paper de soci industrial, orientat a la gestió, en tots els projectes que portem ÉS EL MOMENT DE a terme. SEGUIR CREIXENT Està previst algun canvi en l’actual car- A L’EXTERIOR, EN tera de negocis del Grup? ESPECIAL EN PROJECTES Ens trobem en un moment en què estem D’AUTOPISTES reorganitzant la nostra cartera d’actius, amb A AMÈRICA” l’objectiu de reduir la seva complexitat de gestió i reforçar el rol industrial en els pro- jectes en què coparticipem. En aquest sentit, ens interessa molt poder consolidar finan- cerament les participacions que tenim en determinats projectes, així com aprofundir en aquells que tinguin recorregut de valor i sinergies dins del Grup. Així mateix, i com va ser el cas d’Atlan- tia a principis del 2011, vam contemplar les alternatives de desinversió en algunes de les nostres participacions com a via de finança- ment de les noves oportunitats d’expansió que se li presentaran al Grup i com a via de reducció del nostre nivell d’endeutament. Sempre, en qualsevol cas, partint de l’exigèn- cia en els retorns esperats i la selectivitat dels actius en què invertim.14 LINK abertis NOVEMBRE 2011
  13. 13. VAM CONTEMPLAREn els darrers mesos ha assenyalat en Quines expectatives té per al tancamentdiverses ocasions a l’eficiència com un ALTERNATIVES DE de l’exercici 2011?dels factors determinants en què estan DESINVERSIÓ EN ALGUNES Crec que les perspectives són positives en eltreballant. Quins són els seus objectius PARTICIPACIONS COM seu conjunt, si bé haurem de seguir amb aten-en aquest sentit? A VIA PER FINANÇAR ció l’evolució dels esdeveniments a l’escenariEfectivament, un dels aspectes que centra NOVES OPORTUNITATS I macroeconòmic. La situació a Europa és moltl’atenció i els esforços de l’equip directiu, REDUIR L’ENDEUTAMENT” complexa i tot fa pensar que ho seguirà sentd’una manera més intensa si fos possible en en els pròxims mesos.Tots són elements sus-aquest exercici 2011, és el de la contenció ESTEM REORGANITZANT ceptibles d’afectar els escenaris de sortida dede les despeses d’explotació i les inversions la crisi i amb ells a les previsions amb quèoperatives en el conjunt dels sectors i països L’ESTRUCTURA DE venim treballant, especialment pel que fa aen què operem. Aquest és un factor fona- GESTIÓ SOTA CRITERIS l’evolució dels tràfics en les xarxes d’autopis-mental en l’actual escenari d’incertesa mar- DE MILLORA DE tes.Treballem per mantenir la forta generaciócat també per l’increment del cost del deute. L’EFICIÈNCIA de fluxos de caixa dels nostres negocis. PelEn aquest sentit, estem reorganitzant l’es- DE LES OPERACIONS” que fa a l’activitat orgànica, i fora de perill detructura de gestió de la companyia sota els les incògnites ja assenyalades, podem preveurecriteris d’una millora substancial de l’efici- que els tràfics puguin seguir estabilitzant-seència de les operacions i l’adaptació de l’es- a Espanya, mentre que a França i Amèrica eltructura de management als nous reptes. Es comportament serà positiu. També el trànsittracta, en definitiva, d’un compromís de de passatgers en els aeroports està inflexio-l’equip de gestió de la companyia per gene- nant a l’alça en aquest exercici.Veiem tambérar –de forma sostinguda i creixent– valor amb optimisme l’evolució d’abertis telecomper a l’accionista, sota una perspectiva de després der culminar el desplegament de lallarg termini. En aquest àmbit jugarà un paper TDT el 2010. A tot plegat sumem el focus enclau el manteniment d’una política de divi- el control dels costos i del capex com un fac-dends atractiva i una cura del valor de l’acció, tor de millora dels nostres marges que depèna través de les decisions, transparència, visió fonamentalment de nosaltres mateixos i noi proactivitat que tinguem amb el mercat. tant de circumstàncies externes. NOVEMBRE 2011 LINK abertis 15
  14. 14. REPORTATGEabertisabertis i Goldman Sachsassumeixen la gestió dedues autopistes a Puerto RicoDesprés del tancament de l’operació, el consorci inicia la gestió –a través de laconcessionària Metropistas– de les autopistes PR-22 i PR-5 per un període de 40 anysTEXT I FOTOS abertis16 LINK abertis NOVEMBRE 2011
  15. 15. 2 1 3 —1— El consorci liderat per abertis i el fons socis, mentre que el 60% restant es finançarà Amb Metropistas, abertis d’inversió Goldman Sachs Infrastruc- amb deute a llarg termini amb un grup de reforça la presència a Puerto Rico, cap de pont i portature Partners II ha tancat amb el Govern de 12 entitats financeres. El consorci gestionarà d’entrada als Estats Units.Puerto Rico el procés d’adjudicació de la les dues autopistes a través d’una societat —2—concessió per a la gestió de les autopistes conjunta denominada Autopistas Metropo- L’autopista PR-22, també coneguda com José SanPR-22 i PR-5. El consorci, que va assumir la litanas de Puerto Rico LLC (Metropistas). Diego, suporta un trànsitgestió de les dues autopistes per un període diari de 84.000 vehicles.de 40 anys, ha desemborsat un cànon con- L’autopista José de Diego —3— La ciutat de San Juan decessional de 1.136 milions de dòlars (830 L’autopista PR-22, també coneguda com a Puerto Rico és la capitalmilions d’euros). autopista José de Diego, és la més transitada i concentra una part L’operació s’ha dut a terme a través d’un de Puerto Rico, amb un trànsit diari de 84.000 important de la població del país caribeny.consorci format per abertis (45%) vehicles, segons dades de l’any 2010. Circula Juntament ambi el fons d’inversió Goldman Sachs Infras- al llarg de 83 quilòmetres connectant la el pont Teodorotructure Partners II (55%), que ha finançat capital (San Juan) amb la ciutat d’Arecibo Moscoso, les autopistes PR-22 i PR-5 contribueixenl’operació en una proporció aproximada del pel nord de Puerto Rico. L’autopista disposa a la dinamització40% d’aportació de capital per part dels de set estacions de peatge, incloent l’estació econòmica de la regió. NOVEMBRE 2011 LINK abertis 17
  16. 16. 1de Buchanan, per on transiten cada any mésde 25 milions de vehicles, i dóna servei a unazona que destaca per la ubicació de grans LA PRESÈNCIA D’ABERTIS Acompanyies multinacionals del sector indus- PUERTO RICO CONTRIBUEIXtrial i farmacèutic. AL POSICIONAMENT DEL GRUPL’autopista PR-5 COM A LÍDER MUNDIAL EN LA GESTIÓPer la seva banda, la PR-5 –oberta al trànsit D’INFRAESTRUCTURES DE TRANSPORTel 2006– és una extensió de quatre quilòme-tres de la PR-22 que travessa l’àrea metro-politana de la capital San Juan, a l’àrea deBayamón. Enllaça també amb les autopistesPR-6, PR-2 i PR-199, on finalitza el seu traçat. Les autopistes PR-22 i PR-5 van tenir enl’exercici fiscal 2010 uns ingressos d’explo-tació de 90 milions de dòlars (62 milions Arecibo Barcelonetad’euros).Consolidació a Puerto Rico iporta d’entrada per als Estats UnitsL’operació consolida la presència d’abertiscom a operador d’autopistes a Puerto Rico,on gestiona des de fa 16 anys el pont TeodoroMoscoso, situat a la zona metropolitana deSan Juan. La via ha servit des de la seva inau-guració a més de 128 milions d’usuaris i el2010 va aconseguir generar ingressos prò-xims als 19 milions de dòlars (27 milions autopista PR-22 autopista PR-5d’euros), un 8% més respecte a l’any anterior. La presència d’abertis durant uns quants Link pont Teodoro Moscoso aeroportanys a Puerto Rico i el seu compromís amb www.gs.com18 LINK abertis NOVEMBRE 2011
  17. 17. la comunitat i la qualitat del servei ofert pel pont Teodoro Moscoso han contribuït al posicionament del Grup com un líder mun- dial en la gestió d’infraestructures de trans- port i aliat de preferència per al desenvolu- pament de projectes del programa d’Alian- ces Públic-Privades de Puerto Rico, així com per al desenvolupament futur de projectes de col·laboració públic-privada a la resta dels Estats Units. La gestió de les autopistes PR-22 i PR-5 suposa una referència per a altres jurisdicci- ons als Estats Units i servirà com a porta d’entrada a la resta del mercat nord-americà. Sobre Goldman Sachs Goldman Sachs és la companyia líder a nivell global en banca d’inversió, valors i gestió d’inversions. Fundada el 1869, la firma té la seva seu a Nova York i manté oficines a altres grans centres financers d’arreu del món. Goldman Sachs és un dels majors gestors de fons d’infraestructura a nivell mundial, des- prés d’haver recaptat més de 10.000 milions de dòlars (14.173 milions d’euros) de capital des de l’inici de la seva activitat l’any 2006. GS Infraestructuri Partners són els fons 2 del principal vehicle de l’empresa per realit- zar inversions directes en actius d’infraes- —1— tructura i empreses. L’enfocament més El pont Teodoro Moscoso destacat dels fons es troba en les oportuni- uneix el centre tats d’inversió en els sectors de transport LA GESTIÓ DE LES DUES metropolità de San Juan amb l’aeroport i serveis públics. GS Infraestructuri Partners AUTOPISTES SERVIRÀ internacional de la ciutat. participa en una gran varietat d’actius —2— COM A PORTA D’ENTRADA El traçat de les autopistes de transport a nivell mundial incloent Asso- ciated British Ports, Carrix, Eurotunnel, la A LA RESTA DEL MERCAT PR-22 i PR-5 transcorre per la costa nord de Red de Carreteras de Occident i Sintonia. NORD-AMERICÀ Puerto Rico. San Juan Dorado Vega Baja CatañoManatí Vega Alta Bayamón Guaynabo NOVEMBRE 2011 LINK abertis 19
  18. 18. EMPRESAAeroportsEl futur de lagestió aeroportuàriaLa Càtedra FEDEA-abertis i la Fundació RACC van organitzarel I Seminari Internacional sobre gestió privada d’aeroports, que esva portar a terme els passats 24 de maig i el 15 de juny a MadridTEXT Gemma Gazulla | FOTOS abertis El debat sobre la gestió dels aeroports sar la reforma del model actual i la liberalit- portat que els aeroports europeus estiguin està de plena actualitat. D’una banda, zació del sector. més orientats a la seva rendibilitat. Segonsla Unió Europa es troba immersa en la cons- A continuació, els professors David Star- l’expert, és necessari desenvolupar a Europatrucció d’un veritable mercat únic de trans- kie (Regne Unit) i Hans Martin Niemeyer una política coherent de regulació, privatit-port aeri, amb la mirada posada en la creixent (Alemanya), i el cap de Regulació Econòmica zació i competència, amb institucions ieficiència del sector. De l’altra, Espanya pla- de la britànica CAA, Ken Cheong, van analit- processos justos i democràtics.neja posar fi a més de 20 anys d’operació dels zar com s’havien portat a terme els diferents Com a punt final a la primera sessió,aeroports per part de l’ens públic AENA. Com processos en els seus respectius països. es va oferir el punt de vista de les principalss’ha afrontat aquest procés de privatització empreses gestores d’aeroports. Bob Bullock,del sector al continent europeu? Quin model Increment de la competència director de Desenvolupament de Nego-és el millor per a Espanya? David Starkie va posar l’èmfasi en la impor- ci d’abertis airports, va explicar el cas Amb l’objectiu de respondre a aquestes tància de la lliure competència. Si fins ara d’abertis al Regne Unit, mentre que per partpreguntes, i per analitzar els desafiaments el sector estava copat per empreses amb de Ferrovial ho va fer John Bruen, director deals quals haurà d’enfrontar-se Espanya en fort monopoli, en els darrers 25 anys això Desenvolupament Corporatiu de Ferrovialel futur més proper en matèria aeroportuà- ha canviat. La normativa de Cels Oberts, el Aeroports.ria, la Càtedra FEDEA-abertis i la Fundació naixement de les companyies de baix costRACC van organitzar l’I Seminari Internaci- i l’apogeu del comerç per internet han Gestió conjunta o individualitzada?onal sobre gestió privada d’aeroports. Un comportat un augment de la competència La segona jornada, celebrada el dia 15 deesdeveniment en què es van donar cita des- que exigeix una regulació menys complexa juny, es va obrir amb una ponència de Javiertacats experts nacionals i internacionals, i i més generalista. Gómez Navarro, exministre de Comerç inombrosos agents implicats. En la resta del continent, la privatització Turisme i expresident del Consell Superior de s’ha produït de manera parcial en la seva Cambres. A continuació, es va iniciar el debatLa privatització a l’estranger majoria. Segons Niemeyer, la privatització entre els principals experts del país, que vanLa primera sessió, del 24 de maig, va tenir un no ha canviat la naturalesa de la indústria oferir diferents punts de vista sobre els reptesmarcat caràcter internacional i es va centrar com va passar al Regne Unit; però sí ha com- del procés de privatització que està portanten l’anàlisi de les experiències de privatitza- a terme AENA.ció que s’han viscut als països del nostre Per a l’acadèmic de la Universitat deentorn, amb atenció especial al Regne Unit Barcelona Germà Bel, la pregunta importanti Alemanya. EL NOU MODEL no és la de si la millor gestió és la privada El secretari d’Estat de Transports, Isaías o la pública; sinó si la gestió serà conjuntaTáboas, va ser l’encarregat d’inaugurar AEROPORTUARI ESPANYOL –com existeix a Estònia, Finlàndia o Portugal–el seminari amb una presentació que, sota el PERMETRÀ GUANYAR EN o individualitzada –com a la majoria de paï-títol L’estratègia de reforma dels aeroports COMPETITIVITAT EN UN sos d’Europa occidental–.espanyols, oferia la visió del Govern de com ENTORN CADA VEGADA MÉS Ofelia Betancor, investigadora respon-hauria de ser la gestió privada d’AENA. sable de l’Àrea de Transport de la CàtedraEl secretari d’Estat va recordar l’eficiència EXIGENT, AMB UNA GESTIÓ d’Investigació FEDEA-abertis va presentari la solidesa de l’operador aeroportuari i MÉS AUTÒNOMA I FLEXIBLE, l’Observatori de Transport Aeri de FEDEA, quede la xarxa d’aeroports espanyols i va defen- SEGONS JUAN IGNACIO LEMA ofereix una classificació dels aeroports espa-20 LINK abertis NOVEMBRE 2011
  19. 19. nyols en funció dels tràfics, els resultats ope- D’esquerra a dreta: Manuelratius, les principals rutes i la proximitat entre López, president d’ACETA; LA NORMATIVA DE ‘CELS Ferran Soriano, president deles diferents instal·lacions. Entre les conclu- OBERTS’, LES COMPANYIES Spanair; Josep Piqué, presidentsions, es destaca que el vincle entre infraes- de Vueling; i Miquel Nadal,tructures de transport i creixement econòmic DE BAIX COST I L’APOGEU DEL director de la Fundació RACC.és cada vegada més feble, amb el que s’im- COMERÇ PER INTERNET HANposa la necessitat d’avaluar ex ante els pro- COMPORTAT UN AUGMENT DEjectes d’inversió. LA COMPETÈNCIA QUE EXIGEIXPresència empresarial UNA REGULACIÓ MENYSDes del punt de vista empresarial, es va comp- COMPLEXA I MÉS GENERALISTA,tar amb la presència dels representants de SEGONS DAVID STARKIEles principals aerolínies espanyoles: ManuelLópez, president de l’Associació de Compa-nyies Espanyoles de Transport Aeri (ACETA);Josep Piqué, president de Vueling; i Ferran fixació de taxes. També va exigir una major ano, per a qui és necessari que els aeroportsSoriano, president de Spanair. Tots ells van intermodalitat de transport, com estableix espanyols competeixin no només entreexigir més transparència en la gestió i més el Llibre Blanc de Transport i que ja està pre- ells sinó també amb els de la resta del món.participació de les aerolínies en el diàleg que sent en ciutats com París, Frankfurt, Brussel- El punt final de les jornades el va posarmanté obert AENA. les o Zuric. el president de la nova Aena Aeropuertos. Manuel López va recalcar la necessitat El president de Vueling, Josep Piqué, va Juan Ignacio Lema va defensar l’actual procésde les aerolínies d’assegurar la seva rendibi- aplaudir els avenços que s’estan realitzant de privatització com una necessitat d’adap-litat i va establir com a exigències davant el en el procés de privatització d’AENA però va tació a una realitat que demana menorsnou model l’eficiència, la transparència en la assegurar que aquest es queda curt, que cal costos i més flexibilitat. Segons Lema, el nougestió, les taxes i els costos a cada aeroport, seguir avançant cap a una gestió descentra- model permetrà guanyar en competitivitatla millora continuada de la qualitat i que litzada. Un model de gestió que també va en un entorn cada vegada més exigent, ambs’escolti les aerolínies de manera prèvia a la defensar el president de Spanair, Ferran Sori- una gestió més autònoma i flexible. NOVEMBRE 2011 LINK abertis 21
  20. 20. REPORTATGE D’esquerra a dreta: Joschka Fischer, exministre d’Afers Estrangers i exvicecanceller alemany; Andreu Mas-Collell, conseller d’Economia de la Generalitat; Pedro Solbes, exvicepresident segon del Govern i exministre d’Economia; i Daniel Cohen, catedràtic d’Economia de l’École Normale Supérieure i de la Universitat de París.Reunió del Cercle d’Economia a SitgesL’austeritat com abase de l’economiaLa política d’austeritat i de control del dèficit va ser el punt de trobada de la majoria deles ponències de la XXVII Reunió Cercle d’Economia celebrada a Sitges a finals de maigTEXT Albert Bassols | FOTOS Cercle d’Economia / arxiu Aquest posicionament va ser com- català va recordar les potencialitats de l’eco- partit pels més de 700 empresaris i MARIANO RAJOY CREU nomia catalana, com les seves exportacionsprofessionals assistents. Entre aquests es de valor afegit, la gran incorporació de conei- NECESSARI CREARtrobava l’expresident del Cercle i president xement i d’I+D en l’última dècada, la sevad’abertis, Salvador Alemany, que va parti- CONFIANÇA PERQUÈ capacitat d’interconnexió geogràfica i unacipar activament a les jornades. ELS EMPRENEDORS cultura empresarial que no s’ha de perdre. DESENVOLUPIN LES SEVESArtur Mas: la necessitat Mariano Rajoy: per una futura llei INICIATIVES I TORNId’un pacte fiscal per a Catalunya d’estabilitat pressupostàriaArtur Mas, president de la Generalitat de A CIRCULAR EL CRÈDIT El president del Partit Popular, MarianoCatalunya, va obrir les jornades amb un Rajoy, va manifestar que la seva prioritat ésparlament constructiu en què va remarcar el rellançament econòmic i la creacióla necessitat de continuar la política d’aus- ARTUR MAS VA DESTACAR de llocs de treball, abans que el debat sobreteritat. Mas va emfatitzar la necessitat d’un LA NECESSITAT D’UN el pacte fiscal. Per a Rajoy, el Govern actualpacte fiscal de Catalunya amb el Govern PACTE FISCAL DE no genera la confiança necessària per a laque sorgeixi en la propera legislatura, perquè recuperació econòmica. Va afegir que el CATALUNYA AMB ELen la seva opinió un dèficit fiscal anual de programa de futur passa per crear confiançaCatalunya del 9,5% no resulta assumible. GOVERN QUE SORGEIXI EN perquè els emprenedors desenvolupin lesAmb vista a les bases per al futur, el president LA PROPERA LEGISLATURA seves iniciatives i torni a circular el crèdit.22 LINK abertis NOVEMBRE 2011
  21. 21. dit. El Nobel d’Economia va afegir que elsEN OPINIÓ DEL PREMI tres rescats realitzats fins ara –Grècia, Irlanda i Portugal– han entorpit la recuperacióNOBEL D’ECONOMIA, d’aquests països.JOSEPH STIGLITZ, ELS TRESRESCATS REALITZATS Pedro Solbes: canviarFINS ARA –GRÈCIA, el model de rescat L’exministre d’Economia, Pedro Solbes, vaIRLANDA I PORTUGAL– instar a la finalització de les reformes deHAN ENTORPIT LA SEVA l’economia espanyola, en especial la delPRÒPIA RECUPERACIÓ mercat laboral. Solbes va advocar per un canvi en el model de rescat dels països euro- 1 peus en crisi.Va proposar una futura llei d’estabilitatpressupostària que estableixi límits de des- Josep Piqué: preocupaciópesa i endeutament a les comunitats autò- per la cohesió socialnomes. Josep Piqué, president del Cerce d’Economia, va llançar un missatge en què va alertar sobreFernández Ordóñez: temes crucials: la compatibilitat de les polí-no superar el 6% de dèficit tiques micro i macroeconòmiques, el man-En una de les ponències més esperades, el teniment de la cohesió social i la preocupantgovernador del Banc d’Espanya, Miguel Ángel desocupació juvenil.Fernández Ordóñez, va instar les comunitats Finalment, les jornades van ser clausu-autònomes i ajuntaments a ser inflexibles rades pel ministre d’Indústria, Miguel Sebas-amb el dèficit i amb l’objectiu de no superar tián, qui va assenyalar que l’ajust tant delaquest any el 6% de dèficit públic a tot sector públic com del privat està moltEspanya.També va assenyalar que la reforma avançat. Sebastián va reiterar la necessitatlaboral ha d’aprofundir-se fins a trobar un de fer compatible el creixement amb elpunt de flexibilitat i seguretat adequat. benestar social. 2 En la seva opinió, l’alt nivell d’aturactual és intolerable, fet que exigeix acce-lerar el creixement que aporti creació dellocs de treball. Respecte al sistema financer —1—va dir que cal completar el sanejament del Mariano Rajoy, president del Partit Popular,sector i la reestructuració de les caixes d’es- i Josep Piqué, presidenttalvis. Sobre els fons que rebin les caixes del del Cercle d’Economia. —2—FROB, va recordar que són ajudes puntuals Miguel Ángel Fernández Ordóñez,que han de ser tornades i en cas contrari governador del Banc d’Espanya.s’obririen processos d’adjudicació de les —3— Cristina Garmendia, ministracaixes a altres entitats. de Ciència i Innovació, i Artur Mas, En el col·loqui sobre la competitivitat president de la Generalitat.internacional de l’economia moderat pel —4— Salvador Alemany, expresident del Cerclepresident del Banc Sabadell, Josep Oliu, la i president d’abertis, amb José Luisministra de Ciència i Innovació, Cristina López de Silanes, president de CHL.Garmendia, va anunciar la creació d’un fons —5— Joseph Stiglitz, premi Nobel d’Economia,de capital risc per a projectes d’I+D amb i Narcís Serra, exministre de Defensauna aportació del Govern de 300 milions i exvicepresident del Govern. 3d’euros i la confiança de mobilitzar 700milions més del sector privat. 4 5El contrapunt del premi NobelContràriament a la majoria d’opinions, elpremi Nobel d’Economia del 2001, JosephStiglitz, va manifestar el seu desacord ambla política d’austeritat perquè va assenyalarque aquesta portaria a l’estancament del’economia europea i un allargament de lacrisi. En opinió de Stiglitz no va ser el dèficitel causant de la crisi sinó la desaparició dela demanda, influïda per la caiguda del crè- NOVEMBRE 2011 LINK abertis 23
  22. 22. ENTREVISTAAnàlisi econòmicaJoaquín Almunia«Hem de treballar per obrirmercats, no per tancar-los»El vicepresident i comissari europeu de Competència aposta per inversionsque generin activitat i llocs de treball de qualitat. Per això veu necessaris més I+D+i,sistemes educatius que responguin a les necessitats de les empreses i més competènciaen el sector dels serveisTEXT abertis | FOTOS David Campos El vicepresident i comissari europeu reforçar la governança de la UEM. Fa un any de manera equilibrada, sostenible i per crear de Competència considera que tancar la Comissió va presentar unes propostes que més i millors llocs de treball. La política demercats a Europa com a reacció al protec- el Consell i el Parlament Europeu han final- competència té un paper clau a portar acionisme a l’exterior únicament tindria desa- ment aprovat a finals de setembre. El nou terme i és una eina imprescindible per dotarvantatges. Joaquín Almunia exposa algunes paquet de governança de la zona euro millora Europa dels mitjans que li permetin compe-alternatives que passen, per exemple, per més i fa més eficaç la vigilància dels comptes tir eficaçment en l’escena global.I+D+i i sistemes educatius més adaptats a públics al mateix temps que se centra en les Una de les meves principals tasques,les necessitats de les empreses. reformes estructurals necessàries per aug- si no la principal, consisteix a assegurar la mentar el creixement potencial en els països reestructuració dels bancs, de maneraPrimer, una reflexió general com a que van perdre competitivitat. que aquests recuperin el seu paper finan-vicepresident de la Comissió. La UE Estic convençut que la UEM sortirà més çant l’economia real, sense necessitatha estat un model d’integració regional fort d’aquesta crisi i que tindrem més Europa, de recolzaments públics; en altres parau-per a altres països i regions econòmi- no menys, pel que fa a la governança de la les, que siguin viables. Això passa pelques. Les dificultats en el procés de zona euro i la recerca de solucions per incre- desapalancament del sistema bancari iconcreció d’una nova constitució eu- mentar la creació de llocs de treball; però l’augment de les seves ràtios de solvènciaropea, o la crisi econòmica i financera, també en altres àrees com la gestió de la a nivells que els permeti fer front a situa-amb l’amenaça del risc sobirà i les in- immigració, de les fronteres comunes o de cions d’estrès.certeses al voltant de l’euro qüestionen la lluita contra el terrorisme. Això és el que Estic convençut que, en la conjunturael camí fet? Europa segueix sent part desitgen els europeus, així com els nostres actual, cal seguir complint les normes euro-de la solució? socis internacionals. Estic segur que trobarem pees de competència de manera rigorosa,Europa sempre s’ha construït pas a pas. Per les solucions per difícils que siguin i que sempre amb ple respecte dels procediments,posar un exemple de la meva cartera a la Europa seguirà sent un model per a altres així com dels drets de la defensa, evident-Comissió, la pròpia Unió Econòmica i Mone- regions del món. ment, i tenint en compte sempre l’interèstària (UEM) va trigar dècades a concretar-se general dels ciutadans i de l’economia. Unai el Reglament que va autoritzar la Comissió Quins són els principals objectius que de les meves prioritats és la lluita contra elsa examinar fusions i adquisicions va entrar es planteja durant el seu mandat càrtels, que és, sens dubte, la forma mésen vigor el 1990, 17 anys després d’haver com a responsable de les polítiques de perjudicial de violació de les normes de com-estat proposat. Competència? petència i dels interessos dels ciutadans. El Malgrat dècades de discussions i prepa- La meva prioritat absoluta és contribuir a la 2010 la Comissió va imposar multes per unracions, la UEM està encara per completar. sortida de la crisi i procurar que Europa surti total de gairebé 3.000 milions d’euros aAixò és un fet. S’han donat molts passos per més enfortida, més capacitada per créixer empreses que van fixar preus o van segmen-24 LINK abertis NOVEMBRE 2011
  23. 23. Perfil Va ser diputat per Madrid al Congrés dels Diputats del 1979 al 2004. Va obtenir dues carteres ministerials, primer la de Treball i Seguretat Social (1982-1986) i posteriorment la d’Administracions Públiques (1986-1991), amb Felipe González al capdavant del Govern. Després del seu càrrec com a portaveu del PSOE al Congrés (1994-1997), va ser secretari general d’aquest partit del 1997 al 2000, així com líder de l’oposició durant aquest període. Del 2004 al 2010 va exercir de comissari europeu d’Afers Econòmics i Monetaris. Actualment, és vicepresident de la Comissió Europea i comissari europeu de Competència.tar mercats en clara violació de les regles en TROBAREM LESquè es fonamenta, cosa que ens beneficia SOLUCIONS, PER DIFÍCILS La Comissió Europea preveu presentara tots . Com que les multes són una sanció un paquet de mesures de revisió de la QUE SIGUIN, I EUROPAperò no indemnitzen els consumidors i les normativa sobre contractació pública, iempreses afectades –sovint pimes– seguim SEGUIRÀ SENT UN MODEL ha anunciat que publicarà una iniciati-reflexionant sobre la manera de reforçar a PER A ALTRES REGIONS va sobre concessions públiques que s’haEuropa el dret a obtenir compensació pel DEL MÓN” sotmès a consulta. En alguns casos par-dany causat pels incompliments de les nor- lem d’actius i de serveis que operenmes de competència. L’ESTABILITAT FINANCERA pràcticament com a monopolis naturals. La competència significa més possibili- REQUEREIX QUE LA Com es contempla en aquest nou quadretat d’elecció entre béns i serveis per a les la preservació de la competència? COMPETÈNCIAempreses i per als consumidors, millor qua- La Comissió està preparant, en efecte, noveslitat i preus més baixos, i això s’ha demostrat EN ELS MERCATS VINGUI regles per a ajudes d’Estat per als serveisen multitud de sectors, des de les telecomu- ACOMPANYADA d’interès econòmic general. L’objectiu gene-nicacions al transport aeri passant pels con- D’UNA REGULACIÓ ral és disposar de regles més clares i simplescursos públics. ADEQUADA” per facilitar la vida a les autoritats públiques NOVEMBRE 2011 LINK abertis 25

×