Revista Link Abertis nº 7 Gener 2013

  • 388 views
Uploaded on

 

  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Be the first to comment
    Be the first to like this
No Downloads

Views

Total Views
388
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0

Actions

Shares
Downloads
1
Comments
0
Likes
0

Embeds 0

No embeds

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
    No notes for slide

Transcript

  • 1. Entrevista Moacyr Duarte, president de l’Associació Brasilera de Concessionàries de Carreteres P. 16 reportatge abertis gestionarà tres autopistes a Xile P. 26 sanef i abertis s’endinsen en l’univers de Dalí P. 58gener 2013 nº07 - Segona època abertis, líder mundial d’autopistes
  • 2. editorial Sensibilitat i intel·ligència La lectura de l’article sobre les Smart Aquell impuls i decisió estratègics s’han Cities que l’arquitecte i enginyer ita- concretat en operacions en altres països enDESPRÉS de lià Carlo Ratti publica en aquestes pàgines els àmbits de les autopistes –amb sanefl’acord per m’ha fet pensar en la relació inseparable a França el 2006 i aquest 2012 amb el Brasil entre sensibilitat i intel·ligència. Amb La com a referents imprescindibles−, dels aero-integrar les ciutat sensible, Ratti ens planteja com ports, de les telecomunicacions, i erenconcessions d’OHL la intel·ligència d’una ciutat, l’eficiència el resultat d’una anticipació, de la sensibili-aL Brasil i a Xile, –basada en les tecnologies de la informació− tat respecte de la urgència del canvi i laja podem afirmar en la gestió de tots els seus processos, necessitat de preparar una companyia perque ABERTIS és el des de la traçabilitat dels residus a la gestió al futur. Capaç de fer sostenible el seu crei-primer operador de la mobilitat, passa pel fet que la ciutat xement, diversificant el risc geogràfic i, tingui “sentits”, sigui sensible. Ell es refereix per tant, dotant-la de fortalesa per superarmundial a un concepte físic. La ciutat, afirma, ha les diferents fases del cicle econòmic qued’autopistes” d’estar coberta de sensors, a fi i efecte que normalment són asimètriques, de manera la informació que aquests transmeten que un país o una regió econòmica compensa permeti l’adopció de decisions intel·ligents i reequilibra la fase alcista o baixista d’un i amb criteri. altre país o regió. D’alguna manera, doncs, la intel·ligència Treballem, doncs, per mantenir la forta- pressuposa la sensibilitat de saber apreciar lesa del Grup i el seu potencial de creixement. i interpretar –d’anticipar− el context en el És des d’aquesta fortalesa que no som aliens qual operem. I això és vàlid per a les orga- ni al context ni a la realitat econòmica que nitzacions i per a les persones. No podem vivim. També ens afecta i també nosaltres, conformar-nos amb un criteri d’allò que cal amb aquesta perspectiva de consolidació i fer i com, sense, prèviament, haver diagnos- de competitivitat a mig i llarg termini, hem ticat el que ens passa i, per tant, sense comp- pres decisions que comporten adaptació i tar amb la sensibilitat, amb la capacitat de una dosi de sacrifici que no hem d’amagar. sentir i interpretar els senyals que rebem i Tanquem un 2012 dens en decisions que que ens permeten establir aquest diagnòstic. anticipen el futur d’una abertis transformada, Vull pensar que a abertis hem estat més global. Decisions que ens fan més com- capaços de dotar-nos d’aquesta sensibilitat, petitius i també més eficients. Que ens apor- d’aquest sentit d’anticipació sobre el qual ten dimensió i, per tant, pulmó i espai per s’han fonamentat algunes de les decisions créixer. Unes i altres ens parlen de la capaci-Salvador clau preses aquests darrers anys i que han tat d’interpretar el context i anticipar-se. DeAlemany culminat en la realitat d’un grup que avui, la capacitat d’estar preparats i reaccionar aPresident d’abertis una vegada tancat l’acord per integrar les temps. L’abertis d’aquest final del 2012 és concessions d’OHL al Brasil i a Xile, ja podem més sòlida. És més internacional. Té un acci- afirmar que és el primer operador mundial onariat compromès, reforçat –després de d’autopistes. l’operació del Brasil− amb la incorporació Pensem per un moment quina seria la del Grup OHL com a accionista del Grup. realitat del nostre Grup en l’actual context Una abertis que segueix treballant per econòmic si a començaments del 2000, i al futur. Una companyia global i més com- amb més intensitat a partir del 2003, no plexa de gestionar per la diferent naturalesa haguéssim impulsat el procés d’internacio- i situació dels mercats i països on operem, nalització de la nostra activitat. D’aquell 98% però també amb més oportunitats per créi- d’ingressos que l’any 2000 es generaven a xer i per desenvolupar les nostres aptituds i Espanya hem passat al 40% que preveiem actituds com a professionals, com a persones per al 2013. abertis s’ha transformat defi- i com a ciutadans responsables i amb cons- nitivament en una companyia internacional ciència i sensibilitat del difícil context en el i d’abast global. Repte i, alhora, oportunitat. qual hem d’actuar i prendre decisions. n GENER 2013 n Link abertis n 3
  • 3. 22 nº07 Sumari 16 08 reportatge abertis, nou líder mundial d’autopistes 16 38 Túnels 48 abertis gestionarà 26 44 54 ENTREVISTA reportatge Vallvidrera i el Cadí link abertis 58 Moacyr Duarte Insfrastructure Finance ‘Carpooling’ 49 link abertis és una publicació de “Les concessions al Brasil Summit 2012 Més de 10.000 usuaris Abertis Infraestructuras, SA estan consolidades” Debat sobre el sector fundació abertis 50 Av. del Parc Logístic, 12-20. 06 22 40 08040 Barcelona. abertis celebra el seu Tel.: 93 230 50 00. Fax: 93 230 50 02. IV Dia del Voluntariat Edita i realitza: Direcció Corporativa de Comunicació d’abertis. Opinió REPORTATGE reportatge Educació viària 52 Consell editorial: Salvador Alemany, Francisco Reynés, José Aljaro, Josep Maria Carlo Ratti Direcció de Recursos Telecomunicacions Nova acció en instituts Coronas, Toni Brunet, Juan María Hernández La ciutat sensible Interns i Eficiència Les torres compleixen anys Castellet 54 Puértolas, Sergi Loughney i Joan Rafel. 12 42 Un equip multidisciplinari, Candidat a Centre per Imatge corporativa i producció: Erik Ribé i Bernat Ruiz. competitiu i innovador Coordinació de continguts: a les Reserves de la 26 Alícia Cobeña. reportatge reportatge Biosfera Mediterrànies Redacció: Alícia Cobeña, Gemma Gazulla, Marc Gómez i Leticia Gonzálvez. Internacionalització Infraestructures I Premi abertis Col·laboració: Christine Allard, Carolina El Brasil obre les portes reportatge Una aposta per Bergantiños, Bob Bullock, Julio Cerezo, Joan d’investigació 56 Fontanals, Enric Pérez, Mercedes Pérez-Cruz, Roser al sector privat Llatinoamèrica la ciutat del futur Investor’s link L’ús de la matemàtica Prenafeta, Marc Ribó, Albert Rossell, Bernat Ruiz, 14 44 abertis, l’operador abertis, abertis autopistas, abertis telecom, en la predicció del trànsit abertis airports i fundació abertis. d’autopistes més gran de Xile Realització: Dalí 58 30 68 Ediciones Reunidas, SA (Grupo Zeta). reportatge notícies abertis patrocina Revistes Corporatives Barcelona. Presència internacional Hispasat 44 una exposició sobre el Consell de Cent, 425. 08009 Barcelona. Tel.: 93 265 53 53. El rol de les infraestructures viatge Dos nous satèl·lits pintor català a França resultats Gerent: Òscar Voltas. Coordinadora editorial: en un món global Valparaíso sanef 46 Gener-setembre 2012 Nuria González. Redactor en cap: Toni Sarrià. 61 Redacció: Gemma Figueras i Toni Capilla. 15 Dona de l’oceà Adquirida la companyia Resultats a l’alça Maquetació: Cristina Vilaplana i Xavier Julià. 34 72 líder en sistemes Edició: Ares Rubio. Dipòsit legal: B-16431-2010. reportatge de peatge a Europa breus abertis telèfon d’atenció a l’accionista: 902 30 10 15. La Nit de l’Economia reportatge Eco-pôle 47 Actualitat abertis aniversari www.abertis.com abertis rep un premi a la metropistas El futur edifici Apunts d’altres abertis compleix abertis no es fa responsable de l’opinió dels seus col·laboradors en els treballs publicats, millor operació de l’any Primer any de recorregut ecològic de sanef notícies destacades 25 anys en borsa ni s’identifica necessàriament amb la seva opinió.4 n link abertis n gener 2013 gener 2013 n Link abertis n 5
  • 4. opinió La ciutat sensible Big Data, o la capacitat de manipular grans quantitats de dades està centralitzada, les administracions senten precisament que han d’actuar. “Què hem de fer?” és una de Les xarxes, els sensors i el disseny estan redefinint les preguntes que escoltem repetides vega- per des per part dels alcaldes de ciutats asiàti- Carlo les nostres ciutats. Els espais en què vivim seran més ques, europees i americanes. Existeixen Ratti verds, socials i estaran més connectats. En una paraula, diferents enfocaments possibles. El primer Arquitecte i enginyer, seran més intel·ligents fascina les grans multinacionals, moltes de les quals estan entrant amb força en el camp exerceix a Itàlia i Semblava que la xarxa anava a ani- Podem dir que internet està envaint l’espai Smart City. Des de Cisco a Ibm i Siemens, treballa al MIT, on dirigeix el Senseable quilar les ciutats i, en canvi, les està físic, un fenomen que sovint es coneix amb són moltes les que proposen solucions per City Lab. salvant. A mitjans 90, a causa de l’explosió el nom de Smart City. Aquesta evolució ha fer més eficients els serveis com el transport d’internet impulsat pels primers navegadors, invertit també altres realitats i actualment i la recollida dels residus. És un enfocament Ha col·laborat en més molta gent parlava de la Death of Distance estrenem una dimensió híbrida, entre el interessant, encara que a vegades massa de 200 publicacions, prenent el títol del llibre de Frances Cairn- món digital i el món material, que està tècnic i pensat des de fora. com The New York Times, Scientific cross. L’explosió de les xarxes anunciava la transformant la manera com vivim. Pren- Al contrari, també és possible treballar American, La Stampa supressió de les distàncies en el món físic. guem, per exemple, les carreres de fórmula en les ciutats des de baix, fet que permet a i la revista Domus. La idea era tan forta que l’escriptor nord- 1: fa 20 anys per guanyar es necessitava un la ciutadania portar a terme un nou paper. americà George Gilder va arribar a dir que, bon motor i un bon pilot, però ara el que fa Ho hem vist en el cas de la primavera àrab La seva obra s’ha tenint-ho tot a mà, les ciutats desaparei- falta és un sistema de telemetria basat en o de l’elecció d’Obama com a president exhibit a la Biennale xerien com a “llegat inútil del passat.” No la recopilació de dades de milers de sensors dels Estats Units. Per gestionar una àrea de Venècia, el Museu d’Arts Decoratives de obstant això, des d’aleshores, el nombre de col·locats al cotxe i en el seu processament urbana poden activar-se dinàmiques simi- Barcelona, el Museu persones que prefereix viure en àrees urba- en temps real. lars. Al Regne Unit, per solucionar els pro- de la Ciència a Londres nes ha augmentat fins a superar el 2008 el De la mateixa manera, les ciutats d’avui blemes de transport Fix My Transport s’ha o el MoMA de Nova 50% de la població mundial: un fet sense dia ens permeten recopilar una quantitat convertit en un sistema molt eficaç i gratuït York. La revista Time precedents en la història de la humanitat. d’informació sense precedents, que després per recopilar informes d’allò que no funci- va valorar el seu Digital Les xarxes han reforçat, en lloc de debi- pot ser transformada en respostes per part ona en el transport públic.A Boston, l’alcalde Water Pavilion a litar, els elements de centralitat existents. dels habitants o de l’administració pública. Menino va llançar el projecte New Urban l’Exposició Mundial del De fet, la tecnologia ens allibera de l’obli- L’univers de les aplicacions urbanes és el Mechanics per incentivar l’activisme dels 2008 com una de les gació d’estar en un únic lloc per fer les coses, signe més evident d’aquesta evolució. Per individus, convertits en “experts de la ciu- millors obres de l’any . però això no ens allunya dels centres habi- exemple, l’aplicació Waze per a telèfons tat”. En el projecte destaquen, per exemple, El 2010 la revista tats. Les coses que ens interessen de la mòbils, que contribueix a què el trànsit les aplicacions desenvolupades per ajudar Blueprint el va nostra vida quotidiana estan en l’espai físic: funcioni millor gràcies a les indicacions dels a assenyalar els problemes i per posar en seleccionar com una una bona qualitat de vida, un context humà usuaris. O Open Table, que permet als clients contacte famílies i professors. de les 25 persones favorable, condicions mediambientals òpti- reservar taula directament en un restaurant En lloc d’invertir en projectes faraònics, que “canviaran el món mes i tots els altres factors determinants (als Estats Units gairebé ningú utilitza ja el els governs han de crear noves plataformes del disseny”, Forbes en l’elecció del lloc on viure, en els quals se telèfon per reservar una taula). per als ciutadans i, sobretot, intervenir per el va nomenar com centren contínuament les estadístiques Els serveis basats en l’intercanvi de eliminar els obstacles que limiten la inno- un dels “noms que has de conèixer” el 2011 i sobre les ciutats més habitables i econo- dades recollides en el medi ambient són vació urbana. Aquest activisme cívic digital Fast Company el va mistes com Richard Florida, autor de també la base de les activitats que porta a ofereix una gran oportunitat. El model Smart nomenar com un La classe creativa. La transformació de la terme el SENSEable City Laboratory a l’Ins- City és també una oportunitat. El repte dels dels “50 dissenyadors cultura del treball i l’oci al segle XXI. titut de Tecnologia de Massachusetts (MIT) propers anys serà potenciar el patrimoni més influents dels Les noves tecnologies, per tant, no eli- a Boston, com el projecte Trash Track, un existent, corregint els errors urbanístics del Estats Units”. minen les ciutats, sinó que les transformen sistema que permet seguir a través d’eti- segle passat i utilitzant les noves tecnologies. http:/senseable.mit.edu / profundament. Les ciutats, cobertes de quetes electròniques a distància el recor- Un exemple és el trànsit: ja tenim cotxes sensors i de xarxes electròniques, s’estan regut de les mostres d’escombraries. Es va sense conductor o xarxes que ens permeten transformant en ordinadors a l’aire lliure. descobrir que no tots els residus es dirigei- no perdre temps i benzina buscant aparca- xen a les instal·lacions de reciclatge més adequades i que algunes mostres recorren ment. Molts dels problemes es resolen uti- informació, la carta guanyadora. Per als molts quilòmetres innecessaris. La infor- litzant millor les infraestructures que ja dissenyadors s’obren nous escenaris, en els mació recopilada en més de 3.000 articles existeixen. Amb menys asfalt i més silici. quals l’arquitectura no s’encarrega només assegura la correcta eliminació i ajuda a A primer cop d’ull, la ciutat del futur de les construccions, sinó que fa dialogar les ciutats, cobertes difondre consciència entre els ciutadans. ELS GOVERNS HAN DE no serà molt diferent de la d’avui. Com els informàtica i ciències socials en nom d’una de sensors i de xarxes Per ara es tracta d’un experiment, però en CREAR NOVES PLATAFORMES romans fa 2.000 anys, necessitem plans paradoxa: una tecnologia omnipresent però electròniques, s’estan molts aspectes estem en un moment his- PER ALS CIUTADANS horitzontals sobre els quals moure’ns i fines- invisible, que existeix precisament perquè tòric molt similar al de mitjan anys 90, quan tres que ens protegeixin de la intempèrie. podem oblidar-nos-en i concentrar-nos transformant I ELIMINAR ELS OBSTACLES va començar a estendre’s el web. No obstant això, el que més canviarà en el sobre les coses que compten: una vida més en ordinadors Davant la revolució produïda per la crisi QUE LIMITEN LA futur serà la manera d’habitar els espais, simple, un ambient agradable i la capacitat a l’aire lliure entre el món digital i el món físic en què el INNOVACIÓ URBANA gràcies a noves formes d’intercanviar la de construir un ric teixit social. n6 n link abertis n GENER 2013 gener 2013 n Link abertis n 7
  • 5. reportatgeInternacionalitzacióabertis, nou líder tinacional amb presència en 14 països. És el Intensa activitat corporativa resultat d’un procés d’internacionalització Amb el tancament de l’operació al Brasil, La compra dels actius que es va iniciar fa anys i que s’ha intensificat abertis prossegueix amb un període d’in- d’OHL Brasil implica un en els darrers tres exercicis. tensa activitat corporativa i de rotació delmundial d’autopistes En aquest període, abertis s’ha centrat seu portafolis d’actius, en què ha aconseguit enorme pas en el procés en el creixement selectiu i de focalització assolir el lideratge mundial en la gestió d’au- d’internacionalització en aquells negocis en què el Grup pugui topistes i més diversificació internacional de d’abertis, que avui TÉ desenvolupar la seva vocació empresarial i la seva base d’actius –que permetrà al Grup presència en 14 païsosDesprés de la compra dels actius d’OHL al Brasil i Xile, abertis aportar més valor per a l’accionista. En que el 2013 més d’un 60% del seu Ebitda es només tres anys, abertis ha duplicat el generi fora d’Espanya. La presència d’abertispassarà a gestionar més de 7.300 quilòmetres d’autopistes arreu del món nombre de concessions que gestiona (32, en el país amb la compra d’OHL Brasil li per- el 2013) i el nombre de quilòmetres que metrà, sens dubte, crear una plataforma líderText I fotos abertis gestiona, que passa dels 3.750 el 2009 als per a la captació de futures oportunitats en més de 7.300 amb què inicia el nou any. la regió. A més, l’entrada al Brasil consolida El 2012 passarà a la història com l’any operació transformacional del Grup amb d’abertis i mantenir la seva fortalesa i sol- D’aquesta manera, abertis redueix la seva la posició d’abertis al continent americà, en en què abertis es converteix en un important impuls en el seu procés vència financera. sobreexposició a certs mercats més debili- què ja està present amb negocis als Estatsel grup líder mundial en el sector de les d’internacionalització, nous socis interna- tats com l’europeu, en general, i l’espanyol, Units, Mèxic, Jamaica, Colòmbia, Bolívia,concessions d’autopistes amb la gestió de cionals i una renovació de l’accionariat. Impuls a la internacionalització en concret. S’estima que el 2013, més del l’Argentina i Xile, on és ja la concessionàriamés de 7.300 quilòmetres. La compra del L’operació, que s’ha completat sota els La compra dels actius d’OHL Brasil implica 60% de l’Ebitda es generarà fora d’Espanya més gran del país. En l’actualitat, el 60% dels L’Autopista Fluminense uneix els estats de Rio de60% d’OHL Brasil –des del desembre, deno- estrictes criteris d’inversió del Grup, perme- un enorme pas en el procés d’internaciona- (davant del 45% el 2009). El 20% provindrà més de 7.300 quilòmetres d’autopistes que Janeiro i Espírito Santominada arteris– suposa una autèntica trà millorar els principals indicadors financers lització d’abertis, que és avui un grup mul- dels actius d’abertis al Brasil. gestiona es troben a Llatinoamèrica. amb el Ponte Rio-Niterói.8 n link abertis n GENER 2013 GENER 2013 n Link abertis n 9
  • 6. Les concessionàries dels seus actius, ja que es tracta de contrac- La xarxa d’abertis al Brasil dependents de l’estat de tes que tenen de vida mitjana fins al 2029, São Paulo tenen períodes és a dir, 16 anys. concessionals amb Belo Horizonte venciments fins al 2028. Franca Descripció dels actius d’arteris Els actius que s’integren a abertis són 9 concessions d’autopistes a Brasil, amb un Ribeirão Preto total de 3.226 quilòmetres. Estan localitzats als Estats de São Paulo, Minas Gerais, Rio São Carlos Llauressis de Janeiro, Santa Catarina i Paraná, amb quatre concessionàries dependents de l’Es- tat de São Paulo: Autovias, Centrovias, Inter- São Paulo Rio de Janeiro vias i Vianorte; i cinc concessionàries depen- dents de la xarxa Federal: Autopista Fernão Dias, Autopista Regis Bittencourt, Autopista Litoral Sul, Autopista Planalto Sul i Autopista B ra s i l Curitiba Fluminense. Les concessionàries dependents de l’estat de São Paulo tenen períodes con- cessionals amb venciments fins al 2028. Xarxa Estat São Paulo Xarxa Federal n Autovias n A. Fluminense Per la seva banda, les concessionàries fede- n A. Fernão Dias n Centrovias rals tenen venciment concessional el 2033. n Intervias n A. Régis Bittencourt Es tracta d’un portafolis d’autopistes sòlid, n Vianorte n A. Litoral Sul que incorpora una equilibrada cartera de Florianópolis n A. Planalto Sul concessions, i que millora la vida mitjana de les autopistes d’abertis. del balanç i la posició financera de laNous socis i accionistes Partícipes per un valor total de 504 milions (OPA) de totes les accions ordinàries Objectiu estratègic: seguir creixent companyia; la integració dels actius adqui- el principal objectiuL’operació suposa també un canvi destacat d’euros. En una segona fase, abertis ha en circulació d’OHL Brasil, que està actu- El creixement d’abertis no acaba aquí. rits al Brasil i Xile; i l’optimització delen l’estructura accionarial, amb l’entrada transferit a Brookfield el 49% de Partícipes, alment en procés i que suposa la mateixa Líder mundial en el sector de les concessi- estratègic d’abertis seu portafolis. Per a abertis, el principaldel Grup OHL, que, amb un 15% del capital, així com el 49% dels passius i abertis estructura, condicions i preu que l’acceptat ons d’autopistes, tant per nombre de continua sent el objectiu estratègic seguirà sent el creixe-es converteix en accionista de referència ha rebut de Brookfield 362 milions d’euros per OHL en tancar l’operació. Per atendre quilòmetres gestionats al món (més creixement SOTA ment, sempre sota estrictes criteris ded’abertis, cosa que incrementa la comple- en efectiu i accions representatives del la part d’entrega d’accions associada a de 7.300) com per ingressos (aproximada- rendibilitat, i amb especial interès en estrictes criteris dementarietat dels actuals accionistes del 0,8% del capital social d’abertis que l’OPA, abertis no emetrà accions noves. ment 5.100 milions d’euros), abertis està mercats internacionals en el sector deGrup. Així, al principal accionista, La Caixa Brookfield havia prèviament adquirit. avui més preparada que mai per afrontar rendibilitat i amb les autopistes com els Estats Units i Mèxic,(26%), i al fons CVC (15%) s’uneix el grup Aquest percentatge quedarà com a accions Impacte financer nous reptes. En els propers mesos, el Grup especial interès en els economies estables, amb seguretat jurídica,constructor OHL (15%), que aportarà d’abertis en autocartera. Des del punt de vista financer, l’operació té es fixa com a objectiu seguir aprofundint mercats internacionals marcs concessionals clars i àmplia ex-la seva experiència en el sector de les con- Després de l’operació, abertis i Bro- un clar i positiu impacte en el compte de en la recerca d’eficiències en l’opex i capex periència en l’àmbit de la col·laboraciócessions a Llatinoamèrica. A més, l’auto- okfield controlen un 51% i un 49% de resultats. Les concessions d’arteris es con- en tots els seus negocis; l’enfortiment publicoprivada . ncartera del Grup descendeix del 10% fins Partícipes del Brasil respectivament, que solidaran en els comptes d’abertis deal 0,8%, obrint la porta a potencials recom- al seu torn té el 60% de la companyia bra- manera global, és a dir, que s’integrarà totpres d’accions. D’altra banda, abertis ha silera cotitzada. Per la seva banda, OHL es el seu balanç i compte de resultats.iniciat una aliança amb el fons canadenc converteix en accionista de referència D’aquesta manera, abertis preveu incor- abertis i Brookfield creen la marca al BrasilBrookfield. Una associació que ha aportat d’abertis, on passa a controlar un 15% del porar aproximadament 900 milions d’eurosmés atractiu a l’operació ja que, d’una capital. Com a conseqüència del canvi de d’ingressos i 470 milions d’Ebitda. La nova La nova marca arteris s’inspira en del sistema d’arquitectura de la nova en la seva denominació corporativa.banda, ha comportat més diversificació del control al Brasil, l’operació implica la for- abertis superarà així els 5.100 milions el significat del concepte “artèria” marca arteris unint, a més, dos aspectes Aquest recorda clarament la iconarisc i un millor finançament de l’operació; mulació d’una oferta pública d’adquisició d’ingressos i els 3.100 milions de benefici com a eix vertebrador en la inspiracionals: el símbol universal universal d’autopista, encara quei, de l’altra, s’ha incorporat al projecte un operatiu, consolidant-se com a líder mun- composició del seu logotip. Artèria d’autopista i la bandera del Brasil, reinterpretat i actualitzat.soci financer de primer nivell i gran conei- dial tant per nombre de quilòmetres com a via de comunicació, transport elements que intensifiquen la El resultat és una marca moderna,xedor del Brasil, on té presència des de fa gestionats com per ingressos. de mercaderies i de persones. Artèria percepció dels signes d’identitat i atractiva, amable i integradora,més d’un segle i on ha invertit més de Alhora, abertis enfortirà de manera com a suport per connectar ciutats, la seva representativitat corporativa. el disseny i la composició de la qual18.000 milions de dòlars. Les concessions destacada el seu balanç amb l’increment negocis i serveis. Artèria com a D’una banda, arteris aglutina la gestió recull els signes d’identitat i els valors dels actius i la reducció dels ràtios de infraestructura al servei de la de nou concessionàries d’autopistes, corporatius d’abertis i de Brookfield,Estructura de l’operació d’arteris es palanquejament. En incorporar actius mobilitat. Artèria com a espai que per tant porta implícit en el seu ADN partint d’una redefinició i actualització,L’operació es va estructurar en dues fases. consolidaran en els amb menys deute i millors ràtios de palan- facilita el transport d’aspectes vitals la seva iconografia universal. Per això, evolucionant la seva identitat visualEn una primera fase, abertis va adquirir el comptes d’abertis quejament, la ràtio deute net/Ebitda i fonamentals per al desenvolupament de la mateixa denominació corporativa cap a nous trets comuns, generant100% de Partícipes del Brasil i OHL va rebre de manera global, es reduirà fins a un nivell de 4,7X, cosa econòmic i social, així com per de la marca s’extreu el seu símbol. un nou llenguatge dins del mapacom a contraprestació un 10% d’accions que suposa un 22% menys que el de fa a la generació de valor. La pròpia lletra “r” de la paraula arteris d’arquitectura de les marques deld’abertis que la companyia tenia en auto- és a dir, que s’integrarà només 3 anys. A més, les noves autopistes Partint d’aquesta idea principal, condueix envers aquesta simbologia Grup, i mantenint, no obstant això,cartera, 11 milions d’euros en efectiu tot el seu balanç i que s’incorporen a la cartera d’abertis s’ha desenvolupat la imatge visual que, desenvolupada, genera l’imagotip els seus valors fonamentals. ni abertis va assumir passius enfront de compte de resultats permetran prolongar la durada mitjana10 n link abertis n GENER 2013 GENER 2013 n Link abertis n 11
  • 7. reportatgeEl Brasil obre les portesal sector privatLa presidenta del Brasil, Dilma Rousseff, va anunciar el passat mesd’agost la posada en marxa d’un ambiciós pla d’infraestructuresque compta amb el sector privatText i fotos abertis Es tracta d’un gegantí pla d’estímul El projecte va tenir de seguida una bona tingut a mig-llarg termini, la presidenta del econòmic per valor de 70.000 milions acollida entre el sector privat, que el consi- Brasil busca mantenir a curt termini unade dòlars destinat a expandir la xarxa de car- dera un important impuls per a la moder- economia que s’ha expandit a una mitjanareteres i ferrocarrils del país durant els propers nització del país. Segons el conseller delegat superior al 4% en els darrers anys, situant-se25 anys. En concret, el nou Pla Nacional de d’abertis, Francisco Reynés, “el Brasil dis- com la sisena potència mundial. Per a lesLogística Integrada contempla la construcció, posa de fonaments per apostar a llarg ter- empreses espanyoles, entre elles abertis,l’ampliació i la modernització de gairebé mini. És un país amb gran potencial i una el nou pla d’infraestructures suposa una7.500 quilòmetres de carreteres i de 10.000 aposta important”. Conscient dels reptes interessant oportunitat de negoci.quilòmetres de vies ferroviàries, així com el que afronta el seu país en els propers anys,primer tren d’alta velocitat de Llatinoamèrica, Dilma Rousseff pretén comptar de nou amb Mesures per impulsar l’economiaque unirà São Paulo i Rio de Janeiro. L’ambi- el sector privat, després de la seva pèrdua Dilma Rousseff ha complementat la granciós pla pretén atreure més de 66.000 milions de pes durant l’última dècada, i apostar per inversió en infraestructures amb noves fór- és aconseguir que el Brasil disposi d’una El Brasil es prepara per als seusde dòlars en inversió per dotar el Brasil d’unes una iniciativa empresarial clau per a l’èxit mules per impulsar la producció, el consum el nou pla infraestructura compatible amb les seves projectes de futur.millors instal·lacions abans de la celebració del pla. Rousseff aposta per una col·laboració i l’ocupació a través de nous incentius. La dimensions”, afirma la presidenta brasilera. d’infraestructures Per al Mundial deldels dos grans esdeveniments esportius que publicoprivada (PPP) que beneficiï el país capital del país, Brasília, va anunciar al “No és un programa perquè les inversions 2014 renovase celebraran al país el 2014 i 2016, la Copa per consolidar la seva expansió en el futur, setembre l’eliminació del pagament d’im- del govern del brasil es dilueixin en 15 o 20 anys”, afegeix Rous- l’històric Maracaná.del Món de Futbol i les Olimpíades d’estiu. augmentar competitivitat i poder jugar en postos socials per a 25 sectors productius, suposa una interessant seff, qui es marca també com a objectiu“Per continuar sent un país just, el Brasil ha la primera divisió econòmica. mesura que tindrà un cost de 6.500 milions oportunitat de negoCi disminuir els costos de transport i d’energia. les empreses espanyoles pel Brasil. El mateixde tenir una economia cada dia més com- Tot plegat sense deixar de banda l’es- de dòlars anuals i entrarà en vigor el 2013. Govern brasiler ha animat recentment a la per a abertispetitiva, amb bones infraestructures”, afir- forç inversor del Govern, que seguirà liderant Com a compensació, les empreses pagaran Interès espanyol participació de companyies amb projecciómava la seva presidenta, Dilma Rouseff, el la política d’inversions. A més d’instaurar els un impost reduït sobre els seus ingressos. A l’espera de conèixer la lletra menuda del internacional en el nou megaplà d’infraes-passat mes d’agost. fonaments per impulsar un creixement sos- Malgrat l’impacte de la crisi mundial i el Fases del pla nou pla d’infraestructures, creix l’interès de tructures, entre elles abertis. n creixement de l’endeutament de la població, L’estratègia d’impuls al desenvolupament el Govern de Rousseff pronostica per al 2013 d’infraestructures inclou en la seva primera un creixement del PIB superior al 4%. etapa plans per duplicar la capacitat de les PIB per càpita en US dòlar (base 100 = 1980) Els cercles econòmics, les empreses principals autopistes, construcció de trams i els principals sindicats han acollit positi- ferroviaris i concessions per a vies i línies Brasil Espanya EUA Argentina vament el programa de privatitzacions més fèrries. En una segona fase contindrà un 1.200 ambiciós llançat des del 2003 i esperen gegantí projecte encara per definir sobre 1.000 que permeti duplicar la inversió nacional i ports, segons el ministre de Transports, Paulo l’entrada d’inversió estrangera. Els experts Passos. El pla estarà gestionat per una nova 800 aproven el canvi de model pel que fa a empresa pública, l’Empresa de Planificació 600 la cooperació amb la iniciativa privada i en Logística, encarregada d’integrar els pro- 400 La presidenta Dilma Rousseff veuen amb bons ulls la creació d’un marc jectes i de supervisar les obres. El finançament relaciona de concessions que ofereixi condicions es vehicularà a través del Banc Nacional 200 competitivitat atractives al sector privat, sense deixar per de Desenvolupament del Brasil (BNDES). 0 amb una gran inversió en això de banda el vessant social que Dilma “El pla ajudarà el país a ser més ric, més 1980 1984 1988 1992 1996 2000 2004 2008 2012 infraestructures. Roussef defensa. sòlid, més modern i més competitiu. El repte12 n link abertis n gener 2013 gener 2013 n Link abertis n 13
  • 8. reportatgePresència internacionalEl rol de les infraestructuresen un món globalEl president d’abertis, Salvador Alemany, va defensar al Brasil l’esforç inversorque està plantejant el govern brasiler respecte al nou pla d’infraestructuresText i fotos abertis El conseller delegat d’abertis, En un món en què les tecnologies de Francisco Reynés, rep el premi la informació i les infraestructures anul· de mans del president d’honor de La Caixa, Ricardo Fornesa.len en bona mesura el concepte “distància”,les polítiques econòmiques requereixen d’unacoordinació internacional cada vegada mésimportant.Aquesta és una de les tesis defen- La Nit de l’Economiasades pel president d’abertis, Salvador Ale- abertis rep un premi a lamany, a la conferència Investing in Infrastruc-tures in a connected world, organitzada perl’escola de negocis IESE el passat mes denovembre a São Paulo. La reunió també vacomptar, entre d’altres, amb la presència deSergio Aranda, director general a Llatinoamè-rica de Gas Natural Fenosa, Paulo RicardoStark, president i CEO de Siemens Brazil, i el millor operació de l’anymoderador de la ponència, Eduardo Martínez La companyia va ser guardonada pel diari ‘elEconomista’ per l’operació de compraAbascal, professor de IESE Business School. de les autopistes d’OHL al Brasil, que ha convertit abertis en líder mundial en el Més enllà del seu impacte directe sector de les autopistesen termes d’inversió, el president d’abertisva destacar que el rellevant en infraestruc- Text i fotos abertistures “són els seus resultats en termes El president d’abertis, Salvador Alemany,de redistribució territorial de la riquesa” durant la conferència pronunciada al Brasil.perquè faciliten la implantació i la generació El conseller delegat d’abertis, Fran- amb la presència del president de la Comu- a través d’internet; Áreas, Premi a la Inter-d’activitat econòmica al voltant dels grans cisco Reynés, va recollir de mans del nitat de Madrid, Ignacio González, i el secre- nacionalització per la seva aposta pel mer-corredors viaris, a més de vincular i articular que està plantejant el govern de la presi- la col·laboració publicoprivada (CPP) és president d’honor de La Caixa, Ricardo For- tari d’Estat de Comerç, Jaime García-Legaz, cat exterior, amb un creixement en elsl’interior d’un país amb les grans àrees denta Dilma Roussef, que preveu una inver- una constant en la provisió de serveis nesa, el guardó a la millor operació de l’any. a més d’uns 400 empresaris. aeroports i les autopistes dels Estats Units;metropolitanes que actuen com a grans sió de més de 65 bilions de dòlars durant bàsics i regulats com l’aigua, l’energia, el En el marc de la gala de La Nit de l’Economia, Les altres empreses guardonades van i, finalment, el Premi a la Personalitat Eco-impulsores de l’atractivitat i del creixement. els pròxims anys en infraestructures sanejament o determinades infraestructu- organitzada per elEconomista el passat ser la Fundación Integralia, Premi a la Millor nòmica de l’Any, que va recaure en MaríaD’altra banda, va afegir que “les inversions terrestres. En aquest context, el president res viàries. novembre, abertis va rebre el Premi a la Millor Iniciativa en Responsabilitat Social Corpo- Dolores Dancausa, consellera delegada deen infraestructures presenten dues carac- d’abertis va advertir de la importància Segons el president d’abertis, les Operació Empresarial de l’Any en reconei- rativa (RSC) per la seva contribució al desen- Bankinter, per la seva trajectòria professio-terístiques que les diferencien d’altres actius: de plantejar una estratègia clara “que ens condicions necessàries perquè des de xement a l’operació protagonitzada per la volupament de l’activitat econòmica amb nal desenvolupada íntegrament en el sectorrequereixen d’una visió a llarg termini permeti cobrir l’anomenat infrastructure l’Administració s’aposti per la CPP són la companyia al Brasil, que ha culminat amb la ajuda a sectors desafavorits; la Universitat financer i assegurador d’Espanya.pel que fa a la seva planificació i finança- gap, és a dir, la distància entre les necessi- disponibilitat d’un marc jurídic que el faci compra de les autopistes d’OHL en aquest Nacional d’Educació a Distància (UNED), L’entrega de premis es va celebrar a l’au-ment, i una vegada executades no es poden tats infraestructurals i la capacitat de les possible, una política d’infraestructures pen- país. La vetllada premiava el reconeixement Premi a la Millor Iniciativa en Formació per ditori de CaixaForum, al Passeig del Prado dedeslocalitzar. administracions públiques per impulsar-les, sada a llarg termini, una metodologia com- professional, el prestigi, el suport i la promo- la seva tasca de suport a la integració social Madrid. La presentació oficial i paraules de finançar-les i gestionar-les. Haurem pleta de selecció i priorització dels projectes ció de l’activitat econòmica que genera el i laboral de les persones amb minusvalide- benvinguda de l’acte van anar a càrrec delCol·laboració publicoprivada de pensar a com fer-les possibles finance- a desenvolupar i, finalment, un model sector empresarial espanyol. La cerimònia va ses; Geeksphone, Premi a la Innovació Digi- president d’Editorial Ecopremsa (editoraEn la seva ponència a São Paulo, Salvador rament sense posar en qüestió l’atenció de finançament de pagament per ús que estar presidida pel ministre d’Economia i tal per la seva originalitat i valentia en rea- d’elEconomista), Alfonso de Salas, i del presi-Alemany va recordar el gran esforç inversor a altres necessitats públiques.” Per això s’apliqui de manera homogènia. n Competitivitat, Luis de Guindos, i va comptar litzar un programa d’innovació empresarial dent d’honor de La Caixa, Ricardo Fornesa. n14 n link abertis n GENER 2013 GENER 2013 n Link abertis n 15
  • 9. entrevistaPresident de l’ABCRMoacyr Duarte«Les concessions decarreteres al Brasilestan consolidades»El president de l’Associació Brasilera de Concessionàries de Carreteres (ABCR)analitza la situació actual de la gestió de la xarxa viària del BrasilText abertis | fotos ABCR Moacyr Duarte és el president de l’As- que s’agrupen a ABCR, en la prestació de Perfil sociació Brasilera de Concessionàries serveis públics tot i l’oposició de certs sectors Moacyr Duarte Servilha ésde Carreteres (ABCR), entitat que reuneix 45 amb idees preconcebudes en contra seu. llicenciat en Dret per la Facultatconcessions que, en total, administren i con- n n n de Dret de la Universitat de Sãoserven més de 15.000 quilòmetres de carre- Com analitza el sector de la concessió al Paulo el 1962.teres. Duarte veu les concessions com un Brasil? Ja és un negoci madur i consolidat? Va treballar al Grup Camargosector madur i consolidat que ha estat clau Després de gairebé 20 anys, les concessions Corrêa, on va ocupar diversosen la modernització de les infraestructures i de carreteres al Brasil estan consolidades i càrrecs. Va formar part delde l’economia del país carioca. A més d’obrir es caracteritzen per la realització de grans Consell d’Administració de Bancla porta a la participació d’operadores inter- inversions, a més de la implementació de Geral do Comércio. Entre el 1991 inacionals, com abertis, al Brasil, reivindica noves tecnologies perquè el funcionament, el 1995 va treballar a Portugal, ael paper de les empreses privades, com les la seguretat i el manteniment de les carre- Bento Pedroso Construçoes teres resultin més eficaços. El 1993 es va (Odebrecht), on va participar en llançar el Programa Brasiler de Concessió la licitació per a la concessió del de Carreteres Federals (PROCOFE per les pont sobre el riu Tajo. seves sigles en portuguès). El primer con- En l’actualitat, desenvolupa abcr Es va constituir tracte, el del pont Río-Niterói, es va firmar activitats de Consultoria Jurídica el 1996 amb 7 el desembre del 1994. El cobrament de peat- i presideix l’Associació Brasilera associades i ges va començar l’agost del 1996, al pont de Concessionàries de actualment COMPTA Río-Niterói i a la carretera President Dutra, Carreteres (ABCR). amb 55 que operen que uneix les ciutats de São Paulo i Rio de Janeiro. A partir del 1997, es van implantar 15.473 quilòmetres de programes estatals. ABCR es va constituir carreteres, el 7,2% de el juny del 1996 amb 7 associades i, actu- la xarxa pavimentada alment, compta amb 55 que operen 15.473 brasilera” quilòmetres de carreteres federals, estatals16 n LINK abertis n gener 2013
  • 10. i municipals, cosa que correspon amb el Aquest procediment requeriria que el n n n LA RESISTÈNCIA AL7,2% de la xarxa pavimentada brasilera. govern realitzés un estudi de viabilitat de Quins avenços destaca en la història del COBRAMENT DE PEATGE molt bona qualitat, amb una adequada pro- sector de la concessió al Brasil?n n n AL BRASIL ÉS SIMILAREl govern brasiler va anunciar recent- jecció del trànsit i una estimació realista dels En primer lloc, hem de destacar la millora enment que pretén concedir altres carre- costos d’inversió i de funcionament. Els estu- la qualitat de les carreteres, que es tradueix A LA QUE ES PRODUEIXteres. Com avalua aquest nou procés? dis de viabilitat ja publicats, dels dos primers en beneficis en els costos operatius, especi- EN ALTRES PAÏSOS,Considerant la necessitat de millorar la infra- lots de concessió, que comprenen trams de alment per als transportistes de mercaderies, PRINCIPALMENTestructura viària del país i els bons resultats les vies BR-040 entre Brasília i Juiz de Fora, i i més seguretat i comoditat per als usuaris, EN AQUELLS onaconseguits fins ara amb les concessions, per de la BR-116 a l’estat de Minas Gerais, no en general. Des de l’inici de les concessions LES CONCESSIONSa ABCR la decisió del Govern Federal anun- presenten aquest nivell de qualitat i han estat fins a agost del 2012 es van construir 3.381 ES REALITZEN PERciada a l’agost de concedir a la iniciativa qüestionats per part dels interessats. quilòmetres de carreteres pavimentades enprivada 7.500 quilòmetres més de carreteres les vies en règim de concessió. Es van construir RECUPERAR, AMPLIAR,resulta molt positiva. Els trams estan agrupats 694.000 metres quadrats de ponts i viaduc- MANTENIR I OPERARen nou lots, set dels quals es troben a la fase tes nous, a més de recuperar-se aproxima- carreteresinicial dels estudis de viabilitat i els altres dos LES CONCESSIONÀRIES dament 3,9 milions de metres quadrats existents”en fases més avançades. d’aquestes estructures. Pel que fa a les mesu- Les qüestions que s’estan plantejant, de HAN MILLORAT LA res de seguretat preses, les concessionàriesmanera general, estan relacionades princi- QUALITAT DE LES van instal·lar 1,8 milions de metres de bar-palment amb els criteris anunciats, pel que CARRETERES, FET reres de ciment, a més de 3,7 milions defa a la forma de la licitació: sense qualificació QUE ES TRADUEIX EN metres de guarda-rails metàl·lics. Fins al lleugeres i pesades, i 378 ambulàncies.prèvia dels interessats, sense proposta tècnica BENEFICIS ALS COSTOS setembre d’aquest any, també es van instal· Si abans les carreteres s’operaven, prin-ni comercial. Es pretén utilitzar de nou l’ano- lar a les vies en règim de concessió 2.272 cipalment, en funció de la informació obtin-menada inversió de fases, en la qual només OPERATIUS PER ALS càmeres, 6.501 pals SOS, a més de 3.337 guda per ràdio, per exemple, actualment las’obre la documentació del licitador que va TRANSPORTISTES radars fixos i mòbils. Les concessionàries van informació es transmet en temps real mit-presentar la menor oferta dins del límit esta- I A MÉS SEGURETAT construir i operen 320 SAU (bases d’atenció jançant imatges d’alta qualitat, gravadesblert pel govern. PER ALS USUARIS” al client), que compten amb 503 grues, entre digitalment per càmeres de supervisió instal· lades a la xarxa viària. Això es deu a què el sector inverteix en tecnologies complexes i d’última generació que permeten que els Centres de Control Operatiu (CCO) supervi- sin de forma contínua les carreteres. L’enquesta que anualment realitza la Confederació Nacional de Transports (CNT, més informació al web: www.cnt.org.br o al mateix organisme) va apuntar que les vies en règim de concessió privada obtenen una qualificació molt superior a les operades pels organismes públics, fet que confirma l’èxit del programa de concessions: les 21 millors carreteres brasileres es troben en mans de la iniciativa privada. dre a favor de les concessionàries. També es La resistència al cobrament de peatges és Pel que fa als avenços institucionals, van establir agències per regular i fiscalitzar similar a la que es produeix en altres països, després de l’inici del Programa de Carreteres els Programes de Concessió de Carreteres, principalment en aquells on, com al Brasil, Federals, es va promulgar la Llei 8.987, de com el federal el 2000 (ANTT) i el de l’Estat les concessions es realitzen bàsicament per 1995, l’anomenada Llei de Concessions, que de São Paulo (Artesp) el 2002. Es van crear recuperar, ampliar, mantenir i operar carre- va establir el respectiu marc legal. Aquesta agències en altres estats, algunes d’elles que teres existents. De tant en tant sorgeixen els llei va definir, entre altres punts, que al Brasil no eren específiques de l’àrea de transports. coneguts arguments que el peatge suposa s’utilitzaria el criteri de la tarifa per preu en n n n una doble tributació o que l’usuari està tor- lloc de per cost, com fins aleshores, amb la Com avalua la seguretat dels contractes nant a pagar per la carretera, com si la seva qual cosa la concessionària assumeix el risc al Brasil? Quins han estat els avenços en durada fos eterna i no necessités millores. empresarial, que en el cas de les carreteres aquest sentit? Malgrat que les enquestes realitzades entre correspon als riscos de trànsit, de costos d’in- Els Tribunals Superiors (Tribunal Suprem els usuaris indiquen un alt nivell de satisfac- versió i d’operació, de captació dels recursos Federal i Tribunal Superior de Justícia) han ció amb la qualitat dels serveis prestats, quan financers necessaris i del respectiu cost. garantit el compliment dels contractes a es pregunta específicament sobre l’import Amb la implantació del Programa de través d’una jurisprudència que s’ha conso- de la tarifa de peatge, la majoria respon que Concessions de Carreteres es van portar a lidat en els darrers 10 anys. la considera alta.Aquesta resistència al paga- terme diverses impugnacions per via judicial, n n n ment per part de l’usuari fa que alguns sectors com el cobrament de peatge en carretera Al Brasil encara existeix algun tipus intentin buscar beneficis electorals criticant d’un únic carril per a cada sentit i la neces- de resistència al model de concessió de les concessions o intentant dificultar el com- sitat d’una via alternativa, que es van resol- carreteres? pliment dels contractes.18 n LINK abertis n GENER 2013 GENER 2013 n LINK abertis n 19
  • 11. fer viables fins i tot projectes greenfield, les aportacions Per fer-se una idea del que això significa, ja que al Brasil hi ha poc més de 200.000 en el cas de la carretera President Dutra, privades en quilòmetres de vies pavimentades, fet només el 10% dels usuaris paguen peatge que representa menys del 13% del total de infraestructures (inicialment comptava amb 4 llocs de peatge carreteres del país (gairebé 1,5 milions han estat i seguiran en 402 quilòmetres, que tenen gairebé de quilòmetres). Considerant l’extensió sent un factor 2.000 accessos). Els intents per reduir el pro- les operadores del territori brasiler, la xarxa viària resulta important per al blema mitjançant el desdoblament de les globals, com abertis, la menor d’entre les 20 economies mundi- desenvolupament del cabines de peatge, amb la consegüent reduc- podran tenir un paper als més potents. Encara no existeixen con- país, malgrat certes ció proporcional de la tarifa, es van enfrontar important en el cessions patrocinades en carreteres federals. idees preconcebudes a moltes dificultats en la seva implantació, De les actuals associades d’ABCR, 53 són malgrat haver comptat amb l’important programa de concessió contra la participació concessions comunes i només 2 patrocina- suport de l’entitat adjudicadora. de carreteres” des, totes dues en l’àmbit estatal: Pernam- privada en la n n n buco i Minas Gerais. prestació de Des d’un punt de vista general, com veu n n n serveis públics” l’evolució de l’economia brasilera en Quins han estat els principals beneficis el context actual de crisi de les grans que ha reportat a la societat brasilera economies mundials? I, en concret, el sistema de concessió de carreteres quin ha estat el comportament de l’eco- al Brasil? nomia brasilera enfront del context Les actuals carreteres brasileres es van cons- n n n americà? Quins factors destacaria com truir, a partir del 1945, amb recursos del L’aplicació de les tecnologies de peatge a atractius i competitius? Fons de Carreteres Nacional, viable gràcies dinàmic (telepeatge, GPS...) pot contri- Podem afirmar que l’evolució de l’economia a l’impost sobre combustibles. A partir de buir a una gestió més eficaç del trànsit? brasilera ha estat bastant satisfactòria començaments dels anys 80, els recursos Fins a quin punt són prioritàries aques- en l’ambient de crisi mundial. L’impacte d’aquest impost es van anar desviant cap tes tecnologies al Brasil? inicial de la crisi americana es va poder a altres finalitats i, el 1998, amb la nova Cons- Des del Congrés Brasiler de Carreteres i absorbir gràcies a què el sistema ban- titució Federal, l’impost sobre combustibles Concessions (CBR&C) realitzat el 2007, cari brasiler s’assenta sobre unes bases sòli- va desaparèixer i es va prohibir la vinculació ABCR ha incentivat el debat del flux lliure des. La crisi que va patir el Brasil a les d’impostos, de manera que el Fons de que, segons es creu, s’implantarà a mig ter- anteriors dècades va obligar al saneja- Carreteres Nacional va deixar de ser viable. mini al Brasil. Actualment, gairebé el 50% ment d’aquest sector i a la imposició d’uns La manca de recursos va suposar la ràpida dels passos per les cabines de peatge es patrons de regulació i fiscalització consis- degradació de la xarxa de carreteres i va obli- realitzen amb l’ús de tags. Recentment, s’han tents. El Brasil destaca per institucions gar a buscar alternatives a començaments realitzat proves tecnològiques a carreteres polítiques consolidades i per un mercat de la dècada dels 90. D’aquestes, la més de l’estat de São Paulo amb pòrtics que intern significatiu. exitosa va ser la concessió de carreteres a podrien substituir les cabines de peatge. La n n n la iniciativa privada, que va passar a operar implantació efectiva del flux lliure suposa En molts països, la crisi econòmica els més importants eixos viaris, especialment la superació de dos obstacles principals. es reflecteix en els dèficits públics més a les regions sud i sud-est, amb una excel·lent El primer és el control de la flota de vehi- alts i en l’endeutament. Fins a quin punt qualitat, i que va proporcionar uns significa- cles, per assegurar-se que la gairebé totalitat considera que les aportacions privades tius beneficis als usuaris en termes de costos dels vehicles que utilitzin la via pagarà el en l’àmbit dels finançaments i de la operatius, seguretat i comoditat. Els governs, peatge, ja que actualment gairebé un terç gestió d’infraestructures constitueixenn n n AL brasil hi ha poc més patrocinades existeix el cobrament de peatge a més de transferir els costos d’inversió, dels vehicles no paga ni la llicència ni les mul- un factor d’estímul i impuls per al desen-Com analitza el futur de les concessions i, a més, la subvenció de l’entitat adjudicadora, de manteniment i d’operació als usuaris, tes. Això pot resoldre’s amb la implantació, volupament? de 200.000 quilòmetresal Brasil? Creu que existeix potencial per necessària per possibilitar una tarifa mòdica, també van obtenir ingressos per tributs i per part del Govern Federal, del Sistema Naci- Sens dubte, les aportacions privades ena un gran creixement d’aquest negoci en de vies pavimentades, tenint en compte el valor de la inversió exigida concessions que, en els darrers 10 anys, han onal d’Identificació Automàtica de Vehicles infraestructures han estat i seguiran sentels propers anys a causa de la visió del menys del 13% del i el baix trànsit. Les concessions administra- superat 10 bilions de dòlars. (SINIAV), el començament del qual està pre- un factor important per al desenvolupamentGovern Federal? total de carreTErEs. tives corresponen, en les carreteres, al peatge n n n vist per al gener del 2013 i que finalitzarà el del país, malgrat que, en alguns sectors,Al Brasil existeixen tres modalitats de con- SI TENIM EN COMPTE encobert, en el qual no existeix cobrament Quin paper poden tenir les operadores juny del 2014. segueixen existint certes idees preconce-cessions. La comuna, instituïda per l’esmen- l’extensió del de peatge, sinó que el govern es fa càrrec del globals com abertis al Brasil (operadores L’altra qüestió està relacionada amb la budes pel que fa a la participació de la ini-tada llei del 1995, la patrocinada i l’adminis- pagament al concessionari. que estan apostant amb força per pro- resistència de les persones que actualment ciativa privada en la prestació de serveis territori brasiler,trativa, aquestes dues creades per la llei de Les expectatives per al sector, pel que jectes de col·laboració pública i privada a utilitzen les carreteres sense pagar peatge, ja públics. No obstant això, aquestes idees2004 i que al Brasil es coneixen com Associ- la xarxa viària fa a les concessions comunes, tenint Europa i Amèrica)? que recorren trams sense cabines de cobra- preconcebudes se superen a causa de laacions Publicoprivades (PPP, per les seves resulta la menor en compte les obres recentment anunciades Les operadores globals com abertis podran ment. Un dels arguments utilitzats per a necessitat d’atreure la iniciativa privada,sigles en portuguès). En la concessió comuna d’entre les 20 pel Govern Federal anteriorment esmenta- tenir un paper important al Programa viabilitzar el flux lliure és que propiciaria tant per la capacitat de mobilització delsno existeix subvenció: l’obra es manté exclu- economies mundials des, no són molt favorables, ja que no de Concessió de Carreteres, principalment l’augment de la base de pagadors, cosa que recursos financers exigits com pel rendimentsivament mitjançant els ingressos de peatge MÉS POTENTS” s’entreveuen molts projectes més que en la implantació d’obres greenfield amb permetria disminuir el valor del peatge cobrat en la gestió de les empreses que, entre altresi de projectes complementaris (bàsicament puguin ser viables mitjançant aquesta les concessions patrocinades, com a conse- actualment a les cabines. No obstant això, aspectes, compten amb molta més agilitatpublicitat i cobrament per l’ús de la zona de modalitat, és a dir, només amb el cobrament qüència de la seva experiència específica en aquell que ara no paga tendeix a oferir una per introduir noves tecnologies i resoldredomini de la via), que no arriben al 3% dels de la tarifa. Les millors perspectives es troben aquest sector en projectes desenvolupats gran resistència al nou sistema, malgrat el problemes resultants de catàstrofes naturalsingressos per peatges. En les concessions en les concessions patrocinades, que poden en altres països. petit import que se li cobraria. i accidents de gran impacte. n20 n LINK abertis n GENER 2013 GENER 2013 n LINK abertis n 21
  • 12. reportaTGeDirecció de Recursos Interns i Eficiència Oferir serveis corporatius i optimitzar tor general, Lluís Deulofeu. Un altre dels desenvolupament de persones, com Talent Foto d’equip de la DGRIiE, en una recent reunió les despeses d’explotació i de eixos d’aquest equip és el de pilotar el pro- o Abantia. de comandaments, gerents i directors.Un equip les inversions operatives amb l’objectiu de millorar els resultats del grup abertis. Aquestes són les línies mestres que definei- grama d’eficiència del Grup i ser exemplar en la implantació d’accions d’eficiència en tots els serveis que presten les diferents Orientació a projectes La Direcció General de Recursos Interns imultidisciplinari, xen el programa de la Direcció General de Direccions. Eficiència, per atendre les necessitats del Recursos Interns i Eficiència (DGRIiE). Grup, també està orientada a treballar en Aquesta Direcció, que va néixer a mitjan Cultura de servei forma de projectes. En moltes de les ocasi- 2011, integra les funcions de serveis com- Totes les àrees de la DGRIiE tenen en comú ons aquests projectes, per les seves carac-competitiu i partits del Grup a Espanya, constituïdes per les Direccions de Sistemes d’Informació, Administració, Compres i Serveis Generals, l’orientació a prestar serveis a les unitats de negoci d’abertis, amb el màxim nivell de qualitat al cost més òptim, i tenint en terístiques multidisciplinàries, requereixen de col·laboració entre diverses de les Direc- cions i, alhora, amb la resta de la corporacióinnovador així com les Direccions Corporatives d’Or- compte les necessitats d’evolució del Grup. i les unitats de negoci en diferents projectes ganització i de Persones, i la Direcció de Alguns exemples de serveis compartits a i iniciatives de millora i d’eficiència. Un Projectes Especials. Espanya són la gestió de les infraestructures exemple d’això és el projecte per renovar el tecnològiques del Centre de Procés de Dades, sistema de gestió de nòmines a Espanya, Eixos de la Direcció General els serveis d’administració econòmica i que sota el lideratge de les direccions d’Ad-La Direcció General de Recursos Interns i Eficiència La cultura de servei és una de les principals d’administració de personal prestats sobre ministració i Sistemes d’Informació, ha La cultura de serveité com a finalitat oferir serveis transversals al Grup bases en què se sustenta la Direcció Gene- sistemes informàtics corporatius (i que, per requerit d’una estreta col·laboració de les és una de les basesassegurant el seu creixement, augmentant el seu valor ral de Recursos Interns i Eficiència. “La tant, són compartits per unitats de negoci), àrees de Persones i Organització de la cor- principals de lai garantint més competitivitat i eficiència a cadascun raó de ser de totes les Direccions que o la gestió d’edificis corporatius i altres ser- poració i de les unitats de negoci a Espanya. direcció general conformen la DGRIiE és la prestació de veis generals. Com a exemples de serveis a Però també ho són qualsevol de les nom-dels seus negocis serveis a les unitats de negoci del Grup nivell de Grup podem trobar la gestió de broses iniciatives d’automatització de pro- de recursosText abertis | fotos David Campos amb eficàcia i qualitat”, afirma el seu direc- directius o la coordinació de programes de cessos, basades en els sistemes corporatius, interns i eficiència22 n link abertis n GENER 2013 GENER 2013 n link abertis n 23
  • 13. que contínuament s’estan posant en marxa Eficiència coordina de manera transversal resultats del mateix. El Comitè d’Eficiència Bones pràctiques a tot el Grup realització de compres transversals, dedins del Grup. el programa d’eficiència, els beneficis del es recolza en òrgans específics com el Des de la Direcció General es pretén forçar manera que s’obtinguin millors resultats La DGRIiE coordina de qual es poden visualitzar en els resultats del Comitè de Plantilla i el Comitè OPEX/CAPEX una visió de grup a través de compartir en les negociacions. manera transversalUn equip dinàmic Grup, que està aconseguint protegir el seu (de l’anglès Operational Expenditure/Capi- best practices entre unitats de negoci,L’equip que conforma la Direcció de Recur- Ebitda i el seu cash flow en gran part gràcies tal Expenditure), que és l’encarregat d’ana- aplicant sinergies entre elles sempre que Reptes a curt i mig termini el programa d’eficiència,sos Interns i Eficiència és forçosament “dinà- a l’optimització de les despeses d’explotació litzar i d’autoritzar les despeses i les inver- sigui possible. D’aquesta manera, existeixen La Direcció de Recursos Interns i Eficiència que es plasma en unmic i innovador”, assenyala el seu director i al control de les inversions operatives. sions més significatives. Altres elements col·laboracions amb les diferents unitats de intenta adaptar-se en tot moment a pla 2011-2014 que recullgeneral, Lluís Deulofeu, ja que “ha de tirar Aquest programa es plasma en un pla 2011- clau són, d’una banda, potenciar la funció negoci d’autopistes en la realització les necessitats de les unitats de negoci totes les iniciativesde tot el Grup perquè evolucioni d’acord 2014 que, elaborat conjuntament amb les de compres i promoure la implantació en de benchmarks i l’anàlisi de la implantació de manera que rebin tot el suport necessariamb les necessitats del nou entorn (inter- unitats de negoci i la Direcció de Control de tot el Grup de mecanismes de licitació elec- en elles de les millors pràctiques (reparació per aconseguir els resultats previstos en el d’eficiència delsnacionalització i eficiència)”. La seva voca- Gestió Corporatiu i actualitzat anualment, trònica (subhastes), i, de l’altra, el desple- de ferms, tecnologia de peatge, etcètera). programa d’eficiència. A curt i mig termini, diferents negocisció de servei l’obliga, doncs, a ser resolutiu recull totes les iniciatives d’eficiència dels gament internacional dels sistemes infor- Així mateix, des de l’àrea de Compres es l’objectiu és estendre el programa d’efici-i constantment preocupat per la qualitat. diferents negocis. Per supervisar la correcta màtics de gestió corporatius, ja implantats recolza totes les unitats de negoci a identi- ència a les noves unitats de negoci que execució del programa s’ha creat el Comitè en les unitats de negoci d’Espanya, que ficar oportunitats de contractació conjunta s’incorporin al Grup dins del seu pla d’inter-El programa d’eficiència d’Eficiència que és responsable de les seves incorporen els processos de gestió propis de béns/serveis mitjançant la realització nacionalització (com en les últimes opera-La Direcció General de Recursos Interns i línies mestres i de fer un seguiment dels d’abertis. de licitacions electròniques, així com en la cions d’abertis al Brasil i Xile). n Les Direccions de D’esquerra a dreta, Juan Rodríguez de la la DGRIiE, al detall Rubia, director de Projectes Especials; Francesc Sánchez, director d’Administració; Direcció Corporativa d’Organització: D’altra banda, és la responsable Josep María Gómez Hospital, director de defineix i promou la implantació de definir les polítiques de prestació Compres i Serveis Generals; Lluís Deulofeu, director general de Recursos Interns i de polítiques, projectes, criteris de serveis generals, en especial de Eficiència; José Carlos Moreno, director de d’actuació homogenis per garantir la gestió i estàndards d’espais Sistemes d’Informació; Jordi Fernández, la coherència de les estructures d’oficines. director corporatiu d’Organització; Joan Rafel, organitzatives, així com la director corporatiu de Persones; Santi delimitació de responsabilitats Direcció de Sistemes d’Informació: Rodríguez, adjunt a Direcció. estableix les polítiques i les per assegurar l’alineació amb l’estratègia i els objectius del Grup. directrius per al Grup en l’àmbit Així mateix, promou la implantació de les Tecnologies de la Informació del model de processos i de sistemes i Comunicacions. Coordina els de gestió reconeguts i certificables diferents departaments implicats en matèria de qualitat, configurant amb el propòsit d’assegurar la una dinàmica de millora contínua convergència a futur dels actuals i de recerca de l’excel·lència en models, compartir coneixement la qualitat del servei. i desplegar les millors pràctiques. Per això determina els estàndards Direcció Corporativa de Persones: hardware/software de referència és la responsable de definir i per al desenvolupament de promoure a tot el Grup la sistemes i consolida el mapa implantació de polítiques, projectes de comunicacions del Grup i i criteris d’actuació homogenis estableix els criteris generals per ajudar les persones a assolir d’interconnexió entre xarxes. els objectius de l’Organització i alinear-los amb el projecte Direcció d’Administració: estableix d’empresa. És la responsable les polítiques i les directrius de la gestió de directius en l’àmbit de la prestació dels (desenvolupament, compensació serveis d’Administració Econòmica, i beneficis) de tot el grup abertis. Tresoreria Operativa i d’Administració de Personal, Direcció de Compres i Serveis per a les empreses del grup abertis Generals: defineix les polítiques i les a Espanya. És la responsable directrius de compres del Grup, així de la prestació dels serveis com de coordinació, a nivell nacional d’Administració Econòmica i internacional, dels diferents (comptabilitat, actius fixos, departaments implicats amb el comptes a pagar, etcètera), propòsit d’optimitzar la gestió de Tresoreria Operativa i Administració compres mitjançant l’aprofitament de Personal (gestió de nòmina) de les sinergies i reduint el grau de per a aquestes empreses. dispersió. Així mateix, realitza la prestació del servei de compres Direcció de Projectes Especials: de les famílies transversals a les lidera la realització de projectes empreses del Grup a Espanya. transversals per al Grup.24 n link abertis n GENER 2013 GENER 2013 n link abertis n 25
  • 14. reportatgeExpansió a Llatinoamèricaabertis reforçael seu lideratge a XileLa companyia aconsegueix el control d’Autopista de Los Andes, Autopistadel Sol i Autopista Los Libertadores, que aporten 343 quilòmetres mésa la xarxa que abertis gestiona al país andí Enrique Calcagni, Luis Miguel de Pablo, David Díaz, director generalText abertis | fotos David Campos gerent general d’abertis Xile. conseller delegat d’OHL Xile. d’Autopistas América. En paral·lel a l’adquisició de les 343 quilòmetres. L’operació s’ha realitzat més de 770 quilòmetres en concessió. Així abertis també gestiona l’Autopista concessions del Brasil, abertis també Després de l’acord, per un import total de 204 milions d’euros, mateix, suposa un nou impuls al procés Central, que, amb una longitud de 61 qui-ha arribat a un acord amb OHL per a quantitat que el Grup costejarà amb finan- d’internacionalització de l’activitat de la lòmetres, consta de 2 trams: l’Eix Nord-Sud,l’adquisició dels actius concessionals abertis aconsegueix çament local sense recurs. companyia, i consolida també l’aposta que uneix el riu Maipú amb l’enllaç de l’au-d’aquesta companyia a Xile. Després els 770 quilòmetres Aquesta adquisició, que compleix amb d’abertis pel mercat de les Amèriques. En La Direcció General topista Américo Vespucio Norte, i l’Eix Gene-del tancament de l’operació, el Grup d’autopistES en els estrictes criteris de rendibilitat fixats pel el primer trimestre del 2013, la Direcció d’AutopistAs AmÉrica ral Velásquez, que s’estén des de la Ruta 5ha aconseguit el control de 3 concessionà- concessió Al país Grup, converteix abertis en l’operador d’au- General d’Autopistas América, que encapçala té com a objectiu Sud fins al seu enllaç amb la Ruta 5 Norte. ries d’autopistes al país, amb un total de topistes més gran de Xile, on compta amb David Díaz, té com a objectiu realitzar la La bona marxa de l’economia xilena integració total de les concessionàries d’OHL integrar en una permet que l’evolució del trànsit a les auto- a Xile amb la xarxa que abertis ja gestionava sola companyia les pistes d’aquest país sigui molt positiva. Es en aquest país en una sola companyia que concessionàries d’OHL a tracta d’un mercat amb què abertis està estigui focalitzada en el creixement, la plenament satisfet, i que destaca per la seri- Xile amb la xarxa que millora de l’eficiència i la creació de valors. etat, eficàcia i solidesa del seu sistema con- Els actius que abertis incorpora al abertis ja gestionava cessional i l’estabilitat del seu marc institu- seu portafolis són l’Autopista Los Andes en aquest país cional i econòmic. n (92 quilòmetres), que connecta la ciutat de Los Andes amb la Ruta 5 Nord; l’Autopista del Sol (132 quilòmetres), que uneix Santi- ago de Xile amb el port de San Antonio; i l’Autopista Los Libertadores (119 quilò- La Calera Los Andes metres), que comunica la capital del país amb importants ciutats al nord de la Regió Metropolitana de Santiago, així com amb les províncies de San Felipe i Los Andes. Valparaíso Limache Presència d’abertis a Xile En els darrers anys, abertis s’ha consolidat com el principal operador d’autopistes a Xile, on, abans d’aquesta nova operació, Xile ja gestionava 480 quilòmetres de vies d’alta capacitat. El Grup controla les concessio- Santiago nàries rutas del pacífico, que gestiona de Xile l’autopista homònima, de 131 quilòmetres, entre Santiago de Xile i Valparaíso i Viña del Mar; elqui, titular de l’autopista Los San Antonio Vilos-La Serena, de 229 quilòmetres; i gesa, que explota el tram Santiago-Los Vilos Melipilla (218 quilòmetres).26 n link abertis n GENER 2013 GENER 2013 n link abertis n 27
  • 15. Conference on Airports Competition La regulació, clau per generar competència La conferència va reunir experts en el sector que van posar sobre la taula les implicacions de la regulació aeroportuària i els aspectes que poden distorsionar la competència Text i fotos abertis La competència entre aeroports pot ser en menor mesura, entre els alemanys. No obs- enfront de la privatització individual d’aeroports. factible, encara que es recomana analit- tant això, els aeroports de grans dimensions Va indicar que la primera opció garanteix els zar en cada cas el seu abast i en alguns aeroports “poden gaudir de poder de mercat. Per això, la ingressos més importants derivats de la venda, pot persistir la necessitat de regulació. Aquesta possibilitat de competència entre aeroports ha encara que, “si el que es desitja és aconseguir és una de les conclusions de la jornada Confe- de ser valorada cas per cas”. millores d’eficiència, l’adient és privatitzar de rence onAirports Competition (Barcelona, 19 de El professor Peter Forsyth (Monash Uni- manera individual fomentant la competència novembre),organitzada per l’Institut d’Economia versity, Austràlia) va argumentar, per la seva entre aeroports”. de Barcelona i la càtedra abertis-FEDEA.Amb banda, que, en els casos que la competència és aquesta jornada es pretenia aprofundir en el intensa, la regulació és innecessària. Enfront de Desenvolupament de rutes tema de la competència entre aeroports, per la possibles situacions de poder de mercat, “la La jornada va concloure amb una taula rodona qual cosa en primer lloc es plantejava l’aplicació regulació ha de dissenyar-se de tal manera que sobre el desenvolupament de rutes en aeroports. del concepte de competència en aquest context. fomenti la competència, evitant restriccions Hi van participar el director de desenvolupament En segon lloc, i quan aquesta competència és que la impedeixin”, va afegir. La competència de negoci d’abertis airports, Bob Bullock; Ofe- El conseller delegat possible,els experts es van preguntar per les seves pot ser incentivada per polítiques dirigides a la lia Betancor,representant de la càtedra abertis- Nova càtedra abertis a Xile d’abertis, Francisco Reynés (al centre), implicacions en termes de regulació aeroportu- ària i sobre el benestar social. Finalment es va liberalització dels acords bilaterals internacio- nals, la reducció de la integració entre aeroports Fedea; Mario Rubert, del Comitè de Promoció de Rutes de l’Aeroport de Barcelona, així com posa a l’ambaixada El grup abertis continua ampliant la Formació i investigació d’Espanya a Xile debatre sobre aquells aspectes que poden dis- i l’impuls del mercat de slots.Alhora, cal “evitar l’anterior ponent, Mike Tretheway. Durant el seva xarxa de càtedres sobre Gestió La nova càtedra abertis-Universitat després de la creació torsionar aquest tipus de competència. actuacions de política pública capaces de dis- debat es van posar de manifest les raons que d’Infraestructures del Transport d’aquesta nova de Xile, igual que les seves homònimes càtedra abertis. En la seva ponència, el professor H. M. Nie- torsionar la competència en el mercat”. justifiquen la necessitat de promoure les rutes als països on té presència, en d’Espanya, França i Puerto Rico, meier (Universitat de Bremen) va afirmar que A partir de l’anàlisi de la situació al Canadà en mercats aeroportuaris subjectes a un grau aquest cas a la república andina centrarà la seva activitat en la formació els aeroports competeixen entre si en diferents i als Estats Units, el professor Mike Tretheway superior de competència i els factors que deter- i la investigació en matèria de gestió segments de mercat: per atreure trànsit tant als (Intervistas) va presentar les possibles fonts de minen la seva efectivitat. El grup abertis va presentar al gener d’infraestructures de transport i hi mercats locals com en àrees d’atracció; per al distorsió de la competència.Va argumentar que En aquest sentit, Bob Bullock, director de una nova càtedra abertis sobre Gestió participaran, estudiants, investigadors, trànsit de connexió –competència entre hubs; les polítiques de màrqueting portades a terme desenvolupament de negoci d’abertis d’Infraestructures del Transport professors i professionals d’aquest per a la càrrega aèria o per atreure les bases de pels aeroports poden ser positives. airports, va posar com a exemple la gestió creada juntament amb la Facultat de camp. El doctor Sergio Jara, professor companyies aèries. Niemeier va apuntar que En el cas d’ajudes públiques, “es precisa dels aeroports d’abertis i va destacar que la Ciències Físiques i Matemàtiques d’Economia del Transport a la “existeix evidència de competència entre aero- una avaluació rigorosa que eviti possibles dis- planificació de rutes es realitza involucrant les de la Universitat de Xile. L’acte de Universitat de Xile, serà el director ports de dimensions petites o mitjanes”, per torsions del mercat”. MikeTretheway va tractar, aerolínies, la regió i altres stakeholders per presentació va tenir lloc a l’ambaixada d’aquesta nova càtedra. exemple, entre els aeroports del Regne Unit i, així mateix, el tema de la privatització en bloc acordar els objectius. n d’Espanya a Xile i va comptar amb la presència de l’ambaixador, Íñigo Universitat i empresa de Palacios; el conseller delegat El grup abertis, conscient de la d’abertis, Francisco Reynés; el importància de la vinculació amb director de l’Escola d’Enginyeria de el món acadèmic per al progrés social la Universitat de Xile, James McPhee, i econòmic, promou des del 2003 la en representació de Francisco Brieva, formació, la investigació i la transferència degà de la Facultat de Ciències de coneixement entre universitat i Físiques i Matemàtiques; el director empresa. Pròximament, la xarxa de la càtedra abertis a Xile, Sergio internacional de càtedres especialitzades Jara; el president de la Cambra Oficial del grup abertis augmentarà amb la Espanyola de Comerç de Xile, José creació de la càtedra abertis al Brasil, María Castillero; i el conseller coincidint amb la recent adquisició D’esquerra a dreta, el moderador econòmic i comercial de l’Ambaixada d’OHL Brasil, que converteix abertis del debat, Jaume Adrover, i els ponents d’Espanya, José Antonio García. en líder mundial en el seu sector. n Ofelia Betancor, Bob Bullock, Mike Tretheway i Mario Rubert.28 n link abertis n gener 2013 gener 2013 n link abertis n 29
  • 16. viatgeValparaísoLa inspiradoradona de l’oceàEls turons de Valparaíso, prenyats de carrerons costerutsi edificis multicolors, s’enfilen insolentment sobre el Pacífic.La capritxosa fesomia urbana de la ciutat portuària,declarada Patrimoni Mundial per la Unesco, és la metàforafísica del seu captivador caràcter porteny, el que va captivarsense remei el poeta Pablo NerudaText David Revelles | fotos agències Corria l’any 1954 quan Pablo Neruda va dial per la Unesco el 2003, elValparaíso modern publicar Las odas elementales, poemes segueix atresorant tot el sabor porteny queentre els quals destacava un en què revelava la va captivar l’autor de Veinte poemas de amorseva passió incondicional per una ciutat.“En tu y una canción desesperada. La ciutat, formadapecho austral / están tatuadas / la lucha, / la per districtes ubicats als turons encarats a laesperanza, la solidaridad / y la alegría como badia i la zona costanera anomenada El Plan,anclas / que resisten / las olas de la tierra”, va segueix sent, com a bona urbs portuària pas-escriure el bard a la seva Oda a Valparaíso, un sional, astuta i bohèmia. No li falta tampochomenatge a la que durant molt temps la seva aquesta mica de demència necessària perciutat d’acollida i d’inspiració. Perquè en aquesta sobreviure. “Valparaíso, / qué disparate / eres,rara avis arquitectònica que ésValparaíso, tapís / qué loco, / puerto loco, / qué cabeza / conde miradors, escalinates eternes i carrers ser- cerros, / desgreñada”, va celebrar Neruda. En que recorden l’època en què la ciutat era Una de les cases Viña del Mar, senyorials que adinerades que, després neogòtica. A un pas, elspentejants enfilats als seus 42 turons, segueix bona mesura, aquesta personalitat ferma de un bulliciós port: el Bar Inglés (Cochrane, 851) caracteritzen la madura joventut del terratrèmol que el 1906 estanys i els jardins debategant el llaç invisible amb el poeta. Encara la ciutat i la seva gent té molt d’obstinació. El i el Bar La Playa (Serrano, 567). Caminant cap el paisatge de de la ‘ciutat jardí’ va destruir Valparaíso, s’hi la plaça José Francisco Valparaíso.que cap coordenada condensa aquesta unió port de Valparaíso, el més important del Pací- al nord s’arriba fins al Muelle Prat, punt de La història de Viña del van assentar. Una de les Vergara, amb el Teatrecom La Sebastiana, la residència on Neruda va fic sud a principis del XIX, va perdre d’un cop partida de les visites guiades per la badia. L’ex- Mar, ubicada al nord de joies és el Castell Wulff. Municipal com a edifici mésviure des del 1961. Convertida en museu en de ploma el seu protagonisme després de cursió val la pena, sobretot perquè permet Valparaíso, no pot Construït el 1905 per un únic, és un bon lloc onmemòria del poeta i en icona de la ciutat, és l’obertura del Canal de Panamà. Després va contemplar els turons deValparaíso entapissats comparar-se amb la del comerciant alemany, les descansar abans de posaruna talaia enfilada al cim del turó Bellavista des arribar el devastador terratrèmol del 1906 per cases de façanes multicolors. port. Fundada el 1874, tot seves torrasses enfront rumb al nord i provar sortde les altures del qual, com fes durant hores i la ciutat va haver de tornar a reinventar-se. El carrer Prat i la seva extensió, el carrer i la seva joventut, és del Pacífic són una de les al Casino Municipal (1932).Neruda, contempla el Pacífic.“Amo,Valparaíso, La ciutat deValparaíso actual segueix fent gala Esmeralda, són el cordó umbilical entre la madura i plena d’atractius. estampes més conegudes Els ponts Quinta, Libertadcuanto encierras, / y cuanto irradias, novia del d’aquest caràcter. plaça Sotomayor i la plaça Aníbal Pinto. En Viña del Mar, la ciutat jardí, de la ciutat jardí. Als o Quillota deixen a quatre s’ha erigit en una de voltants, el turó Castillo passes els Palaus Riojaocéano”, va retratar en un dels seus poemes La plaça Sotomayor, presidida per l’estàtua aquesta apartada plaça es troba tota una les destinacions més emmarca el Palau i Carrasco, tots dos demés famosos dedicats a la ciutat. dels Héroes de Iquique i amb edificis emblemà- institució de la ciutat que no s’ha de perdre: sofisticades del turisme Presidencial (1929) i el principis de segle XX, així tics com la Comandancia, és el millor enclava- el Café Cinzano (www.barcinzano.cl), fundat xilè, escapada obligatòria Palau Vergara (1910), actual com la fastuosa col·leccióÀnima ‘porteña’ ment per iniciar un periple pelValparaíso origi- el 1896 i l’ambient vital del qual dóna en qualsevol estada a Museu de Belles Arts, del Museu d’ArqueologiaNo hi ha dubte: els versos de Neruda són la nari. La plaça Echaurren és el lloc on l’espanyol empenta per continuar el recorregut. A l’en- Valparaíso. Del seu llegat ubicat al Parc Quinta i Història Francisco Fonck,millor guia sentimental per descobrir l’essèn- Juan de Saavedra va desembarcar el 1543. creuament entre Prat i Esmeralda espera patrimonial destaquen Vergara, cuya l’arbreda l’entrada del qual estàcia de Valparaíso. Ubicat just al centre de Xile L’església de la Matriz presideix la placeta. No l’emblemàtic rellotge Turri (1929), que no els seus castells i palaus, vella del qual emmarca la presidida per un moaii amb un casc històric declarat Patrimoni Mun- gaire lluny es troben dos establiments populars només marca el compàs de les hores, sinó capritxos de les elits seva blanca arquitectura original de l’illa de Pasqua.30 n link abertis n gener 2013 gener 2013 n link abertis n 31 35
  • 17. que, per la proximitat de l’ascensor Concep- Concepción perviu l’empremta dels milers Però, sobretot, l’arquitectura anàrquica ción, és tota una invitació per descobrir les d’immigrants europeus que van arribar al que Neruda va projectar a La Sebastiana entrevista | JUAN JAÑA GuIa per altures de Valparaíso. port durant el segle XIX a través dels seus centres de culte, com l’església Luterana és un desdoblament de Valparaíso en forma de laberints de passadissos angostos, racons “La Sebastiana, la casa de Neruda, és visita obligada” Dèdal vertical (1898) o l’església Anglicana San Pablo silenciosos i parets pintades de mil i un colors. Al visitant Valparaíso es compon de districtes ubicats als (1858), d’estil neogòtic. Deambular per Fins a arribar al quart pis de la casa, on un turons i El Plan, la zona costanera, tram de aquests turons és una bona oportunitat llit de bronze s’enfronta a la badia. És ales- On dormir litoral que es pot recórrer a peu o, per exemple, per assaborir la gastronomia local, amb cèle- hores quan el sortilegi es revela i les respos- Juan Jaña, cap d’administració Sutherland House (Av. Alemania a bord dels tradicions troleibusos de Valpara- bres plats com la chorrillana –patata, ceba, tes s’apilen. No cal esforçar-se gaire per d’abertis autopistas Xile, ens parla Tel. (+56) 32-3196798 www. íso. Encara que, és clar, si hi ha un mitjà ou i carn fregida–, aturar-se a les seves boti- imaginar-hi Neruda, perdent la mirada al dels atractius de Valparaíso i Viña sutherlandhouse.cl. Situat a Cerro Alegre, en un casalot del 1870, totes de transport típic de Valparaíso són els seus gues de disseny o recórrer els seus passeigs Pacífic, l’amant serè de la seva estimada del Mar i ens convida a descobrir les habitacions d’aquest hotel ascensors.Amb un genuí sabor porteny, aques- de vianants. Al cim del Cerro Alegre, es troba Valparaíso, “la dona de l’oceà”. la personalitat entranyable dels boutique ofereixen magnífiques tes vetustes cabines de fusta van ser introdu- el Palacio Baburizza (1916), preciosa mansió seus habitants. vistes de la badia. ïdes a la ciutat entre el 1883 i el 1912. Dels art nouveau que alberga el Museu de Belles Presència d’abertis a Xile n n n 30 que hi va haver segueixen operatius 15, Arts. El cim del Cerro Concepción acull el abertis s’ha consolidat en els darrers anys Què no ens hauríem de perdre Hotel del Cerro (Almirante Montt, 44 tel. (+56) 32-3170826 la majoria concentrats a l’Avinguda Pedro passeig Gervasoni, encantador carrer empe- com el principal operador d’autopistes a Xile, si visitem Valparaíso? www.hoteldelcerro.cl. El millor Montt, emblemàtics alguns com el Mariposas drat amb icones com el Café Turri i la Casa amb la gestió de més de 480 quilòmetres a Per al visitant és fonamental d’aquest hotel de 13 habitacions, –el més llarg de la ciutat amb 177 metres– , Mirador de Lukas. través de les concessionàries Rutas del Pacífico, conèixer els turons (cerros) de a més dels seus bons preus Monjitas i Florida. Sotraguejant pels rails, els Encara que si hi ha un ascensor que enca- Autopista Central, elqui i l’operadora gesa. Valparaíso en especial, el Cerro Alegre (de 25.000 a 45.000 pesos xilens), ascensors salven els costeruts turons residen- mina el visitant a un enclavament màgic, Recentment, abertis també ha arribat a un i els seus passeigs miradors que és la seva privilegiada ubicació: el cials per descobrir el llegat arquitectònic i aquest és l’Espíritu Santo, que comunica amb acord amb OHL per adquirir els actius permeten al turista gaudir d’una carrer Almirante Montt és l’entrada cultural dels turons i, de passada, brindar mag- el Cerro Bellavista, turó amb tresors com el concessionals d’aquesta companyia a Xile. àmplia panoràmica de la badia. obligada natural als Cerros nífiques vistes de l’oceà. Museo a Cielo Abierto, una vintena de murals Després del tancament de l’operació, el Grup Es recomana utilitzar els antics Concepción i Alegre, el cor artístic, Així ho demostren Cerro Concepción i creats per 18 artistes xilens que, dispersos per ha aconseguit el control de 3 concessionàries ascensors per pujar a aquests sentit de pertinença significatiu cultural i gastronòmic de la ciutat. Cerro Alegre, dues de les coordenades inelu- laberíntics carrers i passadissos, acompanyen d’autopistes en el país, amb un total de miradors dins dels quals destaca per la seva ciutat, lloc que té un On menjar dibles en la visita a Valparaíso. El seu nucli les passes d’autòctons i forans. Aquests que, 343 quilòmetres.Aquesta adquisició conver- el passeig Gervasoni i l’Artillería, atractiu únic a les seves edificacions. Café Cinzano (plaça Aníbal Pinto, urbà conserva el seu traçat inicial i un regust imantats per l’halo de Neruda, acaben a La teix abertis en l’operador d’autopistes més entre d’altres. S’aconsella visitar Les seves acolorides cases i edificis 1182 Tel. (+56) 32 213043 aristocràtic que palpita a les façanes dels seus Sebastiana, casa de quatre pisos que va ser important de Xile, on compta amb més de el Museu La Sebastiana, casa del transporten el visitant a èpoques www.barcinzano.cl). Bressol de la casalots i mansions vuitcentistes. A Cerro l’escapament de Neruda a Valparaíso. 770 quilòmetres en concessió. n poeta Pablo Neruda, actualment passades. Per contrapartida, el bohèmia portenya, aquest clàssic convertida en un concorregut museu. viñamarino apunta cap a la de Valparaíso va obrir les seves Pel que fa a l’aspecte culinari, modernitat i l’avantguarda amb una portes el 1896. Avui segueix sent un destaquen les tradicionals ciutat renovada, cuidant per sobre de dels millors llocs on assaborir un piscolabis a base de carn a la xilena, chorrillanas, consistents en un tot les seves àrees verdes que li donen això sí, amenitzada amb música abundant plat on es barreja el sabor el seu principal encant de ciutat jardí. en viu i tangos, boleros i cuecas. de les patates fregides, ceba, ou ferrat n n n i carn. Dins dels llocs més coneguts Quin creu que és el millor moment J. Cruz (Condell, 1466 Tel. (+56) per provar una bona chorrillana de l’any per visitar les dues ciutats? 32- 211225 www.jcruz.cl). es troba el J. Cruz i el Cinzano. Tot l’any. No obstant això, suggereixo Tot un símbol de Valparaíso on degustar la més autèntica de Especial interès desperten els focs els mesos de desembre a febrer. les chorrillanas de la ciutat. artificials cada 31 de desembre n n n quan el rellotge marca la mitjanit, Quins trets destacaria d’aquestes Restaurante Menzel (Las Heras, 563 moment en què es desplega a la badia ciutats i dels seus habitants? Tel. (+56) 32- 2114091). Per als una extraordinària varietat de Són llocs molt confortables per mitòmans, entre les taules d’aquest restaurant el sibarita Pablo Neruda pirotècnia que captiva l’espectador viure, amb un clima molt regular 1 2 i els visitants, que s’abracen amb temperatures de 18 a 20º de assaboria un dels seus plats favorits, el caldillo de congre, desitjant-se un feliç any nou. mitjana, que permeten tant al porteny sempre acompanyat de bon vi. n n n com al viñamarino gaudir tot l’any Com definiria els habitants de de les bondats de la ciutat. Valparaíso o Viña del Mar? Els habitants són molt cordials, Per saber-ne més Els habitants d’ambdues ciutats ofereixen les garanties de la seva ciutat www.ciudaddevalparaiso.cl destaquen per ser persones als visitants que arriben en gran nombre tranquil·les i amants del mar, la durant els mesos de gener i febrer, naturalesa i l’aire pur. El porteny, principalment santiaguinos i argentins sense cap mena de dubte, té un provinents de Mendoza. n — 1 — La nit cau sobre la costa de Valparaíso. — 2 — El pantalà, element característic de la costa. — 3 — La platja de Viña del Mar en ple estiu. 3 4 — 4 — Vista aèria de Viña del Mar.32 n link abertis n GENER 2013 GENER 2013 n link abertis n 33
  • 18. Els 83 quilòmetres de la PR-22, popularment reportatge coneguda com l’Expreso de Diego, connecten les ciutats de San Juan i Hatillo.Aniversari del consorcimetropistas, primerany de recorregutEl conseller delegat, Francisco Reynés, realitza una visita institucionala Puerto Rico, on s’ha inaugurat una nova càtedra abertisText i fotos abertis metropistas, el consorci format l’oportunitat de trobar-se amb representants per abertis i Goldman Sachs Infras- institucionals, com el governador electe, EL CONSORCI, EN quètructure Partners II, ha fet un any al capda- Alejandro García Padilla –aleshores candidatvant de la gestió de les autopistes PR-5 i pel Partit Popular Democràtic (PPD)– i el PARTICIPEN ABERTIS Ila PR-22 a Puerto Rico. El juny del 2011, secretari de la Governació, Miguel Romero, GOLDMAN SACHS, HA FETel Govern de Puerto Rico va seleccionar amb qui va tractar sobre la possibilitat UN ANY AL CAPDAVANT Aposta pel continent americà financeres. El consorci va desemborsar La presència d’abertis durant unsel consorci com a preferred bidder en el de futurs plans de col·laboració publicopri- DE LA GESTIÓ DE LES abertis (amb una participació del 45% un cànon concessional de 1.136 milions quants anys al territori i el seu compromísconcurs per a la gestió de les dues vies, si vada al país. Així mateix, el conseller delegat dins del consorci) i el fons d’inversió Gold- de dòlars (830 milions d’euros). Aquesta amb la comunitat i la qualitat del servei hanbé el procés es va tancar en el mes de setem- va aprofitar la seva estada al continent AUTOPISTES PR-5 I man Sachs Infrastructure Partners II (amb operació va contribuir a consolidar la contribuït al posicionament del Grup combre d’aquell any, quan metropistas va americà per viatjar a la ciutat de Nova York, PR-22 DE PUERTO RICO un 55%) van finançar l’operació per a presència d’abertis com a operador d’au- un aliat de preferència per al desenvolupa-assumir la gestió. on es va trobar amb el cònsol general d’Es- la creació de metropistas en una propor- topistes a Puerto Rico, on ja gestionava ment de projectes del programa d’Aliances Amb motiu d’aquest aniversari, el con- panya davant els Estats Units, Juan Ramón ció aproximada del 40% d’aportació de des del 1995, a través d’Autopistas de Puer- Publicoprivades, que desenvolupa el Governseller delegat d’abertis, Francisco Reynés, Martínez Salazar, amb qui va analitzar les capital per part dels socis, mentre que to Rico (apr), el pont Teodoro Moscoso, de Puerto Rico, i per al desenvolupamentva realitzar a l’octubre una visita instituci- oportunitats de col·laboració publicopriva- el 60% restant es va finançar amb deute que connecta els municipis de San Juan i futur de projectes de col·laboració publico-onal a Puerto Rico, durant la qual va tenir des als Estats Units. a llarg termini amb un grup de 12 entitats Carolina. privada a la resta dels Estats Units. San Juan Arecibo Dorado Barceloneta Vega Baja Cataño Manatí Vega Alta Bayamón Guaynabo autopista PR-22 autopista PR-5 pont Teodoro Moscoso aeroport34 n link abertis n GENER 2013 GENER 2013 n link abertis n 35
  • 19. Fòrum d’Aliances Publicorivades encomanat, i ens permet a més continuarFrancisco Reynés va aprofitar la seva visita marcant el nostre camí en el mercat nord- Puerto Rico s’haa Puerto Rico per participar al Fòrum d’In- americà des de Puerto Rico”, va assegurarfraestructures APP, el primer d’aquestes el conseller delegat. convertit en unacaracterístiques organitzat per abertis i TFI També va estar present en aquesta plataforma clauNews, una publicació especialitzada del trobada John Mica, congressista nord- per al futursector. La trobada, que va tenir lloc el 9 d’oc- americà i president de la Comissió de Trans- desenvolupamenttubre a San Juan, va reunir un grup de gestors port i Infraestructura de la Cambra de Re-d’infraestructures, experts financers i repre- presentants, qui es va referir al futur de d’abertis alssentants de l’Administració federal dels la legislació federal per propiciar col· Estats UnitsEstats Units. Els participants van centrar el laboracions públicoprivades en el sectordebat en el potencial de la col·laboració del transport dels Estats Units. D’altra ban-publicoprivada seguint l’experiència de da, Gonzalo Alcalde, CEO de metropistas,Puerto Rico, que ha estat pioner en el desen- va presentar l’experiència del consorci comvolupament d’aquest tipus de partenariats a concessionària d’un projecte de col·al continent americà. laboració públic-privada en el camp de Segons va declarar a aquest fòrum les vies d’alta capacitat, com és el cas de lesFrancisco Reynés, “Puerto Rico s’ha conver- autopistes PR-22 i PR-5.tit en una plataforma clau per al desenvo- El fòrum també va comptar amb la pre-lupament d’abertis als Estats Units. El marc sència de Luis Fortuño, anterior governadorreglamentari que s’ha desenvolupat aquí ha de Puerto Rico; David Díaz, director d’Auto-fixat pautes a escala mundial, cosa que ha pistas América d’abertis; Jordi Graells, direc-fet que companyies com la nostra mirin tor d’abertis USA; Jim Riley, subdirector dePuerto Rico com a líder en la gestió d’infra- la Divisió d’Innovació del Departamentestructures mitjançant el mecanisme d’ali- de Transport d’Ohio; Jim Reed, director delances entre els sectors públic i privat”. Grup de Medi Ambient, Energia i Transport “Aquest fòrum reafirma el compromísd’abertis amb Puerto Rico, més enllà, sens del Consell Nacional de Legislatures Estatals; i David Álvarez, director de l’Autoritat per a Nova càtedra abertis a Puerto Ricodubte, de complir la nostra responsabilitat les Aliances Publicoprivades de Puerto Rico, En el marc de la seva visita, infraestructures de transport al estimulant i dinamitzant l’intercanvicom a gestors dels projectes que se’ns han entre d’altres. n Francisco Reynés va firmar un acord llarg de tot el seu cicle de vida, entre els experts i els investigadors amb la Universitat de Puerto Rico considerant per això no només per millorar també l’aplicabilitat (UPR) per establir la càtedra abertis el disseny dels models d’operació dels resultats obtinguts. abertis mira a l’illa, especialitzada en Gestió Puerto Rico com més eficients, sinó també el seu El conveni donarà pas a la creació d’Infraestructures de Transport a líder en la gestió impacte sobre els territoris des del Premi abertis a Puerto Rico, que d’infraestructures del punt de vista econòmic, social, reconeixerà treballs d’investigació mitjançant el mecanisme La càtedra abertis de Puerto Rico mediambiental i cultural”, va dir d’estudiants universitaris a l’illa d’aliances entre està dirigida a estudiants, Reynés durant la firma de l’acord. dedicats al camp de la infraestructura els sectors investigadors, professors i “Per això, promovem l’educació, amb un premi en metàl·lic. Aquest públic i privat. professionals del sector i segueix la investigació i la transferència se suma als certàmens que la càtedra el model desenvolupat per abertis de coneixement entre universitat abertis ja promou a Espanya i França, en altres països, amb l’objectiu i empresa a través d’aquestes i el 2013 optarà juntament amb ells de promoure la formació, la càtedres, els treballs de les quals al Premi Internacional abertis. investigació i la transferència de li obren pas a propostes abertis té una llarga experiència coneixement en aquest camp. d’infraestructures funcionals de col·laboració amb universitats En la firma de l’acord van participar, per a un món globalitzat”, va afegir. i centres d’excel·lència als països juntament amb Francisco Reynés, La càtedra abertis a Puerto Rico on exerceix la seva activitat, el director de la fundació abertis, fomenta la col·laboració entre promovent activitats d’investigació Sergi Loughney, i el president de universitat i empresa per detectar i de desenvolupament tant de forma la UPR, Miguel Muñoz. abertis oportunitats de col·laboració que directa com a través de les empreses i i la seva fundació impulsen des permetin alinear les necessitats les organitzacions que conformen del 2003 la creació de diferents reals d’infraestructures amb els el Grup. Des del 1999, la fundació càtedres en col·laboració amb coneixements i les disciplines abertis es dedica a promoure i reconegudes universitats i desenvolupats en l’àmbit universitari. difondre l’estudi sobre la repercussió institucions acadèmiques en L’acord també promou l’intercanvi de les grans infraestructures en els països on el Grup té una i les relacions entre la UPR i altres el territori, especialment en presència estratègica. càtedres, i amb altres centres l’economia, la demografia i el medi “Ens interessa aprofundir en d’excel·lència, potenciant la ambient, sempre en col·laboració el coneixement sobre la gestió internacionalització de les activitats amb universitats i institucions global i integral de les i facilitant l’avanç del coneixement, acadèmiques. n36 n link abertis n GENER 2013 GENER 2013 n link abertis n 37
  • 20. reportatgeInfrastructure Finance Summit 2012 Francisco Reynés, conseller delegat d’abertis, vaNous reptes per a les representar la companyia a la Infranews’ European Insfrastructure Finance Summitinfraestructures europees 2012 (EIFS).abertis va participar al fòrum organitzat per Infranews, que enaquesta edició girava al voltant dels reptes que ha d’afrontarel mercat d’infraestructures europeu en el marc econòmic vigentText I fotos abertis abertis va ser una de les empreses inversors, experts financers i organismes protagonistes de la cimera Infranews’ governamentals del continent europeu. ABERTIS, COM A EMPRESAEuropean Infrastructure Finance Summit La presència d’abertis a la cimera va venir LÍDER EN EL SEU SECTOR,2012 (EIFS), un esdeveniment amb 10 anys de la mà del conseller delegat, Franciscod’història que s’ha consolidat any rere Reynés, que va participar com a convidat BUSCA SER CADAany com a punt destacat de reunió, anàlisi especial el segon dia de les Jornades, el VEGADA MÉS EFICIENT,i diàleg entre empreses d’infraestructures, passat 4 d’octubre. MÉS GLOBAL I, ALhora, En la seva presentació, Francisco Reynés MÉS FOCALITZADA va destacar l’evolució de la companyia des del 2000 fins al dia d’avui, ja consolidada com un grup líder mundial en el sector de les autopistes que, després de tancar Brasil en els comptes de la companyia, el l’operació de compra d’OHL Brasil, està negoci internacional suposarà ja dos terços present a 14 països, ha multiplicat per del total. No obstant això, també va desta- 9 el nombre de treballadors i per 12 els car que l’actual situació de restricció de ingressos anuals. recursos en els mercats obliga abertis a Responent a la pregunta que centrava créixer amb criteris estrictes: “Volem inver- les Jornades, “Com s’enfronta el mercat tir i créixer però no a qualsevol preu. Volem d’infraestructures europeu als nous reptes preservar la nostra fortalesa financera inver- que es presenten en un període de convul- tint en projectes que generin valor als nos- de la concessió de les autopistes PR-22 i tants destacats de la indústria europea sió sense precedents?”, el conseller delegat tres accionistes”. En aquest sentit, va des- PR-5 al consorci conformat per abertis i la col·laboració d’infraestructures. Va ser creada el 2002 va desgranar alguns dels principals objectius tacar que l’operació de compra d’OHL Goldman Sachs. amb l’objectiu d’unir en un esdeveniment publicoprivada és el de la companyia en els darrers anys: Brasil tancada al desembre compleix tots El conseller delegat d’abertis va expres- tots els agents que desenvolupen i financen “abertis, com a empresa líder en el seu els requisits exigits. sar el seu desig que les Administracions millor sistema de les infraestructures al continent europeu: sector, busca ser cada vegada més eficient, D’altra banda, Francisco Reynés es comprometin cada vegada més per aquest gestió en un món amb empreses d’infraestructures, gestors de fons, més global i, alhora, més focalitzada”. va recalcar l’important paper de la col· model i es va mostrar confiat en què sorgi- excés de dèficit i de inversors institucionals, fons de pensions, Pel que fa a l’eficiència, Reynés va des- laboració publicoprivada i les oportunitats ran noves oportunitats en el sector d’infra- consultors i assessors polítics, així com repre- deute públic tacar l’esforç dels darrers mesos per acon- que s’obren: “Estem convençuts que la estructures. “La realitat de la nostra com- sentants de les principals administracions seguir més competitivitat pel que fa als col·laboració publicoprivada és el millor panyia és una història de creixement i nacionals i europees. costos del Grup. El control de l’opex i el capex sistema de gestió en un món amb excés creació de valor, i així volem que segueixi L’edició del 2012, celebrada els s’ha convertit en un avantatge competitiu, de dèficit i de deute públic”. Segons Reynés, sent en els propers anys”, va concloure. està passant el nostre país i va presentar les dies 3 i 4 d’octubre a l’hotel Wellington i és per això que l’eficiència és avui un dels els recursos dels inversors privats poden La presentació de Francisco Reynés va principals xifres del nou Pla d’Infraestructures, de Madrid, va estar marcada per l’anàlisi punts clau de l’estratègia del Grup. ajudar a compensar la manca de recursos venir precedida per la participació del secre- Transport i Habitatge del Govern espanyol, de l’actual crisi a l’Eurozona i el gran que tenen en l’actualitat les Administracions. tari d’Estat d’Infraestructures, Transport i el conegut més col·loquialment com a PITVI. impacte que està tenint en la presa de Creixement racional I va destacar com a exemple la fluida relació Habitatge del Ministeri de Foment, Rafael decisions d’inversió en el sector de les infra- Pel que fa a més internacionalització i foca- de col·laboració entre abertis i l’Adminis- Catalá. Catalá va destacar la voluntat del Cimera de les infraestructures estructures en general i en concret en lització, el principal executiu del Grup va tració de Puerto Rico, encapçalada per govern de seguir invertint fins i tot malgrat La European Infraestructuri Finance Summit els diversos projectes de col·laboració publi- assenyalar que, una vegada consolidat OHL l’aleshores governador Luis Fortuño, després l’actual conjuntura econòmica per la qual atreu cada any al voltant de 250 represen- coprivada. n38 n link abertis n GENER 2013 GENER 2013 n link abertis n 39
  • 21. reportaTGeTelecomunicacionsLes torres detelecomunicacionscompleixen anysTorre de Collserola (Barcelona) i Torrespaña (Madrid)donen servei a més de nou milions de ciutadansText i fotos abertis telecom Dos dels centres més emblemàtics de Torre de Collserola, 20 anys Aquest any, la xarxa d’infraestructures d’abertis a l’skyline de Barcelona les torres de comunicacionstelecom han celebrat recentment el seu Ubicada a la serra del mateix nom, la Torre més importantsaniversari: Torre de Collserola a Barcelona i de Collserola es va inaugurar el 1992 amb d’Espanya estanTorrespaña a Madrid. motiu de la celebració dels Jocs Olímpics de d’aniversari. Barcelona i des d’aleshores és un enclavament de primer ordre en les telecomunicacions de Catalunya i una icona que forma part de l’skyline de la ciutat de Barcelona. Aquell mateix any, amb motiu dels Jocs, des d’aquest centre es van oferir més de 31.000 hores de televisió a radiodifusors d’arreu del món. Dissenyada per l’arquitecte britànic Norman Foster, la torre unifica, des dels seus 288 metres d’altura, els serveis que s’oferien anteriorment en els diversos centres ubicats a la serra de Collserola. En aquest sentit, des del Centre Emissor de Torre Collserola es difon el senyal de 53 canals de televisió diferents per a 4 milions d’habitants de la ciutat de Barcelona i la seva àrea metropolitana. ocasionals per garantir la cobertura audiovi- Actualment, Torrespaña ofereix servei habitants) de les comunitats autònomes A Torre Collserola s’ubica, d’altra LA TORRE DE COLLSEROLA sual de diferents esdeveniments i retrans- als principals radiodifusors espanyols, públics d’Andalusia, Extremadura i Castella-La banda, un dels Centres de Control d’abertis DIFON EL SENYAL DE missions esportives. i privats, difonent el seu senyal a la ciutat de Manxa (més de 1.000 centres). La instal·lació telecom, des del qual es monitoritzen Madrid i la seva àrea metropolitana, aconse- té en l’actualitat un important paper en les emissions i el funcionament de 53 CANALS DE TELEVISIÓ Torrespaña, autèntic quilòmetre 0 guint una cobertura superior a cinc milions la implantació de la Televisió Connectada 2.348 centres, ubicats en 8 comunitats PER A 4 MILIONS de la xarxa, compleix 30 anys d’habitants. Més de 20 professionals confor- a Espanya, model en què convergeixen els autònomes, amb la capacitat de controlar DE PERSONES Inaugurada oficialment el 7 de juny del 1982, men la seva plantilla, que atén el servei 24 continguts del sector audiovisual i internet la xarxa de tot el territori nacional en cas els principals objectius contemplats en la hores al dia, 365 dies a l’any. en un entorn multidispositiu. n de necessitat. seva posada en marxa van ser, d’una banda, Des de Torrespaña es difon el senyal Des d’aquest emplaçament s’ofereix respondre la necessitat tecnològica que plan- de 9 múltiplex de TDT d’àmbit estatal i auto- la distribució dels principals programes que TORRESPAÑA participa en tejava la cobertura informativa del Campio- nòmic que sumen en total 43 canals, i els es difonen a Catalunya, a més d’intercanvis la implantació de la nat Mundial de Futbol a Espanya i oferir el 15 programes de ràdio analògica més els de senyals amb el centre de telecomunica- senyal audiovisual a la ciutat de Madrid, el 3 múltiplex de ràdio digital que suposen televisió connectada, Link cions Torrespaña, a Madrid, i el centre seu entorn metropolità i províncies limítrofes, 12 canals. Se supervisen a més les alarmes de satèl·lits d’Arganda del Rey per realitzar un entorn que uneix solucionant alhora els problemes de cobertura dels centres de difusió de TDT de petita Torre de Collserola diversos serveis. També es realitzen enllaços internet i audiovisual que es produïen des d’altres centres emissors. potència (cobertures menors de 5.000 www.torredecollserola.com40 n link abertis n GENER 2013 GENER 2013 n link abertis n 41
  • 22. Smart City Plaza, una petita Smart Zone al recinte de la Fira reportatge abertis telecom va participar a la Smart City Plaza, espai queInfraestructures l’organització de la fira va configurar de forma similar a una Smart Zone.Una aposta per En aquest entorn, l’operador va instal·lar sensors per a la recepció de dades referents a aparcament, mobilitat i reg; les xarxes dela ciutat del futur telecomunicacions per a la transmissió d’aquestes dades –que també van permetre interactuar amb el visitant gràcies al desplegament d’una xarxa Wi-Fi-mesh– i lesabertis telecom, l’operador d’infraestructures de solucions que permeten el monitorattelecomunicacions d’abertis, va presentar a l’Smart i gestió òptima d’aquestes dades.City Expo World Congress 2012 el seu Red Smart,una xarxa de coneixement per a la ciutat intel·ligentText abertis | fotos Josep Loaso abertis telecom va presentar les seves esdeveniment la seva Xarxa Smart, una xarxa solucions tecnològiques per al desen- integrada per les seves tres instal·lacionsvolupament de la ciutat intel·ligent en el marc tècniques a Barcelona, Madrid i València, ide l’Smart CityWorld Congress, esdeveniment dissenyada basant-se en l’especialització enque al novembre va reunir a la Fira de Barcelona els diferents àmbits d’actuació que es pre-300 representants internacionals que inter- senten en una ciutat intel·ligent. La Xarxavenen en el desenvolupament de la ciutat del Smart, que permet a gestors urbans i empre-futur. La segona edició del Congrés es va cen- ses verificar, avaluar i implementar diferentstrar en innovacions que serveixen per estalviar solucions i aplicacions concebudes per a la aquestes dades. La Xarxa Smart compta Smart Zone, balanç del primer anyrecursos, a més de respondre al desafiament ciutat del futur, està formada en primer lloc també amb una sala de gestió ubicada a la Al llarg del seu primer any, més de 72 empre-d’un futur sostenible.“Els avenços tecnològics per una Smart Zone, que l’operador ha instal· seu de l’operador a Torrent (València), espe- ses i organismes públics han participat a la La Smart Zone ha estat un elementno són una despesa sinó una inversió lat a l’entorn de la seva seu de Barcelona i cialitzada en serveis i aplicacions de segure- Smart Zone de la divisió de telecomunicaci- diferencial on desenvolupar i demostrar diver-que estalvia costos a llarg termini”, va explicar que va inaugurar fa un any, coincidint amb tat i emergència. ons d’abertis, ubicada a l’entorn de la seva sos projectes d’I+D+i en l’àmbit de les Smartel seu director de màrqueting, Alex Mestre. la primera edició del Congrés sobre Smart seu corporativa de Barcelona. El 49% d’aques- Cities, en facilitar un entorn urbà real amb Cities. Es tracta d’una reproducció a petita Ubicacions de la Smart Zone tes visites es van realitzar durant els esdeve- unes infraestructures smart llistes per acollirLa nova Xarxa Smart escala d’una ciutat, en què es recullen dades A més de la Smart Zone ubicada a la seu niments SmartCityExpo 2011 i Mobile World els projectes més innovadors. L’estand d’abertisL’operador d’infraestructures de telecomu- mitjançant sensors i càmeres per poder ges- telecom a l’Smart d’abertis a Barcelona, la Smart Zone Congres. La Smart Zone de Barcelona i la Salanicacions d’abertis va presentar en aquest tionar els serveis i les aplicacions associats a City World Congress. especialitzada en aplicacions de vídeo i ciutat de Gestió de Torrent (València) han rebut des abertis Smart Partner Program estarà ubicada a la seu d’abertis telecom de la seva posada en marxa més de 152 visi- En el marc de les seves activitats en el sector a Tres Cantos (Madrid). En aquest entorn tes. Configurada com una microciutat intel· de la ciutat intel·ligent, abertis treballa en es troben els equipaments per desenvolupar ligent, la Smart Zone és l’espai on fabricants, el desenvolupament de l’entorn col·laboratiu aplicacions avançades en el tractament desenvolupadors i proveïdors poden verificar abertis Smart Partner Program, dirigit a les de vídeo, gestionar dades i implementar les seves solucions i interaccionar amb la companyies interessades a treballar conjun- solucions que facilitin i millorin el contacte resta de participants. tament en el desenvolupament de la ciutat del ciutadà amb els serveis prestats per Està equipada amb una xarxa de més del futur. Com a part d’aquesta iniciativa de l’Administració (aparcaments, trànsit, infor- de 70 sensors, 4 càmeres, Bluetooth, un sis- col·laboració, el operador ha posat en marxa mació, seguretat). tema de gestió remota d’enllumenat reg, així el web http://aspp.smartabertis.com dirigit Les diferents localitzacions de la Smart com comptadors de consum d’aigua, elec- a les companyies interessades a treballar Zone permeten a l’operador comptar tricitat i gas. Les dades que aporten els sensors conjuntament en el desenvolupament de la amb un banc de proves integral en què com- són transportats mitjançant xarxes de tec- ciutat del futur. provar diferents solucions en base a la nologies diferents (Wi-Fi, TETRA, WIMAX) Un total de 21 empreses (desenvolupa- construcció de la ciutat del futur. Es tracta fins a la Sala de Gestió d’abertis telecom dors d’aplicacions, consultories, fabricants i d’un sistema de xarxa de coneixement per al seu correcte processat. A la Sala de utilities) s’han adherit fins al moment a obert a la col·laboració amb altres Living Gestió s’obté una visualització integral en l’abertis Smart Partner Program, l’objectiu Labs o iniciatives similars per tal d’unir esfor- temps real de la informació, fet que permet del qual és implementar un entorn de crea- ços i convertir-se en un referent en el desen- l’anàlisi de les actuacions pertinents, per tal tivitat i innovació en l’àmbit Smart, en què- volupament de solucions avançades en d’optimitzar recursos i minimitzar el temps participin els diferents actors de l’ecosistema Smart Cities. de resposta. SmartCity. n42 n link abertis n gener 2013 gener 2013 n link abertis n 43
  • 23. notícies abertis té previstos 22 llançaments d’Ariane 5, Hispasat construeix 15 de Soiuz i 2 de Vega, que suposen més de 3 anys d’activitat. dos nous satèl·lits Sobre el grup Hispasat El grup Hispasat, del qual abertis compta L’Amazonas 4A i l’Hispasat AG1 permetran a Hispasat amb el 40% de l’accionariat, està constituït incrementar la seva capacitat satel·litària arreu del món. per empreses amb presència tant a Espanya com a Llatinoamèrica, on la brasilera His- Amb aquests seran nou els llançaments del grup Hispasat pamar opera la flota de satèl·lits Amazonas. realitzats per Arianespace El Grup és l’operador de telecomunicacions per satèl·lit líder en la difusió i la distribució Text Hispasat | fotos Courtesy of Orbital Sciences Corporation de continguts en espanyol i portuguès, inclosa la transmissió d’importants plata- Carlos Espinós, conseller delegat del 2 i Hispasat 1E es van posar en òrbita el 2009 formes digitals de Televisió Directa a la Llar grup Hispasat, i Jean-Yves Le Gall, i el 2010. I en els primers mesos del 2013 (DTH) i Televisió d’Alta Definició (TVAD). president i conseller delegat d’Arianespace, Arianespace llançarà un altre satèl·lit del Hispasat és una de les primeres companyies van anunciar el passat mes de setembre a grup Hispasat, l’Amazonas 3. del món per ingressos en el seu sector i el París la firma dels contractes de llançament principal pont de comunicacions entre dels satèl·lits Amazonas 4A i Hispasat AG1 L’AG1, un nou avenç Europa i Amèrica. n en un acte al qual van assistir el director en el camí de la innovació general de l’Agència Espacial Europea (ESA), El novè satèl·lit d’Hispasat que serà llançat Jean-Jaques Dordain, i la directora de Tele- per Arianespace és l’Hispasat AG1, la primera comunicacions i Aplicacions Integrades de missió de la plataforma Small GEO, desen- la mateixa. La posada en òrbita d’aquests volupada per OHB Systems (Alemanya) amb dos satèl·lits suposa per a l’operador espa- l’Agència Espacial Europea i Hispasat. Incor- nyol un nou avenç en la seva estratègia de pora la innovadora càrrega útil regenerativa El desè satèl·lit creixement i expansió. REDSAT, que permetrà a Hispasat utilitzar d’Hispasat, el 2013 L’Amazonas 4A serà llançat a l’espai de manera més àgil i eficient la potència del L’Amazonas 3, el llançament del qual per un coet Ariane 5 ECA o Soiuz des del satèl·lit, augmentant substancialment la està previst per a principis del 2013 Centre Espacial Europeu de la Guaiana Fran- capacitat de transmissió amb la consegüent des de la Guaiana Francesa, es troba en la recta final del seu procés de cesa, a Kourou, a principis del 2014. Construït reducció del cost de les comunicacions. construcció a Palo Alto, Califòrnia. a partir d’una plataforma GEOSTAR 2.4 L’Hispasat AG1, que serà llançat a finals del Després de més de dos anys des del d’Orbital Sciences Corporation, el nou satèl· 2014 per un Ariane 5, comptarà amb una començament del programa, el nou lit del grup Hispasat se situarà en la posició massa de llançament estimada de 3,2 tones. satèl·lit, el desè que Hispasat posi en orbital 61º Oest. Comptarà amb 24 trans- òrbita, ha completat ja la seva fase ponedors en banda Ku i una massa de llan- Aliança entre principal d’integració, així com la çament estimada de tres tones. Durant els Arianespace i Hispasat gran part de les proves funcionals. seus més de 15 anys de vida útil, l’Amazonas Des del llançament el 1992 de l’Hispasat El satèl·lit oferirà cobertura en tot el 4A aportarà al Grup capacitat espacial addi- 1A, Arianespace i Hispasat han mantingut continent americà, Europa i nord cional a Llatinoamèrica per oferir als seus una sòlida relació de confiança mútua. Ser d’Àfrica durant els seus més de 15 anys clients gran varietat de serveis de televisió elegits per un operador europeu de referèn- de vida útil. A més, l’Amazonas 3 posiciona el grup Hispasat com el i comunicacions. Gràcies al llançament de cia per llançar els seus dos pròxims satèl·lits primer operador a Llatinoamèrica l’Amazonas 4A, milions de sud-americans és una significativa mostra de confiança en que pot oferir serveis interactius i tindran accés a serveis audiovisuals i de Arianespace, a més d’un clar reconeixement aplicacions multimèdia. D’aquesta telecomunicacions d’alta qualitat. El nou a la qualitat i l’excel·lència dels serveis de manera, el satèl·lit, a més de donar satèl·lit donarà resposta a la demanda del llançament d’Hispasat. continuïtat als serveis actualment mercat, en especial a la distribució de con- Arianespace, que des del 1980 proposa prestats pel grup Hispasat, contribuirà tinguts relacionats amb esdeveniments als seus clients les ofertes més innovadores, a universalitzar l’accés a internet en esportius com la Copa Mundial de Futbol és el proveïdor de serveis i solucions de la regió, fet que representa un del 2014 o els Jocs Olímpics del 2016 que llançament líder en el món. Recolzat per important salt per a la reducció de la se celebraran al Brasil. 21 accionistes i per l’Agència Espacial Euro- bretxa digital a Llatinoamèrica. També L’Amazonas 4A serà el vuitè satèl·lit de pea, Arianespace es recolza sobre un equip altres serveis via satèl·lit, com són la difusió de plataformes de televisió, la companyia posat en òrbita per Ariane- internacional. Fins al 15 de juny del 2012, el desplegament de xarxes space. Amb anterioritat es van llançar els Arianespace ha realitzat 206 llançaments corporatives de telefonia fixa i mòbil El satèl·lit satèl·lits Hispasat 1A i 1B el 1992 i el 1993, del coet Ariane (301 càrregues útils), Amazonas 4A, o de teleensenyament i telemedicina, respectivament. El 2005 i el 2006, a través 26 llançaments del Soiuz (2 des del Centre com el de la banda ampla sense limitacions d’Hisdesat, es va tornar a comptar amb Ari- Espacial de la Guaiana Francesa i 24 des imatge, es basa en la plataforma geogràfiques o solucions integrals anespace per llançar a l’espai els satèl·lits de Baikonur amb Starsem) i el primer llan- GEOSTAR-2. de comunicació per als operadors de XTAR-Eur i Spainsat. Els satèl·lits Amazonas çament amb un vehicle Vega. La companyia telecomunicacions.44 n link abertis n GENER 2013 GENER 2013 n link abertis n 45
  • 24. notícies L’Eco-pôle, el futur edifici ecològic de sanef, en marxa L’edifici, situat en la conjunció de les autopistes A4 i l’A26, compleix els requeriments mediambientals i albergarà els equips de gestió de la xarxa francesa d’autopistes Text I fotos abertis sanef està construint des del passat concepció de sanef, que inclou també la mes d’abril el denominat Eco-pôle, realització de prototips d’àrees de descans un edifici ecològic responsable. És a dir, que reuneixin tècniques i pràctiques medi- realitzat amb materials respectuosos amb ambientals òptimes i el desplegament el medi ambient, eficient en el consum progressiu d’aquestes mesures en totes les d’energia i que utilitzi energies renovables. àrees per als clients. La construcció de l’edi- AUTOPISTES En aquest sentit, destaca el seu gran sostre fici, que tindrà un cost total de 47 milions sanef adquireix la companyia líder equipat amb panells fotovoltaics. L’edifici s’ubica en un parc de nou hectàrees en d’euros, va ser adjudicada a l’estudi d’arqui- tectura Crzeszczak-Rigaud Architectes en sistemes de peatge a Europa la conjunció de les autopistes A4 i l’A26, a Reims. A partir del març del 2013, l’Eco- i al taller Paysage & Lumière. Quan s’inau- guri, aquest nou edifici acollirà els equips pôle serà el quarter general dels equips de de gestió de l’empresa, els serveis de man- La nova filial, sanef its technologies, compta des d’ara gestió de la xarxa est del país, així com teniment i el centre de supervisió de peat- amb quatre activitats: el peatge clàssic, les xarxes de peatge de manteniment i de supervisió dels peatges. ges de sanef, i serà un dels primers edificis A dalt, dues simulacions del futur edifici. A sota, una fotografia de l’inici de les obres de flux lliure i d’emergència, i solucions de ‘back-office’ L’edifici s’emmarca en la filosofia d’Eco- d’energia positiva (BEPOS) de França. n d’aquesta emblemàtica construcció. Text I fotos abertis El passat mes d’octubre, la companyia sanef i en el seu conjunt del grup CS ITS, una històrica en el món del abertis millora la competència de sanef en peatge des de fa més de 40 anys, va ser adqui- matèria de sistemes de peatge i fa que aquest rida per sanef, filial d’abertis a França, per sigui l’únic grup francès amb una triple expe- convertir-se en sanef its technologies. L’em- riència en aquest tipus d’infraestructures: presa ocupa 220 persones a 7 països arreu del sistemes de captació, concessió i explotació món (França, el Regne Unit, Croàcia, els Estats de peatges. Per la seva banda, sanef its Units, el Canadà, Puerto Rico i Xile). Integradora technologies es converteix en l’únic actor de sistemes i solucions en sistemes de peatge, capaç de controlar tots els peatges de les seves sanef its technologies compta des d’ara àrees estratègiques. sanef its technologies amb la gamma més completa del mercat i té totes les potencialitats necessàries per res- controla quatre activitats: el peatge clàssic, pondre a projectes actuals com el pagament xarxes de peatge de flux lliure i d’emergència, per ús per a transports pesats o el peatge en i solucions de back-office. zones urbanes o en vies ràpides, sigui quina CS ITS i el grup sanef col·laboren acti- sigui la dimensió d’aquests projectes. vament des de fa molts anys en el desenvo- “Aquesta aliança dóna un nou impuls al lupament de sistemes de peatge.Tots dos han nostre negoci que, al llarg dels projectes i contribuït a l’èxit de grans projectes innovadors inversions en I+D, ha sabut crear un ventall com el perifèric de Dublín (M50) o el projecte únic de productes. A més, la bona reputació del Golden Ears Bridge.Així mateix, segueixen de sanef i abertis en matèria de concessió treballant conjuntament en el desenvolupa- i explotació ens posiciona com un nou líder ment i execució del sistema de peatge free- en un mercat amb un ràpid creixement”, flow més gran del món, que s’inaugurarà el apunta Arnaud Quémard, conseller delegat desembre del 2012: el Portmann Bridge de de sanef its technologies. Per a François Vancouver. Aquesta sinergia única entre una Gauthey, director general de grup sanef, concessionària i un integrador permet oferir “l’adquisició de sanef its technologies és al mercat sistemes que incorporen les neces- un element clau en el desenvolupament sitats de l’operador i, alhora, permet a aquest estratègic del Grup tant a França com a nivell últim controlar una baula important en la internacional. Posiciona el grup sanef com cadena de valor i, per tant, optimitzar els cos- un actor principal dins els grans projectes de tos d’explotació per ser més competitius. peatge del món”. n46 n link abertis n gener 2013 gener 2013 n link abertis n 47
  • 25. MOBILITAT notícies El túnel del Cadí connecta la zona Més de 10.000 usuaris s’apunten al ‘carpooling’ central de Catalunya amb els Pirineus. Compartir cotxe, l’anomenat ‘carpooling’, és un sistema cada vegada més estès entre aquells conductors que desitgen compartir el seu vehicle amb altres usuaris que realitzen el mateix trajecte Text i fotos abertis Conscients de la necessitat d’inicia- València (15%) i Madrid-Àvila (2%). Les tives que fomentin l’ús eficient dels rutes de llarg recorregut són les més A Catalunya, recursos, així com del medi ambient, sol·licitades, encara que a l’interior de la 525 usuaris abertis autopistas va posar en marxa fa ciutat també s’utilitzen. En el cas de un any i mig el servei de carpooling. El por- la Comunitat de Madrid, des de l’inici de la van utilitzar tal autopistas.com ofereix als usuaris posada en funcionament del servei van ser el servei i es d’internet, d’una forma senzilla i gratuïta, 251 usuaris, que van compartir 115 rutes van compartir posar-se en contacte amb altres conductors (cada usuari va compartir dues vegades 330 rutes per compartir trajectes en cotxe. Es tracta cotxe). En el cas de Catalunya, 525 usuaris d’un sistema que posa en contacte conduc- van utilitzar el servei, en què van compar- tors amb places lliures en el seu vehicle amb tir 330 rutes. usuaris als quals els interessa fer el mateix trajecte però no disposen de mitjà de trans- Tendències d’ús port, o en disposen però prefereixen opti- La conjuntura econòmica actual ha motivat mitzar esforços. Una vegada l’usuari es un increment en la tendència del servei registra a autopistas.com, o bé es pot oferir Comparteix Cotxe. En general, les rutes com- una ruta per oferir una o diverses places del partides al llarg de l’any són constants, seu vehicle, o bé pot sumar-se a compartir encara que s’observa una punta de sol· alguna ruta ja existent que li interessi. licituds en determinats mesos de l’any. La majoria de trajectes són de llarg recorregut BTG Pactual i abertis gestionaran Madrid i Barcelona, les ciutats que més sol·liciten el servei i coincideixen amb períodes de vacances. El gener del 2012, per exemple, es van com- Túnels de Vallvidrera i del Cadí Des de la seva posada en marxa, gairebé 10.000 usuaris s’han beneficiat del sistema partir 577 rutes, un 35% més que la mitjana de la resta de mesos, a causa en part al perí- de carpooling. Les rutes més sol·licitades ode postnadalenc. Pel que fa a perfils El consorci format per BTG Pactual i abertis acorda amb la Generalitat són Barcelona-Madrid / Madrid-Barcelona de client, el 30% dels usuaris que compar- de Catalunya la concessió dels túnels per un període de 25 anys (27%), València-Madrid / Madrid-València teixen cotxe són dones i el 70% són homes. Text i fotos abertis (23%), Màlaga-Madrid (15%), Màlaga- La mitjana d’edat és de 39 anys. n El consorci format pel banc d’inversió Cànon concessional de 430 milions Evolució del ‘carpooling’ a Espanya durant l’any 2012 brasiler BTG Pactual i abertis ha arri- BTG Pactual i abertis assumiran, a través d’una ALTES COMPARTEIX COTXE bat a un acord amb la Generalitat de Cata- nova societat en què participen amb un 65% 700 lunya per a la concessió de la gestió per un i un 35% respectivament, un cànon conces- període de 25 anys de Túnels de Vallvidrera sional de 430 milions d’euros. Es preveu un 577 600 i Túnel del Cadí. abertis, que participa com desemborsament inicial de 310 milions d’eu- 495 una posició minoritària en el consorci, exer- ros que es finançarà en una proporció de 70% 476 500 451 cirà com a soci industrial per a la qual cosa deute i 30% recursos propis.Això suposa una 425 427 483 ha subscrit un contracte de gestió de les inversió inicial per a abertis de 37 milions 400 dues infraestructures durant el període con- d’euros. Els accionistes desemborsaran l’import núm. altes cessional de 25 anys. restant del cànon al final de la concessió. L’ope- 381 327 300 Tots dos actius representen els princi- ració compleix amb els estrictes criteris de 297 pals punts de connexió entre la zona central retorn i creació de valor que abertis estableix 200 de Catalunya i els Pirineus (Túnel del Ca- per a aquest tipus de projectes. D’altra banda, dí), així com entre Barcelona i les princi- l’operació no posa en risc l’actual nivell de pals ciutats de l’interior (Túnels de Vallvi- qualificació creditícia d’abertis.AZ Capital ha 100 drera). Entre les 2 concessions sumen actuat com a assessor financer de BTG Pactual mesos 2012 41 quilòmetres, que inclouen 10 quilòme- i BBVA Corporate Finance ha actuat com a 0 tres de túnels. assessor financer d’abertis en l’operació. n gener febrer març abril maig juny juliol agost setembre octubre48 n link abertis n gener 2013 gener 2013 n link abertis n 49
  • 26. Fundació Abertis notícies abertis celebra el seu IV Dia del Voluntariat Els treballadors d’abertis es bolquen contra la pobresa i l’exclusió social en el seu IV Dia del Voluntariat Text abertis | fotos Josep Loaso abertis va celebrar al desembre el El president d’abertis i de la fundació seu IV Dia del Voluntariat Corporatiu, abertis, Salvador Alemany, va subratllar que acollint diferents activitats d’ajuda i de “el voluntariat a abertis forma part de sensibilització, centrades aquest any en l’ànima de l’empresa” i va reforçar la idea que l’augment de la pobresa i l’exclusió social. transmet el lema del Dia del Voluntariat per- Aquesta edició, que va portar per lema Ara què “en un entorn de crisi generalitzada, la més que mai, fem créixer la nostra ajuda, es resposta de la societat i de l’empresa són va emmarcar en el programa de Voluntariat molt importants”. L’acte també va comptar Corporatiu, Voluntaris, que es desenvolupa amb la participació del conseller en funcions en la companyia des del 2009. L’acte insti- de Benestar Social i Família de la Generalitat, tucional celebrat a la seu del grup abertis Josep Lluís Cleries. a Barcelona va comptar amb la participació de tres entitats de referència en atenció Donacions a projectes solidaris social integral: Fundació Banc d’Aliments, En el marc del Dia del Voluntariat, la Creu Roja i Cáritas Diocesana. fundació abertis va anunciar la donació El president de la Fundació Banc d’Ali- d’un total de 24.000 euros a quatre iniciati- ments de Barcelona, Antoni Sansalvadó; el ves solidàries, que han estat seleccionades president de Creu Roja Catalunya, Josep Mar- després d’una votació entre els treballadors quès; i la responsable d’Acció Social de Cári- del Grup a través de la intranet corporativa. tas Diocesana de Barcelona, Joana Martín, Així, la fundació destinarà 6.000 euros a en el centre de rehabilitació Kay St. Germain, cents, que van ser destinats als nens que es Treballadors van exposar en una taula rodona moderada cadascun dels projectes guanyadors: un pro- a Port-au-Prince (Haití), liderat per la Funda- troben a les cases d’acollida de la Fundació del grup abertis El president recullen el premi de pel director de la fundació abertis, Sergi jecte terapèutic per a nens i joves víctimes d’abertis i de la ció Nuestros Pequeños Hermanos; ajuda Concepció Juvanteny. En el pla internacional, les organitzacions Loughney, la dura realitat en què es troben de maltractaments i abusos sexuals impulsat fundació abertis, a la investigació de la síndrome de Sanfilippo les seus d’abertis a l’Argentina, Xile, França, dotades amb actualment moltes persones i, en especial, per la Fundació Concepción Juvanteny de Salvador Alemany, i a la teràpia genètica com a curació, de Puerto Rico i el Regne Unit també es van 6.000 euros. durant la seva múltiples famílies que fins fa molt poc mai Barcelona; la millora de la mobilitat de nens intervenció el Dia Sanfilippo Barcelona; i adaptació i condicio- sumar a la celebració d’aquest dia promovent no es creia que podrien necessitar ajuda. i nenes haitians discapacitats i/o amputats del Voluntariat. nament d’un habitatge cedit per l’Ajuntament la col·lecta d’aliments. de Barcelona, per a persones amb discapaci- tat mental i els seus tutors, de la Fundació Programa de Voluntariat Aspasim. Corporatiu Voluntaris, el Programa Visita de Jil van Eyle, de Voluntariat Corpo- creador del concepte ‘teaming’ ratiu d’abertis, és El creador del concepte teaming (microdo- una iniciativa nacions a les empreses a través de la nòmina), impulsada per un Jil van Eyle, també va participar en el IV Dia grup de treballa- del Voluntariat del grup abertis, mostrant dors de la com- el seu agraïment a tots els treballadors panyia, mitjan- d’abertis per l’euro que cadascun d’ells des- çant la qual tina mensualment a projectes solidaris de abertis facilita diversa índole i que s’elegeixen internament, als seus treba- per votació. lladors un marc per poder desen- Activitat en diversos països volupar activitats Donada l’actual i creixent demanda d’ali- de voluntariat ments, del 10 al 20 de desembre, es va pro- durant el seu temps moure la recollida d’aliments a més de 20 lliure. Sota el lema, centres del Grup a Espanya. També, a la seu Sumem voluntats, s’orga- de Barcelona, es van recollir joguines noves nitzen diverses activitats o seminoves, així com regals per a adoles- solidàries al llarg de l’any. n50 n link abertis n GENER 2013 gener 2013 n link abertis n 51
  • 27. Fundació Abertis notícies Campanya ‘Et queda una vida’ Institut Guttmann fundació abertis abertis promou un programa La campanya Et queda una vida, en què s’em- marca el Projecte Auriga, es dirigeix especi- L’Institut Guttmann és un hospital d’alta especialització, dedicat al tractament mèdic La fundació abertis ha impulsat aquest projecte, conscient de la necessitat d’educar per conscienciar els joves alment als joves, i per aquest motiu internet i les noves tecnologies tenen un paper i a la rehabilitació de persones amb lesió medul·lar, dany cerebral adquirit o una altra els joves en matèria de seguretat viària. Aquesta és una nova acció de l’extens Pro- d’una mobilitat segura destacat. La fundació abertis disposa del microsite www.tequedaunavida.com, un web que, de manera pedagògica i lúdica, gran discapacitat d’origen neurològic. La seva àmplia experiència el fa centre de refe- rència en la seva especialitat en l’àmbit grama de Seguretat Viària que la fundació porta a terme des del 2003, i que inclou la promoció d’investigacions, l’organització En col·laboració amb el Departament d’Ensenyament ajuda a conèixer les principals causes dels nacional i internacional. Els pacients hi reben de jornades científiques, l’educació viària de la Generalitat de Catalunya, l’Institut Guttmann accidents de trànsit entre els joves. atenció integral i personalitzada amb un en escoles i campanyes de sensibilització. El microsite inclou el joc interactiu elevat nivell humà, científic i tècnic, mitjan- La fundació abertis busca els socis ade- i el Servei Català de Trànsit 9 vides en joc per conscienciar els conductors çant programes clínics desenvolupats per quats per a cada projecte, sempre en suport dels perills reals de les males pràctiques experts en neurorehabilitació. L’Institut de les administracions públiques que ges- al volant (beure alcohol, superar els límits Guttmann desenvolupa també una impor- tionen les polítiques de seguretat viària. La de velocitat, usar el mòbil, programar el tant tasca social en pro dels drets de les fundació, que actua en els àmbits social, GPS mentre es condueix, portar els retrovi- persones amb discapacitat i la sensibilitza- mediambiental i cultural, és una de les res- sors mal regulats, les conductes exhibicio- ció social. Exemple d’això són les actuacions postes de la responsabilitat social corpora- nistes o competitives, etcètera). Entre tots preventives que porta a terme en l’àmbit tiva d’abertis, un dels principals grups els guanyadors d’aquest joc se sortejaran dels accidents de trànsit. internacionals de gestió d’infraestructures 10 eBooks més. de mobilitat i transport. n Servei Català de Trànsit Els impulsors: Departament El Servei Català de Trànsit, organisme públic d’Ensenyament de la dependent del Departament d’Interior de Generalitat de Catalunya la Generalitat de Catalunya, compta amb El govern de la Generalitat de Catalunya, a un Pla de Seguretat Viària que es renova través del Departament d’Ensenyament, cada trienni, i que és el document clau que fomenta l’educació en seguretat viària, en revisa i proposa les línies estratègiques a considerar-la important especialment seguir i les actuacions realitzades per acon- en els joves d’entre 14 i 18 anys que es tro- seguir els objectius generals en matèria de Links: ben en l’adolescència. El fet de començar a seguretat viària. L’SCT col·labora amb el www.guttmann.com entrar en contacte amb la conducció fa Departament d’Ensenyament en la promo- www.fundacionabertis.com necessari reforçar conceptes clau com la ció i el desenvolupament de l’educació per www.gencat.cat/transit responsabilitat, la convivència i el civisme. a la mobilitat segura. www.gencat.cat/ensenyament El voluntari Jordi Vilaseca imparteix una sessió informativa sobre D’esquerra a dreta, seguretat viària La fundació abertis, el Departament Les Corts, el Col·legi Maristes Sants-Les el director de la a l’Escola INS de d’Ensenyament de la Generalitat de Corts, Sant Ramon Nonat, Sant Ramon fundació abertis, Sales de Vilaseca. Catalunya, l’Institut Guttmann i el Servei Nonat-Sagrat Cor, l’Escola Solc i l’Escola Sergi Loughney; Català de Trànsit van presentar el passat Thau, de Barcelona; i l’Institut de Sales, l’Ins- el president d’abertis i de la mes d’octubre el Projecte Auriga, que pretén titut Torre Roja i l’Institut Josep Mestres i fundació abertis, conscienciar de la importància d’una Busquets, de Viladecans. Cada classe que Salvador Alemany; conducció responsable als joves d’entre 14 participi en aquesta iniciativa elaborarà un la directora general d’ESO i Batxillerat i 18 anys que s’inicien en la mobilitat. treball en grup que, posteriorment, se sot- del Departament Aquesta acció s’emmarca en la campanya metrà a un tribunal format per les entitats d’Ensenyament Et queda una vida que desenvolupa la implicades. D’entre totes, sortirà una classe de la Generalitat de Catalunya, fundació abertis. Per aconseguir aquest guanyadora que rebrà com a premi un eBook Teresa Pijoan; el objectiu, un voluntari de l’Institut Guttman per a cada alumne. director del Servei amb paraplegia a conseqüència d’un acci- L’acte de presentació d’aquesta acció Català de Trànsit, Joan Aregio; i el dent de moto sofert quan tenia 18 anys va comptar amb la presència de Teresa cap de Programes explicarà la seva experiència i donarà pautes Pijoan, directora general d’Educació Secun- Sociosanitaris de de comportament als alumnes d’11 centres dària Obligatòria i Batxillerat del Departa- l’Institut Guttmann, Àngel Gil. educatius de Barcelona i Viladecans. ment d’Ensenyament de la Generalitat de Es tracta d’una prova pilot en aquestes Catalunya; Joan Aregio, director del Servei dues àrees, que neix amb la voluntat Català de Trànsit; Salvador Alemany, presi- d’estendre’s a altres zones geogràfiques. dent d’abertis i de la fundació abertis; i Els centres que participen són l’Institut Àngel Gil, cap de Programes Socials i Soci- Ausiàs March, l’Institut Joan Boscà, l’Institut osanitaris de l’Institut Guttmann.52 n link abertis n GENER 2013 GENER 2013 n link abertis n 53
  • 28. notÍciEs Responsabilitat Social Corporativa La fundació abertis és una de les respostes de la Responsabilitat Social Corporativa d’abertis, ja que promou la investigació sobre l’impacte de les grans infraestructures en el territori, i actua en els àmbits del medi ambient, l’acció social i la promoció de la cultura, a més de portar a terme un ampli programa de seguretat viària. La fundació col·labora també amb les principals institu- cions culturals, de la mà de les administra- cions públiques, amb l’objectiu de fer la cultura més accessible a la ciutadania.També fa possible la intervenció en monuments per a la seva recuperació. En aquest sentit, ha posat a disposició del públic el planter romà del Mèdol, d’importants dimensions i excavat durant el període de la República Romana i de l’Imperi Romano, i va servir per construir els edificis més importants de Tàrraco, actual ciutat de Tarragona. n patrimoni Castellet, candidat a Centre per a les factor essencial per al desenvolupament d’una bona diversitat d’aus. En relació amb Gestió mediambiental La política mediambiental d’abertis se cen- Reserves de la Biosfera Mediterrànies aquesta gran vida faunística, la fundació abertis va editar el 2011 el llibre Fauna tra en la implantació progressiva d’un sistema de gestió mediambiental amb l’objectiu de vertebrada del Parc del Foix, de Xavier Bayer, minimitzar l’impacte de les activitats del grup La seu de la fundació abertis serviria d’amplificador dels Cisco Guasch i Humbert Salvadó, que cata- abertis sobre el medi ambient en aquells esforços de la Unesco en la promoció del desenvolupament loga 322 vertebrats, entre peixos, amfibis, països on opera. En aquest sentit, abertis Links: rèptils, aus i mamífers. 243 d’aquestes espè- treballa per reduir l’empremta de carboni sostenible cies són aus. D’altra banda, la fundació que genera la seva activitat, optimitzant la Seu fundació abertis: http://www.fundacioabertis.org/es/ abertis forma part del Consorci del Parc gestió de residus i conservant la biodiversitat fundabertis/fa_sede.php El castell de Castellet, seu de la sinó que també és un centre de difusió del Foix, espai natural protegit de 2.900 dels espais naturals on es troben les seves Reserves de la biosfera de la Unesco: fundació abertis, opta per albergar d’idees i projectes, de difusió de coneixe- hectàrees que conforma el pantà del riu infraestructures. També es porten a terme http://www.unesco.o rg/new/es/ un Centre per a les Reserves de la Biosfera ment, i serveix com a estímul a l’interès pel Foix i el seu entorn, als municipis de Cas- accions de sensibilització mediambiental per natural-sciences/environment/ Mediterrànies de la Unesco. La presentació patrimoni cultural i natural, sent paradigma tellet i la Gornal i Santa Margarida i els fer extensiu el compromís amb l’entorn, els ecological-sciences/biosphere- oficial de la candidatura va tenir lloc el pas- de la gestió sostenible del patrimoni. Monjos. seus treballadors, clients i proveïdors. reserves/ sat mes de juliol a París, davant la subdirec- Rehabilitat per abertis l’any 2001 tora general de Ciències Naturals de l’Or- seguint criteris de construcció sostenible, ganització de les Nacions Unides per a la construcció original del castell data de l’Educació, la Ciència i la Cultura (Unesco), l’any 977. La seva imatge històrica es va Gretchen Kalonji.Actualment, la Xarxa Mun- veure enaltida en recuperar l’estructura i els dial de Reserves de la Biosfera de la Unesco elements originals més destacats, com la està composta per 610 centres repartits per torre del segle X i la muralla oriental del 117 països del món, que comparteixen segle XV. Per poder complir les noves fun- coneixement, intercanvien experiències i cions que anava a adquirir el castell, es va promouen les bones pràctiques. La candi- rehabilitar dividint-lo en dos sectors relaci- datura de la fundació abertis, que compta onats amb les seves respectives èpoques amb el suport de l’Organisme de Parcs Naci- d’origen: l’edifici de la Història i l’edifici del onals del Ministeri d’Agricultura, Alimenta- Coneixement. La seva vinculació al camí, a ció i Medi Ambient del Govern espanyol, la Via Augusta, posada en evidència després coneixerà la decisió de la Unesco el 2013. de les campanyes d’excavació arqueològica A dalt: el castell realitzades el 2007, augmenta el seu valor presidint el Enclavament privilegiat patrimonial com a enclavament amb 25 paisatge del Parc del Foix. A la Situat en un enclavament natural privilegiat, segles d’hàbitat continuat. dreta: dos detalls envoltat per l’espai natural del parc del riu El castell de Castellet s’ha convertit de l’edificació del Foix, a la comarca de l’Alt Penedès (Barce- també en escenari ideal per a l’observació segle X que abertis va recuperar el lona), el castell de Castellet no només allotja de la rica varietat de fauna i flora que té al 2001 per ubicar la la seu institucional de la fundació abertis seu voltant. La presència de l’aigua és un fundació abertis.54 n link abertis n GENER 2013 DICIEMBRE 2012 n link abertis n 53
  • 29. notícies I Premi Internacional Abertis d’Investigació de les variables de trànsit, el model dinàmic sats mitjançant microsimulació de trànsit. ESADE de Lideratges i Governança Demo- Premi a una tesi sobre ús de la de recàrrega consistent amb la regla FIFO i el model dinàmic de predicció amb demanda estocàstica. Aquest projecte també va ser Aplicació a la intersecció de la CV-500 amb la CV-401, al Saler (València), de María Dolores Martín Gasulla (Universitat Poli- cràtica; la càtedra abertis-FEDEA d’Econo- mia de les Infraestructures i Transports i la chaire abertis-École des Ponts ParisTech matemàtica en la predicció del trànsit el guanyador del IX Premi abertis i Inves- tigació de la càtedra abertis a Espanya, en tècnica de València). -IFFSTAR (Institut Français des Sciences et Technologies des Transports, de l’Aména- El guanyador sorgeix dels finalistes dels premis abertis d’Espanya i França la modalitat de tesi doctoral, dotada amb La càtedra abertis gement et des Réseaux). un premi de 10.000 euros i la publicació La presència internacional de la càtedra La càtedra abertis-UPC, creada el 2003 Text fundació abertis | fotos Josep Loaso digital de la investigació. Per la seva banda, abertis és cada vegada més important i per abertis i la Universitat Politècnica de el premi internacional en la modalitat de constata el compromís de la companyia amb Catalunya-BarcelonaTech (UPC) i dirigida tesines estudia el pas dels models de mode- el món acadèmic. Recentment, abertis ha pel catedràtic Francesc Robusté, té com a lització macroscòpics a microscòpics en incorporat una càtedra creada juntament objectiu impulsar la formació i la investigació l’anàlisi del trànsit. amb la Universitat de Puerto Rico (UPR) en l’àmbit de la gestió d’infraestructures de Pel que fa als premis atorgats en el IX que contribuirà a la investigació sobre la transport. La chair abertis-École des Ponts Premi abertis d’Investigació de la càtedra repercussió de les grans obres en el territori, ParisTech (ENPC) i l’Institut Français des Sci- abertis a Espanya, de la mà de la Universi- millorant així la qualitat de vida dels seus ences et Technologies des Transports, de tat Politècnica de Catalunya-BarcelonaTech habitants. Ben aviat, la càtedra abertis estarà l’Aménagement et des Réseaux (IFSTTAR) (UPC), la modalitat de tesina, treball final també present a Xile. va ser creada el 2011. Dirigida pel catedràtic de carrera o de màster, treball de curs o Formen part també de la càtedra Simon Cohen, les seves activitats se centren article i dotada amb un premi de 4.000 euros abertis: la càtedra abertis-UPC de Gestió en la formació i la investigació en matèria de i la publicació digital de la investigació, va d’Infraestructures del Transport; la càtedra gestió d’infraestructures de transport i van ser per a Estudi i millora de la capacitat de abertis-IESE de Regulació, Competència i dirigides a estudiants, investigadors, profes- glorietes amb fluxos de trànsit descompen- Polítiques Públiques; la càtedra abertis- sors i professionals d’aquest camp. n 2 1 Una tesi sobre l’ús de la matemàtica de tesina. En paraules de Francisco Reynés, en la predicció del trànsit va ser la conseller delegat d’abertis, “aquests premis guanyadora el passat mes d’octubre amb el reforcen la idea de la importància de com- I Premi Internacional abertis d’Investigació patibilitzar el món financer amb la societat. que reconeix els millors treballs en l’àmbit Des d’abertis tenim aquest compromís a internacional de les càtedres d’abertis. La nivell internacional, perquè la nostra gestió doctora María Nogal (Universitat de Cantà- és d’àmbit global i estem compromesos amb bria) ha estat la guanyadora amb el seu tre- la societat dels països on operem”. ball de tesi doctoral, Mètodes matemàtics L’acte de lliurament dels premis es va per a la predicció del trànsit. En la modalitat celebrar a l’Escola Tècnica Superior d’Engi- de tesines, el premi ha recaigut en Guillaume nyers de Camins, Canals i Ports de Barcelona Costeseque (ENTPE-Université de Lyon), amb i va ser presidit pel rector de la Universitat un treball titulat Analyse et modélisation Politècnica de Catalunya-BarcelonaTech du trafic routier: passage du microscopique (UPC),Antoni Giró, acompanyat pel conseller —1— au macroscopique. delegat d’abertis, Francisco Reynés, el secre- La guanyadora Aquest certamen internacional sorgeix tari de Territori i Mobilitat de la Generalitat del Premi abertis, de la posada en comú dels treballs guanyadors de Catalunya, Damià Calvet, el director de María Nogal, rep el premi de mans del del IX Premi abertis d’Investigació sobre l’escola que va acollir l’acte, Sebastià Olive- conseller delegat Gestió d’Infraestructures del Transport con- lla, el director de la càtedra abertis-UPC, d’abertis, Francisco vocat per la càtedra abertis-UPC i els de Francesc Robusté, i el de la chaire abertis, Reynés, i el rector de la Universitat l’homòleg que la chaire abertis-École des Simon Cohen. Politècnica de Ponts ParisTech-IFFSTAR (Institut Français La tesi guanyadora del I Premi Interna- Catalunya (UPC), des Sciences et Technologies des Transports, cional d’abertis presenta tres aplicacions Antoni Giró. —2— de l’Aménagement et des Réseaux) convoca matemàtiques per a la predicció del trànsit: Foto de família del a França, en les modalitats de tesi doctoral i el model bayesià conjugat per a l’estimació IX Premi abertis .56 n link abertis n GENER 2013 GENER 2013 n link abertis n 57
  • 30. NOTÍCIES Fundació Abertis abertis s’endinsa en l’univers de Dalí La fundació abertis i sanef patrocinen la gran retrospectiva sobre Dalí que es va inaugurar al novembre al Centre Pompidou de París Text i fotos abertis abertis, a través de la fundació nyar les Administracions Públiques en aquest abertis i de sanef –filial d’autopistes paper. En aquest sentit, el patrocini cultural del Grup a França– és un dels principals patro- és una de les accions d’implicació en la comu- cinadors de la gran retrospectiva de Dalí nitat i el teixit social que estableix el que es va obrir al públic al novembre al Cen- Pla Estratègic de Responsabilitat Social tre Pompidou, a París, i que estarà oberta al d’abertis, en què la companyia entén la cul- públic fins al 25 de març del 2013. Posteri- tura com un bé que enriqueix les persones i orment, es traslladarà a Madrid, al Museu millora la seva qualitat de vida. Reina Sofía, del 23 d’abril al 2 de setembre del 2013. Aquesta exposició és una ocasió abertis, amb el món artístic única per repassar l’obra de Salvador Dalí, ja La vinculació d’abertis amb el món de l’art que reuneix per primera vegada obres pro- compta també amb una altra fita històrica cedents dels tres dipositaris del llegat Dalí: molt destacada, amb l’adquisició l’any 2007, Fundació Gala-Salvador Dalí (Figueres), Sal- mitjançant dació, de l’oli de l’artista mala- vador Dalí Museum de St Petersburg (Florida) gueny Pablo Ruiz Picasso, Dona amb gorra i Museu Reina Sofía (Madrid), que d’aquesta i amb coll de pell (1937), actualment al manera uneixen esforços per oferir al públic Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC). el millor dels seus fons. abertis i la fundació abertis mantenen Contribueixen a l’excepcionalitat de la col·laboracions permanents amb les princi- mostra préstecs d’altres institucions de pri- pals institucions culturals d’aquells territo- mer ordre, com el MoMA (Nova York), el ris on opera la companyia, entre les quals D’esquerra a dreta, Francisco Reynés, Philadelphia Museum of Art, la Tate Modern destaquen: el Museu del Prado, Gran Teatre conseller delegat i els Musées Royaux des Beaux-Arts de Bèl- del Liceu, Teatro Real de Madrid, Museu d’abertis; Carlos gica. Aquesta col·laboració és una mostra Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), Fun- Bastarreche, ambaixador espanyol més del compromís d’abertis i la fundació dació Orfeó Català-Palau de la Música, a França; Frédéric abertis amb la cultura, que col·laboren amb Teatre Nacional de Catalunya (TNC), L’Au- Oudéa, president CEO les grans institucions culturals dels països on ditori i l’Orquestra Simfònica de Barcelona de Société Générale; i François Gauthey, el Grup està present, amb l’objectiu de fer i Nacional de Catalunya (OBC), Fundació director general accessible la cultura al gran públic i acompa- Francisco Godia, Museu d’Art Contemporani de sanef.58 n link abertis n GENER 2013 GENER 2013 n link abertis n 59
  • 31. NOTÍCIES BREUS de Barcelona (MACBA) i festivals musicals com Castell de Peralada i Jardins de Cap Roig. El Grup també promou publicacions vinculades amb el patrimoni i la cultura, com la col·lecció Viator, que en la seva última edició recopila una anàlisi del patrimoni que atresoren al seu voltant les autopistes fran- ceses, gestionades per sanef, concessionà- ria del grup abertis a França. Presència d’abertis i la fundació abertis a França abertis és el primer inversor espanyol a França. En els darrers anys, el Grup ha rea- litzat inversions acumulades de gairebé 5.000 milions d’euros al país, estenent la seva presència a les seves àrees de negoci d’autopistes i infraestructures de teleco- La presència internacional de la El president de sanef, Alain Minc, amb municacions. La companyia va incorporar càtedra abertis és cada vegada més impor- l’expresident del Banc el 2006 la concessionària sanef (Société tant i constata el compromís de la compa- Central Europeu, des Autoroutes du Nord et de l’Est de la nyia amb el món acadèmic. Recentment, Jean-Claude Trichet, a la presentació de France), després que el desembre del 2005 abertis ha incorporat una càtedra creada l’exposició de Dalí. el Govern francès adjudiqués el concurs de juntament amb la Universitat de Puerto privatització d’aquesta empresa al consorci Rico (UPR) que contribuirà a la investigació FUNDACIÓ ABERTIS Holding d’Infrastructures de Transport (HIT), liderat per abertis amb un 52,5% de par- ticipació i en què també participen la Caisse sobre la repercussió de les grans obres en el territori, millorant així la qualitat de vida dels seus habitants. Ben aviat, la càtedra Visita dels Prínceps a Castellet de Dépôts, el grup assegurador AXA, el fons abertis estarà també present a Xile. Formen El passat 26 de novembre es va cele- Els Prínceps Leopoldo Rodés, membre del Consell d’Ad- d’inversió francès Predica i la societat FFP, part també de la càtedra abertis: la brar al castell de Castellet, seu de la d’Astúries i de ministració d’abertis; i Jaime Alfonsín, cap Girona, en un controlada per la família Peugeot. càtedra abertis-UPC de Gestió d’Infraes- fundació abertis, la desena reunió de la moment de l’acte. de la Secretaria de Ses Alteses Reials. n L’entrada de sanef al Grup va suposar tructures del Transport; la càtedra abertis- Comissió Delegada de la Fundació Príncep l’ampliació de la xarxa d’autopistes gestio- IESE de Regulació, Competència i Polítiques de Girona (FPdGi), sota la presidència de nades per abertis en 1.757 quilòmetres de Públiques; la càtedra abertis-ESADE Ses Alteses Reials Felip de Borbó i Letizia vies de peatge en servei al nord de França, de Lideratges i Governança Democràtica; Ortiz.A la trobada van estar presents el patró Normandia i Aquitània. sanef gestiona qua- la càtedra abertis-FEDEA d’Economia de de la FPdGi i president d’abertis i de la tre de les set vies d’accés per autopista a Illa les Infraestructures i Transports i la chaire fundació abertis, Salvador Alemany, i el de França (regió de París) i també el trànsit abertis-École des Ponts ParisTech -IFFSTAR conseller delegat d’abertis, Francisco que connecta Alemanya, Bèlgica i Luxemburg (Institut Français des Sciences et Technolo- Reynés, qui van fer l’entrega d’insígnies a amb el nord de França i el Regne Unit. En el gies des Transports, de l’Aménagement et SS.AA.RR després de la firma del Llibre d’ho- negoci de les infraestructures de telecomu- des Réseaux). nor del castell. A més dels membres de la nicacions, abertis és accionista de l’opera- Comissió Delegada, la visita va comptar, dor de satèl·lits Eutelsat. sanef i la cultura entre d’altres, amb la presència de Sergi La fundació abertis va iniciar el 2011 sanef exemplifica el seu compromís amb Loughney, director de la fundació abertis; les seves activitats a França amb la creació els territoris on opera mitjançant el patrocini d’una càtedra, conjuntament amb l’École cultural de nombrosos festivals regionals en ‘MENTORING’ des Ponts ParisTech i IFSTTAR, per a la for- els camps de la música, el cinema, la natu- mació i la investigació en matèria de gestió ralesa o el folklore. El 2013, sanef té previst Apadrinant el talent d’infraestructures, així com amb el llança- donar suport a una desena de certàmens a ment d’un programa de formació per a joves tot França, entre els quals es troben el Fes- abertis col·laborarà amb la Fundació onals. Entre d’altres, participaran en el pro- sobre conducció en autopista: Autoroute tival de Jazz de la Petite Pierre (Alsàcia), el Príncep de Girona en el seu nou pro- jecte el director corporatiu de Persones, Joan Académie. La chaire abertis, dirigida pel Festival de Cinema de Cabourg i Normandie jecte Apadrinant el talent amb l’objectiu de Rafel; el director de Compres i Serveis Gene- professor Simon Cohen, està dedicada a la Impressionnisme (Normandia), els Dies de millorar l’ocupabilitat de joves amb forma- rals, Josep M. Gómez Hospital; el director formació i la investigació en matèria de la Rosa de l’Abadia de Chaalis i el Festival ció universitària o que hagin cursat un cicle de Control de Gestió Corporativa, Martí gestió d’infraestructures de transport. Jun- de Saint-Riquier (Picardia) i el Touquet Inter- superior de formació professional. Es tracta Carbonell; i el gerent d’Assessoria Jurídica, tament amb les càtedres amb la Universitat national Music Master (Pas de Calais). Amb d’un projecte de mentoring pel qual cada Daniel Ventín. n Politècnica de Catalunya (Barcelona) cons- l’objectiu de difondre el patrimoni de les participant tindrà un padrí que el guiarà titueix una xarxa europea de càtedres espe- diferents regions de França on està present, durant sis mesos en la recerca d’una feina cialitzades que convoquen el Premi abertis sanef ha dotat totes les seves àrees de ser- ajustada a les seves competències. En aquest internacional d’investigació en gestió d’in- vei de panells informatius amb els punts sentit, abertis s’implicarà proporcionant fraestructures de transport. d’interès cultural i històric de la zona. n mentors afins als seus interessos professi-60 n link abertis n GENER 2013 GENER 2013 n link abertis n 61
  • 32. abertis breus Acord per al foment del turisme La companyia desenvoluparà diferents accions informatives per promocionar i difondre les possibilitats turístiques de Catalunya La directora general de Turisme i per donar a conèixer itineraris i escapades crearà una secció exclusiva dedicada a vicepresidenta executiva de l’Agèn- al voltant de Catalunya. Catalunya al portal www.autopistas.com cia Catalana de Turisme (ACT), Marian Fruit d’aquesta col·laboració, abertis i editarà una guia multimèdia turística en Muro, i el director general d’abertis autopistas portarà a terme diferents acci- català, castellà, anglès, francès i alemany. autopistas, Josep Lluís Giménez, van ons informatives en les seves àrees de Per la seva banda, l’Agència Catalana firmar el passat desembre un acord de servei i autopistes per difondre entre de Turisme facilitarà els continguts més col·laboració per fomentar conjuntament els seus usuaris les possibilitats turístiques apropiats per a les plataformes d’abertis el turisme a Catalunya. L’acord, vigent fins de la destinació catalana, ja sigui en suports autopistas i li oferirà presència en els seus al 31 de desembre del 2013, permetrà dis- off-line com a través dels seus canals suports de promoció, especialment a inter- senyar diferents iniciatives promocionals de comunicació on-line. En aquest sentit, net i a les xarxes socials. n Isidre Fainé, amb Marian Muro, ACCIONISTES el premi de la directora general Cambra de Comerç Isidre Fainé, guardonat de Nova York. de Turisme, i Josep Lluís Giménez, director a Nova York general d’abertis autopistas, després de la firma de col·laboració. El president de CaixaBank i vicepre- segons la Cambra de Comerç. Isidre Fainé, sident primer d’abertis, Isidre Fainé, per la seva banda, va assenyalar que aquest va recollir el passat mes de desembre el premi reconeixement suposa un “nou estímul” per Business Leader of the Year que atorga la seguir avançant en el ferm “compromís de Cambra de Comerç, el principal fòrum servei de CaixaBank amb els seus clients i empresarial entre Espanya i els Estats Units. amb la societat”. L’acte de lliurament del El guardó reconeix “el sentit de l’anticipació premi va comptar amb l’assistència de més d’Isidre Fainé, en crear CaixaBank i treure’l de 300 representants, tant dels Estats Units a borsa, a més de contribuir a la vertebració com d’Espanya, del món de les finances, del sector financer espanyol i convertir-se l’empresa, la política, la cultura i d’organit- en el principal banc minorista a Espanya”, zacions benèfiques i socials. n ABERTIS Nous consellers dominicals 3 El Consell d’Administració d’abertis, ces Kappa, SARL respectivament. Després a proposta de la seva Comissió de d’aquesta remodelació, el Consell d’Admi- AUTOPISTES Nomenaments i Retribucions, va nomenar nous nistració d’abertis manté quatre vicepre- el passat mes de desembre per cooptació consellers nomenats sidències encapçalades per Isidre Fainé; Simulacre d’accident a l’AP-7 Obrascon Huarte Lain, SA, representada per Obrascon Huarte Lain SA, representada per després de Juan Miguel Villar Mir; OHL Concesiones Juan Miguel Villar Mir; G3T SL, representada abertis autopistas va realitzar un gències, Bombers de la Diputació d’Alacant, l’entrada d’OHL SAU, representada per Juan Villar-Mir de al capital per Carmen Godia i Théâtre Directorship simulacre d’accident a l’interior del SAMU, Protecció Civil i els ajuntaments de Fuentes; i OHL Emisiones SAU, representada d’abertis. Services Alpha, SARL, representada per Javier túnel de Mascarat, situat a l’autopista AP-7 Calpe, Benissa i Altea. L’operació servirà per per Tomás García Madrid, com a nous con- de Jaime. El Consell també ha donat llum entre les localitats alacantines de Calpe i avaluar els actuals procediments d’emer- sellers dominicals de la companyia. Els nous verda a la incorporació d’OHL Concesiones Altea. En l’exercici van participar més de gències i per millorar la coordinació de tots consellers substitueixen en el càrrec Floren- a la Comissió de Nomenaments i Retribu- 100 persones entre cossos operatius, figu- els agents intervinents, redundant en una tino Pérez, Pablo Vallbona i Ángel García cions d’abertis, representada per Juan Villar- rants, observadors i assistents. El simulacre millora del servei i de la seguretat viària del Altozano, que exercien el seu càrrec en repre- Mir de Fuentes, així com el nomenament es va portar a terme amb la col·laboració de trànsit que circula per l’autopista. L’exercici sentació de Théâtre Directorship Services del conseller independent Carlos Colomer la Demarcació de Carreteres i en coordina- va consistir en la simulació d’un accident Delta, SARL, Théâtre Directorship Services Casellas com a membre de la Comissió ció amb la Guàrdia Civil, la Direcció General entre tres turismes a l’interior del túnel i del Lambda, SARL i Théâtre Directorship Servi- d’Auditoria i Control. n de Trànsit, el Centre de Coordinació d’Emer- posterior incendi d’un d’ells. n62 n link abertis n GENER 2013 GENER 2013 n link abertis n 63
  • 33. TELECOMUNICACIONS AEROPORTS BREUS Premi a l’excel·lència en gestió London Luton, guardonat abertis telecom renova la concessió per organitzacions de dins i fora d’Europa. El premi reconeix les normes i la cultura de seguretat, tant de l’equip de atorgada pel Club d’Excel·lència en L’equip d’avaluadors va manifestar el l’ExxonMobil com de l’equip d’Operacions Aèries de London Luton Gestió amb el segell 500+. Els passats 8, 9 seu entusiasme davant la feina d’abertis i 10 d’octubre els avaluadors del Club Excel· telecom cap a l’excel·lència, van destacar L’aeroport de London Luton ha estat com de l’equip d’Operacions Aèries de l’ae- Comitè de Seguretat d’Operacions Aèries i lència Gestió van visitar les  instal·lacions la maduresa de la cultura empresarial (tot guardonat amb el prestigiós premi roport de London Luton, i suposa la primera de l’Equip d’Operacions Aèries per posar en (Barcelona i Madrid) per quantificar el grau i ser una companyia jove), la solidesa i l’ade- ExxonMobil Aviation Safety Award com a vegada que els equips han estat guardonats marxa un procés de procediments i políti- d’excel·lència de la companyia basant-se quat enfocament dels fonaments establerts reconeixement als seus èxits al llarg del amb el premi de màxim nivell d’Exxon, dels ques estandarditzades per a tots els usuaris en el model EFQM. El model EFQM d’Excel·- i la clara orientació al client. Aquests èxits 2011. El premi reconeix les normes i la cul- quals només cinc es van entregar a equips de les zones d’operacions. Com a resultat, lència és un model de gestió de l’organitza- permeten reforçar i evidenciar d’una manera tura de seguretat tant de l’equip del dipòsit d’operacions a Europa, Àsia i Àfrica. El premi les polítiques comunes poden establir-se i ció que, des de la European Foundation for formal davant la societat i davant els clients  ExxonMobil de l’aeroport de London Luton suposa un reconeixement als esforços del mantenir-se conjuntament. n Quality Management, s’actualitza amb la el compromís d’abertis telecom amb informació pràctica i acadèmica aportada la excel·lència. n Edifici principal de la terminal de l’aeroport de AUTOPISTES London Luton. Canvi de modalitat de pagament per als professionals del transport A partir de l’1 de gener del 2013, no financers (Repsol, Cepsa, Servisa, DKV, Ressa, abertis autopistas deixarà d’acceptar entre d’altres), dirigida a combatre el frau que com a mitjà de pagament les targetes profes- es comet amb aquesta tipologia de targetes, sionals (targetes emeses per un emissor no fàcilment falsificables.Aquestes targetes seran financer) per a vehicles de massa màxima substituïdes per Via-T, que és ara per ara el autoritzada (MMA) igual o superior a 3,5 tones sistema de pagament en autopista més segur, en la seva xarxa d’autopistes a Espanya. A ja que es basa en una tecnologia més avançada abertis ha pres partir d’aquesta data, només s’acceptaran i és vàlid en la totalitat de la xarxa d’autopis- aquesta mesura targetes d’emissors financers i dispositius de tes espanyoles.Així mateix, aquest sistema de per lluitar contra el frau que es comet telepeatge, comVia-T.Aquesta és una mesura telepeatge ofereix descomptes i beneficis als amb aquest tipus conjunta d’abertis autopistas i els emissors professionals del transport. n de targetes. TELECOMUNICACIONS XXXVI Trobada de les Telecomunicacions El passat mes de setembre es va que van posar sobre la taula temes com el portar a terme la XXVI Trobada desplegament d’infraestructures, el desen- de les Telecomunicacions sota el lema volupament de tecnologies al servei de El pont cap al futur, organitzada per la Uni- l’eficiència i el futur del sector. Es tracta El director versitat Internacional Menéndez Pelayo, i d’una interessant oportunitat que ofereix general en què va participar el director general la Universitat Internacional Menéndez d’abertis d’abertis telecom, Tobías Martínez. Com Pelayo per aportar una visió global de la telecom, Tobías cada estiu, es van donar cita al Palacio de situació actual en el món de les telecomu- Martínez. la Magdalena els representants del sector, nicacions. n64 n link abertis n gener 2013 gener 2013 n link abertis n 65
  • 34. BREUS ART Ajuda al Museu d’Art INvestor’s Contemporani de Segòvia resultats 68 El benefici net recurrent d’abertis va créixer un 6% en abertis autopistas ha evitat el què s’han pogut portar a terme activitats tancament del Museu d’Art Con- educatives dirigides a famílies, col·lectius, els 9 primers mesos del 2012 temporani Esteban Vicente de Segòvia amb associacions culturals i al públic en general. la venda del quadre Canto, del mateix autor, L’obra en qüestió, Canto, va ser realitzada el pintor Esteban Vicente. El quadre va ser el 1995, quan Esteban Vicente tenia 92 venut a l’empresa Ambientair i abertis anys, i destil·la l’energia, la depuració i la autopistas va donar els diners obtinguts desimboltura assolida al llarg de tota una en la venda al Museu, ubicat a Segòvia, amb vida artística. n D’esquerra a dreta, i flanquejant el quadre, Francisco Javier Vázquez, president del Museu d’Art Contemporani Esteban Vicente de Segòvia; Ricard Fornesa, director de Relació amb Institucions i Innovació d’abertis autopistas; Andrés Ortega, conseller delegat d’Ambientair; i Ana Martínez de Aguilar, directora del museu. PUBLICACIONS Nou volum sobre personatges il·lustres abertis autopistas ha presentat el Hilari Sacalm i president del Consell Comarcal nou volum de la col·lecció Personatges de la Selva, Robert Fauria; i el director general il·lustres centrat en les comarques del Giro- d’abertis autopistas, Josep Lluís Giménez. nès i la Selva. El llibre, del qual s’han editat Els músics Xavier Montsalvatge i Xavier Cugat, 2.000 exemplars, repassa les biografies de l’arquitecte Rafael Masó, els escriptors Roberto més de 150 persones destacades d’aquestes Bolaño, Miquel Pairolí i Salvador Espriu, el comarques. El llibre es va presentar al Palau de filòleg Modes Prats, i els empresaris Narcís Congressos de Girona per l’alcalde de Girona, Xifra, Paulino Torras i Jaume Casademont són Carles Puigdemont; l’alcalde de Sant Martí de alguns dels personatges il·lustres que recull el Llémena i president del Consell Comarcal del llibre, que fa un recorregut també pels pobles Gironès, Jaume Busquets; l’alcalde de Sant i ciutats d’aquestes comarques. n La companyia ha multiplicat per El director 21 la seva capitalització borsària general d’abertis abertis compleix autopistas, Josep Lluís Giménez, acompanyat de participants en el llibre. 25 anys en borsa66 n link abertis n gener 2013 MARÇ 2010 n link abertis n 73
  • 35. INvestor’s LINKEls ingressos d’explotaciód’abertis en els 9 primersmesos del 2012 van assolirels 2.992 milions d’euros. El resultat consolidat dels nou primers –basada en la distribució d’un dividend crei- de l’estiu la caiguda del trànsit s’ha estabilit- mesos del 2012 incorpora les plusvàlues per xent en dos pagaments i una ampliació de zat, encara que preveiem que l’any 2012Resultats la venda d’Eutelsat, que es va portar a terme capital alliberada– és un dels pilars de la com- tanqui a Espanya amb una caiguda del voltant mitjançant la col·locació accelerada al gener panyia i una mostra de la seva fortalesa en del 10%, fet que suposa aproximadament un entre inversors qualificats d’un 16% i l’acord una conjuntura econòmica molt complexa”. 30% acumulat des de l’inici de la crisi”. amb China Investment Corporation (CIC) per Per la seva banda, el conseller delegat El director general financer i de desen- a la venda d’un 7% addicional el passat mes d’abertis, Francisco Reynés, ha destacat sobre volupament corporatiu d’abertis, José Aljaro,gener-setembre de juny. També incorporen les plusvàlues per els resultats presentats avui que “la progres- ha assenyalat que “abertis està implemen- la venda, el passat mes d’agost, de la partici- siva internacionalització de la companyia, així tant una estratègia dinàmica de gestió d’ac- pació a Brisa, així com la provisió de diverses com la intensificació en el nostre pla d’efici- tius que li permeti créixer i millorar les seves partides de costos destinades a l’adaptació ència operativa i de costos han permès com- ràtios de palanquejament . El mercat de deute2012 de les estructures de la companyia a la pensar els efectes d’una caiguda del trànsit a a llarg termini ha reconegut l’esforç en gestió abertis va tancar els nou primers demanda domèstica. Les plusvàlues per la les autopistes espanyoles”. En aquest sentit, que està realitzant la companyia, i prova mesos del 2012 amb resultats a l’alça venda d’Eutelsat i Brisa fan que el resultat ha destacat Reynés, “hem notat que després d’això és que a l’octubre hem pogut col·locar en totes les seves principals magnituds. Les net del Grup en aquest període se situï en els un bo a 7 anys per 750 milions d’euros a un millores en ingressos (+1%), Ebitda recurrent 1.003 milions d’euros (+69%). Sense tenir tipus d’interès molt competitiu de 4,75%”.El benefici net recurrent d’abertis creix (+3%) i resultat net recurrent (+6%) desta- en compte aquestes aportacions extraordi- quen en un període en què l’evolució del nàries, el resultat recurrent assoleix els 536 Compte de resultatsun 6% en els 9 primers mesos del 2012, EL MANTENIMENT DE LA trànsit a les autopistes del Grup a Espanya i milions (+6%). Els ingressos d’explotació d’abertis en els 9fins als 536 milions d’euros França es manté negativa. Els resultats del El president d’abertis, Salvador Alemany, POLÍTICA DE DIVIDENDS primers mesos del 2012 assoleixen els 2.992Text I fotos abertis Grup no incorporen encara en aquest període ha assenyalat que “el Consell d’abertis ha ÉS UN DELS PILARS DE LA milions d’euros, un 1% més que en el mateix els efectes de la incorporació d’actius d’au- aprovat un dividend a compte de 0,33 euros COMPANYIA I UNA MOSTRA període de l’any anterior, fet que suposa que topistes d’OHL al Brasil. Uns actius que en el per acció que dóna continuïtat a la política un 53% dels ingressos es generen fora d’Es- DE la seva fortalesa primer semestre del 2012 van registrar uns de retribució a l’accionista del Grup, que des- panya –procedents principalment de França, ingressos de 560 milions d’euros, un 23% més taca per la seva solidesa i estabilitat. El man- A UNA CONJUNTURA Xile i el Regne Unit– en relació amb l’any que en el mateix període de l’any anterior. teniment de la nostra política de dividends ECONÒMICA MOLT COMPLEXA anterior. Del total d’ingressos, un 80% es68 n link abertis n GENER 2013 GENER 2013 n link abertis n 69
  • 36. L’activitat 750 milions d’euros, amb un cupó anual del d’aeroports d’abertis va assolir en 4,75% i venciment l’octubre del 2019. L’emis- El negoci d’autopistes sió del bo permet allargar el perfil de venci- aquest període uns d’abertis va aportar ingressos de 246 ments de deute i mantenir uns costos de milions d’euros, amb finançament competitius. 2.371 milions d’euros 69% un augment del 2% respecte al 2011. Les inversions del Grup en aquest perí- en ingressos (80%) i ode ascendeixen a 314 milions d’euros, dels 1.669 milions d’euros quals 256 milions es van destinar a expansió en Ebitda (88%) d’augment del resultat i 58 milions a inversions operatives. Els prin- net total, fins als 1.003 cipals projectes d’expansió en aquest període milions d’euros. són els destinats a finalitzar l’ampliació de l’autopista AP-7 (61 milions) i el tercer carril 1% de l’AP-6 (17 milions) a Espanya, les inversi- L’abonament d’aquest dividend a ons relacionades amb el paquet vert en auto- compte, que es preveu portar a terme el prò- pistes a França (41 milions) i l’adquisició de xim 8 de novembre, s’emmarca en la cone- d’augment 750 torres de telefonia mòbil a Telefónica guda política de retribució a l’accionista dels ingressos (68 milions). d’abertis basada en la distribució d’un divi- d’explotació, fins als dend anual al qual se suma la ja citada ampli- 2.992 milions d’euros. Evolució dels negocis del Grup ació de capital alliberada. El negoci d’autopistes d’abertis va aportar 2.371 milions d’euros en ingressos (80%) i Ingressos d’explotació: 1.669 milions d’euros en Ebitda (88%). El 2.992 milions d’euros (+1%). trànsit en el conjunt de la xarxa d’autopistes Ebitda recurrent: d’abertis en els 9 primers mesos reflecteix 1.958 milions d’euros (+3%). una Intensitat Mitjana Diària (IMD) de 22.068 Resultat net total recurrent: vehicles (-4,6%). El període està marcat per 536 milions d’euros (+6%). la negativa evolució del trànsit a França Resultat net total: COMPTE DE RESULTATS I BALANÇ (-2,7%) i Espanya (-10%), i pels nivells posi- 1.003 milions d’euros (+69%). Compte de resultats gener-setembre 2012 M₧ tius a les autopistes de Xile, l’Argentina i Deute net: SeT 2012 SeT 2011 Var Puerto Rico (+4,8%). 12.512 milions d’euros (-10%). Ingressos d’explotació 2.992 2.964 1% El negoci de telecomunicacions va tancar Despeses d’explotació -1.092 -1.070 2% aquest període amb uns ingressos de 370 n El Consell d’Administració d’abertis aprova Ebitda 1.900 1.894 0% milions d’euros (-3%) i un Ebitda de 170 mili- el pagament d’un dividend a compte dels Ebitda recurrent 1.958 1.898 3% ons d’euros. Els ingressos de telecomunica- resultats del 2012 de 0,33 euros per acció, Dotació amortització -815 cions s’han vist afectats per un descens dels que s’abonarà el proper 8 de novembre, un Resultat d’explotació 1.085 1.192 -9% ingressos no recurrents per extensions de TDT 10% superior al de l’any anterior (un 15% si Resultat financer 34 -447 respecte al mateix període del 2011, així com es té en compte també l’ampliació de capital Resultat posada en equivalència 56 96 per una menor aportació d’Hispasat. L’acti- alliberada). Impostos sobre societats -121 -204 vitat d’aeroports va aconseguir en aquest n Segueix creixent el percentatge d’ingressos Interessos dels minoritaris -50 -62 període uns ingressos de 246 milions d’euros, i Ebitda generat fora d’Espanya, que ja supera Resultat reorganització societària 0 20genera en l’activitat d’autopistes, mentre que Del total de deute, un 56% s’ha constituït amb un augment del 2% respecte al 2011, i el 50%, encara que els resultats del Grup en Resultat accionistes de la societat 1.003 594 69%un 13% correspon al sector de telecomuni- amb garantia dels propis projectes (sense un Ebitda de 76 milions d’euros. Les principals aquest període no incorporen encara els efec- Resultat accionistes de la societat recurrent 536 508 6%cacions i un 7% al d’aeroports. Per la seva recurs). El 91% del deute és a llarg termini i magnituds del negoci s’han reforçat gràcies tes de l’adquisició d’actius d’autopistes d’OHL El compte de resultats adjunt presenta pel seu valor net de 0 els ingressos i les despesesbanda, les despeses d’explotació augmenten un 85% a tipus fix. El cost mig del deute és a un lleuger increment del nombre de pas- al Brasil. corresponents als serveis de construcció o millora de les infraestructures realitzats durant l’exercici, que a efectes de presentació en els comptes anuals consolidats d’abertis es registrenen un 2%, fins als 1.092 milions d’euros, a del 4,68% i el venciment mig és de 6 anys. satgers fins als 18 milions (+1%). n El Grup segueix reduint el pes del seu endeu- de forma separada, atenent a l’establert per la CINIIF 12.causa dels costos no recurrents vinculats a Durant el mes d’octubre abertis, en el marc tament, que se situa en 12.512 milions d’eu-l’adaptació de les estructures de la companyia de la seva estratègia de gestió activa del Dividend a compte ros, un 10% menys respecte al tancament BALANÇ GENER-SETEMBRE 2012 (M €)a la demanda domèstica. El resultat brut balanç, va tancar una emissió de bons desti- El Consell d’Administració d’abertis va acor- del 2011. SET 2012 DES 2011d’explotació (Ebitda) va assolir els 1.900 nada a inversors qualificats per un import de dar ahir el pagament d’un dividend a compte n El comportament negatiu del trànsit a les Immobilitzacions materials i immaterials 16.747 17.222milions d’euros (+0,3%), un 50% del qual de l’exercici 2012 per un import brut de 0,33 autopistes a França (-2,7%) i Espanya (-10%) Immobilitzacions financeres 3.443 4.181està generat fora d’Espanya. Sense tenir en euros per acció a cadascuna de les accions es veu parcialment compensat per l’evolució Actius corrents 1.025 955compte l’efecte dels costos no recurrents existents i en circulació amb dret a percebre positiva del trànsit a Amèrica (+5%) i els Tresoreria 1.528 391l’Ebitda comparable ascendeix a 1.958 mili- aquest dividend, incloses les procedents de resultats del pla d’eficiència. TOTAL ACTIU 22.923 22.749ons d’euros, un 3% més. Les inversions del l’última ampliació de capital alliberada. L’im- n Els resultats dels nou primers mesos del Grup ascendeixen a port màxim total del dividend a compte 2012 incorporen les plusvàlues per la venda Patrimoni net 4.638 4.416Deute i inversions 314 milions, dels quals ascendeix a 268,8 milions d’euros, cosa que d’Eutelsat i Brisa. El resultat net total del Grup Deute financer no corrent 12.820 13.452El deute net d’abertis va descendir en els representa un increment del 10% respecte en aquest període se situa en els 1.003 mili- Passius no corrents 2.926 2.876primers 9 mesos de l’exercici en 1.370 milions, 256 es van destinar a l’exercici anterior, un 15% si es té en compte ons d’euros (+69%). Sense tenir en compte Deute financer corrent 1.219 820situant-se en els 12.512 milions d’euros, un a expansió i 58 a també l’efecte de l’ampliació de capital alli- els extraordinaris, el resultat recurrent asso- Passius corrents 1.320 1.18510% menys respecte al tancament del 2011. inversions operatives berada d’una acció nova per cada 20 antigues. leix els 536 milions (+6%). n TOTAL PASSIU 22.923 22.74970 n link abertis n GENER 2013 GENER 2013 n link abertis n 71
  • 37. revalorització Des dels orígens com acesa el 1987 fins al vigent any, l’acció AUGMENT DE abertis va augmentar el ingressos Els ingressos consolidats borsària d’abertis s’ha revaloritzat un 10% de mitjana anual, tenint LA COTITZACIÓ 2012 la seva cotització un del grup del Grup han passat INvestor’s en compte l’ajust per les ampliacions de capital i dividends 5,7% respecte l’any anterior, dels 470 milions LINK extraordinaris. La capitalització borsària de la companyia s’ha multiplicat per 21 vegades. mentre l’Ibex 35 va patir un descens del 4,7%. d’euros del 1999 als gairebé 4.000 del 2011.abertis compleix25 anys en borsaLa companyia ha multiplicat per21 la seva capitalització borsàriaEls títols d’abertis formen part ininterrompudament des del 1992 del’índex selectiu Ibex 35 i també són presents en altres destacats índexsinternacionals com l’Standard & Poor’s Europe 350 i l’FTSE Eurofirst 300.Des del 1987 fins al 2012, l’acció d’abertis s’ha revaloritzat un 10%de mitjana anualText I fotos abertis abertis va commemorar el 2012 el seu 25è aniversari en borsa. Un camíque les accions d’acesa van iniciar el 18 de dels 12,42 euros per acció, i la seva capita· lització borsària sobre els 10.000 milions d’euros a 31 de desembre del 2012. Des dels 10% Revaloritzaciómaig del 1987, a un preu d’1,10 euros. 25 orígens com acesa el 1987 fins al vigent mitjana anualanys després, el valor d’abertis –que va any, l’acció d’abertis s’ha revaloritzat un de l’acció d’abertisagafar el relleu el 2003– se situa al voltant 10% de mitjana anual, tenint en compte des del 1987.Capitalització borsària x21 l’ajust per les ampliacions de capital i divi· Retribució creixent16.000 dends extraordinaris. La capitalització bor· abertis basa la seva política de retribució a ABERTIS ES TROBA ENTRE LES15.000 sària de la companyia s’ha multiplicat per l’accionista en un dividend anual distribuït en COMPANYIES MÉS14.000 21 vegades. dos pagaments. Així mateix, la companyia13.000 Actualment, abertis es troba entre les realitza una ampliació anual de capital allibe· DESTACADES DE L’IBEX 3512.000 companyies més destacades de l’Ibex 35 en rada. El creixement a llarg termini del dividend EN TERMES DE RENDIBILITAT11.00010.000 termes de rendibilitat per dividend. Durant per acció estarà supeditat a la creació de valor PER DIVIDEND 9.000 el 2012 les accions d’abertis no s’han vist per als accionistes i seguirà un principi de sos· 8.000 afectades per l’evolució del context macro· tenibilitat.Amb càrrec a l’exercici 2011, aber- 7.000 econòmic. Mentre l’Ibex 35 patia una cai· tis va augmentar la retribució directa a l’ac· 6.000 5.000 guda del 4,7%, abertis va augmentar la cionista en forma de dividends ordinaris un 4.000 seva cotització un 5,7% respecte l’any ante· 10% que, sumat a l’ampliació de capital 1*20, la internacionalització 3.000 rior. La seva solidesa financera i la qualitat va suposar un increment de la remuneració 2.000 ha estat un element dels seus actius li han permès publicar per ordinària total d’un 15%. Alhora, abertis va 1.000 als primers 9 mesos del 2012 un creixement abonar el 2011 un dividend extraordinari per bàsic en el creixement 0 dels ingressos de l’1% i del resultat net un import brut de 0,67 euros per acció, i la d’abertis durant 18/05/ 1987 1987 1988 1989 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 recurrent del 5,6%. devolució d’aportacions amb càrrec al compte els últims 25 anys72 n link abertis n GENER 2013 gener 2013 n link abertis n 73
  • 38. 512,2 CRONOLOGIA Evolució Dividends pagats 18.05.87 Primer dia de cotització 443,4 efectiva d’acesa. 422,3 14.01.92 Estrena del selectiu Ibex 35. 402,2 12.09.94 acesa llança una OPA 357,5 sobre saba. 304,0 24.03.98 L’Ibex 35 supera 289,5 els 10.000 punts. 264,2 237,4 19.03.02 acesa llança una OPA sobre iberpistas. 20.05.02 Acord per a la fusió que +5% +15% donarà lloc a abertis. +5% +12% 19.07.02 Resultat de l’OPA +18% sobre iberpistas. +10% +5% +11% 02.06.03 Primer dia de cotització d’abertis. 04.12.03 Es formalitza l’adquisició de retevisión. 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 24.11.04 abertis i Aena Internacional llancen una OPA sobre TBI. 14.12.05 El Govern francès adjudica sanef al consorci d’abertis. 05.12.06 abertis adquireix 32% de Evolució anual acció abertis l’operador de satèl·lits Eutelsat. 20.04.07 L’ Ibex 35 marca màxim 20,000 històric a 15.080,90 punts. Evolució històrica cotització abertis 15.05.07 Les accions d’abertis 18,000 registren el seu màxim 16,000 històric de tancament ajustat a 24,98 € per acció. 14,000 18.05.07 abertis compleix 20 anys en borsa 12,000 15.02.08 El Consell d’abertis aprova 10,000 l’adquisició del 28,4% d’Hispasat. 8,000 19.12.08 Adquisició de les participacions d’ACS a Autopista Central i 6,000 Rutas del Pacífico. 4,000 26.06.09 abertis tanca l’adquisició de participacions d’ Itínere 2,000 a Espanya i Xile. 01.09.10 CVC entra en l’accionariat 0,000 d’abertis. 18-05-87 18-02-88 18-11-88 18-08-89 18-05-90 18-02-91 18-11-91 18-08-92 18-05-93 18-02-94 18-11-94 18-08-95 18-05-96 18-02-97 18-11-97 18-08-98 18-05-99 18-02-00 18-11-00 18-08-01 18-05-02 18-02-03 18-11-03 18-08-04 18-05-05 18-02-06 18-11-06 18-08-07 18-05-08 18-02-09 18-11-09 18-08-10 18-05-11 18-02-12 18-11-12 14.01.11 abertis ven el 6,68% del capital social d’Atlantia. 18.05.11 Venta d’aparcaments i logística. abertis es focalitza en tres àrees de negoci: de l’exercici 2011 per un import brut de 0,40 creixement d’abertis. La comparació dels autopistes,telecomunicacions euros per acció, sumant un total d’1,07 euros resultats d’abertis el 2012 amb els regis· i aeroports. per acció de remuneració extraordinària. trats el 1999 (encara llavors com Acesa 13.01.12 abertis ven el 16% del capital social d’ Eutelsat entre Durant l’any 2012, abertis ha compen· Infraestructuras) exemplifica el gran salt inversors qualificats. sat la disminució del trànsit a través de la efectuat per la companyia, culminat el 18.05.12 abertis compleix 25 anys diversificació geogràfica de les seves activi· passat exercici amb la integració de con· en borsa. tats, sumat a una política estricta de conten· cessions d’autopistes d’OHL al Brasil i 22.06.12 abertis ven el 7% del capital ció de costos. abertis continua sent una gran Xile i l’anunci de l’augment de participa· social d’ Eutelsat a CIC. generadora de caixa, cosa que li permet a la ció (fins a un 40%) en l’operador de satèl· 06.08.12 El Consell d’Administració dóna llum verda al projecte companyia mantenir amb garantia la política lits Hispasat. Així mateix, els ingressos d’integració d’actius de de retribució a l’accionista. Durant el mes de consolidats del Grup han passat de 470 autopistes d’ OHL al Brasil. juny es va portar a terme una ampliació de milions d’euros el 1999, en què el 3% 08.08.12 abertis accepta l’OPA formulada per Tagus sobre capital alliberada d’1*20 i el 8 de novembre corresponien a l’activitat internacional, Brisa i ven el seu 15,02% es va realitzar el pagament d’un dividend a als gairebé 4.000 milions el 2011, amb de participació. compte a càrrec de l’exercici 2012 de 0,33 més d’un 50% fora d’Espanya. 06.12.2012 abertis culmina l’operació euros bruts per acció, augmentant un 10% El continuat procés d’internaciona· d’integració d’actius d’autopistes d’OHL al Brasil. respecte al 2011. lització de les seves activitats ha permès 21.12.2012 abertis tanca l’adquisició de a abertis estar present en 14 països, en· tres autopistes d’OHL a Xile. Caràcter internacional tre els quals destaquen (França, el Regne 10.01.2013 abertis formalitza Durant aquests 25 anys, la internaciona· Unit, Xile, el Brasil i els Estats Units), en· l’adquisició a Telefónica d’un 7,2% del capital d’Hispasat. lització ha estat un element bàsic en el front dels 3 països del 1999. n 74 n link abertis n gener 2013
  • 39. cultura medi ambient art investigació seguretat viàriaper un món que funcioniA la fundació abertis promovem la investigació sobre la repercussió de les infraestructures enel territori, el medi ambient, l’economia i la demografia. Com una de les respostes al compromísde RSC d’abertis, desenvolupem un Programa de Seguretat Viària, l’objectiu del qualés sensibilitzar les persones sobre la necessitat d’una mobilitat responsable. Sensibles pelpatrimoni històric i artístic, actuem en la seva conservació i difusió, amb l’objectiu d’aproparla cultura a les persones. Ens comprometem per un món que funcioni.fundacioabertis.org
  • 40. fem que la teva ciutat sigui més intel·ligentUna ciutat intel·ligent és més eficient, més segura, més i confiança. I fem que la ciutat sigui més segura, dotant-lasostenible, és el futur. I això és el que volem construir amb de sistemes per a la detecció d’incidències per fer front avosaltres: una ciutat on es visqui millor. Per això la dotem qualsevol emergència. Amb abertis telecom, posem lade sensors que recullen i envien les dades a un centre de innovació a l’abast de les persones, fem créixer les vostrescontrol on les gestionem per optimitzar els recursos públics. telecomunicacions i la vostra ciutat, convertint-la en unaConnectem fins a l’últim racó creant vincles de participació ciutat intel·ligent, en la ciutat del futur. infraestructures que funcionan