Entrevista                                    Moacyr Duarte, president                                   de l’Associació B...
editorial                      Sensibilitat                      i intel·ligència                               La lectura...
22    nº07    Sumari                                                                                                      ...
opinió                                 La ciutat sensible                                                                 ...
reportatgeInternacionalitzacióabertis, nou líder                                                                          ...
Les concessionàries                                                                                                       ...
reportatgeEl Brasil obre les portesal sector privatLa presidenta del Brasil, Dilma Rousseff, va anunciar el passat mesd’ag...
reportatgePresència internacionalEl rol de les infraestructuresen un món globalEl president d’abertis, Salvador Alemany, v...
entrevistaPresident de l’ABCRMoacyr Duarte«Les concessions decarreteres al Brasilestan consolidades»El president de l’Asso...
i municipals, cosa que correspon amb el                     Aquest procediment requeriria que el         n n n            ...
Revista Link Abertis nº 7 Gener 2013
Revista Link Abertis nº 7 Gener 2013
Revista Link Abertis nº 7 Gener 2013
Revista Link Abertis nº 7 Gener 2013
Revista Link Abertis nº 7 Gener 2013
Revista Link Abertis nº 7 Gener 2013
Revista Link Abertis nº 7 Gener 2013
Revista Link Abertis nº 7 Gener 2013
Revista Link Abertis nº 7 Gener 2013
Revista Link Abertis nº 7 Gener 2013
Revista Link Abertis nº 7 Gener 2013
Revista Link Abertis nº 7 Gener 2013
Revista Link Abertis nº 7 Gener 2013
Revista Link Abertis nº 7 Gener 2013
Revista Link Abertis nº 7 Gener 2013
Revista Link Abertis nº 7 Gener 2013
Revista Link Abertis nº 7 Gener 2013
Revista Link Abertis nº 7 Gener 2013
Revista Link Abertis nº 7 Gener 2013
Revista Link Abertis nº 7 Gener 2013
Revista Link Abertis nº 7 Gener 2013
Revista Link Abertis nº 7 Gener 2013
Revista Link Abertis nº 7 Gener 2013
Revista Link Abertis nº 7 Gener 2013
Revista Link Abertis nº 7 Gener 2013
Revista Link Abertis nº 7 Gener 2013
Revista Link Abertis nº 7 Gener 2013
Revista Link Abertis nº 7 Gener 2013
Revista Link Abertis nº 7 Gener 2013
Revista Link Abertis nº 7 Gener 2013
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Revista Link Abertis nº 7 Gener 2013

500

Published on

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
500
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0
Actions
Shares
0
Downloads
1
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Revista Link Abertis nº 7 Gener 2013

  1. 1. Entrevista Moacyr Duarte, president de l’Associació Brasilera de Concessionàries de Carreteres P. 16 reportatge abertis gestionarà tres autopistes a Xile P. 26 sanef i abertis s’endinsen en l’univers de Dalí P. 58gener 2013 nº07 - Segona època abertis, líder mundial d’autopistes
  2. 2. editorial Sensibilitat i intel·ligència La lectura de l’article sobre les Smart Aquell impuls i decisió estratègics s’han Cities que l’arquitecte i enginyer ita- concretat en operacions en altres països enDESPRÉS de lià Carlo Ratti publica en aquestes pàgines els àmbits de les autopistes –amb sanefl’acord per m’ha fet pensar en la relació inseparable a França el 2006 i aquest 2012 amb el Brasil entre sensibilitat i intel·ligència. Amb La com a referents imprescindibles−, dels aero-integrar les ciutat sensible, Ratti ens planteja com ports, de les telecomunicacions, i erenconcessions d’OHL la intel·ligència d’una ciutat, l’eficiència el resultat d’una anticipació, de la sensibili-aL Brasil i a Xile, –basada en les tecnologies de la informació− tat respecte de la urgència del canvi i laja podem afirmar en la gestió de tots els seus processos, necessitat de preparar una companyia perque ABERTIS és el des de la traçabilitat dels residus a la gestió al futur. Capaç de fer sostenible el seu crei-primer operador de la mobilitat, passa pel fet que la ciutat xement, diversificant el risc geogràfic i, tingui “sentits”, sigui sensible. Ell es refereix per tant, dotant-la de fortalesa per superarmundial a un concepte físic. La ciutat, afirma, ha les diferents fases del cicle econòmic qued’autopistes” d’estar coberta de sensors, a fi i efecte que normalment són asimètriques, de manera la informació que aquests transmeten que un país o una regió econòmica compensa permeti l’adopció de decisions intel·ligents i reequilibra la fase alcista o baixista d’un i amb criteri. altre país o regió. D’alguna manera, doncs, la intel·ligència Treballem, doncs, per mantenir la forta- pressuposa la sensibilitat de saber apreciar lesa del Grup i el seu potencial de creixement. i interpretar –d’anticipar− el context en el És des d’aquesta fortalesa que no som aliens qual operem. I això és vàlid per a les orga- ni al context ni a la realitat econòmica que nitzacions i per a les persones. No podem vivim. També ens afecta i també nosaltres, conformar-nos amb un criteri d’allò que cal amb aquesta perspectiva de consolidació i fer i com, sense, prèviament, haver diagnos- de competitivitat a mig i llarg termini, hem ticat el que ens passa i, per tant, sense comp- pres decisions que comporten adaptació i tar amb la sensibilitat, amb la capacitat de una dosi de sacrifici que no hem d’amagar. sentir i interpretar els senyals que rebem i Tanquem un 2012 dens en decisions que que ens permeten establir aquest diagnòstic. anticipen el futur d’una abertis transformada, Vull pensar que a abertis hem estat més global. Decisions que ens fan més com- capaços de dotar-nos d’aquesta sensibilitat, petitius i també més eficients. Que ens apor- d’aquest sentit d’anticipació sobre el qual ten dimensió i, per tant, pulmó i espai per s’han fonamentat algunes de les decisions créixer. Unes i altres ens parlen de la capaci-Salvador clau preses aquests darrers anys i que han tat d’interpretar el context i anticipar-se. DeAlemany culminat en la realitat d’un grup que avui, la capacitat d’estar preparats i reaccionar aPresident d’abertis una vegada tancat l’acord per integrar les temps. L’abertis d’aquest final del 2012 és concessions d’OHL al Brasil i a Xile, ja podem més sòlida. És més internacional. Té un acci- afirmar que és el primer operador mundial onariat compromès, reforçat –després de d’autopistes. l’operació del Brasil− amb la incorporació Pensem per un moment quina seria la del Grup OHL com a accionista del Grup. realitat del nostre Grup en l’actual context Una abertis que segueix treballant per econòmic si a començaments del 2000, i al futur. Una companyia global i més com- amb més intensitat a partir del 2003, no plexa de gestionar per la diferent naturalesa haguéssim impulsat el procés d’internacio- i situació dels mercats i països on operem, nalització de la nostra activitat. D’aquell 98% però també amb més oportunitats per créi- d’ingressos que l’any 2000 es generaven a xer i per desenvolupar les nostres aptituds i Espanya hem passat al 40% que preveiem actituds com a professionals, com a persones per al 2013. abertis s’ha transformat defi- i com a ciutadans responsables i amb cons- nitivament en una companyia internacional ciència i sensibilitat del difícil context en el i d’abast global. Repte i, alhora, oportunitat. qual hem d’actuar i prendre decisions. n GENER 2013 n Link abertis n 3
  3. 3. 22 nº07 Sumari 16 08 reportatge abertis, nou líder mundial d’autopistes 16 38 Túnels 48 abertis gestionarà 26 44 54 ENTREVISTA reportatge Vallvidrera i el Cadí link abertis 58 Moacyr Duarte Insfrastructure Finance ‘Carpooling’ 49 link abertis és una publicació de “Les concessions al Brasil Summit 2012 Més de 10.000 usuaris Abertis Infraestructuras, SA estan consolidades” Debat sobre el sector fundació abertis 50 Av. del Parc Logístic, 12-20. 06 22 40 08040 Barcelona. abertis celebra el seu Tel.: 93 230 50 00. Fax: 93 230 50 02. IV Dia del Voluntariat Edita i realitza: Direcció Corporativa de Comunicació d’abertis. Opinió REPORTATGE reportatge Educació viària 52 Consell editorial: Salvador Alemany, Francisco Reynés, José Aljaro, Josep Maria Carlo Ratti Direcció de Recursos Telecomunicacions Nova acció en instituts Coronas, Toni Brunet, Juan María Hernández La ciutat sensible Interns i Eficiència Les torres compleixen anys Castellet 54 Puértolas, Sergi Loughney i Joan Rafel. 12 42 Un equip multidisciplinari, Candidat a Centre per Imatge corporativa i producció: Erik Ribé i Bernat Ruiz. competitiu i innovador Coordinació de continguts: a les Reserves de la 26 Alícia Cobeña. reportatge reportatge Biosfera Mediterrànies Redacció: Alícia Cobeña, Gemma Gazulla, Marc Gómez i Leticia Gonzálvez. Internacionalització Infraestructures I Premi abertis Col·laboració: Christine Allard, Carolina El Brasil obre les portes reportatge Una aposta per Bergantiños, Bob Bullock, Julio Cerezo, Joan d’investigació 56 Fontanals, Enric Pérez, Mercedes Pérez-Cruz, Roser al sector privat Llatinoamèrica la ciutat del futur Investor’s link L’ús de la matemàtica Prenafeta, Marc Ribó, Albert Rossell, Bernat Ruiz, 14 44 abertis, l’operador abertis, abertis autopistas, abertis telecom, en la predicció del trànsit abertis airports i fundació abertis. d’autopistes més gran de Xile Realització: Dalí 58 30 68 Ediciones Reunidas, SA (Grupo Zeta). reportatge notícies abertis patrocina Revistes Corporatives Barcelona. Presència internacional Hispasat 44 una exposició sobre el Consell de Cent, 425. 08009 Barcelona. Tel.: 93 265 53 53. El rol de les infraestructures viatge Dos nous satèl·lits pintor català a França resultats Gerent: Òscar Voltas. Coordinadora editorial: en un món global Valparaíso sanef 46 Gener-setembre 2012 Nuria González. Redactor en cap: Toni Sarrià. 61 Redacció: Gemma Figueras i Toni Capilla. 15 Dona de l’oceà Adquirida la companyia Resultats a l’alça Maquetació: Cristina Vilaplana i Xavier Julià. 34 72 líder en sistemes Edició: Ares Rubio. Dipòsit legal: B-16431-2010. reportatge de peatge a Europa breus abertis telèfon d’atenció a l’accionista: 902 30 10 15. La Nit de l’Economia reportatge Eco-pôle 47 Actualitat abertis aniversari www.abertis.com abertis rep un premi a la metropistas El futur edifici Apunts d’altres abertis compleix abertis no es fa responsable de l’opinió dels seus col·laboradors en els treballs publicats, millor operació de l’any Primer any de recorregut ecològic de sanef notícies destacades 25 anys en borsa ni s’identifica necessàriament amb la seva opinió.4 n link abertis n gener 2013 gener 2013 n Link abertis n 5
  4. 4. opinió La ciutat sensible Big Data, o la capacitat de manipular grans quantitats de dades està centralitzada, les administracions senten precisament que han d’actuar. “Què hem de fer?” és una de Les xarxes, els sensors i el disseny estan redefinint les preguntes que escoltem repetides vega- per des per part dels alcaldes de ciutats asiàti- Carlo les nostres ciutats. Els espais en què vivim seran més ques, europees i americanes. Existeixen Ratti verds, socials i estaran més connectats. En una paraula, diferents enfocaments possibles. El primer Arquitecte i enginyer, seran més intel·ligents fascina les grans multinacionals, moltes de les quals estan entrant amb força en el camp exerceix a Itàlia i Semblava que la xarxa anava a ani- Podem dir que internet està envaint l’espai Smart City. Des de Cisco a Ibm i Siemens, treballa al MIT, on dirigeix el Senseable quilar les ciutats i, en canvi, les està físic, un fenomen que sovint es coneix amb són moltes les que proposen solucions per City Lab. salvant. A mitjans 90, a causa de l’explosió el nom de Smart City. Aquesta evolució ha fer més eficients els serveis com el transport d’internet impulsat pels primers navegadors, invertit també altres realitats i actualment i la recollida dels residus. És un enfocament Ha col·laborat en més molta gent parlava de la Death of Distance estrenem una dimensió híbrida, entre el interessant, encara que a vegades massa de 200 publicacions, prenent el títol del llibre de Frances Cairn- món digital i el món material, que està tècnic i pensat des de fora. com The New York Times, Scientific cross. L’explosió de les xarxes anunciava la transformant la manera com vivim. Pren- Al contrari, també és possible treballar American, La Stampa supressió de les distàncies en el món físic. guem, per exemple, les carreres de fórmula en les ciutats des de baix, fet que permet a i la revista Domus. La idea era tan forta que l’escriptor nord- 1: fa 20 anys per guanyar es necessitava un la ciutadania portar a terme un nou paper. americà George Gilder va arribar a dir que, bon motor i un bon pilot, però ara el que fa Ho hem vist en el cas de la primavera àrab La seva obra s’ha tenint-ho tot a mà, les ciutats desaparei- falta és un sistema de telemetria basat en o de l’elecció d’Obama com a president exhibit a la Biennale xerien com a “llegat inútil del passat.” No la recopilació de dades de milers de sensors dels Estats Units. Per gestionar una àrea de Venècia, el Museu d’Arts Decoratives de obstant això, des d’aleshores, el nombre de col·locats al cotxe i en el seu processament urbana poden activar-se dinàmiques simi- Barcelona, el Museu persones que prefereix viure en àrees urba- en temps real. lars. Al Regne Unit, per solucionar els pro- de la Ciència a Londres nes ha augmentat fins a superar el 2008 el De la mateixa manera, les ciutats d’avui blemes de transport Fix My Transport s’ha o el MoMA de Nova 50% de la població mundial: un fet sense dia ens permeten recopilar una quantitat convertit en un sistema molt eficaç i gratuït York. La revista Time precedents en la història de la humanitat. d’informació sense precedents, que després per recopilar informes d’allò que no funci- va valorar el seu Digital Les xarxes han reforçat, en lloc de debi- pot ser transformada en respostes per part ona en el transport públic.A Boston, l’alcalde Water Pavilion a litar, els elements de centralitat existents. dels habitants o de l’administració pública. Menino va llançar el projecte New Urban l’Exposició Mundial del De fet, la tecnologia ens allibera de l’obli- L’univers de les aplicacions urbanes és el Mechanics per incentivar l’activisme dels 2008 com una de les gació d’estar en un únic lloc per fer les coses, signe més evident d’aquesta evolució. Per individus, convertits en “experts de la ciu- millors obres de l’any . però això no ens allunya dels centres habi- exemple, l’aplicació Waze per a telèfons tat”. En el projecte destaquen, per exemple, El 2010 la revista tats. Les coses que ens interessen de la mòbils, que contribueix a què el trànsit les aplicacions desenvolupades per ajudar Blueprint el va nostra vida quotidiana estan en l’espai físic: funcioni millor gràcies a les indicacions dels a assenyalar els problemes i per posar en seleccionar com una una bona qualitat de vida, un context humà usuaris. O Open Table, que permet als clients contacte famílies i professors. de les 25 persones favorable, condicions mediambientals òpti- reservar taula directament en un restaurant En lloc d’invertir en projectes faraònics, que “canviaran el món mes i tots els altres factors determinants (als Estats Units gairebé ningú utilitza ja el els governs han de crear noves plataformes del disseny”, Forbes en l’elecció del lloc on viure, en els quals se telèfon per reservar una taula). per als ciutadans i, sobretot, intervenir per el va nomenar com centren contínuament les estadístiques Els serveis basats en l’intercanvi de eliminar els obstacles que limiten la inno- un dels “noms que has de conèixer” el 2011 i sobre les ciutats més habitables i econo- dades recollides en el medi ambient són vació urbana. Aquest activisme cívic digital Fast Company el va mistes com Richard Florida, autor de també la base de les activitats que porta a ofereix una gran oportunitat. El model Smart nomenar com un La classe creativa. La transformació de la terme el SENSEable City Laboratory a l’Ins- City és també una oportunitat. El repte dels dels “50 dissenyadors cultura del treball i l’oci al segle XXI. titut de Tecnologia de Massachusetts (MIT) propers anys serà potenciar el patrimoni més influents dels Les noves tecnologies, per tant, no eli- a Boston, com el projecte Trash Track, un existent, corregint els errors urbanístics del Estats Units”. minen les ciutats, sinó que les transformen sistema que permet seguir a través d’eti- segle passat i utilitzant les noves tecnologies. http:/senseable.mit.edu / profundament. Les ciutats, cobertes de quetes electròniques a distància el recor- Un exemple és el trànsit: ja tenim cotxes sensors i de xarxes electròniques, s’estan regut de les mostres d’escombraries. Es va sense conductor o xarxes que ens permeten transformant en ordinadors a l’aire lliure. descobrir que no tots els residus es dirigei- no perdre temps i benzina buscant aparca- xen a les instal·lacions de reciclatge més adequades i que algunes mostres recorren ment. Molts dels problemes es resolen uti- informació, la carta guanyadora. Per als molts quilòmetres innecessaris. La infor- litzant millor les infraestructures que ja dissenyadors s’obren nous escenaris, en els mació recopilada en més de 3.000 articles existeixen. Amb menys asfalt i més silici. quals l’arquitectura no s’encarrega només assegura la correcta eliminació i ajuda a A primer cop d’ull, la ciutat del futur de les construccions, sinó que fa dialogar les ciutats, cobertes difondre consciència entre els ciutadans. ELS GOVERNS HAN DE no serà molt diferent de la d’avui. Com els informàtica i ciències socials en nom d’una de sensors i de xarxes Per ara es tracta d’un experiment, però en CREAR NOVES PLATAFORMES romans fa 2.000 anys, necessitem plans paradoxa: una tecnologia omnipresent però electròniques, s’estan molts aspectes estem en un moment his- PER ALS CIUTADANS horitzontals sobre els quals moure’ns i fines- invisible, que existeix precisament perquè tòric molt similar al de mitjan anys 90, quan tres que ens protegeixin de la intempèrie. podem oblidar-nos-en i concentrar-nos transformant I ELIMINAR ELS OBSTACLES va començar a estendre’s el web. No obstant això, el que més canviarà en el sobre les coses que compten: una vida més en ordinadors Davant la revolució produïda per la crisi QUE LIMITEN LA futur serà la manera d’habitar els espais, simple, un ambient agradable i la capacitat a l’aire lliure entre el món digital i el món físic en què el INNOVACIÓ URBANA gràcies a noves formes d’intercanviar la de construir un ric teixit social. n6 n link abertis n GENER 2013 gener 2013 n Link abertis n 7
  5. 5. reportatgeInternacionalitzacióabertis, nou líder tinacional amb presència en 14 països. És el Intensa activitat corporativa resultat d’un procés d’internacionalització Amb el tancament de l’operació al Brasil, La compra dels actius que es va iniciar fa anys i que s’ha intensificat abertis prossegueix amb un període d’in- d’OHL Brasil implica un en els darrers tres exercicis. tensa activitat corporativa i de rotació delmundial d’autopistes En aquest període, abertis s’ha centrat seu portafolis d’actius, en què ha aconseguit enorme pas en el procés en el creixement selectiu i de focalització assolir el lideratge mundial en la gestió d’au- d’internacionalització en aquells negocis en què el Grup pugui topistes i més diversificació internacional de d’abertis, que avui TÉ desenvolupar la seva vocació empresarial i la seva base d’actius –que permetrà al Grup presència en 14 païsosDesprés de la compra dels actius d’OHL al Brasil i Xile, abertis aportar més valor per a l’accionista. En que el 2013 més d’un 60% del seu Ebitda es només tres anys, abertis ha duplicat el generi fora d’Espanya. La presència d’abertispassarà a gestionar més de 7.300 quilòmetres d’autopistes arreu del món nombre de concessions que gestiona (32, en el país amb la compra d’OHL Brasil li per- el 2013) i el nombre de quilòmetres que metrà, sens dubte, crear una plataforma líderText I fotos abertis gestiona, que passa dels 3.750 el 2009 als per a la captació de futures oportunitats en més de 7.300 amb què inicia el nou any. la regió. A més, l’entrada al Brasil consolida El 2012 passarà a la història com l’any operació transformacional del Grup amb d’abertis i mantenir la seva fortalesa i sol- D’aquesta manera, abertis redueix la seva la posició d’abertis al continent americà, en en què abertis es converteix en un important impuls en el seu procés vència financera. sobreexposició a certs mercats més debili- què ja està present amb negocis als Estatsel grup líder mundial en el sector de les d’internacionalització, nous socis interna- tats com l’europeu, en general, i l’espanyol, Units, Mèxic, Jamaica, Colòmbia, Bolívia,concessions d’autopistes amb la gestió de cionals i una renovació de l’accionariat. Impuls a la internacionalització en concret. S’estima que el 2013, més del l’Argentina i Xile, on és ja la concessionàriamés de 7.300 quilòmetres. La compra del L’operació, que s’ha completat sota els La compra dels actius d’OHL Brasil implica 60% de l’Ebitda es generarà fora d’Espanya més gran del país. En l’actualitat, el 60% dels L’Autopista Fluminense uneix els estats de Rio de60% d’OHL Brasil –des del desembre, deno- estrictes criteris d’inversió del Grup, perme- un enorme pas en el procés d’internaciona- (davant del 45% el 2009). El 20% provindrà més de 7.300 quilòmetres d’autopistes que Janeiro i Espírito Santominada arteris– suposa una autèntica trà millorar els principals indicadors financers lització d’abertis, que és avui un grup mul- dels actius d’abertis al Brasil. gestiona es troben a Llatinoamèrica. amb el Ponte Rio-Niterói.8 n link abertis n GENER 2013 GENER 2013 n Link abertis n 9
  6. 6. Les concessionàries dels seus actius, ja que es tracta de contrac- La xarxa d’abertis al Brasil dependents de l’estat de tes que tenen de vida mitjana fins al 2029, São Paulo tenen períodes és a dir, 16 anys. concessionals amb Belo Horizonte venciments fins al 2028. Franca Descripció dels actius d’arteris Els actius que s’integren a abertis són 9 concessions d’autopistes a Brasil, amb un Ribeirão Preto total de 3.226 quilòmetres. Estan localitzats als Estats de São Paulo, Minas Gerais, Rio São Carlos Llauressis de Janeiro, Santa Catarina i Paraná, amb quatre concessionàries dependents de l’Es- tat de São Paulo: Autovias, Centrovias, Inter- São Paulo Rio de Janeiro vias i Vianorte; i cinc concessionàries depen- dents de la xarxa Federal: Autopista Fernão Dias, Autopista Regis Bittencourt, Autopista Litoral Sul, Autopista Planalto Sul i Autopista B ra s i l Curitiba Fluminense. Les concessionàries dependents de l’estat de São Paulo tenen períodes con- cessionals amb venciments fins al 2028. Xarxa Estat São Paulo Xarxa Federal n Autovias n A. Fluminense Per la seva banda, les concessionàries fede- n A. Fernão Dias n Centrovias rals tenen venciment concessional el 2033. n Intervias n A. Régis Bittencourt Es tracta d’un portafolis d’autopistes sòlid, n Vianorte n A. Litoral Sul que incorpora una equilibrada cartera de Florianópolis n A. Planalto Sul concessions, i que millora la vida mitjana de les autopistes d’abertis. del balanç i la posició financera de laNous socis i accionistes Partícipes per un valor total de 504 milions (OPA) de totes les accions ordinàries Objectiu estratègic: seguir creixent companyia; la integració dels actius adqui- el principal objectiuL’operació suposa també un canvi destacat d’euros. En una segona fase, abertis ha en circulació d’OHL Brasil, que està actu- El creixement d’abertis no acaba aquí. rits al Brasil i Xile; i l’optimització delen l’estructura accionarial, amb l’entrada transferit a Brookfield el 49% de Partícipes, alment en procés i que suposa la mateixa Líder mundial en el sector de les concessi- estratègic d’abertis seu portafolis. Per a abertis, el principaldel Grup OHL, que, amb un 15% del capital, així com el 49% dels passius i abertis estructura, condicions i preu que l’acceptat ons d’autopistes, tant per nombre de continua sent el objectiu estratègic seguirà sent el creixe-es converteix en accionista de referència ha rebut de Brookfield 362 milions d’euros per OHL en tancar l’operació. Per atendre quilòmetres gestionats al món (més creixement SOTA ment, sempre sota estrictes criteris ded’abertis, cosa que incrementa la comple- en efectiu i accions representatives del la part d’entrega d’accions associada a de 7.300) com per ingressos (aproximada- rendibilitat, i amb especial interès en estrictes criteris dementarietat dels actuals accionistes del 0,8% del capital social d’abertis que l’OPA, abertis no emetrà accions noves. ment 5.100 milions d’euros), abertis està mercats internacionals en el sector deGrup. Així, al principal accionista, La Caixa Brookfield havia prèviament adquirit. avui més preparada que mai per afrontar rendibilitat i amb les autopistes com els Estats Units i Mèxic,(26%), i al fons CVC (15%) s’uneix el grup Aquest percentatge quedarà com a accions Impacte financer nous reptes. En els propers mesos, el Grup especial interès en els economies estables, amb seguretat jurídica,constructor OHL (15%), que aportarà d’abertis en autocartera. Des del punt de vista financer, l’operació té es fixa com a objectiu seguir aprofundint mercats internacionals marcs concessionals clars i àmplia ex-la seva experiència en el sector de les con- Després de l’operació, abertis i Bro- un clar i positiu impacte en el compte de en la recerca d’eficiències en l’opex i capex periència en l’àmbit de la col·laboraciócessions a Llatinoamèrica. A més, l’auto- okfield controlen un 51% i un 49% de resultats. Les concessions d’arteris es con- en tots els seus negocis; l’enfortiment publicoprivada . ncartera del Grup descendeix del 10% fins Partícipes del Brasil respectivament, que solidaran en els comptes d’abertis deal 0,8%, obrint la porta a potencials recom- al seu torn té el 60% de la companyia bra- manera global, és a dir, que s’integrarà totpres d’accions. D’altra banda, abertis ha silera cotitzada. Per la seva banda, OHL es el seu balanç i compte de resultats.iniciat una aliança amb el fons canadenc converteix en accionista de referència D’aquesta manera, abertis preveu incor- abertis i Brookfield creen la marca al BrasilBrookfield. Una associació que ha aportat d’abertis, on passa a controlar un 15% del porar aproximadament 900 milions d’eurosmés atractiu a l’operació ja que, d’una capital. Com a conseqüència del canvi de d’ingressos i 470 milions d’Ebitda. La nova La nova marca arteris s’inspira en del sistema d’arquitectura de la nova en la seva denominació corporativa.banda, ha comportat més diversificació del control al Brasil, l’operació implica la for- abertis superarà així els 5.100 milions el significat del concepte “artèria” marca arteris unint, a més, dos aspectes Aquest recorda clarament la iconarisc i un millor finançament de l’operació; mulació d’una oferta pública d’adquisició d’ingressos i els 3.100 milions de benefici com a eix vertebrador en la inspiracionals: el símbol universal universal d’autopista, encara quei, de l’altra, s’ha incorporat al projecte un operatiu, consolidant-se com a líder mun- composició del seu logotip. Artèria d’autopista i la bandera del Brasil, reinterpretat i actualitzat.soci financer de primer nivell i gran conei- dial tant per nombre de quilòmetres com a via de comunicació, transport elements que intensifiquen la El resultat és una marca moderna,xedor del Brasil, on té presència des de fa gestionats com per ingressos. de mercaderies i de persones. Artèria percepció dels signes d’identitat i atractiva, amable i integradora,més d’un segle i on ha invertit més de Alhora, abertis enfortirà de manera com a suport per connectar ciutats, la seva representativitat corporativa. el disseny i la composició de la qual18.000 milions de dòlars. Les concessions destacada el seu balanç amb l’increment negocis i serveis. Artèria com a D’una banda, arteris aglutina la gestió recull els signes d’identitat i els valors dels actius i la reducció dels ràtios de infraestructura al servei de la de nou concessionàries d’autopistes, corporatius d’abertis i de Brookfield,Estructura de l’operació d’arteris es palanquejament. En incorporar actius mobilitat. Artèria com a espai que per tant porta implícit en el seu ADN partint d’una redefinició i actualització,L’operació es va estructurar en dues fases. consolidaran en els amb menys deute i millors ràtios de palan- facilita el transport d’aspectes vitals la seva iconografia universal. Per això, evolucionant la seva identitat visualEn una primera fase, abertis va adquirir el comptes d’abertis quejament, la ràtio deute net/Ebitda i fonamentals per al desenvolupament de la mateixa denominació corporativa cap a nous trets comuns, generant100% de Partícipes del Brasil i OHL va rebre de manera global, es reduirà fins a un nivell de 4,7X, cosa econòmic i social, així com per de la marca s’extreu el seu símbol. un nou llenguatge dins del mapacom a contraprestació un 10% d’accions que suposa un 22% menys que el de fa a la generació de valor. La pròpia lletra “r” de la paraula arteris d’arquitectura de les marques deld’abertis que la companyia tenia en auto- és a dir, que s’integrarà només 3 anys. A més, les noves autopistes Partint d’aquesta idea principal, condueix envers aquesta simbologia Grup, i mantenint, no obstant això,cartera, 11 milions d’euros en efectiu tot el seu balanç i que s’incorporen a la cartera d’abertis s’ha desenvolupat la imatge visual que, desenvolupada, genera l’imagotip els seus valors fonamentals. ni abertis va assumir passius enfront de compte de resultats permetran prolongar la durada mitjana10 n link abertis n GENER 2013 GENER 2013 n Link abertis n 11
  7. 7. reportatgeEl Brasil obre les portesal sector privatLa presidenta del Brasil, Dilma Rousseff, va anunciar el passat mesd’agost la posada en marxa d’un ambiciós pla d’infraestructuresque compta amb el sector privatText i fotos abertis Es tracta d’un gegantí pla d’estímul El projecte va tenir de seguida una bona tingut a mig-llarg termini, la presidenta del econòmic per valor de 70.000 milions acollida entre el sector privat, que el consi- Brasil busca mantenir a curt termini unade dòlars destinat a expandir la xarxa de car- dera un important impuls per a la moder- economia que s’ha expandit a una mitjanareteres i ferrocarrils del país durant els propers nització del país. Segons el conseller delegat superior al 4% en els darrers anys, situant-se25 anys. En concret, el nou Pla Nacional de d’abertis, Francisco Reynés, “el Brasil dis- com la sisena potència mundial. Per a lesLogística Integrada contempla la construcció, posa de fonaments per apostar a llarg ter- empreses espanyoles, entre elles abertis,l’ampliació i la modernització de gairebé mini. És un país amb gran potencial i una el nou pla d’infraestructures suposa una7.500 quilòmetres de carreteres i de 10.000 aposta important”. Conscient dels reptes interessant oportunitat de negoci.quilòmetres de vies ferroviàries, així com el que afronta el seu país en els propers anys,primer tren d’alta velocitat de Llatinoamèrica, Dilma Rousseff pretén comptar de nou amb Mesures per impulsar l’economiaque unirà São Paulo i Rio de Janeiro. L’ambi- el sector privat, després de la seva pèrdua Dilma Rousseff ha complementat la granciós pla pretén atreure més de 66.000 milions de pes durant l’última dècada, i apostar per inversió en infraestructures amb noves fór- és aconseguir que el Brasil disposi d’una El Brasil es prepara per als seusde dòlars en inversió per dotar el Brasil d’unes una iniciativa empresarial clau per a l’èxit mules per impulsar la producció, el consum el nou pla infraestructura compatible amb les seves projectes de futur.millors instal·lacions abans de la celebració del pla. Rousseff aposta per una col·laboració i l’ocupació a través de nous incentius. La dimensions”, afirma la presidenta brasilera. d’infraestructures Per al Mundial deldels dos grans esdeveniments esportius que publicoprivada (PPP) que beneficiï el país capital del país, Brasília, va anunciar al “No és un programa perquè les inversions 2014 renovase celebraran al país el 2014 i 2016, la Copa per consolidar la seva expansió en el futur, setembre l’eliminació del pagament d’im- del govern del brasil es dilueixin en 15 o 20 anys”, afegeix Rous- l’històric Maracaná.del Món de Futbol i les Olimpíades d’estiu. augmentar competitivitat i poder jugar en postos socials per a 25 sectors productius, suposa una interessant seff, qui es marca també com a objectiu“Per continuar sent un país just, el Brasil ha la primera divisió econòmica. mesura que tindrà un cost de 6.500 milions oportunitat de negoCi disminuir els costos de transport i d’energia. les empreses espanyoles pel Brasil. El mateixde tenir una economia cada dia més com- Tot plegat sense deixar de banda l’es- de dòlars anuals i entrarà en vigor el 2013. Govern brasiler ha animat recentment a la per a abertispetitiva, amb bones infraestructures”, afir- forç inversor del Govern, que seguirà liderant Com a compensació, les empreses pagaran Interès espanyol participació de companyies amb projecciómava la seva presidenta, Dilma Rouseff, el la política d’inversions. A més d’instaurar els un impost reduït sobre els seus ingressos. A l’espera de conèixer la lletra menuda del internacional en el nou megaplà d’infraes-passat mes d’agost. fonaments per impulsar un creixement sos- Malgrat l’impacte de la crisi mundial i el Fases del pla nou pla d’infraestructures, creix l’interès de tructures, entre elles abertis. n creixement de l’endeutament de la població, L’estratègia d’impuls al desenvolupament el Govern de Rousseff pronostica per al 2013 d’infraestructures inclou en la seva primera un creixement del PIB superior al 4%. etapa plans per duplicar la capacitat de les PIB per càpita en US dòlar (base 100 = 1980) Els cercles econòmics, les empreses principals autopistes, construcció de trams i els principals sindicats han acollit positi- ferroviaris i concessions per a vies i línies Brasil Espanya EUA Argentina vament el programa de privatitzacions més fèrries. En una segona fase contindrà un 1.200 ambiciós llançat des del 2003 i esperen gegantí projecte encara per definir sobre 1.000 que permeti duplicar la inversió nacional i ports, segons el ministre de Transports, Paulo l’entrada d’inversió estrangera. Els experts Passos. El pla estarà gestionat per una nova 800 aproven el canvi de model pel que fa a empresa pública, l’Empresa de Planificació 600 la cooperació amb la iniciativa privada i en Logística, encarregada d’integrar els pro- 400 La presidenta Dilma Rousseff veuen amb bons ulls la creació d’un marc jectes i de supervisar les obres. El finançament relaciona de concessions que ofereixi condicions es vehicularà a través del Banc Nacional 200 competitivitat atractives al sector privat, sense deixar per de Desenvolupament del Brasil (BNDES). 0 amb una gran inversió en això de banda el vessant social que Dilma “El pla ajudarà el país a ser més ric, més 1980 1984 1988 1992 1996 2000 2004 2008 2012 infraestructures. Roussef defensa. sòlid, més modern i més competitiu. El repte12 n link abertis n gener 2013 gener 2013 n Link abertis n 13
  8. 8. reportatgePresència internacionalEl rol de les infraestructuresen un món globalEl president d’abertis, Salvador Alemany, va defensar al Brasil l’esforç inversorque està plantejant el govern brasiler respecte al nou pla d’infraestructuresText i fotos abertis El conseller delegat d’abertis, En un món en què les tecnologies de Francisco Reynés, rep el premi la informació i les infraestructures anul· de mans del president d’honor de La Caixa, Ricardo Fornesa.len en bona mesura el concepte “distància”,les polítiques econòmiques requereixen d’unacoordinació internacional cada vegada mésimportant.Aquesta és una de les tesis defen- La Nit de l’Economiasades pel president d’abertis, Salvador Ale- abertis rep un premi a lamany, a la conferència Investing in Infrastruc-tures in a connected world, organitzada perl’escola de negocis IESE el passat mes denovembre a São Paulo. La reunió també vacomptar, entre d’altres, amb la presència deSergio Aranda, director general a Llatinoamè-rica de Gas Natural Fenosa, Paulo RicardoStark, president i CEO de Siemens Brazil, i el millor operació de l’anymoderador de la ponència, Eduardo Martínez La companyia va ser guardonada pel diari ‘elEconomista’ per l’operació de compraAbascal, professor de IESE Business School. de les autopistes d’OHL al Brasil, que ha convertit abertis en líder mundial en el Més enllà del seu impacte directe sector de les autopistesen termes d’inversió, el president d’abertisva destacar que el rellevant en infraestruc- Text i fotos abertistures “són els seus resultats en termes El president d’abertis, Salvador Alemany,de redistribució territorial de la riquesa” durant la conferència pronunciada al Brasil.perquè faciliten la implantació i la generació El conseller delegat d’abertis, Fran- amb la presència del president de la Comu- a través d’internet; Áreas, Premi a la Inter-d’activitat econòmica al voltant dels grans cisco Reynés, va recollir de mans del nitat de Madrid, Ignacio González, i el secre- nacionalització per la seva aposta pel mer-corredors viaris, a més de vincular i articular que està plantejant el govern de la presi- la col·laboració publicoprivada (CPP) és president d’honor de La Caixa, Ricardo For- tari d’Estat de Comerç, Jaime García-Legaz, cat exterior, amb un creixement en elsl’interior d’un país amb les grans àrees denta Dilma Roussef, que preveu una inver- una constant en la provisió de serveis nesa, el guardó a la millor operació de l’any. a més d’uns 400 empresaris. aeroports i les autopistes dels Estats Units;metropolitanes que actuen com a grans sió de més de 65 bilions de dòlars durant bàsics i regulats com l’aigua, l’energia, el En el marc de la gala de La Nit de l’Economia, Les altres empreses guardonades van i, finalment, el Premi a la Personalitat Eco-impulsores de l’atractivitat i del creixement. els pròxims anys en infraestructures sanejament o determinades infraestructu- organitzada per elEconomista el passat ser la Fundación Integralia, Premi a la Millor nòmica de l’Any, que va recaure en MaríaD’altra banda, va afegir que “les inversions terrestres. En aquest context, el president res viàries. novembre, abertis va rebre el Premi a la Millor Iniciativa en Responsabilitat Social Corpo- Dolores Dancausa, consellera delegada deen infraestructures presenten dues carac- d’abertis va advertir de la importància Segons el president d’abertis, les Operació Empresarial de l’Any en reconei- rativa (RSC) per la seva contribució al desen- Bankinter, per la seva trajectòria professio-terístiques que les diferencien d’altres actius: de plantejar una estratègia clara “que ens condicions necessàries perquè des de xement a l’operació protagonitzada per la volupament de l’activitat econòmica amb nal desenvolupada íntegrament en el sectorrequereixen d’una visió a llarg termini permeti cobrir l’anomenat infrastructure l’Administració s’aposti per la CPP són la companyia al Brasil, que ha culminat amb la ajuda a sectors desafavorits; la Universitat financer i assegurador d’Espanya.pel que fa a la seva planificació i finança- gap, és a dir, la distància entre les necessi- disponibilitat d’un marc jurídic que el faci compra de les autopistes d’OHL en aquest Nacional d’Educació a Distància (UNED), L’entrega de premis es va celebrar a l’au-ment, i una vegada executades no es poden tats infraestructurals i la capacitat de les possible, una política d’infraestructures pen- país. La vetllada premiava el reconeixement Premi a la Millor Iniciativa en Formació per ditori de CaixaForum, al Passeig del Prado dedeslocalitzar. administracions públiques per impulsar-les, sada a llarg termini, una metodologia com- professional, el prestigi, el suport i la promo- la seva tasca de suport a la integració social Madrid. La presentació oficial i paraules de finançar-les i gestionar-les. Haurem pleta de selecció i priorització dels projectes ció de l’activitat econòmica que genera el i laboral de les persones amb minusvalide- benvinguda de l’acte van anar a càrrec delCol·laboració publicoprivada de pensar a com fer-les possibles finance- a desenvolupar i, finalment, un model sector empresarial espanyol. La cerimònia va ses; Geeksphone, Premi a la Innovació Digi- president d’Editorial Ecopremsa (editoraEn la seva ponència a São Paulo, Salvador rament sense posar en qüestió l’atenció de finançament de pagament per ús que estar presidida pel ministre d’Economia i tal per la seva originalitat i valentia en rea- d’elEconomista), Alfonso de Salas, i del presi-Alemany va recordar el gran esforç inversor a altres necessitats públiques.” Per això s’apliqui de manera homogènia. n Competitivitat, Luis de Guindos, i va comptar litzar un programa d’innovació empresarial dent d’honor de La Caixa, Ricardo Fornesa. n14 n link abertis n GENER 2013 GENER 2013 n Link abertis n 15
  9. 9. entrevistaPresident de l’ABCRMoacyr Duarte«Les concessions decarreteres al Brasilestan consolidades»El president de l’Associació Brasilera de Concessionàries de Carreteres (ABCR)analitza la situació actual de la gestió de la xarxa viària del BrasilText abertis | fotos ABCR Moacyr Duarte és el president de l’As- que s’agrupen a ABCR, en la prestació de Perfil sociació Brasilera de Concessionàries serveis públics tot i l’oposició de certs sectors Moacyr Duarte Servilha ésde Carreteres (ABCR), entitat que reuneix 45 amb idees preconcebudes en contra seu. llicenciat en Dret per la Facultatconcessions que, en total, administren i con- n n n de Dret de la Universitat de Sãoserven més de 15.000 quilòmetres de carre- Com analitza el sector de la concessió al Paulo el 1962.teres. Duarte veu les concessions com un Brasil? Ja és un negoci madur i consolidat? Va treballar al Grup Camargosector madur i consolidat que ha estat clau Després de gairebé 20 anys, les concessions Corrêa, on va ocupar diversosen la modernització de les infraestructures i de carreteres al Brasil estan consolidades i càrrecs. Va formar part delde l’economia del país carioca. A més d’obrir es caracteritzen per la realització de grans Consell d’Administració de Bancla porta a la participació d’operadores inter- inversions, a més de la implementació de Geral do Comércio. Entre el 1991 inacionals, com abertis, al Brasil, reivindica noves tecnologies perquè el funcionament, el 1995 va treballar a Portugal, ael paper de les empreses privades, com les la seguretat i el manteniment de les carre- Bento Pedroso Construçoes teres resultin més eficaços. El 1993 es va (Odebrecht), on va participar en llançar el Programa Brasiler de Concessió la licitació per a la concessió del de Carreteres Federals (PROCOFE per les pont sobre el riu Tajo. seves sigles en portuguès). El primer con- En l’actualitat, desenvolupa abcr Es va constituir tracte, el del pont Río-Niterói, es va firmar activitats de Consultoria Jurídica el 1996 amb 7 el desembre del 1994. El cobrament de peat- i presideix l’Associació Brasilera associades i ges va començar l’agost del 1996, al pont de Concessionàries de actualment COMPTA Río-Niterói i a la carretera President Dutra, Carreteres (ABCR). amb 55 que operen que uneix les ciutats de São Paulo i Rio de Janeiro. A partir del 1997, es van implantar 15.473 quilòmetres de programes estatals. ABCR es va constituir carreteres, el 7,2% de el juny del 1996 amb 7 associades i, actu- la xarxa pavimentada alment, compta amb 55 que operen 15.473 brasilera” quilòmetres de carreteres federals, estatals16 n LINK abertis n gener 2013
  10. 10. i municipals, cosa que correspon amb el Aquest procediment requeriria que el n n n LA RESISTÈNCIA AL7,2% de la xarxa pavimentada brasilera. govern realitzés un estudi de viabilitat de Quins avenços destaca en la història del COBRAMENT DE PEATGE molt bona qualitat, amb una adequada pro- sector de la concessió al Brasil?n n n AL BRASIL ÉS SIMILAREl govern brasiler va anunciar recent- jecció del trànsit i una estimació realista dels En primer lloc, hem de destacar la millora enment que pretén concedir altres carre- costos d’inversió i de funcionament. Els estu- la qualitat de les carreteres, que es tradueix A LA QUE ES PRODUEIXteres. Com avalua aquest nou procés? dis de viabilitat ja publicats, dels dos primers en beneficis en els costos operatius, especi- EN ALTRES PAÏSOS,Considerant la necessitat de millorar la infra- lots de concessió, que comprenen trams de alment per als transportistes de mercaderies, PRINCIPALMENTestructura viària del país i els bons resultats les vies BR-040 entre Brasília i Juiz de Fora, i i més seguretat i comoditat per als usuaris, EN AQUELLS onaconseguits fins ara amb les concessions, per de la BR-116 a l’estat de Minas Gerais, no en general. Des de l’inici de les concessions LES CONCESSIONSa ABCR la decisió del Govern Federal anun- presenten aquest nivell de qualitat i han estat fins a agost del 2012 es van construir 3.381 ES REALITZEN PERciada a l’agost de concedir a la iniciativa qüestionats per part dels interessats. quilòmetres de carreteres pavimentades enprivada 7.500 quilòmetres més de carreteres les vies en règim de concessió. Es van construir RECUPERAR, AMPLIAR,resulta molt positiva. Els trams estan agrupats 694.000 metres quadrats de ponts i viaduc- MANTENIR I OPERARen nou lots, set dels quals es troben a la fase tes nous, a més de recuperar-se aproxima- carreteresinicial dels estudis de viabilitat i els altres dos LES CONCESSIONÀRIES dament 3,9 milions de metres quadrats existents”en fases més avançades. d’aquestes estructures. Pel que fa a les mesu- Les qüestions que s’estan plantejant, de HAN MILLORAT LA res de seguretat preses, les concessionàriesmanera general, estan relacionades princi- QUALITAT DE LES van instal·lar 1,8 milions de metres de bar-palment amb els criteris anunciats, pel que CARRETERES, FET reres de ciment, a més de 3,7 milions defa a la forma de la licitació: sense qualificació QUE ES TRADUEIX EN metres de guarda-rails metàl·lics. Fins al lleugeres i pesades, i 378 ambulàncies.prèvia dels interessats, sense proposta tècnica BENEFICIS ALS COSTOS setembre d’aquest any, també es van instal· Si abans les carreteres s’operaven, prin-ni comercial. Es pretén utilitzar de nou l’ano- lar a les vies en règim de concessió 2.272 cipalment, en funció de la informació obtin-menada inversió de fases, en la qual només OPERATIUS PER ALS càmeres, 6.501 pals SOS, a més de 3.337 guda per ràdio, per exemple, actualment las’obre la documentació del licitador que va TRANSPORTISTES radars fixos i mòbils. Les concessionàries van informació es transmet en temps real mit-presentar la menor oferta dins del límit esta- I A MÉS SEGURETAT construir i operen 320 SAU (bases d’atenció jançant imatges d’alta qualitat, gravadesblert pel govern. PER ALS USUARIS” al client), que compten amb 503 grues, entre digitalment per càmeres de supervisió instal· lades a la xarxa viària. Això es deu a què el sector inverteix en tecnologies complexes i d’última generació que permeten que els Centres de Control Operatiu (CCO) supervi- sin de forma contínua les carreteres. L’enquesta que anualment realitza la Confederació Nacional de Transports (CNT, més informació al web: www.cnt.org.br o al mateix organisme) va apuntar que les vies en règim de concessió privada obtenen una qualificació molt superior a les operades pels organismes públics, fet que confirma l’èxit del programa de concessions: les 21 millors carreteres brasileres es troben en mans de la iniciativa privada. dre a favor de les concessionàries. També es La resistència al cobrament de peatges és Pel que fa als avenços institucionals, van establir agències per regular i fiscalitzar similar a la que es produeix en altres països, després de l’inici del Programa de Carreteres els Programes de Concessió de Carreteres, principalment en aquells on, com al Brasil, Federals, es va promulgar la Llei 8.987, de com el federal el 2000 (ANTT) i el de l’Estat les concessions es realitzen bàsicament per 1995, l’anomenada Llei de Concessions, que de São Paulo (Artesp) el 2002. Es van crear recuperar, ampliar, mantenir i operar carre- va establir el respectiu marc legal. Aquesta agències en altres estats, algunes d’elles que teres existents. De tant en tant sorgeixen els llei va definir, entre altres punts, que al Brasil no eren específiques de l’àrea de transports. coneguts arguments que el peatge suposa s’utilitzaria el criteri de la tarifa per preu en n n n una doble tributació o que l’usuari està tor- lloc de per cost, com fins aleshores, amb la Com avalua la seguretat dels contractes nant a pagar per la carretera, com si la seva qual cosa la concessionària assumeix el risc al Brasil? Quins han estat els avenços en durada fos eterna i no necessités millores. empresarial, que en el cas de les carreteres aquest sentit? Malgrat que les enquestes realitzades entre correspon als riscos de trànsit, de costos d’in- Els Tribunals Superiors (Tribunal Suprem els usuaris indiquen un alt nivell de satisfac- versió i d’operació, de captació dels recursos Federal i Tribunal Superior de Justícia) han ció amb la qualitat dels serveis prestats, quan financers necessaris i del respectiu cost. garantit el compliment dels contractes a es pregunta específicament sobre l’import Amb la implantació del Programa de través d’una jurisprudència que s’ha conso- de la tarifa de peatge, la majoria respon que Concessions de Carreteres es van portar a lidat en els darrers 10 anys. la considera alta.Aquesta resistència al paga- terme diverses impugnacions per via judicial, n n n ment per part de l’usuari fa que alguns sectors com el cobrament de peatge en carretera Al Brasil encara existeix algun tipus intentin buscar beneficis electorals criticant d’un únic carril per a cada sentit i la neces- de resistència al model de concessió de les concessions o intentant dificultar el com- sitat d’una via alternativa, que es van resol- carreteres? pliment dels contractes.18 n LINK abertis n GENER 2013 GENER 2013 n LINK abertis n 19

×