Revista Link Abertis N. 3 Desembre 2010

697 views

Published on

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
697
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
1
Actions
Shares
0
Downloads
4
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Revista Link Abertis N. 3 Desembre 2010

  1. 1. ENTREVISTA P. 18 P. 36 P. 76DESEMBRE 2010 Nº03 - SEGONA ÈPOCAInfraestructuresEl repte del progréssostenible
  2. 2. EDITORIAL Resiliència Aquest és un concepte que ja fa temps com abertis són avui, i ho seran en aquests que hem fet nostre per la seva capa- propers anys, clarament més grans en nom-LES OPORTUNITATS citat de descriure i de resumir la capacitat i bre, i en alguns casos en dimensió, del que l’actitud positives que ens porten a superar ho han estat en aquesta primera dècadaPER A OPERADORS les circumstàncies i els factors negatius que del segle XXI. Aquesta constatació, senseCOM ABERTIS SÓN ens poden afectar. La capacitat que tenim prejutjar el seu resultat final, podem concre-AVUI, I HO SERAN per seguir projectant-nos cap al futur. tar-la en l’anunci del Govern espanyol enEN AQUESTS Quan miro aquest 2010, ja a punt d’aca- relació als plans de concessió de la gestió dePROPERS ANYS, bar, i penso en el que hem fet i en el camí i grans aeroports com Barajas o El Prat; la deci-CLARAMENT MÉS les oportunitats que tenim per davant, veig dida implantació a la xarxa viària francesa un projecte empresarial resilient. Que en una de l’Ecotaxa (d’acord amb les previsions deGRANS EN NOMBRE conjuntura complexa i incerta –històrica per la directiva Eurovinyeta); les iniciativesI EN DIMENSIÓ la seva rellevància–, abertis, sobre la base en marxa en l’àmbit de la col·laboracióDEL QUE HO HAN de la diversitat dels seus negocis i territoris, público-privada als Estats Units; o l’apostaESTAT EN AQUESTA hagi aconseguit creixements sostinguts en per nous mercats –com Xile, que ja és unaPRIMERA DÈCADA els seus ingressos, marges i resultat final, i realitat, o el Brasil, la Xina i l’Índia– que podenDEL SEGLE que ho hagi fet des de la recurrència dels viure la seva eclosió en aquesta segona dèca- fluxos generats, des de l’activitat i del dia a da del segle. dia dels actius que gestionem, és un símp- Aquest és el món d’abertis. Marcat per toma d’aquest projecte resilient. la globalitat dels mercats en els que actuem; Sòlid i consolidat. Que confia en els seus atent als condicionants de la geopolítica, com arguments i en la força dels seus equips per apunta la directora general de l’escola de treballar conjuntament amb els seus accio- negocis ESADE en el seu article; conscient de nistes, amb les Administracions, amb els seus la necessària interrelació sostenible entre les clients, en la construcció i la identificació infraestructures i el seu entorn físic, com ens d’oportunitats que acabin donant recorregut recorda l’ambientòleg i membre del ConsellSALVADOR i futur al negoci, i aportant solucions creati- Científic de la fundació abertis, Pere Torres;ALEMANY ves i possibilistes, des de la perspectiva de la i aplicant criteris d’anàlisi cost-benefici quePRESIDENT D’ABERTIS viabilitat financera, l’eficàcia i l’eficiència, en ajudin a construir models de decisió objectius l’execució i la gestió de projectes necessaris sobre quines infraestructures cal prioritzar i per al desenvolupament d’una economia quines aporten un retorn més important en global i competitiva que demanda, avui més termes econòmics pels seus inversors –sigun que mai, infraestructures per a la connecti- públics o privats– i en termes d’utilitat social, vitat –física i virtual– dels territoris. Això sí, tal com també ens recorda algun dels pro- tal com apunta en una entrevista en aques- jectes que es tracten en aquest número. tes mateixes pàgines José Luís Feito, president El nostre Grup té les capacitats –porta- de l’Associació Europea de Concessionaris foli de negocis i de mercats, equip directiu, d’Autopistes, “el criteri fonamental per les persones, els accionistes, la posició finan- seleccionar les inversions en infraestructures cera, la dimensió i el focus– per consolidar- hauria de ser el de la seva productivitat per se com una de les companyies mundials al conjunt del país”. de referència. Aquesta és l’aposta que com- Una idea amb la que ens hauríem de partim tots els que participem en aquest quedar és que les oportunitats per a operadors projecte. DESEMBRE 2010 LINK abertis 3
  3. 3. Nº03 SUMARI 08 MEDI AMBIENT Progrés sostenible: el paper de les infraestructures davant del canvi climàtic 22 ENTREVISTA 36 REPORTATGE Segell 500+ 52 abertis telecom obté aquesta qualificació de la fundació EFQM link abertis José Luis Feito sanef Premi Honos 54 “Cal apostar pels projectes La variant sud de Reims, que contribueixin més finalitzada amb sis mesos abertis, guardonat pel al creixement del país” d’antelació seu compromís amb el 06 patrimoni arqueològic OPINIÓ 26 REPORTATGE 42 NOTÍCIES Prevenció hivernal 55 Les autopistes d’abertis, preparades per al fred Eugenia Bieto Infraestructures Mobilitat 42 Directius per a Nova autopista 56 La càtedra abertis abertis impulsa amb una societat global sanef inaugura la A-65 entre participa al Manual el RACC l’Anuari de Langon i Pau, a França 14 d’Avaluació Econòmica la Mobilitat 2009 de Projectes de Transport Nomenament 57 Atenció al client 44 Francisco Reynés, nou REPORTATGE Visita a Xile Estada del president 28EQUIP abertis autopistas posa en marxa un sistema d’informació interactiu conseller del Consell d’Administració de sanef Nomenament 57 d’abertis, Salvador Economia de la Concessió Àrees de descans 46 Josep Lluís Giménez Sevilla Alemany, al país andí Nova Direcció a la Unitat L’AP-7 estrena substitueix José María Morera 18 de Negoci d’abertis 174 places específiques com a director general autopistas Espanya per a transportistes d’abertis autopistas ENTREVISTA Michel de Rosen “El nostre repte no és ser la 32 VIATGE ‘Smart cities’ 48 abertis telecom i Indra desenvolupen ciutats Logística 58 Gefco s’instal·la en Arasur Belfast International 59 companyia més gran, sinó Reims intel·ligents a Lleida i Isabel II inaugura la millor del nostre sector” Ciutat de reis i xampany a Sant Cugat del Vallès la nova terminal4 LINK abertis DESEMBRE 2010
  4. 4. 18 36 32 14 22 58 link abertis és una publicació d’Abertis Infraestructuras, SA Av. del Parc Logístic, 12-20. 08040 Barcelona. Tel.: 93 230 50 00. Fax: 93 230 50 02. EDITA I REALITZA: Direcció Corporativa Investor’s link d’Estudis i Comunicació d’abertis. CONSELL EDITORIAL: Salvador Alemany, Francisco Reynés, Josep M. Vila, Francisco José Aljaro, Josep Maria Coronas, Joan Rafel, Toni Brunet i Sergi Loughney. IMATGE CORPORATIVA I PRODUCCIÓ: Erik Ribé i Bernat Ruiz. 76 COORDINACIÓ DE CONTINGUTS: Alícia Cobeña. REDACCIÓ: Elena Barrera, Alícia Cobeña, Gemma Gazulla, RESULTATS Marc Gómez, Leticia Gonzálvez i Bernat Ruiz. COL·LABORACIÓ: Christine Allard, Pilar Barbero, Gener-setembre 2010 Carolina Bergantiños, Bob Bullock, Julio Cerezo, Anàlisi dels actius del Grup Joan Fontanals, Marta Giner, Sagrario Huelin, Anna Vehicles elèctrics 60 VII Premi abertis 70 82 Morera, Astrid Noury, Vanessa O’Connor, Enric saba instal·la 12 punts Guardonat un estudi Pérez, Mercedes Pérez-Cruz, Roser Prenafeta, Astrid Recoque, Marc Ribó, Albert Rossell, Beatriz Sanz, de recàrrega a Barcelona sobre trànsit urbà abertis, abertis autopistas, abertis telecom, 71 CONSELL D’ADMINISTRACIÓ abertis logística, abertis airports, ‘voluntaris’ 64 fundació abertis i saba. abertis celebra el Tres nous consellers REALITZACIÓ: Ediciones Reunidas, SA (Grupo Zeta). II Dia del Voluntariat Javier de Jaime, Revistes Corporatives Barcelona. BRANDING José Antonio Torre de Silva Consell de Cent, 425. 08009 Barcelona. Restauració 66 ‘link autopistas’ Tel.: 93 265 53 53. abertis autopistas, en la i Santiago Ramírez Gerent: Òscar Voltas. Coordinadora editorial: Nova revista digital 82 Nuria González. Redactors en cap: Toni Sarrià i recuperació del castell de 72 Olga Tarín. Maquetació: Cristina Vilaplana, la vila de L’Albi com a museu Mireia Vives. Edició: Ares Rubio. Dipòsit legal: B-16431-2010. Conducció ecològica 68 DIVIDEND A COMPTE abertis telèfon d’atenció a l’accionista: BREUS 902 30 10 15.La fundació abertis presenta Abonament a l’accionista www.abertis.com un estudi sobre conducció Apunts de El dividend es va fer efectiu abertis no es fa responsable de l’opinió dels seus col·laboradors en els treballs publicats, i medi ambient l’actualitat abertis el 21 d’octubre ni s’identifica necessàriament amb la seva opinió. DESEMBRE 2010 LINK abertis 5
  5. 5. OPINIÓ Directius per a PER EUGENIA una societat global BIETO Les escoles de negoci es preparen per avançar-se Directora general al futur del ‘management’ oferint la millor formació d’ESADE des de setembre del 2010. i el desenvolupament d’un pensament crític Doctora per la Universitat Ramon Pot ser que molts dels lectors desco- el seu Informe de Competitivitat Mundial en Llull, ESADE- neguin que la primera escola de nego- què, seguint un complex model economètric, Universitat Ramon cis del món només pot acreditar poc menys classifica les economies mundials utilitzant Llull. Llicenciada en Ciències que 130 anys d’història. Va ser el 1881, a la 111 variables agrupades en 12 dimensions. Empresarials i Universitat de Pennsylvània, on es va fundar Doncs bé, 11 d’aquestes variables fan refe- màster en Direcció Wharton com a primera business school al rència a la qualitat de l’educació superior. d’Empreses, ESADE. món, amb la intenció de professionalitzar la Llicenciada en funció del directiu. Davant el pes de segles Deures pendents Administració d’història de prestigioses universitats de En el rànquing general, Espanya ha retrocedit i Direcció prestigi mundial, podem concloure, doncs, aquest any 9 posicions i s’ha situat en el lloc d’Empreses, que la disciplina del management i la forma- 42 del món. L’Informe de Competitivitat Mun- ESADE-Universitat ció de directius és encara molt recent. Politècnica de No obstant això, els efectes de la Catalunya. globalització en la funció directiva, la com- Ha estat directora del plexitat de la crisi econòmica o la impor- Centre d’Iniciativa tància creixent de la responsabilitat Empresarial d’ESADE, social a les empreses han situat la forma- subdirectora del ció directiva com un factor clau de l’estra- CIDEM per a les tègia de qualsevol gran companyia Polítiques d’Equilibri amb vocació global. Territorial i ha exercit diversos càrrecs a l’IMPIVA per al Pilars essencials foment de la creació Els líders de grans organitzacions que acu- d’empreses. deixen a les escoles de negocis saben que les capacitats tècniques requerides en Autora, entre d’altres, el passat no són ja condició suficient. El relle- d’Algunos datos sobre la innovación en vant ara, per posar alguns exemples, és tenir España. A Guía coneixements de geopolítica per comprendre práctica de la els seus efectes sobre l’economia, dominar innovación el pensament estratègic en la complexitat para pymes d’una gran organització o adquirir compe- (pàg. 15-27, 2005). tències emocionals per a mànagers que han d’exercir posicions de lideratge. I, a més, cobra Link vital importància la formació en valors i un ESADE sòlid desenvolupament personal. www.esade.es Estarem d’acord, doncs, que en l’era del coneixement, l’excel·lència en la formació al més alt nivell i la investigació puntera han de ser pilar essencial de qualsevol economia que pretengui crear nou coneixement, anticipar futurs i teixir enllaços internacionals de pri- mer ordre. Tenir un bon sistema de formació al més alt nivell hauria de ser una prioritat en l’agenda de governants i dels agents socials. Així ho reconeix el Fòrum Econòmic Mundial (World Economic Forum) que, any rere any, publica6 LINK abertis DESEMBRE 2010
  6. 6. dial destaca alguns aspectes en què Espanya com a ciutadans socialment responsables.té deures pendents, com la qualitat del sis- A MÉS DE L’EXCEL·LÈNCIA Per aquesta raó, a més de l’excel·lènciatema educatiu superior, la formació en mate- en la formació, hem de crear coneixement EN LA FORMACIÓ, HEMmàtiques i ciències o la col·laboració univer- aplicat a la funció directiva. Ho necessita elsitat-empresa en investigació i desenvolu- DE CREAR CONEIXEMENT nostre país. Per això, l’activitat investigadorapament. Aquestes dades no fan més que APLICAT A LA FUNCIÓ ha d’obrir-se a nous dissenys organitzatiusjustificar la importància de replantejar el DIRECTIVA. HO NECESSITA que interrelacionin experts interessats en unnostre paradigma productiu; una responsa- determinat problema científic i incloguin EL NOSTRE PAÍSbilitat de la societat en general, però molt en universitats, centres d’investigació, empresesconcret dels principals centres de formació i col·lectius ciutadans. L’objectiu final no potdel nostre país, la comunitat investigadora i ser un altre que, de forma col·laborativa,les empreses orientades a la innovació. DESCONEC EL FUTUR DEL transversal i global, generar nous processos ‘MANAGEMENT’ D’AQUÍ d’innovació que es puguin aplicar en empre-Nous processos d’investigació A CENT ANYS, PERÒ PUC ses i organitzacions.La universitat, en general, ha de desenvolupar CERTIFICAR QUE JA NO Estic fermament convençuda que latres funcions fonamentals: la formació, la innovació necessita un caldo de cultiu perinvestigació i el servei a la societat. Com a ÉS POSSIBLE ADQUIRIR-HO prosperar i els ingredients essencials delsescola de negocis tenim clar que tots els par- TOT EN LES QUATRE quals sorgeixen en integrar el que s’ha definitticipants dels nostres programes han d’ad- PARETS D’UNA AULA com els tres costats del triangle del coneixe-quirir la millor formació en les diferents ment: la universitat, la investigació i la inno-disciplines, però alhora han de desenvolupar vació en l’àmbit empresarial. Però la realitatun pensament crític; han de ser capaços ens ha demostrat que aquest triangle segueixd’analitzar una realitat complexa, estar oberts fragmentat. Europa té un gran potencial pera un món global i divers, i desenvolupar-se inventar i crear nous coneixements, però, al mateix temps, demostra grans deficiències a l’hora d’explotar-los en el mercat i trans- formar-los en actius. El futur del ‘management’ Les escoles de negocis podem contribuir a afiançar aquest triangle fragmentat. Davant els efectes de la globalització i la complexitat de la crisi econòmica, hem de ser capaços d’oferir als directius nous i innovadors models de gestió. De manera que la seva formació els resulti rendible en termes de saber avançar-se i entendre millor el nou model econòmic que està sorgint, dominar la gestió de la diversitat com gran actiu de futur en grans organitza- cions i conèixer les claus de reptes d’abast global com el dèficit energètic, la desigualtat social o l’impacte mediambiental. Desconec el futur del management d’aquí a cent anys, però puc certificar que ja no és possible adquirir-ho tot a les quatre parets d’una aula. Les noves tecnologies, la importància de construir sòlides xarxes de networking entre directius i la velocitat de creuer que ha adquirit la societat en què vivim requereixen de noves i contínues apostes innovadores. ESADE apostarà per això. Link World Economic Forum www.weforum.org DESEMBRE 2010 LINK abertis 7
  7. 7. REPORTATGEMedi ambientInfraestructures: el reptedel progrés sostenibleDavant el canvi climàtic, quines mesures es proposen per fer front a l’impacte ambientalque suposen les infraestructures? Quin paper està jugant abertis en aquest procés?Un recorregut a través del debat sobre les infraestructures sostenibles de la mà delbiòleg i ambientòleg Pere Torres, que aporta la seva visió a aquestes i altres qüestionsTEXT I FOTOS abertis Les polítiques d’infraestructures solen impactes que podien tenir les infraestruc- un procés de construcció i de gestió que seran associar-se sovint amb un impacte tures sobre el medi. Les societats requerien diferents en alguns o en molts aspectes,negatiu sobre el medi ambient. El benes- un progrés ràpid i es van construir equipa- segons el cas, de les que coneixem avui dia.tar i la prosperitat humans han estat sem- ments amb l’ànim de donar resposta a unespre lligats a la capacitat de desenvolupar i necessitats socials de prosperitat, de qualitat Les infraestructuresutilitzar infraestructures, però com po- de vida i de facilitat de comunicació. com a motor de solucionsden aquestes contribuir al desenvolupa- La història ha demostrat que no hi ha Si es creu en la sostenibilitat per fer possiblement d’un entorn sostenible que avui dia civilitzacions sense infraestructures i, en con- el desenvolupament de la humanitat, caldràha de tenir en compte aspectes com el seqüència, tampoc hi pot haver una civilit- acceptar l’existència d’eines humanes quecanvi climàtic? zació sostenible sense elles. Aquesta civi- la facin possible, entre elles les infraestruc- Durant la segona meitat del segle XX lització sostenible necessitarà d’infraestruc- tures. Aquestes han d’estar orientadesva començar a forjar-se una consciència dels tures amb una concepció, una funcionalitat, no només a no provocar efectes negatius8 LINK abertis DESEMBRE 2010
  8. 8. L’estratègia del grup abertis inclou actuacions orientades a minimitzar l’impacte de les infraestructures sobre la biodiversitat i potenciar la conservació d’espais naturals.sobre el medi ambient, sinó a resoldre els Diferents solucions, menys de mantenir. Això obliga a buscarque ja existeixen. En aquest sentit, el paper un mateix objectiu recursos econòmics per concentrar-los ende les empreses –en la mesura que també En la lluita contra els problemes ambientals, un breu espai de temps i obtenir els benefi-comencen a ser conscients de la seva res- un dels enemics a combatre és el factor cis i rendiments a llarg termini. La solució,ponsabilitat davant la societat– és clau per temps. Pal·liar els efectes negatius que s’acu- segons Pere Torres,“és buscar la col·laboracióconsiderar els interessos comuns generals i mulen a mesura que passa el temps sol publicoprivada. És a dir, que les empresesaportar el seu coneixement, la seva visió i la requerir d’inversions fortes al principi per privades assumeixin aquesta inversió con-seva experiència en matèria d’infraestruc- poder mitigar-los i tenir rendiments en el centrada en pocs anys a canvi d’anar recu-tures, ja sigui a escala local o a nivell estatal. futur. Segons Pere Torres,“les solucions alter- perant els ingressos en terminis més dilatats Com fer que la infraestructura, en ter- natives, a la llarga, acaben redundant en en el temps”.mes de sostenibilitat, pugui ser part de la beneficis pel que fa a gestió, manteniment La col·laboració publicoprivada s’acos-solució i no del problema? Un dels factors a i estalvi de possibles efectes secundaris”. Un tuma a entendre en aquest sentit: les empre-tenir en compte a l’hora de planificar la cons- edifici amb criteris d’eficiència energètica ses privades assumeixen inversions que serientrucció d’infraestructures són les condicions serà més car de construir, però costarà molt pròpies de l’administració pública. No obs-climàtiques actuals, que no necessàriament tant això, Pere Torres opina que també escoincidiran amb les del futur. pot donar una col·laboració publicoprivada En opinió de Pere Torres, vicepresident en sentit invers. És a dir, “que les administra-del Col·legi d’Ambientòlegs de Catalunya, LES SOLUCIONS cions públiques ajudin a les empreses a“estem dissenyant infraestructures amb ALTERNATIVES, expandir-se a través de les seves polítiques”,uns paràmetres que poden quedar obsolets bé siguin polítiques de marca, d’educació o A LA LLARGA,pel canvi climàtic. L’impacte dels diferents d’inversió en investigació i desenvolupament.efectes del canvi climàtic afectarà les in- ACABEN REDUNDANT “Cal fer-les d’una manera coordinada, col-fraestructures actuals”. I avança que “serà EN BENEFICIS PEL laborativa amb els sectors productius, perquènecessari fer reflexions, que en alguns llocs QUE FA A GESTIÓ, no tinguem un sector productiu molt intensja s’estan fent, amb els escenaris més en uns determinats àmbits i, en canvi, unes MANTENIMENT Iprobables per anar adaptant-se i preveient polítiques d’investigació o educació enfo-la capacitat de resposta davant aquestes ESTALVI DE POSSIBLES cades cap a sectors que no tenen consolida-noves condicions”. EFECTES SECUNDARIS ció ni expectativa en el propi país”. DESEMBRE 2010 LINK abertis 9
  9. 9. Mesures per preservar la biodiversitat Pel que fa a autopistes En resum, una superfície i infraestructures de repoblada amb 2 milions telecomunicacions, cal d’espècimens, 1.500 destacar que són les hectàrees d’àrea tractada principals línies de negoci i 500 hectàrees de d’abertis que desenvolupen zona boscosa. part de la seva activitat Prova de tots aquests en llocs propers a espais esforços són les autopistes naturals protegits. C-32 i AP-7. El primer Per aquest motiu, aquestes compte més de 400.000 unitats porten a terme les arbres, arbustos i plantes mesures necessàries per en un recorregut de només reduir els impactes que 36 quilòmetres plantats, en part, amb l’ajuda de campanyes escolars. D’altra banda, l’AP-7 no només posseeix una àrea de servei al Montseny, antesala del seu parc natural, amb 4 hectàrees de bosc i zona per a pícnic, sinó que al seu dia va rebre el Premi de Medi Ambient atorgat pel Col·legi d’Enginyers de Camins, Canals i Ports de Catalunya com a obra emblemàtica i respectuosa amb l’entorn, model per a altres autopistes. Les depuradores de les àrees de servei de l’AP-2 les activitats puguin (Saragossa-Mediterrani) generar sobre la i les del Montseny i biodiversitat. abertis la Jonquera a l’AP-7 autopistas es regeix per permeten treure partit una política que té en dels recursos hídrics compte l’impacte dels per al reg de les seves seus traçats i li ha portat zones enjardinades. a anar més enllà També s’han implantat del projecte de solucions tècniques en construcció imposat l’aprofitament de l’energia per l’Administració, solar per als pals SOS, ja sotmès a estudis les càmeres de mediambientals, televisió i les estacions i a realitzar accions meteorològiques addicionals per a la disposades al llarg integració de les seves de la xarxa. vies en el territori. Les actuacions es En aquesta mateixa línia poden classificar en: d’actuacions, sanef, filial d’abertis a França, va Solucions tècniques: anunciar aquest any la viaductes, túnels, túnels inversió de 250 milions artificials, camins sota d’euros destinats a millorar l’autopista i passos la integració de les seves per a la fauna, pantalles infraestructures en el medi de vol, etcètera. ambient (Paquet Vert) Reforestació i tractament a canvi d’allargar un any de l’entorn: marges, les dues concessions desmunts i talussos. de sanef (sapn i sanef).10 LINK abertis DESEMBRE 2010
  10. 10. Pere Torres Biòleg i ambientòleg, és vicepresident del Col·legi d’Ambientòlegs de Catalunya. També és conseller tècnic de l’Institut Cerdà, i membre del Consell Científic de la fundació abertis. Ha desenvolupat la major part de la seva carrera professional a la Generalitat de Catalunya, exercint funcions de secretari del Consell Interuniversitari de Catalunya, director general de Planificació Ambiental i secretari general de Planificació Territorial. Ha estat director adjunt de l’Institut Internacional de Governabilitat. Es podria afegir en aquest punt un tercer A més, ha col·laboratàmbit de col·laboració: el de la interlocució LES POLÍTIQUES freqüentment amben el disseny del futur. Moltes empreses, entre universitats catalanes D’INFRAESTRUCTURES per a la formacióelles abertis, disposen d’experts que tenenuna visió de la viabilitat de determinades HAURIEN DE DONAR de postgrau, sempre en temes relacionatsorientacions que hauria de ser més aprofitada RESPOSTA A MODELS DE amb la sostenibilitata l’hora de dissenyar plans, programes i estra- DECISIÓ QUE PERMETIN i el territori. Així mateix,tègies en infraestructures. ha participat en comitès PROJECTAR-NE DE organitzadors deRespondre a les necessitats NOVES QUE EVITIN diversos congressosde la societat EFECTES NEGATIUS i seminaris i, el 2003,Una altra consideració a tenir en compte en va dirigir el V Fòrumels impactes negatius associats a les infraes- estructures que mitiguin aquells efectes que de la Seguretat detructures és el mal disseny d’algunes d’elles. motiven una determinada oposició en la Catalunya.Itineraris, traçats o dimensions que potser societat i compensin les seves necessitats. També ha estat membreno estan justificats, alteren negativament el Molts problemes derivats de les infraestruc- de patronats, consellspaisatge, contaminen l’ecosistema o no són tures tenen una resposta complicada perquè rectors o consellssensibles a determinats valors culturals. Les el problema és complex:“Veiem l’efecte, però d’administració depolítiques infraestructurals haurien de donar les causes són diverses i no es poden tractar diverses organitzacions,resposta a models de decisió que permetin com si fossin una sola. Des de fa uns anys, el entre les que destaquen:definir i projectar noves infraestructures que terme que comença a introduir-se aquí és Junta de Residus de la Generalitat, Agènciaevitin i contrarestin tots aquests handicaps, el de governança: consisteix a dissenyar un Catalana de l’Aigua,que apliquin solucions vàlides. No és empresa procés que no ha de ser necessàriament lent, Institut Cartogràficfàcil, tenint en compte que en els darrers anys paralitzador o complicat fins a l’avorriment, de Catalunya, Instituts’ha estès la cultura del no. però sí un procés amb unes regles de joc en Català del Sol i Centre Segons Pere Torres, “la societat hauria el disseny i en la presa de decisions sobre les per a l’Empresa id’estar disposada a pagar més cara una infra- infraestructures en què molts més sectors, el Medi Ambient.estructura perquè faci un itinerari menys també les empreses, se sentin més reflectits,recte, perquè estigui en part enterrada i per- més partícips”.què adquireixi tot un conjunt d’elementsaddicionals que minimitzin l’impacte sobre La contribució d’abertisels valors que volen preservar les persones En el seu compromís de preservació del medique viuen en els llocs per on ha de passar”. ambient, l’estratègia del grup abertis inclouEn definitiva, es tractaria de dissenyar infra- actuacions orientades a minimitzar l’impacte DESEMBRE 2010 LINK abertis 11
  11. 11. Les actuacions del grup abertis a les autopistes van encaminades a la millora de la integració paisatgística de l’autopista.de les infraestructures sobre la biodiversitat tal segons la norma ISO 14001 comú perquèi potenciar la conservació dels espais naturals. els aeroports el desenvolupin basant-se enProva d’això és la distinció Gold Class de les especificitats de cadascun. De la mateixal’Anuari de Sostenibilitat 2010, realitzat per manera, es van identificar indicadors am-les consultores PricewaterhouseCoopers i bientals clau de seguiment i es va analitzarSustainable Asset Management (SAM), que l’impacte del nou marc regulatori Carbonabertis ha rebut pel seu comportament en Reduction Commitment sobre els aeroportsmatèria de sostenibilitat i responsabilitat presents al Regne Unit. En aquest fòrum vancorporativa. Aquest estudi té com a objectiu participar directament els aeroports de tbi,identificar aquelles empreses que destaquen així com representants dels departamentsper la seva capacitat per gestionar la soste- tècnics que implanten mesures ambientals,nibilitat. Inclou l’anàlisi de 58 sectors indus- del departament legal i de la unitat de res-trials i de 1.200 companyies de les 2.500 ponsabilitat social d’abertis.corporacions que integren el Dow Jones Glo- Durant l’any 2010, s’ha seguit treballantbal Total Stock Markets Index. en aquest fòrum, de forma que es poden compartir bones pràctiques ambientals,Minimitzar l’impacte centralitzar riscos i desenvolupar un sistemade les infraestructures de gestió ambiental que permeti minimitzarEl Protocol de Kyoto de 1997 va ser un primer a llarg termini els impactes derivats depas tímid per demostrar que es podia avan- l’activitat dels aeroports sobre l’entorn ençar en la lluita contra el canvi climàtic, essen- què operen.cialment a partir dels acords de reducció deles emissions de diòxid de carboni i altres El projecte OASISgasos que provoquen l’escalfament del pla- D’altra banda, abertis autopistas participaneta. L’estratègia de mitigació del canvi cli- també des de fa algun temps en el projectemàtic ha estat l’eix principal de resposta del OASIS (Operació d’Autopistes Segures, Intel-grup abertis a aquest repte. ligents i Sostenibles). Es tracta d’un projecte Des d’abertis airports, i amb l’objectiu d’àmbit nacional, en què participen diversesd’analitzar i minimitzar els riscos derivats de organitzacions empresarials i acadèmiques,l’impacte ambiental dels seus aeroports, l’objectiu del qual és definir els estàndardsdurant l’any 2009 es va posar en marxa el de les autopistes del futur. Els principalsFòrum Ambiental, un espai de participació paquets de treball són seguretat, mobilitat,interna per als aeroports del Grup. Mitjançant optimització energètica i medi ambient. Endues reunions presencials celebrades a aquest últim, els treballs estan encaminatsBarcelona i un treball continu via electrònica en tres línies bàsiques: la millora de la inte-es va elaborar un manual de gestió ambien- gració paisatgística de l’autopista, el conei- xement de les relacions amb l’entorn i la gestió de la dinàmica de la vegetació en l’eco- sistema de la carretera.EL QUE NECESSITENLES EMPRESES PUNTERES Sostenibilitat i gestióEN INFRAESTRUCTURES eficient dels recursosI QUE APLIQUEN abertis ha mostrat des del seu origen una sensibilitat especial per les qüestions rela-MESURES AMBIENTALS cionades amb el medi ambient, no només enÉS MÉS ESTÍMUL les activitats de la seva fundació, sinó tambéI MÉS RECONEIXEMENT en les dels negocis del Grup.“L’únic que neces-12 LINK abertis DESEMBRE 2010
  12. 12. siten les empreses que són punteres en aquestsentit i que incorporen de mica en mica lesconsideracions ambientals és més estímul i mésreconeixement d’aquesta tasca”, insisteix PereTorres. En un altre exemple recent, abertistelecom va firmar el passat mes d’octubreun acord amb els ajuntaments de Sant Cugati Lleida, i amb l’empresa Indra per desenvo-lupar smart cities (ciutats intel·ligents). Lessmart cities representen el concepte de lesurbs del futur, basat en l’ús de tecnologiesd’avantguarda amb l’objectiu de millorarla qualitat de vida del ciutadà, augmentarl’eficiència dels serveis públics, millorar lescondicions de sostenibilitat mediambientali augmentar les oportunitats que la ciu-tat ofereix a les persones i a les empreses.Aquest acord entre empreses i ajuntamentsés un bon exemple de col·laboració publico-privada, ja que d’alguna manera dues empre-ses tecnològicament punteres, com sónabertis i Indra, posen a disposició de duesadministracions locals tot el seu know-how.Aliat insubstituïbleDestaquen també les actuacions que saba,filial d’aparcaments del grup abertis, estàaplicant en l’àmbit tecnològic i mediambien-tal, com la posada en marxa de 12 punts derecàrrega de vehicles elèctrics en 4 aparca-ments de la ciutat de Barcelona, anunciadarecentment com a projecte pilot.Altres mesu-res que la companyia està portant a terme sónla millora de les instal·lacions d’emmagatze-matge de residus o la instal·lació de separadorsd’olis en els desaigües d’aigües pluvials, aixícom la instal·lació en els seus aparcamentsdels punts de reciclatge ecosaba. Malgrat la feina i els esforços del grupabertis per compatibilitzar infraestructuresi sostenibilitat, Pere Torres recorda que “sem-pre es pot fer més perquè cada dia aprenemmés. Cada dia veiem noves formes d’acon-seguir que l’objectiu de la sostenibilitat, avegades una mica abstracte i conceptual,sigui encara més pròxim”. Les infraestructu-res són un aliat insubstituïble per avançar capa la sostenibilitat i “empreses com abertishan d’estar, al meu entendre, permanentmentatentes, no només als grans canvis, sinó avegades a petites innovacions que, aplicadesa la seva pròpia activitat, poden redundar enbeneficis importants des del punt de vista dela sostenibilitat”.LinkCol·legi d’Ambientòlegs de Catalunyawww.coamb.cat DESEMBRE 2010 LINK abertis 13
  13. 13. REPORTATGE 1abertisEl president d’abertisvisita XileSalvador Alemany, guardonat com a Empresari Universalment Destacat 2010 perla Cámara Oficial Española de Comercio de Chile, va tenir ocasió de reunir-se ambimportants empresaris i autoritats del país, i va inaugurar l’abertis logisticspark santiagoTEXT I FOTOS abertis14 LINK abertis DESEMBRE 2010
  14. 14. 3 —1— El president d’abertis, Salvador Alemany, durant la seva intervenció al fòrum ENADE. —2— Visita a instal·lacions de Rutas del Pacífico. —3— Salvador Alemany recull el premi Empresari Universalment Destacat 2010, atorgat per 2 la Cámara Oficial Española de Comercio de Chile. El passat mes de novembre, el president del Govern de Xile: el ministre d’Obres Públi- d’abertis, Salvador Alemany, va realit- ques, Hernán de Solminihac; el ministre d’Eco-zar un viatge de negocis a Xile, país estratègic nomia, Foment i Reconstrucció, Juan Andrésper al Grup, on és present en quatre de les Fontaine; i el ministre de Transports i Teleco-seves unitats de negoci: autopistes, aeroports, municacions, Felipe Morandé.aparcaments i parcs logístics. D’altra banda, Salvador Alemany es va abertis a Xile Durant la seva visita, Salvador Alemany trobar amb la subsecretària d’Obres Públiques El grup abertis està presentva rebre el premi Empresari Universalment del Govern xilè, Loreto Silva, i amb l’alcalde de a Xile des del 1997. El GrupDestacat 2010 de la Cámara Oficial Española Santiago, Pablo Zalaquett, ciutat on saba ha anat consolidantde Comercio de Chile. La distinció és un reco- gestiona un total de 12 aparcaments. gradualment la sevaneixement que anualment concedeix la cam- El màxim executiu d’abertis va assistir presència al país, onbra a dues personalitats –una espanyola i una també a un sopar amb l’empresari Herman actualment té una plantillaaltra xilena– del món empresarial. En l’àmbit Chadwick, president de COPSA, on va anar de més de 750 treballadorslocal, el premiat aquest any ha estat l’empre- acompanyat del director general de Negoci i i s’ha convertit en unsari xilè Álvaro Saieh, controlador de Corp Operacions d’abertis, Josep Martínez-Vila, i dels principals operadors d’infraestructures, ambGroup, Copesa i supermercats Unimarc. del gerent general d’abertis Xile, Lluís Subirà. presència en quatre sectors Amb el premi atorgat a SalvadorAlemany, En el marc de la visita va tenir lloc, a més, d’activitat: autopistes, ala Cámara Española ha volgut reconèixer“l’em- un dinar informal amb gerents i directius través de la gestió de gairebépenta i la tenacitat que el president d’abertis d’abertis Xile, així com una trobada amb 500 quilòmetres repartitsha posat en les relacions de negocis entre empresaris establerts a Xile, on es va tractar entre la Concesionaria delEspanya i Xile”. de l’estat de les infraestructures i la conjuntura Elqui, rutas del pacífico, En el seu viatge, SalvadorAlemany va tenir econòmica del país. gesa i Autopista Central;l’oportunitat de conèixer de primera mà els Així mateix, al Palacio de la Moneda, es aparcaments, a travéscentres d’operacions de les concessionàrias va celebrar l’acte inaugural de la Delegació a de la gestió de laRutas del Pacífico –que connecta Santiago de Xile de la fundació abertis, en què la prime- companyia saba enXile amb Valparaíso i Viña del Mar i en què el ra dama xilena, Cecilia Morel de Piñera, va 15 estacionaments amb més de 9.000 places;Grup participa amb el 78%–, i Autopista Cen- lliurar una placa commemorativa per la dona- aeroports, amb unatral, de la qual abertis té el 50%. ció d’abertis, motivada pels danys del terra- participació en la societat trèmol ocurregut el passat mes de febrer al que gestiona l’aeroport deTrobada amb empresaris nord del país. la capital; i parcs logístics,i autoritats xilenes Es tracta de la segona delegació que amb el desenvolupament delDurant el viatge, el president d’abertis va tenir la fundació obre fora d’Espanya, després de primer parc logístic integrall’ocasió de reunir-se amb diversos membres l’apertura de la primera a Itàlia, el 2009, i de Santiago de Xile. DESEMBRE 2010 LINK abertis 15
  15. 15. Reunió amb el ministre d’Obres Públiques xilè, Hernán de Solminihac.prèvia a la prevista obertura d’una tercera seu sector retail, en el primer cas, i de la indústriaa França, el 2011. automotriu, en el segon.abertis logisticspark santiago Primer parc logístic integralarrenca amb el 100% d’ocupació abertis logisticspark santiago és el primerEn el marc de la seva visita, el president d’abertis, parc logístic integral que es desenvolupa a laSalvador Alemany, juntament amb la sub- Regió Metropolitana de Santiago de Xile. Elsecretària de Transports del Govern de Xile, parc compta amb una superfície total de 63Gloria Hutt Hesse, van inaugurar l’abertis hectàrees i en el seu desenvolupament podria El fòrum ENADElogisticspark santiago, el parc logístic arribar a albergar fins a 335.000 metres qua- En la seva estada a Xile,que desenvolupa abertis logística a Santi- drats de naus i 15.000 metres quadrats de Salvador Alemany vaago de Xile. serveis complementaris, com oficines, benzi- participar a la Trobada abertis logisticspark santiago ha iniciat neres i restaurants. En el desenvolupament de Nacional de l’Empresa ales seves operacions amb la firma de quatre la seva primera etapa, abertis logisticspark Xile (ENADE), un prestigiós fòrum de debat, amb méscontractes de lloguer amb Ceva Logistics Xile santiago ha generat gairebé 250 llocs de tre- de 1.600 participants,i APL Logistics, de 7.500 metres quadrats de ball. El parc destaca per la seva privilegiada que va comptar ambsuperfície cadascun; i amb Sony i Paccar, de ubicació. Situat a la Comuna de Pudahuel, al la presència de destacats2.500 metres quadrats cadascun.Aquests qua- nord-oest de la Regió Metropolitana, està inte- empresaris i políticstre acords suposen l’arrendament de la tota- grat en el parc de negoci ENEA, un complex de del país i que aquest anylitat de la primera fase del parc, de 20.000 1.000 hectàrees que inclou indústries, oficines, va coincidir amb elmetres quadrats de superfície, que assoleix així residències, zones verdes i d’oci, així com àrees 200 aniversari de lael 100% de la seva ocupació. de serveis i projectes especials. independència de Xile. Tant Ceva Logistics com APL Logistics són abertis logisticspark santiago compta Salvador Alemany,operadors logístics d’àmbit internacional. Des també amb accessos directes des de les dues que va ser l’únic ponentd’abertis logisticspark santiago, Ceva Logis- autopistes més importants de la Regió Metro- no xilè convidat a aquesta edició,tics portarà a terme serveis d’emmagatzematge politana, Costanera Norte i Vespucio Express. va realitzar unai de distribució per a la marca Natura, empresa Té accessibilitat immediata a l’aeroport de ponència tituladade cosmètica i perfumeria d’origen brasiler líder Santiago de Xile, situat a només 2,2 quilò- Creixement econòmica Amèrica Llatina, mentre que APL proveirà els metres, i a les principals vies d’accés als ports i desenvolupamentseus clients a Xile. Per la seva banda, Sony i de Valparaíso i San Antonio, que concentren en un context dePaccar dedicaran l’espai llogat a l’emmagatze- més del 80% de les exportacions i importa- crisi: l’oportunitatmatge de productes d’alta tecnologia per al cions del país. publicoprivada.16 LINK abertis DESEMBRE 2010
  16. 16. 1 —1— El president d’abertis, Salvador Alemany, amb la subsecretària de Transports xilena, Gloria Hut Hesse; el gerent general d’abertis logística, Manel Martínez; i el gerent general d’abertis Xile, Lluís Subirà. —2— El president d’abertis, Salvador Alemany, en la seva trobada amb la primera dama de Xile, Cecilia Morel de Piñera, a la seva dreta. —3— Entrevista amb el ministre d’Economia xilè, Juan Andrés Fontaine. —4— 2 Amb el ministre de Transports xilè, Felipe Morandé. Links abertis logisticspark santiago www.abertislogistica.com/chile abertis Xile3 4 www.abertis.cl DESEMBRE 2010 LINK abertis 17
  17. 17. ENTREVISTAEntrevista amb el director general d’EutelsatMichel de Rosen«El nostre repte no és ser lacompanyia més gran, sinóla millor del nostre sector»El director general d’Eutelsat exposa els reptes que ha d’encararel sector de les telecomunicacions en les properes dècadesTEXT I FOTOS Eutelsat El 2007, abertis va reforçar el seu tar durant aquest any passat un augment Perfil projecte europeu amb la compra del important de la demanda tant en el sector32% d’Eutelsat, situant-se com a primer del vídeo, com en el de la banda ampla, o fins Llicenciat per l’escola de negocis HEC i l’Escolaaccionista d’aquesta companyia. Amb una i tot en el del multiús. Nacional d’Administracióflota de 27 satèl·lits en òrbita geoestacionà- Durant aquest any, s’han adoptat nous franceses.ria, Eutelsat ocupa una posició de lideratge esforços i hem seguit amb els anteriors. Ena Europa, ja que compta amb una participa- primer lloc, hem iniciat una cooperació estra- Es va incorporar ació de mercat del 30% i és el tercer operador tègica amb l’Estat de Qatar, i tots dos hem Eutelsat el juliol deldel món amb una quota del 13%. decidit adquirir un satèl·lit anomenat EURO- 2009. A més de director general, és membre del BIRD 2A, que anem a finançar i operar con- Consell d’AdministracióQuin és el seu balanç després d’un any juntament. Durant aquest any, Eutelsat d’Hispasat.com a director general d’Eutelsat? també ha dirigit dos satèl·lits, elW5A i elW6A,Hi ha dues maneres de respondre a aquesta que formen part d’aquest esforç continu de Fins al 2008 va ocuparpregunta: què ha suposat aquest any per a renovació de la flota i augment de les nostres el càrrec de president i conseller delegat del’empresa i què ha suposat per a mi. capacitats. SGD, responsabilitats Ha estat un any destacable pels resultats El novembre del 2009, llancem el W7; que havia exerciteconòmics tant en el creixement del volum actualment, el major satèl·lit llançat per a l’empresade vendes, la rendibilitat, els resultats nets i Eutelsat, amb 70 repetidors. Va entrar en nord-americanael dividend ofert als accionistes, com per la servei operatiu el gener del 2010. Aquest ViroPharma delmillora de l’estructura del balanç general. satèl·lit comunica principalment els mercats 2000 al 2008.Aquest èxit es deu en part al treball de qua- de Rússia i Àfrica, i ha aconseguit clients amb També ha estatlitat realitzat durant aquest any. Ara bé, en gran rapidesa, mostrant així el dinamisme conseller delegat deaquest negoci, tot evoluciona a poc a poc, i dels mercats en els quals ens centrem. El satèl- Rhône-Poulenc Fibersaquests resultats són en gran mesura el fruit lit es va llançar poc després que em nome- and Polymers ide la feina realitzada des de fa uns quants nessin director general, per tant, jo no hi he Rhône-Poulenc Rorer.anys en l’aspecte tècnic, comercial i humà. tingut res a veure, però ha estat una bona La seva carreraEs deuen en particular al fet que, des de fa decisió i un gran èxit per a Eutelsat. professional va començaruns anys −i particularment des que abertis Així mateix, hem aconseguit preparar el a França, com a inspectori CDC/FSI són els nostres principals accionis- llançament del satèl·lit KA-SAT. El llançament general de Financestes−, Eutelsat s’ha esforçat principalment d’aquest satèl·lit està previst per al 20 de al Ministeri d’Economiaa augmentar i renovar la flota de satèl·lits. desembre i difereix dels altres per la seva del país veí.D’aquesta manera, Eutelsat ha pogut afron- arquitectura, que oferirà una gran competi-18 LINK abertis DESEMBRE 2010
  18. 18. tivitat als proveïdors de serveis d’internet. De 2010 HA ESTAT L’ANY meti’m tornar a les principals característiquesfet, amb una capacitat de més de 7 Gbps, EN QUÈ HEM INICIAT que, des del meu punt de vista, presentaigualarà la suma de tots els satèl·lits de la Eutelsat. En primer lloc, la nostra empresa UNA REFLEXIÓ ENflota actual d’Eutelsat. es caracteritza pel seu aspecte internacional A títol personal, he après molt durant PROFUNDITAT SOBRE així com pels seus clients, accionistes i tre-aquest any en contacte amb els companys de L’ORIENTACIÓ QUE balladors. En segon lloc, es tracta d’unal’empresa, els clients, els accionistes, així com ENS PERMETRÀ GENERAR empresa dotada d’una concentració d’eficà-amb la competència i, fins i tot, amb els perio- UN CREIXEMENT CONTINU cia bastant única al món: Eutelsat només tédistes. També he pogut reflexionar i treballar EN ELS PROPERS 20 ANYS 640 treballadors arreu del món, amb presèn-en l’organització de l’empresa, crear un comitè cia a Europa, Àsia, Àfrica, Amèrica del Nord iexecutiu i un comitè de direcció renovat. Per Sud-amèrica. El seu nivell de compromís,últim, el 2010 també ha estat l’any en què passió i experiència és excepcional. Eutelsathem iniciat una reflexió en profunditat sobre també és una empresa que treballa a llargl’orientació que ens permetrà generar un crei- termini: el que passa avui es va decidir faxement continu en els propers 20 anys. uns anys i el que fem avui serà visible en uns anys.En relació amb la seva experiència pro- En el si d’aquesta empresa, jo crec que hefessional anterior, què creu que ha apor- aportat la capacitat d’escoltar, de compartirtat a una empresa com Eutelsat? i de mobilitzar-nos. He descobert una empresaAbans de respondre a aquesta pregunta, per- en la qual els treballadors necessitaven par- DESEMBRE 2010 LINK abertis 19
  19. 19. LA DESACCELERACIÓ del mercat, i esperem mantenir-ho. La deci- Segons Michel sió de ser presents en aquest segon continent, de Rosen, ECONÒMICA GAIREBÉ Eutelsat ha on el creixement dels mercats és més fort de ser la que NO HA AFECTAT que a Europa occidental o a Amèrica del Nord, millor tracti els EUTELSAT: EL 2009 s’ha mostrat rendible; gràcies a aquesta deci- seus clients, amb atenció, I EL 2010 ELS RESULTATS sió, Eutelsat ha crescut aquest any amb constància VAN SER MOLT BONS, major rapidesa que els seus dos competidors i humilitat. IGUAL QUE EL 2008, principals: Intelsat i SES. QUE VA SER UN Quines previsions té per a la televisió ANY EXCEL·LENT 3D? Creixeran les expectatives dels consumidors i del mercat en aquest àmbit? És evident que, quan parlem de 3D, callar del que fan i de les seves idees per a l’em- distingir dos camps, i fins i tot tres: el ci-presa. Per ajudar-me en aquest projecte, jo nema 3D −cèlebre aquest any gràcies ahe escoltat bastant el meu predecessor, Giu- la pel·lícula Avatar−; els esdeveniment 3D,liano Berretta, que encara és el president del com la retransmissió en directe de la Co-consell, ja que disposa d’una experiència ini- pa del Món, d’una òpera o d’un torneig degualable en el camp espacial i en el camp dels tennis i, per últim, la televisió 3D.satèl·lits. No hi ha dubte que el cinema 3D cada vegada s’anirà desenvolupant més. TambéCom ha afectat la desacceleració eco- crec, com la majoria dels observadors, quenòmica a Eutelsat? els esdeveniments 3D també seguiran des-Cal assenyalar, en primer lloc, que la desac- envolupant-se: com a aficionat a l’òpera,celeració econòmica gairebé no ha afectat trobo formidable poder anar al MetropolitanEutelsat: el 2009 i el 2010 els resultats van Opera, a París o a Lyó. Aquests dos campsser molt bons, igual que el 2008, que va ser estan cridats a un creixement important.un any excel·lent. La raó principal per la qual El tercer camp, la televisió 3D, segura-no ens ha afectat la difícil conjuntura ment trigarà més a emergir. La clau deld’aquests dos últims anys és que tenim una seu èxit està relacionada amb el contingut,activitat molt poc sensible a la conjuntura és a dir, amb els programes. Per tant, enseconòmica. La nostra activitat principal és el trobem a disposició de les cadenes devídeo, que representa el 70% del nostre volum televisió que vulguin emetre programesde vendes. En aquest camp, els serveis de en 3D: des del mes d’agost, allotgem unatransmissió que oferim són una aposta clau cadena 3D d’Orange en un dels nostresi només representen una part minoritària satèl·lits. Així que ja estem perfectamentdels costos globals d’un difusor. 3D ready. Gairebé sempre tenim contractes a llarg En canvi, veiem una acceleració claratermini, a 10 i, fins i tot, a 15 anys. Aquests en l’emissió de cadenes en alta definició.contractes, a més, no guarden cap propor- Gairebé 200 cadenes emeten ja a travéscionalitat amb els ingressos publicitaris dels dels nostres satèl·lits amb aquesta quali-nostres clients: quan els seus ingressos aug- tat d’imatge. Els pronòstics per a la tele-menten, no ens paguen més, però si els seus visió en HD, que consumeix 2,5 vegadesingressos disminueixen, tampoc ens paguen més d’ample de banda que la televisiómenys. Per tant, en resum, no estem molt digital estàndard, són molt prometedors:subjectes als cicles. la consultoria Euroconsult preveu que un 20% de les cadenes per satèl·lit emetran essencial en la cadena d’emissió dels canalsQuins són els seus objectius per a en HD abans del 2019. Però des del meu de televisió i imprescindibles per ampliarEutelsat a l’Europa de l’Est? punt de vista, aquesta previsió és bastant l’accés a la banda ampla als usuaris, a més deA Eutelsat, solem dir que estem presents en conservadora. les xarxes terrestres. El primer desafiamentdos continents. Un d’ells és el continent al consisteix en què es comprengui i se sàpigaqual anomenem el nostre primer continent: En la seva opinió, quins són els desafia- què fem i què aportem a la humanitat.l’Europa de l’Oest. Es tracta d’un continent ments futurs? Quina és la seva visió? El segon desafiament consisteix a seguirhistòric on Eutelsat ha iniciat la seva aven- El primer desafiament és un desafiament organitzant el nostre creixement. Com a pro-tura. Després, es troba el segon continent, comú a tota la indústria dels satèl·lits: molts fessionals d’infraestructures, el nostre deurecompost per Europa central i oriental, Orient no saben què fem. El sector dels satèl·lits de és crear valor per als nostres accionistes. PerMitjà i Àfrica. És un continent més emergent comunicacions gairebé no es coneix. La gent això, hem de trobar un equilibri adaptat entreque el primer, que és més madur. En aquests coneix la meteorologia o el GPS, però molt el creixement del nostre volum de vendes, eldos continents som els líders: posseïm el 41% pocs saben que els satèl·lits són una baula creixement de la nostra rendibilitat i el cash20 LINK abertis DESEMBRE 2010
  20. 20. El tercer desafiament és per a mi un desafiament d’execució. A Eutelsat, hem d’aconseguir en tot moment l’excel·lència operativa: tècnica, comercial, humana, finan- cera, etcètera. Això pot semblar banal, però quan ens comprometem amb clients per 15 anys, cal portar a terme una excel·lència per- manent. Ni tan sols la imatge de la marató és l’adequada, ja que es tracta d’una marató que no s’atura mai.Avui ja sabem que sempre haurem de continuar. L’execució també és l’obsessió dels clients. Hem de pensar tots els dies en els clients, una cosa que no resulta evident en una so- cietat com la nostra: pot ser temptador pen- sar que són els clients els qui ens necessiten. Però nosaltres hem de voler sempre ser els que millor tracten els seus clients, amb aten- ció, constància i humilitat. El nostre desafiament no és ser els més grans ni els més forts, sinó que siguem els millors. Estic convençut que si som els millors en el servei que oferim als nostres clients, també serem els millors en la manera en què tractarem els nostres accionistes. Quina és la seva anàlisi i visió de la in- dústria del satèl·lit en l’actualitat? La indústria del satèl·lit comprèn diferents sectors. Eutelsat està present com a opera- dor de satèl·lits de telecomunicació i no ambiciona, avui dia, ni en els propers 5 o 10 anys, desenvolupar-se en el sector dels satèl- lits de meteorologia ni en els satèl·lits d’ob- servació terrestre. Creiem que ja tenim força feina en el sector del vídeo, en el d’internet de banda ampla i en l’àmbit dels serveis governamentals. Per tant, la indústria del satèl·lit reuneix dues especialitats, fet que pot suscitar certa ambigüitat. Designa els operadors de satèl·lits com nosaltres, però també els fabricants de satèl·lits i de llançadors. El meu pronòstic per als propers anys és que augmentarà el nom- bre de fabricants de satèl·lits i de llançadors. Es tracta d’una bona notícia per a Eutelsat, ja que significa que hi haurà més proveïdorsflow que generem. Alhora, sabem que hem ELS NOSTRES MERCATS i, per tant, més competència entre ells. Perd’invertir per generar creixement. En aquests últim, pel que fa al nostre propi sector, dona- CONEIXEN UNAdarrers anys, hem invertit gairebé la meitat des les bones possibilitats de creixement quedel nostre volum de vendes en nous satèl·lits DINÀMICA VIGOROSA. presenciem, crec que els operadors de satèl-i llançadors. Hi ha poques indústries que HI HA LLOC PER A lits seran cada vegada més nombrosos. Apa-inverteixin tant. Hem aconseguit trobar un LÍDERS COM EUTELSAT reixen nous actors: els nostres amics catarins,bon equilibri: invertir molt i, no obstant això, I PER A ACTORS MÉS per exemple, amb qui conjuguem la nostraestar en condicions d’oferir un dividend sig- PETITS. NO HI HA RES competència en matèria espacial. En resum,nificatiu als nostres accionistes. Hem de els nostres mercats coneixen una dinàmica COM LA PRESSIÓseguir preservant aquest equilibri entre la vigorosa. Hi ha lloc per a líders com Eutelsatnostra voluntat de créixer i d’invertir, i una DE LA DEMANDA i per a actors més petits. No hi ha res com ladisciplina financera que ens permeti tractar I LA COMPETÈNCIA pressió de la demanda i de la competènciaadequadament els nostres accionistes. PER PROGRESSAR! per progressar! DESEMBRE 2010 LINK abertis 21
  21. 21. ENTREVISTAInfraestructuresJosé Luis Feito«Cal apostar pels projectesque contribueixin mésal creixement del país»El president d’ASECAP, ASETA i de la Comissió de Política Econòmica i Financerade la CEOE repassa les claus del sector per avançar cap al futurTEXT abertis | FOTOS abertis/ASETA Coneixedor de les necessitats i les adopta la majoria de governs. Són igual- Perfil perspectives de les infraestructures ment efectives totes elles? És llicenciat enviàries espanyoles, des de la seva posició al No. Certament, la productivitat de les inversions Ciències Econòmiquescapdavant de l’Associació d’Autopistes Eu- en infraestructures difereix considerablement i, i Empresarials per laropees (ASECAP) i l’Associació de Societats en molts casos, està per sota del cost de les Universitat ComplutenseEspanyoles Concessionàries d’Autopistes, mateixes. El criteri fonamental per seleccionar de Madrid, i tècnicTúnels, Ponts i Vies de Peatge (ASETA), José les inversions en infraestructures, un cop que, Comercial i EconomistaLuis Feito analitza la situació actual del sector. com és el cas d’Espanya, les consideracions so- de l’Estat. cials d’aquestes inversions estan en l’essencialPodem pensar que la crisi ha tocat fons? adequadament cobertes, hauria de ser la seva Ha estat ambaixadorFins a quin punt el decoupling que no es productivitat per al conjunt del país. En altres d’Espanya davant l’OCDEva produir a l’inici de la crisi es pot estar paraules, cal concentrar-se en els projectes la i ha treballat en el Fons Monetariproduint a la sortida? contribució dels quals al creixement econòmic Internacional, en elEl que es pot dir és que la caiguda del PIB ha tocat del conjunt del país (o de l’autonomia, en el cas Banc d’Espanya i alfons. No obstant això, hi haurà crisi mentre el de les inversions autonòmiques), restant Ministeri d’Economia.creixement econòmic sigui insuficient per reduir d’aquesta contribució el cost de la infraestructura,l’atur. En efecte, en aquest sentit, alguns països sigui més elevada. En el sector privat,sortiran de la crisi abans que altres. ha tingut responsabilitats Quins instruments de finançament de conseller a diversesEn un context en el qual la recuperació proposa la UE per al desenvolupament empreses, entre ellessembla que serà lenta i incerta, com de la Red Transeuropea de Transporte Spain Fund Inc i Ence, SA.es poden combinar les polítiques de (RTE-T)? En l’actualitat,consolidació fiscal amb les d’estímul? La revisió de l’actual política de la RTE-T és membre delAixò depèn dels països. Hi ha països, com és el s’està fent, sota el meu criteri, amb certa ra- Consell Editorialcas d’Espanya, que només tenen una alternativa: cionalitat conscients del moment econòmic del diari Expansiónreduir el dèficit públic fins a nivells que es puguin en què ens trobem: no es pretén llançar un pro- (Grup Recoletos),finançar per l’estalvi nacional i internacional que grama d’infraestructures de gran envergadu- del Consell Assessor deestà disposat a invertir al nostre país. ra, sinó que se centra a donar continuïtat als la Fundació Inverco projectes en marxa, prestar atenció als princi- i patró de laLa inversió pública en infraestructures pals punts d’estrangulament i fomentar una Fundació Ortegaés una de les mesures anticícliques que millor gestió de les infraestructures existents i Gasset.22 LINK abertis DESEMBRE 2010
  22. 22. EL MODEL CONCESSIONALBASAT EN EL PRINCIPIDE ‘RISC-VENTURA’REQUEREIX FLEXIBILITAT IAGILITAT PER ADAPTAR-SEA CERTES SITUACIONSSOBREVINGUDES DESEMBRE 2010 LINK abertis 23

×